El Correunúm. 60

febrer 2007Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya

Revis

ta trime

stral.

Preu: 2

,50

euros

Experiènciessignificatives de campaments

Pass

at, p

rese

nt i

futu

r de

l’edu

cació

i la

peda

gogi

a en

el l

leure

Especial:escoltes arreu del món

La diada del pensamenten l’any del Centenari

Editorial Un món, Una promesa

Especial CentenariCent anysen Moviment Passat, present i futur de l’educació i la pedagogia

en el lleureSabies que... i aniversaris dels nostres agrupamentsCent anys, un mateix esperit amb nous reptesExperiències significatives de campamentsEntrevista a Oriol Junqueras, historiadorMaterial de muntanya: inici d’espardenya i barretinaTot centenari suggereix complicitat, l’operació Aiguabarreign’és una aposta

Internacional Palestina, reconeguda per l’escoltisme mundial50 anys d’Intermón Oxfam, 50 anys de desenvolupament22 de febrer: Diada del pensamentCatalans als Jamborees mundials

Einesi propostes Qui fou Josep Sans

1906-2007 Cent anys de lluita per la llengua!Recurs pedagògicPunt de llibre: Més enllà de l’escola

Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i no necessàriamentla de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC). Aquestarevista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratamentdels recursos naturals.

Amb la col·laboració de:

El Correu és membre de:

Su

ma

riEdita: Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC)

Redacció, administraciói subscripcions: Rambla Mn. Jacint Verdaguer, 10 · 08197 - Valldoreix

Tel. 93 590 27 00 - Fax 93 590 04 92A/e: info@escoltesiguies.catwww.escoltesiguies.cat

Preu: 2,50 Euros. Subscripció anual: 10 Euros

Redacció i coordinació: Gemma Cots

Assessorament Lingüístic: Muntsa Turon i Núria Pont

Fotografies: Arxiu de la demarcació de Lleida/Solsona/Urgell, EquipCoordinador de l’Operació Aiguabarreig, Arxiu del’Associació Mossèn Batlle, Arxiu de Brownsea, Arxiude la Fundació Josep Sans, Arxiu de MEGSJC.

Disseny anuncisi il·lustracions: Mar Serra

Maquetació: Clic Traç, sccl

Imprimeix: Cevagraf, sccl

Dipòsit Legal: B-4858-81

L’agost de 1907 Robert Baden Powell s’emportà 20 nois a l’illa deBrownsea per fer un campament experimental. Fou el naixement d’unaproposta educativa basada en el protagonisme dels nois i noies en el seupropi creixement per tal d’esdevenir persones autònomes i compromesesamb el seu entorn. Actualment, l’Escoltisme i el Guiatge són presents a216 països i es compten més de 38 milions d’escoltes i guies entreinfants, joves i adults, sense oblidar que han passat per l’Escoltisme mésde 300 milions de persones durant aquests cent anys.

No deixa de ser sorprenent el creixement que ha tingut l’Escoltisme mésenllà de fronteres, cultures, religions, guerres, post-guerres, etapes de crisii períodes de prohibició. Un creixement que fa que a dia d’avui sigui elmoviment de joves voluntaris més gran del món.Quina és la clau de l’enorme desplegament que ha viscut l’Escoltismedurant els seus cent anys d’existència? Potser la senzillesa i rotunditatdel seu objectiu principal: contribuir a la construcció d’un món millor. Unobjectiu compartit per escoltes i guies de tot el planeta.

Al nostre país l’Escoltisme ja té més de 75 anys, ha sobreviscut a la GuerraCivil i a la llarga dictadura obrint espais de llibertat i democràcia fins arribara la transició democràtica. Davant la proliferació i diversificació d’activitatsde lleure, el nostre moviment ha hagut d’esforçar-se per fer vigent i actualla seva proposta educativa arrelada a l’església i al país, des de la gratuïtati el compromís de tots aquells que han aixecat i han fet avançar elsagrupaments dels nostres pobles i ciutats.

Però, si bé els 100 anys requereixen una mirada enrere per reconèixerel camí fet, també ens ofereixen la possibilitat de fer una ullada als nousreptes del futur davant els quals hem de resituar-nos per ser capaços dedonar-hi resposta. Els nous contextos socials que es plantegen al nostre

Unmón,una promesa

país requereixen de la cooperació de tots els agentseducadors fent necessària la presència de l’Escoltismei el Guiatge en aquests escenaris de col·laboracióeducativa. A nivell global, la persistència de les des-igualtats i dels conflictes internacionals fa més necessàriaque mai l’existència de l’Escoltisme i el Guiatge entesoscom una xarxa global que treballa cada dia per laconstrucció d’un món millor.

El futur depèn sobretot dels qui ara som a les organit-zacions, de la nostra capacitat per llegir la situació onens trobem, per interpretar el moment actual, pervisualitzar el camí que ens cal recórrer, per aglutinarles persones, per ser oberts i acollidors de les novesrealitats, per cuidar allò essencial que ens identifica,per ser valents i afrontar les dificultats sense por. Elnostre repte és fer avançar l’Escoltisme al nostre país,a cada poble i a cada barri on hi hagi agrupaments, itambé on no n’hi ha i n’hi podrien haver. I no sols alnostre país, també hem de ser partícips del futur del’escoltisme a nivell europeu i mundial, on hem d’exercirel nostre paper per fer-lo avançar des d’una perspectivaglobal.

L’Escoltisme és una proposta que ens situa a cadascúde nosaltres davant el món i ens ofereix la possibilitatde decidir què volem fer amb les nostres vides. Sónmolts els qui com tu han optat per aquesta manera deviure, per això el lema del centenari: Un Món, UnaPromesa.

de l’educació i la pedagogiaEn Pau López, antic responsablepedagògic general i l’Anna Duch,actual cap de l’Àrea Pedagògica,conversen sobre el tema.

P: En llegir el títol de l’article i pensar en la seva propostade repàs històric i prospectiva ens adonem que, més que ferunes descripcions i uns plantejaments amb una rigorosaseqüenciació històrica, volem destacar algunes qüestions delpassat, del present i del futur de la pedagogia en el lleureque nosaltres considerem particularment significatives. A veureAnna, potser podem començar fent una pinzellada sobre lavinculació de la pedagogia en el lleure amb l’escola nova iamb l’escola activa?

A: Bé, pot ser una manera de començar. Primer caldria situar-nos a principis del segle XX, amb l’aparició de l’escola nova,amb Ferrer i Guàrdia i Rosa Sensat al capdavant, propulsantl’Escola del Bosc, amb la idea clara que, per aprendre, ésimportant experimentar, i que l’entorn ideal és la natura.Sens dubte, una gran influència per a l’escoltisme i el guiatge,eh Pau?

P: I tant!

A: I què dir de l’escola activa?! Si fem un salt en el tempsper situar-nos a la segona part de la dècada dels 70, enstrobem un moviment pedagògic que apostava pel protagonismede l’infant en el seu propi aprenentatge. Això era “revolucionari”per a l’escola però molt conegut i assumit per l’escoltisme,des dels inicis. Són punts de trobada bàsics entre els plante-jaments educatius oficials i els plantejaments alternatius. Peròquè passa més en aquests darrers anys 70?

P: Bé, moltes coses importants. Em sembla particularmentdestacable que a Minyons Escoltes i Guies s’enceti “el debatdel mètode”, amb l’entranyable Kim Frank i l’edició delsllibres de les tres branques... La dècada dels setanta, ambl’estrena de la democràcia, va ser particularment productiva.L’escoltisme i el guiatge segueixen avançant i ajudaven a feravançar el país des d’una posició normalitzada, després delsllargs anys de dictadura que l’havien obligat a trampejar lessituacions més difícils.

Passat, present

A: I l’Escola de Formació? Quin paper hi juga? Què hi pinta en tota aquesta evolució?

P: Les trobades de formació per a responsables, amb estils i amb èmfasis que hananat canviant al llarg dels anys, han estat claus des de l’inici de l’escoltisme al nostrepaís, tot i que la nomenclatura de “foques” que coneixeu molt bé tots, ve dels inicisdels anys 70. De fet, amb l’arribada de la democràcia s’endrecen algunes coses queestaven “incontrolades” i se’ls vol donar reconeixement oficial (i també control!). Laformació de caps escoltes i monitors d’esplai es regula i es normativitza a l’inici dels80. L’Escola de Formació de MEGSJC es reconeix oficialment el 1983 i la primeradirectora en va ser l’Antonieta Montserrat. Amb la dècada dels 80 apareixen altresentitats però l’escola de MEGSJC i l’Escola de l’Esplai són les que representen laimmensa majoria. Entre les dues escoles atorgaven el 90% de les titulacions “oficials”de monitors d’educació en el lleure. Les dades actuals es reparteixen entre molt diversesiniciatives, tot i el pes clarament destacable de les dues “grans escoles”.

A: I sobre l’estil, valors oa s p e c t e s c l a u s q u es’emfatitza des de la for-mació, caldria remarcar lesaportacions inicials de KimFrank amb tot el tema delsdinamismes del mètode i dela pedagogia del projecte, oi?

P: Realment van ser apor-tacions molt, molt, molt im-portants. El Kim era el cervell;el Salvador, la Teresa i elGenís els impulsors; el Jordi,el Josep Anton, el Claudi, laMarta, el Pep, la Lluïsa, ... imolts més, érem col·labora-dors convençuts i ben aplicats.De fet els dinamismes i la pedagogia del projecte van donar nom a formes de fer queja s’aplicaven en molts indrets, sense utilitzar aquesta nomenclatura. Va ser un momentde tomb important i a les trobades de formació es vivenciava. Es tractava de treballara les “foques” amb el mateix estil que després es treballaria amb els infants i adolescentsa l’Agrupament. Aquestes formes, aquesta metodologia de formació ha perdurat finsara i és un element fonamental. S’aprèn fent, experimentant, observant, compartint,vivint,... amb el cap, el cor i les mans, recordes?

A: I tant! Aquesta manera de fer encara és vigent, i encara la vivim i ens la creiem.I no només a la formació! De fet, ara fa gairebé 4 anys que es va engegar el projectede branques, amb l’objectiu de parlar del mètode i veure quins aspectes cal actualitzar

5

i futuren el lleure

i quins punts emfatitzar. Aquest debat de branques es va dur a terme amb la participaciódels i les caps que estan a les branques, a partir de les aportacions fetes a les diferentstrobades específiques: la TROCAKÀS, la TROCALLODA, la TROCARING i la TROCAPICA.En les conclusions extretes i en les bases establertes per ideòlegs com en Kim, ensestem basant per a reescriure el Llibre del Cap.I tocant el tema de l’actualitat o caducitat de la proposta educativa de l’escoltisme iel guiatge...

P: Bé, estem simplificant molt les coses perquè aquest article no ens dóna gaire margeper explicar-nos, però tocant un tema prou conegut des de tots els àmbits educatius,cal fer referència a l’informe Delors que publica l’UNESCO el 1996. Recordes allò delsquatre pilars de l’educació? L’informe diu moltíssimes coses més, però aquests quatrepilars que defineixen els 14 autors (14 ministres i exministres d’educació de 14 païsosdels cinc continents) ens fan pensar que els plantejaments educatius de l’escoltisme

estan en perfecta sintonia:aprendre a fer, aprendre aconèixer, aprendre a conviurejunts i aprendre a ser. Aquíno és el lloc per allargar-se iesplaiar-se en el tresor queamaga l’educació, però valla pena rellegir les pàginesde presentació del propi De-lors (“Educació: la utopianecessària”) per adonar-sede l’actualitat de la propostaescolta.

A: També tenim les aporta-cions de Morin del 2000, oi?

