evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

39
L’evolució de la dona a Espanya al llarg dels segles XIX i XX. MªPaz Granados Pérez Pràctiques CAP 2n Batxillerat

Transcript of evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Page 1: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

L’evolució de la dona a Espanya al llarg dels segles

XIX i XX.

MªPaz Granados Pérez

Pràctiques CAP2n Batxillerat

Page 2: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

• La concepció de la dona al segle XIXEl matrimoniEducacióEl treball La dona obrera

• La dona a inicis del segle XXEls inicis del sufragismeEls inicis del sufragisme a Espanya – la dona a la

República.

• El paper de la dona a la Guerra CivilLa dona a l’Espanya RepublicanaLa dona a l’Espanya franquista

• La dona durant el Franquisme

Índex temàtic

Page 3: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

“La dona, física i moralment considerada, ha de ser i és tota sentiment, sofriment, abnegació, heroisme i virtut, que els alts destins que li ha senyalat la providència son el matrimoni, la maternitat i la formació de l’home”

Nicolas de Ávila y Toro. Discurs a la Universitat Central (1866)

“L’home fa les lleis, governa les nacions, es dedica a les industries, a les arts, a les ciències i fins i tot us estudia a vosaltres mateixes. En canvi, la dona fa les costums, ja que indirectament controla el cor de l’home com a mare i esposa.”

Dr. Polo y Peyrolán. Discurs a la Junta de la Joventut Catòlica (1882)

“ L’home és reflexiu, analitzador; la dona, imaginativa. En el primer obra principalment la raó, la consciència, en el segon, el sentiment i l’afecte. El primer és excepcionalment apte per a la vida pública, per la vida de relació, per al comerç social, la segona és, per essència l’àngel de casa.”

Escartín y Lartiga (1922)

Page 4: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

La concepció de la dona al segle XIX La ciència va tenir un paper determinant per racionalitzar i

legitimar el paper de la dona a la societat. Inclús deien que la instrucció de la dona o el treball era una conducta anti-fisiològica i que podia afectar al sistema reproductiu.

“En sí misma, la mujer, no es como el hombre, un ser completo; es sólo el instrumento de la reproducción, la destinada a perpetuar la especie; mientras que el hombre es el encargado de hacerla progresar, el generador de la inteligencia, (...) creador del mundo social

Pompeu Gener “La Vanguardia” 26 Febrero 1889

Les dones eren educades segons el seu status social actituds de passivitat i submissió.

Critica a la doble moral de la institució burgesa. Els plantejaments feministes sorgits de la burgesia, no van mobilitzar àmpliament a les dones treballadores.

Les dones al segle XIX, tenien com a únic ofici el matrimoni, i és per a aquesta finalitat que se les educava, la seva ocupació principal era la feina domèstica. En moltes ocasions sofrien embarassos múltiples, enfermetats de transmissió sexual o la violència de gènere. La dependència d’aquestes dones respecte a l’home, era total.

Page 5: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

El Matrimoni La legislació matrimonial es regulava, a partir de dues vies: la del Codi Civil Castellà i la dels “drets forals” (Dret Civil Català).

En el primer el règim econòmic matrimonial de ganancials, en el que els bens posteriors al matrimoni son dels dos a parts iguals.

El Codi Civil Català, estava regit pel règim econòmic matrimonial de separació de béns, és la institució jurídica més característica del nostre dret de família es tracta d'un règim matrimonial que, reconeix de forma àmplia a cada cònjuge la propietat, gaudi, administraciói disposició dels béns propis.

Encara que es permetessin tots dos, es va dictar que a falta de contracte sobre els bens s’extendria el règim de ganancials.

