L evista 322

SUMARINOTÍCIES DE L'ESCOLA- Recepció de la Mercè ............................................pàg. 5 i 6

SORTIDES- Sortida a les piscines Picornell .............................pàg. 4- Sortida al caixafòrum: El Bola ..............................pàg. 7- Sortida a Cerdanyola del Vallès ...........................pàg. 8- Sortida a Can Girona ...........................................pàg. 9- Sortida a Vilanova i la Geltrú ...............................pàg. 9 i 10- Sortida al Canal Olímpic ......................................pàg. 10- Sortida al "Picalletres" ..........................................pàg. 11- Sortida a Collserola .............................................pàg. 12 i 13- Sortida a Nature Park ...........................................pàg. 14 i 15

CRÍTIQUES- De l'escola: El pati de l'escola .............................pàg. 15- Cine: “El Orfanato” ..............................................pàg. 16- Literatura:” Eragon” .............................................pàg. 17

RACÓ ARTÍSTIC- Mozart ..................................................................pàg.18- Carta a un maltratador .........................................pàg. 19 i 20- El "Boquitas" ........................................................pàg. 21- Recuerdos ...........................................................pàg. 22- Un año interrumpido ............................................pàg. 23, 24 i 25

ESPORTS- Futbol Sala INMACO ...........................................pàg. 26 i 27- Esgrima ...............................................................pàg. 28

REPORTATGES- Saló del manga ...................................................pàg. 29

PASSATEMPS- Mots encreuats ...................................................pàg. 30- Sudokus ..............................................................pàg. 31

HORÒSCOPS .......................................................pàg. 32

GRANS ESDEVENIMENTS DE L'ESCOLA- Jubilació de la Tina .............................................pàg. 33- Introducció de l’aula d’acollida ...........................pàg. 33- La festa de Nadal 07-08 .....................................pàg. 34

L evista 32 3

EDITORIALEncetem un nou curs i, un cop més, La Revista es posa en marxa per oferir-vos unseguit d'articles i informacions que esperem que desvetllin el vostre interès.L'Equip de Redacció d'aquest any s'ha vist molt renovat amb la marxa d'algunscol·laboradors i amb l'entrada de noves persones que, sens dubte, ajudaran a fercréixer la nostra publicació.En aquest número trobareu, com sempre, una mica de tot: informació sobre les sor-tides del dia de Sant Francesc, crítiques, col·laboracions artístiques (literàries i pic-tòriques) d'alguns de vosaltres, passatemps...i tota una secció dedicada a l´aulad´acollidaLa Roser Castañé, professora de secundària i batxillerat, i membre de l'equip de LaRevista, ha tingut una preciosa nena, la Maria, que va néixer el 26 de novembre. Desd'aquí enviem molts petons a mare i filla. FELICITATS!L´Eduard ,el professor de música de la nostra escola, ha estat pare per segona ve-gada d´una nena molt maca, la Caterina, també li enviem molts petons.FELICITATSDes de La Revista la professora Tina Prenafeta s’acomiada de tota l’escola i nos-altres aprofitem l’avinentesa per dedicar-li un article agraint el seu treball com a pro-fessora i la seva dedicació i implicació a La Revista.Esperem que aquest nou curs ens sigui plaent i profitós i que aquest Nadal ens hagiomplert de pau i germanor.

Per a la propera revista ens podeu fer arribar les vostes col·laboracions a aquest cor-reu electrònic.larevistaAR@gmail.com

La Revista és una publicació gratuïtade l'Escola Anna RavellCoordinació i Redacció: TinaPrenafeta, Cèlia Vilaltella, Laia Segurai Núria Vilar.Redacció i muntatge: Ainoa Sadia,Manel Atserias, Alexander Salvador,Erik Font, Anna Abad, Anna Rodríguezi tots els alumnes d'ESO i Batxilleratque signen els seus articles.Portada: Raquel Lleonart.Dibuixos: Ainoa Sadia i MarcFernández.Fotografies: David Serra, DavidGómez, Anna Murillo, CarmeBusquets, Marc Canas, Ignasi Flores.Agraïments: Carme Busquets, DavidGómez, David Serra, Anna Murillo.

L evista 324

SORTIDA A LES PISCINES PICORNELL

Els alumnes de 1er d' ESO endiferents dates vam anar a lespiscines Picornell:

-5/ 11/ 07 (1er ESO A )-12/ 11/ 07 (1er ESO B)-19/ 11/ 07 (1er ESO C)

L'activitat va durar tot el matí.Cada grup-classe es va dividir endos subgrups: un feia piscinamentre l'altre feia una gimcana.Després es van intercanviar.

Finalment ens vam trobar tots a laporta d'entrada a les piscines ales 13 h. A les 13h 30' vam arribara l'escola molt cansats, però a lavegada contents perquè ens hovam passar d'allò més bé.

Creiem que ha estat una sortidafantàstica i que cada any s'ha derepetir.

L evista 32 5

RECEPCIÓ DE LA MERCÈ 07 AMB L'ALCALDE JORDI HEREU!

El dia 21 de setembre de 2007, l'alumne Manel Atserias Luque va assistir amb laseva mare al Palauet Albéniz, en un dels actes de la Festa Major de Barcelona.

Estimats/ades alumnes,Abans que comencéssim el curs escolar, vaig rebre una invitació d'en Jordi Hereu,alcalde de la ciutat de Barcelona, en la qual em convidava al Palauet Albéniz ambmotiu de les festes de la Mercè. Hi podia assistir amb un acompanyant. I com que notinc cap relació formal amb cap noia (i no és cap indirecta), vaig convidar la mevamare, la qual es va posar molt contenta quan li ho vaig dir.

I ara preguntareu: Per què l'ha convidat l'alcalde? Doncs és ben senzilla la resposta,estimats companys: si recordeu, fa un any aproximadament que em vaig presentar ales eleccions del Consell Escolar d'aquesta escola. Com ja sabeu la gran majoria devosaltres, aquestes eleccions les vaig guanyar. Posteriorment, em vaig presentar ales eleccions del districte, que també vaig guanyar. I finalment a les de Barcelona, enles quals també vaig resultar guanyador. En aquestes darreres eleccions (districte iciutat) només podia votar un grup reduït d'alumnes que representaven unes altresentitats escolars i que, lògicament, també volien optar a aquest càrrec. En aquestscasos, el sufragi universal no es va aplicar ja que no tots els alumnes de la ciutatpogueren votar. Però, què hi farem, la vida funciona així. Jo que m'havia fet il·lusionsd'anar escola per escola fent campanya electoral! Massa somiatruites sóc! Doncs bé,ja coneixeu el motiu pel qual l'alcalde em va convidar.

L evista 326

I va arribar el dia esperat. Jo estava bastant excitat ja que coneixeria personalmenten Jordi Hereu i, qui sap, potser algú més... Abans de dirigir-me a la festa, vaig anara l'escola Anna Ravell a rebre les classes corresponents d'un divendres. Un copacabada la jornada estudiantil, vaig anar cap a casa i vaig esperar que vingués lameva mare. Ens vam arreglar i vam sortir de casa puntuals per arribar bé al PalauetAlbéniz. Aquest Palauet està al capdamunt de l'Avinguda Maria Cristina, darrere del MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).

