Etapes del S.XIX

31
S. XIX Carles Creus, Alessandro Sergio i Dídac Mas

Transcript of Etapes del S.XIX

1. S. XIX Carles Creus, Alessandro Sergio i Ddac Mas 2. ndex Presentaci del tema Fris cronolgic dels reis La guerra del francs Etapes del govern de Ferran VII La Restauraci Quadre comparatiu entre Isabelins i Carlins Quadre comparatiu entre progressistes i conservadors Regnat dIsabel II La primera repblica Desastre del 98 3. PRESENTACI DEL TEMA 4. Presentaci El S.XIX sinicia amb el Tractat de Fontainebleau pel qual les tropes napoleniques poden passar per tal de conquerir Portugal i un cop fet aix les tropes es queden a Espanya i conquereixen el territori, desprs dun intent fallit de deixar governar a Ferran VII sota les seves ordres, Napole anomena rei al seu germ Josep I. Cert temps desprs Espanya s reconquerida i pel tractat de Valenay les tropes de Napole marxen dEspanya. Es decideix establir una Constituci i obligar a Ferran VII a complir-la, per ell no fa cas i governa Espanya de forma absolutista.Josep I BonaparteCarles IV 5. Presentaci Quan Ferran VII arriba al final de la seva vida, fa que mitjanant la Pragmtica Sanci Isabel II, que s la seva filla, pugui regnar, per mentrestant apareix la Regncia de Mara Cristina ja que Isabel s petita, que junt amb les guerres carlines es el perode ms destacat de lpoca. Amb 13 anys Isabel II comena a governar degut a una llei que va crear el general Narvez per a que fos major dedat. Desprs dun temps de inestabilitat poltica es crea la quarta constituci i sexilia a la reina a Frana.Ferran VIIMaria Cristina 6. Presentaci Amb aquesta Constituci es tria un nou rei, Amadeu de Savoia, que noms dura 4 anys i tot seguit es proclama la primera repblica. Desprs de la fallida de la primera repblica es proclama rei a Alfons XII, fill dIsabel. I el segle acaba amb la desfeta del 98. Tots aquests canvis poltics sn deguts a diversos cops dEstat des de branques moderades o progressistes del liberalisme.Amadeu de SavoiaAlfons XII 7. REIS AL LLARG DEL SEGLE 8. Reis al llarg del segle 9. LA GUERRA DEL FRANCS 10. La guerra del francs Aquesta guerra est compresa entre 1808-1814. Lany anterior shavia signat el Tractat de Fontainebleau pel qual les tropes napoleniques es podien assentar a Espanya i amb lajut de les tropes natives conqueririen Portugal i se la repartirien, per les tropes napoleniques es van assentar on no estava acordat. Degut al descontent de la poblaci causats per aquests fets es va produir el Mot dAranjuez. Aix es produeix al Mar. Aquest mot acaba amb labdicaci de Carles IV en el seu fill Ferran VII, per com aquest no obeeix les ordres napoleniques, el dirigent francs anomena al seu germ Josep I rei.Abdicaci de Carles IVMot dAranjuez 11. La guerra del francs Desprs de la repressi a Espanya apareixen 2 bndols els patriotes i els afrancesats. Les batalles desprs daquesta repressi continuen sent guanyades pels francesos. Les tropes de Napole es van veure debilitades a causa dalguns setges en diverses ciutats com Saragossa, Girona o Tarragona. Tamb algunes guerrilles, que eren tropes formades ciutadans armats atacaven per tal de frenar a les tropes franceses.Possessions de limperi napolenic 12. La guerra del francs A lany 1812 amb la batalla dArapiles es posa fi al domini napolenic tant a la pennsula com al continent europeu, degut gracies al ajut del imperi britnic a Espanya. Al 1813 es signa el Tractat de Valenay pel qual les tropes napoleniques abandonaran paulatinament la Pennsula i al 1814 no queda cap soldat francs i la guerra del francs es considera acabada.Batalla dArapilesTractat de Valenay 13. ETAPES DEL GOVERN DE FERRAN VII 14. Etapes del govern de Ferran VII Va comenar a governar en un curt perode durant la guerra del francs, ja que Napole creia que el podia utilitzar com esquer per a dominar la Pennsula; per com no va ser aix va desaparixer del govern. Amb el Tractat de Valenay (1813), torna a manar de forma absolutista tot i que les Corts havien acordat la Primera Constituci, a la que havia de fer cas.Primera ConstituciCorts de Cadis 15. Etapes del govern de Ferran VII Aix va ser aix fins 1820, on el general Rafael de Riego va fer un aixecament i durant tres anys va governar de forma liberal, va restablir la Primera Constituci entre altres mesures. Per, al 1823 al Congrs de Viena es va acordar que els Cent Mil Fills de Sant Llus entressin a Espanya per tal de restaurar lAntic Rgim. Desprs del retorn de lAntic Rgim entrem en l'poca Ominosa. En aquest perode de 10 anys, el rei es casa amb Maria Cristina de Npols i t la seva primera i nica filla. Al 1830 el rei publica la Pragmtica Sanci i Isabel, pot accedir al tro.Maria CristinaIsabel II 16. LA RESTAURACI 17. La Restauraci El mateix any que Ferran VII torna al tro, declara illegal la Constituci i torna a regnar de forma absolutista. Desprs de la tornada de Carles al tro hi ha una forta persecuci dels afrancesats. Al llarg daquest temps hi va haver diverses revoltes liberals, per totes van ser sufocades amb xit excepte la del coronel Rafael de Riego, que va establir lantiga Constituci i durant 3 anys va regnar segons el model