66

extremitats normals presenta entre les posteriors una tercera

perfectament definida. L' altre es un colour ab quatre camas;dos normals, una tercera a la part posterior dreta, un pochrudimentaria, y la quarta mes cap al ano manifesta solzament

per un dit.-El senyor Bofill va fer varies consideraci6ns sobre la fa-

milia Pompilidac dels himen6pters, y circunscribintse alsg6neros y especies corresponents a Catalunya, quin catalechpublicara pr6ximament, digu6 que mentres s' ha anat ade-lantant eu lo sea estudi s' han reduit en nombre solire totels g6neros, de manera que dels 12 que constituian la nostrafauna en quedan no mes que sis, y son: el ^Yalius, Fabr. Gali-curgus, Lop. Pseudagenia, Kohl, A,genia, Schioedte, Pompi-lus, Fabr, y Ceropalus, Latr. Lo mateix ha succehit ab les es-pecies, haventne desaparescut moltes que havia suposat corna noves en Tournier de Ginebra. Acaha donant les descrip.ci6ns ab caracters generals de la familia y dels gdneros enella compresos y trobats per ell a Catalunya.

.-.-6

COMUNICACIONS

EXCURSIO A LES COVES DE IN MERLA

per

D. MARIAN FAURA Y SANS

Un jorn d' entre les vagues de Nadal ani a cercar fossilsjunt al poble de Sant Vicens dels Calders; mes al saberho elcapella de per aquelles encontrades, me vingue a notificar qu'ell sabla unes coves y quo si jo tingu6s gust d' anarhi m` hiacompanyaria, organisant una vera excursi6.

Me sorprengue la noticia d` aquell venerable capella de71 anys, en primer lloch, per ma falta d' experiencia, que

67

pera endiuzarse en les entranyes de ]a terra n` es necessaria,com tambe per 1' ofrena qu' a ]a investigaci6 cientifica feyade llur persona en tan avansada edat, per una excursio dem6s de dos hores de distancia (1), qu' es a la que 's trovanaytals coves.

Mes, aixo feu que jo oblid6s lo primer pera inmediatamentdeterminar el dia, ja que tenia de marxar a Barcelona: re-trassI, com es natural, la marxa per for l' excursi6 proposa-aa, que fou el 2 de Janer d' enguany, acompanyantme a mesde Mossen Pau Mata, qu' aixis s' anomena el capella de SantVicens dels Calders, els vicaris del Vendrell, Mossen RamonSala y Mossen Jordi Marti, Pbres.

Eixirem de la vila del Vendrell a quartsde non del mati peraanar a cercar d Mossen Pau en el poble de Sant Vicens (2), ytots quatre marxarem de Sant Vicens en direcci6 al N. se-guint la torrentera; d'ahont se podia, distingir perfectament elllarch jasiment fossilifer que per I' erosi6 de les aigues res-ta en descuvert formant un encornisament i. manera d' unapetita cinglera, a la dreta ab el poble de Sant Vicens y a laesquerra segueix continuant fins aprop de Roda.

No tardarem gayre en deixar aqueixa torrentera pera anaren direcci6 del N. a N.O. y continuar ab aqueixa ultima, alentrar en la propietat de 'n Barraquer, fins a la serralada dela Papiola, d' ahont per el cim de la carena anarem cap al 0.y S.O. seguint ]a Parterasa pera baixar a ]a torrentera de 'nMerla qu' es paralela a la de la Morena, essent lo propietarid' aquelles pedregoses montanyes un tal Virgili de Roda.

(1) De Sant Vicens 6, los coves hi ha en ratlla recta de 5 ai 6 kilometres;PTO, per rahd de lee gerigonses que per anarhi s ' han de fer resulta que s'hi estQn unes dos hores aprcximadament . De Roda a les coves hi ha de 3 a64kilometres y s' hi esth me, d' una hora , advertint que'1 cemi as molt millorper aqueixa iultima part quo per Sant Vicens, puig que fins s' hi pot anar aboarruatje.

(2) Tots els datos d' aqueixa nota m' els proporciona e'x bon senyor, queab taut d' inter3s emprengue equeixa excursi6, y quo no puch menys deaprofitar eixa ocasid pera repetirli Ia donac;b d ' innombrables merces enproba d' agrahiment.

68

Arrivarern per fi a les coves de `n Merla, que tambe se 'n

diuhen de la Parterasa, y llur boca es troba a mitja mou-

tanya j unt a un morro que fa aqueixa on direccio at S.0

essent to terrer la calissa compacta del rfri6ssich, com posa en

Mallada (1), y qu' a mf tambe m` apareix to mateix per la sem-

blansa ab les calisses triassiques de la proviocia de Barcelona,

y no coin posa err Puig y Larraz (2), que at descriurer aquei -

xes coves diu que estzin situades en les calisses infracreta-

ciques, encar que ho posa ab interrogant; mes, pera determi-

narles se necessita estudiar Ilur estratificaci6, per rah6 de no

veurers cap rastre fossilifer.