Un cop vam ser allà, vam veure que hi havia molta gent convidada a aquella festa. Ijo que em pensava que seria una festa íntima de quatre gats... Doncs va ser tot elcontrari. A més, penseu que també hi anaven els acompanyants dels invitats, a lafesta. Però la veritat és que no em puc queixar. Va ser arribar allà i moldre. La mevamare i jo teníem dos objectius fonamentals en aquella recepció. En primer lloc, men-jar els deliciosos canapès que servien els diferents restaurants que van portar elcàtering de la recepció. En segon lloc, fer-me fotografies amb les personalitats polí-tiques més reconegudes de Catalunya. I es van complir ambdós objectius.El segon fou el més divertit. Em vaig poder fer fotografies amb en Jordi Hereu,alcalde de Barcelona; amb en Josep Montilla, President de la Generalitat deCatalunya; amb en Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat; amb en JordiPortabella, extinent d'alcalde de Barcelona de la formació política d'ERC (EsquerraRepublicana) i amb la Judit Mascó, exmodel. En aquest cas, la Judit anava de con-vidada, però la seva va ser la millor fotografia de totes. Amb una dona tan bella comella....(ja li vaig dir que ho era).I els dos petons que no faltessin!!!El paisatge d'allí i l'interior del Palauet van propiciar que la festa fos un èxit en totsels sentits. I bé, crec que ja ho he dit tot. Moltes gràcies per tot i ens veiem en unaaltra ocasió. Per qualsevol dubte, ja sabeu on sóc.

Abraçades als nois i petons a les noies. Cordialment, Manel Atserias Luque,Conseller dels centres escolars concertats i privats de Barcelona.

Postdata: Recordeu una cosa, estimats/ades: si votes en Manel, tots hi guanyem!

L evista 32 7

EL BOLA

El dia 16 d´octubre, els alumnes de 3r d´ESO vam anar a veure la pel·lícula “El Bola”a CaixaFòrum.El film tracta d´un noi de 12 anys que viu amb els seus pares i l´àvia. Té problemesfamiliars: el maltractament per part del pare envers la mare i ell, la manca d´afecti-vitat i el patiment per la mort del seu germà.La seva vida canvia amb l´arribada d´un nou company: Alfredo, que es convertirà enun amic de veritat. S´ajudaran l´un a l´altre i compartiran també el dolor. A més, lafamília de l´Alfredo és molt diferent de la d´en Bola: són oberts, afectuosos, tenenamics... En conèixer-los, descobrirà una altra manera de viure i de relacionar-se ambels adults i ampliarà el seu món...Al llarg de la pel.lícula, l´emoció de l´amistat i la fascinació per un nou món s´inter-calen amb el dolor per la pèrdua d´una persona estimada i la por... La por de tornar a casa.Per mitjà d´aquesta pel·lícula ens adonem que l´adolescència és una etapa complexai difícil sobretot si l´ambient familiar i social no és favorable.Després de visionar el film hi va haver un debat en el qual hi va intervenir en JaumeFunes (psicòleg, educador i periodista). Després del col·loqui vaig arribar a les següents conclusions:

- La importància de la confiança, l´educació per part dels pares i la bona convivènciadins del marc familiar.- Cal resoldre els conflictes amb el diàleg i mai s´ha de fer servir la violència.- El paper destacable dels amics durant l´etapa de l´adolescència.

Sandra Fàbrega, 3er ESO C

L evista 328

EXCURSIÓ A CERDANYOLA DEL VALLÈS

Tot primer d'ESO vam anar a l'alberg Flor de Maig, un lloc on hi havia un parc, uncamp de futbol i moltes coses més. A les nou vam sortir cap al Passeig de l'Exposició,i ens vam dividir entre dos autocars. Un d'ells va trobar caravana i va trigar gairebédues hores i quart, però en arribar tot va anar molt bé.

A la tarda, després de dinar, uns nens d'una altra escola van venir, però no hi vahaver cap problema a l'hora de jugar a futbol amb tots ells. Després d'una anada moltllarga, les professores van trobar adequat sortir una mica abans. Al final, de tan aviatcom vam sortir, vam arri-bar una mica abans dedos quarts de cinc. Total,que com que no ens vaploure gens, els alumnesde primer estaven con-tents i molts pensen ques'hauria de repetir un copal trimestre.

Laura Gonzalvo 1r C

L evista 32 9

Sortida a Can Girona

El dia 4 d'octubre, els alumnes de segon d'ESO vam anar a Can Girona a passar eldia. Durant el recorregut amb autocar, alguns escoltaven música, uns altres parlaveni la resta cantava. Quan vam arribar a Can Girona, les tutores ens van explicar quinseren els límits i ens vam posar a jugar. La majoria va començar a jugar a futbol enun camp una mica petit, uns quants van anar a veure els cavalls i les vaques que hihavia, i la resta va anar a passejar per camins que anaven a parar a una granesplanada, on hi havia un bosc on no podíem anar, i una font on alguns alumnes esvan posar ben xops. Després d'una estona vam fer petits grups i ens vam posar adinar, i quan vam acabar, vam tornar a jugar.Quan ja era hora de marxar cap a l'escola, vam recollir algunes coses que havíemdeixat per terra i vam pujar a l'autocar. Tots estàvem més cansats que a l'anada. Del'excursió, en general, hi havia diferents opinions per part dels alumnes: a alguns elsva agradar i a d'altres no. Els primers van destacar sobretot com a coses que elsagradessin: els partits de futbol i l'esplanada.

Montse i Cristina Ribera 2on ESO B i C

Excursió a Vilanova i la Geltrú

El dia 4 d'octubre, diada de Sant Francesc, vam realitzar la tradicional sortida d'inicide curs. Vam anar a Vilanova i la Geltrú amb tren.Vam quedar a tres quarts de nou a la parada del Poble Sec de la línia tres del metro.A Sants Estació vam fer transbordament per agafar el tren i fins que no vam arribarva passar una llarga estona . Vam estar parlant i jugant.En arribar, anàrem a una mena de plaça a esmorzar i després cap al parc de RibesRoges. Era molt gran: hi havia quatre camps de bàsquet, dos de futbol i un altrecamp més petit de bàsquet de sorra. Tan bon punt vam arribar, tothom se´n va anara jugar a bàsquet, futbol i a rebolcar-se per la sorra, encara que els camps de bàs-quet i futbol estaven mullats perquè havia plogut i era una mica perillós jugar-hi. Hiva haver alguna caiguda, però sense importància.Feia sol i s'hi estava bé. Molts van aprofitar i es van quedar a veure com jugàvem abàsquet i futbol i d'altres s'estaven a la platja parlant, escoltant música, jugant entreells o simplement mirant aquell immens paisatge tan bonic.Quan era ja la una, vam començar a menjar. Hi havia gent que fins i tot ja haviacomençat a dos quarts d'una.Després de dinar ja començava a fer calor, i molta gent es va asseure a la platja aparlar, ja que havíem de fer la digestió i tothom estava cansat, però hi va haver gentque va anar a jugar a bàsquet i futbol encara que fes calor, estiguessin cansats iacabessin de dinar.Hi va haver un ferit: el Marc Rico, que es va trencar el dit del peu i el van portar al'hospital i després ja va anar directament a l'estació amb l'Àngels.A tres quarts de tres vam estar llestos per tornar a l'estació i allà vam esperar unaestona que vingués el tren (de dos pisos, per cert) i quan va arribar vam anar al pisde baix, i vam estar allà fins que vam haver de sortir per agafar el metro.

