Expos retrospectives 2014

Click here to load reader

  • date post

    03-Jun-2015
  • Category

    Documents

  • view

    647
  • download

    3

Embed Size (px)

Transcript of Expos retrospectives 2014

  • 1. La propera festa del llibre ser de color carbassa Del 22 doctubre de 2014 al 5 de gener de 2015 Comissari: Juli Guillamn Lexposici La propera festa del llibre ser de color carbassa commemora els cinquanta anys del rellanament d'Edicions Proa. La primavera del 1964, ara fa cinquanta anys, l'editorial Proa es va rellanar, sota el patrocini del mecenes Joan Baptista Cendrs, amb una espectacular campanya de premsa: "La propera festa del llibre ser de color taronja". La idea principal era impulsar la collecci A Tot Vent, creada a Badalona per Marcell Antich i Josep Queralt, l'any 1928. L'exposici passa revista als orgens de Proa, el seu paper en la creaci d'una cultura moderna en temps de la Repblica i la seva aportaci en el miracle catal dels anys seixanta: autors, traduccions, disseny, promoci i mecenatge.

2. La biblioteca de la imaginaci. Germans Blasco: el rebost dels clssics Del 24 de juliol al 30 de setembre Comissari: Joaquim Noguero Comandats per Jess Blasco, dibuixant catal considerat un dels grans mestres del cmic mundial del segle xx, els barcelonins germans Blasco van assimilar molt bons aliments plstics i cinematogrfics. A la seva taula de treball a Vallcarca, envoltats de documentaci literria i grfica, elaboraven historietes potents que combinaven rigor i enlluernament. Igual que un personatge seu en somnis (el jove periodista Zacaras, un altre exemple de reporter de lestirp de Cuto), els germans Blasco sn fidels escuders dels principals Quixots del somni i laventura. Van adaptar la Bblia en cmic, lAlcia de Carroll, el Pinotxo de Collodi, Verne, Dumas... I els seus westerns sn un exemple molt clar de com van funcionar per tot el mn, amb ecos dels grans clssics del cinema i els llibres darreu. Els Blasco van saber sempre que les millors aventures viuen a la biblioteca. Els clssics sn el rebost ms fresc de la imaginaci. https://www.youtube.com/watch?v=vaEt5LUBNls 3. Mequinensa! Fotografies de Jess Moncada Del 30 de maig al 7 de juliol Comissaris: Rosa Maria Moncada i Josep Forns Una selecci de fotografies que lescriptor Jess Moncada va fer del seu poble, Mequinensa abans que desaparegus sota les aiges del pant de Riba-roja veuen la llum en aquesta exposici. Una mostra que confirma la mirada sensible de lautor de Cam de sirga, sobre la histria dun poble, duna cultura, dun pas. 4. Si ms no, Simenon Mecanografia i radiografia negres en Georges Simenon Del 30 de gener al 17 de maig de 2014 Comissari: Paco Camarasa Si a alg no li agrada la novella negra amb trames detectivesques, investigacions i crims, sempre li quedar Simenon. s autor d'un tipus de narraci que capgira els clixs associats al gnere, d'una literatura popular de qualitat que arriba ms enll del que el lector preveia, i d'una escriptura senzilla i clara, naturalssima, que ens reconcilia amb l'amplitud de carcters de tota la humanitat. Comprendre i no jutjar: el comissari Maigret comparteix aquesta divisa amb el Simenon escriptor, ciutad, amic i pare. Amb una mecanografia tan compulsiva com les obsessions dels seus petits herois de carrer, l'escriptor belga radiografia en viu tot el que veu. En centenars de ttols, busca i retrata el mn quotidi, l'observa, l'interroga i l'analitza, s'hi passeja i el topografia. s ms metge que policia. I agafa desprevingut el lector quan la trama varia contnuament de formes perqu ning no se'n vacuni Simenon s'empassa sencer el segle XX i el regurgita digerible. Aquesta organicitat, aquesta unitat natural, feta de detalls quotidians, s un dels valors de Simenon i la principal ra que el lector s'hi aboqui addictivament. La forma lliga aix amb el fons. Tan compulsiu com els personatges, l'autor ho era en l'escriptura, les dones i la vida. D'aquesta nsia tracten molts ttols. I les portades de Ricard Giralt Miracle per a les traduccions de Ferran Canyameres a Albor en segueixen l'exemple. Acumulen capes que es refonen de manera coherent quan concentra la mirada en uns detalls que traspuen alhora la memria del seu propi passat artstic: ecos de l'expressionisme, del cubisme, del surrealisme, com a punts de vista diversos expressats amb claredat i senzillesa. Plsticament, Simenon no podia haver trobat millor ambaixador a casa nostra. 5. laGalera50 Cada dia ms grans. Cada dia ms joves Del 3 doctubre de 2013 al 7 de gener de 2014 Comissari: Joaquim Noguero La Galera va nixer fa cinquanta anys. La va fundar Andreu Dria (1920.1995) amb la voluntat de normalitzar laprenentatge del catal i de formar el jove des de la qualitat literria i plstica. Lassessorava Marta Mata, mestra i responsable de la biblioteca de lescola Talitha, i de seguida shivan sumar molts escriptors i illustradors. El 1963 va publicar els dos primers llibres. Idaleshores enc no ha parat. La Galera va aportar aire fresc a les escoles i ales famlies, amb llibres vius i actius, fills de la millor tradici pedaggica renovadora i en contacte amb la realitat dels joves. Va ser la primera editorial catalana especialitzada en llibre per a infants, i ha contribut molt a modernitzar-ne la imatge. El seu principal mrit s la producci prpia, apostar per la creativitat dels autors i els illustradors del pas. Els llibres de La Galera sn tan diversos com no han deixat de ser.ho els nois i les noies. 