Estudi sobre el Comerç Electrònic a Catalunya - tinet.cat · 02.1 Comerç Electrònic: Nou model...

E S T U D I S O B R E E L C O M E R Ç E L E C T R Ò N I C A C A T A L U N Y AEstudi sobre el Comerç Electrònic a Catalunya

Grup de Comerç Electrònic de Andersen Consulting

“Estudi sobre el Comerç Electrònic a Catalunya”http://www.gencat.es/csi

Lluís Jofre i RocaDirector del Pla Estratègic

AutorAndersen Consulting . Barcelona

Direcció i CoordinacióMontserrat Meya i Llopart

© Comissionat per a la Societat de la Informació

Primera edició: 1000 exemplars, maig de 1999Dipòsit Legal: ??????

Disseny Gràfic i Compaginació: ARCO diseño gráfico avanzado

Impressió:

Introducció als estudis de la SI

La col·lecció QUADERNS de la Societat de la Informació és una sèrie de volums de difusió que el

Comissionat per a la Societat de la Informació publicarà per tal de secundar a les iniciatives que Catalunya

en Xarxa desplega. Aquesta col·lecció cobrirà diferents aspectes informacionals, com són ara les estadís-

tiques rellevants per a la Societat de la Informació (SI), els estudis socioeconòmics, la prospectiva sobre

l'impacte social de l'inici del mil.leni, així com també estudis que presentin propostes tecnològiques

avançades o amb implicacions en l'àmbit de l'educació o en el terreny organitzatiu.

Per tal d'orientar la implantació del Pla Estratègic, Catalunya en Xarxa, hem considerat necessari disposar d'es-

tudis diversos que tant ens aportin informació genèrica i de recerca, és a dir una perspectiva qualitativa, com

informació més concreta, sectorial i aplicada, és a dir, una orientació quantitativa.

Aquest quadern que presentem avui ens dóna una perspectiva quantitativa de la situació actual del comerç

electrònic i de la seva possible evolució tant a nivell mundial com a nivell de Catalunya. S’hi analitzen aquells

sectors que tenen una facturació mínima del 3% del volum total català. En el present volum s’estudia la

capacitat de desenvolupar el comerç electrònic que tenen aquests sectors, els quals representen en con-

junt el 70% de la facturació total, així com també les seves possibles repercusions.

La voluntat del Comissionat per a la Societat de la Informació, en publicar aquests quaderns, és posar a

l'abast de tothom una eina informativa que conformi una biblioteca bàsica de la Societat de la Informació

a Catalunya i que permeti, així, fer front a aquest nou repte.

Miquel Puig i Raposo

Introducció 0 701

Recomanacions 7 908

Visió general02

El Comerç Electrònic a Europa030 3 . 1 I n d i c a d o r s 2 0

0 3 . 2 B u s i n e s s - t o - C o n s u m e r : C o m e r ç a m b e l C o n s u m i d o r 2 1

0 3 . 3 B u s i n e s s - t o - B u s i n e s s : N e g o c i e n t r e E m p r e s e s 2 8

0 3 . 4 B a r r e r e s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c 3 7

0 3 . 5 C o n c l u s i o n s 3 8

Macrotendències del Comerç Electrònic04

Impacte del Comerç Electrònic a Catalunya05

Experiència mundial06

Conclusions07

0 4 . 1 F a c t o r s d ’ i n f l u è n c i a 4 0

0 4 . 2 E v o l u c i ó d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c 4 2

04 .3 Evoluc ió Business- to-Consumer: Comerç amb e l Consumidor 42

0 4 . 4 Evo luc i ó Bus iness - t o -Bus iness : Negoc i en t r e Empreses 4 5

0 5 . 1 S e c t o r i t z a c i ó d e l t e i x i t e m p r e s a r i a l c a t a l à 4 8

0 5 . 2 C a r a c t e r i t z a c i ó d e l s s e c t o r s 4 8

0 6 . 1 E x p e r i è n c i a e n C o m e r ç e l e c t r ò n i c 5 8

0 6 . 2 E x p e r i è n c i a p e r S e c t o r s 5 9

0 7 . 1 V i s i ó g e n e r a l 6 2

0 7 . 2 E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a 6 4

0 7 . 3 M a c r o t e n d è n c i e s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c 7 0

0 7 . 4 Impacte de l Comerç E lectrònic a Cata lunya 7 3

0 7 . 5 Aspectes c laus 7 8

í

n

d

e

x

0 2 . 1 C o m e r ç E l e c t r ò n i c : N o u m o d e l d e N e g o c i 1 1

0 2 . 2 C o n c e p t e s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c 1 1

0 2 . 3 L a v i s i ó d e A n d e r s e n C o n s u l t i n g 1 2

0 2 . 4 M o d e l s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c 1 4

7

Amb l’aparició del Comerç Electrònic les tecnologies de la informació estan experimen-

tant una evolució que repercutirà en la societat en general i, principalment, en el món

empresarial. Aquest fet implicarà una evolució tant del concepte actual del mercat com

del procés de negoci i crearà l’oportunitat d’obrir nous mercats, optimitzar els recursos,

reduir costos, etc.

El present document pretén realitzar una anàlisi de les perspectives del Comerç

Electrònic a Catalunya en l’àmbit empresarial, a partir de la relació entre empreses o

entre empresa i consumidor final en els diferents sectors.

En els sectors més rellevants s’analitza l’impacte que pot tenir el desenvolupament i la

potenciació del Comerç Electrònic dins del teixit empresarial català.

De la mateixa manera, també són objecte d’estudi els sectors que probablement no evo-

lucionin en aquest sentit i les amenaces que això els pot comportar.

El present document s’ha estructurat en els següents capítols

Visió general del Comerç Electrònic

Objectiu:

• Exposar la visió del Comerç Electrònic des del punt de vista d’Andersen Consulting

• Definir el Comerç Electrònic segons dos models:

- Empresa - Consumidor: Comerç amb el Consumidor (Business-to-Consumer, B2C)

- Empresa - Empresa: Negoci entre Empreses (Business-to-Business, B2B)

Visió generalExperiència Mundial

Macrotendències

El Comerç Electrònica Europa

ConclusionsRecomanacions

El Comerç Electrònica Catalunya

01I n t r o d u c c i ó

8

E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a

Contingut:

• Conceptes referents al Comerç Electrònic

• Descripció de les quatre formes del valor del Comerç Electrònic:

- Nous Productes i Serveis

- Nous Mercats

- Millors Processos de Negoci

- Nous models d’empresa

• Breu descripció dels models de Comerç Electrònic:

- Descripció

- Funcionament

- Model Operatiu

El Comerç Electrònic a Europa

Objectiu:

• Obtenir una visió del Comerç Electrònic a Europa (Espanya):

-Estat actual

-Objectius del Comerç Electrònic

-Barreres actuals per al seu desenvolupament

Contingut:

• Identificar els indicadors que serviran per a determinar l’estat actual i per a poder

fer un seguiment de la seva evolució (nombre d’usuaris a Internet, objectius de la

Web, consum, penetració del PC, etc.).

• Estadístiques publicades sobre la situació actual i evolució dels diferents indicadors.

• Descripció de les barreres actuals detectades a Europa i a Espanya (tarifes, acces-

sibilitat, etc.).

9

I n t r o d u c c i ó

Macrotendències del Comerç Electrònic

Objectiu:

• Identificar quina serà l’evolució i les tendencies del Comerç Electrònic.

Contingut:

• Descripció dels factors que influencien sobre l’evolució del Comerç Electrònic (tari-

fes, noves tecnologies, EDI, etc.).

• Evolució dels models de Comerç Electrònic.

• Priorització dels Productes i Serveis per als dos models.

El Comerç Electrònic a Catalunya

Objectiu:

• Analitzar l’impacte del Comerç Electrònic en el teixit empresarial català.

• Visió estratègica per a definir els aspectes clau.

Contingut:

• Prioritzar els sectors de Catalunya per tal de conèixer els que tenen més pes sobre

el PIB català. Evolució dels models de Comerç Electrònic.

• Caracterització dels diferents sectors segons els models de Comerç Electrònic en

funció dels criteris següents:

- Nivell d’adaptació del procés de negoci

-Tipus de producte

- etc.

• Analitzar la potencialitat dels sectors per a desenvolupar Comerç Electrònic en

cada model.

• Impacte del Comerç Electrònic en els sectors més importants:

- Impacte del desenvolupament del Comerç Electrònic en un sector determinat

del teixit empresarial català.

- Amenaces del comerç-e sobre un sector català determinat que no desenvo-

lupi el comerç-e.

• Descripció dels aspectes clau per a cada model de Comerç Electrònic.

10


Experiència Mundial

Objectiu:

• Aprofitar l'experiència dels projectes d’Andersen Consulting en els diferents sectors a

nivell mundial.

Contingut:

• Iniciatives que encoratgen el desenvolupament del Comerç Electrònic.

• Exposició de casos pràctics en els sectors més importants que poden ser d’utilitat

per a Catalunya.

Conclusions i Recomanacions

Objectiu:

• Resumir aquells aspectes més importants referents a l’impacte del Comerç

Electrònic a Catalunya.

• Establir unes possibles recomanacions per a aquells sectors més rellevants.

02.1 Comerç Electrònic: Nou model de Negoci

Definicions

Tradicionalment, el Comerç Electrònic es defineix com:

“Un intercanvi de productes, serveis o propietats de qualsevol tipus a través d’un mitjà

electrònic”

Aquesta definició, és tècnicament correcta, però no contempla la revolució que estan

experimentant els mitjans electrònics. Durant els dos últims anys, el creixement del

Comerç Electrònic ha estat exponencial a partir de l’aparició d’un estàndard universal i

d’una xarxa que interconnecta negoci i consumidor en temps real. Aquests esdeveni-

ments estan començant a tenir un impacte en el simple intercanvi de productes i ser-

veis; i estan transformant la conducta de les empreses. Andersen Consulting se centra

en aquests esdeveniments i defineix el Comerç Electrònic com:

“Intercanvi comercial de valor -diners, productes, serveis o informació- entre una empre-

sa i una entitat externa -proveïdors, soci o client- utilitzant un mitja electrònic”

02.2 Conceptes del Comerç Electrònic

L’aparició de noves tecnologies comporta la definició de nous conceptes. A continuació

es descriuen els més rellevants:

Botiga virtual:

Botiga que té com a aparador la seva pàgina Web, la qual permet accedir al producte,

escollir-lo i comprar-lo a través d’Internet. En anglès, virtual mall.

Mercat Digital:

Mercat virtual on es desenvolupa el Comerç Electrònic.

11

02V i s i ó g e n e r a l

12


Diner Electrònic:

Moneda digital, és l’equivalent al diner físic però en el mercat digital o electrònic.

Seguretat, SET:

(Transacció Electrònica Segura o Secure Electronic Transaction). Protocol promogut

per VISA i MasterCard per tal de realitzar transaccions segures a Internet. A través del

SET s’assegura i s’autentifica la identitat dels participants i es garanteix la seva con-

fidencialitat.

SSL:

(Secure Socket Layer). Sistema d’encriptació de dades dinàmic que permet enviar i

rebre informació via WWW de forma segura.

Certificat digital:

Mecanisme de xifrat asimètric per crear firmes digitals.

Signatura Electrònica:

Sistema que permet al receptor provar l’origen i la integritat del conjunt de dades rebu-

des, així com protegir-lo contra falsificacions.

Autoritat Certificadora (autenticació):

Autoritats, de les quals es refien els usuaris, que s'encarreguen d’assignar certificats

digitals per a autentificar les parts que intervenen en una transacció electrònica (per

exemple, de forma experimental FESTE, formada pel Consell General del Col.legi de

Corredors de Comerç i el Consell General del Notariat d’Espanya).

Protocol IP:

Protocol d’Internet que s’encarrega d’etiquetar cada paquet d’informació amb la direc-

ció apropiada de cada ordinador de la xarxa.

02.3 La visió d'Andersen Consulting

El Comerç Electrònic canvia la manera de pensar sobre el valor, perquè canvia la mane-

ra d’obtenir el valor.