Page 6: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

"El marido debe proteger a la mujer, y ésta obedecer al marido".(Art.57)"La mujer está obligada a seguir a su marido donde quiera que fije su residencia".(Art.58)"El marido es el administrador de los bienes conyugales, salvo estipulación en contrato".(Art.59)"El marido es representante de la mujer".(Art.60)"No puede la mujer, sin licencia, poder de su marido, adquirir por título oneroso ni lucrativo, enajenar sus bienes, ni obligarse, sino en los casos y con las limitaciones establecidas por ley".(Art.61)"Son nulos los actos ejecutados por la mujer contra lo dispuesto en los anteriores artículos, salvo cuando se trata de cosas que por su naturaleza estén destinadas al consumo ordinario de la familia, en cuyo caso las compras hechas por la mujer serán válidas. Las compras de joyas, muebles y objetos preciosos, hechas sin licencia del marido, sólo se convalidarán cuando éste hubiese consentido a su mujer el uso y disfrute de tales objetos".(Art.62)

Codi Civil Castellà de 1889

Page 7: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Educació Les dones eren educades segons el seu status social.

Elevat analfabetisme femení.

Creació d’escoles per part de congregacions religioses.

Creació de la Llei Moyano (1857) - de caràcter liberal, la llei regulava l'ensenyament en tots els seus nivells, regularitzava els plans d'estudi, establia noves carreres universitàries. Garantia un ensenyament universal, centralitzat, gratuït i públic, i reafirmava el control estatal de l'ensenyament sobre els ordes religiosos. Va estar vigent fins a la Segona República.

Page 8: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

“Artículo 5º -- En las enseñanzas elemental y superior de las niñas se omitirán los estudios de que tratan el párrafo sexto del artículo 2º (Breves nociones de agricultura, industria y comercio) y los párrafos primero y tercero del artículo 4º (Principios de geometría, de dibujo lineal y de agrimensura, nociones generales de física y de historia natural, reemplazándose con:

Primero. Labores propias del sexo. Segundo. Elementos de dibujo aplicado a las mismas labores. Tercero. Ligeras nociones de higiene doméstica.”

Page 9: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

“Estudiantes de medicina del hospital de Middlesex (Londres) protestan en 1861 ante la posible presencia de una mujer estudiante, Elisabeth Garett Anderson:

(…) Nosotros, los estudiantes abajo firmantes, consideramos que los resultados de la mezcla de sexos en la misma clase pueden ser bastante desagradables.Es muy probable que los profesores se sienta cohibidos ante la presencia de mujeres, y no puedan referirse a ciertos hechos necesarios de forma explícita y clara.La presencia de mujeres jóvenes como espectadores de la sala de operaciones es una ofensa a nuestros instintos y sentimientos naturales, y está destinada a destruir esos sentimientos de respeto y admiración que todo hombre en su sano juicio siente hacia el otro sexo. Esos sentimientos son un signo de la civilización y del refinamiento”

Page 10: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Concepción Arenal (El Ferrol, La Corunya, 1820 – Vigo , 1893)

Va ser una important escriptora.Desprès d‘una infància molt dura, al 1834, estudia en una escola de nenes, i set anys desprès entra contra la voluntat de la seva mare a la Facultat de Dret, vesteix roba d’home, per a poder iniciar els seus estudis. Al 1861, va ser premiada per l'Acadèmia de Ciències Morals i Politiques. Al 1962, rep el títol de Visitadora de Presons de Dones. Escriu en nombroses publicacions. Al 1872, funda la Constructora Benèfica. Es posa al capdavant de la organització de la Creu Roja de Socorro, treballant en un hospital de campanya. Podríem dir que amb ella neix el feminisme a Espanya.

Page 11: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

El treball

L’activitat de les dones es concentra en tres àmbits, a banda de les tasques domèstiques:

- Agricultura + treball a la llar + manufactura

- Servei Domèstic

- Treball fàbriques

Page 12: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

“Un oficial de encuadernación ganaba en 1884 una media de 745 ptas./año si trabajaba todos los días laborables (298). El gasto mínimo calculado para mantener a una familia de 3 miembros, sin incluirvestido, calzado y gastos médicos, era de 1.449,05 ptas./año. Quiere decir que con un solo sueldo a esa familia le hacían falta 704,05 ptas. Los niños, que empezaban a trabajar muy pronto, ganaban el 10%del salario de un hombre (es decir, 74,5 ptas./año un niño). La mujer, quisiéralo o no, debía trabajar fuera de casa sólo por una cuestión de necesidad pura y simple. El salario de una mujer nunca era igual al del varón: podía llegar a ser hasta un 50% menor que el del varón (372,5 en el caso de nuestro ejemplo; con lo que, sumado al del niño, tendríamos 447 ptas./año más. Es decir que, aún así, podrían “llegar a fin de mes” cubriendo tranquilamente las necesidades más básicas de las básicas.”

