Etapes Preindustrial2 5 Industrial Fort creixement taxa d’urbanització Factors afavoridors: •...

1

Prof.: José A. Burguet

2


3

Etapes

Preindustrial

Industrial

Postindustrial


4

PreindustrialTaxa d’urbanitzacióbaixeta

Factors afavoridors:• estratègics• politicoadministratius• econòmics• religiosos i culturals

Etapes

Antiguitat

• Fenicis i grecs• Romans • Pobles germànics

Edat mitjana

• Musulmans• Cristians

Edat moderna

• Segle XVI • Segle XVII =• Segle XVIII


2

5

IndustrialFort creixement taxa d’urbanització

Factors afavoridors:• administratius divisió provincial

• econòmics i socials industrialització

Etapes

1/2 segle XIXCreixement lent

• Ciutats portuàries i capitals província

½ segle XIX a Guerra Civil creixement

• Èxode rural per la industrialització

1960 - 1975

• creixement Pla desenvolupament Expansió serveis Creixement turisme

Guerra Civil i postguerra creixement

• Autarquia• Procés ruralització• Creixen ciutats amb indústria

M

BC


7

Postindustrial

Desacceleraciótaxa d’urbanització

• creixement natural• èxode rural• crisi industrial

FACTORS URBANITZACIÓ

•La indústria perd pes crisi i reconversió dispersió espacial del

sector• Importància terciari

centre decisió empresa centres turístics regions poc avançades

PROCÉS DESURBANITZACIÓ

• Activitats industrials i de serveis es traslladen a la perifèria urbana

• Urbanització difusa

FRENA CREIXEMENT GRANS CIUTATS


81981 2001 2008

4226,8

31,2

40,223,6

36,1

39,9

38,8

21,3

24

9,4

66,6

1900

60,5

12,5

24

1920

19,8

29,750,5

1940

28,2

29,5

42,3

1960

Municipis < 10.000 habitants

Municipis entre 10.000 i 100.000 habitants

Municipis > 100.000 habitants


9


3

10

És l’aspecte extern que presenta la ciutat i estàcondicionad

a per SITUACI

SITUACIÓÓ

Posició relativa

respecte a l’entor

n.

Depén

de la funció

EMPLAEMPLAÇÇAMENTAMENTEspai concret queocupa. Depén del

medi físicUSOS DEL SÒL

CONSTRUCCI

CONSTRUCCIÓÓ

Trama urbana

+

edificació

PLPLÀÀNOLNOLConjunt de les

superfícies construïdes i lliures de la ciutat.


18


19


20

Casc o nucli antic

Ciutats envoltades per muralles Plànol sol ser irregular Trama urbana tancada

Diversitat usos del sòl Coexisteixen diversos grups socials Trama urbana tancada

Ciutat romana Pànol regular

Ciutat medieval

Musulmans Cristians

Plànol irregularMedina

Mesquita Soc Alcàsser

Ravals

Plànol variat Centre urbà

Castell Església Mercat

Ravals

Renaixement

Barris regulars extramurs

Places majors

Carrers rectes

Barroc i Il·lustració

Ciutat s’embelleix

Carrers rectes i amples

Jardins Barris homogenis


4

21

Casc o nucli antic

Transformacions de l’època industrial(Mitjan segle XIX – dècada 1960)

En el plànol

Desamortitzaciópermet: grans vies places traçat rectilini

En la trama

DensificacióModernisme

Ferro i vidre

Carrers rectes

Política conservacionista

Usos del sòl

Terciarització Consolidació com

a CBD Desplaçament

usos residencials Alt preu del sòl

Socialment

Segregació Burgesia se’n va Barris degradats

per als pobres

Envelliment


24

Casc o nucli antic

ActualitatÀrees urbanes complexes amb problemes diferents

En el plànol

Carrers estrets Problemes tràfic

Carrers peatonals

Ajardinament

En la trama

Contrast barris

Política conservacionista

Rehabilitació

Usos del sòl

Barris degradats: negocis immigrants

Barris renovats: serveis

Socialment

Segregació Barris degradats

per als pobres

Envelliment


25


26

Plasma les idees de la burgesia:• ORDRE: Plànol regular en escaquer

• HIGIENE: serveis públics (aigua corrent, clavegueram, espais verds...)•RIQUESA: Edificis modernistes de gran valor artístic i ornamental

• HAUSSMANN• ILDEFONS CERDÀ

• CARLES Mª DE CASTRO

• Ha passat d’ésser bàsicament un espai residencial, a tindre un ús terciari.