Per exemple, el comerç-e permet al consumidor disposar de més informació sobre pro-

ductes (característiques, preus, etc.) de diversos subministradors, i així, permet una

fàcil comparació. Com a resultat, ofereix a l’empresa recollir informació sobre les neces-

sitats i preferències dels clients.

El Comerç Electrònic redueix el cost del negoci, reduint el cicle de procés o eliminant-lo.

Addicionalment, crea noves fonts de valor. Molts negocis han d’actuar, retenir clients, mante-

nir la competitivitat i aprofitar les noves oportunitats abans que no ho facin els competidors.

El valor del Comerç Electrònic pren quatre possibles formes:

- Nous Productes i Serveis

- Nous Mercats

- Millors Processos de Negoci

- Nous models d’empresa

Nous Productes i Serveis:

El Comerç Electrònic permet la creació de nous productes i serveis, gairebé sempre

amb la col.laboració dels clients i els proveïdors, en els cicles de desenvolupament

més curts. Per exemple:

• Serveis de lliurament d’informació extreta d’Internet.

• Motors de recerca d’informació online.

• Nous productes de programari que recuperen i mostren notícies personalitzades

(segons paraules clau, el perfil d’usuari, etc.).

• Serveis de banca online.

Nous Mercats:

El Comerç Electrònic crea mercats nous i eficients on abans no n’hi havien, i obre

camins als compradors i els venedors per tal que es puguin trovar mútuament i esta-

bleixin una nova font d'ingressos, com ara les vendes per subasta online, o bé l’orde-

nació de transaccions. L’eficiència del nou mercat canviarà la cadena de valor tradicio-

nal, crearà oportunitats per a nous entrants i fonamentalment canviarà les estructures

del mercat actual. En alguns casos, el Comerç Electrònic produirà una “desintermedia-

ció”; és a dir, la cadena d’intermediaris serà substituïda per un accés directe. En altres

casos, es produirà una “reintermediació”, on l’accés al mercat es veurà modificat per l’a-

parició de nous intermediaris.

Millors Processos de Negoci:

El Comerç Electrònic permet millorar i fer més eficients els processos de negoci en el

tracte amb els clients i els subministradors, malgrat que aquesta millora s’hagi aconse-

guit a través de tecnologies anteriors, com per exemple l’EDI.

El Comerç Electrònic crea molta informació sobre el mercat i el client. L’habilitat de culti-

var, analitzar i aplicar aquesta informació en temps real diferenciarà l’èxit del fracàs.

El Comerç Electrònic facilita la interacció directa de totes les parts implicades en la cade-

na de subministrament (compradors, venedors, agents, transportistes). Per exemple:

• La Web d’Autodesk ajuda els comerciants a servir-se ells mateixos.

• Hilton Hosiery, una divisió Australiana de Sara Lee, interactua directament amb els

detallistes com K-Mart per tal de determinar les variacions de l’inventari dels seus

13

V i s i ó g e n e r a l

14


productes. D’aquesta manera Hilton Hosiery ha reduït l’error de les comandes i pot

monitoritzar millor les tendències de mercat.

Nous models d’empresa:

El Comerç Electrònic s’ha d’aplicar a processos administratius interns, com ara les finan-

ces i els recursos humans. Actualment, existeixen exemples exitosos d'aplicacions

Intranet que utilitzen els conceptes de Comerç Electrònic per als seus processos interns.

02.4 Models de Comerç Electrònic

Classificació Comerç amb el Consumidor vers Comerç entre Empreses

Business-to-Consumer:(Comerç amb el Consumidor)

Business-to-Business: (Negoci entre Empreses)

Comerç enfocat a l’usuari final que satisfarà

les funcions de:

• Suport en els sistemes existents per alcomerç a Internet

• Contingut personalitzat i d’alta qualitat• Facilitat de recerca en els catàlegs de

les empreses• Integració de mitjans de pagament en

temps real amb seguretat d’extrem aextrem

• Comerç personalitzat

Comerç enfocat a la relació entre empreses

que ha de satisfer les funcions de:

• Negociar electrònicament amb els pro-veïdors

• Negociar amb els clients electrònicament• Oferir tot el catàleg de productes/serveis

de l’empresa de forma online• Realitzar transaccions comercials• Millorar el servei • Reduir costos• Millorar el procés de negoci

Internet

Distribuïdors Empresa Proveïdors

SocisEmpreses clients Consumidors

15


Model Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor

Què és i com funciona el Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor

• El Comerç Electrònic permet realitzar compres des del domicili o empresa propis,

mitjançant un ordinador personal (o un altre terminal) connectat a través d’una

xarxa de telecomunicacions a les empreses proveïdores (ja siguin fabricants o dis-

tribuïdors), que són capaços d’oferir en temps real el seu catàleg de productes

amb preus i característiques actualitzades, durant les 24 hores del dia, tots els dies

de l’any.

• A través del Comerç Electrònic, es poden realitzar tot tipus d’operacions comer-

cials. No hi ha límit per al número de productes que es pot oferir, encara que n’hi

ha alguns que, per les seves característiques, són més susceptibles de ser adqui-

rits per la xarxa (programari directament “descarregable” o articles fàcilment dis-

tribuïts per empreses de transport o de logística).

• Excepte casos especials (Amazon, Cisco, Dell), les empreses no venen els seus

productes en solitari, sinó que s’adhereixen a mercats virtuals (Mall Virtual)

organitzats per tercers, que acostumen a ser els qui proporcionen la plataforma

tecnològica de seguretat i de relació amb les entitats financeres necessàries per

al Comerç Electrònic.

• L’èxit en la creació d’una plataforma que faci de Facilitadora del Comerç

Electrònic resideix en:

- La facilitat amb què les empreses poden integrar-se en la plataforma (inte-

gració amb els seus sistemes actuals o la utilització dels recursos de la pla-

taforma)➔ Massa crítica d’oferta de productes.

- La seguretat i la integració amb les entitats financeres i els mitjans de paga-

ment per a facilitar la culminació ràpida i fiable de les transaccions.

- La facilitat d’ús de les aplicacions respecte a l’usuari : interfície senzilla i intuï-

tiva, recerca ràpida i eficaç, diferents modalitats de pagament i fidelització

d’usuaris (comunitat virtual) ➔ Massa crítica de demanda.

- El suport a la distribució dels productes al client final.

• La base del Comerç Electrònic, encara incipient, és la integració amb les entitats

financeres i de mitjans de pagament. Darrera de qualsevol botiga virtual existeix un

banc (on el comerç ha d’obrir algun compte obligatòriament) que permet validar les

ordres de pagament, ja sigui perquè el banc posa a disposició dels usuaris aques-

ta utilitat (Banesto) o perquè tercers fan d’intermediaris o facilitadors (CyberCash).

16


• El procés de selecció de productes es fa sobre la Web del proveïdor o el comerç;

aquesta Web pot estar en les seves instal.lacions o sota el hostatge del mercat vir-

tual. L’usuari navega per l’aplicació i selecciona el producte que vol adquirir (si l’o-

ferta és molt àmplia, se sol recórrer a les tècniques del “carretó de la compra ” o

shopping cart, en què es van afegint els productes seleccionats).

• Quan l’usuari prem el botó de comprar s’inicia el procés de comanda. És en aquest

punt on es recullen les dades dels productes, s’accedeix al servidor segur , l’u-

suari introdueix el seu número de targeta o identificació i, mitjançant tècniques

SSL, SET, WALLET-POS, etc., es realitza la compra, i, a continuació, es desenca-

denen els processos de validació de la targeta, autorització de la compra i càrrec

a compte dels implicats. Aquest servidor acostuma a ser el de qui controla la pla-

taforma de Comerç Electrònic i és el que està connectat amb l’entitat financera i,

en el seu cas, amb les empreses logístiques de distribució (cosa que acostuma a

ser menys freqüent).

• Un cop s’ha validat l’operació, la pròpia xarxa financera ja s’encarrega dels fluxos

de diner i de l’emissió dels rebuts i les notificacions, encara que aquestes també

poden arribar per Internet.

• El mètode de pagament en comerç B2C més estès actualment és la Targeta de

Crèdit (VISA, MasterCard, AMEX) mitjançant el protocol de seguretat SSL, però

està sorgint amb força la utilització de targetes de dèbit (4B) i de Moneder

Electrònic que són propietat de les empreses que ofereixen les plataformes de

Comerç Electrònic, ja sigui bancs (VirtualCash de Banesto) o altres (DigiCash), de

manera que poden oferir preus de transacció més baixos i ofertes als usuaris (fide-

lització de clients).

17


BANC ADQUIRENT

COMPRADORInternet ambcapacitat SSL

BANC EMISSOR

DISTRIBUÏDORAplicacióInterna/Internet

Lliurament del producte COMERÇServidorWorld WideCorporatiu

FACILITADORServidor World WideWeb amb capacitatd’encriptació SSL

Notificació al distribuïdor

AUTORITATCERTIFICADORA

Transferència electrònica de fons

Càrrec al titular Abonament al comerç

Oferta de béns i serveisSelecció de productes Ordre de compra

(SSL)

Notificació de compra

Emissió de certificats

Targetade

Crèdit

CompteBancari

Model Operatiu Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor en Transaccions SSL

Model Operatiu Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor en Transaccions SET

*Model de Negoci per a transaccions comercials realitzades amb targeta.

(a) Tots els agents que intervenen segueixen el protocol SET: Secure Electronic Transactions.

(b) Comprova i certifica la identitat i les dades bancàries del comprador i del comerç.

18


Model Business-to-Business: Negoci entre empreses

Què és i com funciona el Business-to-Business: Negoci entre empreses

• L’aplicació més important dins del Comerç Electrònic business-to-business:

Negoci entre empreses és la relacionada amb l’Intercanvi Electrònic de Dades

(EDI), aplicació utilitzada des dels anys 80 amb tecnologies clàssiques.

• L’EDI es basa en un tipus de transmissió electrònica de dades que el sector empre-

sarial necessita per tal de realitzar i automatitzar l’intercanvi de documents comer-

cials i comptables (comandes, factures, informació d’estocs, etc.) amb proveïdors,

clients, entitats financeres i l’Administració.

• El funcionament de l’Intercanvi Electrònic de Dades dins d’una plataforma a través

d’Internet es caracteritza pels següents passos:

- Preparació dels documents electrònics: procés a través del qual es recopilen

i s’organitzen totes les dades necessàries per la transacció.

- Conversió de la informació recopilada a un format estàndard mitjançant un

traductor, ja sigui pels sistemes interns de l’empresa o per un sistema extern.

El resultat són missatges EDI.

- Transmissió dels missatges EDI utilitzant la infraestructura proporcionada per

Internet. D’aquesta manera, s’estableix una comunicació entre els sistemes

de l’usuari d’origen i tots els sistemes de destinació implicats (per exemple,

entre una empresa i els seus proveïdors).

- Conversió de la informació en el format estàndard al format que pot ser llegit

pels sistemes de l’usuari destinació.

- Preparació de les dades que han de ser utilitzades per les aplicacions dels

sistemes destinataris.

Motius de l’èxit de la implantació de l’EDI

• Existència d’un format de transmissió de dades orientat a la comunicació de docu-

ments mercantils.

• Suport d’organismes internacionals i desenvolupament d’actualitzacions periòdiques.

• Gràcies a l’existència d’un format definit, s’obté:

-Independència dels sistemes que generen/processen les dades.

-Independència del nombre i tipus d’interlocutors que intervenen en un inter-

canvi de missatges EDI.

• Existència d’un protocol de comunicacions amb diverses funcions de seguretat: X.400.

19


• Existència de proveïdors de Servei de Valor Afegit que aportin les xarxes de trans-

port de missatges EDI.

Aportacions d’Internet a l’EDI

• Reducció dels costos de comunicacions, tant els fixos com els variables.

• Ubiqüitat del servei d’Internet.

• Existència d’una gran oferta d’aplicacions i dispositius per a l’accés a serveis

d’Internet.

