Paraules i dibuixos,expressions i sentiments,

somnis i idees.

Jocs Florals 2010Benvinguts. Passeu-hi

Equip de mestres del cicle dels Gransabril’10

Cada any escriuen.

Rera cada paraula..., una idea

Enguany, fa molts anys que ho fan

Antic és aquest vici d’escriure.

Rera cada paraula..., un sentiment

Helena Centelles 10 anys

Hola Coca ColaCarrer Llimonada

Ciutat Begudeslandia18/2/2020

Hola Coca Cola!

Et trobo molt a faltar i tinc moltes ganes de veure’t i per aconseguir-ho em preguntava si podries i t’agradaria venir a dormir. Si vols també podria venir el teu germà petit en Cacaolat, podríem anar a celebrar que fa molts anys que no ens veiem i després anar a molestar al cava dient-li que ens expliqui un acudit que ell en sap molts. Bé doncs espero que em contestis ràpid.Adéu un petó! Fanta de Taronja

Júlia Alzaga 10 anys

El llibreGruixut o esquifit el món de la fantasia està dins de mi.Escriptors i escriptores em van crear, dibuixants em van dissenyar.Si sóc bonic t’enganxes a mi, si no t’agrada em deixes aquí

Marc Lafuente 9 anys

El GatUn gat va caure sis vegades del terrat,

i a la setena,va caure de cap.

Irene Taboada 11 anys

No fa calor, fa fred.

Estic tremolant quan vaig caminant.

Vaig pel carrer i em va caient la neu.

A sobre meu.

Rrrrrrr! Quin fred!

Ainhoa Gregorio 10 anys

El Punta finaEl “punta fina” pot dibuixar:

una mandarina, la rambla marinai la meva padrina.

Aquest és el poder del punta fina.

Marc Muñoz 11 anys

El GranissatQuan arriba el convidat

traiem el granissatben fred i congelatestà ben preparat.

Una beguda refrescantamb una mica de colorant

de llimona i de maduixa amb geles prepara barrejant

aquesta beguda a l’instant.

Lucia Bagües 11 anys

El SolGroc grogós,

calor calorosa,llum lluminosai vida preciosa.

Raimon Galve 12 anys

Frank Márquez 12 anys

Els païsosAlguns països són molt curiosos.

Per exemple Itàlia la botai al costat la seva pilota,

o Rússia que és petitona...no tranquils, és una broma!

Letònia amb la seva mossegadasembla que algú se l’hagi menjada.

Oh! I Ucraïna que sembla que s’hagi tacatamb Moldàvia pel costat.

Els secretsdel bosc

L’aigua que corre per les cascadesbrilla com pedres precioses.

Les fulles que pengen dels arbrescom notes musicals.

Milers de formes, de sons i olors.Tot el bosc esclata.

Irene Mouriño 10 anys

És negre, fa molta tabola.Va vestit perfecte per fer molta xerinola.

Amb polseres platejadescom les ales de les fades.

Qui sóc?

Joana Girona 9 anys

Clarinet

EsbósFaig un esbós

i miro els colors.Quins colors posaré?

Encara no ho sé.He dibuixat un pallasso, un pallasso rient

que fa riure a la gent.El seu nas el pintaré roig

perquè faci bon goig,poso colors vius

perquè quedi joliu.Demà l’entregaré

perquè m’ha quedat molt bé.

Gemma Rojals 11 anys

L’ordinadorL’ordinador m’informa,l’ordinador m’agrada,l’ordinador m’atrapa,

Quan em compren un joc noul’únic que vull fer es jugar.

Ni menjo, ni llegeixo, ni em moc,l’únic que faig és teclejar,

La meva mare diu que me’l llençarà,finestra enllà, com no pari de jugar.

Miquel Grande 11 anys

L’ estiuAls mesos de juliol i agost

arriba el millor de l’any.Ningú no treballa

i ens prenem un descans.

S’ha d’aprofitar la calor,per fer un viatge

i banyar-se una estonetaa la piscina o a la platja.

També és temps de buscar noves relacions,descobrir móns nous

i les seves recomanacions.

L’estiu és el millor,l’estiu és alegria.

Donaria el que fosperquè passés cada dia.