P: Doncs sí, Edgar Morin, perencàrrec de la UNESCO,

continua el treball de Delors amb “Els set sabers necessaris per a l’educació del futur”.Així ampliem el tema dels pilars.Morin parla, per exemple, d’estar preparats per fer front a allò que és imprevisible, iaixò exigeix desenvolupar unes actituds i unes aptituds que van molt més enllàd’aplicacions massa específiques, desenvolupar actituds i aptituds versàtils, aplicablesa situacions molts diverses. Potser parlem d’aprendre a no atabalar-se i saber mantenirel cap fred davant d’una situació d’emergència; parlem de ser capaç d’admirar, devalorar, de felicitar, d’animar a altres persones que estan realitzant una tasca interessant;també parlem de ser capaç de fer una crítica amb tot el respecte però amb tota lacontundència; parlem de saber suportar els fracassos sense trencar-se (és allò de laresiliència); parlem de la capacitat d’estar disposat sempre a recomençar, etc.

Em fa la impressió que qualsevol cap o monitor estaria moltd’acord a dir que fomenta aquestes actituds i aptituds en simateix i en els infants.És massa extens comentar cadascun dels set sabers per alfutur, però Morin també parla d’ensenyar la condició humana,de la unitat i la diversitat humana, d’ensenyar la comprensió,de l’ètica del gènere humà, ...

A: Ei, atura’t, que se’ns acaba el paper! I si parlem del futurde l’estil de treball de l’escoltisme? Estic pensant en lanecessitat de treballar molt més enllà de l’agrupament, deltreball en xarxa amb tots els agents educatius, etc. Tenimtant a aprendre i tant a aportar! I hi ha el projecte de XARXA,la nova proposta per a la branca de Truc, que ens permetràobrir-nos, fent un treball en xarxa molt prometedor!

P: Sí, seguim inventant, fent noves propostes, replantejantseguretats i assajant noves maneres. Això em fa pensar quela preparació per fer front a la incertesa suposa i exigeixmolta humilitat i l’assumpció de la provisionalitat dels nostresplantejaments i actuacions; però també cal dir que somconscients, com diu en Morin, que naveguem en mig d’unoceà d’incerteses entre petits illots de certeses, i això no éspoca cosa: hi ha petits illots!Recordes la metàfora de Neurath? És aquella que diu quenosaltres som com vaixells en alta mar. I mentre el vaixellfa el viatge, el viatge va fent i transformant el vaixell. Ésaixò el que ens passa a l’escoltisme? La permeabilitat al’entorn no és mai una concessió, una renúncia als principis, un baixar-se els pantalons. La permeabilitat és la condicióindispensable per poder créixer i per poder col·laborar en elcreixement dels altres.

A: Realment, Pau, em sembla una gran metàfora perexemplificar moltes de les idees que hem estat comentantfins ara. Què et sembla si en seguim parlant tot fent un cafè?

P: Perfecte, Anna, em ve molt de gust.

L’aroma del cafè envaeix ràpidament l’espai com una boiraimperceptible.

A i P: Mmmmmmmmmm! És un plaer.

Així doncs, cent anys d’existència són un motiu ben justificat per dedicar-hi esforços ienergies col·lectives. Aquest segle de vida engloba un bon grapat de generacions quehan configurat el seu món interior d’acord amb un estil de vida ben concret. Si enfoqueml’objectiu a casa nostra, us imagineu quantes valls pirinenques han acollit tendesd’escoltes i guies? O quants minyons i quantes noies guies han jugat a ser escoltesen les nostres comarques? O quantes hores de reunions de caps per organitzar el caudel dissabte, la sortida de pares i mares, el campament, el pas de branca, la promesa?El millor de tot és que aquesta intuïció brillant que en Baden Powell va assajar fa 100anys, el 2007 segueix essent vàlida per educar la mainada i el jovent. Vàlida i bennecessària per donar resposta als reptes que la societat ens planteja.

Per tot plegat, a la demarcació de Lleida/Solsona/Urgell vam creure que no podíemdeixar escapar aquesta data i per això el curs passat, en plena Diada del Pensament,vam convocar tots els equips de comissariat que ha tingut la demarcació des de la sevafundació l’any 1973 fins avui dia. Ens vam aplegar una vintena de persones, des delprimer comissari, en Ramon Anglí, fins a l’equip actual. Les aportacions d’aquella trobadasumades a les respostes de diferents agrupaments, ens van oferir un bon grapat depropostes. De fet, en comptes d’una tradicional pluja d’idees, fou una bona tempestad’idees, perquè no hi ha res com treballar en equip per enriquir qualsevol activitat. Usen fem una síntesi per si pot ser d’utilitat a algun altre agrupament o demarcació:

100 anys són100 anysPer: Francesc Balcells

Comissari de la demarcació de Lleida/Solsona/Urgell

És propi dels escoltes i les guies celebrar festes assenyalades. Veureu fulards fent festa pels carrers del pobletant si la diada és d’àmbit local (festes majors, fires o mercats) com tradicionals catalanes (Castanyada, Nadal,Sant Jordi, la Diada) o, més encara, si el que es festeja és l’aniversari de l’agrupament. De fet el nostre mètodeho remarca prou bé: el final de qualsevol projecte s’ha de celebrar amb un boom com Déu mana.

- Crear un fulard del Centenari.- Dissenyar una insígnia del Centenari.- Pastís gegant i que 100 persones dels diferents agrupaments encenguin 100 espelmes.- Amb dinàmiques, jocs, contes i xerrades, explicar què és l’escoltisme i qui era BadenPowell.

- Fer un agermanament amb agrupaments d’altres països.- A nivell de premsa comarcal, donar a conèixer la història de l’escoltisme, fent que hiparticipin els nens i nenes dels agrupaments de la demarcació.

- Crear un joc multimèdia sobre l’escoltisme.- Editar una publicació amb la història de l’escoltisme a Catalunya i a la nostra demarcació.- Recollida de dades de tots els membres que han passat per la demarcació- Realitzar una exposició del Centenari amb dues parts: una de comú del Centenari del’escoltisme mundial i la història de l’escoltisme a Catalunya i un altra on es puguifocalitzar en la realitat local de cada agrupament. Així es podrien fer exposicionssimultànies a diferents indrets.

- Col·loqui sobre l’escoltisme.- Penjar un fulard ben gros a l’entrada de cada cau.- Publicar una auca del Centenari.

Difusió i coneixença:

- Convocar un altre Xarbot.- Celebrar un gran boom al Castell del Remei, lloc denaixement de la demarcació, i on es va viure el primerboom.

- Celebració espiritual a nivell de caps de la demarcació,reunint tots els consiliaris.

- Realitzar un acte especial al Camp Nou per tots els caps inens i nenes.

- Convocar una jornada de retrobament de tots els membresd’Antics i Amics.

- Participar en algun campament internacional.

Trobades:

- Composar una cançó pel Centenari.- Editar un segell.- Concert de cançó escolta.- Exposició de fotos del centenari.- Exposar la vida de Baden Powell.- Representar la història de l’escoltisme amb una obra deteatre.

- Convocar un concurs de dibuix o de logotip del Centenari.- Concurs de poemes sobre la història de l’escoltisme.- Elegir una paret del poble per fer una pintada amb la frase:100 anys, un món una promesa.

Artístic:

- Pujada a la Pica d’Estats a l’albadade l’escoltisme.

- Aprofitar la ruta Petjades per treballar el Centenari.

Excursionista:

I ja se sap que després de la gran creativitatinicial, cal esporgar una mica perquè qui moltabasta poc estreny.

Un recorregut per la històriaTambé val la pena destacar que a cada TACA del curs anem recorrent la història de l’escoltismeen diferents fascicles que comencen recordant les peripècies de Baden Powell i acaben ambla història personal de cada cap d’agrupament, després de recórrer la història de l’escoltismecatalà, de l’escoltisme a la demarcació i del naixement de cada agrupament de les nostrescontrades.

D’altres propostes interessants, en fase embrionària, prometen força. Comencen a sonar elsacords de la cançó del Centenari, s’entreveu un llibre especial de la història escolta de lesTerres de Ponent i de cara a l’albada de l’escoltisme hi ha un parell de somnis possibles. ALleida treballen per poder celebrar la renovació de la promesa al capdamunt del campanarde la Seu Vella, el monument més emblemàtic de la ciutat. També hi ha inquietud per pujaraquell 1 d’agost a la Pica d’Estats i renovar la promesa dalt del cim coronat anys enrere permossèn Batlle i els seus minyons.

Finalment, subratllar la tasca de l‘equip d’antics membres de la demarcació que s’encarreguen,juntament amb comissariat i l’equip de macrotrobades, de dinamitzar aquestes activitatscommemoratives. Tot plegat per recordar-nos d’on venim, qui som i què volem. Per valorarla tasca dels caps d’ahir i d’avui. I per afermar més encara que la nostra missió de serveiés deixar el món millor de com l’hem trobat.

El dia a dia passa prou ràpid. Per això tot aniversari és un pretext ideal per aturar-nos apair i agrair allò viscut. Ahir, com avui i demà, sempre a punt. I que per molts anys amics!!!

11 de gener: Reunió de coneixença, de l’equip de comissariat amb l’equip de la vegueriade Lleida d’Escoltes Catalans i els representants del Centre Marista d’Escoltes de Lleida. Enaquests 100 anys la família escolta ha anat creixent, per això volem aprofitar l’aniversariper donar-nos conèixer i qui sap si a partir d’aquí podrem sumar sinergies entre germansescoltes d’altres entitats.

4 d’abril: Petjades, ruta nocturna pels caps de la demarcació a Belianes. Volemaprofitar aquest espai de treball de la dimensió espiritual en motiu de la Setmana Santa peraprofundir en la nostra identitat de moviment.

21 i 22 d’abril: Trobada dels caps antics i actuals a les Avellanes (la Noguera).Es preveu festa grossa. Per Nadal, 2000 caps antics i actuals van rebre la primera tramesaconvocant-los a aquest aplec. Ingredients: foc de camp, acampada, raid del centenari, concertescolta, DVD de commemoració...

5 de maig: MAKEDO, trobada d’escoltes i guies de la demarcació a Linyola (Plad’Urgell). Diu que Makedo, en grec, té quelcom a veure amb la macedònia. Això és el quevolem viure el primer dissabte de maig, una bona macedònia de castors, llops i daines,ràngers i guies, pioners i caravel·les, trucs i caps.

Llum de la pau de Betlem: cloenda dels actes del centenari. Després dels 100, el 101iendavant... Aprofitarem el repartiment de la Llum de la Pau per proclamar que no s’apaguila llum de l’escoltisme i el guiatge.

El calendari del centenari escoltade la demarcació Lleida/Solsana/Urgellserà el següent:

7

Per: Mireia AgullóTècnica del Centenari

Sabies que...... l’any 1908 Baden Powell publicà el llibre Scouting forboys i al 1909 The Scheme for Girl Guides i inicia l’escoltismefemení, que impulsarà l’any següent la seva germana Agnès,adaptant l’Scouting for Boys per a les noies guia.

... fa 80 anys (any 1927), l’etnòleg, polític i excursionistaJosep Maria Batista i Roca posa en marxa el primer grupd’escoltes a Catalunya, els Minyons de Muntanya, en el marcde les entitats excursionistes de Catalunya.

... l’any 1932 Josep Maria Batista i Roca funda la Germanorde Noies Guies, versió femenina dels Minyons de Muntanya.

... al 1939 eren poc més de tres milions d’escoltes i guiesrepartits arreu del món i actualment en som més de 38 milions.

... a Filipines l’escoltisme s’imparteix com una assignaturamés a les escoles.

... el 22 de febrer d’enguany farà 150 anys que vanéixer Baden Powell i que per això en aquesta data se celebrala diada del Pensament.