6. El Gran Casino de la Rabassada. Histria dun somni burgs Del 2 de juliol al 19 de setembre de 2013 Comissaris: Carlota Gimnez i Pere Fbregas El 15 de juliol del 1911 ms de tres-cents convidats assistien a la inauguraci del casino del Gran Hotel de La Rabassada, a Sant Cugat del Valls. El majestus casino va ser un dels edificis ms emblemtics de la Barcelona de principis del segle XX i es va convertir en el smbol del luxe en una ciutat en plena expansi econmica. Habitacions de luxe, fastuosos menjadors amb xefs portats de Pars, salons recreatius, parcs d'atraccions i grandiosos jardins amb vegetaci extica van omplir la bombolla d'aquell somni burgs que va durar tan sols un any. El 1912, la prohibici del joc a Barcelona va provocar la fallida del complex recreatiu, i poc a poc va deixar de tenir activitat fins a tancar les portes definitivament el 1930. Tot el que queda d'aquell somni, actualment, sn les runes i els restos dispersos pel terreny dels boscos de la serra de Collserola, acompanyades pel misteri que embolcalla la histria i el fracs d'aquell ambicis projecte en plena poca daurada. El Museu de Sant Cugat recorda aquesta fascinant histria amb l'exposici 'El Gran Casino de la Rabassada. Histria d'un somni burgs', un recorregut per la trajectria que va seguir el complex hoteler i ldic. L'exposici ens mostra els detalls i les curiositats d'aquell efmer projecte que va tenir ress internacional i que va reunir les elits aristocrtiques barcelonines, espanyoles i europees en un espai de diversi, glamour i luxe. 7. Quaderns de viatges Del 2 de maig fins al 23 de juny EL VIATGE COM A DESCOBRIMENT MIRANT LLUNY ... El lloc, el paisatge, la gent. MIRANT A PROP ... Una mirada diferent al nostre entorn habitual. El descobriment de all nou en el nostre entorn. MIRANT A DINTRE ... Cercant l nima a travs de l expressi del rostre. Tres diferents formes de descobrir-nos, segons la intenci i lenfocament de la nostra mirada. 8. Bcn Negra 2013-Formes Camillieri De l1 de febrer al 23 dabril de 2013 A crrec de Paco Camarasa, comissari de BCNegra. Salvo Montalbano s fill de la imaginaci de lescriptor sicili Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vzquez Montalbn, del Maigret de Simenon i fins i tot del Colombo televisiu. s fruit tamb dun paisatge, de bones menges i dun munt de lectures, i s per descomptat parent de sang de la gent de Siclia, que Camilleri coneix b. Monument a la riquesa de la llengua com a radiografia de la varietat humana, ser i clssic, lestil de Camilleri s com la forma de laigua: transparent, subtil, adaptable... Convida al bany de la lectura, perqu hi cap tot i ens xopa. 9. 9 Open d'Aeromodelisme 2012 Del 12 al 20 de gener de 2013 9 Open de Maquetisme Aeronutic de Barcelona. Exposici-Concurs pensada per a qu tots els que teniu aquesta afici pugueu participar-hi amb els vostres models d'avions, ja sigui si els heu fet amb un kit de plstic, resina o paper. A crrec de lAeroteca. http://simuteca.com/open/ 10. Marisa Ramon Del 3 de desembre de 2012 al 3 de gener de 2013 La Juventud. Exposici de pintura i escultura de lartista Marisa Ramon. Lexposici intenta reflectir lesperit de fora i vitalitat propis daquesta etapa vital anomenada joventut. Les tcniques que hi podem veure inclouen la pintura a loli, el modelatge amb fang i la talla en marbre. Cada obra cont una petita histria, un pensament que complementa lobra. Tamb shi poden trobar algunes obres dedicades a la literatura. Enllaant amb el tema cultural, lexposici presenta lescultura Atenea, representant la cultura grega i les influncies que reben encara actualment daquesta cultura tan antiga. Presentaci a crrec de Llus Utrilla, president del del Cercle Artstic de Sant Lluc. Actuaci musical a crrec de la soprano Muriel Tugues Cairols. 11. El comproms Pop. Els primers anys dEdicions 62 Del 3 doctubre al 25 de novembre de 2012 Assaig, narrativa internacional, novella negra, els clssics catalans, els cmics de Charlie Brown, el teatre independent, la poesia dels setanta... Edicions 62 va sorgir ara fa cinquanta anys amb vocaci de comproms i amb una voluntat esttica renovadora. Aquesta exposici en reconstrueix la trajectria: els autors i el treball editorial, els llibres i el disseny de les colleccions, els elements de promoci i publicitat que van saber connectar amb un nou pblic. Atreviment, entusiasme, qualitat i rigor van ser la divisa dels primers anys dEdicions 62. Una divisa que avui encara pot servir de model. 12. Niceland. Paisatges en verd i negre de la terra del gel Del 5 de juliol al 26 de setembre de 2012 Glaceres immenses, volcans de noms impronunciables. Llacunes dicebergs flotants, vaixells embarrancats a la costa. Profunds fiords, llacs a crters vo