Euskararen Normalizazio Kasu Aurreratuak

52
>SOZIOLINGUISTIKA KLUSTERRA Euskararen Normalizazio Kasu Aurreratuak< MONDRAGON UNIBERTSITATEA HUMANITATE ETA HEZKUNTZA ZIENTZIEN FAKULTATEA Herria eta Udala Euskaraz Udala Bergarako

Transcript of Euskararen Normalizazio Kasu Aurreratuak

>SOZIOLINGUISTIKAKLUSTERRA

Euskararen Normalizazio Kasu Aurreratuak<

MONDRAGONUNIBERTSITATEA

HUMANITATE ETAHEZKUNTZA ZIENTZIEN

FAKULTATEA

Herria etaUdala

Euskaraz

UdalaBergarako

© Soziolinguistika Klusterra.........................................Eskerrak: Bergarako Udalari kasu hau egiteko izandako lankidetzagatik

Testu hauek Bergarako Udalaren onespenaz egin dira

Zuzendaria: Karmele Perez Lizarralde (HUHEZI)

Idazlea: Zihara Aranbarri Zubizarreta eta Oihana Lujanbio Begiristain

Koordinatzailea: Oihana Lujanbio Begiristain (Soziolinguistika Klusterra)

Aholkularia: Javier Zarrabeitia (Innobasque)

Itzulpenak: Hitzurun Hizkuntz Zerbitzuak

Diseinua: Zirrimarra estudio grafikoa /Andoain

Inprimaketa: Leitzaran Grafikak S.L.

ISBN: 978-84-691-8816-3

Erregistro zenbakia: 09/2925

............................................................. 03K a s u A u r r e r a t u a <

BergarakoHerria eta

UdalaEuskaraz

Udala

Euskararen Normalizazio Kasu Aurreratuak<

SOZIOLINGUISTIKAKLUSTERRA<

MONDRAGONUNIBERTSITATEA

HUMANITATE ETAHEZKUNTZA ZIENTZIEN

FAKULTATEA

Laguntzaile / babesle:

Bergarako Udala

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

Herritarrei:

Bergarako Udalak jakinarazten du euskaraz lan egiteko kon-promisoa hartu duela eta hori lortzeko bere esku daudenbaliabideen kudeaketa egokia egingo duela.

Bando honen bidez jakinarazten zaie bergararrei etaBergarako Udalera edozertara hurbildu behar dutenei eus-kara badakigula, arlo administratiboan egunero erabiltzendugula gure jardunean eta baita herritarrekiko harremane-tan ere. Beraz, argi izan: nahi duenak eskuragarri izango dueuskarazko zerbitzua.

Herritarrei ez ezik erakunde publiko zein pribatuei ere zuzen-du nahi diegu gaurko oharra, beraiek ere normaltasun osozjo baitezakete guregana euskara erabiliz. Euskaraz egingolukeen baina ezin duen erakundea izatekotan, hori ere kon-pontzeko baliabideak azter ditzakegu… Elkarlanean erakun-dea euskalduntzeko urratsak ematen hasteko prest gaude!

Urrats hauen guztien helburua bakarra da: herri euskaldu-nean bizi nahi dugu, eta horretarako gure esku daudenbaliabide guztiak erabiltzeko prest gaude.

.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 04

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

Bergarako Udalaren helburua argia da: Udalarenohiko hizkuntza euskara izatea. Beraz, 15.000 biz-tanle inguruko XXI. mendeko herri euskalduna daBergara. Herri euskalduna izateaz gain, euskaraz bizinahi duen herria da. Eta horretarako buru-belarridabiltza lanean.

EUSKARA PLANAREN SORRERA /////////

Modu naturalean hasi zirenUdala euskalduntzeko lane-an Bergaran. Herriko euskaramaila altua kontuan hartuta,Udaleko langile askok zekiten euskaraz plana hasterako. Denaden, euskara jakitetik lana euskaraz egitera aldea zegoen. Halaere, ez zen aldaketa traumatikorik izan.

Bergarako Udalak 20 urte pasa daramatza udal administrazioaeta herria euskalduntzen. 1986an sortu zen BergarakoUdalean Euskara Zerbitzua. Urte horretan jarri zen hizkuntzanormalizazioaren bidean lehenengo harria izango zena. Hala

abiatu zen Bergarako Udala bereburua prestatzen EuskararenLegeak administrazioei ezartzenzizkien betebeharrak betetzeko.Zerbitzua pertsona bakarrarekinhasi zen eta gaur egun 5 langilekegiten dute lan bertan.

METODOLOGIA eta GARAPENA ///////////

Helburu nagusia bermatzeko, hau da, Udalean euskaraz lanegitea, askotariko baliabideak erabili dira fase desberdinetan.

Aipagarriak dira bide horretan 1990ean lanpostu bakoitzerakoonartutako hizkuntza eskakizunak, horiek, hizkuntza gaitasunasegurtatzeaz gain, ondorengo urratsa, erabilera, bultzatu ahalizateko ezinbestekoak baitira. Jakin beharra dago, erabiltzekoaukera izateko.

Hizkuntza gaitasuna da aldaketaren gakoetako bat. Eta noski,bestea, erabilera. Biak uztartzen dira azken helburua bermatuahal izateko.

Faseak //////////////////////////////////////////

Hasiera: 1986. OinarriaEstepan Plazaolak azaldu digunez: “Euskara Zerbitzuarenhasierako urteetan Udalean gaztelaniaz egiten zen lan.Euskara Zerbitzuaren lan nagusia itzulpenak egitea zen.

SARRERA //////////////////////////////

Bergara Gipuzkoako udalerria da. Bergara Gipuzkoa-ko hego-mendebaldean dago, hain zuzen ere, Deba-goieneko eskualdean. Mendiz inguratuta egonagatikere, Bergara herri industriala da, eta zerbitzu hiriadela ere esan daiteke.

15.000 biztanle inguruko herriak historia oparo eta garrantzi-tsuaren arrastoak gorde ditu bere baitan: Bergarak gune histo-riko handia eta ikusgarria du, etxe bikain eta dorre ederrez osa-tutakoa.

Udalean 100 langile inguru dira langile finkoak. Aldi baterako-ak kontuan hartuta, 130 inguru izango lirateke. Administraziokolangileez gain, Udalean 17 ordezkari politikok ere jardutendute. Horiek osatzen dute Udalaren giza taldea. Bergara, ordea,udal jarduera baino zerbait gehiago da, noski, eta udalerrianherritarren zerbitzura dauden sektoreek osatzen dute. Eta lanhonetan Udal barneko prozesua ez ezik, herrira begira eginda-koa ere aztertuko da.

Bergara, berez, udalerri euskalduna da. Herritar gehienek dakiteeta erabiltzen dute euskara. EUSTATen 2006ko datuen arabera,herritarren %68 da euskalduna. Udaleko Euskara ZerbitzukoEstepan Plazaolaren hitzetan, “azkeneko urteetan etorkin dezen-te etorri da eta pare bat puntu jaitsi da euskaldunen ehunekoa.Une honetan %4-5 inguruan dabil etorkinen kopurua”.

Ondoren egoera soziolinguistikoaren oinarrizko datuak:

............................................................. 05K a s u A u r r e r a t u a <

100

90

80

60

50

40

70

30

20

10

01983-88 1989-1995 1996-2000 2001-06

Haurrak (0-14) Gazteak (15-24) Helduak (25-65) Zaharrak (65-..)

Gaitasuna: %68 euskalduna, %16 ia euskalduna (EUSTAT 2006)Kaleko erabilera (%)1:

Neurketaurteak

1983-1988

1989-1995

1996-2000

2001-2006

Haurrak(0-14)

51,5

63

59,8

62

Gazteak(15-24)

15

35,7

42,8

48

Helduak(25-65)

38

26

26,7

31,7

Zaharrak(65-..)

58

49

41,6

34,1

1 Urte horietako neurketen batez bestekoak. 1993az geroztik urtero egin izan da neurketa.

•......................

BergarakoUdalarenhelburua argiada: Udalarenohiko hizkuntzaeuskara izatea

•........

1986an sortu zenBergarako UdaleanEuskara Zerbitzua

•.................

Zerbitzua pertsonabakarrarekin hasizen eta gaur egun 5langilek egiten dutelan bertan

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

Herritarrek informazioa ele bietan jaso arren, oinarrian gazte-lania egoten zen, udaleko funtzionamendua nagusiki hala iza-ten zen”.

Hasierako sorrera hura, ordea, etorkizunean mugarri izan denbeste lege-dekretu batek indartu zuen. 1986an sortu zen admi-nistrazioko lanpostuek izan beharreko hizkuntza eskakizunakzehazten zituen dekretua2. Estepan Plazaolaren ustez hura izan

zen oinarri garrantzitsueneta-rikoa, lege hari esker langile-ak formakuntzara bidaltzekoaukera izan baitzuten eta,batez ere, kontratazio berriakegiterakoan hizkuntza eska-kizunak betetzea irizpideindartsu bilakatu baitzen.

Esan bezala, 1986an hasi zen Bergarako Udalaren euskaldun-tze plana. Hasieran urrats txikiak eman ziren eta lege berrienegokitzapenerako egin zuten lan. 1990erako ezarrita zeudenUdalean hizkuntza eskakizunak.

Hizkuntza Eskakizunak indarrean sartu: 19901990ean beste erabaki garrantzitsu bat hartu zen: Gobernubatzordeko edo plenoko aktak bertara bidalitako proposame-nen edo bertan hitz egindako hizkuntzan jasotzea eta ez aktaguztia ele bietan. Azken erabaki hori zirikagarria izan zenEstepan Plazaolaren ustez, erabaki horren bidez jendea kontu-ratu baitzen euskaraz lan egitea nonbait islatzen zela, kasuan,aktetan. Eskaria edo proposamena euskaraz eginez gero, eus-karaz jasotzen zen, hauteman zitekeen zerbait zen, ez zen teo-ria hutsa. Erabaki horren aurreko dinamika bestelakoa zen,gerta baitzitekeen plenoetan dena gaztelaniaz egitea eta geroaktetan ele bietan argitaratzea.

AEBE (Administrazioan Euskara BultzatuErabiliz) planak: 1995 eta 2000Bergarako Udalak berariaz diseinatutako lehenengo plana izanzen 1995ekoa. Ekimen pilotua izan zen. Antzuolako Udalarekinbatera aitzindari izan zen administrazio publikoari dagokionez.1995eko planean hiru eratako baliabideak zehaztu ziren:

a) Arau eta irizpideak:

Udalaren eguneroko lan jardunean eraginkorrak izatekomoduko arauak sortu ziren, lanaren hainbat arlotan eragi-na izatekoak: ahozko jarduna, idatziak, kontratazioak,ordezkari politikoek bete beharreko irizpideak, Udalez kan-poko harremanak…

Arlo bakoitza arautzeko irizpide orokorrez gain, horietanoinarritutako helburu zehatzagoak finkatu ziren.

Hona hemen, batzorde informatzaileentzat finkatutako helbu-ruen adibide bat:

.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 06

•......................

1986an sortu zenadministraziokolanpostuek izanbeharreko hizkuntzaeskakizunak zehaztenzituen dekretua

2 86/1997 Dekretua, apirilaren 15ekoa, EAEko herri-administrazioetan euskararen erabilera normalizatzeko prozesua arautuko duena.

Administrazio-lana betetzen duten langile guztiek dakite euskaraz.Ia teknikari guztiek dute 4. HE.

%30

%25

%20

%15

%10

%5

%04. HE 3. HE 2. HE 1. HE edo

alfa. 01. urrat.3. urrat.

Erdal.

Kontratu mugagabea duten langileen hizkuntza gaitasuna, 2008

Langileak

98

%

4. HE

22

22,4

3. HE

30

30,6

2. HE

27

27,6

1. HE edo alfa. 0

10

10,2

1. urrat.3. urrat.

2

2,0

Erdal.

7

7,1

c) Formazioa eta lanerako laguntzak:

Udalak barnera zein kanpora begira laguntzak eskaini ditueuskara sustatzeko:

• Langileentzako laguntza: idatzi-ereduak sarean, estiloikastaroak, banakako trebakuntza, itzulpena…

• Ordezkari politikoentzako laguntza: hiztegia, idazteko laguntza…

• Herritarrentzako laguntzak: hiztegitxoak, gaztetxoekin lantzeko unitate didaktikoak…

1995eko plana aurrerapauso handia izan zen. “Berrikuntzanabarmena izan zen, administrazioko prozesuak zehatz-mehatz aztertzen ziren plan horren bitartez. Metodologiahorrek, diagnosia egiteaz gain, hurrengo pausoak nola emanzehazten laguntzen zuen. Behin mailatxo bat lortuta, zailenaaurrera nola egin asmatzea da. 1995ean martxan jarri genuen

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

b) Jarraipena eta dinamizazioa:

Normalizazioaren gakoetako bat jendearen aldeko jarrerada. Hori lortzeko, egoeraren jarraipena egiteaz gain, ezin-bestekoa da dinamizazioa. Horretarako planteamenduakegin ziren: planaren aldeko jarrera aktibatu, oztopo bilaka-tu zitezkeen gaiei aurre hartu, irtenbideak eskatu eta eskai-ni, konpromisoaren aldeko jarrera bultzatu…

Langileen parte hartzea bultzatzeko, esaterako, zerbitzubakoitzeko ordezkariz osatutako lantalde bat sortu zen,bereziki, gai orokorrak lantzen zituena. Lantalde horreklandu zuen, besteak beste, herritarrei planaren berri ema-teko komunikazio-kanpaina.

1990az geroztik, beti egon da Bergarako Udalean teknikaribat Udaleko normalkuntza prozesuaren ardura izan duena. ............................................................. 07K a s u A u r r e r a t u a <

GOBERNAZIO BATZORDEA

BARNE FUNTZIONAMENDUARI BEGIRA

Gaitasunari dagokionez, denek dakite euskaraz.

Erabilerari dagokionez, bileretan ahozko jardunean euskara zeingaztelania biak nahasian erabiltzen dira. Ondorioz, ahozko hizkuntzairizpideak eztabaidatu eta finkatzea komeni da.

Idatzizko jardunari dagokionez, berriz, partaide guztiek euskaraz jakin arren,aktak euskaraz jaso ondoren gazteleratu egiten dira eta ele bietan banatu.AEBE planean beharrezkotzat jotzen da kontraesan hori gainditzea.

H.E.

B

G+

E/G

E-z jaso,G-z funtzio-natu

HELBURUA

Euskaraz egitea

Gobernaziobatzordeanbilera hizkuntzaEUSKARA izatea.

Zerbitzuetakotxostenokeuskaraz izatea.

Akta euskarahutsez jasotzea.

NORMALIZAZIO EKINTZAK

1.- Erabakia hartuGobernazio batzordean.

1.- Erabakia hartzea:- Gobernazio batzordeaneztabaidatu eta erabakikoda bilera-hizkuntza euskaraizatea.2.- Jarraipen-bidea zeinizan litekeen adostuko da.

Zerbitzu bakoitzaren kasuanzehaztuko da

Erabakia hartu Gobernaziobatzordean

HAS.

1995-IX-11

1995-IX-30

1995-IX-30

_

1995-IX-11

AMAI.

1995-IX-20

1995-X-20

1995-X-20

_

1995-IX-20

EPEAKERANTZ.

BatzordeburuaTalde teknikoa

Talde teknikoa

KoordinatzaileaHizk. normali.

_

BatzordeburuaTalde teknikoa

JARRAI.

6 hilero

6 hilero

_

6 hilero

ZER

Bilera-deiaGai-zerrenda

Bilera (Ahozko jarduna)

–Txostenak/Proposamenak/Oinarriak/Arautegiak–Udal Zerbitzuetakoak.(Batzordeetan aztertuak)

Akta

•..................................

Langileen parte hartzeabultzatzeko, esaterako, zerbitzubakoitzeko ordezkariz osatutakolantalde bat sortu zen, bereziki,gai orokorrak lantzen zituena.Lantalde horrek landu zuen,besteak beste, herritarreiplanaren berri ematekokomunikazio-kanpaina

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

raz ulertzen dutela kontuan izanik,euskaraz jasoko dira oro har bileradei eta aktak. Norbaitek testu jakinbat euskaraz eskatzen badu, Euska-ra Zerbitzua arduratuko da horretaz.• AhozkoaUdal barruan komunikatzeko hiz-kuntza nagusia euskara izatea, baidakitenen artean eta baita ikastenari direnen artean ere, laneko zeinbestelako harremanetan.

d. Kanpo harremanak:> Helburu orokorra: Euskara hutsezko harreman sareazabaltzea.Alde batetik Udalarekin harremana duten herri-tar, erakunde, enpresa eta abarrekin euskaraz jarduteaeta bestetik solaskideak euskaraz jardutera bultzatzea.> Helburu estrategikoak:

– Herritarrekiko harremanak: • IdatzizkoaHerritarrengana euskaraz iristea: Udal idatziakeuskaraz jasotzea eskatu duten herritarrei (horizehazteko Udalak 1991n Udaleko idatziak eus-karaz jaso nahi zituzten galdetu zien herritarreieta 4000 herritar inguruk eman zuten izenazerrenda horretan). Baita inprimakiak, informa-zio-orriak, oharrak eta abar ele bietakoak edoeuskarazkoak izatea. Udaleko langileek aurrenaeuskarazkoak eskainiko dizkiete herritarrei.Era berean, herritarrak Udalera euskaraz zuzen-tzera bultzatu nahi dira.• AhozkoaHarrera hizkuntza: Udalera hurbiltzen direneilehenengo agurra euskaraz egitea beti.

– Aurkezpen publikoei eta kultura, kirol eta aisialdi-ko jarduerei dagokienez: Udalak kontratatutako zer-bitzu publikoa eskaintzen duten bestelako enpreseieuskaraz jardutea eskatzea edo behintzat euskara-ri lehentasuna ematea.– Erakunde publikoekiko harremanak: EuskalHerriko erakunde publikoekin: harremana euskarahutsean izatea bermatzen da (aparteko baldintzarikez dagoen guztietan). Euskal Herritik kanpoko era-kundeekin: ele bietan bidaliko zaie informazioa,beti ere Euskara Zerbitzuaren baliabideen arabera.– Enpresa pribatuekiko harremanak: Hornitzailee-kin, kontratatzen diren enpresekin, aholkularitzazerbitzuekin…, ahal den neurrian, euskara hutsezkoharremana bultzatuko da. Konpromisoa bi maila-tan bereizten da:

- Udaleko idatziak euskaraz jasotzekoa- Alde bietaranzko harremana euskaraz gauza-tzekoa

planaren argiunea horixe zen: hutsuneak identifika-tu eta horiei aurre egiteko moduko soluzioak bila-tzeko tresna izatea. Adibidez: lan-urrats hau gazte-laniaz egiten da. Zergatik? Eredua gaztelaniazdagoelako, hartzaileak ez dakielako euskaraz…hamaika arrazoi izan daitezke. Kasu bakoitzeanarrazoia identifikatzea zen helburua, gero horriaurre egiteko zerbait planteatzeko”, gogorarazi duPlazaolak.

AEBE plan berritua: 2000-20032000. urtean AEBE plan berritua onartu zuen BergarakoUdalak, uztailean egindako pleno batean. Plan berrian lau arlonagusi bereizten zituen, 1995ekoan bezala:

a. Laneko ohiko jarduna:> Helburu orokorra: Bergarako ohiko hizkuntza (lanekoaeta zerbitzuetakoa) euskara izatea, beti ere herritarrak zer-bitzu hizkuntza aukeratzeko duen eskubidea errespetatuz.> Helburu estrategikoak: Langileei dagokienez, hizkun-tza eskakizuna lortua duen langileak euskaraz lan egiteaahal den guztietan, ahoz zein idatziz. Ordezkari politiko-ei dagokienez, euskaraz lan egitea bultzatuko dute.Dokumenturen bat ulertzeko zailtasunak badituzte,Euskara Zerbitzura joko dute, eta ez diote langileari lanagaztelaniaz egiteko eskatuko.

b. Hizkuntza prestakuntza:> Helburu orokorra: Udal jardunean parte hartzen dutenlangile eta ordezkari politikoek beren eginkizunak eus-karaz egoki eta behar besteko erraztasunez gauzatzekogaitasuna lortzea.> Helburu estrategikoak: Langileek hizkuntza eskakizu-nak egiaztatzea eta ordezkari politikoek ere euskaraz lanegiteko gaitasuna bermatzea.

c. Udal barruko hizkuntza erabilera:> Helburu orokorra: Udaleko langileen eta politikoen arte-ko harremanak euskaraz gauzatzea, bai idatziz eta baitaahoz ere, euskaraz ez dakitenen eskubidea bermatuz.> Helburu estrategikoak:

• IdatzizkoaLangileen arteko komunikazioa:Hizkuntza eskakizuna lortuta duten langileek admi-nistrazio barrurako diren idazkiak, oharrak, txostenaketa abar euskaraz egingo dituzte, beti ere, hartzaileaerdalduna ez bada. Baina Udal barruko hartzaileerdaldunak identifikatuta daudenez, kasu horietanigorleak eta Euskara Zerbitzuak baloratuko duteidazkia ele bietan edo gaztelaniaz bidaliko zaion.Ordezkari politikoekiko komunikazioa:Zinegotzi guztiek, neurri jakinean behintzat, euska-

•...............................

Ordezkari politikoeidagokienez, euskaraz lanegitea bultzatuko dute.Dokumenturen bat ulertzekozailtasunak badituzte,Euskara Zerbitzura joko dute,eta ez diote langileari lanagaztelaniaz egiteko eskatuko

.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 08

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

2000koa 1995ekoaren jarraipeneko plana zen, Udal barnekojokabidea eta ekintza irizpideak sailkatu eta izendatzen zitue-na. 1995koa bezala, hobekuntza tresna garrantzitsua izan zen.