... personalitats com Emilio Aragón, Bill Gates, StevenSpielberg, el rei de Suècia, Neil Armstrong, John F. Kennedy,Bill Clinton, Harrison Ford, David Attenborough, Walt Disney,Jacques Chirac, John Major, Paul McCartney, Narcís Serra,Raimon Obiols, Pasqual Maragall, José María Aznar o JordiPujol, han estat escoltes.

... Menorca és la regió amb més escoltes per metre quadratdel món.

... si vols que Google canviï el seu logotip pel delcentenari de l’escoltisme el Diada del Pensament només calque signis a http://petitionline.com/glogobp/petition.htmli, així , amb la teva participació, el dia 22 de febrer, a la Diadadel Pensament, el Google també celebrarà el centenari del’escoltisme.

... Neil Armstrong i el seu company Edwin Adrin els primersque van trepitjar la lluna, van ser escoltes. El 18 de juliol de1969, van enviar una salutació des de l’espai al campamentnacional a Idaho (EUA). I entre els pocs objecte personals, hihavia una petita insígnia escolta que actualment es conservaa l’Oficina Escolta Mundial (a Ginebra).

Fonts:(Document en PDF “Federació d’escoltisme valencià”)(Del llibre: “La força d’una utopia jove”)

Demarcació Baix LlobregatGarraf Alt Penedés:AEiG Garbí(Viladecans) celebren 25 anys.AEiG Anton Vilà(El Prat de Llobregat) fan 50 anys.AEiG Nostra Senyora del Vinyet(Sitges) fan 50 anys.

Demarcació de Tarragona:AEiG Mare de Déu de la Misericòrdia(Reus) faran 15 anys.AEiG Ben Enllà(Reus) faran 10 anys.AEiG Fent Camí(Tarragona) fa 20 anys.AEiG Mare de Déu de la Mercè(Montblanc) fan 40 anys.

Demarcació de Girona:AEIG Sant Miquel(Anglès) faran 50 anys.AEIG Pare Claret(Girona) celebren els 40 anys.AEIG Roca Guillera(Santa Coloma de Farners)faran 20 anys.AEIG Xiprers Al Vent(Figueres) fan 15!

Demarcació del Barcelonès:AEiG Lluïsos de Gràcia(Barcelona) fan 50 anys(consulteu al webhttp://50anys.aelluisos.org).

Demarcació de Vic:AEiG Comte Jofrei Verge de Rocaprevera(Torelló): 60 anys

Demarcació de Manresa:AEiG Ali-Bei(Navàs) que fan 40 anys.

ANIVERSARISD’ENGUANYDELS AGRUPAMENTS:

9És evident que cal establir unes mínimes pautes comunes perorganitzar-nos tots plegats: el respecte als drets humans, la convivènciademocràtica, la transformació no-violenta de conflictes, el desenvo-lupament o el respecte a la identitat es fa imprescindible.

Però... Com ho fem? Sabem que les antigues receptes no donenrespostes als nous problemes. Aleshores la conclusió és clara: enstoca aprendre a solucionar-los.

Ara ens toca aprendre a totes les persones a resoldre i organitzar-nos per construir una cultura de pau però especialment aquestaformació implica a dos sectors socials: aquells que tenim molt clarla necessitat de participar en la vida política com a ciutadansresponsables i aquells amb una funció educadora explícita. En aquestsentit, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya formapart d’aquests dos sectors.

És en aquest context que des de l’Escola de Cultura de Pau de laUAB s’ha elaborat una proposta pedagògica entorn a la construcciód’una cultura de pau: “L’educació per a la pau i la comprensiódel món als centres d’educació en el lleure associatiu”. Es tractad’una prova pilot amb la qual es pretén avaluar els materials didàcticsper al treball d’aquests valors que trobareu al web:www.escoltesipau.org/lleure

Amb el recull de totes les vostres avaluacions es revisarà tot elmaterial pedagògic elaborat fins avui dia amb l’objectiu d’editar-loi posar-lo a disposició dels caps d’arreu del món.

Al web citat podreu trobar la següent informació:

• L’explicació del projecte: continguts, valors ...• Dues propostes didàctiques per a un determinat grup d’edat.

Cada proposta conté diverses activitats acompanyades delscontinguts teòrics que els donen sentit.

• Informació sobre les activitats de formació per a caps a les queus podeu acollir.

• Pautes per a l’avaluació dels materials didàctics.• Un espai fòrum per compartir dubtes i èxits i rebre respostes

des de l’assessorament del Programa d’Educació de l’ECP.

Esperem que, a més de fer unes bones activitats amb els vostresnois i noies, us serveixi per aprendre moltes coses a vosaltres, caps.

Us hi animeu? Si és així poseu-vos en contacte amb l’Escola deCultura de Pau (www.escolapau.org/lleure).

un mateix esperit amb nous reptes

Per: Francesc SerraMembre d’Antics Escoltes i Guies i col·laborador de l’Escola de la Pau

Cent anys,L’educació per a la pau i la comprensiódel món als centres de lleure educatiu

En un món complex i globalitzat com el que ens toca viure, un dels grans reptes pel segle XXI ésla construcció d’una cultura de pau. Els conflictes armats actuals s’allunyen molt dels de fa centanys i darrera d’un fals concepte de seguretat la població civil n’acaba sent la víctima principal.Les noves tecnologies i la globalització econòmica fa que el món ens quedi petit, cada cop ladiversitat i complexitat és més visible.

foto:

Borja

Palad

ini

Experiènciessignificativesde campaments

Any 1913 – Tan sols sis anys després de l’inici de l’escoltisme (1907) a l’illa de Brownsea, els Boy

Scouts catalans feien les seves primeres exploracions. En aquesta fotografia es poden veure els

uniformes d’estètica militar, a causa de l’influencia del passat militarista del fundador de

l’escoltisme, Baden Powell. Text: Ramon Bossa (membre d’Antics Escoltes i Guies). Fotografia:

Butlletí “Nuevo Mundo”.

Any 1932 – En aquella època, i , anys abans de l’esclat de la Guerra Civil, els escoltes catalans

(els grups de Minyons de Muntanya) hissaven la senyera catalana a més de la de Sant Jordi

(patró de l’escoltisme mundial). Posteriorment, a partir del 1939 i durant tota la dictadura

de Franco, només es va poder hissar la de Sant Jordi perquè el règim franquista prohibí l’exhibició

de qualsevol símbol amb referències catalanistes. Text: Ramon Bossa (membre d’Antics Escoltes

i Guies). Fotografia: Arxiu Associació Mossèn Batlle.

Any 1952 – En aquesta instantània es pot veure la simulació del trasllat d’un ferit amb unacivera feta amb troncs de la muntanya. En aquells temps i durant els campaments, era moltfreqüent fer pràctiques de primeres cures en els anomenats “concursos de patrulles” i , a més amés, es feien lliçons magistrals impartides per reconeguts metges com ara Pere Gabarró, ‘Pito’Figueras, Bartomeu Kàiser, entre altres. Text: Ramon Bossa (membre d’Antics Escoltes iGuies). Fotografia: Arxiu Associació Mossèn Batlle.

Any 1980 - Amb un espai reduït vam aconseguir generar molta activitat i bon rotllo. Érem

poquets i feia falta tenir il·lusionats als Ràngers/Noies Guies, l’any següent obrien la nova

branca.Sota Queralbs hi teníem el campament. Era un espai petit i acollidor. Entre roques, hi vam

fer la cuina, recordo els plats i gots penjats en els estenedors de fil. Al fons, en una llengua que

feia el terreny, les tendes i al mig el menjador i el nostre camp de voleibol, al costat del riu.

Text i fotografia: Ramon Torra (ex-membre de l’AEiG Alexandre de Riquer).

Any 1960 - Inspirats en els famosos Mercats de Calaf, als Jardins de la Quinta Amèlia (caputxins

de Sarrià), la mostra de Fira de Flors va ser un esclat d’activitats a tots els nivells i es repetia

any rera any.

La idea partia que cadascuna de nosaltres portava una planta i aleshores es feien les nostres

paradetes (com es pot veure en segon terme de la fotografia). Els pares, entregats i fidels, se’n

cuidaven de la tómbola, el bar, les instal·lacions elèctriques i el que calgués. Nosaltres muntàvem

el contingut de la paradeta, en el cas d’aquesta fotografia es pot veure un cartell amb els versets

d’un divertit proverbi xinés.

L’agrupament de nois també van col·laborar amb activitats i sobretot amb l’espectacle de la

tarda on recordo haver vist per primera vegada el cantant català Jaume Arnella. Ho recordo

com un gran dia. Text i fotografia: Carme Piquet (membre d’Antics Escoltes i Guies).

Febrer de 1936 – Cant dels adéus. Mesos abans de l’alçament militar de Franco, els “Minyons,

Follets (posteriorment Llobatons) i Guies” (es deien guies tant els nois com les noies més grans

de 17 anys) encara es reunien per fer excursions i campaments. A la fotografia , Mossèn Batlle

presideix la cerimònia en la qual, en aquella època, es cantava el “cant dels adéus” formant

una rotllana, amb els peus junts, la mà esquerra damunt la dreta, sense balancejar-se i sense

fer barrila. Text: Ramon Bossa (membre d’Antics Escoltes i Guies). Fotografia: Arxiu Associació

Mossèn Batlle.

Any 1949 – El Refugi de Muntanya Lluís Estassen situat a la a Jaça dels Prats del Pedraforca,

fou inaugurat el 26 de juny de 1949 i hi van assistir els Minyons de Muntanya i les Noies Guia.

Cal observar que en aquesta ocasió els Guàrdies Civils ‘custodien’ la concentració, és a dir, els

minyons i les guies, quan la normalitat era que ens fessin treure els uniformes i prohibir les

trobades i campaments escoltes. Text: Ramon Bossa (membre d’Antics Escoltes i Guies).

Fotografia: Arxiu Associació Mossèn Batlle.

Any 1985 - Se’m fa difícil triar un campament entre tots els que he fet. Però esmentaré el meu

primer campament internacional. Va se a Irlanda, l’estiu de l’any 85. Els Pioners i Caravel·les

de l’agrupament hi van participar i tots els caps de les altres branques ens hi vam apuntar com

a equip de servei. Era el meu primer any de cap i de seguida vaig veure la diferència de tracte

a la frontera pel fet de ser escoltes i guies, tots aquells enormes prats plantats de tendes, tots

aquells uniformes multicolors, les construccions de fusta , i vaig entendre que allò del cau de

dissabte anava molt més enllà i adquiria unes dimensions insospitades. Vaja, que vam flipar

! Després va resultar que, poc o molt, plovia cada dia i que els prats verds es convertien en un

fangar. Al final ja anava a netejar latrines en vestit de bany i capelina. Què volíeu ? Tota la

resta era moll!

En acabar el camp no teníem res sec. Els irlandesos ens van escriure una carta pel capità del

ferry que ens havia de dur cap Anglaterra. Ens va assecar la roba de tots a la sala de màquines

del vaixell ! Al·lucina ! Si , segur, allò de l’escoltisme era una cosa seriosa . He procurat no

oblidar-ho mai. Text i fotografia: Daniela de Miniac (Vice-presidenta de la WAGGS).

Any 1999 – Bici-ruta pel “Camino de Santiago”. Sóc el que surt a la instantània sense bicicleta.

Tots els meus companys de Truc van acabar el “Camino”, mentre jo no. A només 45 kilòmetres

del final de la travessa, baixant a tota velocitat per avisar un truc que s’aturés, el noi va decidir

girar-se amb la seva bicicleta al so del meu crit, quedant creuat enmig d’un camí asfaltat d’un

sol sentit. La topada després d’una pendent esfereïdora a 60 km/h contra la seva bicicleta, va

partir el meu casc i va fracturar el meu canell amb la mala sort de quedar-me a les portes

d’aconseguir la fita i completar 10 dies i més de 350 kilòmetres de bici-ruta. Text i fotografia :

Oriol Caño (formador de FOCA al Sector IV- Barcelonès).