Page 13: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

La dona obrera Treballadores explotades i discriminades, la fabrica era perniciosa.

Salaris irrisori

Jornades de treball de 12 a 15 hores

Insalubritat i falta d’higiene a les fàbriques = enfermetats

Durant 1905, a bcn hi treballaven entorn a 6000 homes i 17000 dones.

La sindicalització de les dones treballadores, organitzacions obreres i moviments reivindicatius (vaga del tèxtil del 1913) – primers passos 1880 – creació dels sindicats mixtes. Sindicat de l’Art Fabril la Constància (anarquista), o el Sindicat Barcelonès de l’Agulla (catòlic).

Primera reglamentació legal del treball femení i infantil (1900). - articles a favor de les dones assalariades, 8è mes d'embaràs dret d'abandonar la feina i reserva del lloc de treball, dret a 1h per poder alletar al seu fill, edat mínima per treballar, jornada de 8h (1927), descans diumenge i festius (1911) i de tres setmanes desprès del part, també "ley de la silla"(1912).

Page 14: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Teresa Claramunt Creus (Sabadell 1862 – Barcelona 1932)

Dirigent Anarcosindicalista, treballadora del ram tèxtil, va fundar un grup anarquista a Sabadell.Va participar a la Vaga de les set setmanes. Va fundar la “Secció Varia de treballadors Anarco-colectivistes de Sabadell”.Va impulsar al 1892 la primera societat feminista espanyola – “Sociedad Autonoma de Mujeres de Barcelona”Va ser detinguda múltiples vegades, i empresonada durant la repressió del Procés de Montjuic al 96. Va ser enviada a Anglaterra fins el 1898.Va dirigir diverses revistes, i va participar activament a reivindicacions socials, com els vaguistes del metall.Va ser detinguda desprès dels successos de la Setmana Tràgica de Bcn. Traslladada a Saragossa – va impulsar l’adhesió dels sindicats locals a la CNT. Molt malalta el 1924, va tornar a Barcelona, es va allunyar de les activitats publiques.

Page 15: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

ACTIVITAT

“A los 8 años empezó a trabajar en una fábrica de hilados. Desde los 13 años, y durante un período de 5 años, trabajó en varias minas de carbón, bien llevando contenedores o bien arrastrando vagonetas. Se casó a los 19 años y enseguida se quedó embarazada de su primera hija (abandonó la mina, pero no abandonó el trabajo, ahora en casa, además de realizando las tareas del hogar, trenzando paja y cosiendo). “Al final de su vida escribía: <<he trabajado durante cuarenta y siete años sin dejarlo, aunque tengo una familia numerosa... En mis temporadas de trabajo he trabajado prácticamente día y noche>>”

ANDERSON y ZINSSER“Historia de las mujeres”.

Page 16: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

“Tristíssima és la condició de la dona obrera (...). Amb prou feines acaba de sortir del bressol que ja s’ocupa de les feines domèstiques o d’anar al taller. (...) Aquí cus, teixeix, pateix i s’esgota, i sua sang i aigua, afeblint el seu organisme durant deu o mes hores per portar al final de la setmana unes monedes que no són suficients ni per pagar el metge o l’apotecari, que curen les malalties contretes durant la feina. (...)Ella no sap res dels seus drets, damunt d’ella només recauen deures (...). Deures de submissió, deures d’obediència, deures de resignació, deures de filla, deures d’esposa, deures de mare, sempre deures i més deures.”

“A las mujeres” Conferència de Josep F. Prat (1903)

Page 17: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Canvis a partir dels anys 20 – millora de la condició femenina, noves modes.