EBPN (Euskara Biziberritzeko Plan Nagusia):2003-20072003an urrats berria eman zuen Bergarako Udalak. Orduraarteko faseak gainditu (itzulpenekin hasi, Udal barruko plana-rekin hasi, plana berritu…) eta Euskara Biziberritzeko PlanNagusia jarri zuten martxan. Jaurlaritzatik eskainitako proiektuglobala izan zen; EAEko herri askok erabaki zuten proiektuagaratzea, eta Bergarak ere parte hartzea erabaki zuen. “Udalakhasiera-hasieratik bideratu izan zuen herrira begirako hizkun-tza normalkuntza-lana ere. 2003an, EBPN martxan jartzean,esparru guztietako ekimenak batuko zituen plan bateratu batmoldatu nahi izan genuen. Guk hor txertatu genuen aurretikadministraziorako geneukana”, esan du Plazaolak.

EBPNk zera ekarri zuen: ordura arteko lanak ordenatzea etabatasun bat ematea. Ondorengo esparruetan banatu zutenherria, sinergiak indartu eta esparruak euskalduntzeko lanaeraginkorragoa izan zedin:

– Irakaskuntza– Euskalduntze alfabetatzea– Familia– Administrazioa– IKTak– Lan mundua– Esparru soziokulturala– Corpus-plangintza eta hizkuntza kalitatea– Hedabideak

Adibide gisa, esparru hauetako batzuetan egindakoak azaltzenditugu jarraian:

IrakaskuntzaDerrigorrezko eskola-aldia bukatzean bergarar guztiek eus-karaz ondo jakitea da helburua. Une honetan DerrigorrezkoHezkuntza D ereduan egiten dute herriko ume guztiek.Planean hainbat ekintza jaso dira ikastetxeen lanaren osa-garri:

• Euskara maila hobetzeko errefortzu-saioak.• Ahozko euskara hobetzeko saioak eta materialak.• DBHko ikasleentzako sentiberatze-saioak.• Autoko gida-baimena euskaraz.

Adierazlea: Irakaskuntzari esker 25 urtez azpiko bergara-rren %95ek daki euskaraz.

Familia da umeek hizkuntza ondo ikasteko biderik egokie-na. Gurasoei transmisio horretan laguntzeko hainbat ikas-taro eta material eskaintzen zaizkie:

• Jolas eta ipuin ikastaroak.• Ume txikientzako kantu eta jolasen DVDak.• Euskarazko produktuen katalogoak.• Haurdunentzako liburu eta DVDak.

Adierazlea: • 80 herritarrek hartu dute parte ume-jolasak ikastekoikastaroetan.• Bergararren %40k egiten du etxean beti euskaraz.

Esparru soziokulturala:• Eingou hitzarmena: Kultura, kirol, aisia, irakaskuntzaeta abarreko herriko 85 elkarterekin sinatutako hitzar-mena.• Herri mugimenduarekiko elkarlana bideratzeko sina-tu izan diren hitzarmenak:

• Goiena Komunikazioak kooperatibarekin tokikohedabideak bultzatzeko.• Jardun euskara elkartearekin.• Berba elkartearekin.

Corpus-plangintza eta hizkuntza kalitatea: Bergara alde-ko hiztegia, Bergarako ahotsak, Gehixago eta hobeto pro-grama…

............................................................. 09K a s u A u r r e r a t u a <

•......................

Udalak 1991n Udalekoidatziak euskaraz jaso nahizituzten galdetu zienherritarrei eta 4000 herritaringuruk eman zuten izenazerrenda horretan

•..............................

2003an, EBPN martxanjartzean, esparru guztietakoekimenak batuko zituenplan bateratu bat moldatunahi izan genuen. Guk hortxertatu genuen aurretikadministraziorakogeneukana

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

1986az geroztik dago martxanEuskara batzordea. 2003anEBPNren sorrerarekin gizartearenpartaidetza sustatzeko asmozEuskararen Aholku batzordeaosatu zen eta baita sektoreetakobatzordeak ere.

2007ra arte luzatu zen lehenengo EBPN plana. Lau urterenburuan egitura horien funtzionamendu eta osagarritasunareninguruan hainbat hausnarketa bideratu ziren:

– Bi egituren arteko oreka egokitu behar da. EABk (Euska-ra Aholku Batzordeak) oso funtzio sinbolikoa dauka, urte-an behin biltzearekin ez dugu lortzen bertako kideek ikus-pegi orokorra lortzea eta inplikatzea. Bestalde, EB (Euska-ra Batzordea) eguneroko kudeaketak jan egiten du eta ezdugu gunerik hausnarketa orokorrak bideratzeko.

– Komunikazioa eta koordinazioa indartu behar dira. Gauregun azpibatzordeetako kideek ez dute ezagutzen zer egi-ten ari den beste azpibatzordeetan. Informazio hori lantze-ko zailtasunetako bat, ordea, denbora falta izaten da. Azpi-batzorde batzuk maiztasun txikiarekin biltzen dira eta bile-ra horietan ezin dute beste azpibatzordeen inguruko infor-mazioa lantzen hasi.

– Azpibatzordeen eta informazio orokorraren komunikazioaegokitu egin beharko da azpibatzorde bakoitzaren ezauga-rrietara. Kasu batzuetan posible izango da azpibatzordea-ren bileretan informazioa hedatzea. Beste kasu batzuetaninformazio hori e-posta bidez edo barne buletin bidez bide-ratu beharko dela aurreikusten da.

.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 10

•......................................

1986az geroztik dagomartxan Euskarabatzordea. 2003anEBPNren sorrerarekingizartearen partaidetzasustatzeko asmozEuskararen Aholkubatzordea osatu zen etabaita sektoreetakobatzordeak ere

– Urtean behin edo birritan egiten dira bilerak.– Egindakoaren memoria jakinarazi eta hurrengo

urtean egingo denaren berri ematen da.Memoriari eta planari onespena ematen zaie.

– Parte hartzaileak ondokoak dira:• Esparruetako kide bana • Euskara Zerbitzuko burua • AEK, Udal Euskaltegia eta Jardun Bergarakoherri mailako Euskara Elkarteko ordezkaria• Euskara Batzordeko burua

– 15 egunean behin biltzen da, salbuespenaksalbuespen.

– Kudeaketa Plana zehazten du.– Aurrekontuak onartzen ditu.– Planaren kudeaketarako eguneroko erabakiak

hartzen ditu.– Erabaki ahalmena ez dago bertan, baina

normalean bertan plazaratzen diren gaiak ontzatematen dira.

– Bi atal ditu, bata irekia eta bigarrena Udalbarruko gaiak aztertzekoa. Bigarren horretan ezdute euskalgintzako kideek parte hartzen. Partehartzaileak ondokoak dira:

• Euskalgintza (entzun, iritzia eman, botoaeman...)• Ordezkari politikoak (entzun, iritzia eman,botoa eman...)• Zerbitzuburua (idazkari eta dinamizatzailelanak)

– Adostasunerako joera handia dago.– Erabaki ahalmena ez dago bertan,

politikariengan edo zerbitzuburuarengan baizik.

EuskararenAholkuBatzordea

EuskaraBatzordea

.....................................................................................................................••2008ko apirilean esparru soziokulturaleko 85 entitatek Eingou hitzarmena sinatu zuten

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

Esparru bakoitzaren gaineko hausnarketa ere egin zen. Ondo-rengo taulan agertzen da ordura arteko EBPN planaren ondo-rio eta hausnarketaren balorazioa laburtuta:

ESPARRUKA EGINDAKO BALORAZIOA (2003-2007)

Corpusa bildu eta arautze aldetik lan handia egina dago.Zabalkunde egokia egitea falta da eta hori gaurkotasunezegiteko baliabide teknikoak garatzea. Hedabideak, hezkun-tza eta gainerako sektoreekiko zeharkakotasuna landubeharko litzateke.

Euskalduntze-alfabetatzea une zailak bizi dituen esparruada. Baliabide, motibazio eta behar eta presio falta sumadaitezke. Era berean, urrats berriak sortzen ari den sekto-rea da, behar bereziei erantzunez, erabilerarako espazioaksortuz… Sentsibilizazio lanak berebiziko garrantzia izangodu esparru honetan.

Familia egituratzeko zailtasunak dituen esparrua da. Fami-liekin lan egiteko esparruak urriak dira. Esparru honetanjarritako baliabide asko berriak dira eta horien inpaktuaneurtzeko adierazleak eta iturriak detektatu beharra dago,adibidez, programetan parte hartzen duten pertsonen joka-bideen bilakaera aztertuz. 3-4 urteko programa garatzerikez da lortu, baina honen garrantzia nabarmena da.

Hedabideetan euskararen presentzia, batez ere bailaramailakoetan, ona da, gainerako eskualdeekin alderatutabatez ere. Etorkizuneko erronka eta mehatxuei erantzunbeharra dago, bai eta gainerako sektoreekin sinergiak bila-tu beharra ere, besteen lana hedatzeko aukerak emanez,adibidez. Eskualdea gainditzen duen esparrua da, ordea,eta hor eragiteko zailtasunak ditu.

IKTetan aukerak zabaldu dira azken urteotan, baina urratsgarrantzitsuak emateko daude oraindik, KZ guneak, esate-rako. Gainerako esparruen zehar lerro izaera landu beha-rra dago. Hasitako zenbait proiekturi (Goiena.net) jarraipe-na ematea garrantzitsua izango da.

Irakaskuntzari dagokionez, arloaren indargunea ikastetxe-en inplikazioa da. Euskalduntzearekin batera arlo sendoeta egituratuena da. Ikastetxeetan baliabide falta, lankarga eta antzekoak ere aipatzen dira eta, beraz, ezinbes-tekoa da Udalak hori kontuan hartzea eragileek orain artebezala inplikatuta jarrai dezaten. Arloaren funtzionamen-duan, ezagutzan nahiz eskaintzan aurrerapauso handiakeman dira. Motibazioan eta erabileran daude hutsuneriknabarmenenak.

Lan mundua esparru berria da udal normalizazioan, bainaindar eta garrantzi handia duena. Enpresetan erabilera

aldetik urrats handiak eman behar dira oraindik. Eragileeninplikazioa indartu eta plan kopurua zabaldu beharra dago.Eskualde mailako ildoak garrantzia izango du hemen ere.

Merkataritzari dagokionez, eragiteko zailtasunak dituensektorea da. Beste batzuen aldean gelditu xamarra diru-dien sektorea. Eragileen inplikazioa zaila da. Erabileranurratsak eman dira baina idatzizkoan badago zer hobetu-rik. Sektore hau, gainera, oso aldakorra da hizkuntza ohi-turei dagokienez.

Lehenengo EBPN aztertu eta horren inguruko hausnarketarenfruitu izan da bigarren EBPN. Berriz ere, une batez gelditu etaegindakoari begiratu bat emateko garaia iritsi dela dirudi. Udaladministrazioari begira, honako galderak egin dizkiete berenburuari: Nola lortu herritarrek, dendek, enpresek... Udaleraeuskaraz jotzea?

............................................................. 11K a s u A u r r e r a t u a <

Euskaraz

Bietan

Gaztelaniaz

1994

16,5

0

83,5

1999

25

0

75

2002

33,50

2,58

63,92

2005

35,51

0,70

63,78

2007

36,88

0,40

62,72

Herritar partikularrek udalera bideratutako idatzien hizkuntza

Oraindik ere herritar gehienek gaztelaniaz jotzen dute idatzizudalera. Hala ere, euskarazko idatzien proportzioa gero etahandiagoa da.

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

Bigarren EBPN: 2008-2011Martxan jarri berri dute bigarren EBPN plana, azken lau urteenazterketa egin eta hortik ondorioztatutako hobekuntzak jaso-tzen dituena.

Hasteko, ondorengo lau urteetarako kudeaketa organoek egitu-ra berria izango dute:

2008-2011rako beste berrikuntza bat ZEHARKAKOTASUNAizango da: EBPNn garatzen diren esparruak elkarren eragineandaude guztiak eta, beraz, osotasuneko ikuspegia izatea garran-tzitsua da. Azpi-batzorde bakoitzak bere esparruaren ikuspegiagainditu eta gainerako azpi-batzordeen kontzientzia hartuko dugaiak, ekimenak, etab. planteatzerakoan.

Corpusa, euskalduntze-alfabetatzea eta IKTak zeharkako espa-rru gisa identifikatu dituzte, esparru guztietan eragina dutenarlo gisa. Zeharkakotasun hori garatzeko ondoko neurriak har-tuko dira:

• Zeharkako beharrak identifikatzeko fitxak egin (zehar-lerroak) eta esparruetara pasatu.

• Zehar-lerroetan sortutadagoen materialadidaktizatu, esparruenbeharrak asetzeko.

• Esparruen eskariari begiraegindako eskaintza landu.

• Azpibatzordeetako bilerengai-ordenean zeharkakohiru lerroen gaiak sartu.

• Zeharkako lerroen bileretangainerakoak kontuan hartu.

Plan berriaren gakoa KOMUNIKAZIOA izango da, ez dira espa-rru bakoitza hobetzera mugatuko, baizik eta, herri mailako era-bilera bermatze aldera, esparru guztien eboluzioa bermatu nahidute. Honela dio Estepan Plazaolak: “Komunikazioa indartu nahidugu; planean murgilduta gauden sektore eta entitateen artekoharremanak landu nahi ditugu. Esparruka batzordetxoak osatu-ta dauzkagu: lan-mundukoa, sozio-kulturala, teknologia berrie-takoa... Noizean behin denak elkartu eta elkarlanean aritzea.Gure apustua da zeharkakotasuna lortzea esparru batzuetan,eta helburua, EBPN benetako plan osoa izatea”.

Udalerriko eragileakGaur egun Bergarako Udalak harreman estua dauka herrikoenpresa eta erakundeekin, Euskara Biziberritzeko PlanNagusiaren baitan. Bergarako Musika Eskola da Udalarenlaguntzarekin euskara normalizatzeko jardunean dabilen era-kundeetako bat. Marije Ugaldek, bertako zuzendariak, oso posi-tiboa deritzo egiten den lanari: “Guk ez daukagu plan propiobat, baina Udalak proposatutako hitzarmenak garatuz ekindiogu euskara normalizatzeko prozesuari”. Musika Eskola ira-kaskuntzaren esparruan kokatzen da. Ikasle gehienak euskal-dunak dira, D eredutik iritsitakoak.

Geyser enpresan, aldiz, badute euskara plan propioa. EuskaraPlanaren ardura nagusia enpresarena berarena izan arren,Plana dinamizatzeko eta kudeatzeko EMUN enpresako euskarateknikari bat ari da bertan lanean. Nerea Larrañaga da bertakoeuskara teknikaria eta, laburbilduz, honakoa esan digu:“Geyserren 2002an jarri genuen Euskara Plana martxan.Ordutik aurrerapauso handiak eman dira euskararen erabile-ran, eta gaur egun euskarak badu lekua Geyserreko egunerokohainbat esparrutan. Hala ere, oraindik ere muga asko gainditubehar ditugu eta aurtengo gure helburua hori da, 2009-2012rako Plan Estrategikoa prestatu eta horren bidez,Geyserreko euskararen normalizazio prozesuan aurrerapausokualitatiboak ematea”.

– Urtean behin egingo da eta jardunaldi izaeraemango diogu.

– EBPNn lanean, azpibatzordeetan, EBn eta EABnari diren guztiak gonbidatuko ditugu.

– Bertan aztertuko dira gai orokorrak, azpibatzordeguztiengan eragina duten gaiak. EABn aztertuizan diren gaiak sozializatu eta aztertzekobaliatuko dugu.

– Jardunaldi hauen dinamizazioa bereziki zaindukodugu, ez dadin batzar informatibo bihurtu.

– 3 hilean behin bilduko da.– Bertan parte hartuko dute egungo EBko kideek

eta bilera bakoitzerako gonbidatzen direnpertsonek (esparruetako ordezkariak,espezialistak...).

– EABren bilerak gogoetarako erabiliko dira batikbat. Esparruz gaindiko gaiak aztertzeko, ikuspegiorokorrak lantzeko, etab.

– Horretarako, gaiak eta materialak aurretikprestatuko dira eta gaien dinamizazioa aurrezegoki prestatuko da.

– 15 egunean behin bilduko da.– Organo exekutiboa izango da, alegia, Planaren

kudeaketarako eguneroko erabakiak hartukoditu. Horrez gain, Kudeaketa Planak etaaurrekontuak eta horrelakoak aztertu eta ontzatemango ditu.

– Osaera egungo bera izango da: EuskaraZerbitzuko burua, ordezkari politikoak etaeuskalgintzako ordezkariak.

Batzar Orokorra

EuskararenAholkuBatzordea

EuskaraBatzordea

•............................................

2008-2011rako besteberrikuntza batzeharkakotasunaizango da: EBPNngaratzen direnesparruak elkarreneraginean daudeguztiak eta, beraz,osotasunekoikuspegia izateagarrantzitsua da

•.....................

Gaur egun BergarakoUdalak harreman estuadauka herriko enpresa etaerakundeekin, EuskaraBiziberritzeko PlanNagusiaren baitan.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 12

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

FAKTORE ERAGILEAK ///////////////////////

Pertsonak ////////////////////////////////////

Euskara planak aurrera egiteko ezinbesteko faktore bat dago:pertsonak. Ezinezkoa da horrelako plan bat garatzea plan hori“jasango” duten pertsonen oniritzi edo inplikaziorik ezean.

Bergarako Udalean langileen inplikazioa hasieratik erabatekoaizan da. Prozesuaren alde agertutako jarreraz gain, egunerokolan tresna bihurtu dute euskara. Hori baieztatzen digu GorettiAndrinuak, Udaleko administrazio orokorreko teknikariak:“Inplikazioa? Oso ona. Pare bat pertsona kenduta, eta horiekadinagatik-edo libre geratu ziren hasierako formazioprozesuetan. Badago bat, libre geratu ez zena eta azkenean ezduena euskara ikastea lortu. Saiatu zen, klaseetara joan zen…baina ezin izan zuen. Beti ez da posible. Berak badaki mugahori daukala, kontziente da, baina ez digu besteoi ezerinposatzen, guk lana euskaraz egiten dugu”.

Joseba Ezpeleta bat agertu da Andrinuaren iritziarekin:“Hizkuntza eskakizunak hasieratik langileen batzordearekineztabaidatuak izan dira eta batzordearen adostasuna dute.Izan ere, hizkuntza eskakizunek Bergarako egoerasoziolinguistikoari erantzuten diote, proportzionalak dira. Egondaitezkeen kasu konkretu batzuk kenduta, langileek onartzendituzten irizpideak dira, lanpostu batek eska dezakeen besteedozein baldintza bezala hartzen dira”. Ezpeleta BergarakoUdaleko langileen batzordeko lehendakaria da eta batzordeaLABeko zortzi kidek, ELAko hiruk eta ESKko batek osatzen dute.

Ez dakitenak edo ikasi ez dutenak planaren alde edukitzeagarrantzitsua da, ez daitezen oztopo bihurtu. Andrinuak berakdatu bitxi bat aipatzen du: “Pentsa ez dakitenak zeinpunturaino ez diren oztopo! Orain arte lan kontratuak euskarahutsean izan ditugu, eta langile askok (hizkuntza eskakizunikbehar ez duten lanpostuetarako kontratatzen direnak) jartzenzuena ulertu gabe sinatu du! Orain gaztelaniazko modelobatzuk egiten hasi gara”.

............................................................. 13K a s u A u r r e r a t u a <

•..................

“Guk ez daukagu plan propiobat, baina Udalak proposatutakohitzarmenak garatuz ekin diogueuskara normalizatzekoprozesuari”

•.....................

“ Ni, adibidez, harritu egin nintzenkaletik herritar modura etorri etaikusi nuenean hirigintza arlokobatzarrak edo bulego teknikokoeta kontu-hartzailetzako arloakeuskaraz jorratzen direla”

• .....................

Bergarako Udalean langileeninplikazioa hasieratik erabatekoa

izan da. Prozesuaren aldeagertutako jarreraz gain,

eguneroko lan tresna bihurtudute euskara

...............................................................................••Geyser-Gastechek 2002an jarri zuen abian euskara plana.

Herriko beste enpresa hauetan ere badituzte euskara planak:Soraluce, Lazpiur, GKN-Lazpiur, Arcelor-Mittal eta Fit-Automotion.

Gainera, Bergara UEMAn sartu berri da. Horrek eragingo dionolabait Bergarako Udalaren 2008-2011 Plan Estrategikoari.

Bergarako Udalaren euskalduntze planak bide luzea egin du.1986an Euskara Zerbitzua sortu zenetik 2008ra bitartean lauplan izan ditu eta planen aurretik ere lan eskerga egin zenUdala eta herria euskaldundu nahian. Agurne Barrusok,Bergarako alkateak, planak tresna garrantzitsuak izan direlauste du: “Orain egoera normaltzat jotzen dugu, baina planarenaurretik gaztelaniaz funtzionatzen zuen Udalak eta planak tres-na baliagarriak izan dira, batez ere, erabilera formala garatueta hedatzeko. Ni, adibidez, harritu egin nintzen kaletik herritarmodura etorri eta ikusi nuenean hirigintza arloko batzarrak edobulego teknikoko eta kontu-hartzailetzako arloak euskarazjorratzen direla”.

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

Euskara plana lan sisteman erabat txertatutadago Bergarako Udalean eta alkatearen ustezhorrek beste irakurketa bat ere izan dezake, ale-gia, “erakusten du inplikazioa ez dela horrenbes-tekoa, zeren lan sistematik atera eta jendeak gaz-telaniara jotzen du erabilera ez-formalean. Biren arteko harre-man ez-formala euskaraz hastea ez da hain pauso erraza”.

