Exposició De l’11 d’abril al 16 de juny de 2019 · Pedro Almodóvar, que reprodueix l’sky...
15
Dossier de premsa Félix Murcia: la realitat imaginada 1 Exposició De l’11 d’abril al 16 de juny de 2019
Transcript of Exposició De l’11 d’abril al 16 de juny de 2019 · Pedro Almodóvar, que reprodueix l’sky...
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
1
Exposició
De l’11 d’abril al 16 de juny de 2019
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
2
Félix Murcia: la realitat imaginada
Un recorregut per la trajectòria professional de Félix Murcia, nominat a dotze premis
Goya i guardonat en cinc ocasions. Esbossos, dibuixos, peces d’attrezzo, així com altres
materials, ens ajuden a comprendre el procés de creació del director artístic, que, a
través de l’ambientació, la decoració o l’escenografia, transforma guions literaris en
il·lusions i somnis. L’exposició, que ja s’ha pogut veure a l’Academia del Cinema de
Madrid i al Museo de Bellas Artes de Múrcia, arriba ara a la Filmoteca en un format
nou, i amb part del decorat original de Mujeres al borde de un ataque de nervios, de
Pedro Almodóvar, que reprodueix l’sky line de la Gran Vía madrilenya vist des de la
terrassa del personatge que interpretava Carmen Maura.
Comissaris: Gloria Camarero i Joaquín Cánovas
Producció: Filmoteca de Catalunya
Amb la col·laboració de: Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de
España, Región de Murcia, Museo de Bellas Artes de Murcia i Universidad Carlos III
de Madrid
Agraïment: El Deseo
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
3
La trajectòria professional de Félix Murcia, desenvolupada al llarg de quatre dècades
amb més de vuitanta obres que inclouen films i sèries de televisió, exemplifica els
avatars d’una professió que viu en un estat permanent de transformació després de la
instauració de la democràcia a l’Estat espanyol.
Com a hereu d’una gran tradició, Murcia ha hagut de fer front a situacions i problemes
nous generats en una indústria en la qual el model de rodatge en estudis o de decoradors
constructors per a les coproduccions dels seixanta va donar pas a una manera de
treballar segons la qual els dissenyadors centraven la seva atenció en la localització i la
transformació d’espais versàtils sense fer servir, encara, les tecnologies digitals. Félix
Murcia sap que el cinema és un treball en equip i, per aquest motiu, sempre ha posat
tant la seva professionalitat com els seus coneixements al servei de qualsevol projecte
que reclamés la seva participació.
La seva implicació en les pel·lícules de Gutiérrez Aragón, Uribe, Armiñán, Miró,
Armendáriz o Sacristán, entre d’altres, revelen la diversitat d’una feina on conflueixen
tècnica, creativitat i imaginació, tant en la cerca dels escenaris de rodatge com en la
creació del tractament plàstic i visual del film. És capaç tant de traduir el text del guió
en imatges pictòriques que després han d’adquirir volum com de planificar
seqüencialment un decorat unitari a partir de cinc localitzacions diferents, com va fer a
El rey pasmado. Com deia Aristòtil: per ser convincent és millor servir-se de mentides
creïbles que de veritats increïbles.
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
4
Félix Murcia, constructor de somnis
“La realitat imaginada”. Sí, fer realitat el que imaginem, materialitzar els somnis o els
deliris. Aquesta és la feina de Félix Murcia, decorador, director artístic i dissenyador de
producció d’una setantena de films. Berlanga, Gutiérrez Aragón, Uribe, Pilar Miró,
Saura, Sacristán, Fernando Trueba, Armendáriz, Almodóvar, García Sánchez, Camino,
Colomo o Bigas Luna són alguns dels directors que l’han anat a buscar perquè els
ajudés a donar forma visual al que ells havien escrit.
Félix Murcia té una filmografia impressionant i l’Acadèmia espanyola ha reconegut la
seva importància seleccionant-lo en dotze ocasions com a candidat al Goya de la seva
especialitat. La gent de teatre també coneix les seves habilitats com a escenògraf, que ell
ha explicat en un llibre: La escenografia en el cine. El arte de la apariencia.
