ESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYS

2

Click here to load reader

Transcript of ESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYS

Page 1: ESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYS

ESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYS

Per primera vegada, un estudi quantifica l’impacte que el turisme ha tingut els darrers deu anys a la Garrotxa. Després de la petició feta en aquest sentit pel Consell Consultiu de Turisme –òrgan format pels màxims representants del sector turístic públics i privats- el Consell Comarcal de la Garrotxa, Turisme Garrotxa i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural van encarregar un informe sobre la repercussió que aquest sector ha tingut a la comarca des del 2001, any d’obtenció de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), i fins al 2010. El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, ha assegurat que “a més de disposar d’una diagnosi que confirmi les impressions del sector, aquesta anàlisi també ha de fixar el programa d’actuacions dels propers 5 anys a la Garrotxa” coincidint, aquest 2011, amb la renovació de la CETS. El treball que ha realitzat l’empresa ALS (Advanced Leisure Services) ha permès conèixer l’evolució de l’oferta turística de la Garrotxa en el període comprès entre el 2001 i el 2010. Durant aquest temps, l’allotjament reglat ha tingut un augment de 118 establiments i 1.449 places, amb un increment promig interanual de 9,7% en el cas dels negocis que s’han obert i un 2,9% de crescuda de les places. L’augment més significatiu s’han produït en els apartaments turístics: a l’any 2001 es tractava d’una modalitat d’allotjament que només oferien 5 empreses amb un total de 80 places disponibles mentre que al 2010 s’ha arribat a les 548 places repartides entre 36 establiments. El turisme rural també ha crescut de forma significativa: ha passat de les 49 cases l’any 2001 amb una capacitat de 445 places als 985 llits del 2010 distribuïts en 116 negocis. També cal tenir en compte una modalitat d’allotjament que es dirigeix especialment al públic escolar i joves, com són les cases de colònies, albergs de joventut i les granges escola. Aquests són establiments molt importants per la comarca que s’han mantingut al llarg dels últims deu anys: en l’actualitat hi ha 22 establiments amb 1672 places de les quals el 75% són cases de colònies. Quant a l’oferta de restauració de la Garrotxa també ha augmentat ja que ara hi ha 249 negocis, 132 més respecte al 2001. Pel que fa a la demanda turística de la Garrotxa, l’any 2010 la comarca va rebre 355.735 persones, 59.543 més que al 2001. Per tant, en els últims deu anys el número de visitants s’ha incrementat en un 2,17% anual de promig, és a dir, a raó de 6.616 persones cada any. Per conèixer el perfil de les persones que visiten la Garrotxa, s’han fet 500 enquestes durant els mesos de juliol i agost. Les famílies (48%) i les parelles (37%) són els principals visitants de la comarca. L’origen dels visitants és principalment nacional (81%) destacant que el 42% són de Barcelona i la seva àrea metropolitana, seguits dels habitants de la comunitat de Madrid i València. La principal raó que els ha portat a la comarca és per gaudir de la natura (69% dels entrevistats es van decantar per aquesta opció, 76% si s’inclouen aquelles persones que vénen atretes pels volcans). Els altres motius per visitar la Garrotxa són per descansar (32%), veure el patrimoni cultural (25%) i realitzar activitats (17%). Dels enquestats, un 29% són excursionistes d’un dia mentre que un 30% fan una estada mitjana de 2 a 3 dies a la comarca. El vicepresident de Turisme Garrotxa, Gerard Xifra, ha destacat “la importància d’aquest estudi per disposar d’unes dades que ens indiquin cap a on hem d’anar amb qüestions molt diverses com, per exemple, la promoció turística que hem de fer a les comarques de Lleida, amb les hem quedat més ben comunicats amb l’obertura del túnel de Bracons, entre molts altres aspectes“.