Model Operatiu Business-to-Business: Negoci entre empreses

20

03.1 Indicadors

El Comerç Electrònic a Europa i, sobretot, al sud d’Europa és molt incipient. No obstant

això, es preveu un gran creixement mundial a curt i mig termini. L’evolució del Comerç

Electrònic es fa palesa a partir d’uns indicadors determinats i fàcilment mesurables en

menor o major grau. Aquets indicadors són els següents:

03Business-to-Consumer:(Comerç amb el Consumidor)

Business-to-Business: (Negoci entre empreses)

• Nombre d’usuaris connectats a Internet i la

seva penetració en la població. Percentatge

que realitza compres online

• Perfil d’usuari: europeu i espanyol

• Motius d’accés a Internet

• Productes/Serveis online

• Comerç Electrònic a Espanya per sectors

• Infraestructures:

- PC-Mòdem

- Cable

- Línies Telefòniques

• Nombre d’empreses connectades a Internet

• Perfil de les empreses

• Objectiu del Comerç Electrònic

• Infraestructura:

- Inversió

- Grau de desinformatització

- Mitjans de comunicació

- EDI

E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a

21


03.2 Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor

Nombre d’usuaris conectats a Internet

L’evolució del Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor

depèn del volum d’usuaris connectats a Internet i que potencialment són consumidors

online, o que, si més no, decideixen la compra per Internet.

Activitat productiva a l’exterior

Els països nòrdics (Finlàndia, Dinamarca, Suècia, etc.) són els països amb més penetra-

ció d’Internet. La penetració d’Internet en la població catalana gairebé s’apropa a la

mitjana europea.

0

5000

10000

15000

20000

25000

0

2.0%

6.0%

4.0%

8.0%

10.0%

12.0%

00

20000

40000

60000

80000

0.0%

5.0%

25.0%

20.0%

15.0%

10.0%

30.0%

35.0%

Font: The Yankee Group (03-98)

Font: ISOC-CAT

22


Perfil de l’usuari europeu

El volum de negoci Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor, el sector que

desenvolupi el Comerç Electrònic i l'estratègia de disseny de les Webs està condicionat

pel perfil del comprador potencial que utilitza Internet.

Font: (1) Yahoo! Europe Pan-european

Audience Survey, 1996

(2) GVB, 8th www survey

(3) AIMC, 1998

(4) Fittkau und Maass,

W3B-Umfrage 1997

Nota: % sobre el total d’internautes

Font: Navegants a la Xarxa, 2a

enquesta AIMC a usuaris d’Internet

L’usuari europeu generalment és més

jove que l’americà. La mitjana euro-

pea és de 30,19 anys mentre que als

EUA és de 36,53. (2)

La distribució de l'edat segons el

sexe és pràcticament la mateixa (1)

Un 60% dels usuaris tenen entre 25 i

44 anys (a França és del 58%, a

Alemanya del 63%, a Espanya del

55%, etc.) (1, 3)

El principal usuari europeu és masculí

i hi accedeix des del seu lloc de treball.

Quasi la meitat (el 41%) dels usuaris

europeus o bé són estudiants o bé tre-

ballen en el camp de la informàtica.

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Perfil de l’usuari espanyol

23


Lloc de residència dels internautes que visiten les Webs espanyoles

El perfil de l’usuari espanyol no es diferencia gaire de la mitjana europea, les principals

diferències que cal destacar són:

• El lloc d’accés a Internet es reparteix en la mateixa proporció entre l’oficina i

la llar, els percentatges són d’un 43,5% i un 43,0%, respectivament. (AIMC,

oct.-nov. 1998)

• L’usuari europeu que treballa pel seu compte representa el 2% del total, a

Espanya, en canvi, aquest col.lectiu creix fins a un 18,6%.

El motiu d’accés

El perfil de l’usuari i l’oferta de continguts vénen molt determinats pel tipus d’accés i la

infraestructura de la xarxa. A mesura que les barreres que s’oposen al desplegament

d’Internet es vagin superant, els motius de connexió s’aniran modificant.

Andalusia

Canàries

Castella Lleó

10,3%

3,9%

4,4%

Catalunya

C. Valenciana

Galícia

23,7%

9,7%

5,0%

Madrid

País Basc

resta

20,3%

5,4%

17,3%

Distribució del navegant a Espanya

US i CA1,8%

ES72,9%

Sud-Amèrica22%

Europa2,1%

24


S’observa que a Espanya el motiu principal d’accés és la recerca d’informació i la comuni-

cació amb altres internautes. Pel que fa a l’ús comercial, encara s'està per sota Europa.

Productes/Serveis online

Els productes que més s’ofereixen a la xarxa són aquells més fàcilment virtualitzables,

com per exemple programari, viatges o assegurances o bé productes físics relacionats

amb la informàtica (maquinari). El ventall de Productes i Serveis europeus que hi ha a la

xarxa no es diferencia gaire d’un país a l’altre.

• Comprar Productes i Serveis

• Entreteniment (Música, Vídeo …)

• Home Banking

• Comunicació amb altres (e-mail, xats…)

• Buscar informació

• Recerca de negoci

• Descarregar programari

• Llegir notícies, revistes …

DE GB NL CH ES MITJANA

Font: CINCO DIAS

Fonts: FITTKAU UND MAAS, W3B-UMFRAGE 1997

NOP Research Group, 1995

AIMC, 1998

CINCO DIAS (2-12-98)

Associació Usuaris Internet

Font: AUI

Els productes que es venen a Espanya són practicament els

mateixos que la mitjana europea, a excepció de la roba.

25


El 46,8% dels usuaris que utilitzen Internet a Espanya ha decidit comprar a través de les

Webs anunciades i el 26,5% ha realitzat alguna vegada una compra online (2a enques-

ta d’AIMC)

Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor aEspanya. Distribució per sectors

La distribució per sectors dels tipus de comerç existents a Espanya és similar a la de la

resta del món. En destaquem la venda de llibres, la de productes d’informàtica i la de viatges.

En total, les webs que tenen el català com a idioma alternatiu representen tan sols el 5,8%

del total de les webs espanyoles. Es tracta principalment de botigues de llibres i de viatges,

i representen un 5,9% i un 14,6%, respectivament, sobre el total de les webs espanyoles.

Infrastructures: Penetració del mòdem

Les infraestructures disponibles a les companyies no influeixen directament en l’evolu-

ció del Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor, ja que en

molts casos, el servei de hostatge se subcontracta als proveïdors d’accés. L’impacte de

l’estat de les infraestructures a les cases dels consumidors, en canvi, és molt elevat.

0 100 200 300 400 500 600

Centres Comercials

Varis

Viatges

Serveis

Regals

Oci

Motor

Moda

Llibres

Jocs i Joguines

Llar

Informàtica

Esports

Electrònica

Cinema i Música

Bellesa i Salut

Alimentació

Per tal de donar un ordre de magni-

tud de les botigues espanyoles que

existeixen a Internet s’ha analitzat la

web www.dondecomprar.com ,

desenvolupada per Doubleclick i

AECE. Actualment disposa d’una

base de dades d’unes 3.000 webs

espanyoles.

26


La penetració del mòdem a la llar europea influeix notablement en la penetració d’Internet.

La penetració del mòdem té, aparentment, una influència en l’ús d’Internet; s'hauria d’a-

nalitzar en profunditat la relació causa/efecte per tal de determinar accions convergents.

Font: Datamonitor 1998, Eurostat0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

27


Infraestructures: Penetració del cable

L’accés a Internet mitjançant tecnologies que utilitzen com a mitjà de transport el cable

aporta avantatges respecte l’accés a través de la xarxa commutada, ja que permet una

major velocitat i facilitat d’accés, així com l’oferta de serveis addicionals.

Font: Datamonitor 1998, Eurostat

La penetració del cable pot facilitar la utilització d’Internet i generar prou massa crítica a

l’hora de motivar les empreses perquè desenvolupin el Comerç Electrònic. En aquest

sentit, CTC (Cable Televisió de Catalunya) ofereix connexió a Internet a través de cable

i, a més a més dels avantatges d’aquest tipus d’accés, també ofereix tarifes planes.

Infraestructures: Línies telefòniques

La major part de l’accés a Internet es realitza a través de les línies telefòniques,

així doncs, el seu desplegament i les tarifes tenen una influència sobre l’ús

d’Internet, i per tant, sobre l’evolució del Comerç Electrònic, Business-to-Consumer:

Comerç amb el Consumidor.

28


La pressió de la societat espanyola pot fer que el govern estableixi la connexió a

Internet amb tarifes planes. Així, es forçarà un salt tecnològic cap endavant amb la uti-

lització de terminals ADSL.

03.3 Business-to-Business: Negoci entre empreses

Nombre d'empreses connectades a Internet

El fet que una empresa estigui connectada a Internet no vol dir que hagi desenvolupat el

Comerç Electrònic Business-to-Business: Negoci entre empreses, ja que la seva utilització

pot anar des del simple correu electrònic fins a la implementació d’Intranets/Extranets. No

obstant això, el primer pas abans de desenvolupar un model Business-to-Business:

Negoci entre empreses és la connexió a Internet.

Font: International Telecomunications

Union i Informe "la Caixa" Nº 209,

1998

Font: Tarifica, Novembre 1998

29


Els països nòrdics tenen un alt volum d’empreses connectades a Internet, cal destacar

també països com ara Alemanya, el Regne Unit i França.

Font: The Yankee Group Europe,1998

Font: Ovum, 1998

0% 20% 40% 60% 80% 100%

0 1 2 3 4 5 6

AT

BE

DK

FI

FR

DE

IE

IT

NL

NO

PT

ES

SE

CH

GB

30


Perfil de les empreses connectades a Internet

L’any 1997 la connexió de les PIME espanyoles a la xarxa era del 27,9% i, segons la seva dis-

tribució en funció del volum de connexions, s’aprecia que quan més personal te l’empresa més

alt és el grau de connexió Internet (CB Consulting).

Els sectors empresarials on més s’utilitza Internet per a les comunicacions són:

Font: Ovum, 1998

0 100 200 300 400 500 600

de 2 a 5 empleats

de 6 a 10 empleats

d'11 a 25 empleats

de 26 a 50 empleats

de 51 a 100 empleats

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0%

Font: CB Consulting, 1998

31


Objectius del Comerç Electrònic

Actualment el Comerç Electrònic està orientat als aspectes comercials (publicitat i ven-

des) inicialment, el disseny de les Webs es fa a fi de tenir presència a Internet.

Segons l’enquesta d’AECE realitzada a més de 110.000 empreses espanyoles, la

presència d’Internet per sectors és:

Font: Reflexiones sobre el Comercio Electrónico. Situación Actual en Europa Andersen Consulting, 1997

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Contractació de Personal

Recerca de publicacions

Publicitat

Fòrums de discussió

Investigació de Mercat

Informació de Vendes i Màrqueting

0% 20% 40% 60% 80% 100%

32


Infraestructura

A diferència del Comerç Business-to-Business: Negoci entre empreses, els serveis de

Comerç Electrònic (Negoci Electrònic entre Empreses) no s’externalitzen, i, per tant, el seu

desenvolupament depèn de l’estat de les infraestructures de què disposen les empreses.

La inversió mitjana en Tecnologies de la Informació a Europa és menor que l’americana

i segueix un ritme de creixement menor, si agafem com a referència els Estats Units

d’Amèrica. Això provoca un menor creixement del Comerç Electrònic i per tant un

impacte en la competitivitat:

Font: Estudi sobre Comerç

Electrònic. AECE. 1998

0

10

20

30

40

50

60

70

80

NS/NCVendreAtenció al ClientPublicitat

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

Font: Meeting of the Industry

Committee at Ministerial Level,

Feb. 98, OECD

GDP: Gross Domestic Product

Font: World Competitiveness

Yearkbook, IMD, Switzerland;

anàlisis d’Andersen Consulting

33


Infraestructura de l’empresa espanyola

Les PIME espanyoles segueixen tenint un nivell de desinformatització elevat. De fet, tan

sols un 30% invertirà en TI. (Font: CB Consulting, 1998).