La Filmoteca acull ara una exposició, que abans s’ha vist a l’Academia del Cinema de
Madrid i al Museo de Bellas Artes de Múrcia però amb un format diferent, alhora que
proposa un petit cicle de pel·lícules en les quals ha intervingut Félix Murcia. Per fer
comprendre millor l’abast d’aquesta especialitat tecnicoartística, el dia 11 d’abril a les
18.30 h ell mateix explicarà alguns dels secrets de la seva feina en una classe magistral.
Un inventor de realitats físiques parteix sovint d’arquitectures reals que coneix i
transforma o no, readaptant-les a les necessitats de la història. El color, la capacitat de
suggerir atmosferes i estats d’ànim que té cada tonalitat, determina la feina del
decorador, que ha de saber adequar el lloc a la trama i fer-ho respectant exigències
pressupostàries.
A vegades el decorat remet a un món per venir, un futur que conserva elements del
nostre present però que comença a ser irrecognoscible. En altres ocasions, el passat és
menys fill de la documentació que no del poder d’evocació de les lectures. Tot s’hi val?
No, la coherència i la bellesa regnen quan decorador i director treballen d’acord. I quan
treballes amb els millors i ho fas repetides vegades, senyal que el miracle s’ha produït!
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
5
El escenógrafo es la estrella Fragment del text d’Esteve Riambau per al pròleg del catàleg original de l’exposició
Escenógrafo, fruto de su común pasión por la pintura y el cine, Félix Murcia pertenece a
esa dinastía de técnicos que la política de los autores relegó a un segundo término. Y,
sin embargo, su impronta está ahí, en las decenas de películas en las que ha intervenido
y en las que a la vez ha dejado la huella de lo que, por ejemplo, fue el cine histórico
español de los últimos años del siglo XX: desde Dragon Rapide (1987) a El perro del
hortelano (1995), por poner solo dos ejemplos de entre los cinco premios Goya con los
que ha sido galardonado. Su profesión tiene mucho de técnica, pero también de magia.
Lee los guiones en los que trabaja como hipotético espectador, pero también como el
profesional que debe resolver determinados problemas a través de una amplia
documentación sobre el período histórico o la naturaleza de los personajes. Se podría
también equiparar a un arquitecto, pero sus construcciones son efímeras y, a menudo,
falseadas para que el ojo del espectador solo vea aquello que le muestra la cámara.
Traduce el texto del guion en imágenes pictóricas que luego deben adquirir volumen y
ser iluminadas para acoger el trabajo de los actores. ¡Magia en estado puro!: No en
vano, su excelente libro sobre la escenografía en el cine lleva como subtítulo El arte de
la apariencia. O, como precisa Manuel Gutiérrez Aragón en su prólogo: “el arte de
encantar al espectador”.
Mostrar este trabajo a través de una exposición tiene algo de revelación de los trucos del
prestidigitador. Esa pérdida de la inocencia queda ampliamente compensada, sin
embargo, con la reivindicación de un trabajo del que, normalmente, el espectador sólo
ve el resultado final. Además de excelente profesional, Félix Murcia ha desarrollado una
amplia actividad didáctica. De ahí que le guste mostrar su trabajo para que otros
aprendan de él. Y eso es, justamente, lo que se puede disfrutar con sus dibujos, bocetos
o maquetas de las que consta la exposición que acompaña a este catálogo. Para la
Filmoteca de Catalunya resulta un verdadero placer mostrar esta muestra que habla del
cine en toda su complejidad, desde su tramoya hasta la pantalla, pero también de su
naturaleza como obra de creación colectiva. Si el cine es arte e industria, en este caso el
escenógrafo es la estrella.
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
6
Félix Murcia. Una trajectòria de més de quatre dècades
“Lo más gratificante, y también lo más ingrato, es cuando, después de ver una película,
la gente dice que se ha rodado sin decorados”
Félix Murcia
Félix Murcia Aguayo (Aranda de Duero, Burgos, 1945) centra des de ben jove la seva
inquietud en l’àmbit artístic, possiblement per influència del seu oncle, el pintor Fermín
Aguayo, del Grupo Pórtico. Els seus inicis en les arts plàstiques són autodidactes i els
compagina amb altres diversos petits treballs.