Page 2: ESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYS

Una altra de les dades que posa de manifest l’estudi és que entre els anys 2001 al 2010 a la Garrotxa s’han invertit més de 99 milions d’euros en la construcció i creació d’equipaments d’ús turístic i en portar a terme millores en l’espai públic. L’aportació del sector públic a través dels Ajuntaments, Consell Comarcal de la Garrotxa, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i el Consorci de Protecció de l’Alta Garrotxa ha anat acompanyada d’una important contribució per part de la iniciativa privada. L’informe, d’altra banda, xifra en 700 milions d’euros la massa monetària que ha generat el turisme en els municipis de la Garrotxa en els últims deu anys. En termes d’ocupació en aquest temps, s’han generat 8.639 llocs de treball, el 70% dels quals per l’efecte directe del turisme, i ha suposat uns ingressos tributaris de 160 milions d’euros. A més, l’activitat econòmica generada pel turisme a la Garrotxa contribueix al Producte Interior Brut entre un 7 i un 9%. Segons conclou l’estudi, es tracta d’un sector que genera ocupació directa i que contribueix a generar llocs de treball, atribuïbles, entre altres qüestions, al model de col·laboració públic-privat instaurat a la Garrotxa a l’hora de consensuar les polítiques turístiques. El director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Xavier Puig, sosté que l’informe “avala que anem pel bon camí: que va ser un encert que al 2001 des del Parc féssim extensiva la Carta Europea de Turisme Sostenible a tot el territori”. A partir d’aquest informe, l’empresa ALS i Turisme Garrotxa es posaran a treballar per definir les actuacions de futur a seguir en base als resultats obtinguts, que es donen a conèixer aquest dijous 27 d’octubre al Casal Marià d’Olot en el marc d’una jornada de treball per renovar la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). Aquesta segona sessió per renovar la CETS té per objectiu recollir i ordenar les iniciatives que sorgeixin del seu teixit social. Hi participen tots el organismes i entitats de la comarca relacionats amb el turisme, però també els empresaris i tècnics del sector: el Consell Comarcal, Turisme Garrotxa, el Parc Natural, el Consorci de l’Alta Garrotxa, la Fundació Garrotxa Líder, Adrinoc, la Fundació d’Estudis Superiors, les Oficines de Turisme, l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa, el Patronat de Turisme de Girona, l’Observatori del Paisatge, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial, els ajuntaments i patronats municipals, les associacions professionals del turisme i la Universitat de Girona. La tasca a dur a terme consisteix a recollir les actuacions del Pla anterior que hagin de tenir continuïtat i definir les noves iniciatives previstes per al període 2011-2015. El Pla haurà de donar resposta al temes que planteja la Carta Europea en els seus 10 principis. Per això, el treball s’estructura en les taules de treball següents:

1. Protecció i valorització del patrimoni natural, cultural i històric. 2. Millora de la qualitat de l’oferta turística. 3. Comunicar, informar i sensibilitzar. 4. Creació d’una oferta turística específica. 5. Preservació i millora de la qualitat de vida de la població local. 6. Ordenar i gestionar la freqüentació turística.

El nou Pla d’actuació que sorgeixi d’aquestes jornades serà validat en una altra sessió, el 13 de desembre i, un cop aprovat per la Junta de Protecció de la Zona Volcànica, serà tramès a la Federació Europarc, que designarà un auditor que verificarà si compleix els requisits establerts. En cas afirmatiu, la Garrotxa podrà renovar, per tercer cop consecutiu, la seva Carta Europea del Turisme Sostenible. Aquest reconeixement, del qual la Garrotxa gaudeix des del 2001, suposa una garantia de bona gestió a fi que el turisme representi tant una oportunitat econòmica per al desenvolupament, com un factor que contribueixi a la conservació efectiva dels seus valors naturals i culturals. El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural continua així la seva trajectòria de fer compatible la conservació i el desenvolupament sostenible.

Olot, la Garrotxa, 27 d’octubre de 2011