Segons un informe elaborat pel Ministeri d’indústria i Energia (MINER), la regió que aglu-

tina un major nombre d’ordinadors és Catalunya.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

600

500

400

300

200

100

0

18

Font: CB Consulting

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%

34


Infraestructura: Mitjans de comunicació més utilitzats

La connexió de les empreses a Internet es realitza a través de telefonia bàsica, d’XDSI

o de línies punt a punt:

Infraestructura: EDI

Els sectors de transport i de vendes al detall s’acosten a Internet a un ritme més lent que

els altres sectors. L’explicació es troba en el major nivell de penetració de l’EDI en

aquests sectors.

0 5 10 15 20 25 30Font: OVUM, 1996

0

50

100

150

200

250

300

Font: OVUM, 1996

35


Aquest creixement no segueix una estandardització única de l’EDI, fet que dificulta el

desplegament entre els diferents sectors, els centres de compensació i els operadors.

Infraestructura: Tarificació

El tipus de comunicació utilitzat a cada país va en funció de les seves tarificacions, fet

que influencia el Comerç Electrònic en els diferents països europeus (Font: Autel,1998):

ANSI (American National Standard Institute)

UN-EDIFACT

TDCC (Transport Data Co-ordinating Committee)

UCS (Uniform Communication Standards)

WINS (Warehouse Information Network stan-

dards) altres de propietaris

Sectors d’Automoció, Indústria Química Inter-

Indústria

Utilitzat a Europa

Indústria Ferroviària, Marítima, Aèria i

Automotora d’Estats Units

inclou Odette i Tradacoms per al regne Unit,

Siemens, etc

Infraestructura: EDI-Transport

Actualment, la majoria de les empreses que utilitzen EDI a Europa ho fan sobre línies

punt a punt o Xarxes de Valor Afegit (VAN).

El baix cost d’Internet permetrà que les PIMES desenvolupin Comerç Electrònic

Business-to-Business: Negoci entre empreses i les grans empreses que actualment

tenen EDI sobre punt a punt o VAN aniran migrant cap a Internet per diverses raons:

• Reducció de costos i independència amb la distància.

• Convergència de les diferents normes en una única: WEB-EDI.

• Accés a la xarxa des de qualsevol lloc.

• No requereix de sistemes o programari propietari (es pot utilitzar navegadors estàn-

dards).

• Facilitat d’ús i no requeriment de gaire informació.

36


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Font: The Yanky Group

Europe User Survey, 1998

37


03.4 Barreres del Comerç Electrònic

Si es comparen els ingressos del mercat nord-americà i l’europeu referents al mercat

digital, veiem que Europa no té el mateix volum i que la seva evolució no segueix el ritme

americà. Això és a causa de determinats factors que posen barreres al creixement del

Comerç Electrònic.

Barreres dels consumidors:

• Infraestructura i accés a la xarxa: el cost de les connexions intranacionals a Europa

és alt comparat amb el cost de connexió americà. A més, la infraestructura euro-

pea és menor i amb una amplada de banda petita. La penetració d’ordinadors per-

sonals a les llars europees (<28%) és menor que la d’Estats Units (>37%) (1).

• Seguretat en les comandes online.

• El volum d’oferta i la varietat de productes són baixos.

• Problemes en la distribució logística i la falta de cultura de compra per catàleg.

Barreres dels negocis:

• Models i tecnologies de pagament: l’ús extensiu de les targetes magnètiques és

baix a la major part dels països europeus, per exemple, a Alemanya l’ús de les tar-

getes és del 20%. En el cas d’Espanya aquest factor no afecta, ja que l’ús de la

targeta és molt estès (31 milions d’espanyols utilitzen targeta i el 25% dels paga-

ments es fa a través de targetes de dèbit).

• Conflicte de canals: La pràctica de Comerç Electrònic obliga a analitzar l’impacte

que pot tenir sobre els canals de distribució tradicionals.

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

450000

Font: IDC 1998

38


• El negoci espanyol considera les següents barreres al desenvolupament del

Comerç Electrònic:

03.5 Conclusions

Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor

• Els països nòrdics (Finlàndia, Dinamarca, Suècia, etc.) són els països amb més

penetració d’Internet. La penetració d’Internet a la població catalana és gairebé

com la mitjana europea.

• El perfil d’usuari és similar entre els països europeus, per tant, no influeix en el grau

de penetració, si més no, defineix el consumidor potencial.

• Els motius d’accés són principalment la recerca d’informació i el correu electrònic.

La compra de productes i serveis es practica més a països com ara el Regne Unit

i Suïssa.

• Els productes que més es venen són aquells més virtualitzables, és a dir, els que

es poden obtenir online, probablement a causa de la logística.

• Les Webs catalanes amb més presència són les de llibres i les de viatges. En cas-

tellà, s’hi sumen les d’informàtica i esports.

• La penetració del mòdem té una influència important en l’ús d’Internet. S'hauria

d’analitzar si les dues penetracions convergeixen, és a dir, si la utilització dels

mòdems és per a una connexió a Internet.

• El preu de les línies de les comunicacions no sembla influir en el grau de penetració

d’Internet; probablement la influència està en el grau d’ús. Aquest factor també indica

la diferència de nivell de vida i, per tant, del poder adquisitiu de les noves tecnologies.

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%Font: Enquesta AECE

39


Business-to-Business: Negoci entre empreses

• Els països nòrdics tenen un alt nombre d’empreses connectades a Internet, cal

destacar també països com Alemanya, ara el Regne Unit i França.

• El sector dels mitjans de comunicació és el que té més presència a Internet. A

Espanya, l’únic sector que el supera és el de l’automoció.

• El principal objectiu del Comerç Electrònic és la publicitat.

• La desinformatització a les PIME espanyoles és elevada i amb plataformes antigues.

• Els països amb un alt nombre d’empreses connectades a Internet utilitzen línies

punt a punt per accedir a la xarxa. Espanya utilitza principalment la xarxa de tele-

fonia bàsica.

• El preu de les comunicacions influeix en l’elecció del mitjà de transmissió utilitzat,

el cost de les línies d’alta velocitat és inferior en els països amb més utilització

d’Internet.

• Els països amb una relació d’ingressos elevat per persona com ara Suècia o Suïssa

tenen un alt nombre d’empreses connectades a Internet.

40

0404.1 Factors d’influència

Diversos factors influencien les tendències i l’evolució del comerç electrònic.

Tecnologia

El principal factor influent és el nombre d’usuaris connectats a la xarxa. La tendència

d’aquest factor és d’un gran creixement a nivell mundial. L'abaratiment dels PC fa aug-

mentar la seva penetració a les llars, així com la del mòdem. Aquest creixement també

és conseqüència de les noves tecnologies:

Liberalització de les Telecomunicacions

El creixement dels usuaris també està impulsat per la liberalització del mercat de les

telecomunicacions, que comporta una disminució dels preus, un millor servei, etc.

• Terminals: • Tecnologies d’accés:

Font: Expansión (1) Usuaris a

finals de novembre de 1997

(2) Previsions abril

Macrotendències del Comerç Electrònic

- Web TV

- Telèfon-Internet

- Telèfon mòbil

- etc.

- Tecnologies DSL

- Cable

- Telefonia mòbil

- etc.

41

M a c r o t e n d è n c i e s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c

Globalització

La globalització del mercat europeu i la unió monetària influeixen de manera positiva en

l’evolució del Comerç Electrònic a Europa, ja que la legislació i l’economia europea

seran més homogènies i facilitaran la relació entre els països d’Europa i la resta del món.

2000 euro

La forta inversió de les empreses realitzada abans de l’any 2000 pel canvi de mil.leni i

l’adveniment de l’euro, provocarà una concentració d’inversió de les empreses per tal

de desenvolupar el Comerç Electrònic després d’aquest any.

Regulació

Aparició d’entitats reguladores del Comerç Electrònic que administren aspectes com:

Iniciatives en tots els àmbits (mundials, nacionals, autonòmiques, etc.) que potencien

l’ús d’Internet com a eina de treball i d’oci.

L’evolució del Comerç Electrònic té una clara tendència a créixer, en concret a Europa

aquest creixement es veurà incrementat a partir de l’any 2000. Es preveu que Alemanya,

el Regne Unit i França siguin els països europeus amb més volum de negoci, 16.090,

12.872 i 8.367 milions de $ respectivament l’any 2001.

• Privacitat

• Diner electrònic

• Propietat intel·lectual

• Taxes

• Seguretat

• Signatures digitals

• Protecció del consumidor

• etc.

Font: Forrester

42


04.2 Evolució del Comerç Electrònic

En l’àmbit mundial, els dos models de Comerç Electrònic tenen un índex de creixement dife-

rent. El Business-to-Business: Negoci entre empreses és superior i a curt termini el seu volum

de negoci serà més del 80% del total; la resta es repartirà entre el negoci Business-to-

Consumer: Comerç amb el Consumidor i els continguts. A Europa aquesta evolució seguirà i

el volum de negoci generat pel Comerç Electrònic es repartirà de la següent manera:

04.3 Evolució del Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor

Volum de negoci del Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor

Les previsions del volum de negoci del Business-to-Consumer: Comerç amb el

Consumidor, a nivell mundial, varien molt segons les fonts. No obstant aixó s’estima que

estigui entre 10.000 milions i 32.000 milions de $ l’any 2000.

Font: Forrester

43


A Espanya es preveu l’índex de creixement del Comerç Electrònic de Business-to-

Consumer: Comerç amb el Consumidor més elevat d’Europa, segons l’evolució estima-

da per OVUM. En valors absoluts aquest creixement es preveu que arribi a més de 1.000

milions d’ecus l’any 2002, quasi un 10% del volum europeu.

Precisió per sectors

El sector que més desenvoluparà el Comerç Electrònic orientat a la venda de productes

online a Europa és el sector turístic seguit pel sector informàtic, tèxtil i editorial.

Font: Ovum, 1996

Font: Datamonitor

44


Els serveis que es preveu que tindran més demanda a Internet són les reserves turísti-

ques, la informàtica i la cultura.

Les principals aplicacions d’Internet que es fan servir actualment se seguiran utilitzant,

però hi haurà un augment quant a les transaccions a través de les Webs, telefonia sobre

IP i videoconferència. Aquesta evolució està condicionada pel tipus d’accés a Internet,

que actualment es fa a través del PC, i es preveu que el 23% dels europeus acabin

accedint a Internet utilitzant el cable, i que més del 16% utilitzi el terminal mòbil.

Font: Andersen Consulting, 1997

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

e-mail

Accés a Webs

Fòrums

Transaccions Web

Videoconferències

Telefonia

Font: Ovum

45


04.4 Evolució del Business-to-Business: Negoci entre empreses

A mig termini, l’objectiu del Comerç Electrònic a Europa estarà més orientat a satisfer

les necessitats entre negocis (model Business-to-Business: Negoci entre empreses), i

passarà a ser un 80% del total del Comerç Electrònic (Forrester).

A Espanya l’estímul per a desenvolupar Comerç Electrònic orientat al Business-to-

Business: Negoci entre empreses no està tan clar, si més no, hi ha una evolució del dis-

seny de les webs, les quals passen de ser un simple mitjà de publicitat a ser usades per

a vendes online, com a servei al client, etc. amb l’objectiu d’ampliar el mercat. El

Comerç Electrònic no tan sols es veu com una eina comercial, sinó que s’orienta a la

millora dels processos de negoci.

0 20 40 60 80 100

Font: Your Choice.

Andersen Consulting1998

0 10 20 30 40 50 60

Ampliar Mercat

Servei al Client

Vendre

Rapidesa

Reduir costos

Publicitat/Imatge

Simplif. El procés de compra

Major competitivitat

Res

Altres

Font: Estudi sobre

Comerç Electrònic. AECE

Nov.1998

46


No hi ha estimacions sobre l’evolució del Comerç Electrònic segons el sector, però es

preveu que hi haurà una migració de les empreses que actualment utilitzen EDI, princi-

palment les del sector de l’automoció. L’opció de realitzar Comerç Electrònic Business-

to-Business: Negoci entre empreses sobre una plataforma econòmica com ara Internet,

farà que moltes PIME es plantegin la possibilitat de desenvolupar el comerç digital.

