ESTUDIO DE CRITERIOS AMBIENTALES PARA LA REDACCIÓN DEL PLANEAMIENTO...

ESTUDIO DE CRITERIOS AMBIENTALES PARA LA REDACCIÓN DEL PLANEAMIENTO URBANÍSTICO

El estudio “Criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic” fue realizado durante el año 2002 por el Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Se inscribe en el Programa de Fomento del Planeamiento y la Construcción Sostenible del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya y es fruto del convenio suscrito el año 2002 entre dicho departamento y la UPC. El CPSV es una unidad científico-técnica dedicada a la investigación y a la docencia especializadas en materias como la planificación física y territorial; la sostenibilidad territorial y urbana; la gestión y administración del urbanismo; la valoración inmobiliaria y ambiental, la aplicación de los SIG en el análisis espacial de las estructuras y la gestión urbanas, la modelitzación virtual de la arquitectura en la ciudad, etc. El trabajo que aquí presentamos pretende dar a una respuesta a la necesidad de nuevos elementos metodológicos que permitan hacer frente a lo que probablemente constituye el principal reto del urbanismo actual: incorporar adecuadamente los imperativos de la sostenibilidad y, en este contexto, los requerimientos ambientales del territorio. Cabe tener en cuenta que, tal como señala el Grupo de Expertos en Medio Ambiente Urbano de la CE (1996), los sistemas de planificación espacial son esenciales para la aplicación de las políticas urbanas de desarrollo sostenible y deben ser mejorados potenciando los enfoques ecológicos y reconociendo la capacidad de carga del medio ambiente.

El papel del planeamiento territorial y urbanístico resulta pues clave. Su formulación no puede permanecer ajena a uno de los principios básicos de la acción ambiental: la necesidad de incorporar desde el primer momento los condicionantes ambientales en los procesos decisorios, en este caso en aquellos que se desarrollan entorno al planeamiento. Por ello, el Grupo de Expertos destaca la necesidad de fijar objetivos ambientales al comienzo de los procedimientos de planificación, utilizar hitos e indicadores y establecer una relación con las Agendas 21 locales como instrumentos de planificación estratégica integrada, así como de implantar sistemas perfeccionados de participación pública. El Estudio que aquí se expone ha adoptado estas premisas y, consecuentemente, se ubica en las líneas conceptuales derivadas de referencias como la Declaración de Curitiba (1992), la Carta de Aalborg (1994), los trabajos del citado Grupo de Expertos, la Declaración de Hannover (2000), etc. Igualmente, han sido considerados muy especialmente los nuevos conceptos jurídicos y preceptos aportados por la Ley catalana 2/2002, de urbanismo, la cual ha adoptado el principio del desarrollo urbanístico sostenible como eje básico de la actividad urbanística. Así, sus finalidades básicas son dos:

− La definición de unos objetivos ambientales de referencia para su uso en la redacción de las distintas figuras de planeamiento urbanístico vigentes en Cataluña.

− Facilitar los elementos necesarios para su implementación efectiva en los planes (criterios de ordenación, indicadores, etc.), apoyándose en experiencias reales de planeamiento significativas y en otros casos prácticos.

Al mismo tiempo, se pretende proporcionar elementos operativos para una aplicación efectiva de los nuevos procedimientos de control ambiental del urbanismo (evaluaciones de impacto ambiental, evaluaciones ambientales estratégicas, informes medioambientales de la Ley 2/2002), en el convencimiento de que éstos no pueden ni deben limitarse a simples verificaciones a posteriori de la validez ambiental de los instrumentos de planeamiento una vez realizados y, a menudo, tramitados en buena parte. El Estudio se compone de dos unidades claramente diferenciadas (véase el índice en el Anexo 1). La primera, de carácter introductorio y conceptual, contiene la exposición de un conjunto de ideas y referentes básicos de la sostenibilidad territorial y urbana (capítulo 1) y una aproximación a los elementos fundamentales en la configuración de un modelo territorial sostenible (capítulo 2), para centrarse a continuación en el papel del planeamiento como instrumento básico al respecto (capítulo 3) y analizar, desde esta perspectiva, el sistema de planes (véase el Anexo 2) de la nueva legislación catalana en esta materia (capítulo 4). La segunda unidad, que constituye el bloque principal del trabajo, parte de la hipótesis anteriormente expuesta que un adecuado tratamiento de los requerimientos ambientales en el planeamiento exige, en los momentos iniciales de su elaboración, adoptar unos objetivos ambientales completos, apropiados y verificables. A partir de esta premisa, se desarrollan en primer lugar (capítulo 5) algunos aspectos metodológicos sobre la diagnosis y la

identificación de los condicionantes ambientales del territorio, como punto de partida necesario para establecer en cada caso dichos objetivos. Obviamente, un tratamiento en profundidad de este tema supera el alcance del trabajo. Se trata, pues, una aproximación destinada a enmarcar debidamente el resto de capítulos (capítulos 6 al 13), en los cuales se formulan los criterios y elementos generales para la determinación de estos objetivos, acompañados de la definición de criterios y elementos operativos para su implementación en los planes. A tal efecto, han sido elegidos los 7 ámbitos temáticos siguientes en torno a los cuales se despliegan los aspectos propositivos que constituyen los resultados más relevantes del trabajo:

− Ocupación del suelo − Ciclo del agua − Calidad del aire − Condiciones acústicas, lumínicas y electromagnéticas − Gestión de materiales y de residuos − Conservación de la biodiversidad y del patrimonio

natural − Calidad del paisaje.

La elección de estos ámbitos responde a una voluntad de profundización en la incidencia en el planeamiento de los diversos componentes y vectores ambientales, a menudo ignorados o escasamente atendidos por el mismo. Ello, a partir de una consideración específica de aquellos aspectos que determinaran la sostenibilidad global del modelo territorial adoptado. Dichos ámbitos temáticos permiten integrar objetivos y medidas destinados a optimizar las repercusiones del nuevo planeamiento en cuestiones como la eficiencia energética de los tejidos urbanos y de la movilidad generada, las diversas formas de contaminación, el nivel

de consumo de recursos naturales, los riesgos naturales y tecnológicos, la estructura y la funcionalidad de los suelos rústicos, la permeabilidad y la fragmentación del territorio, el patrimonio natural y cultural, la construcción sostenible, la gestión sostenible de los diversos tipos de paisajes, etc. Con el objeto de ordenar los contenidos y dar una verdadera utilidad instrumental al trabajo, se ha seguido la sistemática que se expone a continuación.

a) Objetivos generales que deberán orientar el planeamiento. Han sido establecidos para cada uno de los ámbitos temáticos expuestos, en función de las principales estrategias de sostenibilidad a escala mundial y europea y de documentos de referencia como los anteriormente citados.

b) Objetivos específicos. Se han definido 23 objetivos

específicos que desarrollan y concretan de forma operativa los objetivos generales anteriormente citados

c) Indicadores básicos. Tienen como finalidad permitir, una

primera aproximación, a la verificación del cumplimiento por los planes de los objetivos específicos fijados.

d) Criterios de ordenación y de reglamentación para la

implementación en el planeamiento de los diversos objetivos específicos planteados. En los 7 ámbitos temáticos, y en el marco de los 23 objetivos específicos, se han definido 152 criterios operativos de planeamiento (algunos de los cuales se reiteran, al resultar comunes a más de un objetivo), los cuales son desarrollados mediante fichas individualizadas.

Los cuadros que integran el Anexo 3 muestran para cada ámbito los diversos objetivos, indicadores y criterios formulados, así como los tipos de planes a los que estos últimos son de aplicación.

