EXPERIMENTSA

CICLE MITJÀ

ÍNDEX

El cicle d’un ésser viu : plantem llenties

Fabricació d’una brúixola

Observació d’una cuixa de pollastre

El sentit del tacte

El sentit del gust : salat i dolç

Són frescos aquests ous ?

Les pulsacions del cor

Construcció d’un model de tòrax

La conservació dels aliments

El termòmetre

Equilibri tèrmic

La dilatació dels líquids

La dilatació dels gasos

Canvis d’estat de la mantega

Punt d’ebullició de l’aigua

El telèfon

La lupa

L’absorció de l’aigua en la sorra i en la terra

El cicle d'un ésser viu. Plantem llenties

Material• Got de plàstic

• Cotó

• Llavors de llenties, mongetes...

• Aigua

• Etiquetes

Procediment1. Posem una mica de cotó al fons d'un got de plàstic.

2. Hi col·loquem dues o tres llavors.

3. Reguem les llavors amb una mica d'aigua i esperem uns quants dies.ObservacionsAl cap d'uns 5-7 dies comença a créixer una o més d'una plantes de llenties. La closca de les llavors s'ha esquerdat i de

dins hi creix la planteta. Això es diu germinar.

Al cap d'uns 3-5 dies la planta ha crescut una mica més. Si mirem d'ara hi podem distingir les seves parts: arrel, tija,

branques i fulles.

Al cap d'una setmana aproximadament la planteta canvia de color i deixa de créixer: s'ha mort.

Fabricació d'una brúixola

Material• Agulla de cap• Suro• Imant

• Ganivet

• Pot de vidre• Aigua

• Brúixola

Procediment1. Omplim el pot d'aigua fins a la meitat.2. Amb el ganivet tallem una rodanxa del tap de suro d'1 cm aproximadament.3. Afagem l'agulla i l'imant i els freguem amunt i avall, sempre en la mateixa direcció.4. Posem l'agulla sobre el suro i amb compte ho deixem a l'aigua, al mig del pot. Es pot enganxar

amb una mica de cel·lo perquè no caigui a l'aigua.

5. Col·loquem la brúixola al costat del pot i esperem una mica. Comparem la brúixola amb l'agulla que sura a l'aigua.

ObservacionsEl suro es mou per l'aigua fins que l'agulla queda orientada cap al nord i cap al sud, de la mateixa manera que la brúixola. Les dues agulles queden paral·leles. Això passa perquè la Terra és un gran imant i té propietats magnètiques. Els dos extrems de l'imant de la Terra són al Pol Nord i al Pol Sud.

Observació d’una cuixa de pollastre

Material• Cuixa de pollastre (millor sense pell)• Safata• Tisores

• Guants de làtexProcediment

1. Observem els músculs de la cuixa de pollastre.2. Tallem els músculs de dalt a baix fins que quedi l'os a la vista.

3. Observem l'interior de la cuixa i separem un múscul estirant-lo. ObservacionsLa cuixa de pollastre és la part superior de la cama del pollastre.Qualsevol carn que ens mengem, sigui de pollastre, de vedella o d'un altre animal són els músculs d'alguna part de l'animal.

Podem veure que tots els músculs de la cuixa de pollastre es troben dins una mena de funda transparent que els cobreix totalment.Un cop hem tallat els músculs de la cuixa es pot veure l'os. Aquest os és el fèmur.Quan estirem un múscul per separar-lo veiem que està unit a l'os per una tireta blanca que és molt dura: és el tendó.A l'extrem del fèmur trobem el genoll. En aquest lloc l'os està cobert d'una capa blanca que omple tota la punta i que està feta de cartílag, com l'interior del nas o de l'orella. Aquesta capa es troba als extrems de tots els ossos. Serveix per protegir els ossos a les articulacions per tal que la fricció entre ells no provoqui desgast i dolor.