Quant al volum de negoci que es generarà gràcies al Comerç Electrònic Business-to-

Business: Negoci entre empreses, es preveu un creixement més important que en el cas

del Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor.

La previsió que fa the Yankee Group Europe per a l’any 2002 a Europa és d’un creixe-

ment del 50%:

El tipus d’accés evolucionarà a mesura que les tecnologies ho permetin. A títol d’exem-

ple, les connexions actuals com la feta per marcació (telefonia bàsica) i la fixa (línies

punt a punt) es continuaran utilitzant, però l’aparició de noves tecnologies com el XDSL

i els mòdems de cable diversificaran el tipus de connexió i oferiran un millor preu.

Pel que fa a la velocitat de connexió, les grans empreses es connectaran a velocitats de

multimegabits, com a mínim a 10-34 Mbit/s i 100-155 Mbit/s, mentre que les petites

empreses que ara estan connectades evolucionaran cap a una connexió de 2-10 Mbit/s.

Les empreses europees seguiran utilitzant principalment Internet pel correu electrònic

Font: the Yankee Group Europe, 1998

Estimació del creixement mundial del Comerç Electrònic

Forrester Research

Yankee Group

International Data

$600

$134

$210

$66.000

$12.000

$63.000

1996 (milions) 2000 (milions)

Comptes d’accés (milions)

Terminals (milions)

3,4

14,8

15,5

75,0

46%

50%

1998 2002 Creix.Internet d’empreses europees

47


i per la utilització de les Webs, però de la mateixa manera que en el mercat consumidor,

hi haurà una evolució en les transaccions basades en Webs i en les comunicacions (fax,

telefonia i videoconferència), i es multiplicarà per 4 el grau d’utilització.

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Font: Ovum, 1998 (200

empreses europees)

48

05.1 Sectorització del teixit empresarial català

L’impacte del Comerç Electrònic sobre els sectors catalans serà més rellevant quan el

seu pes sobre el PIB català sigui més gran. Els sectors analitzats són els que tenen una

facturació de com a mínim el 3% de la facturació total catalana i que en conjunt repre-

senten quasi el 70% de la facturació total. Es realitzarà la caracterització d’aquests sec-

tors i l’anàlisi de la seva capacitat per a desenvolupar el Comerç Electrònic així com les

repercusions d’aquest desenvolupament.

05.2 Caracterització dels sectors

A continuació es caracteritzen els sectors que superen el 3% del volum total de factu-

ració, per tal de poder analitzar l’impacte que pot tenir el Comerç Electrònic. Els parà-

metres de caracterització són:

• Percentatge del sector sobre la facturació total de Catalunya, per tal d’identificar la

importància del sector dins del teixit empresarial català.

05

0% 6% 12% 18% 24% 30%

Indústria de productes alimentaris

Indústria química

Fabricació de vehicles i concessionaris

Producció i distribució d'energia

Comerç a l'engròs, excepte vehicles

Comerç al detall, excepte vehicles

Hosteleria

Transport terrestre

Banca i assegurances

altres

Font: CNAE;

Dun & Bradstreet 20.000

empreses catalanes, elaboració

pròpia

Impacte del Comerç Electrònic a Catalunya

49

I m p a c t e d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a

• Nombre d’empreses. A més del volum de negoci interessa conèixer el número

d’empreses que conformen el sector, ja que les tasques que es realitzaran estaran

influenciades per aquesta dada.

• Indicadors: dades rellevants segons el sector.

• Finalment es destaquen els punts més importants i es formulen previsions sobre

l’impacte del Comerç Electrònic en el sector.

Impacte del Comerç Electrònic:

Les PIME catalanes pel seu caràcter exportador, necessiten la presència d’entitats

financeres que ofereixin serveis d’intermediació a l’estranger. Les entitats catalanes han

d’utilitzar les possibilitats que ofereix el Comerç Electrònic per posicionar-se adequada-

ment en aquest sector.

• En l’entorn actual es molt difícil competir obrint noves sucursals seguint les vies tra-

dicionals. Una oportunitat de captar nous negocis és a través de les sucursals vir-

tuals que ofereixen la possibilitat de proporcionar servei les 24 hores al dia.

• El Comerç Electrònic aporta economies d’escala. El preu mitjà d’una transacció per

Internet és molt inferior al de la mateixa transacció feta per banca telefònica.

• Les entitats financeres aprofitaran les característiques del Comerç Electrònic per a

obtenir informació sobre els hàbits de consum i les preferències dels clients.

• La utilització del Comerç Electrònic permetrà fidelitzar els clients a través de l’o-

ferta de productes i serveis d’alt valor afegit.

Sector: Banca i Assegurances

Distribució de les activitats

50



• Aquest sector està particularment involucrat dins l’emergència del comerç electrò-

nic, ja que competeix en un mercat de distribució de béns cada cop més global i

la visibilitat de la informació sobre els béns en trànsit guanya importància dia a dia.

• En la indústria del transport, especialment en el ferrocarril, el comerç electrònic

està en la seva infància. Les primeres iniciatives han estat serveis de valor afegit

com ara la informació actualitzada sobre els béns en trànsit.

• El Comerç Electrònic en el transport internacional oferirà una interfície directa al

client final, a través d’una millora de la documentació de transaccions amb funcio-

nalitat multiidioma.

• Els transportistes de nínxol i les agències de transport podran reduir costos interns i

oferir serveis de valor afegit diferencials gràcies a la utilització del Comerç Electrònic.

• La popularització de la venda per Internet provocarà la necessitat de disposar d’e-

ficients sistemes de distribució dels béns adquirits. Es crearan aliances d’empre-

ses de repartiment amb els proveïdors per tal d’oferir un servei conjunt de venda

online.

Sector: Transport terrestre

Distribució de les activitats

51



• El sector turístic serà, a curt termini, el més afectat pel creixement del Comerç

Electrònic. Avui dia, els productes de més èxit a Internet estan relacionats amb

aquest sector.

• Les relacions Business-to-Business (B2B) s’enfortiran mitjançant nous canals de

màrqueting i nous serveis de Comerç Electrònic, com ara la reserva online, els

check-in virtuals, el conserge electrònic o altres serveis com per exemple correu-e

i accés a la xarxa des de l’habitació de l’hotel.

• Les relacions B2B se centraran en les activitats interempresarials per suportar la

planificació turística i els processos d’execució. Es realitzaran acords i aliances

entre empreses per tal de compartir informació, transferir impresos, col.laborar

entre agències de viatges, hotels o companyies aèries.

• El volum de negoci que es generarà al voltant del B2B en el sector turístic arribarà

a ser dels més importants dins de les activitats del Comerç Electrònic.

Sector: Hosteleria

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

0

5

10

15

20

(1) Anuari Estadístic de Catalunya 1998

52



• El Comerç Electrònic impulsarà especialment aquells productes que puguin ser

venuts i distribuïts electrònicament, i permetrà disposar d’un major mercat poten-

cial, i augmentarà la possibilitat de fer exportacions.

• Aportarà avantatges al ciutadà, el qual tindrà al seu abast informació de preus i

condicions.

• El Comerç Electrònic permetrà promocionar els productes autòctons a nivell inter-

nacional, i oferirà la possibilitat d'enriquir el sector.

• El Comerç Electrònic potenciarà la projecció internacional de Catalunya, i permetrà

la venda directa del fabricant o comerciant al consumidor final sense que intervin-

gui cap intermediari, perquè encariria el producte i probablement seria estranger.

• El Comerç Electrònic permetrà disposar d’un major mercat potencial, i augmentarà la

possibilitat de fer exportacions, i per tant, hi ampliarà la quota de mercat estrangera.

• El transport de paqueteria es veurà beneficiat com a canal de distribució del béns

venuts online.

• Les grans superfícies facilitaran la comunicació amb els seus proveïdors mit-

jançant sistemes integrats en Extranets.

Sector: Comerç al detall

4,9%

958

% Sobre la facturació Núm. d´empreses Distribució de les activitatsReparació d'efectes personals i domèstics

Textil, roba, calçat i cuir

Productes farmacèutics,mèdics, etc.

Articles per a la llar

Altres comerços especialitzats

Mixt en grans superficies

Aliments, begudes i tabac

22%

22%21%

15%

13%

6% 1%

Total 20.000 empreses

Font: (1)

excepte el de vehicles de motor i motocicletes.


53



• Pel que fa al Business-to-Business, el Comerç Electrònic permetrà la millora dels

processos de negoci amb les indústries subministradores, oferirà un accés més

senzill a la informació i facilitarà els pagaments electrònics.

• El Comerç Electrònic influirà en la millora dels serveis oferts als comerços al detall

i en l’aparició de nous serveis de valor afegit, com per exemple, l’accés a la infor-

mació d’estocs, de promocions, de nous productes i de l’estat financer.

• Els comerços a l’engròs, sobretot els no-alimentaris, veuran envaït el seu mercat,

tant pels propis fabricants com per les distribuïdores estrangeres que operaràn a

través d’Internet.

• Es crearan aliances entre grans distribuïdores i es mantindrà un alt flux de negoci

B2B entre elles.

• Aquest sector es pot veure perjudicat si la indústria intenta mantenir relacions

directes amb el consumidor final a través dels nous canals digitals. Tanmateix,

sembla que aquesta no serà la tendència.

Sector: Comerç a l’engròs i intermediaris del comerç

0%

20%

40%

60%

80%

100%

excepte el de vehicles de motor i motocicletes.


54



• El sector de l’energia ha estat poc orientat tradicionalment a proporcionar serveis

de valor afegit per als seus clients. El Comerç Electrònic ofereix una possibilitat de

canviar aquesta tendencia.

• Internet ofereix un nou canal d’accés als consumidors, i permet sofisticats serveis

de valor afegit com la consulta online del consum, l’atenció de reclamacions, o la lec-

tura online dels comptadors amb la possibilitat de conèixer el consum per hores.

• La desregularització està provocant la desaparició del monopoli geogràfic de la

distribució d’energia. Les companyies que vulguin operar lluny de les àrees on dis-

posin de xarxes comercials esteses utilitzaran el Comerç Electrònic per a oferir al

consumidor un servei personalitzat.

• L’alt volum de transaccions que es realitzen en aquest sector i la diversificació dels

diferents punts d’origen fan que el Comerç Electrònic sigui una alternativa de

comunicació per a les empreses implicades. Es produirà una evolució de l’estàn-

dard EDI a comunicacions basades en Web.

Sector: Producció i distribució d’energia

0

1000

2000

3000

4000

5000


55



• En el sector d’automoció, el Comerç Electrònic no implicarà una millora en les

comunicacions amb els subministradors, ja que en aquest sector les aplicacions

EDI han assolit un grau d’implantació molt elevat.

• El Comerç Electrònic no influirà en l’aparició de nous productes, però millorarà la

seva qualitat, gràcies a què facilita la captura d’informació de preferències i sug-

geriments dels clients a través de les Webs.

• La fi de l’exclusivitat en la venda d’automòbils a través de concessionaris, produirà

una aparició de nous intermediaris no-especialitzats, que poden aprofitar les

característiques del canal electrònic per adquirir un avantatge competitiu.

• El major impacte del Comerç Electrònic en el sector de l’automoció no es preveu

que es produeixi en les vendes online, sinó en el seu ús com a suport de compra.

Això suposarà l’aparició d’intermediaris especialitzats en l’assessorament al com-

prador.

• En el cas de produir-se la venta online, els venedors o fabricants oferiran serveis

de valor afegit per Internet, com per exemple integrar assegurances a mida,

finançament i accessoris a mida en l’operació.

Sector: Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs. Concessionaris i reparacions.

0

1000000

2000000

3000000

4000000

5000000


56



• Les empreses químiques operen en un mercat molt heterogeni (automoció, agri-

cultura, consum, etc.). Aquesta diversificació farà que la incorporació del Comerç

Electrònic requereixi adaptacions a totes les indústries.

• L’impacte més important del Comerç Electrònic en la indústria química es produirà

en la gestió dels clients i en l’optimització de la cadena de subministrament.