En la selección y el desarrollo de dichos criterios han sido considerados los factores siguientes:

a) Su aplicabilidad a través de las metodologías y técnicas propias del planeamiento urbanístico.

b) Los mandatos legislativos de aplicación en Cataluña. c) La disponibilidad de las fuentes de información

necesarias. Se han procurado optimizar las posibilidades que actualmente ofrece la muy diversa información ambiental referida al conjunto del territorio de Cataluña (bases de datos, cartografías temáticas, etc.), a menudo gratuita y accesible por Internet, aunque todavía poco conocida.

d) Su aplicabilidad a las diversas figuras de planeamiento

territorial y urbanístico. Para cada una de las medidas y de ordenación planteadas se especifican aquellos instrumentos de planeamiento urbanístico vigentes en Cataluña adecuados para su implementación.

Todos estos factores aparecen especificados en las fichas correspondientes a cada uno de los criterios o medidas de planeamiento propuestos, las cuales en buena parte de casos contienen también ejemplos de casos reales que pretenden proporcionar unas referencias prácticas de aplicación de los criterios planteados. Cada ficha se estructura generalmente en tres bloques

que contienen, respectivamente, una explicación general de los criterios o medidas planteados así como una referencia a las figuras de planeamiento a que van dirigidos, un ejemplo de aplicación real o de bases informativas de referencia y, en su caso, información adicional sobre la legislación aplicable, fuentes de información, bibliografía, etc. A título de muestra, el Anexo 4 reproduce una de estas fichas. En suma, se ha pretendido crear una herramienta operativa distinta a un mero conjunto de recetas o catálogo de buenas prácticas. Un urbanismo en clave de sostenibilidad requiere inequívocamente partir de una base conceptual distinta de las tradicionales, sobre pautas como las descritas en la primera parte del trabajo. Sin este requisito, una aplicación acrítica y descontextualizada de las medidas concretas que se proponen carecería de sentido. Por otra parte, los objetivos y criterios que se formulan deberán adquirir una significación y un peso específico distintos en función de las características propias de cada territorio y de la escala de intervención, ya que su aplicación mecánica e indiscriminada resultaría del todo contraproducente. La existencia de diagnosis o auditorias ambientales previas i/o de agendas 21 locales debería permitir una adaptación adecuada de estos objetivos y criterios a la realidad territorial de los diversos ámbitos de ordenación para alcanzar su plena eficacia. Asimismo, los indicadores propuestos pueden proporcionar pistas, más o menos suficientes según los casos, de la aproximación del planeamiento elaborado a los objetivos inicialmente adoptados. Esta ha sido su finalidad, tal como se ha señalado anteriormente. Sin embargo, una evaluación rigurosa y definitiva de la idoneidad del planeamiento en relación con el conjunto de objetivos marcados no puede restringirse a la simple aplicación de estos u otros indicadores,

sino que requiere una valoración global e integrada, que considere otros escenarios y alternativas posibles, así como aspectos cualitativos que difícilmente pueden reflejar la mayoría de indicadores. Finalmente, cabe destacar que la mayor de las propuestas contenidas en el trabajo deben ser consideradas como un punto de partida, de manera que, sin perjuicio de resultar aplicables de forma inmediata, restan abiertas a un desarrollo posterior a través de la práctica del planeamiento y la investigación académica (tesinas, tesis doctorales, etc.) que debe permitir explotar plenamente sus posibilidades en el marco de los instrumentos y las técnicas de ordenación urbanística.

Xavier Carceller CPSV

ANEXO 1 - INDICE DEL TRABAJO

INTRODUCCIÓN PRIMERA PARTE: URBANISMO Y SOSTENIBILIDAD. EL PAPEL

DEL PLANEAMIENTO

1. Urbanismo y sostenibilidad. Conceptos básicos y referencias principales.

2. Elementos fundamentales de un modelo territorial sostenible 3. Los planes urbanísticos, base de un urbanismo sostenible. Capacidades y

potencialidades del planeamiento.

4. El nuevo sistema de planeamiento urbanístico catalán. Caracterización de los diversos planes desde la perspectiva medioambiental.

SEGUNDA PARTE: CRITERIOS Y ELEMENTOS PARA UN PLANEAMIENTO URBANÍSTICO SOSTENIBLE

5. Condicionantes ambientales del territorio: diagnosis e identificación. 5.1. Objetivos y criterios generales 5.2. Instrumentos para la diagnosis e identificación ambiental 5.3. Ejemplos de diagnosis e identificación aplicados al planeamiento

6. Objetivos ambientales del planeamiento. Criterios de determinación,

Implementación en el planeamiento y seguimiento. 6.1. Esquemas generales. Cuadros.

7. Ocupación de suelo.

7.1. Objetivos del planeamiento. Generales y específicos 7.2. Indicadores básicos 7.3. FICHAS. Implementación en el planeamiento: criterios de ordenación y de

reglamentación. Referencias y ejemplos prácticos 8. Ciclo del agua.

8.1. Objetivos del planeamiento. Generales y específicos 8.2. Indicadores básicos 8.3. FICHAS. Implementación en el planeamiento: criterios de ordenación y de

reglamentación. Referencias y ejemplos prácticos

9. Calidad del aire 9.1. Objetivos del planeamiento. Generales y específicos 9.2. Indicadores básicos 9.3. FICHAS. Implementación en el planeamiento en el planeamiento: criterios de

ordenación y de reglamentación. Referencias y ejemplos prácticos

10. Condiciones acústicas, lumínicas y electromagnéticas. 10.1. Objetivos del planeamiento. Generales y específicos 10.2. Indicadores básicos 10.3. FICHAS. Implementación en el planeamiento: criterios de ordenación y de


11. Gestión de materiales y de residuos. 11.1. Objetivos del planeamiento. Generales y específicos 11.2. Indicadores básicos 11.3. FICHAS. Implementación en el planeamiento: criterios de ordenación y de


12. Conservación de la biodiversidad y del patrimonio natural. 12.1. Objetivos del planeamiento. Generales y específicos 12.2. Indicadores básicos 12.3. FICHAS. Implementación en el planeamiento: criterios de ordenación y de


13. Calidad del paisaje. 13.1. Objetivos del planeamiento. Generales y específicos 13.2. Indicadores básicos 13.3. FICHAS. Implementación en el planeamiento: criterios de ordenación y de


ANEXO 2. EL SISTEMA DE PLANEAMIENTO DE LA LEY CATALANA 2/2002, DE URBANISMO

PLANEAMIENTO GENERAL PLANEAMIENTO DERIVADO

Ejecución directa

PEU

Ejecución directa Consolidado PMU

Ejecución directa Suelo urbano

No consolidado PMU Delimitado PPU POUM Suelo urbanizable No delimitado PPD

Suelo no urbanizable Ejecución directa

PDU

Determinaciones sobre el desarrollo urbanístico sostenible, la movilidad y el transporte público Medidas de protección del SNU y criterios para su estructuración orgánica

Define el modelo de implantación urbana y las determinaciones para el desarrollo urbanístico sostenible. Define la estructura general de la ordena-ción. Clasifica y califica el suelo. Establece las medidas necesarias para la protección del suelo no urbanizable, etc.