Pol Garcés 12 anys

L’espaiL’espai són unes estovallesfosques, amb estampats

grocs al fons, i amb enormesboles de colors.

Sergi Durà 10 anys

L’illa de les palmeres d’orHi havia una vegada una tripulació que volia navegar per tots els mars i oceans del món. Un dia el grumet del vaixell va anar a buscar peix al port, quan l’estava comprant va sentir que uns pirates havien descobert una illa on les palmeres eren d’or. El grumet va anar a la velocitat de la llum, i li va dir al capità: - Capità, uns pirates han descobert una illa on les palmeres són d’or. Llavors el capità va dir:- Posem rumb cap a l’illa de les palmeres d’or.

Van trigar tres dies en arribar a l’illa, pel camí vam haver de lluitar con-tra un pop gegant, travessar dos mars i un oceà i al cap de tres dies per fi van arribar a l’illa.Van baixar del vaixell, van obrir els ulls, i van veure per fi l’illa i tot el que hi havia: roques, plantes, rius, mars, boscos, turons, muntanyes, però sobretot les palmeres d’or. Van carregar totes les palmeres al vaixell. Quan ja portaven un tros gran de camí, un tripulant va veure una nota en una de les palmeres d’or, la va agafar i la va llegir. Deia: “ Tot aquell que agafi totes les palmeres d’or de l’illa li caurà una maledicció, es conver-tirà en miniatura”.Al dia següent quan la tripulació es va aixecar, van veure que el vaixell era més gran que abans. Quan van arribar a casa, tenien un problema, ningú no els veia. També van llegir a la nota que si a mitja nit es posaven sota la llum de la lluna, tornarien a ser grans i, dit i fet, a la nit sota la llum de la lluna, es van tornar a fer grans.Van ensenyar al poblat tot el que van recórrer pels dos mars i l’oceà.

Marc Moreno 10 anys L’agullaL’agulla punxa,

però punxa amb bona intenció.Quan està de bon humor,

et cus el pantaló,i quan està enfadada,t’esguerra el mitjó.

Marc Teruel 11 anys

La fadaEts la reina de les papallones

que voles de flor en flor,domines les seves coses

les que t’agraden i les que no.Llueixes un vestit rosa,una cua en el cabell,

la teva vareta és,com les ales d’un ocell.

Candela Ortega 9 anys

La FlorEm vaig trobar una flor,que feia molt bona olor.

A través del seu llenguatge,em va explicar el seu viatge.

Va néixer a La Corunya,i va arribar a Catalunya.

Em va preguntar si me la volia quedar,i li vaig dir que és clar.

Júlia Saperas 10 anys

La GranotaLa granota salta sense parar

Quan veu una moscaSe la menja sense parlar

Viu als nenúfarsSense molestar

Carlos Larrosa 10 anys

La imaginacióMonstres cridant,pegassos volant.La meva imaginacióés plena d’éssers estranys.

Si vull puc fer-me volari tenir un drac de mascota,o per l’aigua respirari amb els peixos passejar.

També puc pensar coses dolentes,com que em vinguin a matar.Però com que és la meva imaginaciótot ho puc controlar.

Gerard Perelló 10 anys

La Llavor MàgicaHi havia una vegada un pagès molt pobre, que conreava de tot: coliflors, cols, pastanagues, bledes, naps, carxofes... de tot menys tomàquets.Un dia el pagès va sortir a collir bledes, de sobte va veure una nena que li semblava morta de gana. El pagès es va oblidar de les bledes, i va tornar a entrar a casa, i li va dir a la seva dona:- Escolta, he vist una nena i semblava morta de gana. – li va dir el pagès.- Estava sola? – va preguntar la dona.- Sí. I estava molt espantada. – va respondre el pagès.- I perquè no li dones un plat d’escudella que estic preparant?

El pagès sense pensar- s’ho dos cops va agafar un plat, una cullera i li va omplir el plat d’escudella.El pagès va sortir a fora amb el plat d’escudella a les mans, es va anar apropant a la nena, i tot d’una el pagès li va dir:- Hola, escolta, que tens gana? – li va preguntar.- Sí, molta, porto molts dies sense menjar ni beure una sola cosa. He anat preguntant per totes les cases i ningú no ha volgut donar-me res.- I... com et dius? – va preguntar el pagès.- Em dic... eh ... la veritat és que no recordo el meu nom. – va dir la nena.

