Estudi de l’agricultura social a Lleida · fenomen que és resultat tant de que explotacions...

Estudi de l’agricultura

social a Lleida

Anna Carceller i Roca

Pràctiques en empresa del Màster Enginyeria Agronòmica

Ajuntament de Lleida

Setembre 2015

i

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 3

1.1 Concepte d’Agricultura Social (AS) ....................................................... 3

1.2 Quins beneficis proporciona l’Agricultura Social? ................................ 6

1.3 Situació actual de l’Agricultura Social a Catalunya. .............................. 7

1.4 L’Agricultura Social a Lleida. ................................................................ 8

2. Objectius. ................................................................................................... 10

3. Metodologia. .............................................................................................. 10

4. Resultats. ................................................................................................... 10

4.1. Llistat d’entitats de Lleida que realitzen projectes d’Agricultura Social

10

4.2. Entrevistes a entitats. ............................................................................ 12

� Associació Agrupa’t .......................................................................... 12

� Associació Antisida de Lleida ........................................................... 14

� Fundació Arrels Sant Ignasi .............................................................. 20

� Aspid ................................................................................................. 24

� Punt Eco ............................................................................................ 27

� Ajuntament de Lleida - Serveis Socials ............................................ 29

� Fundació Privada ILERSIS (SHALOM)........................................... 31

� Centre Assistencial Sant Joan de Déu ............................................... 33

5. Conclusions ............................................................................................... 35

6. Bibliografia ................................................................................................ 37

Estudi de l’agricultura social a Lleida

3

1. INTRODUCCIÓ

Com en molts altres països, a Catalunya les activitats agràries i determinades

àrees rurals estan vivint una crisi econòmica i social (Guirado et al, 2015), degut a una

intensificació i industrialització de l’activitat agrària i al flux migratori camp-ciutat, que

ha comportat una disminució del poblament de les àrees rurals. Una alternativa enfront

aquesta situació és poder aconseguir multifuncionalitat de l’agricultura, creant una

diversificació econòmica en el medi rural per mitjà del desenvolupament d'activitats,

com ara el turisme rural i la transformació agroalimentària (Pomar i Tendero, 2015).

Des de fa anys a Catalunya estan sorgint iniciatives que pretenen aconseguir la

sostenibilitat ambiental, social i econòmica de les explotacions, com són exemples: la

agricultura de proximitat, Km 0 i l’Agricultura Social (AS) (Guirado et al, 2015). En

aquest context, l’agricultura social és una activitat que pot oferir ocupació, col·laborar

en el desenvolupament rural i sostenible, així com oferir noves formes de producció i

comercialització dels productes agraris, proporcionant noves funcionalitats i significats

a la pràctica agrícola, més enllà de la pròpia funció productiva i aportant nombrosos

beneficis (Guirado et al., 2013).

1.1 Concepte d’Agricultura Social (AS)

La utilització de l’agricultura com a estratègia per a la integració de determinats

col·lectius en risc d’exclusió social és una pràctica amb un llarg recorregut en diferents

països europeos (Guirado et al, 2014).

L’Agricultura Social (AS) ha sorgit com a sector emergent en els darrers deu

anys en el món rural europeu (Guirado et al., 2013). És un concepte derivat del terme

anglès Social Farming. S’entén l’AS com un conjunt d’experiències que utilitzen els

recursos locals/ agraris i/o naturals per tal de promoure la salut, ocupació i apoderament

personal (Guirado et al, 2014).

L'Agricultura Social és un concepte bastant nou i engloba un ampli ventall

d’activitats (Guirado et al, 2015), que a través de l’agricultura promouen accions

terapèutiques, educatives, d'inserció sociolaboral i/o de millora de les condicions de


4

vida de les persones que hi participen i de l'entorn on es desenvolupen (Pomar i

Tendero, 2015). L’interès per l’AS recau en la percepció sobre la potencialitat i

l’impacte positiu que té l’activitat en l’impuls de l’agricultura i l’aprofitament dels

recursos rurals, no només en la seva vessant productiva, sinó també en la cohesió social

i el benestar físic i mental de les persones, essent una clara estratègia de

desenvolupament local i una aposta per una economia social, ètica i solidària (Tulla et

al, 2014). L’agricultura Social va enfocada a treballar amb diferents col·lectius de

persones en risc d’exclusió social, les quals sovint presenten una falta d’apoderament.

Aquests col·lectius engloben: persones amb discapacitats físiques i mentals, persones

que volen deixar la drogoaddicció, persones en centres penitenciaris, joves amb fracàs

escolar, gent gran, dones maltractades i actualment també, persones en atur de llarga

durada i explotacions agràries poc competitives, entre d’altres (Guirado et al, 2015).

Així doncs les activitat de l’AS tenen doble funcionalitat, per una banda realitzar

activitats rendibles econòmicament i per altra banda que aquesta tingui una important

càrrega de responsabilitat social (Guirado et al, 2015).

L’AS es presenta com a pràctica agrícola innovadora, que crea l’emergència

d’un nou paradigma agrosocial (Sevilla Guzmán, 2007), una nova pagesia (Monllor,

2013 ) i la multifuncionalitat de l’agricultura (Armesto,2005).

Les funcions de l’AS s’orienten més cap a la promoció d’ocupació de persones

en risc d’exclusió social, tot i que alguns col·lectius també precisin atencions

terapèutiques i millores en salut, mental i físics, el qual fa més referència al concepte

d’agricultura i horticultura terapèutica .

Degut a que no hi ha una paraula única que determini les activitats relacionades

amb l’AS, han aparegut diferents conceptes per referir-se a aquesta (Tulla et al, 2014).