Udalean bezala herriko beste erakundeetan ere pertsoneninplikazioak lortzen du euskara lan hizkuntza oso egitea.Musika Eskolan euskaraz funtzionatzeko ahaleginean lan han-dia egin behar izan dute. “Idatzizko aktak, errotulazioa, kartelguztiak euskaraz argitaratzen saiatzen gara… Azkenean kon-tzientziazio kontua izan da”, esan du Nekane GabilondoMusika Eskolako idazkariak. Pertsonei buruz ari garela,Nekanek aldaketa handia suposatu zuen Musika Eskolareneuskalduntze prozesuan, Marije Ugalde bertako zuzendariarenustez: “Nekane etorri zenetik asko aurreratu dugu euskararenerabileraren arloan, laguntza izugarria eta elementu zirikatzai-lea izan da guretzat”.

Aztergai dugun erakundea udala dela kontuan izanik, bertakolangileak ez diren baina bertan lan egiten duten ordezkariakere planaren gako dira: politikariak. Bergarak izan dituen gober-nu buru guztiek errespetatu izan dituzte Euskara Zerbitzuarenbehar eta proiektuak.

Politikarien atxikimendua ere pertsonala da, hau da, norbana-koaren inplikazio eta konpromiso maila propioa da. Politikarieiez zaie hizkuntza eskakizunik jartzen Udalean sartzeko, bainaberaiek errespetatu egiten dute eta parte hartzen duteUdalaren funtzionamenduan. Estepan Plazaolarentzat gaitasu-na da gakoa hemen ere, Udalera lanera jende berria sartzeanprofilak betetzea eskatzen zaio, eta politikariei hemen sartzekojendeak bozka eman behar die… Hauteskundeak dira Udalerairisteko bide. Dena den, Bergaran 1991n Udalaren eta herrikoerakundeen artean euskararen erabilera bultzatzeko egindakohitzarmenean alderdi politikoak ere sartu ziren.

Hitzarmenean bertan ez zegoen alderdi politikoentzako aparte-ko helbururik. Besteei ezarritako helburu berak zeuden etahorien artean zegoen hitzarmenkideekiko (eta beraz, baitaUdalarekiko ere) harremanak euskaraz izatea. Helburu horiberretsi egin zen 1995ean AEBE planean, honakoa adieraziz:Alderdiek Udalerako egiten dituzten idatziak euskaraz egingodituzte eta Udaleko Euskara Zerbitzuak eskainiko die zuzen-tzeko beharrezko laguntza (txostenean bertan jaso zen hona-ko zehaztapena: “PSE-EEko ordezkariak adierazi du berenalderdiak ezin duela bete puntu hau”).

Bestalde, azkeneko 3-4 hauteskundeetan alderdi politiko aber-tzaleek konpromisoa hartu izan dute beren hautagaiak euskal-

dunak izateko. Baina gainerakoek ez dutehorrelako konpromisorik jaso eta, beraz, eus-karaz lan egin ezin duen zinegotziren bat egondaiteke, horrek dakartzan ondorio guztiekin.Hori dela eta, arlo honetan gehiago sakondubeharra nabarmendu du Agurne Barrusok,Bergarako Udaleko alkateak.

Hona hemen 2007an udal hauteskundeei begira BergarakoUdalak kaleratutako diptikoaren zati bat. Bertan, besteakbeste, hautagai euskaldunak aukeratzearen garrantzia azpima-rratzen zen:

Herritarrei ere eskatu zieten horretan parte hartzeko:

.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 14

•.....................

Azkeneko 3-4hauteskundeetan alderdipolitiko abertzaleekkonpromisoa hartu izandute beren hautagaiakeuskaldunak izateko

Euskara plana martxan jartzearen gaineko iritzia 1995

Zer iritzi duzu zure lantokian euskararen erabilera indartzenhasteko plangintza martxan jartzeari buruz?

Udal langileen %90ek AEBE plana martxan jartzearen aldekojarrera azaldu zuen

Denbora eta dirua alferrik galtzea da 1 % 1,3

Ez dit axola ez da nire arazoa - -

Ondo, baina pixkanaka eta oso kontuz 24 % 32,0

Guztiz beharrezkoa dela iruditzen zait 44 % 58,7

Ez du erantzun 6 % 8,0

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

Dinamizazioa ////////////////////////////////

Pertsonen atxikimendua lortzea da lehenengo pausoa, bainaondoren inplikazioari eustea lortu behar da. EuskaraBatzordeak horixe du erronka nagusietakoa. Erakunde batenbarneko inplikazio mailari eustea zaila bada, zailagoa oraindikherri mailako erakundeen inplikazioa lortu eta sustatzea. “Gukherrira begira gehien jorratu dugun bidea hitzarmenarena izanda. Elkarren arteko konpromisoa lantzea da funtsezkoa.

Elkarrekin helburu batzukfinkatu eta ondoren horieklortzeko elkarlanean aritu.Adibidez, elkarte batenkomunikazio kanpaina eus-karaz egitea izan daitekehelburuetako bat, edo kirolelkarte batean entrena-menduak euskaraz egitea.Behin helburuak identifika-tuta, Udalaren lana izangoda jarraipena egitea eta

pausoak ematen laguntzea, ez dezatela hitzarmena sinatutahelburua ahaztu”, azaldu du Plazaolak.

Goretti Andrinuak garbi dauka: “Motibazioa norbanakoarenaraberakoa da, noski, baina zalantza has daitekeen momen-tuan hor agertzen da Euskara Zerbitzua ‘Txapa ematen’! Nik ezdut euskara idealizatzen, ulertzen dut zaindu egin behar dela…Baina hemen hasi nintzenean, 90ean, ez nuen orain dudankontzientzia maila bera. Izugarrizko lana izan da niretzat eus-karaz lan egiten ikastea, ez da astean pare bat aldiz erabiltzen

den zerbait, egunero, une oro era-biltzen dugun tresna da”. Denaden Bergarako Udalak hasieratik,1986an Euskara Zerbitzua sortuzenean, hartutako erabakiak izandira oraingo egoera onaren oina-rri: “Motibazioa… azkenean bane-kien hemen lan egiteko ezinbeste-koa zela profilak atera eta euska-raz funtzionatzea. Gainera nikbenetan uste dut administrazioakeuskaraz funtzionatu behar duela.Administrazioak euskarazko zerbi-

tzua zor die herritarrei, gure eskubidea da administrazioakgeure hizkuntzan lan egitea” dio Goretti Andrinuak, lorpenakEuskara Zerbitzuaren dinamizazio kanpainen fruitu ere badire-la onartuz.

Estepan Plazaolak esan bezala, “edozein planetan dinamizaziolanak funtsezko balioa dauka. Jarraipena, dinamizazioa, horida gure lanaren arrakastarako gakoetako bat, klabea da”.

GAINDITU BEHARREKO FAKTOREAK /////

Bergara herri euskalduna dela aipatu dugu arestian, baina,herri euskalduna izanagatik ere, ez da erraza urteetako ohituraaldatu eta lehen gaztelaniaz egiten zena euskaraz egiten has-tea. Bergarako udalean lortu dute euskara ohiko jardunean lantresna bihurtzea. Honela dio alkateak: “Gaur egungo egoerarairisteko faktore asko egon direla uste dut, herri euskalduna iza-tea, hasierako plana oso ondo egituratuta egotea, langileeninplikazio maila altua… Hor jauzi handia eman zen. EuskaraZerbitzuak bere gain hartu zuen planaren garapena, tresnaona zen eta ondo garatu zen. Lorpen handiena euskara ohikolan tresna bihurtzea izan da, zalantzarik gabe”. Baina barnerabegirako lana ikaragarria izan bada ere, eta barneko funtziona-mendua euskaraz egiten bada ere, herritarrek gaztelaniazjotzen dute Udalera.

............................................................. 15K a s u A u r r e r a t u a <

•......................................

Herrira begira gehienjorratu dugun bideahitzarmenarena izan da.Elkarren artekokonpromisoa lantzea dafuntsezkoa. Elkarrekinhelburu batzuk finkatueta ondoren horieklortzeko elkarlaneanaritu

•...........................................

Estepan Plazaolakesan bezala,“edozein planetandinamizazio lanakfuntsezko balioadauka. Jarraipena,dinamizazioa, horida gure lanarenarrakastarakogakoetako bat,klabea da”

60

50

40

70

30

20

10

01994 1998 2002 2003

EUSKARAZ ELEBIETAN GAZTELANIAZ

2004 2005

80

90

2006 2007

60

50

40

70

30

20

10

01994 1998 2002 2003

EUSKARAZ ELEBIETAN GAZTELANIAZ

2004 2005

Euskaraz

Bietan

Gaztelaniaz

1994

12,5

77,1

10,4

1998

33,2

62,4

4,3

2002

33,2

62,4

4,3

2003

44,5

52,4

3,1

2004

39,9

56,8

3,3

2005

39,7

57,1

3,2

2006

41

56

3

2007

39

58

3

Irteerako idatziak

Euskaraz

Bietan

Gaztelaniaz

1994

9,9

52,9

37,2

1998

23

19,5

57,5

2002

19

35,3

45,7

2003

24,3

31,9

43,8

2004

20,7

31,5

47,8

2004

24,3

26,5

49,2

Sarrera idatziak

Oraindik ere udaletxera sartzen direnidatzi gehienak gaztelaniaz dira

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

Barrusoren ustez, “kanpo harremanetan barnean lortu denmaila lortzea falta zaigu, herritar euskaldunek guregana eus-karaz jo dezaten lortzea geuri dagokigu. Guk exijitu behargenieke kanpoko hornitzaile, instituzio eta abarri harremanakeuskaraz egiteko”.

Andrinuak uste du erosoagoa dela herritar askorentzat gaztela-niaz jotzea Udalera: “Hasierako kontaktua, Udaletik, beti eus-karaz egiten saiatzen gara. Nik bi esparru desberdindukonituzke, ahozkoa eta idatzizkoa. Ahozkoan euskara gailentzendela esango nuke. Baina idatzi bidez guregana jotzen dutenherritar gehienek gaztelaniaz egiten dute. Herritar gehienentzatadministrazioko euskara zerbait arrotza da, ohituago daudehizkuntza erregistro hori gaztelaniaz erabiltzen…”. EstepanPlazaolak ere arazo berbera identifikatzen du, nahiz eta aurre-rabide batzuk ere ikusten dituen: “Nik akaso bi multzo bereiz-tuko nituzke: herritar partikularrena eta entitate pribatuena,enpresa eta halakoena. Lehenengoen kasuan, egia da oraindikere partikularrengandik jasotzen diren idatzi gehienak gaztela-niaz datozela, baina azken 15 urteetan aldaketa interesgarriaegon da, 20 puntu igo baita herritar partikularrengandik eus-karaz jasotzen diren idatzien kopurua. Pentsatzen dut gai hau,batez ere, belaunaldi berriei begira landu behar dugula etahorretarako sortua dugu unitate didaktiko bat eskoletan 16urteko ikasleekin lantzen dena. Entitate pribatuen kasuan,ostera, ez da bilakaerarik antzematen eta hor, apurka-apurka,euskara planak dituzten enpresekin elkarlana bideratu behar-ko genukeela uste dut”.

...........................................................................••Udalerrira begirako komunikazioetan euskara da nagusi

...........................................................................••16 urteko ikasleekin urtero landu ohi da administrazioko

idatzien gaineko unitate didaktikoa eta udaleko idatziakeuskaraz jasotzeko zerrendan izena emateko gonbitaegiten zaie.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 16

Euskara gaztelania

85,1

82,7

81,5

89,3

87,4

2003

2004

2005

2006

2007

Gaztelania euskara

14,9

17,3

18,5

10,7

12,6

Euskara Zerbitzuak egiten dituen itzulpenen noranzkoa

Udalak euskaraz funtzionatzen du nagusiki eta itzuli behardenean, euskaratik gaztelaniara itzultzen da, batez ere

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

Ahozko erabilera ez-formala da bidean agertzen den besteoztopo nagusia. Lortu da lana euskaraz egitea, baina komuni-kazio ez-formalean gaztelaniara jotzeko ohitura handia dago.Planaren beharra hor identifikatzen du Barrusok: “Oraindikasko dago egiteko, batez ere maila ez-formalean. BergarakoUdalean hirigintzako bilerak euskaraz egiten dira, baina gerokorridoreetan eguraldiari buruz gaztelaniaz hitz egiten da!Iruditzen zait erabilera formala nahiko araututa dagoen beza-la, informalari izugarrizko astindua eman behar zaiola”.

Euskara Zerbitzuaren jardun esparrua (batez ere, herrira begi-rakoa) dezente zabaldu da eta Udaleko planari begirako dina-mizazio-maila dezente murriztu da. Une honetan beren asmoaUEMArekin lankidetzan Udalerako plan berri bat diseinatzea daeta esparru horri beste bultzada bat ematea.

Hasierako irizpideak bermatzeko bi bide jorratu dira BergarakoUdalean: alde batetik, langileei hizkuntza eskakizunak eskura-tzeko prestakuntza ikastaroak eskaintzea eta, bestetik, kontra-tazioan euskara kontuan hartzea. “Gaur egun, batez ere, zen-bait zerbitzu (etxe-laguntzaileak, tabernak…) kontratatzerako-an zailtasunak izaten ditugu. Bere garaian, horietan lan egite-ko euskara jakitea eskatzen genuen, baina orain askotan ezinizaten dugu baldintza hori bete”, esan digu Plazaolak.

Geyser eta Musika Eskolak bakoitzak bere oztopoak ditu eus-kalduntze prozesuan. Udalak barnera begira dituen antzekoakpairatzen ditu erakunde bakoitzak ere bere jardunean. MusikaEskolan kontratazioan dute arazo latzena: “Musika tresna ez-ohikoen irakasle euskaldunak lortzea ez da batere erraza iza-ten” azaldu du Marije Ugalde zuzendariak, “07-08 ikasturteanizan dugun fagot irakaslea euskalduna zen, baina datorrenikasturtean ez da gurekin izango eta hor, adibidez, arazoaizango dugu, ez baita batere erraza fagot irakasle euskaldunatopatzea”.

............................................................. 17K a s u A u r r e r a t u a <

Irakas jarduera

• Hizkuntza Musikaleko klaseak (taldekako klaseak dira)

• Instrumentuen klaseak (bakarkako klaseak dira)(Instrumentuetako 3 irakasle erdaldunak dira eta klasehoriek gaztelaniaz ematen dira, baina gainontzekoinstrumentuen klaseak euskaraz)

• Orkestra Sinfonikoaren, Gazteen Bandaren, HaurrenAbesbatzaren eta Akordeoi Orkestraren entseguak

Hizkuntza

Euskaraz

Gehienak euskaraz

Euskaraz

Musika Eskolako irakas jardueren hizkuntza 2007(25 urtez beherakoentzat antolatzen dira)

•.................

Ahozko erabilera ez-formala da bideanagertzen den beste oztopo nagusia.Lortu da lana euskaraz egitea, bainakomunikazio ez-formalean gaztelaniarajotzeko ohitura handia dago

Bergarako Udala herria eta udala euskaraz

ONDORIOAK ///////////////////////////////////

Bidea hasita dago, baina oraindik helmugara iristeko asko faltada. “Egiteko? Hasteko, barnera begira, ahozko harreman ez-formala euskaraz egitea!”, dio Plazaolak. Berdin pentsatzen duBarruso alkateak: “Harreman informalak euskaraz egitea eta,batez ere, herritarrek Udalera euskaraz jotzea”.

Azken aipamenak laburtzen du gaur egungo egoera, alegia,euskara lan tresna bihurtu da Bergarako Udalean, ez da ezerberezirik egin behar euskaraz lan egiteko, euskaraz lan egiteabaita normala. Politikariei, esan bezala, ez zaie hizkuntza eska-kizunik jartzen Udalean sartzeko, baina beraiek errespetatu etaparte hartzen dute Udalaren funtzionamenduan, beraiek ereulertu baitute euskaraz lan egiteko nahi eta gogoa. Baina bihelburu estrategiko horiek dauzkate zain etorkizunean: egural-diari buruzko elkarrizketak ere euskaraz egitea eta herritarrekUdalera euskaraz jotzea. Barrusoren ustez, distantzia kontuaere bada azken hori: “Udala ente publiko itxi gisa ulertzen duherritar askok, administrazioko funtzionario instituzionalezbetetakoa… Jendearengandik urrun dagoen entetzat hartzendu askok. Aurreiritzi horiek aldatzea guri dagokigu, guk emanbehar dugu herriarenganako pausoa. Herri euskaldunari Udaleuskalduna dagokio zalantzarik gabe eta herritarrak euskarazegitera bultzatzea gure lana ere bada”.

Herritarren eta Udalaren arteko harremanak uztartzen dituBergarako Udalaren EBPNk lantzen dituen bi esparruak (Udalbarnekoak eta herri mailakoak), eta euskararen normalizazioosoa bermatzeko bidean, ezinbestekoa da harreman hori eus-kalduntzea. Bergarako Udala euskalduna da bere barneko jar-dunean, eta kanpora begira ere lan handia egiten du herrikoesparruak euskalduntzeko prozesuan. Hasieran aipatu daadministrazioa euskalduntzeko aurreneko plan pilotua izan zelaBergarakoa (Antzuolarekin batera) eta beste askorentzat era-kusgarri izan daiteke egin duen bidea.

.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 18

•..............................

Politikariei ez zaie hizkuntzaeskakizunik jartzen Udaleansartzeko, baina beraiekerrespetatu eta partehartzen dute Udalarenfuntzionamenduan, beraiekere ulertu baitute euskarazlan egiteko nahi eta gogoa

•.........................

Herri euskaldunariUdal euskaldunadagokio zalantzarikgabe eta herritarrakeuskaraz egiterabultzatzea gure lanaere bada

SOZIOLINGUISTIKAKLUSTERRA<

>Caso avanzado en la Normalización del Euskara

Ayuntamiento deBergara

Pueblo yayuntamiento unidos

por el euskera

15 ............................................................... 19

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a20

Ciudadanos de Bergara:

El Ayuntamiento de Bergara hace saber que ha adquirido elcompromiso de trabajar en euskera y que gestionará demanera adecuada los recursos existentes a fin de conse-guirlo.

Mediante este bando se hace saber a los bergareses, asícomo a cualquiera que acuda al Ayuntamiento de Bergara,que sabemos euskera y que lo utilizamos a diario tanto ennuestro trabajo administrativo, como en las relaciones conlos ciudadanos. Por tanto, queremos que quede claro: elque lo desee será atendido en euskera.

Además de a los ciudadanos, también queremos hacer lle-gar este mensaje a las instituciones públicas y privadas, yaque también ellas pueden dirigirse a nosotros en euskeracon total normalidad. Si hay alguna institución que, inclusoestando dispuesta a trabajar en euskera, no pueda hacerlo,podemos analizar los recursos de que disponemos parapoder resolver ese problema… ¡Estamos dispuestos a cola-borar en la euskaldunización de las instituciones!

Todas esas medidas tienen un mismo objetivo: conseguirvivir en un pueblo euskaldun. Y, para ello, estamos dispues-tos a utilizar todos los recursos que estén a nuestro alcance.

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

............................................................... 21Norma l i zac ión de l Euskera<

El objetivo del Ayuntamiento de Bergara es claro:conseguir que la lengua habitual del municipiosea el euskera. Por tanto, Bergara, un pueblo den-tro del contexto del siglo XXI, que tiene alrededorde 15.000 habitantes, no sólo quiere ser un pue-blo euskaldun, sino que también quiere ser unpueblo que vive en euskera. Y se está trabajandocon ahínco para conseguir ese objetivo.

EL NACIMIENTO DEL PLAN DEEUSKERA//////////////////////////

El Plan de euskaldunización del Ayuntamiento comenzó deforma natural. De hecho, debido a que el nivel de euskera delmunicipio era alto, muchos de los trabajadores ya lo domina-ban. Pero, de todas maneras, una cosa es saber euskera y otramuy distinta utilizarlo para trabajar. Aún así, no hubo que rea-lizar cambios drásticos.

El Ayuntamiento de Bergara lleva más de 20 años euskalduni-zando tanto la administración municipal como el municipio. ElServicio de Euskera se creó en 1986, y su creación supuso elprimer paso en el camino hacia la normalización lingüística.Así, el Ayuntamiento de Bergara comenzó a prepararse paracumplir las exigencias que la Ley de Euskera imponía a lasdiferentes administraciones. Al principio, el servicio contabacon una sola persona; hoy día, son 5 las personas que traba-jan en él.

INTRODUCCIÓN //////////////////////

Bergara es un municipio situado en el suroeste deGipuzkoa, en la comarca del Alto Deba. A pesar deque esté rodeado de montes, es un municipio indus-trial, e incluso puede decirse que se trata de unmunicipio en el que el sector servicios tiene suimportancia.

Este municipio de aproximadamente 15.000 habitantes guar-da el recuerdo de una rica e importante historia: Bergara tieneun amplio e impresionante casco histórico, compuesto porcasas solariegas y preciosas torres.

En el Ayuntamiento trabajan alrededor de 100 trabajadoresfijos y 30 temporales. Además de los trabajadores de laAdministración, también cuenta con 17 representantes políti-cos. Todos ellos componen el equipo humano delAyuntamiento. Pero Bergara es mucho más que un ayunta-miento: es un municipio formado por sectores que están alservicio de los ciudadanos. Por eso, en este informe no sólo seanalizará el proceso interno del Ayuntamiento, sino tambiénaquél que se ha realizado de cara a los ciudadanos.