L evista 3210

Quan vam arribar a la parada del Poble Sec, va començar a ploure i, de sobte, vacaure un aiguat en molt poc temps. Molts vam haver de creuar el Paral·lel corrents,de l'aigua que queia.La majoria vam arribar xops a casa, però almenys ens ho vam passar bé.

Ainoa. 3r d'ESO A

Excursió al Canal Olímpic

El dijous 4 d´ octubre, com cada any, va tenir lloc la sortida d´inici de curs. Elsalumnes de 4rt d’ESO vam anar al Canal Olímpic.De bon matí ja estàvem tots al lloc de trobada previst, formant petits grups entreamics. El primer tema del qual vam parlar va ser el temps, ja que el cel estava bastant ennu-volat i amenaçava pluja. Però per sort el temps no va empitjorar. Així que vam aga-far les nostres motxilles i vam pujar a l'autocar. Tan bon punt vam arribar al nostre destí, els professors ens van deixar temps lliure iens van dir a quina hora havíem d'estar allà per preparar-nos per fer l'activitat de lescanoes.Un cop explicat el tema de l´hora, ens vam escampar per tot el canal, cada un ambels seus amics i amigues. A prop meu alguns companys van fer partits de futbol. Com que hi havia dos campses van fer dos partits. En definitiva, jugant a futbol, encara que no ho fèiem massabé alguns com jo, ens ho vam passar bastant bé.Per una altra banda moltes companyes es van passar el temps fent-se fotografies,altres passejant i fins i tot em van dir que alguns van llogar barquetes, però no sé, siaixò és veritat. Al cap d'una estona vam dinar, la majoria anàvem amb entrepans, però hi va haveralguna companya que venia més ben preparada amb "tuperwares" i menjar preparat.Això sí que és tenir barra!Al cap d´una estona vam començar l'activitat de les "barques". Ens van dividir en dosgrups, un va començar amb les canoes i un altre amb els caiacs. Encara que no sabíem com maniobrar del tot bé, ens ho vam passar de meravella.Amb els rems ens mullàvem entre nosaltres i si no anaves amb compte acabavesben xop! En acabar les dues activitats, ens va tocar recollir el material i llavors va ser quan vacomençar a ploure. Almenys no ens ha plogut durant l'activitat!Hi va haver una barqueta que va caure a l'aigua sense voler entre l'enrenou deguardar el material. Aleshores va entrar en acció en Víctor Pla! Que es va llençar al'aigua per retornar la barqueta a terra ferma. Va ser una cosa sorprenent perquè comque havia d´agafar la barqueta amb una mà, no podia nedar bé i almenys a mi emva semblar que nedava com un gos!En finalitzar l'activitat ens vam dutxar i vam pujar a l'autocar mentre que alguns moltprevisors ens menjàvem el berenar que ens havíem portat.En arribar a Barcelona va començar a caure un xàfec impressionant i sota la plujavam tornar a casa, cansats d'un dia molt emocionant.

Alexander Salvador. 4ESO C

L evista 32 11

Sortida al PICALLETRES

Divendres 9 de novembre, 30 alumnes de 3er d'ESO van assistir al concursPicalletres ( 27 alumnes com a públic i tres concursants ).Les alumnes concursants van ser:

- Cristie Domingo ( 3r ESO A )- Sandra Fàbrega ( 3r ESO C )- Núria Casado ( 3r ESO C )

Cal felicitar-les perquè ho van fer molt bé i van deixar en un bon lloc l'escola. Vanobtenir 320 punts.

L evista 3212

Sortida a Collserola

El passat dijous 4 d'octubre els alumnes de 1r de Batxillerat van fer la tradicional sor-tida de principi de curs a la muntanya de Collserola.

Els alumnes van sortir de Plaça Catalunya, a les 9 del matí, on els esperaven els pro-fessors, i van agafar el tren en direcció al Tibidabo. Des del peu de la muntanya, vanagafar per torns el Telefèric i, després d'esmorzar en una plaça al costat de l'estació,van caminar fins a la coneguda Torre de Telecomunicacions de Collserola. Desprésde dividir els alumnes en petits grups, un per un van anar pujant amb l'ascensor capal mirador de la torre (situat a poc més d'uns 100 metres) on, tot i la boira, es podi-en apreciar les seves magnífiques vistes de Barcelona i dels seus afores. Caldestacar la sensació de vertigen que provoca l'alçada.

Després de la visita al mirador, la passejada va seguir pel Parc Natural de Collserola,que ocupa una extensió d'unes 11000 hectàrees. Després de recórrer una bona partdel camí, alguns dels alumnes van decidir anar a veure l'audiovisual en un dels cen-tres del Parc , mentre que la resta dels companys va decidir seguir pels voltants.

Quan va arribar l'hora de dinar, van parar en una esplanada situada a prop del poble.Van estar-s'hi tota la tarda, on van poder parlar entre ells o jugar. Quan ja comença-va a ser l'hora de tornar, van plegar i van tornar a agafar el tren en direcció aBarcelona.

Marc Viladrich1r Batx B

13L evista 32

L evista 3214

UNA SORTIDA INOBLIDABLE!