• El Comerç Electrònic permetrà disposar d’un canal per a gestionar el cicle de vida de

la relació amb els clients. La relació B2C estarà enfocada a reduir ineficiències en els

intercanvis d’informació i a oferir accés les 24 hores a la informació de la companyia.

• Addicionalment, es facilitarà la millora de la gestió de la cadena de subministra-

ment entre proveïdors i les indústries químiques gràcies a la possibilitat d’inter-

canvi d’informació i d’integració dels sistemes informàtics corporatius.

Sector: Indústria Química.

0

1000000

2000000

3000000

4000000

5000000


57



• Els primers beneficis del Comerç Electrònic en aquesta indústria es trobaran en les

aplicacions Business-to-Business (B2B):

- Millora i reducció de costos en la gestió del lliurament dels productes, i amb

oferta de pagaments electrònics, comandes virtuals, promocions i consulta de

magatzems.

- Millora dels processos interns amb la creació de canals electrònics de comu-

nicació entre les entitats financeres, els subministradors i les empreses de

transport.

• S’està produint un canvi en el canal de distribució de productes, que s’està dele-

gant a tercers (operadors logístics). Això requereix un procés ràpid i eficient de tra-

mitació de les comandes rebudes per la força de venda que s’assoleix a través de

mecanismes de Comerç Electrònic.

• El primer ús d’Internet és la creació de xarxes per potenciar la gestió amb la força

de vendes, a travès de l’oferta d’un accés ubic a la informació dels clients, com ara

l’estat financer i l’estat de les comandes.

• Respecte a la relació amb el consumidor final, el Comerç Electrònic se centrarà

principalment a oferir informació, promocions, servei d'atenció al consumidor i test

de productes nous.

Sector: Indústria de productes alimentaris i begudes

0

1000000

2000000

3000000

4000000

5000000


58

0606.1 Experiència en Comerç Electrònic

L’experiència d’Andersen Consulting en Comerç Electrònic en els principals sectors a

nivell mundial pot donar una visió dels diferents enfocaments de la indústria.

El gràfic mostra l’experiència d’Andersen Consulting en els diferents sectors a nivell

mundial. Andersen Consulting actualment ha centrat la seva experiència en els sectors

de la indústria de les telecomunicacions, ja que els operadors i les empreses d’alta tec-

nologia desenvolupen plataformes, serveis i productes per tal d’oferir el Comerç

Electrònic. Un altre sector important, per al qual Andersen Consulting ha realitzat pro-

jectes de Comerç Electrònic, és el sector de Serveis Financers-Banca, a causa de la

gran virtualització dels serveis bancaris.

A continuació es descriuran algunes experiències d’Andersen Consulting en els princi-

pals sectors, en alguns casos el nom del client és un nom genèric.


E x p e r i è n c i a m u n d i a l

59


06.2 Experiència per Sectors

Euskaltel

Operadora de cable espanyola

ISP Americà

ISP Internacional

ISP Americà

Telenor Mobile

Suport al llançament i pla de màrqueting per Internet.

Operadora de cable espanyola.

Definició del màrqueting estratègic per Internet.

Definició del Catàleg de productes i serveis Bàsics d’Internet.

Definició de Serveis Avançats d’Internet.

Disseny tècnic, desenvolupament i llançament del servei de

connectivitat a Internet, dirigit a consumidors i PIMEs.

Estudi de mercat amb la definició de possibles escenaris de

Comerç Electrònic per possibles adquisicions. Estudi d’un

"business case” i per a transformar un servei de directori

"business-to- business: Negoci entre empreses" en un servei

de comunitats.

Disseny d’un Sistema de Suport a Empreses que inclou:

Facturació, Atenció al Client, Màrqueting, activitat del servei

i Comerç Electrònic.

Assistència al client en el desenvolupament, disseny i imple-

mentació de varies solucions basades en Comerç

Electrònic/Internet per a atenció al client, vendes i màrqueting

com: estratègia de Comerç Electrònic, eina online de clients

de l’empresa i servidor de comandes dels clients.

Desenvolupament d’un servei de hostatge de Webs. Definició

de les necessitats del servei, desenvolupament dels procedi-

ments d’ús dels servidors per part dels seus operadors, docu-

mentació de les guies d’usuaris, i desenvolupament de l’apli-

cació que permet i als gestors del servei de hostatge controlar

la implementació i el manteniment de la Web.

Assistència en el desenvolupament d’un mercat online que

permeti als usuaris finals visualitzar els productes i els ser-

veis oferts, i veure’n la informació i els preus. El servei va

requerir la definició i la implementació dels processos neces-

saris per a donar suport a les operacions de facturació, desen-

volupar un model de costos, definir els requeriments funcio-

nals i els plans de test pels servidors Netscape de productes i

transaccions, definir els processos d’implementació i mante-

niment de cada botiga així com el desenvolupament de l’apli-

cació necessària per controlar la seva creació i el seu mante-

niment.

Sector de les Telecomunicacions

MCI Internet

MCI Internet

60


International

Rectifier Corporation

Microsoft

Nokia

Desenvolupament d’aplicacions basades en Webs per a una

Intranet. Assessorament en el disseny i la creació d’una

Intranet orientada a la força de vendes.

Desenvolupament d’un pla d’implementació d’una plataforma

Internet/Comerç Electrònic per a donar suport a les transac-

cions dels clients a nivell mundial:

• Creació d’una solució de facturació corporativa online.• Definició dels processos d'afegir nous serveis online.• Desenvolupar la solució d’una Web corporativa.

Desenvolupament d’un SMAP (Service Management AccessPoint) per tal d’oferir múltiples interfícies d’accés als clients.

Sector de la Indústria Electrònica

Banc d’Àsia

Commerzbank

Entitat bancària d’Escòcia

Advance Bank

Desenvolupament i implementació d’una solució Banca perInternet per tal d’oferir als clients les següents funcionalitats:

•Històric de transaccions•Pagaments de factures•Transferències•Altres

Reenginyeria dels seus serveis bancaris orientats a canalselectrònics.

Realització d’unes proves pilot per tal d’oferir serveis a travésde canals electrònic.

Assessorament en la realització d’una banca virtual.

Sector de Serveis Financers - Banca

Entitat d’assegurances

d’Itàlia

Lloyd 1885

Disseny i implementació d’un sistema de reclamacions basaten una plataforma d’Internet.

Col·laboració en el projecte “eLloyd” que permet la vendad’assegurances per a cotxes. Andersen Consulting dissenyaràl’arquitectura de seguretat, els sistema de pagament electrò-nic i les transaccions online.

Sector de Serveis Financers - Assegurances

61


Netscape Communications

Sega

Geffen Records

Disseny, desenvolupament i implementació de varies iniciati-ves de Comerç Electrònic, com per exemple, l’aplicació In-Boxque permet als usuaris d’Internet rebre publicacions Web per-sonalitzades.

Dissenyar l’arquitectura de seguretat per tal de suportar l’altcreixement d’usuaris Internet, i crear una nova Web amb faci-litats de navegació, manteniment, integració amb àudio, etc.

Investigació de les facilitats de la distribució electrònica de lamúsica (tecnologia, consumidors i problemes industrials),com impactarà el Comerç electrònic en la indústria de vendesmusicals.Disseny dels processos de negoci de Business-to-Consumer:Comerç amb Consumidor per al procés de venda online de música.

Sector de Mèdia i Entreteniment

62

0707.1 Visió general

El concepte de Comerç Electrònic no s’ha definit d’una manera formal i unívoca, sinó,

que existeixen moltes definicions. A continuació, es dóna una definició com a exemple:

“L’intercanvi comercial de valor - diners, productes, serveis o informació- entre una

empresa i una entitat externa - proveïdor, soci o client- utilitzant un mitjà electrò-

nic”

El Comerç Electrònic aporta millores en el procés de negoci reduint el seu cicle o elimi-

nant-lo. Addicionalment, crea noves fonts de valor que poden presentar-se de quatre

formes possibles :

Figura 1. Enfocament de l’estudi del Comerç Electrònic a Catalunya

• Nous Productes i Serveis: El Comerç Electrònic permet la creació de nous produc-

tes i serveis, gairebé sempre amb la col.laboració de clients i proveïdors, per

exemple, serveis de lliurament d’informació, motors de recerca d’informació online

i serveis de banca online.

C o n c l u s i o n s

63


• Nous Mercats: El Comerç Electrònic crea mercats nous i eficients on abans no n’hi

havien i els obre als compradors i els venedors a fi que es puguin trobar mútua-

ment i estableixin una nova font d’ingressos.

• Millors Processos de Negoci: El Comerç Electrònic permet millorar i fer més efi-

cients els processos de negoci orientats al tracte amb els clients i els subministra-

dors.

• Nous Models d’Empresa: El Comerç Electrònic es pot aplicar a processos admi-

nistratius interns, per exemple, i les finances i els recursos humans.

El Comerç Electrònic es pot classificar en dos models, en funció dels seus participants:

Business-to-Consumer:(Comerç amb el Consumidor)

Business-to-Business: (Negoci entre Empreses)

Comerç enfocat a l’usuari final que satisfarà

les funcions de:

• Suport dels sistemes existents per alcomerç a Internet

• Contingut personalitzat i d’alta qualitat• Facilitat de recerca en els catàlegs de

les empreses• Integració de mitjans de pagament en

temps real amb seguretat d’extrem aextrem

• Comerç personalitzat

Comerç enfocat a la relació entre empre-

ses que ha de satisfer les funcions de:

• Negociar electrònicament amb els pro-veïdors

• Negociar amb els clients electrònicament• Oferir tot el catàleg de productes/serveis

de l’empresa de forma online• Realitzar transaccions comercials• Millorar el servei • Reduir costos• Millorar el procés de negoci

Internet

Distribuïdors Empresa Proveïdors

SocisEmpreses clients Consumidors

Fig. 3 : Models Business-to-Consumer: Comerç amb Consumidor i Business-to-Business: Negoci entre empreses del Comerç Electrònic

64


07.2 El Comerç Electrònic a Europa

El Comerç Electrònic a Europa i, sobretot, al sud del continent, és molt incipient. No obs-

tant això, es preveu un gran creixement mundial a curt i mig termini. L’evolució del

Comerç Electrònic es fa palesa a través d’uns determinats indicadors que són mesura-

bles en menor o major grau. A continuació, es comenten els més rellevants dins dels dos

models de Comerç Electrònic.

Indicadors del negoci electrònic al consumidor final (Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor)

Nombre d’usuaris a Internet

L’evolució del Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor

dependrà del volum d’usuaris connectats a Internet, els quals són potencialment con-

sumidors online, o, si més no, poden decidir de comprar per Internet.

Els països nòrdics (Finlàndia, Noruega, Suècia, etc.) són els que tenen amb més pene-

tració d’Internet, més del 15% de la població. A França, la penetració té un índex baix

a causa de la gran disponibilitat del Servei de Minitel. Pel que fa a Catalunya, la mitja-

na s’apropa a l’europea.


20000

40000

60000

80000

0.0%

5.0%

25.0%

20.0%

15.0%

10.0%

30.0%

35.0%

Fig. 4 : Penetració d’ Internet a la població europea. (Font: ISOC-CAT).

65


Perfil de l’internauta a Espanya

L’internauta que visita les Webs espanyoles és principalment de països de parla hispa-

na mentre que la resta d’internautes d’altres països no supera el 4%.

Fig. 5. Distribució de la residència de l’internauta que visita les Webs espanyoles. (Font: AIMC).

Pel que fa a l’Estat espanyol, Catalunya és la comunitat que més navega per la xarxa: el

23,7% dels navegants a Espanya són de Catalunya. Això no obstant, tant sols el 5,7%

utilitzen el català.

Cal comentar que el lloc d’accés a Internet ha evolucionat: fa un any el principal lloc

d’accés era la llar amb més del 70%, en canvi, avui dia, l’accés a Internet es reparteix

amb la mateixa proporció entre l’oficina i la llar.

El perfil de l’usuari espanyol és principalment pare de família menor de 40 anys, i amb

residència a les capitals de província. Sobretot es connecta a Internet per a buscar infor-

mació.