Bergara es un municipio euskaldun por naturaleza, es decir, lamayoría de los ciudadanos sabe y utiliza el euskera. Según losdatos publicados por el Instituto Vasco de Estadística (EUS-TAT), en 2006, el 68% de los bergareses era euskaldun.Estepan Plazaola, miembro del Servicio de Euskera delAyuntamiento, explica que “en los últimos años, la llegada deinmigrantes, cuyo porcentaje ronda actualmente el 4-5%, hahecho descender el porcentaje de vascófonos”.

He aquí los principales datos del contexto sociolingüístico:

•..........................

El objetivo delAyuntamiento deBergara es claro:conseguir que lalengua habitualdel municipio seael euskera

•..........................

El Servicio de Euskerase creó en 1986. Alprincipio, el serviciocontaba con una solapersona; hoy día, son5 las personas quetrabajan en él

1 Promedios de las mediciones de esos años. La mediciónse ha realizado anualmente a partir de 1993.

100

90

80

60

50

40

70

30

20

10

01983-88 1989-1995 1996-2000 2001-06

Niños (0-14) Jóvenes (15-24) Adultos (25-65) Ancianos (65-..)

Años de lasmediciones

1983-1988

1989-1995

1996-2000

2001-2006

Niños(0-14)

51,5

63

59,8

62

Jóvenes(15-24)

15

35,7

42,8

48

Adultos(25-65)

38

26

26,7

31,7

Ancianos(65-..)

58

49

41,6

34,1

Competencia: el 68% es euskaldun, el 16% es cuasi euskaldun (EUSTAT 2006)Uso en la calle (%)1:

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

METODOLOGÍA Y DESARROLLO /////////

Para garantizar que en el Ayuntamiento se trabaje en euskera,se han utilizado diversos recursos en cada fase.

Cabe mencionar los perfiles lingüísticos aprobados en 1990para cada puesto de trabajo, ya que además de garantizar lacompetencia lingüística, son imprescindibles para poderfomentar el uso de la lengua. Para utilizar una lengua, primerohay que conocerla.

Las claves para que el cambio se produzca son la competen-cia lingüística y el uso de la lengua. Esos dos factores sonimprescindibles para alcanzar el objetivo final.

Fases ///////////////////////////////////////////

Inicio: 1986. Fundamento“Durante los primeros años de andadura del Servicio deEuskera, en el Ayuntamiento se trabajaba en castellano, y suprincipal tarea consistía en hacer traducciones.A pesar de quelos ciudadanos recibían información bilingüe, el castellano erala lengua de trabajo del Ayuntamiento”, nos explica EstepanPlazaola.

Sin embargo, otro decreto ley, que posteriormente se convirtióen un hito, reforzó aquellos inicios, es decir, el decreto2 que fueaprobado en 1986 en el que se especificaban los perfiles lin-güísticos de los puestos de trabajo de la Administración. Enopinión de Estepan Plazaola, aquel decreto fue uno de los pila-res más importantes, porque gracias al mismo los trabajado-res comenzaron a acudir a cursos de formación, y, sobre todo,porque los perfiles lingüísticos se convirtieron en un criterio degran importancia a la hora de realizar nuevas contrataciones.

Como se ha mencionado anteriormente, el Plan de euskaldu-nización del Ayuntamiento de Bergara comenzó en 1986. Losprimeros pasos fueron tímidos y estuvieron dirigidos a conse-guir la adecuación a las nuevas leyes. Para 1990, los perfileslingüísticos ya estaban establecidos.

Entrada en vigor de los perfiles lingüísticos: 1990En 1990 se tomó otra decisión importante: redactar las actasde la Comisión de Gobernación o de los plenos en una sola len-gua, en aquella en la que llegaran las propuestas o se utilizaraen las reuniones. Según Estepan Plazaola, aquella decisión fuemuy estimulante, porque hizo que la gente se diera cuenta deque el trabajo que se realizaba en euskera podía quedar refle-jado en las actas; si la solicitud o la propuesta se hacía en eus-kera, se recogía en la misma lengua, es decir, pasó de ser unasimple teoría a ser un hecho perceptible. La dinámica anteriora esta decisión era muy diferente, debido a que podía sucederque en los plenos sólo se hablara castellano y que posterior-mente las actas se redactaran en las dos lenguas.

Planes AEBE (Fomento del euskera en laAdministración mediante su uso): 1995 y 2000El de 1995 fue el primer plan que diseñó expresamente elAyuntamiento de Bergara. Aquella iniciativa piloto fue pionera,junto con la del Ayuntamiento de Antzuola en lo que respectaa la administración pública. En el Plan de 1995 se determina-ron recursos de tres tipos:

a) Normas y criterios:

Se crearon normas que pudieran ser efectivas para el tra-bajo diario del Ayuntamiento y que influyeron en variasáreas: en la comunicación oral, en los documentos, en lascontrataciones, en los criterios a cumplir por los represen-tantes políticos, en las relaciones externas, etc.

Además de criterios generales que regularan cada área,también se establecieron objetivos más concretos basadosen esos criterios generales.

He aquí un ejemplo de los objetivos establecidos para lascomisiones informativas: ...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a22

•......................

En el decreto que fueaprobado en 1986 seespecificaban losperfiles lingüísticos delos puestos de trabajode la Administración

2 El Decreto 86/1997, de 15 de abril, que reguló el proceso de normalizacióndel uso del euskera en las administraciones públicas de la CAV.

Todos los trabajadores que cumplen funciones administrativassaben euskera, y casi todos los técnicos poseen el 4º perfil

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0%4º P.L. 3er P.L. 2º P.L. 1er P.L. o

alfa. 01er nivel3er nivel

Castellano

Perfil lingüístico de los trabajadores con contrato indefinido en 2008

Trabajadores

98

%

4º P.L.

22

22,4

3er P.L.

30

30,6

2º P.L.

27

27,6

1er P.L. oalfa. 0

10

10,2

1er nivel3er nivel

2

2,0

Castellano

7

7,1

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

............................................................... 23Norma l i zac ión de l Euskera<

c) Formación y recursos de trabajo:

El Ayuntamiento ha puesto a disposición de sus trabajado-res y de los ciudadanos, en general, recursos para fomen-tar el euskera:

• Apoyo a los trabajadores: modelos de distintos tipos de escritos en la red, cursos de estilo, formación indi-vidual, traducción…

• Apoyo a los representantes políticos: glosario,apoyo a la hora de redactar documentos…• Apoyo a los ciudadanos: pequeños diccionarios,

unidades didácticas para los jóvenes…

El Plan de 1995 supuso un gran avance. “Fue una novedad sig-nificativa, porque analizaba detalladamente los procedimientosadministrativos. Su metodología nos permitía no sólo hacer undiagnóstico, sino también establecer la manera de seguir avan-zando, porque, una vez adquirido cierto nivel, lo difícil suele ser,

b) Seguimiento y dinamización:

Una de las claves para la normalización es que la gentetenga una actitud favorable, y para conseguirlo, ademásdel seguimiento, es imprescindible la dinamización. Poreso, el Plan AEBE planteó, entre otros, los objetivossiguientes: fomentar la actitud a favor del Plan, prevenir losposibles problemas que pudiesen surgir, demandar y ofre-cer soluciones, e impulsar el compromiso.

Para fomentar la participación de los trabajadores, losrepresentantes de cada servicio crearon un grupo de tra-bajo que trataba, principalmente, sobre temas generales.Fue ese grupo de trabajo el que, entre otras cosas, elabo-ró la campaña que dio a conocer el Plan a los ciudadanos.

Desde 1990, siempre ha habido en el Ayuntamiento deBergara un técnico responsable del proceso de normalización.

COMISIÓN DE GOBERNACIÓN

EN LO QUE AL FUNCIONAMIENTO INTERNO SE REFIERE

En lo que respecta a la competencia, todos saben euskera.

En lo que respecta al uso, en las reuniones se mezclan el euskera y el castellano,por lo que es conveniente debatir y establecer los criterios de la comunicación oral.

En lo que respecta al ámbito escrito, aunque todos los miembros saben euskera,las actas redactadas en esa lengua se traducen al castellano, y se repartendocumentos bilingües. El plan AEBE considera imprescindible superar esacontradicción.

P.L.

B

C+

Eus/Cas

Redacción: eusFuncionamient:cas

OBJETIVO

Redactarlas eneuskera

Utilizar elEUSKERA en lasreuniones de laComisión deGobernación

Redactar eneuskera losinformes de losservicios.

Redactar lasactas sólo eneuskera.

ACCIONES PARA LANORMALIZACIÓN

1.- Tomar la decisión en laComisión de Gobernación.

1.- Tomar la decisión:- Que las reuniones seanen euskera se debatirá y sedecidirá en la Comisión deGobernación.2.- Se decidirá la forma dehacer el seguimiento.

Se determinará en cadaservicio.

Tomar la decisión en laComisión de Gobernación.

COM.

11-IX-1995

30-IX-1995

30-IX-1995

_

11-IX-1995

FIN

20-IX-1995

20-X-1995

20-X-1995

_

20-IX-1995

PLAZOSRESPUESTA

Presidente JuntaEquipo técnico

Equipo técnico

Coordinador Normal. Ling.

_

Presidente JuntaEquipo técnico

SEGUIM.

Cada 6meses

Cada 6meses

_

Cada 6meses

ASUNTO

Convocatoria reuniónOrden del día

Reunión (Comunicaciónoral)

Informes / Propuestas/ Bases / NormativasServicios Municipales.(analizados en lascomisiones)

Acta

•......................................

Para fomentar la participaciónde los trabajadores, losrepresentantes de cada serviciocrearon un grupo de trabajo quetrataba, principalmente, sobretemas generales. Fue ese grupode trabajo el que, entre otrascosas, elaboró la campaña quedio a conocer el Plan a losciudadanos

...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a24

mes y otros documentos internos, salvoen el caso en el que el receptor no domi-ne la lengua. Esos receptores están iden-tificados dentro del Ayuntamiento, por loque en esos casos el emisor y el Serviciode Euskera decidirán si el documentotiene que ser bilingüe o debe estar redac-tado solamente en castellano.La comunicación con los representantespolíticos:Teniendo en cuenta que, por lo menosen cierta medida, todos los ediles

entienden euskera, se redactarán en esa lengualas convocatorias y las actas de reuniones. Sialguien solicita un texto concreto en euskera, elServicio de Euskera se ocupará de ello.• Comunicación oralConseguir que la lengua principal de comunicacióndel Ayuntamiento sea el euskera, tanto entre losque lo hablan, como entre los que lo están apren-diendo, en las relaciones laborales como de cual-quier otro tipo.

d. Relaciones externas:> Objetivo principal: extender una red de relaciones sóloen euskera. Por una parte, tratar en esa lengua con losciudadanos, las instituciones y las empresas que man-tienen contacto con el Ayuntamiento, y, por otro, fomen-tar que los interlocutores la utilicen.> Objetivos estratégicos:

– Relaciones con los ciudadanos: • Comunicación escritaDirigirse en euskera a los ciudadanos que hayansolicitado recibir en esa lengua los escritosmunicipales (para determinar eso, en 1991 elAyuntamiento consultó a los ciudadanos si que-rían recibir los escritos municipales en euskera,y unos 4.000 ciudadanos se inscribieron en lalista). Redactar los impresos, las hojas informa-tivas, las notas y otros documentos en ambaslenguas o sólo en euskera, y que los trabajado-res ofrezcan esas últimas a los ciudadanos.Asimismo, fomentar que los ciudadanos se diri-jan en esa lengua al Ayuntamiento.• Comunicación oralPrimera lengua de contacto: recibir siempre eneuskera al que acuda al Ayuntamiento.

– En lo que se refiere a las presentaciones públi-cas, y a las actividades culturales, deportivas y deocio: solicitar a las empresas contratadas por elAyuntamiento y que ofrecen servicios públicos deesas características que desarrollen sus activida-des en euskera, o que, por lo menos, lo prioricen.– Relaciones con las instituciones públicas: garanti-

precisamente, avanzar en la dirección correcta.Y el Plan que pusimos en marcha en 1995 pre-tendía ser una herramienta que nos permitieseidentificar las carencias y buscar las solucionesadecuadas para afrontar las mismas. Por ejem-plo: un determinado trabajo se realiza en caste-llano. ¿Por qué? Porque el modelo está en cas-tellano, porque el receptor no sabe euskera opor otras mil razones. Nuestro objetivo era iden-tificar la razón en cada caso para poder plante-ar una solución”, nos cuenta Plazaola.

El nuevo plan AEBE: 2000-2003En julio del año 2000, el Ayuntamiento de Bergara aprobó elnuevo Plan AEBE que, como el de 1995, constaba de cuatroáreas principales:

a. Práctica laboral habitual:> Objetivo general: conseguir que la lengua habitual delAyuntamiento Bergara, tanto de trabajo como de servi-cio, sea el euskera, siempre y cuando se respete elderecho de los ciudadanos a ser atendidos en la lenguaque ellos elijan.> Objetivos estratégicos: hacer que los trabajadoresque poseen el perfil lingüístico trabajen en euskerasiempre que les sea posible, de manera oral o escrita.Garantizar que los representantes políticos fomenten eltrabajo en euskera, que recurran al Servicio de Euskeraen caso de tener alguna dificultad en la comprensiónde un texto y que no exijan a los trabajadores que tra-bajen en castellano es uno de los objetivos estratégicosdel nuevo plan AEBE.

b. Formación lingüística:> Objetivo general: conseguir que tanto los trabajadorescomo los políticos que participan en la vida delAyuntamiento adquieran la competencia lingüísticanecesaria para desarrollar sus funciones en euskera demanera adecuada y con la fluidez suficiente.> Objetivos estratégicos: hacer que los trabajadores acre-diten los perfiles lingüísticos y que los políticos garanti-cen la competencia necesaria para trabajar en euskera.

c. Uso lingüístico en el Ayuntamiento:> Objetivo general: conseguir que las comunicaciones,tanto escritas como orales, entre los trabajadores y lospolíticos se lleven a cabo en euskera, siempre y cuandose garanticen los derechos de aquellos que no lo saben.> Objetivos estratégicos:

• Comunicación escritaLa comunicación entre trabajadores:Los trabajadores que posean el perfil lingüístico ela-borarán en euskera los escritos, las notas, los infor-

•...............................................

Garantizar que losrepresentantes políticosfomenten el trabajo eneuskera, que recurran alServicio de Euskera en casode tener alguna dificultad enla comprensión de un texto yque no exijan a lostrabajadores que trabajen encastellano es uno de losobjetivos estratégicos delnuevo plan AEBE

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

•.................

En 2003, con la puesta en marcha del EBPN,quisimos elaborar un plan conjunto que reunierainiciativas de todos los ámbitos, y fue en ese marcodonde incluimos todo lo que habíamos conseguidoanteriormente en el ámbito de la administración

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

............................................................... 25Norma l i zac ión de l Euskera<

zar la relación sólo en euskera con las institucionespúblicas de Euskal Herria (en todos aquellos casosen los que no haya una condición especial). Enviardocumentos bilingües al resto de las instituciones,conforme a los recursos del Servicio de Euskera.– Relaciones con empresas privadas: fomentar, enla medida de lo posible, la relación sólo en euske-ra con los suministradores, con las empresas con-tratadas o con los servicios de asesoría. El com-promiso se divide en dos niveles:

- Recepción de los escritos municipales en euskera- Mantenimiento de la relación bilateral en euskera

El Plan del año 2000 era unacontinuación del de 1995, yclasificaba y nombraba el pro-ceder y los criterios de accióninternos del Ayuntamiento. Aligual que el anterior, el Planfue una importante herramien-ta de mejora.

Plan General de Promoción del Uso delEuskera (EBPN): 2003-2007En 2003 el Ayuntamiento de Bergara dio por finalizadas lasfases previas (las traducciones iniciales, el Plan interno para elAyuntamiento y su renovación) y puso en marcha el PlanGeneral de Promoción del Uso del Euskera. Se trataba de unproyecto global impulsado por el Gobierno Vasco que muchosmunicipios, entre ellos Bergara, decidieron desarrollar. “ElAyuntamiento elaboró desde el principio un proyecto de norma-lización lingüística dirigido a los ciudadanos. En 2003, con lapuesta en marcha del EBPN, quisimos elaborar un plan conjun-to que reuniera iniciativas de todos los ámbitos, y fue en esemarco donde incluimos todo lo que habíamos conseguido ante-riormente en el ámbito de la administración”, explica Plazaola.

El EBPN permitió ordenar los trabajos realizados hasta esemomento, y dotarlos de cohesión. El municipio fue dividido enlos sectores siguientes para que la labor de fortalecimiento delas sinergias y de la euskaldunización de los ámbitos resultaramás efectiva:

– Enseñanza– Euskaldunización y alfabetización– Familia– Administración– Las TICs– Mundo laboral– Ámbito sociocultural– Planificación del corpus y calidad lingüística – Medios de comunicación

A continuación, explicaremos la labor realizada en algunas deesas áreas, a modo de ejemplo:

EnseñanzaEl objetivo es que al término de la Enseñanza Obligatoriatodos los bergareses dominen el euskera. Actualmente,todos los niños del municipio cursan la EnseñanzaObligatoria en el modelo D. En el plan se recogen variasacciones que complementan la labor de los centros edu-cativos:

• Sesiones de refuerzo para mejorar el nivel de euskera.• Sesiones y materiales para mejorar la comunicación

oral en euskera.• Sesiones de sensibilización para alumnos de la ESO.• Permiso de conducir en euskera.

Indicador: gracias a la enseñanza, el 95% de los bergare-ses menores de 25 años sabe euskera.

La familia es el medio más adecuado para que los niñosaprendan bien una lengua. El plan ofrece algunos cursos ymateriales didácticos para ayudar a los padres y a lasmadres en esa labor de transmisión:

• Cursos de juegos y cuentos.• DVDs de canciones y juegos para los más pequeños.• Un catálogo de productos en euskera.• Libros y DVDs para embarazadas.

Indicador:• Han sido 80 los ciudadanos que han participado en

los cursos para aprender juegos infantiles.• En Bergara el 40% de los ciudadanos habla siempre

euskera en casa.

Ámbito sociocultural:• El acuerdo Eingou: acuerdo firmado con 85 asocia-ciones culturales, deportivas, educativas, de ocio y deotros ámbitos.• Acuerdos firmados para colaborar con los movi-mientos ciudadanos:

• Con la cooperativa Goiena Komunikazioak, a finde fomentar los medios de comunicación locales.• Con la asociación de euskera Jardun.• Con la asociación Berba.

Planificación del corpus y calidad lingüística: Bergaraaldeko hiztegia (Diccionario de la comarca de Bergara),Bergarako ahotsak (Voces de Bergara), Gehixago eta hobe-to programa (Programa Un poco más y mejor)…

•.......................................

En 1991 elAyuntamientoconsultó a losciudadanos siquerían recibir losescritos municipalesen euskera, y unos4.000 ciudadanos seinscribieron en lalista

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a26

La Comisión de Euskera nacióen 1986. En 2003, con la llega-da del EBPN, se crearon el Con-sejo Asesor del Euskera y lascomisiones sectoriales, con laintención de fomentar la partici-pación social.

El primer EBPN finalizó en 2007, y, tras cuatro años, se reali-zaron varias reflexiones sobre el funcionamiento y la comple-mentariedad de esas dos estructuras:

– Hay que adecuar el equilibrio entre las dos estructuras.La función del Consejo Asesor del Euskera es simbólica, ysus miembros no consiguen una visión general ni se impli-can, porque se reúnen una vez al año. Por otro lado, en laComisión de Euskera la gestión diaria no deja lugar a posi-bles reflexiones generales.

– Hay que reforzar la comunicación y la coordinación.Actualmente, los miembros de una subcomisión no cono-cen la labor que llevan a cabo las demás subcomisiones.Una de las principales razones de esa falta de informaciónes la falta de tiempo, ya que algunas subcomisiones no sereúnen muy a menudo y no suelen tener tiempo para tra-tar información sobre las demás subcomisiones.

– La comunicación sobre las subcomisiones y sobre lainformación general se tendrá que adaptar a las caracte-rísticas de cada subcomisión. En el caso de algunas sub-comisiones cabrá la posibilidad de ampliar la informaciónen la propia reunión, pero se prevé que en otros casos esainformación deberá de ser enviada por correo electrónicoo por medio de un boletín interno.

•..................................

La Comisión de Euskeranació en 1986. En 2003,con la llegada del EBPN,se crearon el ConsejoAsesor del Euskera y lascomisiones sectoriales,con la intención defomentar la participaciónsocial.

– Se reúne una o dos veces al año.– Se da a conocer la memoria de lo que se ha

llevado a cabo y de lo que se pretende hacer elaño siguiente. Se aprueban la memoria y el Plan.

– Participan:• Un miembro de cada sector.• El presidente del Servicio de Euskera.• AEK, el Euskaltegi Municipal y un represen-tante de Jardun, la asociación de euskera delmunicipio.• El presidente de la Comisión de Euskera.

– Se reúne cada 15 días, salvo excepciones.– Establece el Plan de Gestión.– Aprueba los presupuestos.– Toma decisiones diarias necesarias para

gestionar el Plan.– No tiene poder decisorio, pero, normalmente, los

temas que allí se presentan son aprobados.– Consta de dos secciones, una abierta y la otra

para tratar temas internos del Ayuntamiento. Enesa última, no participan agentes de la actividadcultural vasca. Son participantes de la Comisión:

• Agentes de la actividad cultural vasca (escu-chan, opinan, votan...)• Representantes políticos (escuchan, opinan,votan...)• Presidente del servicio (labores de secretarioy dinamizador).

– Existe gran tendencia al consenso.– El poder de decisión no reside en la Comisión,

sino en los políticos o en el presidente delservicio.

