Anàlisi del dibuix

infantil

Gemma Cabanillas i Cristina

Calahorro

TEI 2A

Expressió i Comunicació

Data d’entrega: 08/01/14

Índex

Introducció del treball Pàg. 2

Introducció de l’infant Pàg. 2

Anàlisi de l’arbre Pàg. 3 a la 6

Anàlisi de la casa Pàg. 7 a la 12

Anàlisi de la persona Pàg. 13 a la 16

Introducció

Sobre aquest treball

En aquest treball analitzarem a fons tres dibuixos realitzats per una nena de 4 anys.

En concret, l’infant ha de dibuixar:

Un arbre.

Una casa.

Una figura humana.

A partir de la informació donada a l’aula i de altre informació que cercarem, nosaltres

hem d’intentar analitzar els dibuixos i descobrir si la nena presenta algun indicador de

risc. Ens haurem de fixar sobretot en com ha posat el dibuix, quins colors ha utilitzat, la

relació del dibuix amb el full, la ubicació dels elements del dibuix, etc.

Procurarem sempre no treure’n conclusions ràpides i observarem cada dibuix amb

temps i a fons.

Encara que anotarem tots els indicadors de risc, no farem un pronòstic exacte ni

determinant de si hi ha un problema, ja que només amb tres dibuixos no és del tot

possible (i menys sense haver observat el procés d’alguns d’ells).

També intentarem anotar alguns dels aspectes més positius dels dibuixos realitzats i

anotarem aquells més rellevants.

Sobre l’infant que ha realitzat els dibuixos

La nena que ha realitzat els dibuixos, es diu Ivet Muñoz Arumí, té 4 anys i 8 mesos i

viu a Manlleu. És la germana de la Gemma, una de les integrants del grup, fet que ens

ha facilitat la tasca, ja que viuen juntes. La Ivet és una nena molt tranquil·la, però amb

molt caràcter, ja que normalment té les coses molt clares i és molt tossuda amb el que

vol. És una petita artista, ja que li encanta dibuixar i experimentar amb tot el que troba

(com a la seva germana gran). L’escola li va força bé, encara que a vegades li costen

una mica certs conceptes i s’enfada molt, però al final sempre se’n ensurt. La Ivet (i jo)

té una altre germana de 7 anys, amb la qual es baralla constantment, encara que

també n’aprèn moltes coses i s’estimen amb bogeria. Li encanta escoltar contes,

ballar, cantar i, com ja he dit, tota la part artística de les coses. Ara té aquella edat en

que vol dir les coses massa ràpid i s’entrebanca constantment mentre parla, tot i així,

s’expressa molt bé per l’edat que té.

Anàlisi de l’arbre: A primera vista, observem un arbre de mides normalitzades per aquest tipus de dibuix,

però amb un traç i una estètica un pel energètiques i agressives. La posició del full

(vertical) és també l’adequada per aquest tipus de dibuix. Els colors emparats són

correctes (s’eduïen amb la realitat); encara que ens interessava que la nena dibuixés

amb llapis per observar les ombres, finalment va voler utilitzar colors “si o si”.

Dins els detalls essencials (tronc i com a mínim una branca) observem la mancança

d’un d’aquests elements; la branca.

Tronc:

A través del tronc podem observar quina visió té la Ivet de si mateixa; el seu grau de

seguretat i de confiança.

En primer lloc, podem observar que les línies del tronc són rectes, fet que indica

possible rígides, autocontrol i disciplina. L’alçada del tronc és força proporcional,

però podíem considerar-lo més aviat alt, fet que indica projecció exterior,

extroversió, ambició i idealisme. Per acabar, analitzem l’amplada del tronc i

observem que és força ample (gruixut), fet que ens indica seguretat en si mateix,

equilibri i autocontrol, hem observat però, que és excessivament gruixut i per tant

ens pot estar indicant narcisisme, autoritarisme, certa agressivitat. La base del

tronc és d’una mida similar al punt més alt, així doncs, observem altre vegada un

tronc equilibrat en aquest aspecte.

Branques:

A simple vista, ja presenciem la falta d’un element essencial; una branca. Aquest fet

ens pot estar indicant la falta de recursos en la recerca d’experiències satisfactòries.

Tot i així, hi ha teories que diuen que les branques representen problemes o

esdeveniments traumàtics al llarg de la vida d’una persona que no s’han acabat de

solucionar. Així doncs, si ens basem en aquest fet, podem pensar que la Ivet no

guarda cap experiència traumàtica en el seu subconscient.

Com a elements no essencials, observem l’escorça i el fullatge. Ambdós estan

dibuixats amb molta energia i agressivitat i, el conjunt general del dibuix es mostra un

pel inquietant degut a aquests dos elements.