Abans de fer 20 anys, el 1965, es trasllada a Holanda, fet que suposa un punt d’inflexió
i li permet acostar-se a l’escenografia. Allà treballa pintant decorats a la cadena
televisiva N.O.S. de Hilversum. Un any després torna a Espanya, on, recomanat per
responsables de la televisió holandesa, s’incorpora a l’equip de construcció de decorats
de Televisió Espanyola, activitat que es veu interrompuda quan és cridat per fer el
servei militar, tot i que la reprèn en llicenciar-se. El 1968, l’Instituto de Radio
Televisión Española convoca les primeres proves per a l’ingrés d’alumnes, i és eliminat
en el test psicotècnic per no tenir aptituds creatives. Més tard, a partir de 1975, es
converteix, paradoxalment, en professor de la institució, carrera docent que continua a
l’Escuela de Cinematografía y Audiovisuales de Madrid (ECAM) i, posteriorment, a
l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), fins a la seva
jubilació el 2010. Des de llavors ha continuat participant en tallers, i impartint cursos,
seminaris, conferències i docència en màsters.
Entre 1968 i 1973, compaginant feina i estudis, cursa una sèrie de disciplines
acadèmiques amb l’objectiu de completar la seva formació, i obté les titulacions de
Tècnic Superior en Disseny d’Interiors (Arquitectura d’Interiors) i Graduat en Arts
Aplicades per l’Escuela de Artes Decorativas de Madrid i l’Escuela Oficial de Artes
Aplicadas y Oficios, respectivament, a més d’altres estudis especialitzats, sense titulació
oficial, en Escenografia Teatral i Operística, Cinematogràfica i Audiovisual, impartits
per professionals de prestigi com Francisco Nieva o Sigfrido Burmann a l’Escuela de
Artes Decorativas de Madrid.
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
7
Comença a treballar en cinema el 1975 com a ajudant de decoració. En aquest context,
la seva filmografia inclou títols com Colorín Colorado (José Luis García Sánchez,
1976), Del amor y de la muerte (Antonio Giménez Rico, 1977) i ¡Arriba Hazaña! (José
María Gutiérrez Santos, 1978). També exerceix com a ambientador a la pel·lícula La
escopeta nacional (Luis García Berlanga, 1978), on treballa estretament amb el director
artístic Rafael Palmero. El 1979 realitza la seva primera pel·lícula com a director
artístic, El corazón del bosque (Manuel Gutiérrez Aragón), que obre una extensa
filmografia.
Ha estat nominat en dotze ocasions als premis Goya a la millor direcció artística i l’ha
guanyat cinc vegades. Va ser el primer director artístic premiat amb el Goya per Dragon
Rapide (Jaime Camino, 1987), i posteriorment l’ha aconseguit per El rey pasmado
(Imanol Uribe, 1992), Tirano Banderas (José Luis García Sánchez, 1994), El perro del
hortelano (Pilar Miró, 1997) i Secretos del corazón (Montxo Armendáriz, 1998). El
1999 li concedeixen el Premio Nacional de Cinematografía, convertint-se en el primer, i
únic fins ara, director artístic que ha rebut aquesta distinció. El 1998 va ser nominat en
la primera edició dels premis Felix del cinema europeu, a Berlín, en l’apartat “Specific
Aspect”, com a millor director d’art per Mujeres al borde de un ataque de nervios.
Al marge de la direcció artística per a cinema, Félix Murcia ha desenvolupat altres
tasques com ara disseny d’escenografies per a teatre i òpera, vestuari per a pel·lícules,
disseny de cartells, creació de vestuari per a desfilades, assessoria tècnica, així com una
incursió en la direcció amb el curt documental Sombras de cristal (1982), l’adaptació
del guió de Pedro Páramo, primera novel·la de l’escriptor mexicà Juan Rulfo, i la
producció del llargmetratge Sombras en una batalla (Mario Camus, 1993). En televisió
ha realitzat la direcció artística de sèries tan emblemàtiques com Fortunata y Jacinta
(Mario Camus, 1978), La forja de un rebelde (Mario Camus, 1989) o El Quijote
(Manuel Gutiérrez Aragón, 1990), entre altres.
També cal destacar la seva faceta com a pintor, amb què ha participat en nombroses
mostres i concursos. El 1974 va guanyar la Medalla d’Or en el Primer Certamen
Nacional de Artes Plásticas de RTVE. Actualment es troba immers en propostes de
neopictorialisme digital.