ConsejoAsesor delEuskera

Comisiónde Euskera

.....................................................................................................................••En abril de 2008, 85 entidades del ámbito sociocultural suscribieron el acuerdo Eingou

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

............................................................... 27Norma l i zac ión de l Euskera<

Se realizó, asimismo, una reflexión sobre la situación de cadasector. En el cuadro siguiente se resume la valoración delresultado del Plan EBPN y la reflexión sobre el mismo:

VALORACIÓN POR SECTORES (2003-2007)

En lo que se refiere a la recopilación y normativización delcorpus, se ha realizado un gran trabajo. Falta difundirlo demanera adecuada y desarrollar los recursos técnicos nece-sarios para ello. Habría que tratar la transversalidad paracon los medios de comunicación, la enseñanza y otrossectores.

El sector de la euskaldunización-alfabetización seencuentra en una difícil situación. Se aprecian la falta derecursos, de motivación y de presión. Asimismo, es un sec-tor que avanza, que responde a necesidades específicas,que crea espacios para el uso de la lengua… La labor desensibilización será especialmente importante en estaárea.

La familia es un sector difícil de estructurar, y son pocoslos ámbitos en los que se puede trabajar con las familias.Muchos de los recursos utilizados en ese sector son nue-vos, y, por eso, es necesario detectar indicadores y fuen-tes que nos permitan evaluar su impacto, y analizar, porejemplo, la evolución del comportamiento de las personasque participan en los programas. No se ha conseguidodesarrollar un programa para un periodo de 3-4 años, perosu importancia es obvia.

La presencia del euskera en los medios de comunicación,en especial en los de la comarca, es adecuada, sobretodo, si la comparamos con la del resto de comarcas. Hayque afrontar los retos y los desafíos futuros, así comoestablecer sinergias con los demás sectores, por ejemplo,concediendo a los demás la oportunidad de dar a cono-cer su trabajo. Sin embargo, es un sector que trasciendelos límites de la comarca; por lo que resulta más compli-cado influir en el mismo.

En los últimos años se han ampliado las opciones de lasTICs, pero hay todavía mucho que avanzar, por ejemplo, enlo que se refiere a los centros KZ. Es un área transversalcon respecto a las demás, y hay que desarrollarlo. Seráimportante dar continuidad a algunos proyectos (Goie-na.net) que ya están en marcha.

En lo que a la enseñanza se refiere, su punto fuerte es laimplicación de los centros educativos, y, junto con el deeuskaldunización, es el sector más fuerte y el más estruc-turado. En los centros educativos también se mencionanla falta de recursos, el volumen de trabajo y otros proble-

mas, y es imprescindible que el Ayuntamiento lo tenga encuenta, para que los agentes del mismo sigan tan impli-cados como hasta ahora. Se ha avanzado mucho en elfuncionamiento, en el conocimiento y en la oferta delámbito, y las mayores carencias las encontramos en lamotivación y el uso.

El mundo laboral es un ámbito nuevo, pero fuerte e impor-tante, en la normalización municipal. Queda mucho porhacer en lo que respecta al uso de la lengua en las empre-sas, y es necesario reforzar la implicación y aumentar elnúmero de planes. La dirección a nivel comarcal tambiénserá importante en este sector.

El del comercio es un sector en el que cuesta incidir. Encomparación con otros sectores, se encuentra un tantoestancado, y es difícil conseguir la implicación de loscomerciantes. Se ha avanzado algo en el uso, pero haymucho que mejorar en la comunicación escrita. Además,este sector es muy variable en lo que a costumbres lin-güísticas se refiere.

El segundo EBPN fue fruto de la reflexión realizada sobre elprimero. Parece que de nuevo ha llegado la hora de detener-se y analizar la labor realizada. La administración municipal seha planteado esta pregunta: ¿cómo podemos conseguir quelos ciudadanos, los comercios, las empresas, etc. se dirijan alAyuntamiento en euskera?

Euskera

Bilingüe

Castellano

1994

16,5

0

83,5

1999

25

0

75

2002

33,50

2,58

63,92

2005

35,51

0,70

63,78

2007

36,88

0,40

62,72

Lengua de los documentos dirigidos al Ayuntamiento porciudadanos particulares

La mayoría de los ciudadanos sigue dirigiéndose alAyuntamiento en castellano. Sin embargo, el porcentaje dedocumentos escritos en euskera es cada vez mayor

Segundo Plan EBPN: 2008-2011El Ayuntamiento acaba de poner en marcha el segundo planEBPN, fruto del análisis del trabajo realizado en los últimos cua-tro años y que recoge las mejoras concluidas de ese análisis.

Los órganos de gestión de los próximos cuatro años se estruc-turarán de manera diferente:

Otra de las novedades de la etapa 2008-2011 será la TRANS-VERSALIDAD: todos los ámbitos que se desarrollan en el EBPNestán interrelacionados, y, por tanto, es importante poseer unpunto de vista global. Cada subcomisión deberá superar laperspectiva de su propio ámbito y tomar conciencia del traba-jo realizado por las demás subcomisiones a la hora de plante-ar cuestiones, acciones, etc.

El corpus, la euskaldunización-alfabetización y las TICs hansido identificados como ámbitos transversales que influyen entodos los demás. Para desarrollar dicha transversalidad setomarán las medidas siguientes:

• Se elaborarán fichas para identificar las necesidadestransversales (líneas transversales) y se entregarán alos sectores.

• Se creará material didáctico a partir del creado por laslíneas transversales para cubrir las necesidades de lossectores.

• Se tratará la oferta realizada ante la demanda de lossectores.

• Se introducirán los temas de los tres sectorestransversales en la orden del día de las reuniones delas subcomisiones.

• En las reuniones de los tres sectores transversales setendrán en cuenta los demás sectores.

La clave del nuevo planserá la COMUNICACIÓN, yel trabajo no se limitará amejorar cada área, sino agarantizar el uso a nivelmunicipal. El Plan quieregarantizar la evolución detodos los sectores. Así loexplica Estepan Plazaola:“Queremos reforzar lacomunicación, la relación entre las instituciones y los sectoresque estamos inmersos en el plan. Hemos formado subcomisio-nes en cada sector: en el laboral, en el sociocultural, en el delas nuevas tecnologías... Buscamos poder reunirnos y colaborarde vez en cuando, porque hemos apostado por conseguir latransversalidad en algunos sectores, y nuestro objetivo es queel EBPN se convierta en un verdadero plan integral”.

Impulsores municipales del planActualmente el Ayuntamiento de Bergara mantiene una estre-cha relación con las empresas y las instituciones del municipiodentro del Plan General de Promoción del Uso del Euskera. LaEscuela de Música es una de las instituciones que, con apoyodel Ayuntamiento, trabaja en la normalización del euskera. Sudirectora Marije Ugalde considera muy positiva la labor que selleva a cabo: “Nosotros no tenemos una labor concreta, perohemos acometido el proceso de normalización desarrollandolos acuerdos propuestos por el Ayuntamiento”. La Escuela deMúsica se ubica en el ámbito de la enseñanza, y la mayoría delos alumnos son euskaldunes, llegados del modelo D.

La empresa Geyser, en cambio, sí tiene su propio plan. Aun-que la propia empresa es la principal responsable del Plan deEuskera, cuentan con Nerea Larrañaga, técnica de euskera dela empresa EMUN que se encarga de dinamizarlo y gestionar-lo. Esto es, de forma resumida, lo que Nerea nos cuenta: “EnGeyser pusimos en marcha el Plan de Euskera en 2002, y

desde entonces se haavanzado mucho en suuso, hasta conseguirque hoy día el euskeratenga presencia enciertos sectores de la

•.....................

Actualmente el Ayuntamientode Bergara mantiene unaestrecha relación con lasempresas y las institucionesdel municipio dentro del PlanGeneral de Promoción delUso del Euskera

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a28

•...................................

Otra de las novedades dela etapa 2008-2011 será laTRANSVERSALIDAD:todos los ámbitos que sedesarrollan en el EBPNestán interrelacionados, y,por tanto, es importanteposeer un punto de vistaglobal

– Se celebrará una vez al año, a modo de jornada.– Estarán invitados todos los que trabajen en el EBPN, en

las subcomisiones, en la Comisión de Euskera y en elConsejo Asesor del Euskera.

– Se debatirán temas generales que influyen en todas lassubcomisiones. Será el foro apropiado para socializar yanalizar los temas tratados en el Consejo Asesor delEuskera.

– Se realizará un esfuerzo especial para que la jornada seadinámica, a fin de que no se convierta en una meraasamblea informativa.

– Se reunirá cada 3 meses.– En él participarán los actuales miembros de la Comisión

de Euskera y las personas invitadas a cada reunión(representantes de los sectores, especialistas...).

– Las reuniones de este Consejo se utilizarán,principalmente, para la reflexión, así como para analizartemas que superen cada ámbito, para desarrollar puntosde vista generales, etc.

– Para ello, tanto los temas, los materiales, como ladinamización de los temas se prepararán con antelación.

– Se reunirá cada 15 días.– Tendrá carácter ejecutivo, es decir, tomará las decisiones

oportunas para la gestión del Plan. Además, analizará yaprobará los Planes de Gestión, los presupuestos y otrosdocumentos.

– Tal y como sucede actualmente la compondrán: elpresidente del Servicio de Euskera, los representantespolíticos y los representantes de la actividad cultural vasca.

AsambleaGeneral

ConsejoAsesordelEuskera

ComisióndeEuskera

•.....................

“A mí, por ejemplo, al acercarmecomo ciudadana, me sorprendióque las reuniones de urbanizaciónse realizaran en euskera, o que enla oficina técnica y de intervenciónse trabajara en esa lengua ”

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

............................................................... 29Norma l i zac ión de l Euskera<

todo, para desarrollar y difundir el uso formal. A mí, por ejem-plo, al acercarme como ciudadana, me sorprendió que las reu-niones de urbanización se realizaran en euskera, o que en laoficina técnica y de intervención se trabajara en esa lengua”.

FACTORES PROMOTORES /////////////////

Las personas ////////////////////////////////

Las personas son las principales promotoras de los planes deeuskera, porque es imposible desarrollar algo así sin laaprobación o la implicación de las personas sobre las queéstos van a incidir.

En el Ayuntamiento de Bergara la implicación de los trabajado-res ha sido absoluta, y además de mostrarse favorables al pro-ceso, también han convertido el euskera en una herramientade trabajo. Eso es lo que nos asegura Goretti Andrinua, técnicade administración general: “¿La implicación? Estupenda. Huboun par de excepciones que por la edad no tuvieron que parti-cipar en el proceso de formación inicial. Hay un trabajador queno quedó exento, pero que no ha conseguido aprenderlo. Lointentó, acudió a las clases... pero no pudo con ello. No siem-pre es posible. Es consciente de que tiene limitaciones, perono nos impone nada y el resto trabajamos en euskera”.

Joseba Ezpeleta está de acuerdo con la opinión de Andrinua:“Los perfiles lingüísticos se debatieron en el comité detrabajadores, y por tanto, cuentan con la aprobación delmismo. De hecho, los perfiles lingüísticos responden alcontexto sociolingüístico de Bergara, son proporcionales. Soncriterios que, salvo excepciones, los trabajadores aprueban ytoman como cualquier otro requisito que se pueda exigir en unpuesto de trabajo”. Ezpeleta es el presidente del comité detrabajadores del Ayuntamiento de Bergara, que está compuestopor ocho miembros de LAB, tres de ELA y uno de ESK.

Es importante que los que desconocen la lengua o no la hanaprendido estén a favor del Plan, para que no se conviertan enun obstáculo para el proceso. Andrinua nos cuenta unaanécdota curiosa: “Fíjate hasta qué punto no son obstáculoaquellos que no saben euskera: hasta ahora los contratosestaban redactados solamente en euskera, y muchostrabajadores (los que han sido contratados para puestos detrabajo que no necesitan acreditar perfil lingüístico) losfirmaban sin comprender lo que en ellos ponía. Actualmentehemos comenzado a elaborar algunos modelos en castellano”.

•..................

“Nosotros no tenemos una laborconcreta, pero hemos acometido elproceso de normalización desarrollandolos acuerdos propuestos por elAyuntamiento”

• .....................

En el Ayuntamiento de Bergara laimplicación de los trabajadores ha

sido absoluta, y además demostrarse favorables al proceso,

también han convertido el euskeraen una herramienta de trabajo

vida diaria. Sin embargo, todavía quedan muchas barreras porsuperar, y ése es precisamente nuestro objetivo, elaborar unPlan Estratégico para 2009-2012 mediante el cual podamosdar pasos cualitativos en el proceso de normalización deleuskera en Geyser”.

Además, Bergara acaba de entrar en la Mancomunidad deMunicipios Euskaldunes (UEMA) y ese hecho influirá de algu-na manera en el Plan Estratégico 2008-2011 del Ayunta-miento de Bergara.

El Plan de euskaldunización del Ayuntamiento de Bergara harecorrido un largo camino. Desde que en 1986 se creara elServicio de Euskera, se han elaborado cuatro planes, e inclusoantes de los mismos, la labor para euskaldunizar elAyuntamiento y el municipio fue ingente. En opinión de la alcal-desa Agurne Barruso, los planes han resultado ser herramien-tas importantes: “Actualmente la situación se ha normalizado,pero antes del Plan el Ayuntamiento funcionaba solamente encastellano y los planes han sido valiosas herramientas, sobre

..................................................................................••Geyser-Gastech puso en marcha su Plan de Euskera en 2002.

Otras empresas del municipio también cuentan con planes deeuskera, entre otras: Soraluce, Lazpiur, GKN-Lazpiur, Arcelor-Mittaly Fit-Automotion

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a30

El Plan de Euskera está completamente integra-do en el sistema de trabajo del Ayuntamiento deBergara, pero en opinión de la alcaldesa, esehecho también puede interpretarse de otramanera: “Demuestra que la implicación no es tan grande, yaque fuera del sistema de trabajo la gente recurre al castellanoen la comunicación informal. Iniciar en euskera la relacióninformal entre dos personas no es tan fácil”.

Al igual que en el Ayuntamiento, también en el resto de la ins-tituciones municipales es la implicación de las personas la queconsigue convertir el euskera en la lengua integral de trabajo.En la Escuela de Música han realizado un gran esfuerzo por fun-cionar en esa lengua. “Actas, rótulos, carteles... intentamospublicar todo en euskera... Al final es cuestión de conciencia-ción”, explica Nekane Gabilondo, secretaria de la Escuela. En loque se refiere a las personas, según la directora Marije Ugalde,Nekane supuso un gran cambio dentro el proceso de euskal-dunización de la Escuela de Música: “Desde que llegó Nekanehemos avanzado mucho en el ámbito del uso, nos ha ayudadomucho y nos ha incitado a usar la lengua”.

Teniendo en cuenta que la institución objeto de estudio es elAyuntamiento, los representantes políticos que trabajan allítambién son claves para el Plan. Todos los alcaldes de Bergarahan respetado las necesidades y los proyectos del Servicio deEuskera.

La adhesión de los políticos es personal, es decir, depende decada uno el nivel de implicación y compromiso. A los políticosno se les exige ningún perfil lingüístico para entrar en elAyuntamiento, pero ellos respetan su funcionamiento y partici-pan en el mismo. Para Estepan Plazaola la competencia tam-bién es la clave en ese punto: a los nuevos trabajadores se lesexigen los perfiles, y los políticos deben recibir el voto de losciudadanos en las elecciones para entrar en el Ayuntamiento.De todas maneras, en el acuerdo para fomentar el uso del eus-kera firmado en 1991 entre el Ayuntamiento y las asociacionesmunicipales, los partidos políticos mostraron su adhesión.

En el propio acuerdo no se recogía ningún objetivo especialpara los partidos políticos, sino que tenían los mismos objeti-vos que el resto, entre los que se encontraba el de mantener eneuskera las relaciones con los demás socios del acuerdo (y, porconsiguiente, con el Ayuntamiento). Ese objetivo se ratificó enel Plan AEBE de 1995, y así lo expresaba: Los documentos quelos partidos políticos dirijan al Ayuntamiento estarán redacta-dos en euskera, y el Servicio de Euskera les ofrecerá el apoyonecesario para corregirlos (en el mismo informe se especifica-ba lo siguiente: “El representante de PSE-EE ha expresado quesu partido no puede cumplir ese punto”).

Por otro lado, en las últimas 3 ó 4 eleccio-nes los partidos políticos nacionalistas hanadquirido el compromiso de presentar can-didatos euskaldunes. Pero el resto no haadquirido ese compromiso y, por tanto,puede haber algún edil que no pueda traba-jar en euskera, con todas las consecuenciasque eso conlleva. Es por eso que la alcalde-

sa Agurne Barruso destaca la necesidad de profundizar en eseaspecto.

He aquí parte del díptico publicado por el Ayuntamiento ante lallegada de las elecciones de 2007. En el mismo se destaca,entre otras cosas, la importancia de elegir candidatos euskal-dunes:

También se solicitó su participación a los ciudadanos:

•.....................

En las últimas 3 ó 4elecciones los partidospolíticos nacionalistas hanadquirido el compromisode presentar candidatoseuskaldunes

Opinión sobre la puesta en marcha del Plan de Euskera en 1995

¿Qué opinas sobre la puesta en marcha de un plan que fomentaráel uso del euskera en tu puesto de trabajo?

El 90% de los trabajadores se mostró a favor de la puesta enmarcha del Plan AEBE en 1995

Es un gasto innecesario de tiempo y dinero 1 % 1,3

No me importa, no es mi problema - -

Bien, pero poco a poco y con prudencia 24 % 32,0

Me parece totalmente necesario 44 % 58,7

No ha respondido 6 % 8,0

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

............................................................... 31Norma l i zac ión de l Euskera<

Dinamización ////////////////////////////////

Una vez que se ha conseguido la implicación de las personas,el siguiente paso es mantenerla, y ése es uno de los princi-pales objetivos de la Comisión de Euskera. Y si mantener laimplicación interna de una asociación no es tarea fácil, esmucho más difícil conseguir y fomentar que se implique a nivelmunicipal. “En lo que se refiere a la implicación en el munici-pio, nuestra herramienta principal han sido los acuerdos. Esfundamental cultivar el compromiso entre todos, establecerunos objetivos comunes y colaborar para conseguirlos. Porejemplo, uno de esos objetivos puede ser llevar a cabo en eus-kera la campaña de comunicación de una asociación, o reali-

zar en esa lengua los entre-namientos de un club depor-tivo. Una vez que se hayanfijado los objetivos, será elAyuntamiento el que seencargue de hacer el segui-miento y ofrecerles el apoyonecesario, para que no olvi-den el objetivo una vez fir-mado el acuerdo”, explicaPlazaola.

Goretti Andrinua lo tiene claro: “Evidentemente la motivacióndepende de cada uno, pero en cuanto surge alguna duda elServicio de Euskera está ahí para aclararla. Yo no idealizo eleuskera, sólo soy consciente de que tenemos que proteger lalengua... Pero cuando comencé a trabajar aquí, en los años 90,no tenía el mismo nivel de concienciación. Para mí ha supues-

to un gran esfuerzo aprender a tra-bajar en euskera, porque se ha con-vertido en una herramienta que utili-zamos a diario, a cada momento, noun par de veces por semana”. Detodas maneras, la razón de su buenestado de salud actual se explica enlas decisiones adoptadas por elAyuntamiento de Bergara desde elprincipio, desde que en 1986 se cre-ara el Servicio de Euskera: “La moti-vación... sabía que para poder traba-

jar aquí era indispensable sacar los perfiles y funcionar en eus-kera. Además, en mi opinión, la administración debe utilizar eleuskera: es un derecho de los ciudadanos que la administra-ción funcione en su lengua, y la administración tiene que cum-plir con su deber en lo que se refiere a los ciudadanos” diceGoretti Andrinua, quien también afirma que los resultados sonfruto de la campaña de dinamización del Servicio de Euskera.

Como dice Estepan Plazaola, “la dinamización tiene un valorfundamental en cualquier lugar. El seguimiento, la dinamiza-ción son claves del éxito de nuestro trabajo”.

FACTORES A SUPERAR ////////////////////

Aunque, como ya hemos mencionado anteriormente, Bergarasea un municipio vascófono, no es fácil alterar los hábitos ycomenzar a realizar en euskera lo que hasta ahora se hacía encastellano. En el Ayuntamiento de Bergara han conseguidohacer del euskera una herramienta habitual de trabajo. Así loexplica la alcaldesa: “Creo que la situación actual se ha con-seguido gracias a muchos factores: el carácter euskaldun delmunicipio, la estructuración adecuada del Plan inicial, el altonivel de implicación de los trabajadores, etc. Todo eso supusoun salto cuantitativo. El Servicio de Euskera se hizo cargo deldesarrollo del Plan que, además de ser una buena herramien-ta, tuvo un desarrollo adecuado. El mayor logro ha sido, sinduda, convertir el euskera en una herramienta habitual de tra-bajo”. Pero a pesar de que se ha realizado una gran labor inter-na y se ha conseguido funcionar en nuestra lengua, los ciuda-danos se dirigen en castellano al Ayuntamiento.

•...........................................

En lo que se refiere a laimplicación en elmunicipio, nuestraherramienta principalhan sido los acuerdos.Es fundamental cultivarel compromiso entretodos, establecer unosobjetivos comunes ycolaborar paraconseguirlos

•...........................................