Descens i control de la natalitat.

Va accedir a la política, als estudis universitaris i a treballs de cara al públic.

A partir de 1918 la dona va tenir la possibilitat de ser funcionària dels cossos tècnics de l’Administració.

La dona a inicis del segle XX

Page 18: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

A Catalunya el moviment nacionalista ajuda a les reivindicacions femenines - revista Or i Grana, i de l’obrerisme anarquista, representants -Teresa Claramunt i Teresa Mañé.

Reivindicacions de la dona es va aconseguir la dignificació del treball femení i l’accés ple a la cultura i a l’educació. Caterina Albert (Víctor Català)

Noves corrents de l’ensenyament amb Rosa Sensat.

Page 19: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Els inicis del Sufragisme

Les sufragistes britàniques (finals XIX i inicis XX), van ser les mes conegudes i molt actives, hi havien dues branques:

- La línea moderada (Unió Nacional de Societats de Sufragi Femení, líder Millicent Fawcett, es dedicava a la publicitat política i convoquen mítings i campanyes de persuasió – límits legals.

- La línea radical (Suffragettes, líder Emmeline Pankhurst, el seu objectiu era la consecució del vot, amb l’acció directa)

La radicalització de les sufragistes generalitza els empresonaments, aquest fet contribueix en la consecució del vot (1928)

Page 20: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Els inicis del sufragisme a Espanya

El feminisme espanyol, va ser mes social que polític, no hi van haver reivindicacions i canvis fins a la II República i el debat de la Constitució de 1931, que va establir el sufragi universal.

La diputada radical Clara Campoamor, membre del partit radical, va ser la defensora del vot de la dona, argumentava que els drets de l’individu exigien un tracte igualitari, és per això que creia que la Constitució Republicana havia d’eliminar la discriminació de sexes.

Els partits creien que el vot de la dona, influenciades per les idees més conservadores, enfortirien a la dreta. Aquest plantejament influeix en la socialista Margarida Nelken i la radical socialista Victoria Kent, per rebutjar el sufragi femení. Per a elles, a la dona encara li faltava maduresa i responsabilitat, fet que posava en perill la República, creien que havia de passar uns anys fins que la dona rebi els fruits de la República.

Page 21: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Altres veus en contra:

"hasta que las mujeres dejaran de ser retrógradas" (Álvarez Buyita, Rico)

“No s’ha d’aplicar el sufragi femení, ja que les dones son histeriques per naturalesa, a més la dona no domina la reflexió i l’esperit crític, es deixa portar per la emoció” (Roberto Novoa Santos)

“Altres van proposar excloure la qüestió de la Constitució, per impugnar els resultats si les dones no votaven a favor del govern” (Rafael Guerra del Río)

“Reconèixer el vot nomes a les dones majors de 45 anys, ja que abans te reduïda la voluntat i la intel·ligència” (Ayuso)

Sessions molt difícils al Congres (1 d’octubre de 1931). Finalment va guanyar la tesis sufragista, 161 a favor i 121 en contra. Els socialistes van votar afirmativament, alguns grups de republicans i els partits de dretes.

Page 22: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Clara Campoamor (Madrid,1888 – Lausanne,1972)

Política republicana, de pensament lliberal progressista, al 1909 obté la plaça per oposició en el cos auxiliar de Telègraf, també treballa com a modista, professora i secretaria del diari “La tribuna”, va col·laborar en els diaris “Nuevo Heraldo”, “El Sol” i “El tiempo”. Al 1922, acaba els seus estudis de Batxillerat i es matricula en dret llicenciant-se al 1924, un any desprès forma part del col·legi d’advocats de Madrid. Inicia la seva activitat politica, funda i presideix la “Agrupación Unión Republicana Femenina”. Posteriorment s’uneix al “Partit Radical” amb el que al 1931, es escollida diputada per Madrid. Desprès del debat sobre el sufragi femení, al 1933, no va aconseguir renovar el seu escó, i va abandonar el PartitRadical. Al 1934, va intentar ingressar a “Izquierda Republicana”, però li van obrir un expedient i van votar en públic la seva admissió que va ser denegada. Aquest “odi” capa Clara Campoamor, es deu a la consideració de la victòria de les dretes va estar causada pel vot femení, explicació poc provable, ja que al 36, amb vot femení va guanyar el Front Popular. Desprès del cop militar, va fugir a Suïssa. Al 1951, va voler tornar, però degut a que era masona va tenir múltiples problemes. A Lausanna, va exercir d’advocada, fins que es va quedar cega. Va morir de càncer al 1972 amb 84 anys, esta enterrada a San Sebastià.