liberal.Rafael de RiegoLes Corts durant el Trienni Liberal 18. La Restauraci Al 1823 al Congrs de Viena sacorda que els Cent Mil fills de Sant Lluis es dirigeixen cap a Espanya per tal dajudar al rei Ferran VII a restaurar el sistema absolutista. Els Cent mil fills de Sant Lluis era un exrcit format per soldats dels pasos que ajudaven a la Santa Aliana a mantenir lAntic Rgim a tota Europa, aquest exrcit va entrar a Espanta amb molta facilitat i sense gaires problemes van restablir el govern de Ferran VII.Els Cent Mil fills de Sant LlusAlliberament de Ferran VII 19. ISABELINS I CARLINS 20. Quadre comparatiu entre Isabelins i Carlins CarlinsIsabelinsAbsolutistes Societat estamentria Antic Rgim Lesglsia pertanyia als privilegiatsLiberals Ascens de la burgesia Industrialitzaci Modernitzaci social 21. MODERATS I PROGRESSISTES 22. Quadre comparatiu entre progressistes i conservadors Caracterstiques Ajut del poble Forma de govern Poder executiuModerats Progressistes Alta burgesia i alguns alts crrecs Baixa burgesia i alguns altres alts militars crrecs militars Monarquia Constitucional Monarquia ConstitucionalReligiLexerceix la corona mitjanant Lexerceix la Corona i el seu el seu govern govern, sota el control de les Corts Compartit entre les corts i la Les Corts principalment corona LEstat mant a lesglsia Llibertat religiosaPoder localAlcaldes escollits pels governsAlcaldes escollits pels poblesAnys de govern1844-1854 1868-18741820-1823 1833-1844 1854-1856LdersNarvez, Serrano, PrimRafael de Riego, Mendizabal, Espartero, ODonnellPoder legislatiu 23. REGNAT DISABEL II 24. Regnat dIsabel II Durant el regnat d'Isabel II (1833-1868) es construeix l'Estat liberal a Espanya. Desprs de l'estira i arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el conflicte dinstic que va donar lloc al carlisme va afavorir el pas de l'absolutisme al liberalisme. El carlisme representava la voluntat conservadora, la ideologia absolutista. Davant les aspiracions dels carlins, a la regent Maria Cristina no li va quedar altre remei, si volia mantenir el tro per a la seva filla Isabel, que ajudar-se dels liberals, facilitant d'aquesta manera l'accs al poder d'aquests. Ser el gran pas per a dur-se a terme la revoluci liberal a Espanya.Soldats CarlistesPrimera guerra carlina 25. Regnat dIsabel II Al llarg del regnat dIsabel II hi ha hagut diversos cops dEstat de les diferents branques del liberalisme. Cada cop dEstat s reconegut per una poca les quals sn: El Triomf Liberal (1833-1844): Governat per Mendizabal (progressista), per desprs de la dimissi daquest va fer que Maria Cristina anomens a Espartero (moderat) nou cap de govern. Per el general Espartero sexilia i comena una nova etapa. La dcada moderada (1844-1854): En aquesta poca va manar principalment el general Narvez, en la qual es va crear una nova Constituci que establia una gran importncia de la monarquia principalment. Aquesta poca va acabar amb laixecament dels generals Dulce i ODonnell.Mendizabal, Espartero i Narvez respectivament 26. Regnat dIsabel II Les poques restants del regnat dIsabel II: El Bienni Progressista (1854-1856): En aquest perode van governar Espartero (moderat) i ODonnell (progressista), en aquest perode es van aprovar diverses lleis prou importants; les quals eren la desamortitzaci general, la llei de ferrocarrils, que va construir una xarxa ferroviria a Espanya i la llei bancria. Per degut a la crisi econmica principalment la reina va destituir a Espartero i va entregar el comandament dEspanya a ODonnell. Al segent perode (1856-1866) els generals Narvez i ODonnell es van alternar el poder tot i que sense aconseguir soluci per a la crisi. Finalment hi va haver un aixecament en el qual Isabel II va ser desterrada.ODonnellLlei de ferrocarrils 27. LA PRIMERA REPBLICA 28. La Primera Repblica La primera repblica t una durada dun any. Lactual rei de 1873 Amadeu de Savoia decid abdicar degut a les fortes pressions que rebia, entre daltres del poble espanyol. Desprs daquest fet les Corts van proclamar la primera repblica. La primera repblica es veia afectada per diversos conflictes: La primera guerra de CubaAixecaments a favor de la repblica federalista, degut als dos bndols republicans ( unitaris i federals) La Primera Repblica es va mantenir fins el Cop dEstat del General Pava.PavaPrimera guerra de Cuba 29. DESASTRE DEL 98 30. Desastre del 98 El Desastre del 98 s la prdua de les ltimes colnies espanyoles al continent americ, Cuba i Filipines. Espanya possea gran part dAmrica. Poc a poc aquestes colnies es van anar independitzant. Molts soldats espanyols que estaven a Amrica van tornar a Espanya per ajudar en la Guerra del Francs i en aquests anys els natius americans van aprofitar per guanyar batalles, junt amb lexrcit americ, contra els pocs soldats espanyols que quedaven al continent.Independncia dels pasos que pertanyien a Espanya. 31. Desastre del 98 Degut a la prdua de totes aquestes colnies va provocar que Espanya es queds com un pas pobre i no industrialitzat. El territori espanyol va acabar sent la Pennsula, les Canries i Nova Guinea.http://www.youtube.com/watch?v=yaGD5TZjaOY