Como diceEstepan Plazaola,“la dinamizacióntiene un valorfundamental encualquier lugar.El seguimiento,la dinamizaciónson claves deléxito de nuestrotrabajo”

60

50

40

70

30

20

10

01994 1998 2002 2003

EUSKARA BILINGÜE CASTELLANO

2004 2005

80

90

2006 2007

60

50

40

70

30

20

10

01994 1998 2002 2003

EUSKARA BILINGÜE CASTELLANO

2004 2005

Euskera

Bilingüe

Castellano

1994

12,5

77,1

10,4

1998

33,2

62,4

4,3

2002

33,2

62,4

4,3

2003

44,5

52,4

3,1

2004

39,9

56,8

3,3

2005

39,7

57,1

3,2

2006

41

56

3

2007

39

58

3

Documentos de salida

Euskera

Bilingüe

Castellano

1994

9,9

52,9

37,2

1998

23

19,5

57,5

2002

19

35,3

45,7

2003

24,3

31,9

43,8

2004

20,7

31,5

47,8

2004

24,3

26,5

49,2

Documentos de entrada

La mayoría de documentos que llegan alAyuntamiento están escritos en castellano

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a32

Barruso opina que “falta conseguir en las relaciones externaslo que ya se ha conseguido en las internas, porque es nuestraresponsabilidad que los ciudadanos euskaldunes se dirijan anosotros en su lengua. Somos nosotros quienes tendríamosque exigir a los proveedores, a las instituciones y a otras aso-ciaciones externas que las relaciones se establecieran en eus-kera”.

Según Andrinua, para muchos ciudadanos es más cómodo diri-girse al Ayuntamiento en castellano: “Desde el Ayuntamiento,siempre intentamos establecer el primer contacto en euskera.En mi opinión hay dos ámbitos bien diferenciados: el oral y elescrito. Creo que en el ámbito oral, el euskera es la lengua prin-cipal, pero la mayoría de los ciudadanos que se dirigen a noso-tros de forma escrita lo hace en castellano. A la mayoría de losciudadanos el euskera administrativo les es ajeno, porqueestán acostumbrados a usar ese registro lingüístico en caste-llano...”. Estepan Plazaola identifica el mismo problema, aun-que también cree que ha habido avances en ese aspecto:“Quizá distinguiría dos grupos: por un lado, el de los ciudada-nos particulares, y por otro, el de las asociaciones privadas,como las empresas. En lo que se refiere al primer grupo, es ver-dad que la mayoría de los documentos que recibimos de par-ticulares están redactados en castellano, pero en los últimos15 años ha habido un cambio interesante, ya que el porcenta-je de documentos en euskera ha aumentado 20 puntos. Creoque es un tema a tratar teniendo en cuenta, sobre todo, lasnuevas generaciones, y para eso hemos creado una unidaddidáctica que se desarrolla en las escuelas con los alumnos de16 años. En cambio, en lo que a las asociaciones privadas serefiere, no se ha percibido evolución alguna, por lo que creoque, poco a poco, deberíamos colaborar con las empresas quecuenten con planes de euskera”.

.......................................................••El euskera es la lengua principal de las

comunicaciones dirigidas a los ciudadanos

.............................................................................••Todos los años se trabaja con alumnos de 16 años una

unidad didáctica sobre textos administrativos y se les invitaa inscribirse en la lista de ciudadanos que reciben losescritos municipales en euskera

Euskera castellano

85,1

82,7

81,5

89,3

87,4

2003

2004

2005

2006

2007

Castellano euskera

14,9

17,3

18,5

10,7

12,6

Sentido de las traducciones realizadas por el Servicio de Euskera

El Ayuntamiento funciona principalmente en euskera, y lamayoría de las traducciones se realizan del euskera a castellano

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

............................................................... 33Norma l i zac ión de l Euskera<

Otro de los grandes obstáculos es el uso oral informal de lalengua. Aunque se haya conseguido trabajar en euskera, lomás habitual es que se use el castellano en la comunicacióninformal. Barruso cree que es necesario un plan que altere esasituación: “Aún queda mucho por hacer, sobre todo, en elámbito informal. En el Ayuntamiento de Bergara las reunionesde urbanismo se llevan a cabo en euskera, pero en los pasillosse usa el castellano para hablar del tiempo. La lengua formalestá bastante regulada, pero la informal necesita un buenrevulsivo”.

El área de actuación del Servicio de Euskera (sobre todo, en loque respecta al municipio) se ha ampliado bastante, y el nivelde dinamización dirigido al Plan del Ayuntamiento ha dismi-nuido. En estos momentos pretenden diseñar un nuevo planpara el Ayuntamiento en colaboración con UEMA, y así impul-sar de nuevo ese ámbito.

Para garantizar los criterios iniciales, el Ayuntamiento deBergara ha adoptado dos decisiones: por un lado, ofrecer cur-sos de formación a los trabajadores, a fin de que obtengan losperfiles lingüísticos; y, por otro, tener en cuenta la lengua en lacontratación. “Hoy día tenemos algunos problemas para con-tratar algunos servicios (auxiliares domiciliarias, bares...). Ensu día, exigíamos saber euskera a quienes fueran a cubrir esospuestos, pero ahora, en muchas ocasiones, no podemos cum-plir ese requisito”, nos cuenta Plazaola.

Geyser y la Escuela de Música tienen sus propios obstáculosque superar en el proceso de euskaldunización, y se asemejana los que encuentra el Ayuntamiento en su funcionamientointerno. En la Escuela de Música la contratación supone elmayor problema, y así lo explica su directora Marije Ugalde:“No es nada fácil encontrar a profesores euskaldunes de ins-trumentos musicales no habituales. El profesor de fagot delcurso 07-08 es euskaldun, pero el año que viene no seguiráaquí, lo que supondrá un problema para nosotros, porque noes fácil dar con otro profesor de fagot que sepa euskera”.

Actividades educativas

• Clases de la Escuela de Música (clases grupales)

• Clases de instrumento (clases individuales) (3 de losprofesores de las clases de instrumento no sabeneuskera, y esas clases se imparten en castellano, perotodas las demás se imparten en euskera)

• Ensayos de la Orquesta Sinfónica, de la Banda Juvenil,de la Coral de Niños y de la Orquesta de Acordeones

Lengua

Euskera

Mayoríaeuskera

Euskera

Lengua de las actividades educativas de la Escuela de Música en 2007(para personas menores de 25 años)

•..........................

Otro de los grandesobstáculos es el uso oralinformal de la lengua. Aunquese haya conseguido trabajaren euskera, lo más habituales que se use el castellano enla comunicación informal

Ayuntamiento de Bergara pueblo y ayuntamiento unidos por el euskera

...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a34

CONCLUSIONES /////////////////////////////

La carrera ha comenzado, pero falta mucho para llegar a meta.“¿Qué queda por hacer? Para empezar, dentro delAyuntamiento, hay que conseguir que la comunicación oralinformal sea en euskera”, dice Plazaola. La alcaldesa Barrusoopina lo mismo: “Mantener en euskera las relaciones informa-les, y, sobre todo, que los ciudadanos se dirijan alAyuntamiento en esa lengua”.

Esa última cita resume bien la situación actual: el euskera seha convertido en herramienta de trabajo en el Ayuntamiento deBergara; trabajar en esa lengua no supone ningún esfuerzoespecial, porque eso es lo normal. Como ya se ha menciona-do, a los políticos no se les exige ningún perfil lingüístico, perorespetan el funcionamiento del Ayuntamiento y participan enél, porque también ellos han captado el deseo y la voluntad detrabajar en euskera. Pero existen otros dos objetivos estratégi-cos para el futuro: que las conversaciones sobre el tiemposean en euskera y que los ciudadanos lo utilicen para dirigirseal Ayuntamiento. Barruso opina que ese último objetivo tam-bién es cuestión de distancia: “Muchos ciudadanos conside-ran que el Ayuntamiento es un ente público cerrado lleno defuncionarios de la Administración, y consideran que es unainstitución que queda lejos de los ciudadanos. Será nuestralabor cambiar esos prejuicios y acercarnos a los ciudadanos.Está claro que a un municipio euskaldun le corresponde unAyuntamiento euskaldun, y fomentar que los ciudadanoshablen euskera también es nuestra responsabilidad”.

Los dos ámbitos en los que trabaja el Plan EBPN delAyuntamiento de Bergara (el interno y el municipal) fomentanlas relaciones entre los ciudadanos y el Ayuntamiento, y paragarantizar la normalización integral del euskera, es fundamen-tal que esa relación sea en esa lengua. El Ayuntamiento deBergara es euskaldun y realiza un gran trabajo interno y exter-no en el proceso de euskaldunización de los ámbitos munici-pales. Ya se ha mencionado al principio que el de Bergara fueun plan piloto pionero (junto con el de Antzuola), y el caminorecorrido puede servir de ejemplo a muchos.

•..............................

A los políticos no se les exigeningún perfil lingüístico, perorespetan el funcionamientodel Ayuntamiento y participanen él, porque también elloshan captado el deseo y lavoluntad de trabajar eneuskera

•.....................

Está claro que a un municipioeuskaldun le corresponde unAyuntamiento euskaldun, yfomentar que los ciudadanoshablen euskera también esnuestra responsabilidad

SOZIOLINGUISTIKAKLUSTERRA<

>Cas Avancé dans la Normalisation de L’Euskara

Mairie de BergaraLes citoyens et la

Mairie unis en faveurde l’euskara

15 ............................................................... 35

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a36

Citoyens de Bergara :

La Mairie de Bergara s’engage à travailler en euskara et àgérer de manière adéquate les moyens existants pour cefaire.

Elle tient à faire savoir aux habitants de la ville, ainsi qu’àquiconque se rende à la Mairie de Bergara, que nous con-naissons l’euskara et que nous l’utilisons pour la réalisationde nos tâches administratives quotidiennes, ainsi que dansnos relations avec les citoyens. Par conséquent, quiconquesouhaite s’adresser à nous en euskara sera traité dans cettelangue.

Mais nous tenons également à faire parvenir ce messageaux institutions publiques et privées, qui peuvent dorénavantégalement s’adresser à nous en euskara en toute normalité.Et si l’une ou l’autre institution souhaite travailler en euska-ra mais n’arrive pas à le faire, nous sommes prêts à envisa-ger ensemble une solution, en fonction de nos moyens dis-ponibles. Nous serons ravis de collaborer à l’euskaldunisa-tion des institutions !

Toutes ces mesures visent un même objectif : arriver à vivrecomme un peuple euskaldun (bascophone). Et pour cefaire, nous avons l’intention de recourir à toutes les ressour-ces à notre portée.

Compétence: 68% sont bascophones et 16% quasi bascophones(EUSTAT 2006).

Usage dans la rue (%)1:

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

............................................................... 37Norma l i sa t i on de L’Euskara<

L’objectif de la Mairie de Bergara est clair : faire ensorte que la langue habituelle de la commune soitl’euskara. Bergara, une ville du XXIe siècle d’envi-ron 15.000 habitants, prétend non seulement êtreune ville bascophone, mais vivre également eneuskara. Et nous travaillons sans répit pour attein-dre ce but.

LA NAISSANCE DU PLAN D’EUSKARA //

Le Plan d’Euskaldunisationde la Mairie surgit tout natu-rellement. Vu le niveau élevéd’euskara dans la commu-ne, un grand nombre d’em-ployés municipaux maîtrisaient déjà la langue. Mais une choseest de connaître l’euskara et une autre de l’utiliser au travail.Des changements radicaux n’ont toutefois pas été nécessaires.

Cela fait déjà plus de 20 ans que l’euskaldunisation est l’undes objectifs de la Mairie de Bergara, tant dans l’administra-tion que dans la commune en général. La création du Serviced’Euskara en 1986 constituait le premier pas vers la normali-sation linguistique conformément aux exigences requises parla Loi d’Euskara relative aux administrations. Au départ, le ser-vice comptait sur un seul employé, aujourd’hui, 5 personnes ytravaillent .

MÉTHODOLOGIE ET DÉVELOPPEMENT //

Pour garantir le travail en euskara au sein de la Mairie, diversmoyens ont été mis en place à chaque étape.

Il convient toutefois de souligner les profils linguistiques adop-tés en 1990 pour chaque poste de travail, permettant non seu-lement d’assurer la compétence linguistique nécessaire, maisindispensables pour encourager l’usage de l’euskara. Car pourpouvoir utiliser une langue il faut d’abord la connaître.

Les clés du succès sont la compétence linguistique et l’usagede la langue. Deux facteurs qui s’avèrent essentiels pour attein-dre l’objectif final.

Étapes //////////////////////////////////////////

Début: 1986. Fondement«Durant les premières années d’existence du Serviced’Euskara, la Mairie travaillait principalement en espagnol et latâche de ce service consistait principalement à faire des tra-ductions. Bien que les citoyens recevaient l’information dans

INTRODUCTION /////////////////////

Bergara est une commune située au sud-ouest duGipuzkoa, dans la région du Haut Deba, entouréede montagnes et cependant industrielle, avec unsecteur de services relativement important.

Elle compte environ 15.000 habitants et un riche passé histo-rique, dont témoigne son impressionnant quartier historique,avec ses manoirs et ses belles tours.

Il y a 100 employés municipaux sous contrat à durée indéter-miné et 30 personnes sous contrat à durée déterminée. LeConseil Municipal est formé de 17 représentants politiques.Travailleurs et élus constituent ainsi l’équipe humaine de laMairie. Mais Bergara compte également d’autres services des-tinés aux citoyens. Ce rapport ne se limite donc pas à analyserla situation interne de la Mairie, mais de tous les servicesofferts à la population en général.

Bergara est une commune euskaldun (bascophone) par natu-re, puisque la majorité des citoyens connaît et utilise l’euska-ra. D’après les données publiées par l’Institut Basque de laStatistique (EUSTAT), en 2006, 68% des habitants de Bergaraétaient bascophones. Estepan Plazaola, membre du Serviced’Euskara de la Mairie, explique que « ces dernières années,l’arrivée d’immigrants, qui représentent actuellement 4-5% deshabitants, a fait baisser le pourcentage de bascophones ».

Le contexte sociolinguiste en chiffres est le suivant :

100

90

80

60

50

40

70

30

20

10

01983-88 1989-1995 1996-2000 2001-06

Enfants (0-14) Jeunes (15-24) Adultes (25-65) Personnes âgées (6

Années

1983-1988

1989-1995

1996-2000

2001-2006

Enfants(0-14)

51,5

63

59,8

62

Jeunes(15-24)

15

35,7

42,8

48

Adultes(25-65)

38

26

26,7

31,7

Personnesâgées (65-..)

58

49

41,6

34,1

1 Moyennes des années analysées. À partir de 1993,les données ont été collectées chaque année.

•.........................

L’objectif de laMairie de Bergaraest clair: faire ensorte que la languehabituelle de lacommune soitl’euskara

•.............

Au départ, le servicecomptait sur un seulemployé, aujourd’hui, 5personnes y travaillent

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a38

les deux langues, l’espagnol était la langue de travail de laMairie », nous explique Estepan Plazaola.

Un Décret aide postérieurement à l’implantation et au renfor-cement de l’euskara : le Décret2 publié en 1986, détaillant lesprofils linguistiques des différents postes de travail del’Administration. Selon Estepan Plazaola, ce Décret constitueun important pilier: les travailleurs commencent à suivre des

cours de formation et les profilslinguistiques deviennent un critè-re important pour l’embauche depersonnel.

Les premiers pas de ce Pland’Euskaldunisation de la Mairiede Bergara, mis en œuvre en1986, sont timides et visent prin-cipalement l’adaptation à la nou-velle loi. En 1990, les profils sontdéfinitivement établis.

Entrée en vigueur des profils linguistiques:1990En 1990, une autre importante décision est prise : rédiger lescomptes-rendus du Comité Directeur et de l’Assemblée en uneseule langue : la langue utilisée dans les propositions oudurant les réunions. Selon Estepan Plazaola, une décision trèsstimulante, car les gens ont pu ainsi constater que le travailréalisé en euskara figurait dans le procès-verbal dans cettemême langue. Et l’on passait ainsi de la simple théorie à lapratique perceptible. Une décision qui pouvait s’avérer contrai-re à l’objectif visé, car il arrivait parfois que seul l’espagnol étaitutilisé durant les réunions et les comptes-rendus devaient pos-térieurement être rédigés dans les deux langues.

Plans AEBE (Promotion de l’usage dansl’Administration): 1995 et 2000Le Plan de 1995 est le seul expressément élaboré par la Mairiede Bergara. Une initiative pionnière, avec celle de la Mairied’Antzuola, dans le domaine de l’Administration Publique. CePlan comprenait trois volets principaux:

a) Normes et critères :

Instauration de normes applicables au travail quotidien dela Mairie et dans différents domaines : communicationorale, documents, contrats, critères à respecter par lesélus, dans les relations externes, etc.

Outre les critères généraux associés à chaque domaine,des objectifs plus concrets sont fixés dans chaque cas.

Ci-après, en guise d’exemple, les objectifs établis par lesCommissions Informatives:

•..........................................

Un Décret aidepostérieurement àl’implantation et aurenforcement del’euskara: le Décretpublié en 1986,détaillant les profilslinguistiques desdifférents postes detravail del’Administration

2 Décret 86/1997, du 15 avril, fixant le statut de normalisation de l’usage de l’euskaraau sein des Administrations Publiques de la Communauté Autonome Basque.

Tous les travailleurs exerçant des fonctions administratives connaissentl’euskara et pratiquement tous les Techniciens possèdent le 4ème profil

%30

%25

%20

%15

%10

%5

%04ème P.L. 3ème P.L. 2ème P.L. 1er P.L. ou

alpha. 01er niveau

3ème niveauEspagnol

Profil linguistique des employés souscontrat à durée indéterminée en 2008

Employés

98

%

4ème P.L.

22

22,4

3ème P.L.

30

30,6

1er P.L. oualpha. 0

10

10,2

1er niveau3ème niveau

2

2,0

Espagnol

7

7,1

2ème P.L.

27

27,6

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

............................................................... 39Norma l i sa t i on de L’Euskara<

c) Formation et moyens de travail :

La Mairie a mis à la disposition de ses employés et descitoyens en général les moyens nécessaires à la promotionde l’euskara:

• Aide aux employés : modèles de textes et documents écrits sur Internet, cours de style,formation individuelle, traduction…

• Aide aux élus : dictionnaire, assistance pour la rédaction de documents…

• Aide aux citoyens : petits dictionnaires, unités didactiques pour jeunes…

Le Plan de 1995 représente une grande avancée. « Il s’agissaitd’une nouveauté significative, car il analysait en profondeur lesprocédures administratives. Sa méthodologie nous permettaitnon seulement de réaliser un diagnostic, mais d’établir égale-ment la manière de continuer à avancer. Car, une fois un cer-

b) Suivi et dynamisation:

L’une de clés pour le succès de la normalisation est que lepersonnel fasse preuve d’une attitude favorable et, pour cefaire, outre le suivi, la dynamisation est indispensable. LePlan AEBE envisageait notamment les objectifs suivants ;encourager une attitude favorable au Plan, prévenir leséventuels problèmes qui pourraient surgir, réclamer et offrirdes solutions et impulser l’engagement.

Pour encourager la participation du personnel, les repré-sentants de chaque service créent un groupe de travail,chargé d’aborder les thèmes généraux et d’élaborer,notamment, la campagne visant à faire connaître le Planaux citoyens.

Depuis 1990, la Mairie de Bergara a toujours compté surun Technicien responsable du processus de normalisation.

COMITÉ DIRECTEUR

CONCERNANT LE FONCTIONNEMENT INTERNE

Pour ce qui est de la compétence, tout le personnel connaît l’euskara.

Pour ce qui est de l’usage de la langue, l’euskara et l’espagnol sont utilisésindistinctement au cours des réunions. Il convient, par conséquent, de débattre surcette question et d’établir les critères de communication orale.

Quant à l’écrit, bien que tous les membres connaissent l’euskara, les comptes-rendusrédigés dans cette langue son traduits en espagnol et les documents distribués sontbilingues. Le Plan AEBE considère indispensable de surmonter cette contradiction.

P.L.

B

C+

Eus/Cas

Rédaction:euskaraFonctionnement:espagnol

OBJETIF

Les rédiger eneuskara

Utiliserl’euskara dansles réunions duComitéDirecteur

Rédiger eneuskara lesrapports desservices

Rédiger lescomptes-rendusuniquement eneuskara.

ACTIONS POUR LANORMALISATION

1.- La décision revientau Comité Directeur

1.- Le Comité Directeurdébat et décide si lesréunions se déroulenten euskara.2.- Décider la manièrede procéder au suivi.

À déterminer danschaque service.

La décision revient auComité Directeur

DÉB.

11-IX-1995

30-IX-1995

30-IX-1995

_

11-IX-1995

FIN

20-IX-1995

20-X-1995

20-X-1995

_

20-IX-1995

DÉLAISSUIVI

Tous les 6mois

Tous les 6mois

_

Tous les 6mois

QUESTION

Convocation réunionOrdre du Jour

Réunion(Communication orale)

Rapports/Propositions/Bases/NormativesServices Municipaux(analysés dans lesCommissions)

Akta

•.......................................

Pour encourager laparticipation du personnel,les représentants dechaque service créent ungroupe de travail, chargéd’aborder les thèmesgénéraux et d’élaborer,notamment, la campagnevisant à faire connaître lePlan aux citoyens

RÉPONSE

Président duComité DirecteurÉquipe technique

Équipe technique

CoordinateurNormal. Ling.

_

Président duComité DirecteurÉquipe technique

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a40

Les récepteurs en question doiventêtre identifiés par la Mairie, raisonpour laquelle l’émetteur et le Servi-ce d’Euskara décideront ensemblesi le document doit être bilingue ourédigé uniquement en espagnol.Communication avec les élus :Compte tenu du fait que tous les

élus, en plus ou moindre mesure, comprennentl’euskara, toutes les convocations et les comptes-rendus des réunions doivent être rédigés en eus-kara. Si une personne réclame un texte concret eneuskara, le Service d’Euskara est chargé de don-ner suite à sa demande.• Communication orale Faire en sorte que la langue principale de communi-cation a la Mairie soit l’euskara, tant pour les per-sonnes qui le parlent que pour celles qui sont entrain de l’apprendre, dans les relations de travail etautres.

d. Relations externes :> Objectif principal : Déployer un réseau de relationsexclusivement en euskara. En encourageant, d’une part,l’usage de l’euskara par les citoyens, les institutions etles entreprises et en invitant, d’autre part, les interlocu-teurs à l’utiliser.> Objectifs stratégiques :

– Relations avec les citoyens :• Communication écriteS’adresser en euskara aux citoyens ayant décla-ré qu’ils souhaitent recevoir les documentsmunicipaux en euskara (pour ce faire, en 1991,la Mairie a procédé à une consultation auprèsdes citoyens et 4.000 personnes ont souhaitéêtre informées en euskara). Rédiger les formu-laires, documents informatifs, notes et autresdocuments dans les deux langues ou unique-ment en euskara et que les employés munici-paux offrent ces documents aux citoyens.Encourager les citoyens à s’adresser à la Mairieen euskara.• Communication oralePremière langue de contact : accueillir toujoursen euskara quiconque s’adresse à la Mairie.