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
8
L’exposició
Els diversos àmbits de la mostra exploren aspectes com:
- Les fonts de documentació i la readaptació d’escenaris històrics
- La forma i el color. L’estil plàstic i la planificació seqüencial
- Les localitzacions d’exteriors, els espais transformats i construïts
- El disseny d’interiors. Reinventar espais
- Els màxims reconeixements que ha rebut Félix Murcia (cinc premis Goya de
dotze nominacions)
- Els projectes no realitzats
Algunes reflexions sobre l’art de crear espais
“Cal saber tot el que se sap per poder inventar tot el que no se sap.”
“L’aspecte visual de les pel·lícules es concep de la mateixa manera que les obres
pictòriques, mitjançant la forma i el color.”
“La tècnica s’ensenya i s’aprèn, però el talent ni s’ensenya ni s’aprèn, es té i es conrea
individualment.”
“Dissenyar una pel·lícula consisteix a destil·lar els aspectes temàtics, emocionals i
psicològics que desprèn el guió per crear-ne l’aspecte visual.”
“Per aconseguir qualsevol mena d’escenari sempre cal tenir-ne en compte el valor
expressiu dins el context de la narració dramàtica.”
“Per ser convincent és millor servir-se de mentides creïbles que de veritats increïbles.”
(Aristòtil)
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
9
La terrassa de ‘Mujeres al borde de un ataque de nervios’
L’exposició incorpora el mític decorat original de Mujeres al borde de un ataque de
nervios, de Pedro Almodóvar, el forillo que reprodueix l’sky line del centre de Madrid
vist des de la terrassa de la protagonista del film.
Aquest fragment del text dels comissaris al catàleg original de l’exposició explica la
història d’aquest decorat tan icònic:
“En principio, la terraza cinematográfica de la vivienda almodovariana iba a ir en un
escenario artificial preexistente, concretamente en la azotea del Círculo de Bellas Artes
de Madrid con vistas al paisaje urbano real de los principales edificios de la calle de
Alcalá, y así se recoge en el anteproyecto, donde destaca el protagonismo de la cúpula
del edificio Metrópolis, coronada con la escultura de la Victoria Alada, que se
vislumbra desde todos los escenarios de interior previstos. Pero la falta de resistencia
del suelo imposibilitó rodar allí, y la famosa terraza del film termino en un decorado
artificial levantado en estudio. Las vistas ya no podían ser las reales que ofrecen los
alrededores, y hubo que inventarlas. Murcia diseñó dos forillos fotográficos con varias
partes e idénticos como fondo del set, uno para las escenes de noche y otro para las de
día, que contienen imágenes de las construcciones que pueden verse realmente desde lo
alto del Círculo de Bellas Artes, la localización inicialment prevista, a modo de collage:
el Metrópolis con el edificio de Telefónica en la parte posterior, junto al del antiguo
Banco del Río de la Plata, el de la primitiva Clínica de la Unión y el Fénix Español y la
cúpula de la iglesia de las Calatravas (imatge de l’esquerra). Ese conjunto es el que la
protagonista ve desde su terraza (imatge de la dreta) y sigue siendo uno de los más
bellos que de Madrid ha ofrecido el cine, aunque sea una recreación que difícilmente
podría apreciarse desde el número 7 de la calle Montalbán, que es donde se indica que
está el ático en cuestión. Félix Murcia marcó un hito en la historia de la dirección
artística en España con este trabajo y fue nominado para el Felix del cine europeo a la
mejor decoración.”