El pagès va veure que l’escudella es començava a refredar, així que va dir:- Acceptaries aquest plat de sopa? Està molt bona.

I la nena va agafar el plat una mica espantada. El pagès li va dir: - Vine, entrem, estarem millor.La noia en dos minuts es va acabar tot el plat de sopa i va dir: - Bé, moltíssimes gràcies per tot, però he de marxar.- On? – li va preguntar la dona.- A buscar els meus pares, una llar, menjar... – va dir.- No fa falta, et pots quedar aquí, i quan apareguin els teus pares te’n vas amb ells. – va dir el pagès.- No gràcies, però no. – va dir la nena.

Laia Solé 10 anys

Quan estava a punt de marxar es va recordar de la llavor i va dir:- Ah! Gairebé se m’oblidava, teniu aquesta llavor, és màgica. Podeu demanar un desig – va dir.

El pagès es va estranyar i va dir:- I això perquè ens ho dones?- Perquè m’heu donat menjar, i és un regal. Si us plau, accepteu-lo. – va dir.

La nena tot d’una se’n va anar i no va tornar. El pagès i la seva dona es van quedar allà plantats pensant quin desig demanar.Al cap de tres dies al pagès se li va ocórrer una idea: Que al seu camp de conreu hi hagués tomàquets.A la seva dona li va semblar bona idea, així que el pagès li va dir a la llavor:- Desitjo tenir el meu camp de conreu ple de tomàquets.Van sortir a fora i es van quedar bocabadats, estava ple de tomàquets. El pagès i la seva dona van ser molt feliços, i de la nena no es va saber res mai més.

La lletra IAhir vaig fer un rodolí,

que començava per la lletra i,em va fer gràcia aquesta vocal,

que té un punt i un pal.

Joan Tomàs 9 anys

Pau Olivella 12 anys

La NeuQuan neva a les ciutats,

els nens estan emocionats,i quan neva als prats,

ens quedem paralitzats.

A les muntanyes ja estan acostumats,i ho tenen tot preparat,en canvi a les ciutats,

sempre agafem refredats.

Gisela Ros 11 anys

La PissarraA la pissarra pots escriure i dibuixarPerò si passes la mà s’esborrarà.

Què puc dibuixar?

Ajuda’m a triar.

Un gos? Un cavall?...O un raspall?

Què dibuixaré, què dibuixaré?Ho escriuré en un paper.

