Exposició feta per:Lluís ZaidínMarc Garcia

Que es el liberalisme?

• És el conjunt d’ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència.

Tipus de liberalisme:

• Liberalisme Polític• Liberalisme Religiós• Liberalisme Económic

Liberalisme Polític

• Podem dir que la politica es liberal, quan aquesta respecta els drets individuals de les persones i la llibertat de condicions davant la llei de tothom. Aixo implica el despreniment de la monarquia, del clergat i del totalitarisme en general.

Liberalisme Religiós• El liberalisme dintre de l'àmbit de la religió està

lligat generalment a les esglésies del protestantisme (principalment l'anglo-saxó) contràries als dogmes i que afirmen la llibertat del creient en qüestions de fe. Aquesta afirmació de la llibertat i dignitat personal ha portat a membres d'aquestes esglésies a ser capdavanters en temes socials com ara el dret de vot, la igualtat racial i de gènere, l'ordenació de les dones, l'acceptació del matrimoni homosexual i altres qüestions de tipus social i moral.

Liberalisme econòmic• El liberalisme economic és un moviment polític segons el

qual no s'ha d'intervnir econòmicament en la macroeconomia, ja que, segons els seus seguidors, aquesta s'autorregula. Així, en principi l'Estat no hauria de voler modificar cap mena d'oferta (per exemple, a favor de productes locals, més ecològics, més socials, etc.) ni de la demanda (per exemple, l'aplicació de bonus o de malus a certs productes, per a afavorir-ne o no el seu consum). Són partidaris de pocs impostos, en especial els progressius (i en especial, els que tenen a veure amb voler disminuir les desigualtats, per exemple el de la renta) i d'un sistema d'impostos sencill, sense casos adaptats a cada situació.

Pensaments liberals:

• L’ Anarcocapitalisme• Liberalisme Autoritari• L'autodeterminisme i la poliarquia• El social-liberalisme de dretes• El social-liberalisme d'esquerres

Anarcocapitalisme• Veu en l'Estat una amenaça permanent per a

l'individu, i per tant advoca per la seva destrucció. Com a defensa de la seva propietat i integritat, cada individu s'haurà d'espavilar, ja sigui armant-se, ja sigui pagant a "empreses de seguretat privada". Segons els anarcocapitalistes, aquesta "llei de la selva" és l’ordre natural de les coses. Molts teòrics consideren l'anarcocapitalisme com la vessant no-estatista del liberalisme autoritari (i per tant, part d'aquesta ideologia).

Liberalisme Autoritari

• Considera l'Estat com a un mal necessari per a garantir un ordre liberal, és a dir, el règim de propietat privada, l'espai de seguretat, etc. Però en cap moment ha de sortir d'aquests àmbits, i per tant cal restringir fortament les llibertats polítiques d'aquells que defensen un major intervencionisme.

Autodeterminisme i Poliarquia

• Un determinat col·lectiu s'identifica com a Subjecte Constituent, i crea la seva pròpia forma de govern. Seguint aquesta filosofia, ja que l'individu n'és el propietari de la seva sobirania, qualsevol grup d'individus es podria posar d'acord i constituir-se com a Subjecte Polític, amb la seva forma de govern particular.

Social Liberalisme de dretes.

• L'individu forja el seu destí amb la seva pròpia actitud. Per tant, només aspira a garantir la total igualtat de partida, donant per suposat que la posterior actitud de l'individu anirà assumint, de forma responsable i coherent, els sacrificis i beneficis entre els que, al llarg de la seva vida, haurà d'elegir.

Social-Liberalisme d’esquerres

• Dubta de la coherència i la responsabilitat de l'individu, assumint que una persona al llarg de la seva vida pot canviar de preferències. Tendeix a donar una segona oportunitat a les persones que al llarg de la seva vida cauen en desgràcia, oferint un sistema de beneficiencia més o menys elaborat.

Historia del Liberalisme• Les seves arrels comencen a l'Antiga Grècia, el

liberalisme modern neix al voltant del segle XVIII com a afirmació de les llibertats i els drets de l'individu davant la tirania de les monarquies absolutes del’antic règim. Evoluciona de forma paral·lela a ambdós costats, a França en la seva forma revolucionària i a Gran Bretanya en la variant reformista.

• El primer gran pensador classificable com a liberal fou John Locke, filòsof d'origen britànic

Grans pensdors liberalsJOHN LOCKE

• John Locke fou un filòsof empirista anglès.• John Locke és un dels pares del Liberalisme. En un principi accepta

la visió del Pacte Social proposada per Hobbes, però amb molts matisos, tants, que la versió de Locke serà irreconeixible.

• Segons John Locke, els éssers humans tenen drets als quals no hi poden renunciar, sent aquesta la base fonamental del sistema liberal: la necessitat de respectar els drets que els homes posseeixen de forma innata. Els governants no poden actuar com vulguin, han de respectar els drets individuals, estant així limitats. El poder no és absolut, sinó que ha de respectar els drets humans.

MONTESQUIEU

• Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieufou, és un filòsof francès del Segle de les Llums.

• Montesquieu escomet la tasca científica de descriure la realitat social segons un mètode analític i "positiu“.

• Donar una "resposta sociològica" a l'aparent diversitat dels fets socials, sota el supòsit que existeix un ordre o causalitat d'aquests fets susceptible d'una interpretació racional.

• És considerat un dels precursors del liberalisme i va ser qui va elaborar la teoria de la separació de poders.

VOLTAIRE• François Marie Arouet, anomenat Voltaire. Fou un escriptor i

filòsof francès del Segle de le Llums. • Voltaire va dir que la tasca de l'home és de tindre el seu destí

a les seves mans, millorar la seva condició, garantir, embellir la seva vida amb la ciència, la indústria, les arts i per una bona política de les societats.

• També va dir: “Tots els homes són capaços de concebre la idea, primer perquè tots són éssers més o menys raonables, després perquè són tots capaços de comprendre què és l'inútil i útil a cadscú”