Examen Lengua Catalana Grado Superior Catalu±a

download Examen Lengua Catalana Grado Superior Catalu±a

of 19

  • date post

    27-Apr-2015
  • Category

    Documents

  • view

    319
  • download

    3

Embed Size (px)

Transcript of Examen Lengua Catalana Grado Superior Catalu±a

Prova daccs a Cicles formatius de grau superior de formaci professional, Ensenyaments desports i Ensenyaments darts plstiques i disseny 2010

Llengua catalana Srie 1

Dades de la persona aspirant Cognoms i nom

Qualificaci

DNI

InstruccionsPer cada error dortografia, gramtica o lxic es descomptaran 0,1 punts, fins a un mxim de 2 punts, en els apartats 1 i 3. Els errors de lapartat 2 (Expressi escrita) ja es tenen en compte en puntuar la redacci corresponent.

S1 11 1 LLENG.CATALANA GS 10

PATTIC Ara tot s pattic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha alg que diu: Et queden pattics. Si un sopar va ser mnimament avorrit te lexpliquen dient: Va ser un sopar pattic. En efecte, fa cosa dun mes, per explicar que s mentida que un conegut poltic no volia ser alcalde, no s qui va dir: Ha intentat ser alcalde. s pattic que ara ho negui. El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb un resultat pattic. De deb totes aquestes coses mereixen el qualificatiu de pattic? Ja no hi ha coses ni situacions penoses, ridcules, avorrides, lamentables, fatals, tristes, risibles, grotesques, carrinclones, deplorables, llastimoses o desoladores, ja que a totes aquestes coses o situacions sels encoloma el qualificatiu de pattiques, i avall amb els matisos. Per tant, de tan mal utilitzat, ladjectiu ha acabat perdent el sentit original i convertint-se en un clix del qual cal comenar a fugir. Els pantalons a qu es referia qui els qualificava de pattics, eren realment pattics o ms aviat mal fets, mal girbats o ridculs? El sopar, va ser realment pattic o avorrit i prou? Que el poltic i els seus neguin que aspiraven a lalcaldia, s pattic o simplement mentida? I el resultat del partit, va ser realment pattic o el que va passar s que hi va haver molta diferncia de gols? Ls abusiu de pattic va comenar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisi van descobrir ladjectiu just aleshores i el van trobar brillant: pattic s una paraula sonora, t fora, i convenientment utilitzada afegia una pinzellada dexageraci per fer ms impactant el text que escrivien. De la televisi es va escampar a la premsa i, com passa sovint, han acabat fent-lo servir per tot i, doncs, matant-lo. Ara no hi ha dia que no el sentis tres o quatre cops. Fins al punt que qualsevol periodista o guionista amb un mnim de bon gust ha de repassar un parell de vegades all que ha escrit per veure si per inrcia hi ha deixat caure cap pattic, i aleshores treurel. En aquest llenguatge reduccionista que corre, pattic sha convertit en loposat a genial. A ms, des de fa encara ms anys, tot all que s mnimament acceptable s genial. Si no sn pattics, els pantalons sn genials. Si no s pattic, el sopar s genial. I el resultat del partit de futbol tamb: un resultat genial. Al mn ja no hi ha coses bones o dolentes: ara tot s o b genial o b pattic. I entre tots dos qualificatius, el desert. Pattic, francament. Adaptaci feta a partir del text de Quim MONZ. Del tot indefens davant els hostils imperis aliengenes. Barcelona: Quaderns Crema, 1998

5

10

15

20

25

* Frase o expressi fixa que es repeteix molt sovint.

2

1.

Comprensi i expressi[3,5 punts]

1.1. Resumiu el text i exposeu la idea que vol expressar lautor sobre ls que es fa del llenguatge actualment. El resum ha de tenir entre vuitanta i cent paraules, aproximadament.[1,5 punts]

3

1.2. Expliqueu de manera clara qu vol dir Quim Monz en les lnies finals del text, especialment quan usa la paraula desert: Ara tot s o b genial o b pattic. I entre tots dos qualificatius, el desert. Pattic, francament.[1 punt]

1.3. Escriviu, ntegrament, el subjecte de les formes verbals segents, que apareixen subratllades en el text:[1 punt]

a)

Ha intentat (lnia 4):

b)

va comenar (lnia 17):

c)

van trobar (lnia 18):

d)

ha de repassar (lnia 23):

4

2.

Expressi escrita[3 punts]

Redacteu un text dunes cent paraules a partir dUNA de les dues propostes segents: A. Expliqueu les caracterstiques dun programa de televisi que considereu genial i digueu per qu us agrada. B. Escriviu un text argumentatiu que exposi de manera clara quina s la vostra opini sobre la situaci dels joves en el mn laboral i les possibles dificultats que tenen a lhora de trobar feina.

5

3.