El sentit del tacte

Material• 6 agulles de cap

• 2 o 3 taps de suro

• Bena o mocador per tapar els ulls Procediment

1. Clavem una agulla a un extrem del tap de suro, dues agulles a un altre tap i tres agulles a un altre.

2. Ens distribuïm per parelles i embenem els ulls d'un persona amb el mocador.

3. L'altre membre de la parella clava suaument el cap o caps de l'agulla o agulles de forma que l'altra persona ha

d'endevinar si se li està fent pressió amb una, dues o tres agulles. Aquesta operació es repeteix diverses vegades i

de forma aletatòria.

4. Es comença endevinant quan es claven les agulles a les puntes dels dits.

5. Després cal endevinar-ho clavant les agulles a algun punt de l'esquena.

6. Al cap d'una estona de proves es canvia el rol de les dues persones.Observacions

Abans de començar hem convingut amb tot el grup que en aquest joc tothom havia de dir la veritat si volíem que sortís

bé. No es podien dir mentides.

Hem fet l'experiència de dos en dos, primer una persona s'embena els ulls i l'altre clava les agulles. Al cap de cinc minuts

el mestre fa canviar de lloc els dos membres.

Després de parlar-ne entre tota la classe hem descobert que a les puntes dels dits de la mà és molt fàcil descobrir si ens

claven un, dos o tres agulles. Sempre s'endevina.

També hem descobert que quan ens claven agulles a l'esquena és molt difícil endevinar-ho. Gairebé sempre creiem que

ens claven una o dues agulles. Nomes dues persones de la classe n'han endevinat algunes vegades, les altres vint-i-tres

persones no ho endevinaven quan eren dues o tres agulles a l'esquena, en aquests casos creien que només els punxaven

amb una sola agulla.

El sentit del tacte està format per fins a sis tipus de receptors diferents: sensors de calor, sensors de fred, sensors de

pressió, sensors de la textura i la pressió, sensors de les vibracions i la pressió, terminacions nervioses del dolor... Aquests

receptors estan distribuïts pel cos de forma irregular. Per exemple, tenim més sensors de calor i fred a l'esquena que a la

panxa o al pit (per això no entrem a la dutxa d'esquena).

Amb aquesta experiència queda demostrat que tenim més receptors de pressió a les puntes dels dits que a l'esquena.

El sentit del gust. Sabor salat i dolç

Material• Bastonets esterilitzats

• Vasos de plàstic

• Cullereta

• Tovallons de paper

• Sal

• Sucre

• Aigua

Procediment1. En un got de plàstic posem dos o tres dits d'aigua i dues cullerades de sal. Remenem bé.

2. En un altre got de plàstic posem dos o tres dits d'aigua i dues cullerades de sucre. Remenem bé.

3. Distribuïm la classe per parelles i a cada parella té un got amb aigua i sal i un altre amb aigua i sucre. Cada alumne/a

té un altre got ple amb aigua sola.

4. Un/a alumne/a suca una punta del bastonet amb l'aigua amb sal i després, poc a poc, va tocant en diversos punts de

la llengua del company/a i preguntant-li si nota el sabor salat. Quan s'acaba l'exploració l'alumne/a que ha ofert la

llengua fa un glop d'aigua ordinària per netejar-se la boca de l'aigua amb sal.

5. Tot seguit es repeteix l'operació amb l'aigua amb sucre tot aprofitant l'altre extrem del bastonet.

6. Es recomana que l'alumne que ofereix la llengua la tregui tant com pugui i qSue prèviament tingui la boca seca

empassant-se la mica de saliva que pugui tenir.

7. Al final es posen en comú les sensacions que s'han tingut.ObservacionsSabor salat: no es nota ni a la part interior de la llengua, ni als costats, ni al mig... Només es nota a la punta de la llengua.

Sabor dolç: no es nota ni a la part interior de la llengua, ni als costats, ni al mig... Només es nota a la punta de la llengua i

als dos costats del davant.

Es fa estrany que hi hagi llocs de la llengua que no es notin alguns sabors.

Són frescos aquests ous?