Any 1971 - Jo vaig fer de cap al grup que estava ubicat a la parròquia de Sant Just, al barriGòtic de Barcelona. Aquest grup que va néixer a partir de l’impuls que va donar el capellà algrup de joves per fer un servei al barri.La fotografia recull un dels moments dels campaments que vam fer l’estiu de 1971 a Valldossera(Alt Penedès). Els nens i nenes que hi participaven venien de realitats familiars diferents i ,per a molts d’ells, aquests campaments suposava el primer contacte amb la natura. Recordo que,al costat d’on se’ns veu dinant, sovint passava un ramat d’ovelles...que divertit el dia que es vancreure que les boletes que havien cagat eren olives!!! Text i fotografia: Teresa Larena Trabalón(ex-membre de l’agrupamentde la Parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona).

E

“Cal reforçar la nostra comunitata través del teixit associatiu”.Per: Gemma Cots

Tècnica en Comunicació de MEGSJC

Per què té tanta importància històrica l’associacionismea Catalunya?Hem de tenir en compte, primer, que els humans som egoistes perdefinició, però resulta que una part de l’estratègia de supervivènciade la nostra espècie s’ha basat en mecanismes de solidaritat dins ungrup determinat, és a dir, en associar-nos. I en segon lloc que la fórmulad’associació més exitosa dels últims dos o tres mil·lennis ha estatl’Estat.

En el cas de Catalunya es dóna una situació molt interessant i és quel’Estat no existeix i quan l’hem tingut, l’hem perdut. Però la comunitat,la voluntat d’associar-se, els interessos egoistes dins del grup i elsmecanismes d’associació han existit i existeixen i la comunitat haintentat substituir l’estat que no té per unes altres formes organitzatives:això és l’associacionisme.

Catalunya és molt associacionista i tot és més que... Catalunya té unequip de futbol que és més que un club, té una muntanya que és mésque una muntanya o té una Mare de Déu que és més que una Marede Déu. Aquest forat i l’angoixa vital de la nostra vocació com acomunitat humana existent ho suplim maximitzant altres formesorganitzatives. Catalunya és l’única comunitat humana d’Europa senseEstat que va iniciar la Renaixença als anys trenta del segle XIX; i enstrobem en una fase molt “Renaixentista”, culturalista, associacionista,literaturista i historicista perquè necessitem referents claus per identificari reconèixer els seus integrants en funció de la cultura, la llengua, lahistòria o la literatura.

La manera de superar això és, o bé triomfar en la creació d’un Estatcomunitarista o bé generar una solidaritat i crear els vincles quequalsevol comunitat nacional té, reforçant el concepte de comunitatdes de la perspectiva social, econòmica, fiscal, cultural, de pressupostpúblic, d’escola pública, de sanitat pública o d’impostos.

Quin són els moments històricament claus del’associacionisme a Catalunya?Tenim exemples antiquíssims: les acadèmies il·lustrades i preil·lustrades(de dibuix, medicina, matemàtiques) de finals del segle XVII – XVIIIsón molt importants en la història del país perquè es creen quanperdem l’Estat i quan necessitem mecanismes que el substitueixin.

Un altre moment és amb la industrialització de mitjans del segle XIX,quan es tendeix a crear noves formes d’associació perquè més gent

és susceptible a ser associada. Aquest és el boom més important. Enun context cultural dominat pel romanticisme italià, alemany, anglès,es produeix l’explosió a Catalunya d’orfeons, cors, grups de teatre...El cas més espectacular és el Cor d’Anselm Clavé que al 1850 estavaformat per 40.000 obrers cantaires a la ciutat de Barcelona amb tansols 200.000 habitants.

Un altre de culminant és quan fracassa l’aspiració a la democràciadesprés del sexenni democràtic (1868-1874) amb la caiguda de laprimera república i de l’estat català autònom. És a causa de la repressióborbònica, la sublevació, la persecució militar contra els republicans iels carlins i la derrota dels republicans a la guerra, que el poble catalàperd l’esperança d’una vehiculació totalment autònoma i es produeixl’explosió dels centres catòlics i dels ateneus populars.

La Guerra Civil va estroncar-ho tot, com és que no hi hahagut una explosió d’associacionisme després de quarantaanys de dictadura?És evident que el franquisme intenta trencar-ho tot i que moltesassociacions surten del franquisme mal vistes però potents i plenes devitalitat interna. Aquesta vitalitat es perd amb la transició democràticaperquè els partits polítics ocupen les institucions de govern i tendeixena englobar-ho tot. A més, estem en un context cultural nou on lesvelles formes d’associacionisme catòlic i republicà han passat de modai estan essent substituïdes per una nova forma social: el triomf ideològicdel neoliberalisme.

Entrevista a ORIOL JUNQUERAS

L’escoltisme va contribuir al catalanisme durant aquestaèpoca?El catalanisme existia perquè existia la catalanitat, existien catalans icatalanes i elements que la gent els identificava com a propis i que elsidentificaven com a grup. L'intent de protegir aquesta catalanitat, de fer-la perviure, de modernitzar-la, d’adaptar-la a un món que canviava, hoanomenem catalanisme.

Quan els elements d’identitat, de comunitat i el catalanisme van serperseguits pel règim franquista, els catalans s’organitzaren i buscarenforats i espais, conscientment o inconscient, on poder mostrar aquestacatalanitat. Van esdevenir-se espais de catalanisme com l’església, sindicats,cursos d'universitat, el Barça, Montserrat, l'Abat Escarré o el CiprianoGarcía fundador de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. I un d’aquestsàmbits va ser l’associació juvenil i infantil. Sens dubte, l’escoltisme vacontribuir-hi: va ajudar a formar les noves generacions de catalans icatalanes que arribaven al món i que aquestes poguessin arribar a ser allòque volien ser.

Com veus el futur del teixit associatiu en un món neoliberal?La clau passa per les associacions però també per uns poders públics méssensibles a no agredir i en crear un marc jurídic on l’associacionisme siguiviable. El futur passa pel compromís polític, la victòria electoral de gentsensible a aquest món i que quan guanyin continuïn sent-hi sensibles. Calque els poders públics confiïn en això que anomenem el tercer sector, enl’associacionisme privat i que els confiïn la gestió de determinats àmbitscom el cultural o l’ensenyament.

Què creus que el teixit associatiu pot donar al jovent d’avui?Li pot donar una forma alternativa de cooperar entre ells i diferent de ladel poder públic estatal que li és molt aliena i llunyana. Però, hem detenir en compte, que si l’associacionisme jove esdevé una eina anti-sistema, el sistema tendirà a desconfiar d’ell i que si esdevé una formapro-sistema, el sistema intentarà devorar-lo. Ha de ser un punt entremigon l’associacionisme sigui una alternativa als poders públics estatals i quepugui gestionar determinats àmbits que el poder públic gestiona malament.

Cal que la gent de les associacions intervingui políticament i en lescandidatures municipals. La gent activa i conscient hauria de substituir elspolítics inconscients. S’ha intervenir més en la vida política perquè sinóles associacions desapareixeran.

Com veus el futur del jovent?Hi ha hagut moments en la història en què teníem joves molt més benformats i molt ben preparats. La generació de 1901 amb el doctor Trueta,Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Soldevila... o les generacions de Gaudí,de Pompeu Gener. Gràcies a totes elles hem sobreviscut i no hemdesaparegut com a cultura.

Però és cert que mai no havíem tingut tanta gent tan ben preparada comara i hem de ser capaços d’aprofitar-ho. Si no ho fem, estarem malaguanyantl’esforç titànic que ha fet la gent que ens ha precedit en condicionsinfinitament més difícils.

Així, hem d’ajudar que els membres d’aquesta generació tinguin sortidaprofessional, individual i personal, puguin viure en bones condicions, cobrinun salari digne, no tinguin precarietat laboral i aprofitin una bona políticauniversitària. Tot això manca en el nostre país i és un dèficit terrorífic que

per primera vegada tenim la possibilitat de fer que no continuï erosionantels nostres joves com ho ha fet anteriorment.

Ells i elles, per la seva banda, hauran de ser els millors en tots els sentits,però sobretot en el sentit moral de la paraula: més forts, amables,simpàtics, dolços, intel·ligents, ben formats, que hagin estudiat més,viatjat a l’estranger, treballat i estudiat més que ningú, jugat a futbol...Demanem i necessitem que el nostre jovent tingui ganes de viure i quevisqui amb intensitat, que s’ho passi bé. Tots ells han de tenir la sensacióque si s’hi dediquen podran trobar un habitatge, una beca, estudiar al’estranger, i finalment, trobar el seu lloc que, en el fons, és la plenarealització individual i col·lectiva que passa per la llibertat i la justíciasocial, i aquests són els ideals de les societats occidentals dels últims tressegles que nosaltres podem realitzar per molt que en molt anys se’ns hannegat.

13Oriol Junqueras és llicenciat en Història Moderna iContemporània, doctor en Història del PensamentEconòmic i professor al departament d’Història Modernai Contemporània a la UAB. Ha publicat diversos llibres,Els catalans i Cuba (1998), La batalla de l’Ebre (1999),Manel Girona, el Banc de Barcelona i el Canal d'Urgell(2003). Recentment, compaginant la seva tasca docentamb la d’investigador, ha publicat dos llibres Guerra,economia i política a la Catalunya de l’alta edat modernai Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l’altaedat moderna, que conformen la seva tesi doctoral.

A més, ha treballat com a guionista i assessor endocumentals històrics de TV3 com Nexes, L’Onze deSetembre de 1714, Els maquis: la guerra silenciada oConviure amb el risc i ha col·laborat a programes deCatalunya Ràdio, com Postres de músic. Actualmentcol·labora a En guàrdia i El Nas de Cleòpatra (CatalunyaRàdio) al costat d’Enric Calpena, i a Minoria Absoluta iTu diràs (RAC1). Amb tot, la seva aparició més estel·larfou al programa de TV3 El favorit, on les seves accionsi demostracions pràctiques a plató van fer entendre alsespectadors aspectes de la vida de diferents personatgesrellevants de la història de Catalunya.

DE PERFIL:

Les proeses d’un gran nombre de muntanyencs d’assolir pics, coves illocs on encara no havia arribat mai ningú van donar un impuls moltimportant a l’evolució d’aquests materials. No hem d’oblidar que, almateix temps, els materials i les característiques dels coberts demuntanya, la carmanyola, la cantimplora, els termos, i, fins i tot, elsac de dormir i el forro polar també van evolucionar a causa de l’úsque se’n feia en el terreny militar.

A Catalunya l’escoltisme fou en els seus orígens d’espardenya i barretina,mai millor dit, ja que molts nois, noies i caps tenien com a part delseu uniforme la barretina i l’espardenya i normalment vestien ambpantalons i faldilla curts, gairebé sempre gruixuts i amb mitjons finsals genolls. Les motxilles eren de tela o de cuir molt baixetes i ambgrans butxaques i les tendes de campanya de tela (normalment decotó) eren o molt grans (més de 6 places) o molt petites (amb 3places o menys). A més a més, moltes ni tan sols tenien terra i elsobre sostre era un concepte que encara no s’havia inventat. Les boteseren de cuir, de pell de vaca o cabra i algunes, les més alpines, podienpesar fins a 3 o 4 kilos cada bota.

Durant els primers anys de la postguerra, amb una carència generalitzadadels béns fonamentals, el material de muntanya no va poder evolucionaral nostre país, però sí que ho va fer als Estats Units i a Europa, sobretota Alemanya. A partir d’aleshores, es va començar a donar moltaimportància a la lleugeresa dels materials i apareixeren les motxillespetites, els piolets lleugers, les carmanyoles per poder escalfar, lespastilles per encendre foc i els fogonets petits i resistents.