Els alumnes de segon de Batxillerat de l'escola Anna Ravell vam anar, el dia quatred'octubre, festa de St. Francesc, al Nature Park de Cerdanyola del Vallès.En arribar al punt de trobada per començar l' "expedició", a la Plaça de Catalunya,no hi havia encara molta gent (per no dir que només hi havia una o dues persones...);per tant, vam haver d'esperar força estona aquells que arribaven tard. Un cop ja hivam ser tots vint-i-nou, vam agafar el tren en direcció a Cerdanyola del Vallès. El tra-jecte fou curt. Quan vam arribar a l'estació de Cerdanyola, vam haver de caminar unquart d'hora per arribar a les instal·lacions de Nature Park. El recorregut se'ns va fercurt, ja que parlàvem de les nostres inquietuds juvenils. El paisatge era molt bonic ialguna noia que hi havia també ho era. Finalment vam arribar a Nature Park, on ensvan deixar una estoneta per esmorzar amb tranquil·litat. Després, vam anar a lesinstal·lacions (una zona d’arbreda) i allí els monitors ens vam explicar com havíemde penjar-nos en aquells cordills que envoltaven els arbres. No explicaré el mètodeja que no és molt interessant (però per a nosaltres sí que ho era perquè ens jugàvemla vida en aquells arbres tan alts).Abans d'entrar en els circuits de Nature Park, vam estar entrenant-nos en un mini cir-cuit on hi havia una escala de fusta per pujar a un arbre. Després havíem d'anar d'unarbre a un altre passant per un cordill molt prim suspès en l'aire. Evidentment,anàvem subjectats amb uns mosquetons per tal de poder realitzar l'activitat progra-mada sense risc d'accidents.La tercera fase consistia a agafar-se d'una corda i llençar-se amb aquesta fins arri-bar a l'altre tronc. I la quarta fase era llençar-se per una tirolina, que era el més diver-tit de tot el circuit. Quan la gran majoria de gent se'n va anar a començar el circuitgran, vaig tornar a repetir el mini circuit perquè volia entrenar una mica més abansde donar el gran pas. A partir d'aquí, tot anava molt bé. Però el gran moment va arrib-ar. Només us vull dir que quan vaig començar el circuit verd (principal), vaigcomençar a suar i a cridar com un comdemnat i els companys i companyes (algunprofessor també...) es reien de mi a causa d'aquella cara de sofriment que posava.També es van queixar alguns perquè deien que dificultava la dinàmica de l'activitat acausa de la meva lentitud. Però era el que hi havia...després d'haver acabat el circuitverd, tenia la samarreta tota suada. Però va valer la pena. I encara no s'havia aca-bat. La gent em va animar a pujar al circuit vermell. En un principi no ho veia clar,però en veure que pràcticament tothom el feia, doncs em vaig animar. Evidentment,en aquell circuit començaria al darrere de tots per tal d'afavorir-los. I va ser el millor!L'únic inconvenient fou quan em vaig quedar al mig de la tirolina més gran de NaturePark ja que no vaig tenir temps d'agafar-me al tronc de l'arbre. Però en general, totbé.Després d'aquest circuit, un altre sector de l'alumnat, el més espavilat i valent, vaanar al circuit vermell i posteriorment al circuit negre, el més difícil. La mevaenhorabona a tots aquells que van tenir tant de coratge per fer aquell circuit tan com-plex.Jo em vaig quedar en el vermell, on prou feines tenia de no cridar. Després de la gransuadeta, vam recarregar les forces menjant al voltant del recinte. Els professors i jovam anar a un restaurant que hi havia a l'entrada del parc, ja que teníem fam i volíemtastar el menú del dia.

L evista 32 15

EL PATI DE L'ESCOLA

El pati de l'escola és gran però a la vegada petit, perquè hi ha molts nens a l’hora del’esbarjo i no es pot jugar a pilota, a corda, etc.Com que hi ha molta gent, al pati també hi ha molta brutícia. La gent no llença lesdeixalles a la paperera sinó a les plantes, al terra o, de vegades, a la font o als lava-bos. I això s'ha d'acabar perquè si tothom llença brutícia al pati, les senyores de laneteja hauran de fer el doble de feina i això no és correcte. Així que, si us plau, lesdeixalles a la paperera, i no al terra. Tenir l´escola neta i bonica és cosa de tots.Gràcies per col·laborar i llegir aquest article.

Erik Font, 1er ESO C

Tot era molt bo! I finalment, per acabar, vam tornar cap a caseta, perquè desprésd'un dia d'esforç físic, teníem ganes de trepitjar casa nostra per tal de reposar. Elviatge de tornada va anar bé. I amb tot això, us deixo. Gràcies. Abraçades i petons.Cordialment, MANEL ATSERIAS LUQUE, 2 BAT BPostdata: aquell dia va fer bon temps i, fins i tot, va sortir el sol...(tot i que molta genthavia dit que plouria).

L evista 3216

"El orfanato" és una pel·lícula dirigida per Guillermo del Toro. La protagonista princi-pal és Belén Rueda, que comparteix cartell amb altres actors reconeguts comGeraldine Chaplin, Fernando Cayo i Mabel Rivera.

Es pot dir que aquesta història pertany al gènere thriller surrealista o simplement queés de terror, la majoria de gent opta per la segona opció.L'argument tracta de Laura (Belén Rueda) que juntament amb el seu marit, Carlos(Fernando Cayo) decideix obrir una residència/escola per a nens amb discapacitat allloc on ella havia crescut, un orfenat. Els dies abans de la inauguració del centre, el fill de Carlos i Laura, Simón (RogerPríncep), comença a imaginar-se una sèrie d'amics invisibles. Al principi la Laura noli fa cas perquè normalment ell ja tenia un amic invisible, però es comença a posarmolt pesat i ella perd els nervis. El dia de la inauguració del centre, Simón desa-pareix. A mesura que avança la pel·lícula, la Laura es va capficant cada cop més pertrobar el seu fill, a causa del seu sentiment de culpabilitat, i aquesta angoixa fa quecregui en fenòmens paranormals, fins al punt que comença a notar la presència d'es-perits que són els seus antics companys de l'orfenat, i li fan reviure moments del pas-sat ja gairebé oblidats per ella, però que l'ajudaran a resoldre el misteri que la por-tarà de nou fins al seu fill.

La pel·lícula té un final sorprenent, que no deixa indiferent ningú que la veu.Les seves escenes plenes d'emoció i d'intriga van aconseguir crear un ambient detensió dins de cadascuna de les sales de cinema en què es va emetre. No és unapel·lícula de terror morbós (estil “Saw”) sinó que el que es busca realment és que t'in-trodueixis en determinats moments dins del film i així fer que cadascun dels ensurtsque et produeix el sentis realment, ja que no és terror continu, però les parts que pre-tenen fer-te tapar els ulls o fins i tot saltar del seient ho aconsegueixen.

Personalment creiem que és una pel·lícula que és interessant de veure, ja que és pera tots els públics, fins i tot per a la gent que diu que no li agrada veure pel·lícules deterror. És entretinguda i en cap moment tens ganes que s'acabi. La qualifiquem de molt

bona.

Laura Carpena i Christie Domingo3r ESO A i C

L evista 32 17

Eragon

A qui li agradin les novel·les d’aventures de dracs, bèsties mitològiques i de guerrers,ja pot anar aixecant-se del sofà de casa i adreçar-se a la llibreria més propera.

La història pot ser una mica pesada per als que no els agrada llegir i com a alterna-tives hi ha la pel·lícula i el videojoc.

Christopher Paolini, l'autor, ha publicat posteriorment “Eldest”, la segona partd'”Eragon”.Aquests dos llibres formen part d'”El llegat”, que és el nom que té la trilogia, de la qualencara falta la tercera entrega. Si us ha agradat “Eragon” us animem a llegir “Eldest”,que encara està més plena de dracs, fantasia i màgia.També recomanaríem la pel·lícula, ja que la versió cinematogràfica reflecteix molt béels aspectes principals del llibre.

Per a més informació entreu ahttp://www.eragons.comAllà hi podreu trobar fotos, fòrums i molt més!

L evista 3218

Mozart

Mozart convertia en artTot allò que havia creat.