Les pulsacions del cor

Construcció d'un model de tòrax

Material• Fonendoscopi

• Rellotge o cronòmetreProcediment

1. Cadascun de nosaltres ens busquem el pols al canell, al coll, al pit...

2. De dos en dos ens auscultem el cor amb el fonendoscopi.

3. Durant un minut comptem les nostres pulsacions.

4. Saltem a classe durant dos minuts i ens tornem a comptar les pulsacions.ObservacionsEns hem posat per parelles i amb el fonendoscopi hem pogut escoltar el so del cor. Fa així: bum-bum, bum-bum, bum-

bum...

Quan hem comptat les pulsacions tothom tenia entre 80 i 100 pulsacions en un minut.

Després de saltar hem tornat a comptar les pulsacions i tothom tenia entre 150 i 200 pulsacions en un minut.

Material• 1 globus petit• 1 globus gran• Tisores

• Una ampolla de plàstic llisa de cola o de gasosa tallada pel mig

Procediment1. Posem el globus petit a la boca de l'ampolla, per dins. 2. Fem un nus al globus gran i li fem un tall al costat oposat. 3. Col·loquem el globus gran a la part de sota de l'ampolla de forma que quedi ben agafat.

4. Estirem el globus gran cap a baix (enfora) i cap a dalt (endins) i veiem què passa.ObservacionsQuan estirem el globus gran cap a baix el globus petit s'infla. Quan pugem el globus gran cap a dalt el globus petit es desinfla.El globus petit representa un pulmó i el globus gran representa el diafragma. Quan el diafragma s'estira el pulmó inspira i quan el diafragma es contreu el pulmó espira.

Material• Aigua• Sal• Oli• Vinagre• Sucre

• Cullereta

• 2 o 3 bosses de plàstic • 5 gomes elàstiques • 5 gots de plàstic transparents• 5 etiquetes• 20 o 25 trossos de mongetes perona congelades

• EscuradentsProcediment

1. Posem aigua fins a la meitat a tres gots.2. A un dels gots afegim sal i remenem, a un altre posem sucre i remenem, i l'altre el deixem amb aigua sola. 3. Un altre got l'omplim fins a la meitat d'oli i l'altre també l'omplim fins a la meitat amb vinagre.4. Etiquetem els cinc gots anotant el líquid que hi ha. 5. Posem quatre o cinc mongetes a cada got de forma que quedin ben submergides. Els escuradents hi

poden ajudar en cas que les mongetes surin.6. Tapem cada got amb una mica de plàstic i una goma elàstica per evitar les males olors. 7. Esperem una setmana.

ObservacionsLes mongetes que estaven en aigua i amb aigua i sucre s'han fet malbé: fan mala olor i l'aigua s'ha tornat fosca.Les mongetes que estaven en oli, vinagre i aigua amb sal s'han conservat. Algunes mongetes han canviat de color però no fan mala olor ni el líquid ha canviat. Per tant, la sal, l'oli i el vinagre conserven els aliments.Aliments que conservem en sal: bacallà, anxoves, pernil salat...Aliments que conservem en oli: tonyina de llauna, sardines de llauna, tacos de formatge...Aliments que conservem en vinagre: olives, cogombres, cebetes, seitons (boquerons)...

La conservació dels aliments

El termòmetre

Equilibri tèrmic

Material• 3 termòmetres

• 3 vasos de precipitats

• 2 glaçons

• Aigua temperada

• Aigua calenta

Procediment1. Observem el termòmetre i les seves parts.

2. Omplim els tres vasos de precipitats: un amb aigua calenta, l'altre amb aigua temperada (aigua tal i com surt de

l'aixeta) i aigua temperada amb dos glaçons.

3. Posem els termòmetres de forma que no toquin les parets ni el fons.

4. Tota la classe mesurem les temperatures dels termòmetres en secret i després ho posem en comú.ObservacionsEl vas 1 (aigua calenta) marca 33º.

El vas 2 (aigua amb glaçons) marca 1,5º.

El vas 3 (aigua temperada) marca 17º.