– Quant aux présentations publiques ou activitésculturelles, sportives et de loisirs : réclamer auxentreprises sous-traitées par la Mairie et offrantdes services publics dans ce domaine d’exercerleurs activités en euskara ou de d’accorder prioritéà cette langue.– Relations avec les institutions publiques : Assurerla relation exclusivement en euskara avec les insti-tutions publiques du Pays Basque (excepté dans

tain niveau atteint, le plus difficile est justement decontinuer à avancer dans la bonne direction. Et lePlan que nous avons mis en œuvre en 1995 pré-tendait être un outil pour nous permettre d’identifierles carences et trouver les solutions adéquates. Parexemple, si un travail était réalisé en espagnol, ilfallait se demander pourquoi : parce que le modèleest en espagnol, parce que le récepteur ne connaîtpas l’euskara, ou pour mille autres raisons. Notre objectif étaitd’identifier la cause dans chaque cas, pour trouver une solu-tion», raconte Plazaola.

Le nouveau Plan AEBE : 2000-2003En juillet 2000, la Mairie de Bergara adopte le nouveau PlanAEBE, qui, comme celui de 1995, comprend quatre volets prin-cipaux:

a. Bonnes pratiques de travail :> Objectif général : Faire en sorte que la langue habitue-lle de la Mairie de Bergara, tant de travail que de service,soit l’euskara, tout en respectant le droit des citoyens àêtre traités dans la langue de leur choix.> Objectifs stratégiques : Faire en sorte que le personnelpossédant le profil linguistique travaille en euskara, dansla mesure du possible, oralement et par écrit. Veiller à ceque les élus encouragent le travail en euskara, recourentau Service d’Euskara en cas de difficulté pour compren-dre un texte et qu’ils n’exigent pas au personnel de tra-vailler en espagnol. c’est un des objectifs stratégiques dunouveau Plan AEBE)

b. Formation linguistique :> Objectif général : Faire en sorte que le personnel etles élus participent à la vie de la Mairie et atteignent lacompétence linguistique nécessaire pour exercer leursfonctions en euskara, convenablement et aisément.> Objectifs stratégiques : Faire en sorte que le person-nel réponde aux profils linguistiques et que les élus fas-sent preuve de la compétence nécessaire pour travailleren euskara.

c. Usage linguistique à la Mairie :> Objectif général : Faire en sorte que les communica-tions, écrites et orales, entre le personnel et les élus aientlieu en euskara, tout en respectant les droits de ceux quine le connaissent pas.> Objectifs stratégiques :

• Communication écriteCommunication entre membres du personnel :Les membres du personnel possédant le profil lin-guistique sont tenus d’élaborer leurs textes, notes,rapports et autres documents internes en euskara,sauf si le récepteur ne maîtrise pas cette langue.

•...............................

Objectifs stratégiques: Veiller àce que les élus encouragent letravail en euskara, recourentau Service d’Euskara en casde difficulté pour comprendreun texte et qu’ils n’exigent pasau personnel de travailler enespagnol.

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

............................................................... 41Norma l i sa t i on de L’Euskara<

certaines conditions spéciales). Adresser des docu-ments bilingues aux autres institutions, en recou-rant, le cas échéant, au Service d’Euskara.– Relations avec des entreprises privées : Encourager,dans la mesure du possible, la relation exclusivementen euskara avec les fournisseurs, les sous-traitantsou les services de consulting. Pour ce faire:

- Envoi des documents municipaux en euskara.- Maintien des relations bilatérales en euskara.

Le Plan 2000 est la continuation de celui de 1995 et il offre ledétail des exigences requises et des critères d’action au seinde la Mairie. Et, de même que le Plan précédent, il constitueun important outil d’amélioration.

Plan Général de Promotion de l’Usage del’Euskara (EBPN): 2003-2007En 2003, la Mairie de Bergara déclare achevées les étapespréalables (traductions initiales, Plan interne et sa rénovation)et amorce le Plan Général de Promotion de l’Usage del’Euskara. Un projet global, impulsé par le GouvernementBasque, que plusieurs communes, comme celle de Bergara,décident de mettre en œuvre. « La Mairie avait déjà mis enœuvre un projet de normalisation linguistique, destiné auxcitoyens. En 2003, avec l’application de l’EBPN, nous avonsélaboré un plan conjoint, rassemblant les initiatives dans tousles domaines et tout ce que nous avions déjà réalisé dans ledomaine de l’administration », explique Plazaola.

L’EBPN a ainsi permis d’organiser tout le travail effectué et dele doter de cohésion. La commune a été divisée en différentssecteurs, afin de renforcer les synergies et de favoriser une eus-kaldunisation plus effective :

– Enseignement– Euskaldunisation et alphabétisation– Famille– Administration– TIC– Monde du Travail– Domaine socioculturel– Planification du corpus et qualité linguistique – Médias

Ci-après, la tâche réalisée dans certains domaines, en guised’exemple :

EnseignementL’objectif est que tous les habitants de la ville de Bergaramaîtrisent l’euskara à la fin de l’Enseignement Obligatoire.Actuellement, tous les enfants de la commune poursuiventleur formation dans le modèle D. Le Plan prévoit plusieursactions, qui viennent compléter le travail des établisse-ments scolaires:

• Séances de renfort, pour approfondir les connaissances en euskara.

• Séances et matériel pour améliorer la communication orale en euskara.

• Séances de sensibilisation pour élèves de l’ESO (Enseignement Secondaire Obligatoire).

• Permis de conduire en euskara.

Indicateur : Grâce à l’enseignement, 95% des habitants deBergara âgés de moins de 25 ans connaissent l’euskara.

La famille est le moyen le plus adéquat pour que lesenfants apprennent bien la langue. Le Plan offre des courset du matériel didactique pour les parents, afin de les aiderdans cette tâche de transmission :

• Cours de jeux et contes.• Chansons et jeux pour les plus petits (sur DVD).• Un catalogue de produits en euskara.• Livres et DVD pour femmes enceintes.

Indicateur :• 80 citoyens ont assisté aux cours de jeux pour enfants.• À Bergara, 40% des citoyens parlent toujours euska-ra à la maison.

Domaine socioculturel :• L’accord Eingou : Accord signé avec 85 associationsculturelles, sportives, éducatives, de loisirs et autres.• Accords de collaboration avec les mouvements citoyens:

• Avec la coopérative Goiena Komunikazioak, afind’encourager les médias locaux.• Avec l’association d’euskara Jardun.• Avec l’association Berba.

Planification du corpus et qualité linguistique: Bergaraaldeko hiztegia (Dictionnaire de la zone de Bergara),Bergarako ahotsak (Voix de Bergara), Gehixago eta hobetoprograma (Programme « Un peu plus et mieux »)…

•.................

En 1991, la Mairie a procédéà une consultation auprèsdes citoyens et 4.000personnes ont souhaité êtreinformées en euskara

•..........................

En 2003, avec l’application del’EBPN, nous avons élaboré unplan conjoint, rassemblant lesinitiatives dans tous les domaineset tout ce que nous avions déjàréalisé dans le domaine del’administration

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a42

La Commission d’Euskara naîten 1986. L’application del’EBPN, en 2003, entraîne la cré-ation du Conseil Consultatif del’Euskara et des CommissionsSectorielles, pour la promotionde la participation sociale.

Le premier EBPN s’achève en 2007 et, après quatre annéesd’application, des réflexions sont menées sur le fonctionne-ment et la complémentarité de ces deux structures :

– Il faut chercher l’équilibre entre les deux structures. Lafonction du Conseil Consultatif de l’Euskara est symboli-que et ses membres n’arrivent pas à avoir une vision géné-rale ni à s’impliquer, parce qu’ils ne se réunissent qu’unefois par an. Par ailleurs, la gestion quotidienne réalisée parla Commission d’Euskara n’offre pas la possibilité de réfle-xions générales.

– Il faut renforcer la communication et la coordination.Actuellement, les membres d’une sous-commission igno-rent le travail effectué par les autres sous-commissions.L’une des causes principales de ce déficit d’information estle manque de temps : certaines de ses sous-commissionsne se réunissant pas souvent, elles nécessitent tout leurtemps pour aborder les questions qui les concernent etn’en ont plus pour analyser les informations des autressous-commissions.

– Les communications relatives aux sous-commissions et àl’information en général doivent s’adapter aux caractéristi-ques de chaque sous-commission. Pour certaines d’entreelles, il est possible d’élargir l’information durant la réu-nion, mais pour d’autres, l’information doit être envoyée parcourrier électronique ou par le biais d’un bulletin interne.

•......................................

La Commissiond’Euskara naît en 1986.L’application de l’EBPN,en 2003, entraîne lacréation du ConseilConsultatif de l’Euskaraet des CommissionsSectorielles, pour lapromotion de laparticipation sociale.

– Il se réunit une ou deux fois par an.– Il présente le rapport des activités réalisées et

celles prévues pour l’année suivante. Il estchargé d’approuver le rapport et le Plan.

– Il est formé de :• Un membre de chaque secteur.• Le Président du Service d’Euskara.• AEK, l’Euskaltegi Municipal et un représen-tant de Jardun, l’Association d’Euskara de lacommune• Le Président de la Commission d’Euskara.

– Elle se réunit tous les 15 jours, sauf exceptions.– Elle élabore le Plan de Gestion.– Elle approuve les budgets.– Elle prend les décisions quotidiennes

nécessaires à la gestion du Plan.– Elle n’a pas de pouvoir de décision, mais ses

propositions sont généralement approuvées.– Elle comprend deux sections : l’une ouverte et

l’autre destinée à aborder les questions internesde la Mairie. Cette dernière est composée desreprésentants suivants :

• Acteurs de l’activité culturelle basque (droitde voix et de vote…).• Élus (droit de voix et de vote…).• Président du Service (Secrétaire et dynami-sateur).

– Grande tendance au consensus.– Le pouvoir de décision ne revient pas à la

Commission, mais aux élus ou au Président duService.

ConseilConsultatifde l’Euskara

Commissionde l’Euskara

.............................................................................................••En avril 2008, 85 entités socioculturelles ont souscrit l’accord Eingou

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

............................................................... 43Norma l i sa t i on de L’Euskara<

Quant aux secteurs, c’est la Mairie elle-même qui a effectué laréflexion. Le tableau suivant offre l’évaluation des résultats duPlan EBPN et la réflexion menée :

ÉVALUATION PAR SECTEURS (2003-2007)

Pour ce qui a trait à la collecte et régulation du corpus, ungrand travail a été réalisé. Il reste maintenant à le diffuserde manière adéquate et à mettre en place les moyensnécessaires pour ce faire. Il convient d’aborder la questionde la transversalité des médias, de l’enseignement etautres secteurs.

Le secteur de l’euskaldunisation-alphabétisation se trou-ve en situation difficile. On constate un déficit de moyens,de motivation et de pression. Il s’agit cependant d’un sec-teur qui avance, qui répond aux besoins spécifiques, quicrée des espaces pour l’suage de la langue… Le travail desensibilisation s’avère tout spécialement important dansce domaine.

La famille est un secteur difficile à structurer et les domai-nes où pouvoir travailler avec elle sont rares. La plupart desmoyens utilisés dans ce secteur sont nouveaux et il s’avè-re par conséquent nécessaire de repérer les indicateurs etles sources nous permettant d’évaluer leur impact et d’a-nalyser, par exemple, l’évolution du comportement despersonnes qui participent aux programmes. Le programmen’a pas été appliqué aux enfants de 3-4 ans, malgré l’im-portance de la langue à cet âge.

La présence de l’euskara dans les médias, de la zone enparticulier, est adéquate, comparée à celle des alentours.Il faut relever les enjeux et les défis futurs et établir dessynergies avec les autres secteurs, en accordant, parexemple, aux autres l’opportunité de faire connaître leurtravail. Il s’agit toutefois d’un secteur qui dépasse les limi-tes de la région et son influence diminue en dehors decelle-ci.

Depuis quelques années, les TIC ne cessent de se déve-lopper, mais il reste encore beaucoup à faire dans cedomaine et notamment en ce qui concerne les centres KZ,un domaine transversal par rapport aux autres et qu’il con-vient de développer. Il convient de poursuivre certainesprojets (Goiena.net) actuellement en cours.

Pour ce qui est de l’enseignement, son point fort est l’im-plication des établissements scolaires. Avec l’euskalduni-sation, il s’agit du secteur le plus fort et le mieux structu-ré. On observe également dans les établissements scolai-res un certain déficit de moyens, un grand volume de tra-vail et d’autres problèmes, qu’il convient de ne pas négli-

ger, afin de continuer à motiver les acteurs concernés. Degrands progrès ont été réalisés en matière de fonctionne-ment, de connaissance et d’offre et les principales caren-ces observées concernent la motivation et l’usage.

Le monde du travail est un domaine nouveau, mais trèsimportant pour la normalisation municipale. Il reste enco-re beaucoup à faire en matière d’usage de l’euskara dansles entreprises et il convient de renforcer l’implication etd’augmenter le nombre de plans. L’encadrement régionalest également important dans ce secteur.

Le commerce est un secteur compliqué, qui semble stag-ner, par rapport à d’autres secteurs. Et il n’est pas faciled’impliquer les commerçants. Quelques progrès ont toute-fois été faits, mais il faut améliorer énormément la com-munication écrite. Il s’agit, en outre, d’un secteur très varia-ble en matière d’habitudes linguistiques.

Le deuxième EBPN est le fruit de la réflexion au sujet du pre-mier. Il s’avérait en effet nécessaire de faire une halte et d’a-nalyser tout le travail réalisé. L’administration municipale s’estainsi posée la question suivante : Comment faire en sorte queles citoyens, les commerces, les entreprises, etc., s’adressentà la Mairie en euskara ?

Euskara

Bilingues

Espagnol

1994

16,5

0

83,5

1999

25

0

75

2002

33,50

2,58

63,92

2005

35,51

0,70

63,78

2007

36,88

0,40

62,72

Langue des documents adressés à la Mairie par les citoyens

La plupart des citoyens continuent à s’adresser à la Mairie enespagnol. Le pourcentage de documents rédigés en euskarane cesse cependant d’augmenter

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

Deuxième Plan EBPN : 2008-2011La Mairie vient de mettre en œuvre le second Plan EBPN, fruit del’analyse du travail réalisé durant les quatre dernières années etqui comprend les améliorations découlant de cette analyse.

Les organes de gestion pour les quatre prochaines années sontstructurés comme suit :

Une autre des nouveautés de l’étape 2008-2011 est laTRANSVERSALITÉ: Tous les domaines développés dans lecadre de l’EBPN sont interreliés et il est donc très important decompter sur un point de vue global. Chaque sous-commissiondoit dépasser la perspective de son propre domaine et prendreconscience du travail réalisé par les autres sous-commisionslors de la proposition de thèmes, d’actions, etc.

Le corpus, l’euskaldunisation-alphabétisation et les TIC ont étéidentifiés comme domaines transversaux, qui influent sur tousles autres. Pour développer cette transversalité, les mesuressuivantes doivent être mises en place :

• Élaboration de fiches, afin d’identifier les besoinstransversaux (lignes transversales), destinées aux diverssecteurs.

• Création de matérieldidactique, à partir desbesoins mis en relief parles lignes transversales,afin de couvrir les besoinsdes secteurs.

• Adaptation de l’offre à lademande des secteurs.

• Introduction des thèmesdes trois secteurstransversaux dans l’Ordredu Jour des réunions des sous-commissions.

• Tenir compte des autres secteurs dans les réunions destrois secteurs transversaux.

La clé de ce nouveau Plan est la COMMUNICATION et le tra-vail ne doit pas se limiter uniquement l’amélioration de chaquedomaine, mais il doit assurer l’usage de l’euskara sur le planmunicipal et garantir l’évolution de tous les secteurs. SelonEstepan Plazaola : « Nous tenons à renforcer la communica-tion, la relation entre les institutions et les secteurs concernéspar le Plan. Nous avons créé des sous-commissions dans cha-que secteur : professionnel, socioculturel, nouvelles technolo-giques… Nous espérons pouvoir nous réunir de temps entemps et collaborer, car nous misons sur la transversalité danscertains secteurs et notre objectif est que l’EBPN devienne unauthentique Plan intégral ».

Promoteurs municipaux du PlanActuellement, la Mairie de Bergara maintient une étroite rela-tion avec les entreprises et les institutions de la commune,dans le cadre du Plan Général de Promotion de l’Usage del’Euskara. L’École de Musique est l’une des institutions qui,avec l’aide de la Mairie, travaille pour la normalisation de l’eus-kara. Sa Directrice, Marije Ugalde, considère très positif le tra-vail effectué : « Nous, nous n’avons pas une tâche concrète,mais nous avons mis en œuvre le processus de normalisation,conformément aux accords proposés par la Mairie ». L’École deMusique est un établissement d’enseignement dont la majori-té des élèves sont bascophones, issus du modèle D.

L’entreprise Geyser, quant à elle, possède son propre Pland’Euskara et elle compte, en outre, sur une Technicienne eneuskara de l’entreprise EMUN, Nerea Larrañaga, chargée de sadynamisation et gestion. Nerea nous explique que « Nousavons mis en œuvre le Plan d’Euskara chez Geyser en 2002 et,depuis, de grands progrès ont été réalisés en matière d’usagede la langue, à tel point que nous sommes arrivés à faire ensorte que l’euskara soit présent dans certains domaines de la

– Elle se réunit une fois par an, durant une journée.– Sont invités à participer toutes les personnes

concernées par l’EBPN (Sous-Commissions,Commission d’Euskara et Conseil Consultatif del’Euskara).

– Elle est chargée de débattre toutes les questionsgénérales influant sur les sous-commissions. Il s’agitd’un forum approprié pour la socialisation et l’analysedes thèmes abordés par le Conseil Consultatif del’Euskara.

– Il convient de veiller tout spécialement à ce que lajournée soit dynamique, afin qu’elle ne se transformepas en une simple assemblée informative

– Il se réunit tous les 3 mois.– Participants : les membres actuels de la Commission

d’Euskara et les personnes invitées à chaque réunion(représentants des secteurs, experts…).

– Ce Conseil se réunit notamment pour aborder laréflexion et analyser les problèmes rencontrés danschaque domaine, développer des points de vuegénéraux, etc.

– Pour ce faire, il s’oblige à préparer préalablement lesthèmes, le matériel et la dynamisation.

– Elle se réunit tous les 15 jours.– À caractère exécutif, elle prend les décisions

opportunes pour la gestion du Plan. Elle est, en outre,chargée d’analyser et d’approuver les Plans de Gestion,les budgets et autres documents.

– Elle est formée du Président du Service d’Euskara, desélus et des représentants de l’activité culturelle basque.

AssembléeGénérale

ConseilConsultatifdel’Euskara

Commissiondel’Euskara

•............................................

Une autre desnouveautés de l’étape2008-2011 est laTRANSVERSALITÉ:Tous les domainesdéveloppés dans lecadre de l’EBPN sontinterreliés et il estdonc très importantde compter sur unpoint de vue global

•.................

Actuellement, la Mairie de Bergaramaintient une étroite relation avec lesentreprises et les institutions de lacommune, dans le cadre du Plan Généralde Promotion de l’Usage de l’Euskara...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a44

•.....................

« Moi, par exemple, en me rendantcomme citoyenne à la Mairie, j’ai étésurprise de constater que les réunionsd’urbanisme se déroulaient en euskara,ou que le Cabinet Technique d’Interventiontravaille dans cette langue »

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

............................................................... 45Norma l i sa t i on de L’Euskara<

rendant comme citoyenne à la Mairie, j’ai été surprise de cons-tater que les réunions d’urbanisme se déroulaient en euskara,ou que le Cabinet Technique d’Intervention travaille dans cettelangue ».

FACTEURS DE PROMOTION ///////////////

Les personnes //////////////////////////////

Les personnes sont les principales promotrices des Plansd’Euskara, car il s’avère impossible de mettre en œuvre un telprojet sans l’approbation ou l’implication des personnesconcernées.

À la Mairie de Bergara, l’implication des employés a été totale.Ils ne se sont pas seulement montrés favorables au processus,mais ils ont transformé l’euskara en outil de travail. C’est cequ’affirme Goretti Andrinua, Technicienne en AdministrationGénérale: « L’implication? Excellente. À part quelquesexceptions, qui pour des raisons d’âge ne participaient pas auprocessus de formation initiale. Et un seul des employés, quin’avait pas été dispensé, n’a pas réussi à apprendre la langue.Il s’est efforcé, suivi des cours… mais pas moyen ! Ce n’estpas toujours possible. Il est conscient qu’il est maintenantlimité, mais il ne nous impose rien et le reste des employésnous travaillons en euskara ».