La compra online

Els llibres i els productes relacionats amb la informàtica constitueixen el 50% del total

de productes que es venen actualment per Internet.

Fig. 6. Productes més venuts per Internet a Espanya. (Font: AUI, Asociación de Usuarios de Internet).

US i CA1,8%

ES72,9%

Sud-Amèrica22%

Europa2,1%

66


Segons l’enquesta realitzada per AIMC (Asociación para la Investigación de Medios de

Comunicación), el 46,8% dels usuaris d’Internet han decidit la compra a través de les

Webs, i el 26,5% han realitzat una compra online.

El Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor a Espanya

La Web www.dondecomprar.com disposa d’una base de dades d’unes 3.000 botigues

espanyoles amb presència a Internet classificades per sectors. Els sectors amb més

presència a Internet són el de la informàtica, els llibres i els viatges.

Fig. 7. Classificació de les webs espanyoles per sectors i idioma. (Font: elaboració pròpia )..

En total, les Webs que tenen el català com a idioma alternatiu representen tan sols el

5,8% del total de les Webs espanyoles, fet que es justifica pel caràcter globalitzador del

mercat electrònic.

0 100 200 300 400 500 600

Centres Comercials

Varis

Viatges

Serveis

Regals

Oci

Motor

Moda

Llibres

Jocs i Joguines

Llar

Informàtica

Esports

Electrònica

Cinema i Música

Bellesa i Salut

Alimentació

67


Fig. 8. Nombre d’empreses europees connectades a Internet.

Els països nòrdics tenen un alt nombre d’empreses connectades a Internet i cal destacar

també països com ara Alemanya, el Regne Unit i França. Segons un estudi de CB

Consulting, el 27,9% de les PIMEs espanyoles estaven connectades a Internet l’any 1997.

Ús d’Internet

El grau d’explotació d’Internet per empreses espanyoles segueix la tendència europea:

- Més del 60% de les empreses connectades a Internet disposen de pàgina Web.

- Al voltant del 50% de les empreses connectades a Internet tenen implemen-

tada una Intranet.

- Menys del 20% utilitzen Internet per a fer Comerç Electrònic.

L’objectiu principal del Comerç Electrònic a Espanya és la publicitat. El disseny inicial

de les Webs es fa a fi de tenir presència a Internet.

Perfil de les empreses connectades a Internet

Els sectors espanyols a major presència a Internet són el de l’automoció, els mitjans de

comunicació i les editorials.

Indicadors del Negoci electrònic entre empreses

Nombre d’empreses connectades a Internet

El fet que una empresa estigui connectada a Internet no vol dir que hagi desenvolupat el

Comerç Electrònic Business-to-Business: Negoci entre empreses, ja que la seva utilització

pot anar des del simple correu electrònic fins a la implementació d’Intranets/Extranets.

0 1 2 3 4 5 6

AT

BE

DK

FI

FR

DE

IE

IT

NL

NO

PT

ES

SE

CH

GB

Font: The Yankee Group Europe, 1998.

68


Fig. 9. Presència dels sectors espanyols a Internet. (Font: AECE, Asociación Española de Comercio Electrónico).

Pel que fa a les PIMEs espanyoles, quan més empleats tenen, més possibilitats hi ha

que estiguin connectades a Internet a causa del grau d’informatització.

Fig. 10. Grau de desinformatització i connexió a Internet a la PIME espanyola segons els seu tamany. (Font: CB Consulting).

Infraestructures

Els països amb més connexió a Internet utilitzen línies punt a punt. A Espanya, a causa

del seu elevat cost, la connexió a Internet es realitza per la xarxa de telefonia bàsica, i

principalment amb mòdems de 33,6 Kbits/seg.

La utilització de l’EDI ha quedat restringit sobretot a les grans empreses, a causa del

seu cost, la complexitat d’integració amb les bases de dades existents en les PIMEs, i

la existència de diferents estàndards d’EDI. L’aparició d’Internet farà que aquests estàn-

dards hagin de convergir en un únic Web-EDI i el seu baix cost permetrà que les PIMEs

desenvolupin el Comerç Electrònic.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

0%

5%

10%

15%

20%

69


Fig. 11. Evolució d ela utilització del EDI a Europa.

Barreres del Comerç Electrònic

Les principals barreres pel desenvolupament del Comerç electrònic a Europa són:

• La baixa penetració del PC a les poblacions europees. (*)

• L’elevat cost de les connexions a Internet i la baixa capacitat de les infraestructures.

• Seguretat en les comandes online.

• La problemàtica en la distribució logística i la falta de cultura de compra per catàleg.

• Conflicte de canals: la pràctica del Comerç Electrònic obliga a analitzar l’impacte

que pot tenir sobre els canals de distribució tradicionals (desintermediació i rein-

termediació).

(*) En els darrers mesos la forta baixada dels preus dels orinadors ha fet que el grau de penetració augmentés considerablement.

El negoci espanyol considera les següents barreres per al desenvolupament del

Comerç Electrònic:

Fig. 12: Barreres del Comerç Electrònic a Espanya. (Font: AECE, Asociación Española de Comercio Electrónico).

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Font. The Yankee Group

Europe User Survey, 1998.

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%

70


07.3 Macrotendències del Comerç Electrònic

Factors d’influència

L’evolució del Comerç Electrònic es veurà influïda pels factors següents:

• Tecnologia:

L’abaratiment del PC i l’aparició de noves tecnologies (terminals: WebTV i Telèfon-

Internet; Tecnologia d’accés: tecnologies xDSL i Cable) produiran un gran creixe-

ment a nivell mundial.

• Liberalització de les Telecomunicacions:

La liberalització del mercat de les telecomunicacions comportarà una reducció

dels preus (tarifa plana) i un millor servei, que impulsarà l’evolució de l’ús

d’Internet generant prou massa crítica perqué les empreses desenvolupin el

Comerç electrònic.

• Globalització:

La globalització del mercat europeu i la unió monetària influeixen de manera posi-

tiva en l’evolució del Comerç Electrònic a Europa, ja que la legislació i l’economia

europea seran més homogènies i facilitaran la relació entre països europeus i mun-

dials.

• Efecte 2000 i euro:

La forta inversió de les empreses realitzada abans de l’any 2000 pel canvi de

mil.leni i l’euro, provocarà una concentració de la inversió de les empreses per a

desenvolupar el Comerç Electrònic després d’aquest any.

• Regulació:

Aparició d’entitats reguladores del comerç Electrònic que administrin i impulsin

l’ús d’Internet.

Evolució del Comerç Electrònic

L’evolució del Comerç Electrònic té una clara tendència creixent. A Europa aquest crei-

xement es veurà incrementat a partir de l’any 2000 i es preveu un volum de negoci de

més de 60.000 milions de dòlars (Forrester), dels quals més del 80% estarà generat per

aplicacions Business-to-Business: Negoci entre empreses.

71


Fig. 13. Volum de negoci del Comerç Electrònic a Europa. (Font: Forrester).

Evolució Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor

Les previsions del volum de negoci Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor,

a nivell mundial, varien molt segons les fonts. S’estima que estigui entre 10.000 milions

i 32.000 milions de $ l’any 2000.

Fig. 14. Volum de negoci mundial de Business-to-Consume: Comerç amb el Consumidor. (Font: eStats, 1998).

72


0 20 40 60 80 100

Segons l’evolució estimada per OVUM , Espanya és el país amb un índex de creixement

del Comerç Electrònic més elevat d’Europa, i es preveu que arribi a més de 1.000

milions d’ecus l’any 2002.

El sector que més desenvoluparà el Comerç Electrònic orientat a la venda de productes

online a Europa és el turístic, seguit pels sectors informàtic i tèxtil i editorial.

Fig. 15. Projecció de la venda de productes on-line l’any 2001 a Europa. (Font: Datamonitor).

Evolució Business-to-Business: Negoci entre empreses

Es preveu que el nombre d’empreses europees connectades a Internet creixi quasi un

50% fins l’any 2002, passant de 3,4 milions de comptes d’accés l’any 1998 a 15,5

milions el 2002.

El Comerç Electrònic no es percep només com a una eina comercial, sinó que cada

vegada més s’està orientant a la millora dels processos de negoci.

Fig. 16. Visió europea del Comerç Electrònic. (Font: Your Choice, Andersen Consulting 1998).

73


L’evolució de l’ús d’Internet en les empreses europees no es veu influenciat només pel

desenvolupament del Comerç Electrònic, sinó també per l’aparició de nous serveis de

comunicació com ara el fax, la telefonia i la videoconferència a través d’Internet.

07.4 Impacte del Comerç Electrònic a Catalunya

Teixit empresarial català

L’impacte del Comerç Electrònic sobre els sectors catalans serà més rellevant quan el

seu pes sobre el PIB català sigui més gran. Els sectors analitzats són els que tenen una

facturació de com a mínim el 3% de la facturació total catalana i que en conjunt repre-

senten quasi el 70% de la facturació total. Es realitzarà la caracterització d’aquests sec-

tors i l’anàlisi de la seva capacitat per a desenvolupar el Comerç Electrònic, així com les

repercusions d’aquest desenvolupament.

El següent gràfic representa la potencialitat dels sectors catalans més importants per a

desenvolupar el Comerç Electrònic, tant amb aplicacions Business-to-Consumer:

Comerç amb el Consumidor com Business-to-Business: Negoci entre empreses, en fun-

ció del grau de virtualització dels seus productes i la capacitat per a mantenir les seves

relacions (consumidors/subministradors) a través d’un canal electrònic.

Fig. 17. Oportunitats dels sectors catalans pel desenvolupament del Comerç Electrònic. El radi indica el percentatge de la facturació

del sector sobre el total. (Font: Andersen Consulting).

0% 5% 10% 15% 20% 25%

Banca i assegurances

Transport terrestre

Hosteleria

Comerç al detall, excepte vehicles

Comerç a l'engròs, excepte vehicles

Producció i distribució d'energia

Fabricació de vehicles i concesionaris

Indústria química

Indústria de productes alimentaris

74


Impacte del Comerç Electrònic per sectors

Banca i Assegurances

Les PIMEs catalanes, pel seu caràcter exportador, necessiten la presència d’entitats

financeres que ofereixin serveis d’intermediació a l’estranger. Les entitats catalanes han

d’utilitzar les possibilitats que ofereix el Comerç Electrònic per a posicionar-se adequa-

dament en aquest sector.

• En l’entorn actual, és molt difícil competir obrint noves sucursals tradicionals. Una

oportunitat de captar nous negocis és a través de les sucursals virtuals, amb la

possibilitat de proporcionar servei les 24 hores del dia.

• El Comerç Electrònic aporta economies d’escala. El preu mitjà d’una transacció per

Internet és molt inferior al de la transacció feta per banca telefònica.

• Les entitats financeres aprofitaran les característiques del Comerç Electrònic per a

obtenir informació sobre els hàbits de consum i les preferències dels clients.

• La utilització del Comerç Electrònic permetrà fidelitzar els clients a través de l’o-

ferta de productes i serveis d’alt valor afegit.

Transport terrestre

Aquest sector està particularment involucrat dins de l’emergència del comerç electrò-

nic, ja que competeix en un mercat de distribució de béns cada cop més global i la visi-

bilitat de la informació sobre els béns en trànsit guanya importància dia a dia.

• En la indústria del transport, especialment la del ferrocarril, el comerç electrònic

està en la seva infància. Les primeres iniciatives han estat els serveis de valor afe-

git com ara la informació actualitzada sobre els béns en trànsit.

• El Comerç Electrònic en el transport internacional oferirà una interfície directa per

al client final i millorarà la documentació de transaccions amb funcionalitat multii-

dioma.

• Els transportistes de nínxol i les agències de transport podran reduir costos interns

i oferir serveis de valor afegit diferencials gràcies a la utilització del Comerç

Electrònic.

• La popularització de la venda per Internet provocarà la necessitat de disposar d’e-

ficients sistemes de distribució dels béns adquirits. Es crearan aliances d’empre-

ses de repartiment amb proveïdors per tal de mirar d’oferir un servei conjunt de

venda online.