Dos-cents cinquanta anys des del seu naixement,A la gent encara li ve al pensament

Cada fragment de la seva obra,On cada desafinament sobra.

De ben jove ja tocava,Davant de gent d'alta gamma de l'aristocràcia admirava.

Encisava reis, nobles i músics famososAmb els seus ritmes meravellosos.

amb només deu anys li van encomanarla primera òpera que composà.

Per un príncep va treballarPerò després es va independitzar.Passa a formar part dels maçonsI segueix fruint en fer cançons.I com tothom al final s'enamora

De Constanza, una cantant encisadoraPerò als trenta-cinc anys una malaltia l'atrapa

I sa vida finalitza,La seva última etapa.Però no ens entristim

Perquè fins que ens morimRecordarem que en el seu llegat,

Obres com La flauta màgica han quedat.

Marc Sàez2on ESO A

L evista 32 19

CARTA A UN MALTRATADOR.

Querido papá,

Debes entenderme, comprender por qué lo hice. Yo sólo buscaba lo mejorpara todos, ¿Fui egoísta? Quizás, pero en aquel momento hice lo mejorTe pedí, te supliqué que no volvieras a pegar a mamá, pero no me hiciste caso, meignoraste como a un niño.Muchas promesas sin cumplir ( 'voy a cambiar, voy a cambiar', repetías constante-mente), pero no, una y otra vez la pegabas, le gritabas, la humillabas y yo, delante,llorando amargamente, aguantando tus insultos, excusas inventadas e incoherentes,explicaciones a los médicos :'No, es que mi hijo le dio con la puerta en la cara...' 'Fuesin querer doctor...'Ya no podía más.

Aquella noche llegaste borracho, como cada noche desde hacía quince años.Madrugada, la casa en silencio. Mamá esperándote en el sofá, inquieta. Yo en micuarto, expectante. Se oyó tu grito de bienvenida, una grosería, después más gritos,fuertes, que contrastaban, con el latir de mi corazón. Recuerdo que bajé las escaleras con la mente en blanco. El primer golpe, el segun-do, un cuerpo que cae al suelo... Normalmente proferías dos insultos más y te ibasa dormir, pero aquella vez... Fue todo distinto.Entré en el comedor y vislumbré a mamá inerte, tu encima, ensañándote con su cuer-po. Noté que ya no respiraba, estaba morada y una furia latente brotó de mi interior:años de silencio, de sollozos en mi cuarto, de puñetazos en la pared, de insultos quese quedaban en la punta de mi lengua, se vieron representados en mi joven rostro.Mil formas de matarte se me ocurrieron en aquel instante, pero sólo cogí un cuchilloy te miré a los ojos. Tu rostro enjuto se giró hacia mí, aquellos ojos azules tan boni-tos antaño, ahora se hallaban inyectados en sangre, medio cerrados por el odio y porlos litros de alcohol que habías ingerido, aquellos gélidos ojos que de pequeño mehabían infundido tanto miedo. Esa noche no, me sentía fuerte, había conseguido que olvidaras a mamá por unmomento y que centraras tu odio en mí, noté que ella volvía a respirar.Tu sarcástica risotada me dejó helado, agarré con más fuerza el mango del cuchillo...

Y todo sucedió tan rápido. En un momento estabas encima de mí, intentando lasti-marme, yo retrocedí , e instintivamente, clavé el cuchillo en tu estómago. Gritos, san-gre, mamá abrazándome, la ambulancia, la policía, preguntas sin respuesta, miedo,noches en vela, psicólogos...

L evista 3220

Han pasado seis meses, seis meses de tu muerte, seis meses de calma, de paz.Ahora somos felices, viviremos todo lo que a tu lado no hemos podido vivir. Sé que desde donde estés me entenderás, lo hice porque mamá no se merecía elcalvario que estaba pasando por tu culpa, porque seguía amándote pese a todo,pese al dolor físico y moral, pese a que cada día había una discusión, cada nocheuna agresión.Hoy sonríe, ve la vida como una bendición y no como una tortura. Yotambién.

No estoy orgulloso por haberte matado, pero no me arrepiento; el pasado es pasa-do, lo que está hecho, hecho está y ya nada se puede cambiar.

Espero que todo te vaya bien allí arriba, y una última cosa: si algún día novolviéramos a ver y sucediera algo semejante, volvería a hacer lo mismo sin dudar-lo ni un instante.

Pero, todavía me perturba una pregunta, que anida en mi corazón desde aquelmomento, ¿Hice bien, papá?¿ Habrías cambiado, quizás?Tu hijo.

Alex Salvador, 4Eso C

L evista 32 21

"EL BOQUITAS"

Antes de nada quiero decir que cualquier parecido de los personajes de la historiacon la realidad es pura coincidencia.

Éranse una vez un alumno llamado Víctor, "Boquitas" para los amigos, y una profe-sora a la que todo el mundo conocía como "La Filósofa".El joven alumno había puesto en duda el trabajo de los "cuentacuentos" y habíadicho que él también podía escribirlos. La profesora, a quien se le ponían los pelosde punta escuchando la música de Mozart, le desafió a que demostrara esa valía, dela que tanto presumía, a la hora de contar cuentos.Él, ni corto ni perezoso, presentó un cuento magnífico sobre una chica de rojo y unlobo. Sólo un problema: lo había copiado de un lugar al que la gente llama Internet.La profesora quedó maravillada con tal historia y pensó en dejar de cuestionar lahabilidad del chico como escritor. Pero después de mucho pensar un vago recuerdoapareció en su mente: podía recordar una historia igual que la que había escritoaquel chico. ¡Era la Caperucita Roja! Un cuento cuyo autor no se sabía si era cono-cido o desconocido, eso habría que preguntárselo a Carlos Acín, otro alumno muysabio.

Al día siguiente la profesora reveló el misterio del cuento y el famoso alumno tuvoque aguantar la humillación de que le pusieran el sobrenombre de "El Boquitas" paratoda la vida.

Víctor Just, 2on Batxillerat A

L evista 3222

RECUERDOS

Estaba todo oscuro. Había agua a mis pies. De repente, vi un árbol muy grande, meparece que era un árbol milenario. Vi la luna, que reflejó todo lo que había a mialrededor. Estaba en un lago, pero era de noche y no se veía si había vida allí. Todoera oscuro y la luna blanca empezó a resplandecer cada vez más. Estaba flotando.De repente desaparecí. Quedé inconsciente, y cuando me desperté, estaba todoblanco, estaba en un espacio donde era un todo, algo raro y nuevo para mí. Cuandome moví, empezaron a aparecer imágenes. La que salía en esas imágenes y vídeosera yo. Yo, cuando era pequeña. Era como si estuviera recordando todo lo que mehabía pasado hasta entonces. También salían mi familia, mis amigos, todos los queestaban a mi alrededor, los que me querían y me han querido hasta ahora. Pasó unrato. Faltaba poco para que se terminarán las imágenes y los vídeos. Se terminaron.Todo se volvió negro. Desaparecí. Volví a aparecer donde estaba al principio, en eseoscuro lago, la luna blanca, el árbol milenario... nada había cambiado, como si nohubiera pasado el tiempo. Subí al árbol para relajarme un poco, ya que no sabía que

me estaba pasando, y cuandollegué arriba, todo desapareció yme precipité en el vacío. Mientrascaía, perdí el conocimiento, perotenía la sensación de que noaterrizaba nunca, que mientrascaía, algo se me aparecía en mimente, pero no recuerdo el qué.En ese momento serían las tres olas cuatro de la madrugada.Ahora tengo visiones pero no lasentiendo, no las comprendo.Hasta ahí ya no sé nada más. Nome desperté hasta las ocho de lamañana.