Mundialment podem celebrar els cent anys de l’escoltisme però a Catalunya va arribar 20 anysdesprés de la mà de Josep Maria Batista i Roca. Durant aquests cent anys, l’escoltisme i la sevametodologia han anat evolucionant i, amb ells, també els materials que hem fet servir per una deles seves principals activitats, les sortides: anar d’excursió, de campaments o d’escalada.

inici d’espardenyai barretina

Per: Paco RodríguezResponsable de la botiga de material de muntanya Brownsea

Material de muntanya:

15

A Catalunya és a partir dels anys 60 que notem una evolució en elmaterial de muntanya: el material d’escalada és més lleuger, méssegur, apareixen noves fibres, la sola de goma ja és un fet, apareixuna bota que dura molts anys i que és molt apta pel seu ús al cau,la Xiruca®; la bota de tela i pell, tova i molt resistent, tot i que,amb tot, les botes dures de pell són usades normalment pels caps.Comencen a arribar les primeres tendes amb sobre sostre (semprecanadenques), apareixen els primers plats de plàstic, però, en canvi,les motxilles no havien canviat gaire des dels seus orígens.

Als setanta hi ha el gran allau de nous materials: el niló, el cotó millortractat, els primers impermeables impregnats d’una capa que quanes gastava quedava com plaques d’alguna cosa de color blanc, finsi tot les piquetes evolucionen i cada vegada s’usa més una classe deroba que s’aniria imposant en els vaquers! La pana, els pantalonscurts i les faldilles van quedar enrere, a favor de la llana i les bambesque prenen bona part del protagonisme. Les motxilles es fan mésaltes i més còmodes, comença l’era del plàstic, arriba el poliester iapareix l’aïllant del terra.

Però és a partir dels anys vuitanta i sobretot a partir de la segonadècada dels 90 quan els materials comencen a evolucionar d’unamanera increïble i ràpida. Ja no només ven la qualitat, el pes, lamida, la comoditat i sinó també pren importància el disseny. Apareixenles fibres sintètiques i les fibres de les fibres, les caçadores sóngruixudes però pesen poc, comencen a comercialitzar-se les botestan altes com baixes i com a gran novetat apareixen els primers iglús,considerats pels experts de l’època com una idea de llunàtics.

Tots aquests anys ens va acompanyar un lloc mític on poder adquirir

tot allò que necessitàvem pel cau, la botiga “La Tenda”, amb vàriessucursals a la geografia catalana, es va convertir en aquell punt dereferència per tothom que participàvem de l’educació en el lleure ide les activitats de muntanya. (I sabíeu que Brownsea és l’herènciade “La Tenda”? Uns dels accionistes de “La tenda” eren els Patronsde la Fundació Josep Sans).

Però continuem. Aquesta evolució ha arribat als nostres dies al seupunt culminant, el lleure és una part molt important en la vida de lespersones. Avui dia el gran canvi ha estat l’especialització, coneixemnous mots (trekking, climbing, buff®, polars, tallavents, entrealtres) i a causa de la gran competència i la globalització els fabricantses veuen obligats a invertir molt perquè el material duri el necessarii ens entri pels ulls.

Al mateix temps han arribat noves fibres, el Gore®, la Cordura®,el Windstopper®, els materials són cada vegada més prims i ambmés prestacions, ara tenim en una peça de roba o en una bota elque abans teníem ajuntant dues o tres peces. Les motxilles sónlleugeres amb cambra d’aire, còmodes, estabilitzades, els sacs ocupenuna desena part del que ocupaven als anys 70, les cantimploresduren, les costures desapareixen... i la moda marca ara la tendènciadels materials i colors.

I que arribarà? Les membranes i les fibres a la roba en un tot, lesmotxilles i els sacs extremadament lleugers, l’especificació total, ésa dir, que cada cosa només servirà per allò que ha estat dissenyada.Però el que no ha de canviar mai són els nostres valors: aquells quehan fet de nosaltres i l’escoltisme el que ara som.

17

Per: Equip coordinador de l’Operació Aiguabarreig

En l’escoltisme, l’amor a la natura i els sentimentsd’identitat i de compromís amb el propi país hanestat una constant durant tot aquest temps.L’Operació Aiguabarreig, impulsada pel grupd’Antics Escoltes i Guies de la Fundació JosepSans, ofereix a les unitats de MEGSJC unaproposta engrescadora en aquesta doble direcció.

Primer, per descobrir i cooperar en l’Aiguabarreig:l’espai humit més gran dels Països Catalans, ala confluència del Segre, el Cinca i l’Ebre. Paisatge

format per rius amples, illes, boscos de ribera izones de canyissars, que són refugi natural d’unagran varietat d’ocells migradors i sedentaris.Cingles verticals i planes de fruiters, punt deconfluència de flora estepària, provinent deldesert dels Monegros i de flora mediterrània.

Des de fa anys, gent de la Franja de Ponents’esforça a conservar-lo i donar-lo a conèixer.Gent d’aquells pobles de parla catalana, peròon el català és gairebé absent a l’escola, lluiten

enfrontant-se als que no volen que es mantinguila catalanitat de la Franja.

I en segon lloc, és un lloc de confluències i decomplicitats, on grans i joves s’uneixen per salvarles tradicions i la llengua d’una comarca viva:la Franja de Ponent, que busca la implicació dedues administracions: l’aragonesa i la catalana.

Fins ara i des de l’any 2004 s’han celebrat lessegüents Operacions:

Durant aquests 100 anys, a cada país, també en el nostre, cada promoció d’escoltes ha rebut el relleui el testimoni de les anteriors, ha fet camí i l’ha passat a les noves. En definitiva, hi ha hagut complicitatentre les diferents generacions.

Tot centenari suggereix complicitatl’OPERACIÓ AIGUABARREIG n’és una aposta

Per a inscripcions truqueu i poseu-vos en contacte reserves per ordre d’inscripció a la secretaria de MEGSJCsecretaria@escoltesiguies.cat o al telèfon 935 902 700

Podeu demanar més informació a serramoya@gmail.com o al telèfon 936 745 318

“Hi ha causes justes en les quals val la pena embrancar-s’hi”Qui més s’apunta a aquesta aposta per la natura i pel país, que comporta el valor afegit de la complicitat amb altres?

Rª Camp Data Participants

11 27 i 28 Gener 2007 · R/NG de l’AEiG K-2 (Godwin Austen), de Barcelona· Plaça lliure per a una unitat de Ràngers i Noies Guia.

12 24 i 25 Febrer 2007 - Places lliures13 24 i 25 Març 2007 - Places lliures14 28 i 29 Abril 2007 · P/C de l’AEiG K-2 (Godwin Austen), de Barcelona

- Plaça Lliure per a una unitat de Pioners i Caravel·les.

Núm. Camp Data Participants

1 Gener ’ 04 · RiNG i PiC de l’AEiG Anton Vilà, del Prat de Llobregat2 Març ’ 04 · Truc de l’AEiG Jaume Ortiz, de Badalona

· PiC de l’AEiG Sant Adrià, de Sant Adrià del Besós· PiC de l’AEiG L’Alguer i de l’AEiG Mare de Déu de Núria, de Barcelona

3 Abril ’ 04 · LLiD de l’AEiG Mare de Déu de Montserrat, de Barcelona, i de l’AEiG Sant Joan, de Viladecans4 Maig ’ 04 · PiC de l’AEiG Mascançà, de Linyola

· PiC de l’AEiG Berenguer el Gran, de Sant Cugat del Vallès5 Novembre ’ 04 · PiC de l’AEiG Sant Pere, de Figueres

· PiC de l’AEiG Mascançà, de Linyola6 Gener ’ 05 · PiC de l’AEiG Mossèn Puig i Moliner, de Barcelona

· PiC de l’AEiG Sant Ferran, de Barcelona· PiC de l’AEiG Montserrat-Xavier, de Barcelona

7 Febrer ’ 06 · PiC de l’AEiG Terra Plana, de Belianes· Truc de l’AEiG Santa Maria i Santa Agnès, de Barcelona

8 Març ’ 06 · PiC de l’AEiG Sant Sadurní, de Sant Sadurní d’Anoia· PiC de l’AEiG Lacetània, de Manresa

9 Abril ’ 06 · PiC de l’AEiG Pau Casals, de Barcelona10 Juliol ’ 06 · RiNG de l’AEiG Mare de Déu de Montsant-Verge del Cim, de Reus

L’escoltisme a Palestina es va iniciar al1912, amb la fundació de l’AssociacióEscolta Palestina (en àrab:

)i va ser reconeguda per l’Oficina EscoltaMundial al 1945. Com a resultat de lacreació de l’estat d’Israel, al 1948,centenars de milers de palestins van haver

de desplaçar-se del seu país, van haver d’abandonar les seves terresi casa seva i van haver de refugiar-se a fora de les fronteres d’Israel(a Jordània, Síria o el Líban, entre altres). Amb tot, els escoltespalestins van seguir la seva tasca a l’exili, però l’Associació EscoltaPalestina va ser rebutjada com a membre del moviment escolta mundiala l’any 1949 perquè el reconeixement dels moviments escoltes nomésés possible quan l’escoltisme és actiu i desenvolupant-se dins d’unesfronteres concretes d’un estat/nació (amb l’agreujant que aquestestat/nació ha de tenir el seu seient a les Nacions Unides i Palestinano en té).

L’Associació Escolta Palestina amb menció especial de laWOSM40 anys més tard, després de nombroses guerres àrabo-israelianes,revoltes populars (les ntifades) i treves puntuals, al 1993 es vansignar els acords d’Oslo, com a resultat dels pactes establerts entreIsrael i l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP). Aquestsacords van donar lloc a l’establiment d’una nova frontera i el retornper part d’Israel de les terres conquerides als palestins durant els anysanteriors.

Fou aleshores quan l’Associació Escolta Palestina va retornar a la sevaactivitat en aquesta regió. Tot i que Palestina encara no ha estatreconeguda per les Nacions Unides, l’Organització Escolta Mundial vadecidir donar-li una menció especial, és a dir, un “estatus temporal”.Curiosament, abans que la proposta fos duta a votació, el presidentde la Federació Escolta d’Israel va fer una declaració preguntant a laconferència a favor de donar suport a la proposta. El seu discurs vaser rebut amb emoció, una forta ovació, i, finalment, l’AssociacióEscolta Palestina va ser acceptada com a membre associat de laWOSM, tot i que el reconeixement oficial es va donar a la ConferènciaEscolta Mundial del 1996. amb tot, hem de concloure que, en el

moment que Palestina sigui reconeguda per les Nacions Unides,l’Associació Escolta Palestina podrà ser immediatament reconegudacom a membre permanent i de ple dret de la WOSM.

Les noies guia a PalestinaLes noies guies de Palestina formen part l’Organització Nacional delGuiatge de l’Autoritat Nacional Palestina. Al 2005, l’organització seli va concedir l’estatus oficial de “treballant cap a l’afiliació” per partde la WAGGS que també va admetre el seu desenvolupament com aassociació escolta. Dins dels països àrabs, n’hi ha quatre que tenenles seves organitzacions escoltes amb el títol de “membres treballantper a l’afiliació a la WAGGS” i són l’Iraq, Algèria, el Marroc i Síria.

Els escoltes i les guies al camp de refugiats de NablusUna de les ciutats més conegudes de Palestina és Nablus. Situada albell mig de la part nord de Cisjordània, Nablus ha tingut històricamentun alt grau d’activisme polític i social i ha viscut durant les dècadesde conflicte els episodis de resistència més ferma enfront l’ocupacióisraeliana. Els més de 130.000 habitants (205.000 habitants comptantels tres camps de refugiat que l’envolten) han patit les conseqüènciesdels tocs de queda, les incursions de l’exèrcit, l’escassetat de recursos,els bombardejos i les mancances que ha generat el conflicte, tot i queha continuat sent una de les ciutats més vives i mobilitzades per lacausa palestina.