Page 23: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Victòria Kent Siano (Málaga 1897, Nova York, 1987)

Era advocada, va ser la primera dona en intervindre en un consell de guerra.i absoldre al seu client. Estava afiliada al “Partit Radical Socialista”, va ser elegida al 1931, diputada a les Corts per Madrid, i va ser designada pel president Alcalá-Zamora, Directora General de Presons fins al 1934.Es va oposar al Sufragi Femení “no es cuestión de capacidad; es cuestión de oportunidad para la República”. Es va dedicar a reformar el sistema penitenciari i les presons, intentant la recuperació del delinqüent, va ordenar la millora alimentaria dels presos, va permetre la llibertat de culte, permisos per raons familiars, i va tancar centres per estar sota mínims. Va ordenar construir la Presó de dones de “Las Ventas”, i va crear el Cos Femení de Presons i l’Institut d’Estudis Penals. Al 1936, va ser escollida diputada per Madrid, en la llista de Izquierda Republicana. Durant la Guerra Civil, es va fer càrrec de la creació de refugis per a nenes. El govern la va enviar a França per a que s'encarregués de la evacuació de nens, acabada la guerra va col·laborar en la sortida d’Espanyols cap a Amèrica. Va viure a l'Ambaixada Mexicana de París durant un any, amb identitat falsa. Al 1948, va marxar a Mèxic, va donar classes de Dret Penal, al 1949, va viatjar a Nova York, va col·laborar amb la ONU. Va fundar i dirigir la revista Ibèrica.

Page 24: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Margarita Nelken (Madrid 1898 – Mèxic 1968)

Va ser una política socialista, que posteriorment va militar el partit comunista. Va destacar com una critica d’art periodista i escriptora, però ben aviat va mostrar les seves inclinacions per l’activisme polític i social, que va fer esclat durant la II República i la Guerra Civil. Va realitzar nombrosos estudis feministes. Al 1931, va ingressar al PSOE, i va ser escollida com a candidata a la “Agrupación Socialista de Badajoz”, a les eleccions de 1931. també va ser escollida al 1933 i al 1936, per tant va ser la primera dona que va aconseguir 3 actes parlamentaries a la 2ª República. Es va mostrar contraria al sufragi femení. Va lluitar contra els nacionals als fronts d’Extremadura, Toledo i a la defensa de Madrid. Al 1936, es va incorporar al PC. Va viure la ultima etapa de la guerra a Barcelona, i va participar en la ultima reunió de les Corts Republicanes. Es va instal·lar a Mèxic, i va col·laborar amb el govern república a l’exili. Va ser una gran figura política e intel·lectual.

Page 25: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Dones diputades a les Corts de la 2ª República.

1931 Clara Campoamor (Partido Radical)Victoria Kent (Partido Radical-Socialista)Margarita Nelken (Partido Socialista)

1933 Margarita NelkenMatilde de la Torre (Partido Socialista)Veneranda García María Lejárraga (Partido Socialista)Francisca Bohigas (C.E.D.A.)

1936 Margarita NelkenVictoria Kent (Izquierda Republicana)Julia Alvarez (partido Socialista)Matilde de la Torre Dolores Ibárruri (Partido Comunista)

Dones als Governs de la 2ª República.

1936-1937 Federica Montseny (C.N.T. y F.A.I.)Ministra de Sanidad y Asistencia Social.

Page 26: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

La Constitució Republicana, va permetre una liberalització femenina, mitjançant la reforma de la família. Es reconeix el matrimoni civil i s’implanta el divorci (1932).