Esther Solé 12 anys

Operació M.A.C.Jo sóc Jack, el súper agent especial de l’agència de detectius C.A.C.A.H.U.E.T.He viatjat a París, Guatemala, Mèxic, Washington, London, Sidney, India, Pekin, i molts més altres llocs dels quals mai no heu sentit mai a parlar. A la meva vida, no tinc temps ni d’anar al lavabo. Sóc una persona molt ocupada. Espereu... serà mi-llor que comenci des del principi, des de que vaig entrar a l’agència d’espionatge C.A.C.A.H.U.E.T. fa uns quants anys, no importa quants exactament, em van proposar de ser detectiu a una agència secreta d’espies, que estava situada a l’oceà Atlàn-tic, equipada amb alta tecnologia i seguretat. Era l’agència d’espies més secreta de l’ Univers. I... sense saber perquè, vaig acceptar. Quan vaig entrar per les portes de l’agència vaig observar a milers de persones treballant amb ordinadors.Em van ensenyar el meu vestit elegant per a missions, i me’l vaig provar. Era just de la meva talla.També van presentar-me al meu ajudant: El Paco.El Paco havia treballat a l’agència molts anys, en canvi jo, només portava 3 minuts i 24 segons, i ja tenia ajudant!En Paco era del Marroc, entenia molt de tecnologia avançada, però jo, en canvi, no tenia ni idea.La primera missió consistia en salvar el món de l’extinció total dels... macarrons!Com era un assumpte oficial, vaig posar-li de nom: Operació M.A.C.Vam agafar un avió de color taronja, i ens vam dirigir cap a Itàlia, el país de la pasta.El Paco , qui pilotava l’avió, va aterrar amb les seves coordenades que havia calculat.Ens vam infiltrar en una fàbrica de macarrons, on el propietari Dr. Roberto, volia acon-seguir tots els macarrons del món.Vam colar-nos a la sala de controls de la fàbrica. En aquell moment va entrar de cop i volta el Dr. Roberto, amb ell dos grans guardaespatlles forçuts i grassos, que ens van tancar en una sala plena de canonades humides.Del meu vestit elegant vaig treure les claus de casa que acabaven en punta. Amb elles vaig obrir la porta de la sala.En Paco ens va guiar fins al despatx del Dr. Roberto. Però amb tanta sort que vaig caure en un dipòsit de sala de tomàquet. El Paco va intentar ajudar-me però... vaig anar a parar en un altre dipòsit. Aquesta vegada de macarrons.Vaig treure’m el cinturó del pantaló per salvar-me la vida, i el vaig enganxar en una canonada molt gruixuda que semblava resistent. Vaig escalar pel cinturó com si fos un goril·la, fins arribar al passadís principal. Tot ple de macarrons i amb els pantalons mig baixats. Vaig entrar en el despatx del Dr. Roberto, ell va cridar als seus ajudants, que no van venir perquè estaven prenent-se un cafè en el seu descans.En Paco i jo vam detenir en Roberto i vam seguir salvant al món d’amenaces terribles i pitjors que la dels macarrons.

Arnau Tarragó 11 anys

Tothom diu que la vidaés viure, però

ningú ha dit maiPer què vivim, per què morim.

Com pot ser?Quan va començar?

Quan acabarà?No ho sabrem,

perquè algun dia ens morirem.

Sila Alarcón 12 anys

Les OnesLes ones pugen i baixencom una sèrie constant.

En el marge del marsempre s’estan trencant.

Arriben i se’n van,amb l’espuma brillen.Són grans i petitesi també gegants.

La sorra i el marsón ungla i carn.

Juguen sense pararal fet i amagar.

Laia Montlló 11 anys

Obre’t, cor meuObre’t, cor meu, a la claror de la veritat, a la llum de la crida, i a la força de l’amistat, ves avançant amb el pas fort cap a la pau i la felicitat.No et rendeixis, siguis constant, empenta’m amb força i no deixis que perdi el benefici del valor, la força de la veritat i l’ impuls de la llibertat.

David Uclés 12 anys

Temps de neuQuan comença a nevar,tots comencem a saltar,i quan neva a l’Hospitaletno t’ho pots ni imaginar.

Hi ha qui vol fer un ninot de neu,hi ha qui vol sortir a esquiar,hi ha qui vol tafenejar,hi ha qui només ho vol mirar.

Imagina’t un dia despertar,i veure tots els carrers tallats,que l’escola estigui tancada,i sortir a jugar

Hi ha qui a casa vol estar,amb el calefactor engegat,i observar com la mainadasurt a joguinejar.

Jordi Tejada 10 anys

Natxo Balastegui 10 anys

El PastísEl Pastís?

No l’he vist.I era de nata?

A mi només m’agraden els de xocolata.

André Espelt 9 anys

Quina CalorAnem a la platja

quina calor!ens crema el sol

amb la seva vermellor.La primavera ha acabatja hem sembrat el blat

l’espiga i el prat.Vull anar a la piscina

tot fent xixinafins que quedi ben mullatamb els dits... arrugats.

Albert Grau 11 anys

SomnisCada nit,

em fico al llit,esperant un somni infinitde pirates, de vampirs,d’aventures o perills.vull somiar cada niten un món divertit

sense guerra,sense crits,

però jo se que aixònomés ho puc anhelar

Anhelar?Somiar?

Fantasiejar?O potser algun dia arribarà.

David Leiva 11 anys

Un PeixUn peixUn peix nedaUn peix neda pel marUn peix neda pel mar profundUn peix neda pel mar profund i fosc.Un dia un peix neda pel mar profund i fos, i xas!!!El pesca i s’engrescaamb l’altre peix de la pesca.