Palestina,amb reconeixementdels escoltes

INTERNACIONAL: escoltes arreu del món: Àsia

19

Nablus, al mateix temps, està envoltada i es potconsiderar que formen part una mateixa ciutat, trescamps de refugiats (Askar, Al Ein i Balata) i és en elprimer on trobem el “Hewar Center for Children”(Centre per a nens i nenes) el grup d’escoltes i guies.El camp de refugiats d’Askar hi viuen més de 13.000palestins en menys d’un kilòmetre quadrat i el “HewarCenter for Children” engloba més de 400 infants ijoves que participen en diverses activitats que organitzenhomes i dones del mateix camp.El centre organitza diverses activitats de suport psicològicals infants, joves i dones del camp, cures mèdiques,suport a l’educació local, cursos de formació en dretcivil i dels infants, camps d’estiu anuals i tenen ungrup de teatre, un grup de dansa tradicional (anome-nada dabka), una coral i una banda dels escoltes iguies que duu el nom de “Freedom Band for Scoutsand Guides” (Banda llibertat pels escoltes i guies).

El grup d’escoltes i guies en concret està format peruna seixantena de nens i nens i es reuneixen cadadivendres de la setmana, que és el dia festiu delsmusulmans, per jugar, cantar, tocar a la banda i divertir-se. Els escoltes, però, gairebé no surten mai dels campde refugiats a causa dels problemes de desplaçamentque suposen els tres checkpoints (punts de controlmilitar) que envolten la ciutat palestina. Amb tot, encontades ocasions han arribat a desplaçar-se fins aRamallah, a una 40 kilòmetres de distància.

També és destacable que aquest centre rep, durantl’any, diversos voluntaris internacionals que dinamitzenles activitats del centre i que encoratgen als líders delcamp a seguir en la seva tasca educativa en un territorion l’educació en el lleure i aconseguir que els infantsi joves es diverteixin és molt més dificultós.

País: Palestina

Afiliats a l’Associació Escolta Palestina: 20.275(35 % pertanyen a grups d’escoles i la resta a grups religiososmusulmans i cristians).

Any fundació de l’escoltisme a Palestina: 1912

Pertanyen a la WOSM des de 1996.

Pertanyen a la WAGGS des de 2005.

El “Sempre a punt” en palestí és "Kun Musta'idan"(en àrab: ).

La paraula “escolta” en palestí és kassafo (en àrab: ).

La seu central dels escoltes palestins es troba a Ramallah (Cisjordània)

El seu comissari internacional és el Doctor. Fayeq H. Tahboub.

Més informació del centre: www.hewar-pal.org/en/scouts

Informació extreta de l’entrevista a un delsmembres de Hewar For Children Center.

El 50 aniversari d’Intermon Oxfam ha dut a fer balanç del que s’ha esdevingut durant aquest període.Hem assistit a un progrés social sense precedents i a un progrés accelerat de l’economia mundial. Arabé, les diferències entre països i dins dels països s’eixamplen cada dia més. I hi ha una realitat moltmés dura: 18 estats i 460 milions de persones, sobretot d’Àfrica, es troben pitjor ara que fa 15 anys,malgrat sobrar-nos quantitat de recursos. Àfrica és pobre en la superfície i rica en el subsòl (KumiNaidoo, Sudàfrica).

Però, per què Àfrica segueix sent el continent de la fam?Per manca d’infraestructures, corrupció institucional, competència delsaliments subsidiats dels països rics, la SIDA, la desertització, els conflictesarmats que, a més a més de causar víctimes mortals han suposat menysproducció agrària.

En aquests últims 50 anys “hi raons per l’optimisme”...• L’esperança de vida s’ha incrementat en 16 anys de mitjana, des

dels anys 60.• Ha disminuït l’analfabetisme. 30 milions més d’infants accedeixen

a la primària.• Ha disminuït la mortalitat infantil, dos milions menys cada any.• Hi ha més accés al sanejament i a les fonts d’aigua potable, 1.200

milions hi accedeixen.

En aquests últims 50 anys també “hi ha raons pel pessimisme”...• Persistència de la malnutrició en infants menors de cinc anys.• Taxa de mortalitat materna elevada, fonamentalment a l’Àfrica

subsahariana.• La SIDA afecta a més de 40 milions de persones al món.• 1.500 milions de persones segueixen vivint en pobresa extrema.• Aparició de nous problemes com el canvi climàtic o la globalització

de la corrupció.

Per què existeix i es perpetua la pobresa?Les institucions internacionals, els governs, les empreses multinacionals,...no han posat la globalització al servei de tothom. En aquests moments,els estats empobrits exporten més que els enriquits, però guanyen menys.Des del punt de vista mediambiental, fonamentalment de canvi climàtici l’efecte hivernacle, els països del Nord són els que més contaminen iels del Sud els que paguen les conseqüències: inundacions, sequeres,huracans o tsunamis. En 10 anys s’ha perdut un milió de quilòmetresquadrats de bosc. Una lleu esperança la veiem al Sàhara on s’ha guanyatterreny al desert gràcies a l’expansió de l’agricultura. Davant del dret ala vida i a la seguretat la SIDA, la tuberculosis, el paludisme, ... l’anèmiai la privació d’accés a l’aigua potable segueixen ocasionant un important

nombre de víctimes.

La corrupció és un altre dels mals. Els governs del Nord són corruptors iels governs del Sud es deixen corrompre. Avui hi ha més democràciesque fa uns anys, però aquestes són febles i tan corruptes que algunsciutadans llatinoamericans prefereixen una dictadura a l’actual “democràcia”.

Què ha canviat ideològicament els últims 50 anys?La població, els polítics i els tècnics s’han interessat per la pobresa, laseva quantificació i com combatre-la. La pobresa, per primera vegada,s’ha entès com un problema de tots i no com la conseqüència inevitabledel progrés. Haurem de combinar: creixement econòmic i lluita contra ladesigualtat,polítiques públiques i llibertat de mercat (capitalisme).Aquests últims anys, Stiglitz, Sachs i altres economistes defensen unsobjectius del desenvolupament que no passin exclusivament per incrementarla renda per càpita. Consideren que cal millorar l’educació i la salut, unadistribució equitativa de la riquesa, una sostenibilitat ambiental, unaimplantació d’autèntics sistemes democràtics, ... I en aquesta línia actuenles ONG’s en aquests moments.

No hi ha un model únic pel desenvolupament econòmicHan evolucionat aquells països que han dut a terme polítiques diferentsa les marcades per organismes internacionals del Nord, països com araCorea del Sud, sud-est asiàtic, Xina,...La comparació entre Àsia i Amèrica Llatina demostra que una determinadaopció té conseqüències. Àsia ha crescut a base d’indústries amb moltamà d’obra, l’accés dels camperols a la terra i al crèdit, el desenvolupamenttecnològic i l’enfortiment de polítiques de salut i educació. Amèrica Llatinava optar per programes del Consens de Washington, és a dir, per lesdirectrius del BM i l’FMI: estabilitat de la macroeconomia, baixa inflaciói obertura comercial. Àsia va optar per la redistribució de la riquesa iAmèrica ha construït la societat més desigual del segle XX.

El premi Nobel, Amartya Sen considera que l’economia moderna haabandonat els codis morals que han d’imperar en qualsevol sistemaeconòmic.

Per: Joaquim AlsinaEquip d’educació i campanyes d’Intermón Oxfam

anys d’Intermón Oxfam,

21

L’educació juga un paper clau per acabar amb les desigualtats enàmbits com la sanitat, les oportunitats laborals i la capacitatd’influir en processos polítics. Cal reduir la vulnerabilitat de lapoblació pobre. La malaltia d’un fill o una inundació pot destruirel fràgil equilibri de l’economia familiar. També la corrupció ésuna amenaça i un exemple és la part del pressupost que marxaen suborns mensuals (la coima mexicana). Cal que intervinguinles institucions per tal de protegir aquells que ningú més potprotegir.

Problemes globals exigeixen solucions globals. El Tribunal PenalInternacional, el Protocol de Kyoto o l’organització Mundial deComerç han vist afeblida la seva credibilitat quan podrien sersolucions vàlides als problemes que té plantejats el planeta.Un món millor és possible.

Des del nostre equip posem a la vostra disposició les proposteseducatives per al curs 06-07 que incorporen nous materials,activitats i propostes de participació. Pren nota d'algunes d'ellesi treballa-les els teus nens i les teves nenes.

anys de desenvolupament

Disminució de la pobresa =

creixement econòmic + distribució de l’ingrés + desenvolupament sostenible

Per a més informació:

educalleure@intermonoxfam.org

Telèfon. 93 343 56 00.

La Diada del Pensament (World Thinking Day) és una jornada de celebració mundial per a totes lesguies i tots els escoltes del món. És una oportunitat per prendre consciència de la dimensió internacionalde l’Escoltisme i el Guiatge i del paper que aquests poden exercir des de l’acció local de cada agrupament,cada unitat, cada persona.

22 de febrer: Diada del PensamentPensa Globalment, actua Localment!

La Diada del Pensament (World Thinking Day) és una jornada decelebració mundial per a totes les guies i tots els escoltes del món. Ésuna oportunitat per prendre consciència de la dimensió internacional del’Escoltisme i el Guiatge i del paper que aquests poden exercir des del’acció local de cada agrupament, cada unitat, cada persona.

En un 22 de febrer van néixer els fundadors tant de l'escoltisme comdel guiatge (Robert Baden Powell i Olave Saint Clair Soames); unacoincidència així és una bona excusa per prendre aquesta data com unamica l’aniversari de tots i totes. Així, cada any en aquesta data elsescoltes i les guies escampats arreu del món celebrem la Diada delPensament en què ens enviem missatges de pau i amistat d’una bandaa l’altra del planeta.

La diada del Pensament de l’any 2007, transcorreguts cent anysd’escoltisme, és un bon moment per fer una aturada i reflexionar sobreel camí que portem fet, observar el punt on ens trobem actualment iagafar forces per seguir endavant posant sobre la taula expectatives ireptes de futur.

El que veiem fent una ullada al passat des del present és que als vintnens que encetaven el camí l’any 1907 s’hi han anat sumant personesfins a esdevenir un moviment global de 38 milions de membres deixantpetjada a pràcticament tots els països del món.

Pel que fa al nostre entorn, veiem que durant aquest trajecte l’escenaride les grans desigualtats socials s’ha traslladat a l’escala internacional,els actors, les causes i les conseqüències dels grans conflictes tenen en

molts casos una dimensió supra-estatal. Qualsevol organització ambuna voluntat d’incidència real sobre el món actual que persegueixil’apropament a una situació de pau global necessita disposar deperspectiva i capacitat d’acció internacional. L’escoltisme i el guiatgees situen en aquesta posició avantatjada.

Plegats ens proposem deixar el món millor de com l’hem trobat i lacapacitat d’entesa existent entre el gran col·lectiu de persones queformen el nostre moviment, ens fa pensar que la pau al món és possible.

Així doncs plegats estem portant a la pràctica una proposta que s’haadaptat a cada entorn local per formar el moviment de nens i jovesmés gran del món. Passant per davant de les diferències culturals,religioses i xocs d’interessos entre estats, els escoltes i les guiescompartim una base ideològica.Aquesta visió ens fa agafar forces per seguir amb la nostra missió.Sabem que tenim un gran potencial amb resultats tant imprevisiblescom esperançadors. Una de les dificultats amb què ens trobem està encom articular aquesta xarxa de manera que tot el potencial del conjuntpugui manifestar-se en llocs i moments concrets amb una visualitzaciói repercussió globals. “Pensa globalment, actua localment” és el lemaamb què responem a aquest repte de dimensions internacionals. Desd’aquesta perspectiva pensem que l’Escoltisme i el Guiatge podrienesdevenir un motor de canvi a nivell global durant els propers anys iaquesta mateixa idea ens ha d’enfortir per seguir la travessa.