Les dones s’uneixen a manifestacions i vagues.

Les dones de dretes, s’uneixen a moviments antigubernamentals, i adoctrinen a obreres als tallers de “Acción Catolica” (CEDA).

Es va crear la “Sección femenina de la Falange” (1934), que partint de valors com la submissió i l’abnegació, es dedicava a l’organització, i l’atenció de famílies i presos.

Pilar Primo de Rivera

Page 27: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

ACTIVITAT

“Yo no creo, no puedo creer, que la mujer sea un peligro para la República, porque yo he visto a la mujer reaccionar frente a la Dictadura y con la República (…)Resolved lo que queráis, pero afrontando la responsabilidad de dar entrada a esa mitad de género humano en la política, para que la política sea cosa de dos, porque sólo hay una cosa que hace un sexo solo: alumbrar; las demás las hacemos todos en común, y no podéis venir aquí vosotros a legislar, a votar impuestos, a dictar deberes, a legislar sobre la raza humana, sobre la mujer y sobre el hijo, aislados, fuera de nosotras.”

Intervenció de Clara Campoamor a la sesió de les Corts, 30 de setembre de 1931.

Page 28: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

  “Esos 160 diputados que han concedido el voto a las mujeres serán unos doctrinarios puritanos, pero son unos torpes republicanos. Nosotros no negamos el voto a la mujer en nombre de su derecho a la libertad, sino en nombre de la defensa de la República. (...) Sólo unos cuantos pueblos han concedido el voto a las mujeres y la República española no es cosa de que por quijotismo idealista se apoye o se confíe el voto femenino, que durante unos cuantos años, será canalizado por curas, frailes y monjas.”

El Diluvio (periódico radical de izquierdas), 2 de Octubre de 1931

Page 29: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

(...) En principio no aceptamos nosotros la concesión del voto a la mujer. Nosotros creemos que el lugar propio de la mujer, de su condición, de sus deberes, de su misión en la vida es el hogar.(...) Estamos ciertos de que es desgraciada una sociedad donde la mujer no se contenta con ser esposa y madre (...).(...) De todos modos, creemos que la mujer española en gran masa, conserva las virtudes y características raciales e históricas de nuestro pueblo; que tiene un ponderadísimo buen sentido, que es magnífico elemento de conservación social. En suma, que su intervención política favorece a la causa que nosotros servimos.

El Debate (diario católico conservador), 2 de Octubre de 1931

Page 30: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

El paper de la dona a la Guerra CivilLa dona a l’Espanya Republicana

La Guerra Civil va oferir un nou rol a les dones dins de la societat, el col·lectiu femení va aconseguir obtenir la igualtat de drets.

La miliciana es va convertir en un dels símbols de mobilització contra el feixisme, de dones heroiques, que representen el sentiment obrer i la lluita per la llibertat = trencaven amb la subordinació.

En iniciar-se la Guerra, van ajudar a la reraguarda, poc temps desprès, moltes d’elles es van unir a la milícia, al front d’Aragó, Guadalajara o el Pais Basc. El perquè de l'enrolament al combat, és el desig i la convicció de defendre els drets polítics i socials que havien adquirit durant la II República, i contra el feixisme.

Algunes de les milicianes mes famoses – Lina Odena, Rosario Sánchez "La Dinamitera“ o Casilda Méndez

Tot hi aquesta forta entrada de la dona als atacs bèl·lics, cal tenir en compte el marcat grau de divisió sexual del treball, ja que moltes, realitzaven tasques sanitàries, de neteja, correu o cuina.

Page 31: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Pasats els primers mesos d'eufòria revolucionaria, el paper de la dona es va anar deteriorant, als cartells es va deixar la imatge militarista, i va començar a aparèixer imatges mes tradicionals lligades a feines a la reraguarda com l'assistència social.

Page 32: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Durant la guerra, el ministeri de Sanitat i Assistència Social, va estar a càrrec de la dirigent anarquista Federica Montseny. A ella es deu la legalització de l'avortament que la Generalitat va promulgar al 1936.

