EXERCICIS CIÈNCIES DE LA TERRA TEMA 3

2. Els mapes meteorològics, una eina básica per predir el temps.

a) Presió atmosférica a:

Lisboa: 1014 mb

Roma: 1022 mb

Viena: 1028 mb

b) Direcció i intensitat dels vents a:

X: D’Oest a Est amb poca intensitat (isobares separades).

Y: D’Oest a Est amb intensitat moderada.

París: D’Oest a Est amb intensitat moderada.

Oslo: D’Est a Oest amb poca intensitat.

c) Tendència de les temperatures a:

Oslo: Tendeixen a pujar.

Londres: Tendirien a baixar però li ve un front càlid del sud per tant pujaran.

Viena: Tendeixen a

París: Tendeixen a pujar perquè hi ha un front càlid.

Barcelona: Tendeixen a baixar perquè li ve un front fred.

Madrid: Tendeixen a pujar

Lisboa: Tendeixen a pujar.

Argel: Tendeixen a baixar perquè se li apropa un front fred.

X: Tendeixen a pujar.

Y: Tendeixen abaixar.

Z: Tendeixen a pujar.

d) El vaixell que trobarà el mar més mogut és el Y perquè a la seva situació els vents tenen una certa intensitat i fa que la mar estugui moguda.

e) Tendència de la pressió atmosfèrica a:

París: La pressió tendeix a baixar.

Oslo: La pressió tendeix a baixar.

Vaixell Y: La pressió tendeix a pujar.

f) Londres pot enregistrar boires perquè li arriba un front càlid que en contacte amb el mar és condensarà per refredament.

g) A Barcelona s’enregistraran xàfecs i tempestes ja que es troba en una depressió i se li apropa un front fred.

París també pot enregistrar plugims o pluges suaus ja que esta en una depressió i te a sobre un front càlid.

3. Mosaic de situacions meteorològiques

Mapa: A

Tipus de situació a Catalunya: Anticicló

Fenòmens atmosfèrics associats: Onada de fred a Catalunya, però sense precipitacions. Entrada d’aire siberià.

Mapa: B

Tipus de situació a Catalunya: Ponentada

Fenòmens atmosfèrics associats:

Mapa: C

Tipus de situació a Catalunya: Depressió

Fenòmens atmosfèrics associats: Onada de fred. Vents mol forts del nord. Precipitacions només als Pirineus.

Mapa: D

Tipus de situació a Catalunya: Anticicló

Fenòmens atmosfèrics associats: Vents moderats del nord. Sense precipitacions.

Mapa: F

Tipus de situació a Catalunya: Depressió

Fenòmens atmosfèrics associats: Onada de calor amb vents del sud. Pluges suaus.

Mapa: E

Tipus de situació a Catalunya: Depressió.

Fenòmens atmosfèrics associats: Inestabilitat a tot el territori. Possibilitat de xàfecs torrencials a la costa.

4. Aire i aigua: la dissolució que ens envolta.

a) A partir d’aquesta gràfica podem afirmar que el valor de saturació de l’aire augmenta amb la temperatura.

b) el solut és el vapor d’aigua i el dissolvent és l’aire.

c)

Humitat absoluta

(g/m3)

Temperatura

(oC)

Humitat relativa

(%)

5 3 100

10 35 27,02

16 31 53,33

16 24 80

d)

Augment de la saturació Humitat relativa: disminueix.

Temperatura

Disminució de la saturació Humitat relativa: augmenta.

e) S’asseca perquè li dóna l’aire i asseca l’aigua.

f) Els valors de la humitat relativa han de ser baixos.

g) Ha passat que a la nit fa més fred y el vapor d’aigua es condensa i per tant hi ha més humitat.

5. Föhn, el vent draganeu

a)Perque l’aire es troba per sota de del punt de saturació. (100% humitat relativa)

b) La seva humitat relativa va augmentant.

c) El vapor d’aigua es condensa ja que assoleix la saturació.

d) Aquí el valor d’humitat relativa es troba per sobre del 100%

e) Perquè allibera el seu calor latent.

f) Pluges.

g) la seva humitat ha baixat.

h)Perquè és un aire càlid i sec.

i)

j) la zona de laurisilva perquè és molt exuberant .

6. Dipòsits gegants per prevenir inundacions.

a) La intensitat de les precipitacions.

b) Perquè els dipòsits permeten que aquestes aigües siguin tractades a les depuradores abans de ser abocades al mar.

c) Si perquè si no fossin tractades aquestes aigües anirien a parar al mar plenes de residus, i a l’estiu ens trobaríem tant la platja com el mar, plens de brutícia.

d) Els efectes que han tingut aquests dipòsits sobre els ecosistemes marins és que han ajudat a que el seu habitat es mantingui en bones condicions.

e) Han caigut 37,5 mm.

7. La nit que el cel es va desplomar sobre el Vallès

a) Vents suaus amb pressions baixes i amb un front fred que s’apropa. S’esperen xàfecs o tempestes.

b) les baixes temperatures.

d) durant els mesos de setembre i novembre, durant la tardor, perquè és quan més pou.

e) és que a mesura que la societat va evolucionant, es van prenent més mesures de seguretat basant-nos en les experiències anteriors. Això és bó perquè redueix infinitament el nombre de víctimes.

f) que no hi haguessin unes mesures de seguretat i preventives adequades.

g)

h) Perquè el sòl és més impermeable.

i) enregistra els mm de precipitació per hores.

j) va començar a ploure a les 7 de la tarda.

k) 120 L/m2.

L) Si.

m) a les 10 de la nit.

n)que la ciutat estava mal preparada .

o) els mm de precipitació per minut.

p) 5,5 mm per minut.

q) unes 8 vegades més intens.

8. La gota freda.

a) segons el mapa hi havia un anticicló i per tant no s’esperaven pluges.

b) la direcció era d’est a oest i de poca intensitat.

c) Hi havia una gran depressió amb vents moderats d’oest a est.

d) a la peninsula ibèrica. No és normal.

e) pluges i vents.

f) el mapa d’altura.

g) no hi havia una distribució regular.

h) 308, 275 i 223.

i) Girona i Barcelona.

10. Plou sobre mullat.

a) l’autopista va fer que el riu Llobregat es desbordés.

b) no van envair l’autovia perquè els camps de conreu absorbien la major part de l’aigua.

c) perquè les zones deltaiques és on van a parar les aigües de tots els rierols abans de desembocar al mar.

d) perquè al mes d’octubre va ploure més i el sòl no va poder absorbir l’aigua tan ràpidament perquè ja havia rebut les pluges del mes anterior.