Per: Laia López Comissaria Internacionali Benjamí Aguilar Coordinador de l’Àrea de Relacions

Així doncs, la diada del Pensament, és una molt bona oportunitat percelebrar la fraternitat universal i per treballar a les nostres unitats lanostra dimensió internacional. El fet de tenir una data de celebracióconjunta arreu del món ens ajuda a fer veure als nostres nens i nenesi als mateixos caps, que més enllà de l’agrupament formen part d’unmoviment que creua fronteres.

Les organitzacions mundials d’Escoltisme i Guiatge (WOSM i WAGGGS*)promouen aquesta diada com una oportunitat per renovar el nostrecompromís de treballar per la pau i deixar aquest món millor de coml'hem trobat. Per passar del pensament a l'acció. Això té significatsdiferents segons les coordenades on ens situem. Als països de l’OrientMitjà, als barris pobres de ciutats sud-americanes, a les grans capitalseuropees, en els àmbits rurals, als països asiàtics, o als països africans,les situacions són diverses, però en totes elles els escoltes i les guiesdesenvolupem els nostres projectes i la nostra activitat, i és interessantadonar-se que tots compartim un objectiu comú, que cadascú des dela seva situació, camina en la mateixa direcció que els altres.

Igualment, als nostres agrupaments podem treballar de diferents maneresaquest objectiu global treballant directament sobre el nostre entornlocal. La Diada del Pensament és una data de reflexió però la incidènciaglobal de les nostres accions és quelcom que hem de tenir present cadadia amb les nostres activitats. No és agosarat pensar que amb lesnostres petites accions al barri, la participació a consells locals dejoventut, l’assistència a la comissió de Plans Educatius d’Entorn delnostre municipi i fins i cada gest de respecte a les persones i el media les nostres sortides i campaments estem contribuint a aquest objectiuglobal. Cada activitat que fem, per austera i senzilla que ens semblien aparença, és una passa més de la ruta que ens hem fixat tots elsescoltes i les guies del món.

El proper 22 de febrer estem tots i totes citats a celebrar la Diada delPensament. Podeu enviar les vostres propostes d’activitats i missatgesper tots els agrupaments del món a relacions@escoltesiguies.cat. Elsmissatges que envieu i tots els que rebrem d’escoltes i guies d’arreudel món els podreu llegir a l’enllaç especial de la diada del pensamental que podeu accedir des de www.escoltesiguies.cat

23

Podeu trobar més informació i consultar les propostes de lesorganitzacions mundials de l’Escoltisme i el Guiatge als següentsenllaços:

WAGGGS

(World Association of Girl Guides and Girl Scouts):Associació Mundial de Noies Guiawww.wagggsworld.org

WOSM

(World Organisation of Scout Movement):Organització Mundial del Moviment Escoltawww.scout.org

Des que en el 1920 Baden Powell va convocar tots els escoltes del món a reunir-se a la Jamboreed’Olympia, es van celebrar més o menys cada quatre anys (com les Olimpíades) jamborees a diferentsciutats d’Europa: Copenhaguen (Dinamarca, 1924), Birkenhead (Regne Unit, 1929), Gödöllo (Hongria,1933) i Vogelenzang (Holanda, 1937). Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, es va estroncaraquest cicle i no va ser fins el 1947 que se’n va tornar a fer una, concretament a Moisson (França).Donaré, doncs, unes pinzellades de les jamborees on la nostra gent va participar d’una manera pocconvencional.

Catalans alsJamborees mundials

Per: Manel Subirà i RocamoraMembre de l’Equip Assessor d’Antics Escoltes i Guies

No s’ha trobat cap constància que els escoltes de casa nostra presenciessinels Jamborees celebrats abans de la Guerra Civil. Sembla, però, quealgú va anar al de Gödöllo i al de Vogelenzang. El que sí que és bencert és que algun escolta català va participar en el de l’any 1947, elprimer després de la guerra mundial i que es va anomenar de “la pau”.Aquesta tingué lloc a Moisson, al nord de França i va ser organitzat perles tres associacions dins de l’Escoltisme Francès: els Scouts de France(catòlics), els Eclaireurs de France (laics) i els Scouts Unionistes(protestants).

A l’estat espanyol l’Escoltisme estava prohibit i només a Catalunyafuncionaven (clandestinament) uns quants agrupaments integrats al’associació de “Minyons de Muntanya-Boy Scotus de Catalunya”. Enaquells anys la frontera amb França estava tancada i només tenienpassaport per travessar-la les persones que havien d’anar-hi per negociso per afers autoritzats.

Participació al primer Jamboree de post-guerraAmb tot, es va preparar una expedició de 17 escoltes de Catalunya peranar al Jamboree de França, passant la frontera “d’estranquis” i ambun contacte francés per portar-los fins a Moisson. Al grup hi havia escoltesdels Agrupaments Roland Philips, M. D. del Roser, M. D. de Montserrati de la Vegueria d’Osona. La cosa no va ser pas massa fàcil, es vanhaver d’evitar diversos controls i informadors franquistes camuflats, esvan haver de fer gestions amb el Cap del Jamboree que finalment vapermetre que els nostres nois acampessin, com a escoltes sirians (deSíria), al camp de les DP (“Personnes Déplacées”), on n’hi havia delsdiversos països on l’escoltisme estava prohibit, bàsicament de l’esteuropeu d’aquell temps.

6370 homes i dones, tots caps, “routiers” o antics escoltes i guies, vanassumir els diversos serveis necessaris per poder acollir els prop de

30.000 minyons que s’hi van reunir. Fou especialment emocionant lacerimònia de cloenda en la qual una immensa bola del món inflable,que presidia l’àrea central, al voltant de la qual cada nit hi dansavenrotllanes de minyons, va ser passejada per tota l’arena sostinguda pelsmés de 60.000 braços dels assistents.

Any 1951: el Jamboree a SalzburgUna mica més de sort vam tenir l’any 1951, per anar al Jamboree deBad-Ischl, prop de Salzburg a Àustria. Es va poder constituir un grupetde nois i caps només per anar a visitar el camp, perquè el nostreEscoltisme estava encara lluny de ser reconegut. Al grup “oficial” (jaque n’hi van anar dos pel seu compte) érem 10: quatre caps: (J. Font,A. Serra, J. Casanovas i M. Subirà), un consiliari, (Mn. Rovira Tenas)i cinc minyons grans: (C. Romeu, R. Guarro, Ll. Sans, J. Portell iJ.M.Colomer). Un cop passada la frontera ens vam “uniformar” i desprésd’obtenir el visat austríac a Suïssa, vam arribar al Jamboree el dia dela inauguració. Teníem només la categoria d’escoltes visitants, peròcofats tots amb la barretina vermella vam protagonitzar una anècdotadivertida:

En un dels diaris de Salzburg que anava comentant els esdevenimentsdel Jamboree, va aparèixer una nota que deia “Ahir van arribar elsúltims contingents d’escoltes per a la gran trobada. Un d’ells és el delscarlistes espanyols...” el corresponsal, que devia tenir algun coneixementd’Espanya va confondre la nostra barretina amb la boina vermella queaquí portaven els “requetès” i, per extensió, els falangistes.

Cal dir, però, que durant els dos dies de la nostra estada al Jamboreees va aconseguir que ens rebés el Coronel Wilson, director del BureauEscolta Internacional, acompanyat del seu adjunt per a l’Amèrica Llatina,l’enginyer Salvador Fernández, a qui vam lliurar un text informant del’estat de l’escoltisme a casa nostra.

El Jamboree, anomenat de la “simplicitat” pel fet de ser organitzat peruna associació escolta que es començava a refer passada la guerra,ens causà un extraordinari impacte, tant pel gran nombre d’instal·lacionsde camp fetes amb els innombrables troncs posats a disposició de lespatrulles, com per l’alegria i la germanor escolta que hi havia entre els

milers de nois procedents de totes les parts del món. Fou per a nosaltres,que començàvem a entrellucar les virtuts i les avantatges d’un movimentde joves lliure i democràtic d’abast mundial, un exemple i una experiènciaveritablement colpidores.

El Jamboree de JubileuI només caldria afegir, en aquestes línies sobre la presència dels nostresescoltes als Jamborees mundials, la que s’esdevingué a Anglaterra, elJamboree del Jubileu, ara farà 50 anys. En aquest cas, la nostraparticipació va ser consensuada amb els “Scouts de France”, amb elsque manteníem unes bones relacions i que ens van admetre com la“Troupe” Barcelona, de minyons i una “colla” de guies, del seucontingent.

La participació com un contingent dels Scouts de França va fer que enshaguéssim de posar el seu fulard lligat amb el cordó del xiulet, delstres colors francesos (blau, blanc i vermell), però amb total autonomiapoguérem seguir totes les activitats de la immensa trobada a SuttonPark (Anglaterra). Per bé que la nostra presència no constava enlloc,els eficients serveis de correu anglesos ens van saber trobar i una cartaescrita des de Múrcia dirigida “Al Jamboree del Jubileo del Escultismo,Sutton Parck, SUTTON COLDFIELD (Inglaterra)”, va arribar a les nostresmans com la cosa més natural del món.

Només per acabar, en els Jamborees següents la nostra participació vaaugmentar de “categoria”, així al de Maraton (Grècia, 1963), atesala bona relació que Espanya tenia amb la família reial grega, ens vapermetre de ser-hi com a contingent convidat especialment i hi fóremmolt ben tractats, tant per les autoritats com pel mateix poble atenencque ens dedicà calorosos aplaudiments a la desfilada per l’estadi olímpic,el dia de la inauguració. El grup estava format per un cap de secció,un consiliari i dues patrulles de minyons catalans, a les quals se n’hiva integrar un de l’ASDE de Madrid,.

Al Jamboree del 1975, a Li-llehammer, Noruega, ja hivàrem participar formantpart d’un nombrós contin-gent espanyol, atès que elnostre escoltisme, el català,estava a punt de ser admèsoficialment al Movimentmundial.

25

A part del que s’explica en aquest escrit anterior, hem sabut que tambéva fundar el PADEM (Pares i Amics de Minyons Escoltes) i el primerpetit local de la botiga “La Tenda. També inicià el Grup d’Amics delMossèn, que més tard, el 1982, es va constituir formal i legalmenten “Associació Mossèn Batlle”.

En homenatge a tota aquesta tasca realitzada dins i per l’escoltismeal 1968, any de la seva mort, es va constituir un Patronat privat ambel seu nom, per tal de continuar fent tasques de suport a l’escoltisme,aquest Patronat es va transformar a l’any 1978 en la Fundació JosepSans.

Per: Paco RodríguezFundació Josep Sans

Alguns dels més joves us haureu preguntat perquè la nostra Fundació porta el nom de “FundacióJosep Sans” i en aquestes ratlles us ho intentarem explicar.

En Josep Sans va néixer el 1915 i va morir el 1968, o sigui que va morir bastant jove, a l’edat de 53 anys. En una transcripció que hem fetd’un escrit d’en Josep Martorell, comissari general de Minyons Escoltes de l’època i que va ser publicat a la revista Circular (la revista del Moviment)a l’octubre de 1968, se’ns explica el següent:

En Josep Sans va ser sempre un home d’empenta. Va demostrar-hoal seu pas per diversos llocs, assumint sense regateig, responsabilitatsgrosses i deixant sempre una empresta eficaç.

L’any 1935 van ser junt amb en Francesc Passans els caps de les duesprimeres seccions de l’Agrupament de la Lliga Espiritual de la Marede Déu de Montserrat, l’agrupament de Mossèn Batlle i l’any 1955va convertir-se en el primer president dels antics escoltes de l’agrupament.