Escorça:

La Ivet ha dibuixat l’escorça fàcilment, fet que ens indica que la nena manté una

interacció ben equilibrada amb l’ambient. En aquest cas també ens indica una mica de

passotisme i poques ganes i, a la vegada, energia i agressivitat. El color de l’escorça

és correcte (marró).

Fullatge:

És punxegut i està pintat enèrgicament, fet que, com ja hem mencionat, és un pel

inquietant i agressiu. No hem trobat exactament quin pot ser el significat d’aquest tipus

de fullatge, però pel sentiment que ens aporta, imaginem que pot tenir a veure amb el

fort caràcter que té la nena quan desitja alguna cosa. Els colors del fullatge són

normals (verd).

Línia base:

La línia de la base sembla simplement un element per tancar el tronc de l’arbre, però

no té continuïtat després de les dues línies verticals que delimiten el tronc. Així doncs,

sembla que l’arbre estigui flotant al mig del full però, tot i així, no sembla que estigui

desequilibrat.

No observem cap tipus de detall degradant ni cap mena de perspectiva estranya; no hi

ha transparències, la relació amb els marges és correcte, la relació amb l’observador

és normal i no presenta moviment).

La seqüència de detalls que ha seguit la Ivet ha estat correcte segons l’ordre que s’ha

de seguir; primer ha dibuixat el tronc i després el fullatge.

Interrogatori posterior

L’interrogatori ha estat adaptat a l’edat i capacitat de la nena, així com al dibuix que ha

realitzat. Encara que aquí s’hagin copiat les preguntes originals, en molts casos han

estat formulades d’una altre manera.

S’ha de tenir en compte que la nena no tenia masses ganes de participar en

l’interrogatori ja que volia anar a jugar, però vam creure necessari fer les preguntes

immediatament després de realitzar el dibuix.

22. Quina classe d’arbre és?

No ho sé... un arbre!

23. On es troba realment aquest arbre?

M... A pagès (Els avis de la Ivet tenen una casa de pagès on a ella li encanta anar).

24. Aproximadament, quina edat té l’arbre?

Quatre anys.

25. Està viu l’arbre?

Què vols dir viu? (intent d’explicació de què vol dir “viu”). Ah! Doncs si, és viu!

26. Què hi ha en ell que et doni la impressió d’estar viu?

Teta, no t’entenc! (evidentment, vam formular la pregunta de mil maneres perquè ens

entengués. Finalment va respondre “no ho sé”).

30. A què s’assembla més aquest arbre, a una dona o a un home?

És una nena.

32. Si fos una persona en lloc d’un arbre, cap a on estaria mirant?

Cap aquí (dona a entendre que mira a l’observador).

33. L’arbre es troba sol o dins d’un grup d’arbres?

Amb els seus amics.

34. Quan mires l’arbre, tens la impressió que es troba per sobre teu, a sota teu o

al mateix nivell que tu?

Com jo (és a dir, al mateix nivell).

35. Com és el clima en aquest dibuix?

A l’estiu.

De dia.

36. Està bufant el vent en el dibuix? Ensenya’m cap a on bufa. Quina classe de

vent és?

Una mica.

Cap a on?

Cap a mi.

Fort o fluix?

Fluixet.

37. Què et recorda l’arbre?

Què vols dir? (petites explicacions) No ho sé. (To de passotisme. Té ganes d’anar a fer

altres coses).

39. És un arbre sa? Què et dóna aquesta impressió?

No, no té cap mal (és a dir, és un arbre sa; la pregunta va estar re-formulada per tal

que s’entengués).

40. És un arbre fort? Què et dóna aquesta impressió?

Si.

41. A qui et recorda l’arbre?

Puc ser jo?

Pot ser qui vulguis.

Doncs jo.

42. Què és el que més necessita l’arbre? Per què?

També menjar, perquè no tingui gana. Teta, els hi agrada la xocolata?

43. Algú ha fet mal a l’arbre alguna vegada? Com?

No.

Les respostes son força normals i no mostren cap tipus de problemàtica. En alguna

ocasió no ens ha quedat clar si ha acabat de entendre la pregunta (per exemple, la de

si era un arbre viu), però to i així no ha dit res estrany.

En algunes de les respostes s’ha remarcat el narcisisme observat en l’anàlisi del

dibuix, com ara en la del vent.

La resposta més curiosa ha estat la de la pregunta 42, probablement és perquè

sempre té un budell buit i devia voler el tros de xocolata de després de dinar.

Anàlisi de la casa:

El sostre:

Com podem veure, la Ivet a dibuixat la seva casa amb un sostre molt poc determinat,

això ens a fet concretar que és un sostre mal connectat a la casa i molt petit, poden

indicar una manca de capacitat per a la creativitat o bé dificultats en l’àrea cognitiva.