La dilatació dels líquids

La dilatació dels gasos

Material

• Aigua temperada (de l'aixeta)• Aigua molt calenta• Tub de vidre

• Termòmetre

• Pot de vidre ample PYREX • Tap de goma foradat• Matràs erlemmeier

• Témpera vermella

Procediment

1. Al matràs posem una mica de pintura vermella i aigua temperada. Remenem.2. Tapem el matràs amb el tap i el tub de vidre de manera que l'aigua pugi una mica pel tub.3. Aboquem l'aigua calenta en el pot de vidre.

4. Posem el matràs dins de l'aigua calenta i esperem 4 o 5 minuts.

Observacions

L'aigua vermella de dins del matràs s'ha anat escalfant i ha pujat pel tub de vidre.Quan un líquid s'escalfa es dilata, és a dir, augmenta de volum.Al cap d'unes hores l'aigua vermella del matràs s'ha refredat i baixa de nivell.Quan un líquid es refreda es contreu, és a dir, disminueix de volum.Aquesta propietat dels líquids s'aprofita per fabricar termòmetres.

Canvis d'estat de la mantega

Material

• Aigua calenta

• Un globus

• Matràs erlemmeier

• Pot ample de vidre PYREX

Procediment

1. Posem el globus a la boca del matràs de forma que caigui per fora.2. Aboquem l'aigua calenta al pot ample de vidre.3. Introduïm el matràs dins l'aigua calenta tot aguantant-lo. Perquè es mantingui enfonsat s'hi pot posar a dins

algun objecte pesant, com per exemple una maquineta de metall. 4. Esperem uns minuts.

5. Treiem el matràs de l'aigua calenta i el deixem refredar-se uns minuts.

Observacions

Veiem que al cap de poc temps el globus s'infla a poc a poc a poc fins quedar-se dret.El globus s'infla perquè l'aigua calenta ha escalfat l'aire de dins del matràs i ha augmentat de volum, és a dir, s'ha dilatat.Al cap d'una estona el globus es desinfla perquè l'aire que té a dins es va refredant i es contreu.Quan un gas s'escalfa es dilata i quan un gas es refreda es contreu.

Material• Vas de precipitats• Aigua calenta

• Pot ample de vidre Pyrex

• Mantega• Nevera o congelador

• GanivetProcediment

1. Tallem un tros de mantega i el posem dins el vas de precipitats.2. Aboquem l'aigua calenta dins el pot ample fins a la meitat.3. A dins del pot hi posem el vas de precipitats. Pot ser que el vas vulgui surar i calgui aguantar-lo per dalt o bé posar-

hi un pes a sobre, com per exemple un llibre gruixut.4. Esperem una estona i observem què ha passat.5. Tot seguit posem el vas al congelador durant uns 20 minuts.

6. Treiem el vas i observem què ha passat.ObservacionsLa mantega quan la comprem és en estat sòlid.Quan escalfem el vas la mantega es fon, passa d'estat sòlid a líquid. Aquest canvi es diu Fusió.Quan hem refredat el vas al congelador la mantega líquida s'endureix, passa d'estat líquid a sòlid. Aquest canvi es diu Solidificació.

Punt d'ebullició de l'aigua

Material• Vas de precipitats• Fogonet de gas• Reixeta

• Termòmetre

• Aigua destil·lada• Cronòmetre

• Paper mil·limetrat

Procediment1. Muntem el fogonet, la reixeta, el vas de precipitats amb 150 ml d'aigua i el termòmetre sense que toqui la paret de

vidre del vas de precipitats.2. Triem entre l'alumnat una persona que llegeixi la temperatura inicial de l'aigua.3. Triem una altra persona que anirà anotant els resultats a la pissarra.4. Triem una tercera persona que comptarà amb el cronòmetre i cada 30 segons avisarà la que llegeix el termòmetre

perquè en doni la mesura. Es recomana que entre 5 a 3 segons abans avisi qui fa les lectures per tal que estigui alerta.