Cuando me levanté de la camame sentía rara, estaba agotada,me dolía la cabeza, como si

hubiera estado toda la noche estudiando o haciendo ejercicio. Por un momentorecordé lo que había soñado hasta que caía en el vacío. Pero no me importa eso.Pensé: ¿Qué habría hecho desde que perdí el conocimiento hasta que me desperté?Supongo que habría visto mi futuro, pero lo que sé es que no me acuerdo de nada,sólo de mi pasado.

Ainoa, 3er A

L evista 32 23

Un año interrumpido

Ya ha pasado un año de aquello. La luna intenta iluminarlo todo. Ella es la que haceque apenas se vea este paisaje tan bonito pero en realidad la historia de este sitiono es tan bonita como parece. ¿O sí? Se ven las estrellas. Hay muchos árboles,todos son muy altos y grandes. Hay un pequeño lago y más abajo hay una cascada,no muy grande, pero bonita. Se oye un ruido. Es el ruido de un pájaro. Cae una gotade agua de una hoja.

Había llovido mucho durante el día. Ella estaba sentada en un cojín de una cabañaque estaba sobre un árbol no muy grande. La había construido con su mejor amigoJavi, cuando tenían 7 años. Ella tenía 14 años. Iba con un vestido largo, blanco demangas cortas, bastante cómodo. Sus ojos verdes como las hojas, su pelo largo, finoy rubio y su blanca piel eran tan bonitos como su nombre: Perla.

La cabaña estaba en las afueras de la ciudad a cinco minutos con bici. Después delcolegio iban allí a divertirse. Se lo pasaban muy bien. Eran tan inocentes que parecíaque fueran hermanos y adoraban aquel paisaje tan tranquilo, que aportabaserenidad.Cuando Javi cumplió los once años, lo empezó a pasar mal. Estaba muy cansado yse le quitaban las ganas de todo. Le dolía la cabeza, se mareaba y hasta había vecesque vomitaba. A él le pasaba algo. No dijo nada a nadie y menos a Perla; no queríaque Perla se sintiera mal y se preocupara por él.

Al cabo de un tiempo se puso muy enfermo y sus padres acabaron sabiendo lo quele pasaba. Lo llevaron al hospital y les dijeron que tenía un cáncer pero no sabíanqué tipo de cáncer era exactamente.

Javi pidió a sus padres que no le dijeran nada a Perla así que esto sólo lo sabían suspadres y los de Perla. Estuvo en tratamiento pero no ingresó en el hospital. Seguíayendo a la cabaña junto a Perla y aguantando ese dolor que sentía.Un día, Javi se fue sin su amiga a la cabaña porque quería preparar una pequeñafiesta para Perla ya que cumplía trece años aunque ella había dicho que no queríafiestas. Pero en esa pequeña celebración estarían sólo los padres de Javi y la fami-lia de Perla.

L evista 3224

Mientras hacía los preparativos escuchaba canciones que había traído pero no esta-ba demasiado bien aquel día. Al rato, vinieron los padres de Javi y también los dePerla para ayudarlo a preparar la fiesta.

Los padres se llevaron una desagradable sorpresa que haría cambiar sus vidas.Se encontraron a Javi tirado en el suelo. Estaba muerto. Se había caído del árbol yhabía fallecido. Pensaron que fue por el cáncer, pero no, no fue por eso. Aún letenían que hacer la autopsia pero cuando se la hicieran verían que no había muertopor la enfermedad.

Le dijeron a Perla que Javi había muerto de cáncer.Ella empezó a llorar. Era el día de su cumple y ya no estaría nunca más con él. Aqueldía no lo había visto. Y no lo vería nunca más. Se sentía sola, no podía hacer nada,solo llorar. Había perdido al ser más querido. Era de noche y estaba en la cabaña.Solo quería estar sola.

El resultado de la autopsia y las investigaciones policiales demostraron que Javi sehabía suicidado, pero no le dijeron nada de eso a Perla.Al cabo del tiempo se volvió muy grosera, desagradable y además no hablaba connadie.

Un día estaba en la cabaña y dentro de una caja que había allí encontró una notadonde ponía:

Cuando leas esto sabrás por qué ya no estoy aquí.Tengo cáncer pero no he muerto de esto. Me he suicidado. No podía soportar el dolorque me provocaba el cáncer pero aún menos lo que vi hoy en el patio.El día de tu cumple vi como te besabas con un chico y no pude soportarlo. Fui aprepararte la fiesta que tenía en mente, pero no pude mas y me suicidé. Por qué?Porque yo... te quiero.

Javi

Ella siempre había estado enamorada de él y aún lo estaba.Aquel día, a la hora del patio, ella estaba jugando a la botella. Debía ser en esemomento cuando vio que se besaba con otro chico.

Esto lo cambió todo. Se puso muy triste. Ahora sólo estaba triste.Con el tiempo lo superó y volvió a ser la de siempre. Al menos eso es lo que los otrosveían.

Cada tarde iba a la cabaña a recordar lo sucedido. Ella no les enseñó la nota a suspadres. Lo mantenía en secreto.

L evista 32 25

Cada día hacía lo mismo. Hasta hoy. Se había ido de casa porque estaba triste. Hoyera su cumple. Había pasado un año de aquello. No podía más. Pensaba que habíasido muy egoísta y que ahora podía ver ese paisaje tan bonito con lo que le queda-ba de él: la cabaña y los recuerdos que compartió con él.Ya no tenía muchos amigos y el colegio le iba fatal. Cada día que iba a la cabaña sedeprimía aún más.

Hoy era su cumpleaños.

Pensó:¿Por qué tener internet y más cosas si ya no puedo estar contigo? Puedo ser felizcon solo estar a tu lado y sin tener comodidades.Si estuvieras aquí...

Escribió una nota diciendo lo que sentía y lo que había pasado realmente con Javipara que lo supiesen sus padres.

Ella ya no podía más.

Y lo hizo...

Se tiró desde el árbol y se mató.

Esa misma noche sus padres supieron lo que había hecho. Hicieron lo que ponía enel papel, lo que Perla había escrito: que la enterraran al lado de Javi y quemaran elárbol para que los recuerdos que habían tenido permaneciesen con ellos.Al menos así estuvieron juntos para siempre.

