Expressió i comunicació UF3 Expressió i comunicació a la primera infància

Les qualitats del so

La durada:

Longitud d’un estímul o so (llarg/curt).

El tempo (temps):

Variació de la velocitat en que s’interpreta un ritme (ràpid/lent).

La intensitat:

Qualitat del so basada en el contrast fluix-fort.

Models d’activitats:

o Creació i imitació de ritmes: L’educadora interpreta amb una pandereta un

ritme fort-fluix i els infants l’imiten (més endavant s’incorporarà el terme

mig-fort).

o Incorporació i interpretació de la grafia:

Als 2 anys, incorporar la grafia corresponent a la intensitat.

Realitzar petits dictats per identificar les grafies.

Identificar els sons de l’ambient amb la grafia corresponent.

o Gradació del so: El conte de dues illes. Introducció dels reguladors.

o Treball de la intensitat mitjançant audicions.

L’altura (greu/agut):

Escala musical o registre que s’utilitza en cantar:

A través dels contes populars, p. ex. veu de l’àvia aguda, veu del llop greu...

Amb titelles, emetent veus diferents.

Instruments musicals, diferents instruments o notes.

Opera, diferència entre les veus.

Grafies i dictats de sons (a partir dels 2 anys), casa = agut viu a dalt, greu viu a

baix.

Mitjançant el moviment, realitzant jocs relacionats amb el concepte agut-greu.

Expressió i comunicació UF3 Expressió i comunicació a la primera infància

El timbre:

Qualitat del so emès per una veu o instrument, la qual permet diferenciar-lo d’altres

veus o instruments de la mateixa naturalesa.

El treball del timbre es pot abordar de manera especial a través dels instruments.

El ritme en educació infantil

El ritme: fenòmens repetitius produïts en freqüències més o menys regulars durant un

període de temps.

És una capacitat educativa imprescindible que es pot establir correctament en una

edat primerenca.

Seqüència en l’adquisició del ritme:

o Els infants adquireixen primer el ritme intern (respiració, batec del cor,

caminar, etc.).

o Més tard es pot treballar el ritme extern (soroll d’una sirena, tic-tac d’un

rellotge, moviment rítmic de sonall o pandereta, etc.). Seran útils els cants i

peces musicals que tenen una estructura rítmica clara, com les marxes i

cançons de falda.

Etapes evolutives

Primer any de vida

La pulsació

o Marcant amb els dits les cançons i els ritmes en diferents parts del cos.

o Marcant el tempo: ràpid, normal o lent, en funció dels ritmes que interpreti o de

la seva intencionalitat.

o Podem treballar amb cançons de falda i de bressol.

o També amb les audicions musicals.

De 1 a 2 anys

Continuem treballant les pulsacions, però de la següent manera:

o Colpejar amb les mans en diferents parts del cos.

o Colpejar en altres llocs (el terra, la taula, etc.).

o Introduïm elements de percussió (tambors, panderetes...).

Dels 2 als 3 anys

Introduïm instruments que necessiten una major precisió (triangles, xilòfons...)

Incrementar la dificultat de les activitats. Propostes:

o Marcar la pulsació i cantar una cançó simultàniament.

Expressió i comunicació UF3 Expressió i comunicació a la primera infància

o Introduir cançons o ritmes de caràcter eliminatori (una plata d’enciam, dalt

del cotxe hi ha una nina...).

o Incorporar determinades ordres mentre els infants segueixen la pulsació

d’una cançó.

o Interioritzar la melodia d’una cançó per frases, sense perdre la pulsació.

El so i el silenci

Descoberta del so. Procés en el que la nena i el nen van despertant l’orella i

desenvolupen la seva capacitat de memòria i identificació auditiva.

Volem que s’acostumin a sons de l’ambient, d’instruments, de veus, d’audicions,

etc.

Primeres fases: Escolta Recepció

Posteriorment: Escolta imitació Reconeixement Reproducció Creació

Tipus de sons

El podem treballar a través de CDs. L’infant anirà captant i treballant els sons segons

ho permeti i el seu desenvolupament:

Sons realitzats amb el propi de cos.