• Conviuen edificis d’època amb edificis moderns.

• Política conservacionista façanes


5

30

• Naixen al voltant de l’eixample, al costat de les principals vies d’accés a les ciutats, estacions ferrocarril i ports.

• Sòl urbà econòmic• Barreja d’activitats

• Edificis de baixa qualitat• Diversitat de plànols

• Desorganització per les parcel·lacions privades descontrolades

ACTUALITATACTUALITAT

•• Incorporats a la ciutat per l’expansió d’aquesta• Revalorització del sòl

Zones més afavorides es destinen al sector de serveis

Zones més desafavorides mantenen i augmenta degradació


31

• Naixen per la idea d’integrar ciutat i naturalesa + higiene i salut• Tenen el seu origen a Anglaterra (Howard)

CIUTAT JARDCIUTAT JARDÍÍ

Inicialment per als treballadors

Barris obrers d’habitatgesubvensionat barats

Cases unifamiliars xicotetes amb jardí

Arturo Soria Combina serveis bàsics, transport, jardins i

vivendes Barreja classes socials

CIUTAT LINIALCIUTAT LINIAL


35

• Comença a créixer a partir de 1950 i 1960 (sobretot)

Èxode rural

Creixement natural de la població

• Expansió a partir dels eixos de comunicació

• Hui segueixen expandint-se però a un ritme menor

• Barreja d’usos i activitats del sòl

• “Ciutat difusa”


36

* Sobre sòl il·legalsense organització

* Sense serveis bàsics

* Product immigracióanys 50

* Fomentats per l’ Estat

* Entre 1940 i 1960

* Vivendes unifamiliars o en blocs

* Males qualitats

* Des de 1960

* Blocs vivendes

* Geomètrics-homogenis

Marginals Protecció oficial Promoció privada

Des de 1980* Barris d’illa tancada amb pati d’ús col·lectiu o privats (piscina, parc)

* Vivendes unifamiliars i de segona residència (urbanitzacions).


6

48

* Descentralització activitats

* Centres comercials, oci, escoles, hospitals…

Àrees industrials Àrees d’equipament

Fruit dels polígons industrials dels anys 50 i 60

Hui: parcs tecnològics, empresarials


50

Resultat del creixement de la ciutat als anys 60 i la unió amb altres nuclis urbans

Classificació: àrees metropolitanes conurbacions regions urbanes megalòpolis


51

1. ÀREES METROPOLITANES

Són extensions urbanes que abracen administrativament més d’unmunicipi i fa necessària la planificació conjunta i la coordinació de determinats serveis i obres, per les seues relacions econòmiquessocials.

• Caracteritzades per: Constituir una jerarquia urbana una ciutat central Relacions econòmiques i socials

Xarxa de comunicacions esencial radio cèntrica

Ciutats satèl·lit i ciutats dormitori

Estil de vida urbana

Població jove i diversitat social

Estructura espacial radio concèntrica


52

Evo

luci

óàr

ees

met

ropò

litan

es

Fins a 1975 Expansió de Madrid, Barcelona i Bilbao

1975 a ½ 1990

• retrocés o estancament demogràfic Afecta fonamentalment la ciutat central

• creixement de l’àrea metropolitana Descongestió activitats ciutat central Zones residencials, equipament...

Des de ½ 1990

• recuperen creixement demogràficLa ciutat central se’n beneficia molt poc

• ciutat central continua procés descongestió


7

53

CementeriFont de S. Lluís

Benimaclet

ANY 1940


54

CementeriFont de S. Lluís

Benimaclet

ANY 1990


56

ACTUALITAT

Madrid (5’4), Barcelona (3’2), València (1’7), Sevilla (1’5), Bilbao (0’87), Màlaga (0’85) i Saragossa (0’7)

Motor economia Espanya Vertebren el sistema urbà

Centres innovació tecnològica

Focus irradiació cultural

Què suposen? 2 % superfície total del territori ⅓ de la població total 50 % VAB nacional 2/5 població activa industrial

TENDTENDÈÈNCIESNCIES Expansió territorial Cada día integra més espai, per la mobilitat laboral obligatòria, per la qual cosa

cal parlar d’ urbanització metropolitana del territori. Descentralització creixement demogràfic A favor de les ciutats de la regió Poblament evoluciona per migració intra metropolitana

associada al mercat vivenda bones comunicacions


57

• Ordenació de l’àrea metropolitana Inclou quatre grans temes

assentaments urbans espai no urbanitzat conservar espais verds activitats econòmiques xarxa de transports