Adrià Sánchez 10 anys

Una troballasubmarinaJo estava a la recerca d’un peix que vivia a les profunditats de l’oceà Atlàntic.Quan em vaig endinsar uns quants metres, una llum em va enlluernar, amb cara d’encuriosit em vaig apropar i...UAU! Un vaixell de fusta envoltat de esponges i vigilat per lliscants meduses, amb dues persones que per culpa de les ulleres les veia borroses.OH! Una persona se’m va acostar i la vaig mirar estranyat perquè portava una disfressa.Llavors vaig tornar a mirar-la de reüll. Aquella persona tenia un cos molt bonic però... tenia cua! Una cua amb escates i la perso-na que tenia al costat era un senyor més aviat baixet amb una capa vermella i una corona de perles on estava escrit “Neptú”.Ara em quadrava tot, estava al regne de Neptú. Crec que a ell no li feia cap gràcia que l’haguéssim despertat de la seva migdiada. Neptú molt enfadat va convocar l’exèrcit de peixos.Quan Neptú estava a punt de dir – a l’atac – el vaig aturar i li vaig explicar que no havíem vingut per fer guerra. Sino que ens havíem perdut buscant un peix que se-gons el nostre mestre ens havia dit que vivia per allí.Llavors Neptú ens va preguntar pel nom del professor. Nosaltres estranyats li vam dir – Es diu Joan. Neptú es va posar molt content quan va saber que veníem de part del professor Joan, perquè era un vell amic seu que va sobreviure al vaixell que es va en-fonsar. Va cridar a la sirena que es deia Alícia, i li va xiuxiuejar una cosa a la orella.La sirena se’n va anar a dalt del màstil on de dintre d’una ostra gegant va treure un plec i me’l va donar. El vaig obrir i... hi havia un mapa de tot l’oceà Atlàntic amb el lloc on cada peix vivia.Segons el mapa, el nostre objectiu era a la Cova de la Desgràcia... aquell nom no sonava gaire bé, però...Neptú em va senyalar una pedra que estava a pocs metres del regne. Dit i fet, al cap de pocs minuts estàvem al davant de la Cova de la Desgràcia, jo cagat de por vaig entrar amb molt de compte però ZAM!! Una cosa se’m va tirar a sobre, però per sort vaig agafar la bèstia. Era el peix! Era ell, el tenia a la mà!Així que vaig tornar, i vaig prometre a Neptú que no explicaria mai el seu secret.

Júlia Cascos 11 anys

Una nova etapaD’aquí poc,sisè s’acabai comença

una nova etapa.Quina emoció,quin neguit,Estic apunt

de fer un gran crit.Els exàmensvull acabar

i poder-me jubilar,però per això cal

molt encara esperarLa vida vull aprofitar.

A l’ instituthi ha molta genti és un ambientmolt diferent.

Estic una mica espantada però al cap d’una setmanaja estaré habituada.

Aquests textos hanestan il·lustrats per:

Adrià Sánchez 9 anysCarla Pérez 9 anysCarlos Larrosa 9 anysCarlos Piedras 9 anysDiego Durán 9 anysIrene Vendrell 9 anysMarina Tejedor 9 anysAbel Dana 10 anysAlex Corbella 10 anysAndreu Tejedor 10 anysBerta Marco 10 anysEsther Solé 10 anysGerman Baena 10 anysHelena Centelles 10 anysHelena Rodríguez 10 anysJulia Alzaga 10 anysJúlia Saperas 10 anysJoel Rodríguez 10 anysLaia Martínez 10 anysMarc M. 10 anys

Nil Lluveras 10 anysSara Diaz 10 anysToni Belenguer 10 anysAlbert Grau 11 anysAnna Margenet 11 anysClaudia Tomeu 11 anysDani Ariza 11 anysDaniela Benítez 11 anysDavid Leiva 11 anysIrene Taboada 11 anysJoel Palomo 11 anysMarcos Guzmán 11 anysMiquel Grande 11 anysPau Abella 11 anysVíctor Romero 11 anysAdrià Pastor 12 anysDavid Uclés 12 anysJúlia Cascos 12 anysRaimon Galve 12 anysSergi Regueiro 12 anys