5. Anem prenent mesures fins uns 3 minuts després que l'aigua bulli.6. Escrivim els resultats en una taula de valors.7. En paper mil·limetrat es dibuixa una gràfica temps - Temperatura. 8. Es comenten i s'interpreten els resultats.

Nota: Es recomana que abans l'alumnat hagi dibuixat gràfiques lineals a Matemàtiques, a la part d'Estadística. En cas que no sigui així valdria la pena deixar aquesta pràctica per a cursos superiors. Una altra opció per a Cicle Superior és representar els resultats en una gràfica lineal feta amb full de càlcul (Excel o Calc).

Observacions

Al principi l'aigua puja de temperatura a poc a poc i després més ràpidament.

Als 99º C l'aigua comença a bullir i no puja més encara que la tinguem escalfant-se uns minuts més. Hi ha hagut una

mesura que la temperatura ha arribat a 100 º, però ha baixat de seguida a 99º un altre cop.

Això és així perquè el termòmetre que tenim per fer la mesura no té una construcció perfecta. A més la temperatura

d'ebullició pot variar segons l'alçada i la pressió atmosfèrica del moment.

La temperatura en la qual un líquid bull es diu Punt d'Ebullició.

Quan hem apagat el foc hem vist que ja hi ha menys aigua que la que hem posat. La temperatura no passava del punt

d'ebullició perquè la calor es feia servir per transformar l'agua de l'estat líquid a l'estat gasós (vapor d'aigua).

El vapor d'aigua no l'hem vist, és un gas incolor i transparent. És el que habitualment s'anomena Humitat.

tempsTemperatura

tempsTemperatura

0 s. 21º

6 min. 30 s. 85º

30 s.22º

7 min.89º

1 min.24º

7 min. 30 s.93º

1 min. 30 s.

Amb les dades hem fet una gràfica temps - Temperatura

El telèfon

Material

• 2 gots de plàstic

• 4 o 5 metres de cordill

• Espelma

• Punxó

Procediment

1. Amb l'espelma escalfem el punxó i foradem el cul dels dos gots de plàstic.2. Passem el cordill pel forat del got i fem un nus per la part de dins.

3. Passem el telèfon a algun company o companya i hi parlem tot mantenint el fil ben tibant.

Observacions

Quan el cordill està tibat es pot parlar i escoltar com si fos un telèfon.El so es transmet a través del cordill.

La lupa

L'absorció de l'aigua en la sorra i la terra

Material• Sorra• Terra• Paper de filtre

• 2 embuts de plàstic

• Aigua• Balança• 2 ampolles de plàstic

• Proveta

Procediment1. Amb el paper de filtre fabriquem dos embuts de paper.2. Posem els embuts de paper dins els de plàstic i els mullem una mica perquè s'hi enganxin.3. Col·loquem els embuts dins les ampolles.4. Amb la balança mesurem 300 g. de sorra i l'aboquem dins un embut.5. Fem el mateix amb 300 g. de terra.6. Amb la proveta mesurem 300 ml. d'aigua i els aboquem a la sorra.7. També aboquem 300 ml. d'aigua a la terra.8. Esperem una o dues hores.

9. Amb la proveta mesurem l'aigua que ha travessat la sorra i l'aigua que ha travessat la terra i ho anotem a la llibreta.

ObservacionsGrup 1

Sorra: han passat 244 ml.

Fem la resta: 300 - 244 = 56 ml.

La sorra ha absorbit 56 ml.

Terra: han passat 180 ml.

Fem la resta: 300 - 180 = 120 ml.

La terra ha absorbit 120 ml.

Grup 2

Sorra: han passat 246 ml.

Fem la resta: 300 - 246 = 54ml.

La sorra ha absorbit 54 ml.

Terra: han passat 128 ml.

Fem la resta: 300 - 128 = 172 ml.

La terra ha absorbit 172 ml.

Els resultats són molt semblants amb la sorra. En canvi en el grup 2 la terra ha absorbit més aigua que en el grup 1.

De tota manera es pot veure que en els dos casos la terra ha absorbit més del doble o triple aigua que la sorra.