Paper mobilitzador de la dirigent comunista Dolores Ibárruti “La Pasionaria”, tenia gran carisma i oratòria, va ser comandant honorari del 5º Regimiento, i diputada i vicepresidenta del Parlament. Figura símbol en la lluita popular contra el feixisme i l'opressió. A favor de l'avortament, i la protecció de la mare.

Page 33: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Van sorgir diferents organitzacions amb interessos comuns, es van veure bloquejades per les diferents tendències i rivalitats polítiques. Entre d’altres: “Agrupación de Mujeres Antifascistas” (AMA) – d’orientació comunista, Unió de Dones de Catalunya (UDC), i les organitzacions juvenils “Unión de Muchachas” (UM) i Aliança Nacional de la Dona Jove (ANDJ), “Mujeres Libres”, “Secretariado Femenina del POUM” (SEPOUM).

Durant la Guerra Civil, una de les activitats més importants que realitzaven les dones tant en el bàndol República com en el nacional, era l’auxili i ajut a ferits, que va ser mobilitzat de forma rapida. La gran majoria eren voluntàries. Moltes no tenien capacitació professional, és per això que la falange o organismes com la Creu Roja, imparteixen cursets accelerats.

Page 34: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

El paper de la dona a la Guerra CivilLa dona a l’Espanya feixista

En començar la guerra al bàndol nacional, es promulga un decret que suprimeix l’escolaritat mixta – s’opta per la segregació de sexes (església). Al 1938, es llibera a la dona casada del taller i del treball – primes per maternitat i prohibició de professions liberals, el mateix any es deroga la llei de matrimonis civils i la del divorci. L'avortament i l’adulteri consta al codi penal com a delictes.

Tenia un paper de submissió, i reben valors i pautes de comportament amb un significat ideològic i socials molt marcat. – Família i llar seran els seus àmbits específics.

Arrel de la guerra, la dona com a col·lectiu social, va participar en el nacionalsindicalisme a la Secció Femenina (mobilització i formació de dones). Assistia a presos del partit o les seves famílies. (Pilar Primo de Rivera). Amb una organització piramidal. Fins al 1936 – 2500 afiliades, que van anar en augment. Unificació del nacionalsindicalisme amb Franco.

Les dones de la Falange, van ser destinades a la organització d’infermeres, beneficència (tallers i auxilis) o atenció a orfes. Realització de tasques purament femenines. Unes 1.140 dones van treballar a les bugaderies, i unes 20.000 ho van fer als tallers de roba.

Page 35: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

També altres organitzacions com la “Delegación de Frentes i Hospitales” (Carlistes) o “Auxilio Social” (Wintherhilfe alemán), creada al 1937 i dirigida per Mercedes Sanz Bachiller, vídua d’Onesimo Redondo. S’ocupava dels centres per a orfes, menjadors , centres per a embarassades…

Es va integrar a la Falange al 1940.

Grans acusacions entre la Secció femenina i aquestes organitzacions, per intents de control per part de la secció de la Falange.

Durant la guerra les dones entre els 17 i els 35 havien de prestar servei durant 6 mesos al “Servicio Social de la Mujer”, també trobem la “Organización Juvenil de Falange” (intent de pautar i controlar a les nenes)

Page 36: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

La dona durant el Franquisme

Repressió de la consciencia feminista i les capacitats de la dona.

Principis ideològics, totalment conservadors i reaccionaris: dominació i subordinació mitjançant una autoritat (paternal i/o marital) i una jerarquia on l’home ocupa el centre de l’organització.

Les dones del Regim, queden allunyades dels centres del poder i decisió de l’Estat. L'Església contribueix a la formació del model d’esposa i mare, inculcant el matrimoni canònic i la cristianització de la llar. La majoria d’edat de la dona eren els 25 anys.

La secció femenina forma part del franquisme fins a l’arribada de la democràcia, intenta exaltar la feminicitat, la maternitat, la submissió l’esperit de sacrifici, desapareix la capacitat intel·lectual, creativa i critica de la dona, es converteix en l’ombra de l’home. El medi rural condiciona i reforça aquesta imatge.