PEU

PAUM

NPU

PDU : Plan Director Urbanístico, POUM: Plan de Ordenación Urbanística Municipal, NPU: Normas de Planeamiento Urbanístico, PEU: Plan Espe-cial Urbanístico, PMU: Plan de Mejora Urbana, PPU: Plan Parcial Urbanístico

ANEXO 3. CUADROS-RESUMEN POR ÁMBITOS TEMÁTICOS

SEGONA PART: CRITERIS I ELEMENTS PER UN PLANEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE a) OCUPACIÓ DEL SÒL

Objectius generals del planejament

Objectius específics

Indicadors bàsics Implementació en el planejament: criteris d’ordenació i de reglamentació

CRITERIS D’ORDENACIÓ

− Evitar les expansions innecessàries de les ciutats i els models urbans dispersos i/o difusos, i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncio-nals (PTP, PDU, POUM)

− Fomentar l’optimització funcional i el reciclatge dels teixits existents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la recuperació d’espais intersticials o marginals (PTP, PDU, POUM)

− Fomentar el caràcter policèntric dels sistemes i dels teixits urbans (PTP, PDU, POUM)

− Planificar de forma integrada els usos del sòl i el transport amb l’objecte d’afavorir l’accessibilitat i reduir la mobilitat obligada i, en general, la demanda de transport (PTP, PDU, POUM, PMU, PMU)

− Ordenar acuradament les vores dels teixits urbans i els espais periurbans (POUM)

− Promoure actuacions urbanístiques supramunicipals concertades entre els municipis, per tal d’evitar la dispersió d’actuacions en el territori (PTP, PDU)

− Minimitzar la creació d’oferta de segona residència extensiva i, en general, de models turístics basats en el consum de sòl (PTP, PDU, POUM)

Evitar l’ocupació innecessària de sòl per a usos urbans i infrastructures vinculades a aquests usos

− Superfície per habitant,

de sòl urbà + sòl urba-nitzable + sòl ocupat per sistemes generals en sòl no urbanitzable, abans i després del planejament

− Id. prenent una sèrie històrica

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ

− Regulació flexible dels usos en sòls urbans i urbanitzables (POUM, PMU, PPU)

Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capaci-tat d’acollida del territori

− Fragmentació: nombre total de taques de pai-satge existents en el territori / nombre total de categories o unitats paisatgístiques conside-rades


− Adoptar metodologies de planejament que permetin avaluar la capacitat d‘acollida del territori (per exemple, les basades en la divisió del territori en unitats ambientals i/o paisatgístiques) (PTP, PDU, POUM)

− Evitar la fragmentació territorial i, si és el cas, promoure actuacions desfragmentadores (PTP, PDU, POUM)

− Conservar la biodiversitat i mantenir la permeabilitat ecològica del territori (PTP, PDU, POUM) (vegeu “Biodiversitat i patrimoni natural”)

− Conjuminar l’assignació dels usos del sòl i l’edificació amb el manteniment i la millora de la qualitat del paisatge i amb el manteniment dels signes d’identitat del territori (vegeu “Qualitat del paisatge”) (PDU, POUM, PPU, PMU, PEU)

− Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones (zones inundables, riscos geològics d’allaus, d’alt risc d’incendis forestals, antròpics, etc. (PTP, PDU, POUM)

− Evitar en la mesura possible l’afectació per edificacions o infrastructures d’àrees fràgils (zones humides i àmbits fluvials, alts pendents, etc.) i/o escas-ses (zones litorals, fons de valls d’alta muntanya, etc.) (PTP, PDU, POUM)


− Com a element vertebrador bàsic del model territorial adoptat, establir una xarxa d’espais d’interès natural connectada amb les xarxes d’espais lliureAquesta xarxa, físicament contínua, hauria de contenir mostres suficientment representatives de la diversitat biològica dels sistemes naturals i seminaturaritori, entre altres elements (vegeu “Biodiversitat i patrimoni natural”) (PTP, PDU, POUM, PEU)

− Conservar l’estructura territorial, paisatgística i funcional dels espais agro-forestals (PTP, PDU, POUM, PEU)

− Incloure en sòl no urbanitzable tots els terrenys forestals, llevat que resultin necessaris per a l’expansió d’estructures urbanes preexistents (PDU, POUM)

− Protegir la funció estructuradora dels sistemes hídrics (PTP, PDU, POUM, PEU)

− Elaborar el catàleg específic de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació (PDU, POUM, PEU)

Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzat, tot mantenint-ne o, si és el cas, recuperant-ne l’estruc-turació orgànica

− Grau d’adopció pel planejament dels crite-ris d’ordenació que s’esmenten a continua-ció CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ

− Fixar els llindars que han de complir els projectes de construccions pròpies d’activitats rústiques (POUM) − Fixar les condicions per a l’emplaçament d’activitats i equipaments d’interès públic en sòl no urbanitzable (POUM) − Fixar condicions per a l’emplaçament de càmpings en sòl no urbanitzable (PDU, POUM, PEU)

− Desenvolupament i aplicació de les directrius per a les llicències d’edificació en sòl no urbanitzable establertes per l’art. 51 de la Llei 2/2002 (POUM, PEU)


− Delimitar en el sòl no urbanitzable zones de protecció dels sòls d’interès paisatgístic, històric, arqueològic, científic, ambiental o cultural (art. 9 Llei 6/1998) que incloguin les àrees ja protegides per plans de rang superior o en aplicació de legislacions sectorials (PDU, POUM)

− Protegir estrictament els sòls agrícoles aptes per a una gestió ambientalment correcta (PTP, PDU, POUM)

− Incloure catàlegs de béns protegits (monuments, edificis, jardins, paisatges, béns culturals,...) en la documentació dels plans, per tal d’aconseguir la plena efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció (POUM, PEU...)

− Programar la formació de reserves per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable mitjançant la incorporació de terrenys d’especial interès al patrimoni municipal de sòl i d’habitatge, per cessió o expropiació (POUM, PAUM)

Minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model territorial globalment eficient

Preservar els espais i ele-ments de valor rellevant del territori: sòls rústecs d’interès, béns d’interès cultural, àmbits i elements d’interès paisatgístic, etc.

− Superfície protegida abans i després del planejament

− Indicadors de biodiver-sitat (vegeu “Biodiversi-tat i patrimoni natural”) CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ

− Establiment de les mesures necessàries per evitar usos que, atenent els valors protegits o preservats i les finalitats perseguides pel planejament, trans-formin la destinació o naturalesa dels sòls o bé lesionin o impedeixin la realització de dits valors i l’assoliment de les dites finalitats (PDU, POUM, PEU)

SEGONA PART: CRITERIS I ELEMENTS PER UN PLANEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE b) CICLE DE L’AIGUA


Objectius específics Indicadors bàsics Implementació en el planejament: criteris d’ordenació i de reglamentació


− Delimitació de zones inundables (PTP, PDU, POUM)

− Delimitació d’àmbits de protecció hidrològico-forestal (PTP, PDU, POUM) − Delimitació d’àmbits de protecció hidrogeològic i agrícola (PTP, PDU, POUM)

− Protecció de la xarxa hídrica i dels seus entorns (PTP, PDU, PGM, PEU)

− Facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja. Compensar la creació de superfícies impermeables (PTP, PDU, POUM, PP, PMU)

Prevenir els riscos hidrològics − Superfície urbana en zona inundable


− Regulació estricta d’usos i prohibició d’edificacions en zones inundables (PDU, POUM)

− Protecció estricta de la coberta vegetal en els àmbits de protecció hidrològico-forestal. Prohibició d’actuacions generadores d’erosió (PDU, POUM) CRITERIS D’ORDENACIÓ

− Consideració del balanç hídric de la zona i determinació de la capacitat de càrrega del sistema a l’hora de dimensionar o d’establir la classificació del sòl (PTP, PDU, POUM)

− Delimitació i protecció de les zones de recàrrega dels aquífers (PTP, PDU, POUM)

Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament

− Consum d’aigua per habitant en sòls urbans abans i després del planejament


− En zones declarades pel Govern de la Generalitat com d’aqüífers protegits, prohibició de nous usos o de transformacions de l’ús del sòl que comportin un alt consum d’aigua (PDU, POUM)


− Facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja. Compensar la creació de superfícies impermeables (PTP, PDU, POUM, PP, PMU)

− Exigència i, si és el cas, implantació en àrees de nova urbanització i en espais verds públics d’una xarxa separativa d’aigües de pluja i de l’ús de siste-mes d’emmagatzematge i de reutilització adequats (PTP, PDU, POUM, PP, PMU)

− Utilització en la jardineria d’espais públics i privats d’espècies vegetals adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona (POUM, PP, PMU)

− Diagnosi i manteniment de pèrdues d’aigua a la xarxa (POUM, PMU, PEU)

Fomentar l’estalvi i la reutilit-zació de l’aigua

− Aigua reutilitzada per habitant abans i des-près del planejament


− Previsió d’una ordenança municipal d’estalvi d’aigua (POUM)

− Exigència i, si és el cas, implantació en espais verds públics de nova creació pel planejament de sistemes de microrec i de sistemes automàtics tempo-ritzats per al rec nocturn (POUM, PP, PMU)

− Obligatorietat d’adopció en els projectes de noves edificacions, transformacions integrals i canvis d’ús, de sistemes estalviadors d’aigua (control de la pressió de l’aigua d’entrada, mecanismes de reducció de cabal o de descàrrega en aixetes i aparells sanitaris i de rec; captació, emmagatzematge i reu-tilització d’aigua de pluja i d’aigües de piscines, etc.). Incentivació en els projectes de la reutilització d’aigües grises i priorització de l’ús de productes amb distintius o certificacions ambientals com a estalviadors d’aigua (POUM, PP, PMU)

− Exigència i, segons el tipus de pla, aplicació de sistemes de reutilització de les aigües precedents de depuradora (POUM, PP, PMU) CRITERIS D’ORDENACIÓ

− Integració de les previsions dels plans i programes de sanejament del govern de la Generalitat (PTP, PDU, POUM)

− Previsió, si és el cas amb el grau de precisió adequat per permetre’n l’execució immediata, de les xarxes de sanejament adequades en els sòls urbans i urbanitzables (clavegueram, col·lectors generals i parcials, escomeses, estacions depuradores, etc.) (PDU, POUM, PP, PMU)

Compatibilitzar el planeja-ment amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial global-ment eficient.

Preservar i millorar la qualitat de l’aigua

− % d’aigües residuals urbanes depurades i que compleixin els pa-ràmetres de qualitat le-gislativament establerts


− Exigència de sistemes de depuració autònoms autoritzats per l’ACA quan no sigui possible la connexió a la xarxa general (POUM)

− En zones declarades pel Govern de la Generalitat com a vulnerables per contaminació de nitrats, prohibició de construccions vinculades a activitats contaminants (PDU, POUM)

− En sòl no urbanitzable, definició de les condicions mínimes que hauran d’establir les llicències d’edificació, per a l’obtenció d’uns nivells de sanejament adequats (POUM, PEU)

SEGONA PART: CRITERIS I ELEMENTS PER UN PLANEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE c) QUALITAT DE L’AIRE (CONTAMINACIÓ PER SUBSTÀNCIES)

Objectius generals del planejament Objectius específics Indicadors bàsics Implementació en el planejament: criteris d’ordenació i de reglamentació

CRITERIS D’ORDENACIO

− Evitar les expansions innecessàries de les ciutats i els models urbans dispersos i/o difusos, i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals (PTP, PDU, POUM)

− Fomentar l’optimització funcional i els reciclatge dels teixits preexistents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la recuperació d’espais intersticials o marginals (PTP, PDU, POUM)

− Fomentar el caràcter policèntric dels sistemes i dels teixits urbans (PTP, PDU)

− Planificar de forma integrada els usos del sòl i el transport amb l’objecte d’afavorir l’accessibilitat i reduir la mobilitat obligada i, en general, la demanda de transport (I): Incorporació d’estudis de mobilitat i de plans directors de mobilitat en la redacció del planejament (PTP, PDU, POUM, PMU, PMU)

− Planificar de forma integrada els usos del sòl i el transport amb l’objecte d’afavorir l’accessibilitat i reduir la mobilitat obligada i, en general, la demanda de transport (II): Reduir el tràfic motoritzat a l’interior de les ciutats. (POUM, PMU, PEU)

Millora de l’eficiència energèti-ca dels sistemes urbans i reducció de la seva contribu-ció al canvi climàtic

− Tn. de CO2 per habitant, abans i després del plane-jament


− Evitar les baixes densitats edificatòries en els sistemes urbans (PTP, PDU, POUM)

− Regulació dels usos del sòl mixta, flexible i plurifuncional en la zonificació del planejament (POUM, PMU, PPU)

− Exigència d’enllumenat públic de baix consum en espais públics (POUM, PMU, PPU)


− Delimitar adequadament les àrees edificables per tal de permetre la màxima eficiència de captació solar de les edificacions i en l’aprofitament de la llum natural (POUM, PMU, PPU)

Millora de l’eficiència energèti-ca de les edificacions i reduc-ció de la seva contribució al canvi climàtic

− % actual d’edificacions que utilitzen energies renova-bles i % a assolir amb el planejament (per tipologi-es)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ (Regulació de l’edificació)

− Condicions d’emplaçament i d’orientació de les edificacions (màxima eficiència en la captació solar i en l’aprofitament de la llum natural) (POUM, PMU, PPU)

− Condicions de configuració arquitectònica: disseny solar passiu (zonificació interior, optimització d’obertures, sistemes passius de captació solar, prevenció de sobre-escalfaments, etc.) (POUM, PMU, PPU)

− Regulació de materials, aïllaments i solucions constructives en façanes i cobertes (POUM, PMU, PPU)

− Requeriment d’il·luminació de baix consum en espais comunitaris interiors i exteriors (POUM, PMU, PPU)

− Exigència d’un rendiment energètic mínim per a calderes i bombes de calor i, en el seu cas, d’un distintiu de garantia de qualitat ambiental (POUM, PMU, PPU)

− Previsió d’ una ordenança municipal d’energies renovables (POUM)

− Exigència en les noves edificacions, transformacions integrals i canvis d’ús, de sistemes mixtes per a subministrament d’aigua calenta sanità-ria, amb utilització de captadors solars i d’acumuladors) (POUM, PMU, PPU)

− Exigència d’instal·lacions fotovoltàiques en nous edificis públics (POUM)

− Exigència de cogeneració d’electricitat i calor a nous equipaments i edificis grans d’oficines, comercials i hotelers (POUM, PMU, PPU)

− Exigència d’incorporació d’estudis de costos energètics en els projectes (POUM) CRITERIS D’ORDENACIÓ

− Assignar els usos del sòl en funció de la capacitat del medi atmosfèric de dispersió de contaminants (PTP, PDU, POUM, PMU, PPU)

− Crear, si és necessari, espais esmorteïdors entorn d’activitats contaminants (POUM, PMU, PPU)

− Planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans (POUM, PMU, PPU)

Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir el màxim les immissions de substànci-es contaminants

Prevenció i correcció d’immissions i de fonts conta-minants

− Dies a l’any que es sobre-passen els llindars adme-sos, per tipus de substàn-cies contaminants


− Regulació d’usos industrials: adequar a la zonificació els límits màxims d’emissions admissibles. (POUM, PMU, PPU)

− Establir requeriments de disseny i constructius dels conductes d’evacuació, etc. (POUM, PMU, PPU)

− Revisió de llicències i autoritzacions urbanístiques i ambientals en cas de canvis de zonificació (POUM, PMU, PEU)

SEGONA PART: CRITERIS I ELEMENTS PER UN PLANEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE d) CONDICIONS ACÚSTIQUES, LUMÍNIQUES I ELECTROMAGNÈTIQUES