Seran els que treballarem primer.

Picar de mans, de peus, la veu, i tota mena de sons que puguem elaborar amb el propi

cos.

Sons del seu entorn

Posteriors als del propi cos. Són els que estan a l’exterior, sorolls de l’aula i el seu

exterior (tren, bombers, timbre, cotxes...).

Sons onomatopeics

Posteriors als de l’entorn. Per exemple, els animals (de l’ase, de l’ovella, de la vaca ).

Sons de la natura

Posteriors als onomatopeics. Per exemple, vent, aire, pluja, trons...

Recursos per treballar el so

Audicions de grups de sons (CD, DVD).

Històries sonores Els nens/es han de representar una historieta on només han

d’intervenir els gestos i sons treballats. Representen fent gestos i sons.

A partir de 3 anys Jugar a inventar històries per grups i que la resta del grup

endevini l’escena concreta.

Diferència entre so i silenci

El silenci és el control de la inhibició voluntària dels moviments o so.

Activitats:

Expressió i comunicació UF3 Expressió i comunicació a la primera infància

o El joc de les estàtues amb música. Immobilitat = silenci.

L’educació del silenci és primordial per poder iniciar qualsevol activitat, ja que

l’infant serà receptiu davant d’una situació de silenci abans d’escoltar una cançó,

per exemple.

La idea de silenci és necessària i ha de ser inculcada des de que l’infant entra a

l’escola.

Recursos per treballar el silenci

A partir de l’any, es començarà a treballar el silenci amb gestos. L’educador/a

sempre oferirà el mateix gest per representar el silenci.

Als 18 mesos. Exemples d’activitats:

o Fer desaparèixer un objecte s’identifica amb què s’ha de guardar silenci.

o Relacionar dues imatges com el sol i la lluna amb el so i el silenci.

A partir de 2 anys. Exemples d’activitats:

o El rei/na del silenci: oferir una corona al nen/a més callat.

o El racó del silenci, on es mouran com a figures, sense fer soroll i ballant en

silenci.

En adquirir major destresa manipulativa, amb instruments de percussió podrà

decidir si es vol fer so o guardar silenci, o seguint unes consignes.

Propostes lúdiques: les estàtues o pica paret.

Els instruments

El conjunt d’instruments que formen l’orquestra es presenten en famílies

d’instruments.

o Família de percussió.

o Família de corda.

o Família de vent.

Aproximació als instruments:

o Directament amb els instruments de l’aula.

o Mitjançant audicions, si no es disposa d’ells.

Classificacions

Segons la forma de tocar-los

Percudint.

Agitant.

Bufant.

Fregant o pinçant les corda.

Expressió i comunicació UF3 Expressió i comunicació a la primera infància

Segons el material en que estan fets:

De membrana.

De metall.

De fusta.

De corda.

Percussió

Produeixen sons per l’acció de colpejar o agitar (triangles, xilòfon, timbals...)

Corda

Aquests instruments és difícil que es trobin a l’aula de música, de manera que haurem

de cercar recursos amb què puguin treballar.

Vent

Són instruments que es toquen bufant.

En educació infantil disposem d’instruments de vent de joguina.

Amb ells s’afavoreix el desenvolupament de l’activitat muscular i l’estímul de la

respiració adequada.

A partir dels 18 mesos, podem començar a introduir aquests tipus de material.

Activitats amb instruments

Primer any:

o Deixar a l’abast dels infants o objectes sonors per tal que s’interessin per

ells i experimentin.

o Objectius: jugar i trobar plaer amb els sons que l’infant executa:

Organitzar els instruments de l’aula.

Vetllar per la seguretat de l’infant.

Interpretar perquè l’imitin i s’expressin lliurament.

Als 18 mesos:

o Introduir els instruments de percussió: campanes, cascavells i maraques.

o Donar pautes i normes sobre com tocar-los.

o Dissenyar activitats per treballar amb ells.

Als 2 anys:

o Formar petits conjunts instrumentals.

o Interpretar contes amb instruments de percussió.

o Tocar determinades marxes de manera sobreposada.

o Joc d’endevinar els instruments.

