Exemple de text argumentatiu: PENA DE LLIBRE de Josep M. Espinàs

INTRODUCCIÓ

A Binanlmádena (Màlaga), com en molts altres llocs, supose, els

motoristes menors d’edat paguen poquíssimes multes de circulació. Per

insolvència o per la raó que siga. La policia local s’ha posat d’acord amb

l’alcalde per evitar que continue el que consideren una presa de pèl. La solució

és curiosa: qui no paga haurà de llegir un llibre.

DESENVOLUPAMENT

Els infractors hauran d’anar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i,

després, omplir un qüestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant

l’argument i jutjant l’encert del final (no es preveu, doncs, que es puguen llegir

llibres que no siguen novel·les…). Les preguntes s’amunteguen. Qui jutjarà si

el treball del condemnat és correcte? [...] I què passarà amb els qui

suspenguen l’examen de lectura?

Diu el cap de la policia local que amb les multes no han aconseguit que

disminuïsquen les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura d’un

llibre espera aconseguir-ho. La conclusió sembla clara: obligar a llegir es

considera una sanció més dura i més temible que haver de pagar quinze mil

pessetes. “Mira, tio, jo ja no em salte els semàfors, em farien llegir un llibre,

t’ho imagines?” Evidència absoluta: la lectura és un càstig.

CONCLUSIÓ

També diu el policia que “així guanyarem addictes a la lectura”. Home…

N’està segur? [...] Dubte bastant, ho confesse, de l’efecte exemplar de la

lectura en general, i d’aquesta en particular. Paga o llig és un eslògan que, en

el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no

cal que lligen. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutadà

com cal, pagador d’impostos i arbitris. La lectura és pròpia dels insolvents.