Pag. 204

1. Identifica els temes de la poesia modernista que es tracten en els poemes A, B, C.

Poema A: “Consagració” de Gabriel Alomar. El tema és la natura i correspon al corrent esde l’Espontaneisme.

Poema B: “Joan Garí” de Joan Maragall, Visions i cants. El tema del poema són diversos temes patriòtics o nacionalistes. Pertany al corrent de l’Arbitrarisme.

Poema C: “Lilial” de Jeroni Zanné. El poema constitueix una reflexió amb un pretext simbòlic i utilitza la figura d’una dona. Forma part del corrent de l’Arbitrarisme.

Pag. 204

4. Explica breument quines diferències hi ha entre els poetes de l’Escola Mallorquina i Joan Maragall.

L’escola Mallorquina es caracteritza per la seva obra vinculada als clàssics grecs i llatins i per tenir un gran rigor acadèmic en la forma, pulcritud i perfeccionisme.

En canvi en l’obra de Maragall destaca més l’ influència del vitalisme que exalça la vida, l’ individualisme i la voluntat de lluita.

Ambdós representants del modernisme tenen un vessant social propi del corrent realista d’èpoques anteriors.

Pag. 204

Expliqueu amb les vostres paraules el contingut del poema de l’exercici 2 o el de l’exercici 3.

Poema de l’exercici 3, El Pi de Formentor.

El poeta (Miquel Costa) descriu els seus sentiments vers un arbre, que li produeix una sensació de benestar i nostàlgia. Ens presenta l’ arbre com a una entitat de bellesa extrema, i que en cap moment de l’any perd l’ esplendor.

Ex9.

Cants vitalistes: Cant de Novembre i Cant de Maig, Cant d’Alegria.

Cants patriòtics: La Sardana i El Cant de La Senyera.

Ex10.

Joan Maragall ens fa referència al carpe diem en el poema “Cant de Novembre”, amb el vers següent:

Gosa el moment; gosa el moment que et convida, i correràs alegre a tot combat:

un dia de vida és vida; gosa el moment que t'ha sigut donat.

Ex11.

A Joan Maragall li entusiasmava poder escriure en un paper el que pasava en l’època, en les que es pot observar com Maragall esmenta les contradiccions a les que els catalans viuen entre ells. En aquella època, es vivia la separació que va patir l’estat espanyol i quan els soldats que marxaven a Cuba no tenien més remei que fer-ho, sabent que tendrien les de perdre.

Consagració, de Gabriel Alomar

En aquest poema es parla d’una esglèsia en rüines. En el poema es molt present (quasi constant) la naturalesa i de com trenca aquest àmbit religiós del que un dia va ser aquesta esglèsia amb el que és ara; tot es troba abandonat i consumit per la naturalesa. L’autor ens presenta l’herba com una profanadora d’aquest temple i de com una vaca “inocentment” veu aigua beneïda, per posar exemples. El poema resulta un xic nostàlgic, i s’assembla força al poema de Jacint Verdaguer, Els dos campanars.

EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat. Que voleï! Contemplem-la en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!, nostre cor t'és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire, et durem, i tu ens duràs: voleiant al grat de l'aire, el camí assenyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç.

El poema és,en poques paraules, un elogi a la senyera, és a dir, la bandera de Catalunya. Es fan diverses referències al fet d’aixecar la bandera i es posa èmfasi en la imatge d’aquesta voleiant acariciada pel vent. Crec que en certa manera s’expressa l’amor per la pàtria catalana i s’utilitza un símbol tant representatiu com és la Senyera per reflectir aquesta passió.

1- Classifica els poemes d’aquesta part tenint en compte lo següent:

-Quatre del poemes presenten un personatge que ha trencat una llei d’amor i que lluita per la redempció

Joan Garí, El comte Arnau, La fi d’en Serrallonga, El mal caçador

-Un dels poemes mostra el model perfecte d’enamorat.

L’estimada de Don Jaume

5- Assenyala els poemes que guarden més semblança amb la poesia popular.

El poema que més s’assimila a la lírica popular, es sense cap dubte el del Mal Caçador. Ho podem observar clarament amb la constant abreviació de paraules que mostra el poema, com per exemple: “així” que canvia a “ix”. O bé: “El caçadô s daleix” fent referència a: el caçador es d’eleta”. També podem veure com no segueix una métrica molt similar a la lírica culta, ja que fa un ús desmesurat de recursos populars, com són el vers lliure etc..

6- Indica quins són els poemes que es relacionen amb aquests temes:

-Parlen de festivitats religioses: A la Mare de Déu de Montserrat, La cançó de Sant Ramon, Dimecres de cendra, La nit de la Purissima, Els Reis

-Enaltiment a la joventut: En la mort d'un jove.

- Mostren encís per una feminitat: La Dòna hermosa, L'esposa parla.

- Origen com a fenomen atmosfèric: L'aufabrega, A montanya, Després de la tempestat, L'ànima de les flors

- Fet autobiogràfic: Sol solet ...,

Joan GaríJoan Garí, es un frare que viu com ermità a Montserrat fent penitència per tota la humanitat (com fa l’església). Un dia en mig de tota la boira de Montserrat, es presenta una noia anomenada Riquilda, la qual tal com diu el poema, l’encisa, ja que és com un raig de sol en mig de tota aquella foscor i grisor. Joan Garí és atacat pel propi pecat, ja que Riquilda se li presenta molt bónica y sensual (als seus ulls). Joan Garí no aguanta la temptació i comet el pecat. Aleshores quan es dona compte d’allò es condemna a ell mateix a seguir fent redempció a la pròpia muntanya, ES CONDEMNA a ell mateix a no poder alçar els ulls del terra. Finalment al cap d’anys, Déu el perdona i li

diu que ja ha complert el seu càstig i que ja pot alçar els ulls del terra, que ja es digne de mirar el cel.