− Considerar els mapes de soroll en aquells municipis que en disposin. En cas contrari, sempre que resulti possible, elaborar-los com a treball de base del planejament (POUM)

− Adequar-se, en la mesura que siguin aprovats, als mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal a que fa referència la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i a les zones de sensibilitat acústica definides per aquells (POUM)

− En qualsevol cas, dividir el territori en zones de sensibilitat acústica, fixar en cada una d’elles uns nivells d’immissió màxims i assignar els usos i regular les activitats en el conjunt del territori en congruència amb els nivells establerts, tot assignant els usos de més sensibilitat acústica a àmbits poc exposats (POUM)

− Localitzar al voltant de les fonts de contaminació acústica (infrastructures de transport, etc.) els usos i les activitats menys sensibles al soroll i adoptar solucions de disseny (aprofitament morfologia del terreny, disminució de cota, soterraments, etc.) que en minimitzin les zones de soroll (PDU, POUM, PMU, PPU)

− Exigir o, si es el cas, adoptar paviments de materials absorbents (POUM, PMU, PPU, PEU)

− Programar la redacció de plans especials urbanístics de sanejament acústic en aquells àmbits on resulti necessari (POUM, PAUM)

Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació

− Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55 dB noc-turns


− Preveure la redacció d’ordenances reguladores de la protecció contra la contaminació acústica (PDU, POUM)

− Considerar l’impacte acústic en les llicències urbanístiques. Exigència als projectes de justificar el compliment de la NBE-CA/88 i, si és el cas, d’un estudi d’impacte acústic (POUM)

− Regulació de l’edificació. Establir mesures més estrictes d’aïllament en relació a les fixades per la normativa d’aplicació general, per a àmbits especialment exposats: zones de soroll i altres (POUM, PMU, PPU, PEU)

Limitar la generació de neces-sitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius

− % de l’enllumenat públic adaptat a les condicions de la Llei 6/2001

CRITERIS D’ORDENACIÓ I DE REGLAMENTACIÓ

− Evitar la dispersió i el caràcter extensiu en els assentaments urbans (PTP, PDU, POUM)

− Dividir el territori en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica, d’acord amb el que disposa l’art. 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i establir en cada cas la regulació adient per assolir els nivells de brillantor fixats per la Llei (PTP, PDU, POUM)

− Implementació dels criteris tècnics bàsics per a la infrastructura urbana (POUM, PMU, PPU, PEU)

− Considerar l’impacte lumínic en les llicències urbanístiques. Exigència als projectes que comprenguin espais exteriors de mesures anàlogues a les del punt anterior (POUM)

− Previsió d’una ordenança municipal de control de la contaminació lumínica en l’enllumenat exterior (POUM) CRITERIS D’ORDENACIÓ

− Preveure l’elaboració de plans especials per a l’ordenació de l’emplaçament d’instal·lacions de radiocomunicació i d’ordenances municipals específiques, d’acord amb el que disposa el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i al-tres instal·lacions de radiocomunicació (PTP, PDU, POUM)

− Requerir dels operadors programes d’implantació i desenvolupament de la xarxa d’instal·lacions de radiocomunicació, com a informació de base per a l’ordenació (PTP, PDU, POUM)

− Fomentar la compartició d’aquestes instal·lacions i prioritzar-la molt especialment en sòl no urbanitzable (PEU)

− Seleccionar per aquestes instal·lacions emplaçaments de fàcil integració visual tot garantint, al mateix temps, el compliment dels nivells mà-xims d’exposició i les distàncies de protecció establerts per la legislació específica (PEU)

− Ubicar en sòls urbans adequadament aquestes instal·lacions tot respectant els requisits esmentats en el punt anterior i dotar-les d’una regula-ció adient per a la seva implantació (PEU)

− Establir àmbits de protecció paisatgística on les instal·lacions de radiocomunicació i/o les de transport d’energia elèctrica resultin incompatibles (POUM, PEU)

− Previsió o, si és el cas, delimitació de corredors en sòl no urbanitzable per al pas de noves línies de transport d’energia elèctrica ordenades conjuntament amb les preexistents per tal de minimitzar l’impacte global (PDU, POUM, PEU)

Prevenir i corregir la contami-acústica, lumínica i

magnètica

Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomuni-cació i de transport d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge

− Existència de pla especial i/o ordenança municipal específics per a les ins-tal·lacions de radiocomu-nicació

− % d’instal·lacions adequa-des al pla especial i/o a la ordenança municipal es-pecífics


− Prohibir aquestes instal·lacions en aquells indrets que no s’ajustin a les condicions establertes pells plans especials i/o les ordenaces munci-pals. Preservar molt particularment els àmbits de protecció paisatgística i aquelles zones de sòl no urbanitzable en que puguin incidir negati-vament sobre els valors protegits (POUM, PEU)

− Regular els requisits per a les sol·licituds de llicències urbanístiques d’aquestes instal·lacions (POUM, PEU)

SEGONA PART: CRITERIS I ELEMENTS PER UN PLANEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE e) GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS)


Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus

− Grau d’adopció pel plane-jament de les mesures ne-cessàries

ORDENACIÓ I REGLAMENTACIÓ

− Incorporar un estudi sobre la problemàtica de gestió dels residus que s’originin en l’àmbit territorial del planejament (art. 14.2 Llei 6/1993) (PTP, PDU, POUM)

− Fixar les reserves de sòl necessàries per a l’emplaçament de les instal·lacions del servei de deixalleria (art. 43.1 Llei 6/1993) (POUM)

− Establir les condicions urbanístiques per a l’emplaçament d’altres instal·lacions per a la recollida selectiva, tractament i dipòsit de residus (POUM, PEU)

− Incloure en el disseny de la vialitat pública espais suficients i adequats per a la col·locació de contenidors o altres equi-paments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport de residus (POUM, PMU, PPU)

− En plans parcials de sectors industrials, afectar reserves de sòl de cessió a les necessitats de reciclatge i tractament dels residus industrials (PPU)

Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió

− Implantació de la normati-va necessària

REGLAMENTACIÓ

− Incloure en les normes i ordenances d’edificació l’exigència als projectes de previsió dels espais adequats per a la recollida selectiva (POUM)

− Incloure en les normes i ordenances l’exigència als projectes d’establiments turístics, hotelers, de lleure, etc. d’implantar la recollida selectiva de matèries susceptibles de valorització, sempre que aquesta gestió sigui conseqüent amb la del municipi la comarca (POUM)

ORDENACIÓ

− Ordenar les condicions de possible implantació d’activitats extractives, canalitzades cap a indrets especialment ade-quats per la disponibilitat del recurs, l’escassa magnitud de l’impacte generat i les possibilitats de restauració o de con-dicionament de les àrees afectades (POUM)

− Inventariar les pedreres i altres espais morfològicament degradats existents en l’àmbit d’ordenació i promoure’n la restauració i el condicionament, amb la utilització de materials reciclats en obra i altres materials adequats (PDU, POUM, PEU)

Fomentar el reciclatge i la reutilizació dels residus ur-bans i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials

Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materi-als utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge

− Evolució de la quantitat de materials per a la cons-trucció extreta, en relació a la superfície urbanitzada i urbanitzable

− % de residus de la cons-trucció reciclats en obra o per gestors autoritzats

REGLAMENTACIÓ

− Fomentar a través de la normativa d’urbanització y d’edificació i de la implantació de beneficis fiscals, la utilització de materials i productes que disposin de distintiu de garantia de qualitat ambiental i l’elecció preferent de materials de llar-ga durada, reutilitzables o reciclables (POUM, PMU, PPU)