Joseba Ezpeleta est de la même opinion qu’Andrinua: « Lesprofils linguistiques ont été débattus avec le Comitéd’Employés et comptent, par conséquent, sur son approbation.Les profils linguistiques répondent d’ailleurs au contextesociolinguistique de Bergara, ils sont proportionnels. Il s’agitde critères qui, sauf quelques rares exceptions, sont acceptéset appliqués par les employés, au même titre que toute autreexigence requise pour le poste de travail ». Ezpeleta est lePrésident du Comité d’Employés de la Mairie de Bergara, forméde huit membres du Syndicat LAB, trois d’ELA et un d’ESK.

Il est très important que les personnes qui ne connaissent pasl’euskara ou qui ne l’ont pas appris soient favorables au Plan,afin qu’elles n’entravent pas le processus.Andrinua raconte uneanecdote: « La preuve que ceux qui ne savent pas l’euskara nesont pas un obstacle c’est que les contrats étaient, auparavant,rédigés uniquement en euskara et plusieurs employés (ceuxdont le poste de travail n’exigeait pas un profil linguistique) lessignaient sans comprendre leur contenu. Actuellement, nouspossédons quelques versions en espagnol ».

•.............

« Nous, nous n’avons pas une tâcheconcrète, mais nous avons mis en œuvre leprocessus de normalisation, conformémentaux accords proposés par la Mairie »

• .....................

À la Mairie de Bergara,l’implication des employés a été

totale. Ils ne se sont pas seulementmontrés favorables au processus,mais ils ont transformé l’euskara

en outil de travail.

vie quotidienne. Il reste, toutefois, de nombreux obstacles àsurmonter et c’est là, précisément, notre objectif : élaborer unPlan Stratégique 2009-2012, qui nous permette d’avancerqualitativement vers le processus de normalisation de l’euska-ra chez Geyser ».

Par ailleurs, la ville de Bergara vient de rejoindre le Syndicat deCommunes Bascophones (UEMA), un fait qui va certainementinfluer sur le Plan Stratégique 2008-2011 de la Mairie deBergara.

Le Plan d’euskaldunisation de la Mairie de Bergara a parcouruun long chemin. Depuis la création, en 1986, du Serviced’Euskara, quatre Plans ont été mis en œuvre et déjà avant,des efforts étaient réalisés pour euskalduniser la Mairie ettoute la commune. Selon Mme Agurne Barruso, Maire deBergara, les plans se sont avérés des outils très importants:«Actuellement, la situation s’est normalisée, mais avant lePlan, la Mairie fonctionnait uniquement en espagnol. Les Planssont donc des outils précieux, pour le développement et la dif-fusion de l’usage formel de l’euskara. Moi, par exemple, en me

.................................................................................••Geyser-Gastech a mis en œuvre son Plan d’Euskara en 2002.

D’autres entreprises de la commune comptent également surdes Plans d’Euskara, telles que notamment : Soraluce,Lazpiur, GKN-Lazpiur, Arcelor-Mittal et Fit-Automotion

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a46

Le Plan d’Euskara et complètement intégré dansle système de travail de la Mairie de Bergara,mais, selon Mme Agurne Barruso, Maire de laville, une autre interprétation est possible : « Ilmontre que l’implication n’est pas si importante, puisque horsdu système de travail les gens utilisent l’espagnol dans la com-munication informelle. Engager la relation informelle entre deuxpersonnes en euskara ne semble pas si facile ».

De même qu’à la Mairie, dans les autres institutions municipa-les c’est également l’implication des personnes qui fait quel’euskara devienne la langue intégrale de travail. À l’École deMusique, d’importants efforts ont été réalisés pour fonctionnerdans cette langue. « Comptes-rendus, écriteaux, affiches…ons’efforce de publier tout en euskara… Il s’agit, en fin de comp-te, d’une question de prise de conscience », explique NekaneGabilondo, Secrétaire de l’École. Pour les personnes, selon laDirectrice Marije Ugalde, l’arrivée de Nekane a entraîné ungrand changement dans le processus d’euskaldunisation de l’É-cole de Musique : « Avec elle, nous avons avancé énormémenten matière d’usage. Elle nous a énormément aidés et nous aencouragés à utiliser l’euskara ».

Vu que l’institution qui fait l’objet de l’étude est la Mairie, lesélus sont également des éléments clés pour le Plan. Tous lesMaires de Bergara ont respecté les besoins et les projets duService d’Euskara.

L’adhésion des élus est personnelle ; elle dépend de chacun etde son implication et engagement. Aucun profil linguistiquen’est exigé aux élus pour entrer à la Mairie, mais ces derniersrespectent son fonctionnement et y participent. Pour EstepanPlazaola, la compétence est également un élément-clé à ceniveau : les employés doivent répondre aux profils exigés et lesélus doivent compter sur les voix des citoyens pour entrer à laMairie. L’accord pour la promotion de l’usage de l’euskara,signé entre la Mairie et les associations municipales, a obtenul’adhésion de tous les partis politiques.

Cet accord ne prévoit pas d’objectif spécial pour les partis poli-tiques, autrement dit, les objectifs sont identiques à ceux fixéspour le reste des personnes : maintenir l’euskara dans les rela-tions avec les autres signataires de l’accord (et, par consé-quent, avec la Mairie). Un objectif que le Plan AEBE de 1995vient ratifier comme suit : Les documents adressés par les par-tis politiques à la Mairie doivent être rédigés en euskara, leService d’Euskara offrant l’aide nécessaire pour les corriger (cemême document précise toutefois : « Le représentant du PSE-EE a déclaré que son parti n’est pas en mesure de respectercette exigence »).

Par ailleurs, au cours des 3 ou 4 dernièresélections, les partis nationalistes se sontengagés à présenter des candidats bascop-hones. Mais les autres partis politiquesn’ont pas souscrit cet engagement et il peutdonc arriver qu’un élu ne puisse pas travai-ller en euskara, avec toutes les conséquen-

ces que cela implique. Raison pour laquelle Mme AgurneBarruso, Maire de la ville, insiste sur la nécessité d’approfondircette question.

Voici le dépliant édité par la Mairie, à la veille des élections de2007, soulignant notamment l’importance de choisir des can-didats bascophones :

• La Mairie de Bergara doit faire avancer lanormalisation linguistique.

• Les citoyens doivent pouvoir compter sur les moyensde parler euskara avec leurs représentants politiques.

• Pour ce faire, il est indispensable que les candidatsaux élections soient bascophones.

Avec, en outre, un appel à la participation des citoyens :

C’est pourquoi, nous nous adressons à vous, citoyens deBergara, pour vous demander de vous adresser à laMairie en euskara. Parlons euskara avec lesConseillers et les employés municipaux !

•.................

Au cours des 3 ou 4dernières élections, lespartis nationalistes se sontengagés à présenter descandidats bascophones

Opinion sur la mise en œuvre du Plan d’Euskara en 1995

Que pensez-vous de la mise en œuvre d’un Plan destiné àencourager l’usage de l’euskara au poste de travail ?

90% des employés se déclarent favorables à la mise enœuvre du Plan AEBE en 1995

Il s’agit d’une dépense inutile de temps et d’argent. 1 % 1,3

Ça m’est égal, ce n’est pas mon problème. - -

Bien, mais peu à peu et avec prudence. 24 % 32,0

J’estime que c’est totalement nécessaire. 44 % 58,7

Ne répondent pas. 6 % 8,0

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

............................................................... 47Norma l i sa t i on de L’Euskara<

Dynamisation ////////////////////////////////

Une fois l’implication des personnes obtenues, il convient de lamaintenir, qui est l’un des principaux objectifs de laCommission d’Euskara. Et si maintenir l’implication interned’une association n’est pas une tâche facile, il s’avère encoreplus difficile d’encourager et d’arriver à impliquer toute la com-mune. « Pour ce qui est de l’implication dans la commune,

notre principal outil sontles accords. Il est fonda-mental de cultiver l’engage-ment de tous, d’établir desobjectifs communs et decollaborer pour les attein-dre. Par exemple : réaliseren euskara la campagnede communication d’uneassociation, ou les entraî-nements d’un club sportif.Une fois les objectifs fixés,la Mairie s’occupe du suivi

et d’offrir l’aide nécessaire, pour ne pas s’écarter de l’engage-ment souscrit par la signature de l’accord », explique Plazaola.

Pour Goretti Andrinua, « la motivation dépend, bien entendu dechacun, mais, en cas de doute, le Service d’Euskara est là pourle résoudre. Je ne prétends nullement idéaliser l’euskara, maisnous devons protéger la langue… Lorsque j’ai commencé à tra-vailler ici, dans les années 1990, je n’avais pas le même nive-au de conscience à cet égard. J’ai dû m’efforcer pour appren-dre à travailler en euskara, pour qu’il devienne un outil de tra-

vail quotidien, utilisé à toutmoment, et non pas une ou deuxfois par semaine ». La raison del’excellente santé de l’euskaras’explique cependant par les déci-sions adoptées par la Mairie deBergara dès le départ, depuis lacréation, en 1986, du Serviced’Euskara : « La motivation… Jesavais que pour travailler ici il s’a-

vérait indispensable d’avoir le profil et de fonctionner en eus-kara. Je considère, d’ailleurs, que l’administration doit utiliserl’euskara : il s’agit d’un droit des citoyens, l’administration doitfonctionner dans leur langue, il s’agit d’une obligation de l’ad-ministration à l’égard des citoyens », déclare Goretti Andrinua,qui affirme également que les résultats obtenus sont le fruit dela campagne de dynamisation du Service d’Euskara.

Comme assure Estepan Plazaola, « la dynamisation est fonda-mentale, partout. Le suivi, la dynamisation sont les clés dusuccès de notre travail ».

OBSTACLES À SURMONTER ///////////////

Quoique, tel que déjà mentionné ci-dessus, Bergara est unecommune bascophone, il n’est pas facile d’altérer les habitu-des et de commencer à réaliser en euskara tout ce qui a étéfait jusqu’à présent en espagnol. La Mairie de Bergara a réus-si à faire de l’euskara un outil quotidien de travail. Et MmeAgurne Barruso, Maire de la ville, l’explique ainsi : « Je croisque plusieurs facteurs ont permis d’atteindre la situationactuelle : le caractère bascophone de la commune, l’adéqua-te structuration du Plan initial, le niveau élevé d’implication desemployés, etc. Le tout a permis de faire un saut quantitatif. LeService d’Euskara a pris en charge le développement du Plan,qui, outre le fait de constituer un excellent outil, a été mis enœuvre de manière adéquate. Le plus grand succès est, certes,le fait d’avoir réussi à transformer l’euskara en outil habituel detravail ». Cependant, malgré le grand travail interne réalisé et lefait d’être arrivés à fonctionner en euskara, les citoyens conti-nuent à s’adresser à la Mairie en espagnol.

•......................................

Pour ce qui est del’implication dans lacommune, notreprincipal outil sont lesaccords. Il estfondamental de cultiverl’engagement de tous,d’établir des objectifscommuns et decollaborer pour lesatteindre

•..............................

Comme assureEstepan Plazaola,« la dynamisationest fondamentale,partout. Le suivi, ladynamisation sontles clés du succèsde notre travail »

60

50

40

70

30

20

10

01994 1998 2002 2003

EUSKARA BILINGUES ESPAGNOL

2004 2005

80

90

2006 2007

60

50

40

70

30

20

10

01994 1998 2002 2003

EUSKARA BILINGUES ESPAGNOL

2004 2005

Euskara

Bilingues

Espagnol

1994

12,5

77,1

10,4

1998

33,2

62,4

4,3

2002

33,2

62,4

4,3

2003

44,5

52,4

3,1

2004

39,9

56,8

3,3

2005

39,7

57,1

3,2

2006

41

56

3

2007

39

58

3

Documents sortants

Euskara

Bilingues

Espagnol

1994

9,9

52,9

37,2

1998

23

19,5

57,5

2002

19

35,3

45,7

2003

24,3

31,9

43,8

2004

20,7

31,5

47,8

2004

24,3

26,5

49,2

Documents entrants

La plupart des documents qui arrivent àla Mairie sont rédigés en espagnol

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a48

Barruso considère qu’ « qu’il faut encore arriver à atteindredans les relations externes le même succès qu’en interne. Carc’est notre responsabilité que les citoyens bascophones s’a-dressent à nous dans leur langue. C’est à nous à d’exiger auxfournisseurs, aux institutions et aux associations externes queles relations s’établissent en euskara ».

Selon Andrinua, beaucoup de citoyens considèrent plus aisé des’adresser à la Mairie en espagnol : « À la Mairie, nous éta-blissons toujours le premier contact en euskara. À mon avis, ilexiste deux domaines bien différenciés : l’oral et l’écrit. Je croisque, sur le plan oral, l’euskara est la langue principale, mais lamajorité des citoyens qui s’adressent à nous par écrit le fait enespagnol. Ils ignorent l’euskara administratif, car ils sont habi-tués à utiliser ce registre linguistique en espagnol… ». EstepanPlazaola identifie le même problème, en reconnaissant toute-fois certains progrès en la matière : « Moi, je distinguerais deuxgroupes : d’une part, les citoyens particuliers et, d’autre part,les associations privées, comme les entreprises. Pour ce quiest du premier groupe, il est vrai que la plupart des documentsque nous recevons de particuliers sont rédigés en espagnol,mais on constate un changement considérable ces 15 derniè-res années, car le nombre de documents en euskara a aug-menté de 20%. Je crois qu’il faut en tenir compte et nous cen-trer tout spécialement sur les nouvelles générations. Nousavons, pour ce faire, élaboré une unité didactique destinée auxétablissements scolaires, pour les élèves de 16 ans. Quant auxassociations privées, on ne constate aucune évolution. Il con-vient, par conséquent, de collaborer avec les entreprises quipossèdent des Plans d’Euskara ».

...................................................••L’euskara est la langue principale des

communications adressées aux citoyens

.............................................................................••Chaque année, des élèves âgés de 16 ans sont invités à

analyser une unité didactique de textes administratifs et às’inscrire sur la liste des citoyens souhaitant recevoir lesdocuments municipaux en euskara

2003

2004

2005

2006

2007

Espagnol-Euskara

14,9

17,3

18,5

10,7

12,6

Traductions réalisées par le Service d’Euskara

La Mairie fonctionne principalement en euskara et la plupartdes traductions sont réalisées de l’euskara vers l’espagnol

Euskara-espagnol

85,1

82,7

81,5

89,3

87,4

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

............................................................... 49Norma l i sa t i on de L’Euskara<

Un autre des grands obstacles est l’usage informel de la lan-gue orale. Même si on réussit à travailler en euskara, le plushabituel est d’utiliser l’espagnol dans la communication infor-melle. Barruso estime qu’il s’avère nécessaire d’envisager unPlan pour remédier à cette situation : « Il reste encore beau-coup à faire, notamment dans le domaine informel. À la Mairiede Bergara, les réunions d’urbanisme se déroulent en euskara,mais, dans les couloirs, c’est l’espagnol qui est utilisé pourparler de la météo. La langue formelle est assez réglée, maisl’informelle nécessite un bon stimulant ».

Le domaine d’action du Service d’Euskara (notamment dans lacommune) est assez étendu et le Plan, au sein de la Mairie, nefait plus l’objet de la même dynamisation qu’au début. Un nou-veau Plan est d’ores et déjà envisagé pour la Mairie, en colla-boration avec l’UEMA.

Afin d’assurer les critères initiaux, la Mairie de Bergara a adop-té deux décisions : d’une part, offrir des cours de formation auxemployés, pour leur permettre d’atteindre les profils linguisti-ques requis ; et, d’autre part, tenir compte de la langue lors del’embauche de personnel. « Actuellement, nous avons encoredu mal à trouver certains services en euskara (aides à domi-cile, bars et cafés…). Au début, on exigeait l’euskara aux per-sonnes souhaitant couvrir ces services, mais aujourd’hui, iln’est pas toujours possible de couvrir cette exigence », avouePlazaola.

Geyser et l’École de Musique se heurtent à leurs propres obs-tacles dans les processus d’euskaldunisation, similaires à ceuxrencontrés par la Mairie en interne. Pour l’École de Musique, leprincipal problème surgit lors de l’embauche de personnel. SaDirectrice, Marije Ugalde, avoue: « Il n’est guère facile de trou-ver des professeurs bascophones d’instruments musicaux nonhabituels. Le Professeur de basson de l’année scolaire 2007-2008 est bascophone, mais il ne sera plus là l’année prochai-ne. Ce qui constitue un problème pour nous, car il n’est pasfacile de trouver un autre professeur de basson connaissantl’euskara ».

Activités éducatives

• Cours à l’École de Musique (en groupe)

• Cours d’instrument (individuels) (3 professeurs neconnaissent pas l’euskara et leurs cours sont doncdispensés en espagnol. Mais tous les autres courssont en euskara).

• Répétitions de l’Orchestre Symphonique, de la Fanfarede Jeunes, de la Chorale d’Enfants et de l’Orchestred’Accordéons.

Langue

Euskara

Majoritéeneuskara

Euskara

Langue des activités éducatives de l’École de Musique en 2007(pour jeunes âgés de moins de 25 ans)

•....................

Un autre des grands obstacles estl’usage informel de la langue orale.Même si on réussit à travailler eneuskara, le plus habituel estd’utiliser l’espagnol dans lacommunication informelle

Mairie de Bergara Les citoyens et la Mairie unis en faveur de l’euskara

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a50

CONCLUSIONS ///////////////////////////////

La course a commencé, mais il reste encore un long chemin àparcourir pour atteindre le but. « Ce qui reste à faire ? Pourcommencer, au sein de la Mairie, il faut faire en sorte que lacommunication orale informelle ait lieu en euskara », ditPlazaola. Mme Barruso, Maire de la ville, est de la même opi-nion : « Maintenir l’euskara dans les relations informelles et,surtout, que les citoyens s’adressent à la Mairie dans cettelangue ».

Tout ce qui précède résume bien la situation actuelle : l’eus-kara est devenu l’outil normal de travail à la Mairie de Bergaraet travailler dans cette langue n’implique donc aucun effortspécial. Aucun profil linguistique n’est exigé aux élus, mais cesderniers respectent le fonctionnement de la Mairie et y partici-pent, car eux aussi sont conscients de la demande et de lavolonté de travailler en euskara. Mais il reste encore deuxobjectifs à atteindre : que les conversations sur la météo sedéroulent en euskara et que les citoyens utilisent cette languepour s’adresser à la Mairie. Barruso considère que ce deuxiè-me objectif dépend également de l’image que les citoyens ontdes institutions : « Beaucoup de citoyens considèrent que laMairie est une entité publique fermée, pleine de fonctionnairesde l’Administration et ils pensent qu’il s’agit d’une institutionéloignée des citoyens. C’est à nous de démonter ces préjugéset de nous rapprocher des citoyens. Il est clair qu’une com-mune bascophone doit avoir un Maire bascophone et pro-mouvoir l’usage de l’euskara parmi les citoyens c’est égale-ment notre responsabilité ».

Le Plan EBPN de la Mairie de Bergara (aux deux niveaux d’ap-plication : interne et municipal) vise à encourager les relationsentre les citoyens et la Mairie. Mais pour assurer la normalisa-tion intégrale de l’euskara, il est fondamental que ces relationsaient lieu dans cette langue. La Mairie de Bergara est bascop-hone et elle mène un important travail, interne et externe,d’euskaldunisation des services municipaux. Tel que mention-né au début, le Plan de Bergara est un projet pionnier (aveccelui d’Antzuola) et l’expérience acquise peut servir d’exempleà d’autres.

•..............................

Aucun profil linguistiquen’est exigé aux élus, maisces derniers respectent lefonctionnement de la Mairieet y participent, car euxaussi sont conscients de lademande et de la volonté detravailler en euskara

•.........................

Il est clair qu’une communebascophone doit avoir unMaire bascophone etpromouvoir l’usage del’euskara parmi lescitoyens c’est égalementnotre responsabilité

SOZIOLINGUISTIKAKLUSTERRA<

2004ko martxoan, euskararen kudeaketaren alorreko hainbat erakundekbultzatuta, Soziolinguistika Klusterra izeneko elkarte edo klusterra sortu genuen.Bere zeregin nagusia, soziolinguistika arloari dagokion ezagutza sortzea etagaratzea eta arloko eragileen arteko ezagutza eta lankidetza sareak osatzeada. Soziolinguistika Klusterrak, gaur egun, 20 erakunde eta 110 norbanako ditubazkide. Erakunde horien artean, izaera eta mota desberdinetakoak daude:

> Unibertsitateak: EHU-UPVko Gizarte Psikologia eta PortaeraZientzien Metodologia Sailak, EHU-UPVko Soziologia II Saila,EHU-UPVko Hezkuntzaren Teoria eta Historia Saila, MondragonUnibertsitateko Humanitate eta Hezkuntza Zientzietako Fakultatea

> Administrazioak: Hernaniko Udala, Tolosako Udala

> Formazio eta ikerketa erakundeak: Eusko Ikaskuntza, UEU, AztikerIkergunea, Gipuzkoako Urtxintxa Eskola, AEK, Euskal HerrikoIkastolen Konfederazioa, EBETE

> Aholkularitza enpresak: Elhuyar Aholkularitza, EMUN Kooperatiba,ARTEZ Euskara Zerbitzua

> Elkarte profesionalak: NETeLE, Topagunea. Euskara ElkarteenFederazioa, Euskara Kultur Elkargoa

> Finantza erakundeak: Gipuzkoa Donostia Kutxa

Euskararen Normalizazio Kasu Aurreratuak proiektuaren helburu nagusia euskaraplanekin abiatu diren erakundeen esperientzia ezagutzera ematea da. Erakundehauek lortutako arrakastaren gakoei buruz gogoeta suspertu eta euskararennormalizazioan baliagarriak diren ikuspegi eta praktikak hedatu nahi diraenpresa, unibertsitate eta administrazio arloan. Kasuek, azken batean, ikasketabultzatu nahi dute, esperientzia eta hausnarketaren bidez.

www.soziolinguistika.org/kasuak