A més, va ser el responsable del primer Mercat de Calaf on despréscontinuà intervenint, d’una manera o altra, en gairebé tots els “Mercats”,fins i tot al de l’any 68.

Va ser secretari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserratdes del 1957 al 1959, que va deixar-ho per passar a ser SecretariGeneral de Minyons Escoltes. També, des de 1959, va treballarintensament perquè l’escoltisme català fos conegut fora del país iperquè es trobessin camins de diàleg amb els escoltes de fora deCatalunya i amb els organismes internacionals.

En Josep Sans va ser un home tremendament eficaç i la seva estada(de moltíssimes hores) a la Secretaria de Minyons Escoltes, va donara la nostra organització una força i una vertebració enorme, de la qualencara en vivim. Jo gosaria dir que si Minyons Escoltes us fa algunservei que aprecieu, és perquè en Josep Sans va posar els fonamentsd’una estructura que s’ha revelat, dintre els seus límits, eficaç. Aquesta

eficàcia, no el fa pròxim a la gent Jove? Però, pensem que l’eficàciaés conseqüència de l’esforç, la preparació i la voluntat.

Però, què movia a treballar a en Josep Sans. Dues coses la primera,l’estimació als nois i noies , i la segona, la fe en l’escoltisme.

La lliçó callada de la seva malaltia durant cinc anys, cal aprendre-la.Des de bon començament, va tenir consciència de la gravetat del seumal i del final més o menys proper que s’esdevindria. Això no va torbarel seu camí. Amb enorme generositat va seguir treballant pels altres,tant com les seves forces físiques li permetien. Mai no es va plànyerni mai no va ser gens vanitós del seu comportament. No és unaenorme lliçó d’esperança i de maduresa? Creiem que a en Josep Sansno li sabrà greu que parlem ara així d’ell…..”

Josep Maria MartorellResponsable de Minyons Escoltes

Per què la Fundació de MEGSJCporta el nom de Josep Sans?

27

1906-2007 Cent anysde lluita per la llengua!

Per: Roger BuchProfessor de la URL

Durant la Segona República (1931-1936) la llengua visqué un esclatespectacular, emergia tota l’energia a favor del català treballada durantles darreres dècades: llengua d’escola, llengua dels diaris esportius,llengua del teatre popular..., en definitiva llengua viva en tots els àmbits.Però aviat arribà la Guerra Civil i el franquisme en prohibí l’ús públic.El català fou foragitat de l’ensenyament, del comerç, de les administra-cions. Podia semblar el cop definitiu per a una llengua sense Estat,única al món, però el poble, tossut, mantingué encesa la flama de lallengua en àmbits literaris i també en alguns espais cívics. I aquí és onl’escoltisme feu una tasca gens menyspreable: milers de nois i noiesvisqueren en català en espais del seu temps lliure i utilitzaren el catalàper a alguna cosa més que per parlar en família. La presència d’aquestsmicrocosmos associatius foren cabdals perquè en arribar a la transiciódemocràtica, la llengua no hagués perdut el prestigi i no hagués passata convertir-se en un trist dialecte regional.

Actualment, i després d’uns anys d’autogovern, el català té dificultats,

bons moments i alguns reptes. El català, almenys a Catalunya, gaudeixd’un bon nivell de transmissió familiar. És a dir, són més les personesque parlen en castellà als pares i en català als fills que les que es trobenen la situació inversa. Constatem un augment de la presència públicadel català en els espais institucionals i també comercials i, sobretot, elcatalà és la llengua de prestigi en tot allò relacionat amb el món de lainfància: els llibres, l’ensenyament, l’educació infantil i primària, l’educacióen el lleure. Però al mateix temps hi ha tendències que van en direcciócontrària. I entre aquestes és destacable que sovint la llengua d’úspreferent entre els joves és el castellà degut a la forta influència delsmitjans de comunicació de masses, l’augment imparable d’ofertatelevisiva en castellà i, entre d’altres, a la castellanització de tot el queenvolta l’oci nocturn.

Davant d’aquesta situació és important que tots aquells que treballemamb joves tinguem la consciència que el futur del català també està ales nostres mans. Si el repte de fa 100 anys era el de la modernització,avui ens podem posar d’acord que el repte és la millora de l’ús socialentre els joves. El foment de l’associacionisme juvenil de tot tipus i laconsolidació de referents d’oci, culturals, musicals i mediàtics en catalàsón eines per fer augmentar el prestigi de la llengua entre els joves i,per tant, el seu ús interpersonal.

Uns joves privilegiats, la primera generació de catalans de tota la històriaque haurà pogut arribar a la universitat havent fet tota la primària isecundària en català. Uns joves que tenen a les seves mans el futur delcatalà si el fan servir per relacionar-se entre ells, independentment dequina sigui la seva llengua familiar. Catalunya d’aquí a cinquanta anysserà multilingüe. El català serà o bé la llengua comuna dels catalansque, a més, també parlaran castellà, anglès, xinès o amazig, o potserserà només la llengua de relació entre la minoria descendent dels“autòctons”. De tots nosaltres en depèn.

L’any 1906 es va celebrar el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Un Congrés quehavia de ser científic però que es va convertir en una adhesió popular i cívica a la llengua. El català,que havia estat perseguit des de 1714, constatava la seva represa gràcies als anys de Renaixençade finals del segle anterior. Poc després, el 1918, Pompeu Fabra consolidà definitivament una ortografiai una gramàtica. Si el català no volia ser usat només per fer versos sinó que volia ser una llengua delsegle XX, necessitava un estàndard unificat que li permetés ser una llengua vàlida per a tots elsregistres.

De què ens serveix fer 100 anys si ho celebrem de portesendins? Les parets del cau segur que ho saben, que aquestany en fan 100... La qüestió està ara en fer que tothoms’assabenti que formem part d’un moviment mundialcentenari...Però....aquest “tothom”, a vegades ens ballauna mica. Sabem realment què i qui ens envolta? Tenimconeixement del que passa al nostre voltant? I, el mésimportant, transformem el que no ens convenç i no ensconformem amb el que tenim? Començar a donarresposta i solució a aquestes preguntesés començar a treballar el centenaride l’escoltisme.

Per això us proposem el primerpas: mirar cap enfora, obrir-nos a l’entorn. La principaleina amb què comptem perfer-ho és la descoberta. Enaquest sentit, us proposemuna manera participativa idivertida d’implicar-nos entot el que ens envolta.El que us plantegem és ferun “rally fotogràfic” i, ambles fotografies realitzades,utilitzar un instrument peranalitzar i ser conscients de larealitat. Aquesta eina és la “rosadels vents”.

Un “rally fotogràfic”......no necessita gaires explicacions. Es tracta de realitzarfotografies de l’entorn on estem. Si bé els més petits poden fotografiarel que més els crida l’atenció, el que més el agrada, les branques mésgrans poden realitzar “fotografies denúncia”, on es reflecteixi qualsevolaspecte de seu voltant amb el qual no estan conformes.Un cop tenim les fotografies, ha arribat l’hora d’analitzar-les i treure’nconclusions...Ha arribat l’hora de fer servir la “rosa dels vents”..

La “rosa dels vents”......és un instrument que pot ajudar a centrar-nos en els aspectes essencialsque apareixen a diferents situacions. És un marc per indagar i obririnterrogants, que motiva a fer preguntes i provoca les respostes. Es potutilitzar per explorar la realitat més propera, o d’indrets llunyans, d’altres

parts del món que no ens són familiars.

Com utilitzem la “rosa dels vents”?El nostre instrument d’anàlisi té a cada punt cardinal un aspecte socialdiferent. Per exemple, al nord hi ha la natura (qüestions relacionadesamb el medi ambient i l’ecologia, la conservació i el respecte de l’entornnatural). Al sud hi ha l’aspecte sociocultural, que té a veure amb lapoblació, les seves relacions, les seves tradicions, la seva cultura i la

forma de viure. A l’est s’hi troba l’economia (preguntesrelacionades amb el consum, la propietat..), i a

l’oest la política, és a dir, les preguntesrelacionades amb el poder, amb qui pren

les decisions i qui guanya i qui perdcom a resultat d’aquestes...

Les preguntes més interessantssón les que sorgeixen delseixos diagonals. La relacióentre la natura i l’economia(és sostenible, la protecciódel medi ambient?) estroba al NE. La dimensióNS es pot referir a quinessón les actituds de lespersones cap el medi am-

bient.

Utilitzem la “rosa delsvents” com instrument

de descoberta, distribuint lesfotografies que hem realitzat i demanant

a cada grup que col·loqui la fotografia al centred’un paper gran on hi ha dibuixada la rosa dels vents.

Llavors formulem preguntes relacionades amb els quatre punts cardinalsi amb les diagonals. Les respostes que en surtin ens permetran treurea la llum aspectes de la realitat que possiblement ens havien quedatamagats!!.

S’ha de tenir en compte que... quan es fa una fotografia d’una personase li ha de demanar permís!!.

Aquesta proposta de descoberta és això, una descoberta.El més important és no quedar-nos aquí....Ara que jasabem què hi ha al nostre voltant, no dubtem pas en serinconformistes i TRANSFORMAR-HO!

MIREM ENFORA,FEM CENT ANYS!!!Amb una “rosa dels vents” i una càmera fotogràfica

29

RECURS PEDAGÒGIC

PUNT DE LLIBREPer: Dani Muntané i Anna Duch

Tècnic de l’Àrea de Relacions i Cap de l’Àrea Pedagògica

Més enllà de l’escolaTransformacions socials i noves dinàmiques educatives i professionalsJosep Alsinet, Clara Riba, Montserrat Ribera i Joan Subirats (coordinador)Editorial Mediterrànea

Actualment, les transformacions econòmiques, socials i culturals de la nostra societat qüestioneni plantegen noves maneres d’entendre l’educació. La titulació obtinguda com a resultat d’unsestudis té, cada vegada menys, una relació directa amb l’obtenció d’una feina, sobretot enla mesura en que en el moment de la contractació, aquesta titulació perd rellevància davantd’altres aspectes com les habilitats socials i altres competències no directament relacionadesamb el coneixement.

Davant d’aquesta realitat, la capacitat d’estar preparat pels canvis que permeti gestionar lapròpia trajectòria vital o, en definitiva, la capacitat i iniciativa per actualitzar els coneixements,són altres aspectes que donen un valor afegit als propis coneixements obtinguts i acreditatspel títol.

Finalment, l’aparició a les agendes polítiques dels temes socials i ambientals emmarcats enla necessitat de conviure i exercir una ciutadania conscient i responsable, ha reforçat laimportància dels valors i les actituds que fomentin uns comportaments cívics, democràtics,participatius, sostenibles, cooperatius i d’igualtat.

Aquest repte es presenta difícil d’assumir per part de la institució escolar que no només veucom s’amplia exageradament el contingut del currículum escolar, sinó que a més veu comels espais educatius no formals (associacions, clubs esportius, centres culturals,... ) i informals(família, amics, mitjans de comunicació, internet) tenen un paper més important en l’adquisiciód’aprenentatges i que aquests aprenentatges no sempre van en la mateixa línia que els del’escola.

Aquest llibre és un bon resum i una bona anàlisi d’aquest impacte social, econòmic i familiaren la relació entre societat i educació, que s’acompanya d’un recull d’experiències d’arreude Catalunya, que des de l’escola o amb l’escola, tracten de fer front a aquests nous reptessocials a partir del treball en xarxa.

L’èmfasi dels nous reptes educatius en la nostra societat recau enl’educació en valors i en la implicació d’altres agents educatiuscomplementaris a l’educació formal. Aquest llibre, no només ensplanteja aquests reptes sinó que, alhora, ens anima a assumir-los.

www.escoltesiguies.cat

Foto portada: Les Lloses - 2006 (Arxiu de la demarcació de Vic)