Hosteleria

• El sector turístic serà, a curt termini, el més afectat pel creixement del Comerç

Electrònic. Avui dia, els productes de més èxit a Internet estan relacionats amb

aquest sector.

75


• Les relacions Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor s’enfortiran mit-

jançant nous canals de màrqueting i nous serveis de Comerç Electrònic, com ara

la reserva online, els check-in virtuals, el conserge electrònic o altres serveis com

per exemple correu-e i accés a la xarxa des de l’habitació de l’hotel.

• Les relacions Business-to-Business: Negoci entre empreses se centraran en les

activitats interempresarials per tal de donar suport a la planificació turística i els

processos d’execució. Es realitzaran acords i aliances entre empreses per tal de

compartir informació, transferir impresos, col·laborar entre agències de viatges,

hotels o companyies aèries.

• El volum de negoci que es generarà entorn del Business-to-Business: Negoci entre

empreses en el sector turístic arribarà a ser dels més importants dins de les activi-

tats del Comerç Electrònic.

Comerç al detall, excepte el de vehicles de motor i motocicletes

• El Comerç Electrònic impulsarà especialment aquells productes que pugin ser

venuts i distribuïts electrònicament, i permetrà disposar d’un major mercat poten-

cial, amb la possibilitat de fer augmentar les exportacions.

• Aportarà avantatges al ciutadà, el qual tindrà al seu abast informació sobre els

preus i les condicions.

• El Comerç Electrònic permetrà promocionar els productes autòctons a nivell inter-

nacional i oferirà possibilitats d'enriquir el sector.

• El Comerç Electrònic potenciarà la projecció internacional de Catalunya, i permetrà

la venda directa del fabricant o comerciant al consumidor final sense que intervin-

gui cap intermediari, perquè encariria el producte i probablement seria estranger.

• El Comerç Electrònic permetrà disposar d’un major mercat potencial i augmentarà la

possibilitat de fer exportacions, i per tant, hi ampliarà la quota de mercat estrangera.

• El transport de paqueteria es veurà beneficiat com a canal de distribució del béns

venuts online.

• Les grans superfícies facilitaran la comunicació amb els seus proveïdors mit-

jançant sistemes integrats en Extranets.

Comerç a l’engròs i intermediaris del comerç, excepte el de vehicles de motor i

motocicletes

• Quant a Business-to-Business: Negoci entre empreses, el Comerç Electrònic per-

metrà la millora dels processos de negoci amb les indústries subministradores, ofe-

rirà un accés més senzill a la informació i facilitarà els pagaments electrònics.

• El Comerç Electrònic influirà en la millora dels serveis oferts als comerços al

detall i en l’aparició de nous serveis de valor afegit, com per exemple, l’accés a

la informació d’estocs, de promocions, de nous productes i de l’estat financer.

76


• Els comerços a l’engròs, sobretot els no-alimentaris, veuran envaït el seu mercat,

tant pels propis fabricants com per les distribuïdores estrangeres que operaran a

través d’Internet.

• Es crearan aliances entre grans distribuïdores i es mantindrà un alt flux de negoci

Business-to-Business : Negoci entre empreses entre elles.

• Aquest sector es pot veure perjudicat si la indústria intenta mantenir relacions

directes amb el consumidor final a través dels nous canals digitals. Tanmateix,

sembla que aquesta no serà la tendència.

Producció i distribució d’energia

• Tradicionalment, sector de l’energia ha estat poc orientat a proporcionar serveis

valor afegit per als seus clients. El Comerç Electrònic ofereix una possibilitat de

canviar aquesta tendència.

• Internet ofereix un nou canal d’accés als consumidors, i permet sofisticats serveis

de valor afegit com ara la consulta online del consum, l’atenció de reclamacions, o

la lectura online dels comptadors amb la possibilitat de conèixer el consum per

hores.

• La desregularització està provocant la desaparició del monopoli geogràfic de la

distribució d’energia, de manera que les companyies que vulguin operar lluny de

les àrees on disposin de xarxes comercials esteses, hauran d’utilitzar el Comerç

Electrònic per a oferir al consumidor un servei personalitzat.

• L’alt volum de transaccions que es realitzen en aquest sector i la diversificació dels

diferents punts d’origen fan que el Comerç Electrònic sigui una alternativa de

comunicació per a les empreses implicades. Es produirà una evolució de l’estàn-

dard EDI a comunicacions basades en Web.

Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs. Concessionaris i reparacions

• En el sector d’automoció, el Comerç Electrònic no implicarà una millora en les

comunicacions amb els subministradors, ja que en aquest sector les aplicacions

EDI han assolit un grau d’implantació molt elevat.

• El Comerç Electrònic no influirà en l’aparició de nous productes, però millorarà la

seva qualitat, gràcies a què facilita la captura d’informació de preferències i sug-

geriments dels clients a través de les Webs.

• La fi de l’exclusivitat en la venda d’automòbils a través de concessionaris, produirà

una aparició de nous intermediaris no-especialitzats, que poden aprofitar les carac-

terístiques del canal electrònic per adquirir un avantatge competitiu.

• El major impacte del Comerç Electrònic en el sector de l’automoció no es preveu

que es produeixi en les vendes online, sinó en el seu ús com a suport de compra.

77


Això suposarà l’aparició d’intermediaris especialitzats en l’assessorament al com-

prador.

• En el cas de produir-se la venta online, els venedors o fabricants oferiran serveis

de valor afegit per Internet, com per exemple integrar assegurances a mida,

finançament i accessoris a mida en l’operació.

Indústria Química

• Les empreses químiques operen en un mercat molt heterogeni (automoció, agri-

cultura, consum, etc.). Aquesta diversificació farà que la incorporació del Comerç

Electrònic requereixi adaptacions a totes les indústries.

• L’impacte més important del Comerç Electrònic en la indústria química es produirà

en la gestió dels clients i en l’optimització de la cadena de subministrament.

• El Comerç Electrònic permetrà disposar d’un canal per a gestionar el cicle de vida

de la relació amb els clients. La relació Business-to-Consumer: Comerç amb el

Consumidor estarà enfocada a reduir ineficiències en els intercanvis d’informació i

a oferir accés les 24 hores a la informació de la companyia.

• Addicionalment es facilitarà la millora de la gestió de la cadena de subministra-

ment entre proveïdors i les indústries químiques gràcies a la possibilitat d’inter-

canvi d’informació i d’integració dels sistemes informàtics corporatius.

Indústria de productes alimentaris i begudes

• Els primers beneficis del Comerç Electrònic en aquesta indústria es trobaran en les

aplicacions Business-to-Business: Negoci entre empreses:

-Millora i reducció de costos en la gestió del lliurament dels productes i oferta de

pagaments electrònics, comandes virtuals, promocions i consulta de magatzems.

-Millora dels processos interns amb la creació de canals electrònics de comunica-

ció entre les entitats financeres, els subministradors i les empreses de transport.

• S’està produint un canvi en el canal de distribució de productes, que s’està dele-

gant a tercers (operadors logístics). Això requereix un procés ràpid i eficient de tra-

mitació de les comandes rebudes per la força de venda que s’assoleix a través de

mecanismes de Comerç Electrònic.

• El primer ús d’Internet és la creació de xarxes per potenciar la gestió amb la força

de vendes, a través de l’oferta d’un accés ubic a la informació dels clients, com ara

l’estat financer i l’estat de les comandes.

• Quant a la relació amb el consumidor final, el Comerç Electrònic se centrarà prin-

cipalment a oferir informació, promocions, servei d'atenció al consumidor i test de

productes nous.

78


07.5 Aspectes claus

Seguretat

Fins que no es garanteixi la seguretat a l’hora de fer negocis en la xarxa, el nombre d’u-

suaris de comerç electrònic serà limitat i l'acceptació del risc per part de les entitats

financeres serà baixa, per la qual cosa el cost de les transaccions serà alt.

Facilitat d’accés

S’ha de facilitar l’accés dels usuaris a les aplicacions:

- Augmentant la penetració dels sistemes actuals d’accés (PC, CableMòdem,

ADSL), millorant els kits o utilitats d’accés i fer-los més còmodes i fàcils d’uti-

litzar per a l’usuari.

- Augmentant l’oferta de terminals per mirar d’abastar el públic objectiu que no

pot o no vol utilitzar els actuals: Web TV’s, ScreenPhone, etc.

- Existència d’un operador local de Cable (Cable i Televisió de Catalunya) que

ofereix accés a Internet a través de cable mòdem d’alta velocitat.

Normativa

Les autopistes de la informació, en general, i més concretament el comerç electrònic,

necessiten d’un marc legal que garanteixi la competència dins del mercat i protegeixi

els drets tant dels usuaris com de les empreses i els proveïdors, etc.

Cultura

Els usuaris i les empreses estan involucrats en un procés de canvi de mentalitat cap a

la utilització de les tecnologies de la informació com a mitjà de comunicació i comerç.

Aquest procés ja està molt avançat a països com els EUA, Suècia, etc.; cotes que, sens

dubte, s’assoliran a la resta dels països occidentals de manera que, a mig termini, s’o-

brirà un camp de negoci important.

Distribució i Logística

La distribució i el lliurament dels productes adquirits per la xarxa serà un punt important

en el desenvolupament del comerç electrònic.

Sorgiran oportunitats per a les empreses de logística, les quals hauran de respondre a

les necessitats de les noves plataformes.

Amplada de banda

L’amplada de Banda és un aspecte fonamental a l’hora d’implementar serveis online.

Les possibilitats que ofereix el cable quant a integració i capacitat superen àmpliament

altres sistemes més convencionals, cosa que es tradueix en un major grau d’ús i una

diferenciació respecte la competència.

79

08R e c o m a n a c i o n s

Els capítols anteriors han descrit els aspectes fonamentals del Comerç Electrònic i els

canvis que s'esperen pels propers anys. A continuació, enumerem algunes recomana-

cions bàsiques que entenem que cal tenir en compte a l'hora de definir el posicionament

de la societat i l'empresa catalanes en aquest procés.

1. Entendre les possibilitats que ofereix el nou canal de relació amb els clients

Internet ofereix un nou canal de possibilitats totalment innovadores per relacionar-se

amb els clients. Les empreses han d'entendre com utilitzar-lo per implantar noves tèc-

niques de màrqueting personalitzat. També han de reconèixer com s'estan modificant

els tipus d'intermediació en el Canal Electrònic i decidir quin es el nou posicionament

en la cadena de distribució.

2. Crear nous productes, millorar els actuals

Cal veure què ofereix Internet més enllà de la venda en botigues virtuals de productes

tradicionals. El Comerç Electrònic permet que alguns productes es millorin amb serveis

online complementaris o que altres puguin ser virtualitzats i modificats completament.

3. Aprofitar l'impacte potencial en la millora dels processos interns de les organit-

zacions

El Comerç Electrònic no es únicament un nou canal de tècnica de màrqueting i venda a

distància, sinó que ofereix múltiples oportunitats per a millorar els processos interns de

les organitzacions en la reducció de costos, la disminució d'infraestructures físiques i la

millora dels temps de resposta.

4. Analitzar el nou marc global

Les empreses han de redissenyar les seves estratègies i dirigir la seva perspectiva cap

a un marc més extens que el present. Els canals electrònics multipliquen les oportuni-

tats de negoci, però també impliquen nous tipus de competidors, distants geogràfica-

ment i, en molts casos, d'estructures i sectors diferents dels actuals. Cal analitzar qui-

nes aliances s’han establir per mantenir la competitivitat en les noves cadenes de valor.

80


5. Construir un marc legal que faciliti el canvi

El marc legal pel Comerç Electrònic està actualment en procés de definició. El Govern

ha de treballar amb les empreses catalanes per tal d’identificar els seus requeriments i

poder influenciar amb ells el procés regulador.

81

R e c o m a n a c i o n s

Estudi sobre el Comerç Electrònic a Catalunya - tinet.cat · 02.1 Comerç Electrònic: Nou model...

Documents

Transcript of Estudi sobre el Comerç Electrònic a Catalunya - tinet.cat · 02.1 Comerç Electrònic: Nou model...