A partir de 3 anys:

o Crear cançons interpretant diferents instruments i realitzar petits conjunts

instrumentals.

Expressió i comunicació UF3 Expressió i comunicació a la primera infància

Els instruments en els poemes i contes musicals

Els poemes i contes musicals són una manera d’introduir instruments musicals.

Sonoritat dels instruments, ambientar escenes, comportaments o situacions.

Repartiment de personatges associats a un instruments que l’infant tocarà quan li

correspongui.

L’audició musical

Les audicions com a recursos (ho hem vist fins ara).

Les audicions són susceptibles de ser treballades de forma autònoma:

o Paper en les tècniques de relaxació.

o Treballar les emocions i sentiments (desenvolupament emocional).

o Com a mitjà per conèixer el compositor i les seves obres. (fitxes de dades

amb fotografia i molt simples)

Paper en les tècniques de relaxació

La relaxació a través de la música és un aprenentatge que ha de ser ensenyat.

Es pot iniciar a partir dels 6 mesos.

La relaxació ajudarà a tranquil·litzar l’infant.

Com a desenvolupament emocional

L’audició contribueix a desenvolupar la part emocional de l’infant.

A partir de les audicions es pot treballar com és la música trist, alegre, suau, dolç,

romàntica, enèrgica.

Certes músiques ajuden a crear determinats climes, que faciliten el tractament de

temes transcendents.

Es poden treballar estats emocionals fins i tot tallers per identificar músiques.

A partir dels 3 anys, podem parlar de sentiments i identificar situacions que els hi

passen i com es troben.

Audicions descriptives

Són aquelles en què els i les alumnes han de realitzar moviments i

representacions.

Abans d’escoltar una audició descriptiva:

o L’educador/a haurà de motivar i il·lusionar; per això explicarà en forma de

conte l’audició.

o Es crearà l’ambient necessari: disfresses, instruments...

Les audicions en directe permeten vivencial d’una manera directa la música. Cal

aprofitar totes les oportunitats que se us presentin.

Expressió i comunicació UF3 Expressió i comunicació a la primera infància

Després es procedeix a interpretar-la.

A través d’aquesta audició, es podran fer connexions amb altres àrees de

coneixement o altres llengües.

Els infants solen insistir en repetir les audicions que han viscut amb il·lusió, la

música els serà difícil d’oblidar.

Audicions: Carnaval dels animals, Pere i el llop, Passeig i en trineu, Les quatre

estacions, El trencanous, La Bella i la Bestia.

L’òpera

La manera de presentar-la i la motivació seran crucials, per tant serà convenient

donar suport o reforçar amb ninots, titelles i contes.

Es pot oferir la història de l’opera completa o per fragment, en funció de l’edat.

Les diferents veus que s’interpreten poden ser representades a partir de titelles.

També es poden oferir fragments de cantants d’òpera per separat, identificant-los

amb un tipus de veu.

Creació de teatre musical.

“La flauta màgica”

Educació vocal i cançons

La veu és el primer instrument de producció de sons.

Estimular i desenvolupar la part vocal serà tasca de l’educador/a i de tots els

membres de la família.

A partir dels 2 anys, els infants han d’estar capacitats per poder cantar.

La cançó infantil

La cançó infantil és un vehicle de comunicació i expressió que:

o Estimula la memòria i l’atenció.

o Provoca canvis en l’estat emocional de l’infant.

o Comporta un aspecte lúdic i de socialització.

A partir de les cançons es poden treballar:

o Diferents aspectes cognitius i emocionals.

o Diferents aspectes del currículum:

Llenguatge.

Llenguatge matemàtic.

Entorn natural i social.

Cura i educació de la veu

És bàsic tenir cura de la veu i ensenyar als infants, als infants des de petits, a

utilitzar-la correctament.

Expressió i comunicació UF3 Expressió i comunicació a la primera infància

La veu de l’educador/a serà un model a seguir:

o Parlar sense cridar.

o Respectar els silencis.

o Que no parlin tots alhora.