En aquest cas pensem que probablement va ser per la falta de ganes de dibuixar,ja

que en aquell moment, les preses de voler acabar el dibuix i les poques ganes de

realitzar-lo, ens va fet dubtar sobre la determinació del sostre.

Les parets:

Les parets de les cases com ens van esmentar a classe, representen la fortalesa del

jo. Aquestateoria pren més força com més edat té el subjecte.

Com podem observar la Ivet té 4 anys i 8 mesos, i les parets que ha dibuixat són altes

i denoten la necessitat d’expandir-se, créixer, arribar aser com els adults. També pot

significar força i fins i tot agressivitat,lluita amb el medi extern com a forma de

supervivència.

L’èmfasi en la dimensió vertical s’associa amb la recerca de satisfacció

en la fantasia i amb la fugida de la realitat.

Les portes:

A través de les portes podem observar que les a dibuixat molt petites, la qual cosa ens

suggereixen un sentiments d’inadequació i rebuig a l’hora d’establir contacte amb algú

o alguna cosa. També podem observar una porta òbviament tancada amb claus i

panys, o altres elements que reforcin el tancament, s’associa generalment amb

introversió, evasió del món exterior o amb la necessitat de protegir el seu àmbit més

íntim. Les finestres fortament tancades o barrades tenen un significat similar a

l’anterior, així com les finestres molt petites.

La xemeneia:

Com podem observar a dibuixat una xemeneia sense distorsió ni èmfasi, implica que

té una maduresa i un equilibri satisfactoris.Generalment dibuixen una xemeneia amb

angles rectes sobre un sostre triangular.

Les finestres:

Com podem observar a dibuixar un parell de finestres de mida estàndard, amb un

parell de barres creuades al centre, completament tancades, ja que indiquen interacció

amb l’ambient controlada de forma conscient i probablement acompanyada d’ansietat.

Línia base:

No existeix línia base i la casa es troba suspesa sobre aquesta, això fa que sigui

possible que la Ivet no tingui contacte amb la realitat i sigui molt tènue.

En aquet dibuix de la casa, hem pogut observat que la nena no tenia masses ganes

de dibuixar, ja que havia esmentat que no en sabia i no mostrava gaire interès, i això

va fer que ens costes molt a l’hora de dur-ho a terme. En aquest apartat ha realitzat i

respost molt bé les preguntes.

Interrogatori posterior

L’interrogatori ha estat adaptat a l’edat i capacitat de la nena, així com al dibuix que ha

realitzat. Encara que aquí s’hagin copiat les preguntes originals, en molts casos han

estat formulades d’una altre manera.

S’ha de tenir en compte que la nena no tenia masses ganes de participar en

l’interrogatori ja que volia anar a jugar, però vam creure necessari fer les preguntes

immediatament després de realitzar el dibuix.

1. Quants pisos té la casa?

Dos, com la nostra. (La nostra en té tres contant el garatge, però suposem que la nena

conta les parts habitables).

2. De què està feta la casa?

De totxanes.

3. És teva? De qui és?

És aquí, a casa.

4. En la casa de qui estaves pensant quan la dibuixaves?

Teta... Ja t’he dit que era aquesta!

5. T’agradaria que fos teva aquesta casa? Per què?

Si, és molt maca.

6. Si aquesta casa fos teva i poguessis fer el que volguessis amb ella, quina

habitació escolliries per tu? Per què?

La més gran, perquè així tindria molt lloc per posar les meves joguines.

(A quina planta tindries la teva habitació?) A la planta de dalt.

7. Qui t’agradaria que visqués amb tu en aquesta casa? Per què?

Amb la mama, el papa, la Júlia (germana de 7 anys) i amb tu (referint-se a la Gemma).

8. Quan mires la casa, et sembla que està a prop o lluny?

A prop.

9. Quan mires la casa, tens la impressió que es troba per sobre, per sota, o al

mateix nivell que tu?

Com jo (al mateix nivell).

10. Què et fa pensar o recordar la casa?

A la nostra casa.

11. Què més?

Res més. (No tenia masses ganes de contestar, volia marxar a jugar).

12. És una casa feliç i amistosa?

Si, està molt contenta.

13. Què hi ha a la casa que et dóna aquesta impressió?

Perquè és molt maca.

14. La majoria de les cases són així? Per què penses això?

Si.

15. Com és el clima en aquest dibuix?

Fa calor. És de dia.

16. Quin tipus de clima t’agrada?

M’agrada que faci calor, com l’estiu.

17. A qui et recorda aquesta casa? Per què?

A nosaltres. (Suposem que referint-se a tota la família).

18. Què és el que més necessita la casa? Per què?

No ho sé.

20. Cap a on porta la xemeneia d’aquesta casa?

Al menjador de dalt (si es té en compte l’estructura de la seva casa, és on està situada

la nostra xemeneia).