Ellos estarían contentos de estar juntos y sin molestias.Estaban enterrados donde quemaron el árbol.Ahí permanecían todos sus recuerdos.

Había sobrevivido durante un año sin Javi pero ya volvía a estar con él.La luna lo iluminaba todo. Volvía a llover.

Ainoa, 3er ESO A

L evista 3226

Hola, som la Laura, l'Erik, la Mònica i l'Andrea, de primer d' ESO.Hem volgut fer un article sobre l'equip de futbol, on juguem els quatre.És l'equip que s'ha format aquest any.

Els jugadors d'aquest equip són:

1-Erik Font 1 C2-Miquel Àngel Carapuig 1 B3-Laura Blasco 1 C4-Sergi 6è A5-Jordi Garcia 1 B6-Victòria Asensio 1 A7-Karim Essaoir 1 A8-Eric Mula 1 A9-Milkin Penya 1 B10-Andrea Pérez 1 B11-Jordi Luna 1 C12-Marc Rius 1 A13-Arnau Silvestre 1 A14-Mònica Zamora 1 C15-Zakaria Alattar 1 C

Els nostres entrenadors són el Raül i el Víctor, de segon de batxillerat.Hem fet 6 partits i encara ens en queden 4.

L evista 32 27

Resultats:

*Inmaco vs IES Sant Andreu 5-2Gols: Andrea - Milkin - Karim - Miquel Àngel - Jordi.

*IES Valldemosa vs Inmaco 3-4Gols: Mirlin (3) - Karim (1)

*Inmaco vs Oak House British School 0-9

*Inmaco vs Inmaculada Concepció (Horta) 2-2Gols: Andrea - Karim

*IES Príncep de Viana "B" vs Inmaco 2-3Gols: Milkin - Karim - Miquel Àngel

*IES Sant Andreu vs Inmaco 3-3Gols: Miquel Àngel (3)

EQUIP PJ PG PE PP GF GC PTS SANCOak House British School 6 5 1 0 36 5 11 0IES Príncep de Viana "B" 6 4 1 1 25 15 9 0Escola Anna Ravell 6 3 2 1 17 21 8 0AEE IES Valldemossa 6 2 0 4 20 23 4 0C.Immaculada C. (Horta) 6 1 1 4 12 19 3 0AEE IES S.A. 6 0 1 5 9 36 1 0

Comentaris:

-En el primer partit estàvem tots molt nerviosos per ser la primera vegada, però vamguanyar.-En el segon partit anàvem guanyant 0-3 però ens vam relaxar i vam acabar 3-4.-En el tercer partit vam perdre per 0-9 perquè estàvem adormits i no hi havia joccol·lectiu.-En el quart partit vam empatar però podíem haver guanyat perquè vam tenir dueserrades defensives.-En el cinquè partit vam guanyar. El Miquel Àngel va marcar un gol de falta des delmig camp.-En el sisè partit vam empatar 3-3, encara que el resultat és injust perquè els con-traris van abandonar, van envair el camp, insultant els nostres jugadors i l'àrbitre. Elstres gols els va marcar de falta el Miquel Àngel.

L evista 3228

L'ESGRIMA

La primera competició ja estàfeta. No vam obtenir uns gransresultats.Els entrenaments són forçadurs, tres tardes a la setmana,en total unes 6 hores, al'INEFC.(Institut Nacional d'EducacióFísica de Catalunya).

Tot va començar amb un tallerorganitzat a l'escola que es vafer l'any passat.

Ens van informar que la federació volia fomentar l'esgrima per a noies entre unesedats determinades. Ens van invitar a participar en unes proves on et mesuraven, etpesaven, calculaven els teus reflexos, el teu equilibri...Així ho vam fer. Vam presentar-nos-hi bastants, i quatre hem seguit: Raquel Garcia, Isaura Rodríguez, Laura Pérez i Sandra Fàbrega, totes quatre de laclasse de 3er d'ESO C.

En els entrenaments no nomésfem combats, també fem jocsper escalfar, estiraments, exer-cicis cardiovasculars... L'esgrima és un esport original,desconegut per molta gent. Es poden fer amics i passar-s'ho d'allò més bé, tot i que avegades pots acabar ambalgun blau al cos.

En la primera fotografia podeuveure uns combats que fèiementre nosaltres en un entrenament, i en la segona veiem totes les que ens vam pre-sentar a les proves. (Falta la Raquel, que feia la foto.)

Sandra Fàbrega, 3er ESO C

L evista 32 29

Saló del Manga

Aquest any s'ha celebrat el saló del manga a la Farga de l'Hospitalet. Al recinte de laFarga hi havia molta gent i ganes de passar-ho bé. Podies trobar-hi concursos, ten-des, sales de dibuix, sales de joc, etc...Aquest any s'ha batut el rècord d'assistència en 13 anys. Van ser prop de 65.000fanàtics els que es van apropar al Saló del manga.Els millors còmics, per a mi, són:

- Bleach- Naruto- Death Note- Keroro- Inuyasha- Bobobo- Syant seya

Amb l'entrada et regalen un manga, i si vas disfressat entres de franc.

L evista 3230

2

1

3

5 4

7

6

10

9 8

1. Sac de gemecs. 2. Instrument de sis cordes. 3. Ser alegres com unes ………… 4. Una trompa petita. 5. Instrument encarregat d’inaugurar la sardana. 6. Instrument de vent amb doble llengüeta. 7. N’hi ha de dolces i de travasseres. 8. Instrument típic de la cobla catalana. 9. Instrument bàsic del Jazz. 10. Instrument que toca la Julieta Venegas a la canço: “me voy” 11. Instrument

L evista 32 31

6 4 7 5 8 6 2

3 2 9 7 8 6 9 3 1 2 9

8 3 1 4 7 9 6

9 6 3

NIVELL INTERMIG

8 4 7 4 7 2 5 3

5 1 6 2 9 3 4 7 5

6 7 9 8 8 1 3

9 4 3 6 8 1 5 3 8

9 6 2 5 7 8 3 7 5

6 4

L evista 3232

ÀriesAquest trimestre que t’es-pera serà una mica mogutper a tu ja que aniràs amoltes festes i t’ho pas-

saràs massa bé. Compte de no oblidar-teles teves obligacions.

BalançaHauràs d’espavilar amb lafeina, i recuperar tot el quehas suspès. Però pren-t’hoamb calma i no t’estressis.De moment hauràs de

passar una mica del tema amor.

TaureNo ets sents agobiat/da?Ara és el moment de pen-sar en l’amor! I la feina note la prenguis tan a la

valenta però tampoc passis d’ella!

EscorpíDescansa una mica, ipren-te més temps per atu i els teus hobbies. Lesnotes no t’aniran ni mala-ment ni molt bé, així que

si vols ho pots fer!

BessonsJa n’hi ha prou de perdre eltemps! Comença a pren-dre’t les coses seriosamentsi no vols que les coses et

vagin malament. Tindràs bona sort en elsdiners.

SagitariVés volant a comprar a lesrebaixes que les festes t’es-peren! Però vigila amb elque fas perquè pots arribar

a perdre amics pel teu egoisme!