− Evitar la utilització de materials amb forts impactes ambientals de fabricació i d’aquells potencialment perillosos per a la salut (POUM, PMU, PPU)

− Exigència als projectes relatius a llicències urbanístiques d’enderrocament, excavació i/o construcció, de contenir una avaluació dels volums i les característiques dels residus originats pels enderrocs, les operacions de destriament i de re-collida selectiva projectades per als diversos tipus de residus generats i les instal·lacions de reciclatge i disposició del rebuig on es gestionaran en cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa obra (POUM)

− Previsió d’ordenances municipals per a la gestió dels residus de la construcció (POUM)

− Exigència per a l’atorgament de llicències urbanístiques d’activitats extractives de presentació de programes de restau-ració elaborats i tramitats d’acord amb la Llei 12/1981, de 14 de desembre. Establiment de mesures similars per a les llicències de moviments de terres en general (PDU, POUM)

SEGONA PART: CRITERIS I ELEMENTS PER UN PLANEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE f) CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I DEL PATRIMONI NATURAL




− Incloure-hi tots els espais ja protegits mitjançant la legislació de conservació de la natura (Natura 2000/ZEPAs, PEIN, espais naturals de protecció especial, reserves naturals de fauna salvatge, etc.) o a través del planejament territorial i urbanístic de rang superior (PTP, PDU, POUM)

− Garantir la presència de mostres suficients dels hàbitats d’interès comunitari (Annex 1 Directiva 97/62/CE) y dels hàbitats d’espècies d’interès comunitari (An-nex 2) i d’altres espècies protegides de la flora i de la fauna, existents en l’àmbit objecte d’ordenació. Prestar especial atenció als hàbitats de protecció priorità-ria d’acord amb la Directiva d’hàbitats (PTP, PDU, POUM)

− Incloure sistemàticament les àrees que formen part de l’Inventari de zones humides de Catalunya i els espais litorals no urbanitzats (PTP, PDU, POUM)

− Incloure mostres adequades i suficients d’altres hàbitats naturals i seminaturals no representats o insuficientment representats en funció dels punts anteriors (PTP, PDU, POUM)

− Altres criteris de configuració de la xarxa, en relació a la biodiversitat (PTP, PDU, POUM)

− Integrar el patrimoni geològic. Incloure sistemàticament les àrees que formin part de l’Inventari de geòtops i geozones de Catalunya (PTP, PDU, POUM)

− Introduir criteris de biodiversitat i una concepció reticular en el disseny dels espais lliures urbans i, en general, en el tractament de la vegetació urbana (PDU, POUM, PP, PMU). En aquest darrer aspecte, utilitzar en la jardineria d’espais públics i privats espècies vegetals adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona (POUM,PP, PMU)

Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural, físicament contínua i con-nectada amb les xarxes exteriors i amb les d’espais lliures urbans

− Nombre de tipus d’hàbitats presents en el territori

− Superfície total ocupada per cada tipus d’hàbitat


− En aquells àmbits protegits a través de règims jurídics específics (PEIN, espais naturals de protecció especial, etc.), establir una reglamentació congruent amb la seva legislació i planificació (plans especials de protecció del medi natural i del paisatge, plans rectors d’ús i gestió, etc.) (PDU, POUM, PEU)

− En general, establir les mesures necessàries per evitar usos que, atenent els valors protegits o preservats i les finalitats perseguides pel planejament, trans-formin la destinació o naturalesa dels sòls o bé lesionin o impedeixin la realització de dits valors i l’assoliment de les dites finalitats (PDU, POUM, PEU)

Conservar i millorar la connectivitat biològica

− Evolució del nombre de punts crítics en relació a la permeabilitat ecològi-ca del territori


− Delimitar els passadissos d’hàbitats necessaris per garantir la connectivitat entre les grans xarxes territorials d’espais protegits (PEIN, Natura 2000,...) (PTP, PDU, POUM)

− Dotar d’una continuïtat física adequada a la xarxa d’espais d’interès natural establerta d’acord amb els criteris expressats en relació a l’objectiu anterior i, en general, mantenir la connectivitat territorial dels diversos tipus d’hàbitats (PTP, PDU, POUM)

− Detectar els punts crítics en relació a la permeabilitat ecològica del territori i establir-ne les mesures preventives i de millora necessàries (PTP, PDU, POUM)

− Delimitar els espais fluvials i els camins ramaders i dotar-los d’una adequada protecció urbanística (PTP, PDU, POUM)

− Potenciar la funció de corredor biològic en les franges de protecció administrativa contigües a les infrastructures lineals i als dominis públics hidràulic i marítim terrestre (PTP, PDU, POUM)

− Introduir el concepte de connectivitat biològica en el disseny de les xarxes d’espais lliures urbans i, en general, en el tractament de la vegetació urbana (POUM, PMU, PPU, PEU)

CRITERIS D’ORDENACIÓ I DE GESTIÓ

− Delimitar en el sòl no urbanitzable zones de protecció dels sòls d’interès paisatgístic, històric, arqueològic, científic, ambiental o cultural (art. 9 Llei 6/1998) que incloguin les àrees ja protegides per plans de rang superior o en aplicació de legislacions sectorials (PDU, POUM)

− Ordenar detalladament els espais amb presència d’ecosistemes fràgils i o escassos (espais litorals, zones humides, ecosistemes estepàrics, hàbitats d’interès comunitari prioritaris, etc. (POUM, PPU)

− Protegir els sòls agrícoles d’interès paisatgístic i els dedicats al conreu de varietats locals (POUM, PPU)

− Incloure catàlegs de béns protegits (monuments, edificis, jardins, paisatges, béns culturals,...) en la documentació dels plans, per tal d’aconseguir la plena efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció (POUM, PEU...)

− Preveure la formulació de plans especials de protecció del medi natural i del paisatge (art. 5 Llei 12/1985, d’espais naturals) en sòls d’especial interès que requereixin un tractament supraurbanístic (PTP, PDU, POUM, PAUM)

Conservar la biodiversitat territorial i assegurar-ne un ús sostenible

Gestionar amb especial cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o es-cassos i per hàbitats d’espècies amenaçades

− Evolució de la superfície d’hàbitats d’espècies amenaçades a Catalu-nya presents en l’àmbit d’ordenació

CRITERIS DE GESTIÓ

− Programar la formació de reserves per protegir i tutelar el sòl no urbanitzable mitjançant la incorporació de terrenys d’especial interès al patrimoni municipal de sòl i d’habitatge, per expropiació (PAUM) i utilitzar la via dels convenis urbanístics per vincular el desenvolupament de sectors de planejament en sòl urbà i en sòl urbanitzable a l’obtenció per cessió de sòls d’interès natural. (POUM)

− Potenciar les actuacions de custodia en els espais de més interès natural (POUM, PPU)

SEGONA PART: CRITERIS I ELEMENTS PER UN PLANEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE g) QUALITAT DEL PAISATGE Objectius generals del planejament


Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori

− Inversió municipal en millora del paisatge


− Identificar i delimitar les distintes unitats tipològiques de paisatge que componen els territoris objecte d’ordenació i avaluar-ne les pautes estruc-turadores, els trets característics, les dinàmiques evolutives i les pressions, per tal d’establir en cada cas uns objectius de qualitat paisatgística i uns criteris d’ordenació que orientin la redacció del planejament, el seu desenvolupament i la seva gestió (PTP, PDU, POUM, PEU)

− Mantenir els elements estructuració i de connectivitat dels paisatges i controlar la fragmentació d’aquests (PDU, POUM, PP, PMU, PEU)

− Considerar la fragilitat paisatgística com a factor limitant per a l’admissibilitat actuacions amb impacte significatiu en zones amb conques visuals amples (PTP, PDU, POUM, PEU)

− Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn (PDU, POUM, PP, PMU, PEU)

− Integrar i desenvolupar urbanísticament la protecció dels béns declarats a través de les legislacions sectorials (béns culturals d’interès nacional i local, arbres i arbredes monumentals, espais naturals protegits, etc.)