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
10
Pel·lícules presents a la mostra
amb materials dels projectes de direcció artística
Fortunata y Jacinta
(Mario Camus, 1980)
La forja de un rebelde
(Mario Camus, 1990)
El corazón del bosque
(Manuel Gutiérrez Aragón, 1979)
Maravillas
(Manuel Gutiérrez Aragón, 1980)
El crack
(José Luis Garci, 1981)
La fuga de Segovia
(Imanol Uribe, 1981)
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
11
Valentina
(Antonio José Betancor, 1982)
1919. Crónica del alba
(Antonio José Betancor, 1983)
Carmen
(Carlos Saura, 1983)
Flesh and Blood (Els senyors de l’acer)
(Paul Verhoeven, 1985)
Luces de bohemia
(Miguel Ángel Diez, 1985)
El caballero del dragón
(Fernando Colomo, 1985)
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
12
Dragon Rapide
(Jaime Camino, 1986)
Mi general
(Jaime de Armiñán, 1987)
El bosque animado
(José Luis Cuerda, 1987)
Mujeres al borde de un ataque de nervios
(Pedro Almodóvar, 1988)
El rey pasmado
(Imanol Uribe, 1991)
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
13
Tirano Banderas
(José Luis García Sánchez, 1993)
Días contados
(Imanol Uribe, 1994)
El perro del hortelano
(Pilar Miró, 1996)
Bwana
(Imanol Uribe, 1996)
Secretos del corazón
(Montxo Armendáriz, 1997)
Mararía
(Antonio José Betancor, 1998)
Visionarios
(Manuel Gutiérrez Aragón, 2001)
La balsa de piedra
(George Sluizer, 2002)
El caballero Don Quijote
(Manuel Gutiérrez Aragón, 2002)
La luz prodigiosa
(Miguel Hermoso, 2003)
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
14
Cicle i sessions complementaris a l’exposició
Classe magistral amb Félix Murcia
El director artístic compartirà amb el públic els secrets
de la seva professió.
Dijous 11 d’abril / 18.30 h Sala Laya
Sessió gratuïta
Tirano Banderas
José Luis García Sánchez, 1993. Int.: Gian Maria Volonté, Ana Belén, Fernando
Guillén, Juan Diego, Javier Gurruchaga, Manuel Bandera, Enrique San Francisco.
Espanya. VE. 91’
Gian Maria Volontè es va inspirar en Nosferatu de
Murnau per interpretar el dictador sud-americà Santos
Banderas, un tirà que fa esclatar la ira del poble amb
les seves accions abjectes. El segon apropament de
García Sánchez a l’obra de Valle-Inclán (el 1987 va
dirigir Divinas palabras) és un ajustat esforç de
producció que li va valer al director artístic Félix Murcia el seu tercer premi Goya.
Divendres 12 d’abril / 17.00 h Sala Chomón
Dimarts 16 d’abril / 21.30 h Sala Laya
Mujeres al borde de un ataque de nervios
Pedro Almodóvar, 1987. Int.: Carmen Maura, Antonio Banderas, Julieta Serrano, María
Barranco, Rossy de Palma, Guillermo Montesinos, Kiti Manver, Chus Lampreave,
Loles León, Angel de Andrés López, Fernando Guillén. Espanya. VE. 100’
El que inicialment era un projecte basat en La veu
humana de Cocteau va acabar convertint-se en una
comèdia i, de passada, en el boom internacional de
Pedro Almodóvar, amb nominació a l’Oscar inclosa.
Segons el realitzador: “És una venjança definitiva
respecte al telèfon i el contestador automàtic”.
Dijous 18 d’abril / 18.30 h Sala Laya
Dissabte 20 d’abril / 22.00 h Sala Chomón
Dossier de premsa
Félix Murcia: la realitat imaginada
15
El caballero del dragón
Fernando Colomo, 1985. Int.: Klaus Kinski, Miguel Bosé, Harvey Keitel, Fernando
Rey, Maria Lamor, Josep Maria Pou, Julieta Serrano, José Vivo, Carlos Tristancho,
Santiago Álvarez,. Espanya. VE. 90’
Un extraterrestre arriba al planeta Terra en plena edat
mitjana a bord d’una nau espacial que és confosa amb
un drac. El film, que va ser la producció espanyola més
cara fins aleshores, és una il·lustració peculiar del mite
de Sant Jordi en termes de ciència-ficció i va ser rodat
als castells de Requesens i Cantallops.
Divendres 19 d’abril / 21.30 h Sala Laya
Diumenge 21 d’abril / 16.30 h Sala Laya
El rey pasmado
Imanol Uribe, 1991. Int.: Gabino Diego, Juan Diego, Laura del Sol, Eusebio Poncela,
Maria Barranco, Joaquim de Almeida. Portugal-França-Espanya. VE. 110’
“El rei jove descorre una cortina i un torrent de llum
entra en el soterrani llòbrec on s’amaguen quadres
bonics que representen, plens de color i formes
harmonioses, un autèntic cant a la raó i al plaer de
viure. Llum, harmonia i cant a la vida són les claus
que, en metàfora afortunada, anticipen en aquesta
seqüència el que serà la història d’un rei educat en les
ombres i atònit per la llum” (José Nieto)
Dimecres 1 de maig / 21.30 h Sala Laya