21. Interrogatori sobre la distribució.

La finestra de dalt a l’esquerra és la dels seus pares, la de dalt a la dreta és la seva i la

de la seva germana Júlia.

Les respostes son força normals i no mostren cap tipus de problemàtica. L’única

resposta en que hem detectat un problema ha estat en la 21, ja que falta l’habitació de

la Gemma, la seva germana gran. Però quan li vam demanar ens va dir que estava per

darrere (la distribució real de la seva casa és semblant a com la descrivia en el dibuix i,

per tant, no hem donat més importància a aquesta resposta).

Anàlisi de la persona Hem de comentar que, en un primer moment la nena ens va entregar el dibuix amb

una persona sense braços. Li vam demanar on eren els braços i ens va contestar que

se’ls havia deixat, acte segut, els va anar a dibuixar.

Falta d’orelles en els trets facials.

Els braços:

Com podem observar, a dibuixat els braços massa llargs (ja que arriben als genolls) i

ens indiquen que el subjecte està realitzant un esforç ambiciós en el seu

desenvolupament. Són dibuixats amb certa freqüència per infants agressius.

Els braços en forma d’ales sovint són dibuixats per individus que pateixen un trastorn

esquizofrènic. També són amples, ja que suggereixen que l’individu té un sentiment

bàsic de força per lluitar.La postura dels braços pot ser reveladora: els braços flexibles

i relaxats indiquen un bon ajustament.

Les mans:

Com podem observar, les mans són molt grans i se solen formar més freqüent en

infants amb necessitats educatives especials i en infants que es mostren obertament

agressius. Altres autors les relacionen amb conductes compensadores de sentiments

d’inadequació, mancança en les habilitats manipuladores, i/o dificultats per relacionar-

se amb els altres.

Els dits dibuixats com pètals són una representació habitual en infants petits.

Dibuixar els dits o les mans al final, o gairebé al final, connota resistència a establir

contacte íntim i immediat, de vegades amb un desig d’evitar la revelació de senti-

ments d’inadequació.

Les cames:

Com podem observar les cames són llargues i primes on a determinat els peus al final

de les cames i entremig els genolls, això fa que connota ambivalència respecte a la

lluita per l’autonomia o la independència.La postura dempeus amb les cames

separades pot representar desafiament, una forta necessitat de seguretat, o les dues

coses.

Les orelles:

L’omissió de les orelles pot indicar la presència d’al·lucinacions auditives, encara que

les orelles són omeses amb freqüència per subjectes amb dificultats intel·lectuals però

ben ajustats.

El nas:

Com podem veure, el nas té una proporció bastant gran, on l’èmfasi exagerat en el nas

suggereix preocupació fàl·lica i possible por de castració.

El coll:

En el dibuix que a representat la Ivet, podem observar que no té coll, això fa que quan

es dibuixa, es representi la unió entre el cap (àrea del control) i el cos (àrea dels

impulsos), i s’interpreta com un índex de la coordinació entre les dues parts.

El front:

Una persona dibuixada totalment de front, sense indicació de profunditat i amb els

braços completament estesos en angle recte respecte al tronc, indica que el

subjectaés essencialment rígid i intransigent; tot i així, té una forta necessitat d’amagar

els seus sentiments d’inadequació i inseguretat amb una aparent disposició a

enfrontar- ho tot directa i fermament.

Interrogatori posterior

L’interrogatori ha estat adaptat a l’edat i capacitat de la nena, així com al dibuix que ha

realitzat. Encara que aquí s’hagin copiat les preguntes originals, en molts casos han

estat formulades d’una altre manera.

1. És un nen o una nena (noi-noia, home-dona)?

És una nena.

2. Quina edat té?

Quatre anys.

3. És algun parent o amic?

Sóc jo.

4. En qui estaves pensant quan la dibuixaves?

En ningú.

5. Què està fent? On ho està fent?

Juga.

6. Què està pensant?

No ho sé.

7. Com se sent? Perquè?

Contenta.

8. És feliç aquesta persona?

Si.

9. Què t’ho fa pensar?

Perquè esta jugant.

11. Quin clima fa en el dibuix?

Fa calor.

12. A qui et recorda aquesta persona? Per què?

A la Caralt (és la seva millor amiga).

13. Què és el que més necessita aquesta persona? Per què?

M.. Té ganes de jugar.

14. Algú ha fet mal alguna vegada a aquesta persona? Com?

No.

16. Quin tipus de roba porta posada aquesta persona?

Una faldilla que vola (és la seva peça de roba preferida. “Que vola” vol dir que es de fil,

que no és immòbil com, per exemple una faldilla texana).

Les respostes son força normals i no mostren cap tipus de problemàtica.