− Configuració i desplegament dels models d’ocupació del sòl d’acord amb les directrius, els objectius de qualitat i els criteris d’ordenació derivats dels punts anteriors (PTP, PDU, POUM, PPU, PMU, PEU)

− Establiment de programes d’actuació específics destinats a la valorització de paisatges rurals, periurbans i urbans i al foments dels usos com-patibles, sobre la base dels objectius de qualitat anteriorment esmentats (PAUM, PEU)

− Integració efectiva dels objectius de qualitat de les diverses unitats de paisatge en els processos de planejament i de gestió urbanístics (PDU, POUM, PP, PMU, PEU)

Gestionar el paisatge per tal de garantir el seu manteni-ment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambi-entals

− Fixació i aplicació pel planejament d’objectius de qualitat paisatgística


− Elaboració de catàlegs específics per a la identificació i regulació de les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació

− Regulació en sòl no urbanitzable dels paràmetres bàsics de les edificacions admissibles i, en particular, establiment dels llindars per als projec-tes de construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, d’explotació de recursos naturals o, en general, rústica (POUM i, per extensió en el primer supòsit, PEU)

− En sòl no urbanitzable, prèviament a la possible implantació de projectes d’activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural, realització de plans especials urbanístics o exigència d’estudis d’impacte paisatgístic. Regulació de les condicions mínimes i dels continguts d’aquests documents (PDU, POUM)

− Exigència, en general, per aquells projectes amb un impacte paisatgístic significatiu susceptibles de ser autoritzats, d’incorporar programes de restauració o de minimització, com a condició per al possible atorgament de llicència


− Determinació en sòl urbà dels valors arquitectònics, paisatgístics i mediambientals que hi han d’ésser protegits (POUM i, per extensió, PMU, PEU)

− Previsió o formulació de plans especials urbanístics per a la recuperació i millora del paisatge urbà (PTP, PDU, POUM)

− Previsió de plans especials per a la protecció dels espais fluvials, per a la protecció addicional del paisatge, per a la millora d’àmbits rurals i, si és el cas, per a la identificació i regulació de les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació. (PTP, PDU, POUM)

− En aquest context, ordenació específica de paisatges excepcionals, fràgils, escassos o degradats, i protecció d’elements característics: marges, tanques, murets, closes, alineacions arbòries, mosaics, topologies constructives, etc. (PEU)

− Elaboració de catàlegs per aconseguir la plena efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals (POUM, PMU, PEU)

− Establiment d’entorns de protecció per aquells elements d’interès paisatgístic que ho requereixin (POUM, PPU, PMU, PEU)

Integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic, sota una perspectiva de sostenibilitat

Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients paisatgístics d’interès

− Superfície protegida per raons d’interès paisatgístic


− Exigència d’un estudi d’impacte paisatgístic a aquells projectes que puguin afectar visualment els elements i ambients catalogats i/o protegits (PDU, POUM, PPU)

ANEXO 4 EJEMPLOS DE FICHAS DE APLICACIÓN DE CRITERIOS DE ORDENACIÓN

OCUPACIÓ DEL SÒL Objectiu 2: Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori

Objectiu 2 Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitatd’acollida del territori

Criteris d’ordenació i de reglamentació:


2.1 Adoptar metodologies de planejament que permetin avaluar la capacitat d’acollida del territori (perexemple, les basades en la divisió del territori en unitats ambientals i/o paisatgístiques) (PTP, PDU,POUM)

2.2 Evitar la fragmentació territorial i, si és el cas, promoure actuacions desfragmentadores (PTP, PDU,POUM)

2.3 Conservar la biodiversitat i mantenir la permeabilitat ecològica del territori (PTP, PDU, POUM)

2.4 Conjuminar l’assignació dels usos del sòl i l’edificació amb el manteniment i la millora de la qualitatdel paisatge i amb el manteniment dels signes d’identitat del territori (vegeu “Qualitat del paisatge”)(PDU, POUM, PPU, PMU, PEU)

2.5 Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones (zones inundables, riscosgeològics d’allaus, d’alt risc d’incendis forestals, antròpics, etc. (PTP, PDU, POUM)

2.6 Evitar en la mesura possible l’afectació per edificacions o infrastructures d’àrees fràgils (zones humi-des i àmbits fluvials, alts pendents, etc.) i/o escasses (zones litorals, fons de valls d’alta muntanya,etc.) (PTP, PDU, POUM)

La capacitat de càrrega és un concepte definit en ecologia en relació al nombre màxim d’exemplars d’una espècieque un hàbitat pot suportar indefinidament. Fa també referència al grau de pressió màxima al que es pot sotmetreun ecosistema sense perdre el seu grau de conservació i de riquesa.

Pel que fa als ecosistemes, s’entén per capacitat de càrrega la màxima població (o màxim consum per càpita) quepot suportar un hàbitat determinat sense que s’alteri de manera permanent la seva productivitat (Font: Agenda 21de Catalunya. 2001. Com reduir la petjada ecològica de les nostres ciutats? ).

Caring for the Hearth. A Strategy for Sustainable Living (1991) l’associa a la capacitat dels ecosistemes i de lamateixa Biosfera en el seu conjunt de suportar impactes sense arribar a un nivell de deteriorament perillós i elvincula al concepte de desenvolupament sostenible donant-li aquest significat: millorar la qualitat de vida dels és-sers humans tot fent que visquin dins la capacitat de càrrega dels ecosistemes que són el suport a la vida.

Sovint, l’expressió de capacitat de càrrega és utilitzada en relació a tot el medi. Per aquest motiu, utilitzareml’expressió “capacitat d’acollida del territori”. Tot i que resulta difícil determinar de forma precisa els límits de capa-citat d’acollida d’un territori, des d’una perspectiva de sostenibilitat esdevé indispensable que l’assignació dels usosdel sòl i de les seves intensitats per part del planejament incorpori amb rigor aquest concepte, de manera queesdevingui un factor determinant de localització. En cas contrari, l’aplicació dels instruments de gestió ambientalcom, per exemple les avaluacions d’impacte, perdrà eficàcia i operativitat.

OCUPACIÓ DEL SÒL Objectiu 2: Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori

2.3 Evitar en la mesura possible l’afectació per edificacions o infrastructuresd’àrees fràgils (zones humides i àmbits fluvials, alts pendents, etc.) i/o es-casses (zones litorals, fons de valls d’alta muntanya, etc.

A més de les zones de risc (vegeu 2.4) cal evitar l’afecció d’àrees fràgils tant des del punt de vista ecològic compaisatgístic, i/o escasses. Entre altres, cal esmentar les següents:

− Zones humides. A Catalunya, les zones humides (llacs, estanys, maresmes, aiguamolls, torberes, etc.) es trobenprotegides per la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals (vegeu exemple següent i el capítol 12, 1.3). Laseva delimitació ha estat efectuada per l’Inventari de Zones Humides de Catalunya.

− Àmbits fluvials. Cal considerar el domini públic hidràulic i la seva zona de policia de 100 m. a banda i banda.− Hàbitats d’interès comunitari prioritaris (vegeu capítol 12, 1.2).− Àrees de pendents alts. El Pla Territorial General de Catalunya pren la referència del 20% de pendent, per bé que

en zones muntanyoses, on els terrenys planers poden ser molt escassos, no pot descartar-se l’ocupació puntual,amb tipologies urbanístiques adequades, de terrenys de pendents relativament pronunciats.