8

58

Evolución intercensal de la población

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006

HospitaletBadalona

FONT: ine.es (eleboració pròpia)


59

Evolución intercensal de la población

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006

Guadalajara Alboraia Monserrat


FONT: ine.es (Elaboració pròpia)

60

CIUTAT: centre econòmic, polític i cultural

CONSEQÜÈNCIA: Congestió d’activitats

OBJECTIU: Descongestionar activitats

RESULTAT: ciutat creix en l’espai

Apareixen les àrees suburbanes

Apareixen els complexos regionals

Hortícoles Industrials Oci Residencials Equipament

Àrees metropolitanes Conurbacions Megalòpolis

Jerarquització urbana

SISTEMA URBÀ


61


9

62

ELEM

ENTS

DEL

SIS

TEM

A U

RB

ELEM

ENTS

DEL

SIS

TEM

A U

RB

ÀÀ Grandària

Relaciona la ciutat amb el posició que ocupaen la jerarquia.

A Espanya gran diferència entre la 2ª i la 3ªciutat de la jerarquia.

Bipolaritat urbana

Una gran ciutat al centre, la resta perifèriques

Funcions

Primàries, secundàries, serveis.

Les activitats del sector serveis són les que millor defineixen el rang d’una ciutat i el seupaper organitzador de l’espai.

Àrea influència Espai que depén dels béns i serveis de la ciutat

central

A major diversificació i especialització de les seues funcions, major serà la seua influència.


63


64

ELEMENTS DEL SISTEMA URBELEMENTS DEL SISTEMA URBÀÀ

Jerarquia urbana

Metròpolis o ciutats centrals

Nacionals: Madrid, Barça Regionals de 1r ordre València, Sevilla, Bilbao,

Màlaga, Saragossa Funcions diversificades i

serveis especialitzats Regionals 2n ordre Valladolid, A Corunya,

Còrdoba Funcions diversificades i

serveis especialitzats Poca relació amb nacionals

Ciutats mitjanes

Capitals de província

Poca diversificació Serveis comercials i

administratius

Ciutats xicotetes

10.000 a 50.000 hab. Funcions escasses i poc

especialitzades Són nodes de transport

comarcal


65

El sistema urbà Caracteritzat per• Una aglomeració urbana central• Eixos urbans perifèrics• Interior poc o gens urbanitzat

Galícia Cantàbric

Mediterrani

Vall de l’Ebre

Costa andalusa

Vall Guadalquivir

Madrid

◙ Les grans metròpolis es concentren en el quadrant NE Madrid, Bilbao, Barcelona i València. En el centre del quadrant Saragossa.


10

69

SISTEMA URBÀ EUROPEU

JERARQUIA EUROPEAPoblació + funcions en transport, turisme,Indústria, coneixement, capacitat decisió

Metròpolis globals No hi ha ciutats espanyoles

Locomotores europeesMadrid i Barcelona entre altres europees

Metròpolis europees potencials Bilbao, València, Palma Mallorca

Metròpolis europees dèbilsSevilla

La resta de ciutats espanyoles tenen una projecció nacional, regional o local.

SISTEMA DE CIUTATS EUROPEU

Dorsal europea Ciutats espanyoles perifèriques

Eix mediterrani: dinàmiques

Eix cantàbric i gallec Àrea estancada dels finisterres

Interior peninsular En el desarticulat espai continental europeu

Sud de la Meseta i Andalusia “Suds” o perifèria urbana europea

Eix diagonal: per consolidarLisboa-Madrid-saragossa-Barcelona-arc mediterrani-gran dorsal europea


71

ELS PROBLES DE LES CIUTATS

Densificació demogràfica i constructiva i pressió urbana sobre el sòl no urbanitzat Elevat preu vivenda

Necessitat abastiment i equipament

Ordenació trànsit i transport

ECONÒMICS

Excessiva terciaritzacióDiversificar les activitats

Difondre activitats cap a la perifèria i nuclis urbans secundaris

SOCIALS

Delinqüència, marginació, no integració, immigració

AMBIENTALSMicroclima urbà Contaminació atmosfèrica Soroll Residus Desaparició espais verds


75

Etapes Preindustrial2 5 Industrial Fort creixement taxa d’urbanització Factors afavoridors: •...

Documents

Transcript of Etapes Preindustrial2 5 Industrial Fort creixement taxa d’urbanització Factors afavoridors: •...