Reflexi lingstica[3,5 punts]

3.1. En el text hi ha les expressions subratllades segents; escriviu-ne un sinnim o una expressi equivalent.[1 punt]

a)

de seguida hi ha alg que diu (lnia 1):

b)

ja que a totes aquestes coses (lnia 9):

c)

Per tant, de tan mal utilitzat (lnia 10):

d)

van descobrir ladjectiu just aleshores (lnia 18):

3.2. Expliqueu per qu saccentuen els mots segents:[1 punt]

a)

Pattics:

b)

Diferncia:

c)

Mnims:

d)

T:

6

3.3. Digueu quina funci sintctica (subjecte, complement directe, etc.) fan els sintagmes segents, subratllats en el text, en loraci en qu apareixen.[0,5 punts]

a)

pattic (lnia 1):

b)

el sentit original (lnia 11):

3.4. Mantenint el mateix lexema, completeu el quadre segent amb les formes adequades dels substantius en singular, dels adjectius en mascul singular i dels verbs en infinitiu.[1 punt]

Substantiu singular

Adjectiu mascul singular

Verb en infinitiu

_____________________

trist

_____________________

_____________________

desolador

_____________________

_____________________

_____________________

negar

exageraci

_____________________

_____________________

_____________________

original

_____________________

7

8

9

10

11

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs

Prova daccs a Cicles formatius de grau superior de formaci professional, Ensenyaments desports i Ensenyaments darts plstiques i disseny 2010

Llengua catalana Srie 2

Dades de la persona aspirant Cognoms i nom

Qualificaci

DNI

InstruccionsPer cada error dortografia, gramtica o lxic es descomptaran 0,1 punts, fins a un mxim de 2 punts, en els apartats 1 i 3. Els errors de lapartat 2 (Expressi escrita) ja es tenen en compte en puntuar la redacci corresponent.

S2 11 1 LLENG.CATALANA GS 10

SANT JORDI El 1450 un tal Johannes Gutenberg va inventar una mquina que havia de revolucionar el coneixement de lespcie humana, perqu les idees, la bellesa escrita, els dibuixos, les rimes i les raons podien ser divulgats per tot lorbe conegut. Duna tirada van aparixer les figures del lector, de limpressor i de leditor. La figura de lescriptor ja existia des de feia temps i seguir existint quan la impremta deixi pas a altres mitjans de comunicaci. Ms de 500 anys desprs, aquell invent liberalitzador sha convertit en una indstria excessiva, malgrat que lacte descriure, en canvi, continua essent una activitat semblant a la que practicava Homer. Sacosta Sant Jordi i en un sol dia es produir el gran xoc entre dues maneres dentendre la literatura. Duna banda, la indstria. De laltra, la creaci literria. La segona depn de la primera. I la primera acaba asfixiant la segona. La creaci s lenta, per el mercat t molta pressa. I la pressa pels beneficis o la necessitat deditar per a pagar els costos del que ja sha editat obliguen les editorials a una velocitat de consum que ni autors ni lectors comprenen. Sant Jordi ja noms s una festa per als escolars, per als poltics i per als ciutadans que necessiten un pretext per no un text. Per als professionals del llibre s la gran oportunitat de lany daconseguir editar un xit de vendes. Per als professionals de la creaci escrita, que desitgen que la seva obra arribi als lectors durant fora temps, s el cadafal, el corredor de la mort, levidncia que entre el llibre de Sant Jordi i el peix fresc no hi ha gaires diferncies: al cap dun parell de dies ja fa pudor. Sant Jordi s la festa del llibre, aix s veritat. Per el llibre noms s un objecte en el qual coincideixen els sonets de Bcquer, les opinions de Guardiola, les memries de Santi Villas i el Sepharad de Muoz Molina. Acadmics, futbolistes, portaveus, vius i morts, manuals i memries, tafaneries i mstica. Sant Jordi ser la festa del llibre. Per ja no pot ser la festa de la literatura. Adaptaci feta a partir del text de Joan BARRIL. El Peridico (abril 2001)

5

10

15

20

25

2

1.

Comprensi i expressi[3,5 punts]

1.1. Resumiu les idees fonamentals que sexposen en el text. El resum ha de tenir entre vuitanta i cent paraules, aproximadament.[1,5 punts]

3

1.2. Expliqueu de manera clara qu vol dir lautor del text amb la frase segent: entre el llibre de Sant Jordi i el peix fresc no hi ha gaires diferncies: al cap dun parell de dies ja fa pudor (lnies 19-20).[1 punt]

1.3. Quin s el subjecte de les formes verbals segents, subratllades en el text? Escriviu els subjectes ntegrament.[0,5 punts]

a)

Sacosta (lnia 9):

b)

obliguen (lnia 13):

1.4. Digueu quina de les afirmacions segents es fa en el text de Joan Barril; encercleu la lletra corresponent:[0,5 punts]

a) b) c)

Els escriptors desapareixeran a causa de la impremta. La literatura com a negoci i la literatura com a fet artstic conviuen harmnicament. Les empreses editorials han de vendre molts llibres rpidament per a poder cobrir les despeses dels llibres editats anteriorment.

4

2.

Expressi escrita[3 punts]

Redacteu un text dunes cent par