− Fons de valls d’alta muntanya. A la major part de comarques pirinenques aquests terrenys constitueixen un re-curs escàs i valuós, tant des del punt de vista ecològic i paisatgístic com econòmic i productiu. Cal doncs untractament urbanístic molt acurat i restrictiu d’aquests àmbits.

− Prats i pastures d’alta muntanya. Es tracta també d’espais fràgils d’interès rellevant des de la perspectiva de labiodiversitat i del paisatge. La Llei catalana d’alta muntanya (Llei 2/1983, de 16 de març) contempla l’establimentd’un règim especial per aquelles àrees situades en cotes superiors al límit natural dels boscos autòctons.

− Zones litorals. La major part d’àmbits litorals no urbanitzats es troben protegits pel Pla d’espais d’interès natural(PEIN). No obstant això, resten àmbits reduïts però d’interès remarcable, especialment des del punt de vista pai-satgístic, que també haurien de ser protegits urbanísticament pel planejament. Cal també tenir en compte les zo-nes de protecció (100 m.) i d’influència (500) del domini públic marítim-terrestre, regulades per la legislació estatalde costes (Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i Reglament (RD 1471/1989, d’1 de desembre).

Fonts d’informació:− Inventari de zones humides de Catalunya (http://www.gencat.net/mediamb/pn/2inventari.htm).− Cartografia d’Hàbitats de Catalunya (http:// www.gencat.net/mediamb/sig/fhabitats.htm).− Planificació d’espais fluvials: (http://www.gencat.net/aca/cat/proncials.htm).− Estudi de les àrees d’interès natural i paisatgístic de la Costa Brava.

(http://www.grn.es/ang/CartadeTossa/estudi.htm).

La imatge recull els siste-ma fluvial d’alimentaciód’una de les zones humi-des integrades a l’Inventaride zones humides deCatalunya, elaborat pelDepartament de MediAmbient (2001).

Les zones humides com-prenen els estanys, lesmaresmes, els aiguamolls,les torberes i, en generalles zones inundades deforma permanent o inter-mitent per aigües lèntiqueso calmades.

La Llei 12/1985, de 13 dejuny, d’espais naturals,estableix (art. 11) que leszones humides han de serpreservades de les activi-tats susceptibles de provo-car-ne la recessió i ladegradació (vegeu tambéCapítol 12, fitxa 1.3).

OCUPACIÓ DEL SÒL Objectiu 4: Preservar els sòls rústecs d’interès i altres béns d’interès rellevant

Objectiu 4 Preservar els sòls rústecs d’interès i altres béns de valorrellevant

Criteris d’ordenació i de reglamentació:


4.1 Delimitar en el sòl no urbanitzable zones de protecció dels sòls d’interès paisatgístic, històric, arque-ològic, científic, ambiental o cultural que incloguin les àrees ja protegides per plans de rang superior oen aplicació de legislacions sectorials (PDU, POUM)

4.2 Protegir estrictament els sòls agrícoles aptes per a una gestió ambientalment correcta (PTP, PDU,POUM)

4.3 Incloure catàlegs de béns protegits (monuments, edificis, jardins, paisatges, béns culturals,...) en ladocumentació dels plans, per tal d’aconseguir la plena efectivitat de les mesures urbanístiques deprotecció (POUM, PEU...)

4.4 Programar la formació de reserves per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable mitjançant la incorpo-ració de terrenys d’especial interès al patrimoni municipal de sòl i d’habitatge, per cessió o expropia-ció (POUM, PAUM)


4.5 Establiment de les mesures necessàries per evitar usos que, atenent els valors protegits o preservatsi les finalitats perseguides pel planejament, transformin la destinació o naturalesa dels sòls o bé lesi-onin o impedeixin la realització de dits valors i l’assoliment de les dites finalitats (PDU, POUM, PEU)

Un model territorial sostenible ha de comportar una minimització del consum de sòl, emfatitzar l’optimització del’eficiència i les potencialitats dels teixits urbans preexistents, i una assignació i regulació dels usos del sòl i del’edificació congruent amb la capacitat de càrrega del territori (vegeu objectius anteriors).

Així mateix, ha de donar lloc també a una preservació estricta d’aquells sòls necessaris per a la conservació delsvalors ambientals especialment rellevants (recursos naturals, patrimoni natural i cultural, etc.) i dels elementsd’identitat del territori (art. 9.3 Llei 2/2002).

El planejament general (especialment PDU i POUM), ha de contenir del determinacions necessàries al respecte,per bé que cal destacar la importància i les potencialitats d’altres instruments de desenvolupament o complemen-taris (PEU, catàlegs de béns protegits...).

OCUPACIÓ DEL SÒL Objectiu 4: Preservar els sòls rústecs d’interès i altres béns d’interès rellevant

En el gràfic poden apreciar-se algunes de les categories de protecció considerades al Pla general de Lleida (1999).PA: Protecció arqueològica, RN: Reservoris naturals, AIN: Àrees d’interès natural, PH: Protecció hidràulica, tramathoritzontal: Corredor ecològic. Vegeu també Objectiu 3; 3.2 i 3.4)

Principals figures sectorials a considerar: PEIN, Natura 2000, Espais naturals de protecció especial, Plans especialsde protecció del medi natural i del paisatge, Zones humides inventariades, arbres i arbredes monumentals, reservesnaturals de fauna salvatge, Béns culturals d’interès nacional, Béns culturals d’interès locals

Fonts d’informació: La relació, el règim jurídic i les delimitacions en format digital de la major part de modalitats deprotecció d’espais i d’elements naturals esmentades es troben a: http://www.gencat.net/mediamb. A la mateixa webpot consultar-se o descarregar-se el Banc de dades de figures i instruments per a la protecció del patrimoni natural(PROTNAT). Pel que fa al patrimoni cultural: http://cultura.gencat.net/bases/ .

4.1 Delimitar en el sòl no urbanitzable zones de protecció dels sòls d’interèspaisatgístic, històric, arqueològic, científic, ambiental o cultural (art. 9 Llei6/1998) que incloguin les àrees ja protegides per plans de rang superior oen aplicació de legislacions sectorials

La Llei estatal 6/1998, estableix que, entre altres, han de constituir sòl no urbanitzable aquells terrenys sotmesos aun règim especial de protecció incompatible amb la seva transformació, d’acord amb els plans d’ordenació territorialo la legislació sectorial, per l’existència dels valors a dalt esmentats.

El planejament ha de recollir, doncs, de forma adequada aquells espais, construccions, etc. que han estat protegitsper plans de rang superior o amb l’aplicació de legislacions no urbanístiques (conservació de la natura, patrimonicultural, etc.).

En moltes ocasions, els règims jurídics respectius ja estableixen la delimitació de l’àmbit protegit, la qual haurà deser integrada en el planejament, sens perjudici d’establir entorns perifèrics de protecció, si és el cas.

Llevat dels casos de patrimoni cultural urbà, aquesta incorporació ha de comportar normalment la classificació coma sòl no urbanitzable d’aquests àmbits i una zonificació adequada (creant zones específiques per a ells o englobant-les en altres zones de caràcter més general, però amb objectius i nivells de protecció adients. Tanmateix, en algunssupòsits pot resultar també adequada la seva inclusió en un catàleg de béns protegits (vegeu fitxa 4.3).

ESTUDIO DE CRITERIOS AMBIENTALES PARA LA REDACCIÓN DEL PLANEAMIENTO...

Documents

Transcript of ESTUDIO DE CRITERIOS AMBIENTALES PARA LA REDACCIÓN DEL PLANEAMIENTO...