La dona col·labora mitjançant missions de propaganda i d’organització, en la “construcción de una España grande e imperial” – “es a ti a quien te toca actual (mujer), compromete al hombre a hacerlo”.

Page 37: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

Als anys 50, la secció femenina burocratitza les seves tasques, i incrementa la seva tasca formativa. Aquestes es duen a terme amb la formació obligatòria, com el “Servicio Social” i el control de la educació.

El Regim Franquista no va ser monolític. Els primer anys, dècada dels 40, van ser de silenci, i joves sotmeses – Supressió social i política. L’estat en un principi incorpora a les dones al mercat laboral, ja que eren una ma d’obra barata. Les dones en casar-se, tenia l’obligació d’abandonar el treball.

Entorn als anys 50, la població comença a traslladar-se a les ciutats, les dones adultes i les nenes son les que treballen dins i fora de la llar.

Goya Abad: "A mis doce años ya ayudaba en casa lo que podía; a los trece años empecé a aprender los trabajos del campo; mi trabajo era el hogar o doméstico".

A partir dels anys 60, i en part degut al turisme, canvien el pensament i els modes de vida (a finals de la dècada, introducció de mètodes anticonceptius) – desperta el feminisme – consciencia social, associacions universitàries, accions del partit comunista, i una església oberta a qüestions socials. Es crea la "Ley sobre derechos políticos, profesionales y laborales de la mujer" (1961). Al 1970, permet a les dones mantenir el seu lloc de treball desprès de casar-se.

Page 38: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

“Cuando estéis casadas, pondréis en la tarjeta vuestro nombre propio, vuestro primer apellido y después la partícula ‘de’, seguida del apellido de vuestro marido. Así: Carmen García de Marín. En España se dice de Durán o de Peláez. Esta fórmula es agradable, puesto que no perdemos la personalidad, sino que somos Carmen García, que pertenece al señor Marín, o sea, Carmen García de Marín”.

Sección Femenina. ‘Economía doméstica’ para Bachillerato, Comercio y Magisterio, 1968

“La vida de toda mujer, a pesar de cuanto ella quiera simular -o disimular- no es más que un eterno deseo de encontrar a quien someterse. La dependencia voluntaria, la ofrenda de todos los minutos, de todos los deseos y las ilusiones, es el estado más hermoso, porque es la absorción de todos los malos gérmenes -vanidad, egoísmo, frivolidades- por el amor”.

’Medina’, revista de la Sección Femenina, 13 de agosto de 1944

“Las mujeres nunca descubren nada; les falta, desde luego, el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer más que interpretar, mejor o peor, lo que los hombres nos dan hecho”.

Pilar Primo de Rivera, 1942

Page 39: evoluci de La Dona a Espanya Sin Fotos

ACTIVITAT“Una mujer que tenga que atender a las faenas domésticas con toda regularidad, tiene ocasión de hacer tanta gimnasia como no lo hará nunca, verdaderamente, si trabajase fuera de su casa. Solamente la limpieza y abrillantado de los pavimentos constituye un ejemplo eficacísimo, y si se piensa en los movimientos que son necesarios para quitar el polvo de los sitios altos, limpiar los cristales, sacudir los trajes, se darán cuenta que se realizan tantos movimientos de cultura física que, aun cuando no tiene como finalidad la estética del cuerpo, son igualmente eficacísimos precisamente para este fin”.

’Teresa’, revista de la Sección Femenina, marzo de 1961.

“No hay que tomar el deporte como pretexto para llevar trajes escandalosos. Podemos lucir nuestra habilidad deportiva, pero no que estas habilidades sirvan para que hagamos exhibiciones indecentes. Tampoco tenemos que tomar el deporte como pretexto para independizarnos de la familia, ni para ninguna libertad, contraria a las buenas costumbres”.

Sección Femenina. ‘Economía doméstica’ para Bachillerato, Comercio y Magisterio, 1968