CrancEl teu esforç haurà estatfructuós. Tot el que etproposis ho aconseguiràssi et segueixes esforçant.

Tindràs bona sort en els estudis. Lafamília reconeixerà el teu esforç i et sor-pendrà.

CapricornDedica més atenció a lafamília o tindràs greusproblemes. No pots anartan descuidat/da per la

vida. Has de millorar el teu comportament enels diferents àmbits (escola, família,..)

LleóTindràs molta sort en elsestudis, però compte! notinguis tanta confiança entu mateix/a i comença a

estudiar de valent per si després ja notens tanta sort. En l’amor, de momentestaràs absent.

AquariNo cal passar de tot si lesrelacions en l’amor not´han anat gaire bé.Aprofita ara i estudia

perquè quan estiguis millor et penediràsd’haver-te tancat i veuràs quea la vida noés tot de color rosa.

VergeJa cal que espavilis, que nofaràs res en aquesta vida sicontinues així. Relaciona’t

més amb la gent i no et tanquis, quenomés et fas mal a tu mateix! Bona sorten els estudis.

PeixosAvança feina perquèd’aquí poc te´n vindràmolta de cop i t’estres-saràs. Hauràs de vigilar

amb els diners i sobretot no en gastisgaires a les rebai-xes. Bona sort en la família.

L evista 32 33

Fins aviat, TinaL'últim dia de l'escola abans de les festes es va aprofitar el show de Nadal, per aco-miadar-nos de la Tina.Nosaltres li volem agrair tot el seu treball, iniciativa i implicació en La Revista. Ens haajudat molt a l'hora de corregir els escrits i hem après molt amb ella.En tot moment ens ha encoratjat i ha dedicat molt del seu temps perquè aquestnúmero de La Revista pogués sortir.De la seva persona sempre recordem el seu entusiasme per les llengües en gene-ral, els seus acudits molt divertits, la seva creativitat i la seva iniciativa.Ens acomiadem amb l'expressió “fins aviat” perquè sempre podrem comptar amb ellai amb el seu suport.L'equip de La Revista

L’aula d’acollidaAquest any a l´escola per fi tenim l´esperada aula d´acollida, que és l´espai on elsalumnes nouvinguts aprenen la nostra llengua vehicular, el català, que els permetràla integració.En aquest article hem recollit les seves opinions.L'aula d'acollida és una aula on els alumnes que venim d'altres països aprenemcatalà.Fem servir llibres, jocs, informàtica i moltes més coses per aprendre el català.Al primer trimestre també hem anat d'excursió a Montjuïc, al Mercat de Sant Antoni ia la fira de Santa Llúcia, a la catedral.Els alumnes de l'aula d'acollida som de molts països diferents: Xina, Filipines,Pakistan, Colòmbia, Equador, Perú, Veneçuela, República Dominicana i Marroc; i també parlem moltes llengüesdiferents: xinès, urdu, tagalog, illocano, àrab i espanyol.La nostra aula no para de créixer, sempre arriben alumnes nous.El que més ens agrada de l'aula d'acollida és que som amics i ens ho passem moltbé. Durant el primer trimestre hem tingut la sort de tenir la Tina com a professora del'aula d'acollida.Ens ajudava amb els deures que no enteníem i ens ensenyava català. Ensenyava molt bé i tenia molta paciència amb nosaltres. La Tina és molt bona persona, mai s'enfadava i a les excursions rifava chupa-chups.Per tot això la trobem molt a faltar i li desitgem molta felicitat i molta sort.

Julissa Andrade1r Eso CBryan Escalona3r Eso A

L evista 3234

NADALQuin dia, amics/gues meus/ves! Va ser inoblidable!Estimats/ades meus/ves ,El 21 de desembre fou un dia important per a tots nosaltres, ja que vam celebrar elcomençament de les desitjades festes de Nadal. I ja tocava, la veritat...Estàvem molt estressats de tants deures i exàmens. Massa feina...Per això, aquestdia el vam dedicar a una sèrie d'actuacions lúdiques perquè els alumnes d'aquestcentre passéssim una estona agradable.L´escola feia molt de goig i estava molt ben ambientada. A l´escala principal vamcol·locar un arbre de Nadal amb diferents branques. Cadascuna es corresponia a ungrup-classe i en penjaven unes tires de paper molt ben decorades en les quals s´hiexpressaven diferents desitjos. Aquesta feina es va fer des de les classes d’EVP i lestutories, i els coordinadors del treball van ser el Joan Caballero i l´Ignasi.Començaré a explicar els fets cronològicament.Al matí ( 9:00 h ) , els alumnes de batxillerat vam fer el tradicional pessebre de Nadala la sala de psicomotricitat, on tots els alumnes de l´escola van poder apreciar elsdiferents personatges (Josep, Maria, Jesús, els Reis Mags, pastors, àngels , etc...).Després els alumnes de les diferents classes van pujar a les aules a fer l´amic invi-sible.A posteriori, va arribar el més esperat d´aquesta festa de Nadal del 2007 : el showpreparat pel Sergio, que es va realitzar al centre cívic i va tenir dues parts. En laprimera, hi van participar alumnes de 1r cicle d´ESO i, en la segona, alumnes de 2ncicle d´ESO i batxilleratEls espectadors estaven esperant amb molta emoció el show. Les actuacions delsalumnes van ser de cant, de ball, de música amb tot tipus d´instruments, uns"streapers" que van captivar les noies d´ESO i batxillerat. Quan cadascun dels noisamb molta gràcia s´anava traient la roba es creava un clima d´animació i embogimentper part de les noies.Ara tot seguit us explicaré les meves dues actuacions (la segona la vaig fer conjun-tament amb el Gerard Cepero) on vaig poder demostrar les meves destreses artís-tiques i lingüístiques mitjançant el meu moviment de cintura i la meva agilitat a l'ho-ra de moure la llengua. També em vaig promocionar una miqueta estimats/adesmeus/ves. Unes amigues de quart ens van subjectar unes pancartes on sortien elsnostres eslògans " SI VOTES EL MANEL, TOTS HI GUANYEM " i " SI VOTES ACEPERO , NO TE PETARÁN EL AGUJERO ". Moltes gràcies, noies. Ja us recom-pensaré d'alguna manera.Vam aprofitar aquest acte per acomiadar-nos de la Tina Prenafeta que es jubila. Livam dedicar unes paraules d´agraïment a la seva tasca professional durant totsaquests anys a l´escola. La Tina va pujar a l´escenari i també ens va adreçar unsmots de comiat.Tot aquest show fou organitzat pel Sergio Navarro, professor de Tecnologia iMatemàtiques de la nostra escola, que té unes grans habitilitats artístiques i una moltbona dicció. A més feia de presentador, ajudava en els diferents números els partic-ipants, els encoratjava, en definitiva "el representant de l´art total".Sense res més a dir , m'acomiado, companys i companyes. Espero que hagueutingut un BON NADAL i un FELIÇ ANY 2008!!!

L evista 32 35