La boca d' aqueixes coves es arrod.onida, d' un metre de

diArnetre y en direcci6 at S.; inmediatament ve una pendent

d' uns 50° per el tros de mes de 6 metres tormada per la ca-

lissa nua y relliscosa fins i quedar cuberta per una terra hu-

mifera que hi es en abund6: mes at entrar no `s pot menys de

quedar admirat enfront la grandaria y majestat d' una espa-

yosa sala; at sostre In ha poques y petites estalactites y el sol

continua ab aquella gran pendent fins a la part mes baixa

ahont In ha un petit forat que dons entrada ^. uu altre cambra

molt redulrida desprds d' haver baixat per una molt mes forta

pendent; aqueixa ja presenta mes estalactites at ensemps

que soar pis esta pie de pedregam despres de llurs parets y de

les de la sala anterior, entoscantse ab les aigues per el dip6-

sit que 's forma de carbonat de talc, que a voltas forma grui-

xudes estalactites com a pilons de carretera. A la dreta d'

aqueixa cambra hi a una molt baixa lloriguera en direccio at

S.O. y que serveix de pas pera un altre petita cambra, de

iguals conditions que 1` anterior; mesa sa dreta s' hi veu un

petit brat quo dilna entrada a uua extensa e interminable es-

querda horitzontal de la alsada do '00 cros. y quo tendeix a

clourers; pro d' aquI ja no 's pot auar mes avant.

(1) Boleti't de la Com.isidn del Mapa Geologico de E<parla . Bosquejo de la

provincia de Tarragona por L . Mallada . Tom. XVI. lam. A.

(2) Boletin de la Comisidtt del Mapa Geologico de Espanla. Cavernas y ei-

mas de Espana , por D . Gabriel Puig y Larraz. Tom. XXI, pigs. 316 y 317

69

Torndrem arrera pera despres seguir per ]a esquerra en

direccio al S. en que continua ]a caverna ab eseasses estalac--

tites, algnnes de regular gruix, y ab gran rocam despres del

sostre; y ab fortes pendents A cada portalada sostinguda per

columnes estalacmitiques d' un'gruix de 30 cm. que hi ha en

altres dos cambras, com se pot veurer per I' adjunt perfil (1),

essent en la ultima en abund6 ]as incrustations calcareas qu`

hi ha en el sol, com molt W. diuhen en Mallada (2) y en Puig

(3) com tambe Mossen Font (4).

Mes, a, 11 esquerra d' aqueix gran munt de pedras que for-

man com una cola massa, oviri un petit forat que despres de

una forta pendent donava entrada d una avant-sala d' un altre

(1) Aqueix perfil el deck a la co'aboraei6 do mon apreciable amich en

Ramon Gimbert, que ha sapigut ititerpretar mas indications d' una manera

molt acertada.

(2) Boletin de la Comision del Mapa Geologir o de Espaiea. Reconocimien-

to geogrifico y geol6gico de la provincia de Tarragona , por L. Mallada.

Tom. XVI, pRg. 87.

( 3) Obra ja citada.

(4) Catalech espaleol6gich , per.Mos < en N. Font, Pbre.

70

cambra reduhida, d quina per entrarhi vareix fer malbe algu-nes primes estalactites que quasibe formavan columnes vque de pochja taneavan el petit forat qu' hi dona entrada; d'aqul ja no 's podia anar tampoch mes avant, essent abundant1' aygua qu' hi traspiia.

Aqueixes dugues cavitats pera mi encar no havian sigutvisitades, no solsament perque no las he trovat en cap des-cripci6, corn tambe per no haverhi on el net y his sol cap tacade cera, ja que en las cavitats anteriors n' hi ha en abund6,corn tambe el presentar el sostre una gran regularitat esta-

lactitica sense havernhi cap de trencada; mes al entrar enaqueixes tin queda corpr6s enfront tanta arquitectura, al en-semps que una blancor per arreu al espleyar la vista s' ob-serva en el sostre y no menys perque d la claror de la Humuna Iluisor diama'tina s' emiteix per les gotetes d' aigua quehi lra en lea puntes de les innombrahles estalactites 6 merlets,desprenentse, pera al edurer ab llur tack... tack... trencar lasoledat que allf regna.

Es de no tar la firma de rosari que presentan aqueixes co-ves, per lo que seguint 1' opini6 mes admesa d' entre 'is

71

ge6lechs, aytals coves serviren pera escorrement de les gi-

gues, en primer lloch perque en las dos cavitats baixes hi

traspiia bastanta aigua al ensemps qu' estan d un nivell mes

inferior qu' el Hit de la torrentera, lo que vol dir que servei-

xen d' escurrement de ditas aigues torrencials; tambe ho

confirma lo dit, perque aquesta cova no solsament es proxima

al torrent, sino que prep llur direccio y estd situada a un mor-

ro de la montanya, que potser n' es retort de la gorja que

's forma per la erosio de les gigues torrencials, les que per in-

filtracio descalsaren la basede la montanya promoguentse un

ensorrament molt pronunciat al N. E., qu' es la direccio del

Ilit de les coves.

NOTE SUR UN FILON AHGENTIFERE

EXISTANT DANS LA ZONE MINIERE DE FALSET

('TARRAGONA)

PAR MR. GEORGES DELGADO

Nombreux sont ceux qui partagent mon opinion et croient

que l'avenir de l'Espagne est intimement associe a la riches-

se de son sol . Cette croyance est suffisamment confirmee par

les stadistiques minicres prises de 10 ans en arriere jusqu'f.

nos jours, et en comparant la situation d ' alors (specialement

celle de Catalogue) avec la situation actuelle, on se rendra fa-

cilement compte des considerables progr6s realises et des bri-

llants resultats obtenus.

Bien des considerations se sont faites et pourraient se faire

a ce point de vue mais aujourd'hui , je me limite d traiter du

mineral d'argent natif dont un exemplaire 6 ete par moi pr6-

sente 6, la derniere Session , lequel figurera desormais au mu-

see de 1'Institution.

Cc mineral d'argent natif provient de l'important district

minier de Falset qui prend naissance des monts Prades et lon-

ge en direction Sud jusqu'au delades limites de Masroig.