La xarxa SoFar va divulgar el concepte de Social Farming (Agricultura Social), per

designar aquest fenomen, però altres iniciatives, s’hi han referit com a Green Care, un

concepte transversal (Taula 1), en el qual s’inclouria l’AS. El green care és un concepte

que acull un ampli ventall d’activitats i pràctiques en les que l’ús de la natura per a

promoure beneficis en la salut física i mental de les persones és el denominador comú

(Guirado et al, 2013).


5

Taula 1. Classificació d’activitats vinculades al Green Care en funció de la seva interacció amb els elements naturals (Guirado et al, 2013)

Quan ens referim a l’AS excloem les activitats amb finalitats únicament

terapèutiques i de promoció de la salut (taula 1 i 2) i ens centrem tots aquells projectes

que tenen com a objectiu, per una banda la realització d’una activitat econòmicament

rendible i alhora una important càrrega de responsabilitat social. Evidentment, no

exclou que es duguin a terme processos terapèutics i de rehabilitació a les experiències

d’AS (Guirado et al, 2013).

Taula 2. Classificació de les activitats vinculades amb l’AS i el Green Care Font: Di Iacovo, O`Connor (2009).


6

En funció dels objectius perseguit per les iniciatives d’AS es poden distingir

iniciatives orientades a l’atenció sanitària, la inserció sociolaboral o a finalitats

educatives i pedagògiques (Pomar i Tendero, 2015).

Així doncs, les àrees d’actuació a nivell Europeu de l’AS són diverses:

• La teràpia

• La inserció laboral

• La inclusió en l’àmbit escolar

• El treball amb persones i col·lectiu en risc extrem d’exclusió social

• La promoció de petits agricultors i artesans

• Les activitats socio-recreatives

1.2 Quins beneficis proporciona l’Agricultura Social?

L’AS combina el potencial econòmic i pel desenvolupament local que

proporciona l'activitat agrària amb l'efecte positiu, que té per a les persones la

realització de les feines del camp, del seu benestar físic i mental (Pomar i Tendero,

2015).

Els beneficis que aquesta proporciona són per una banda, proporcionar noves

funcions a l’agricultura (Tulla et al, 2014), la recuperació de terres en desús, l’increment

d’ingressos en la pagesia, ajudant així al desenvolupament agrícola i rural, així com una

producció agrícola més sostenible, que respon a les necessitats que cada cop més

aposten les àrees urbanes i rurals (Tulla et al, 2014), produccions on s’integrin valors

socials, ambientals, territorials i econòmics, és a dir, una agricultura ecològica, ètica i

solidària (Guirado et al, 2015).

Per altra banda, els beneficis sociosanitaris a diferents nivells, per les persones

que treballen en les activitats d’agricultura social. Diversos estudis mostren com

l’agricultura proporciona nombrosos beneficis pels treballadors; tant físics, en els

que destaquen l'adquisició de major força física i la millora de les habilitats

motrius, efectes en la salut mental, obtenint un augment de l'autonomia i

l'autoestima, beneficis a nivell cognitiu i en l'adquisició d'hàbits quotidians

saludables, i per últim en relacions socials, en la que es percep una millora en les


7

habilitats de socialització i el foment de la creació de xarxes socials sòlides. Tots

aquests beneficis proporcionen una millora en les condicions de vida de les persones

que hi participen, sentint-se útils i donant valor a les seves capacitats, apoderant a les

persones en situació de risc d’exclusió i possibiliten que es relacionin amb persones de

fora del seu cercle social habitual (Pomar i Tendero, 2015).

1.3 Situació actual de l’Agricultura Social a Catalunya.

Va ser entre l’any 1965 i 1975 quan van començar les primeres experiències

d’AS a Catalunya, principalment dedicades a treballar amb col·lectius de discapacitats a

l’àrea periurbana de Barcelona (Guirado et al, 2015). És des de l’any 2008 que s’activen

i agafen més força moltes iniciatives d’AS, que en els últims anys han anat en augment,

fenomen que és resultat tant de que explotacions agràries preexistents hagin incorporat

serveis d'atenció a les persones, com de que hagin sorgit noves iniciatives que combinen

la producció agrària amb l'acció social (Pomar i Tendero, 2015).

Actualment a Catalunya encara es tracta d’un fenomen incipient (veure Taula 3).

Tabla 3. Aproximació a la dimensió i tipologia de les iniciatives d’AS en el context europeu (2008). Font: Projecte So Far (Di Iacovo, O`Connor (2009) i (Guirado et al , 2013) País Privada Pública Altres Total Bèlgica 258 38 12 308

França 200 0 700 900 Alemanya 12 150 0 162 Irlanda 2 92 12 106 Itàlia 150 75 450 685 Països Baixos 746 83 10 839 Eslovènia 4 6 5 15 Catalunya (1) 39 0 0 39 TOTAL 1411 444 1189 3054

L’AS s’ha desenvolupat principalment com a eina d’inserció sociolaboral i com

a teràpia ocupacional, per donar resposta a les necessitats del col·lectiu de persones amb

discapacitat intel·lectual (Tulla et al, 2014).

La majoria d'iniciatives d'AS, realitzades a Catalunya, treballen amb persones

amb discapacitat i/o trastorn mental, així com amb persones en situació de vulnerabilitat

social per causes socioeconòmiques (Pomar i Tendero, 2015).

A partir d’un estudi DAFO realitzat per Guirado et al, (2015), les recomanacions

d’accions estratègiques (veure taula 4) per l’impuls de l’AS a Catalunya són varies:


8

Taula 4. Eix de treball i estratègies per l’impuls de l’AS a Catalunya (Guirado et al, 2015) EIX DE TREBALL ACCIONS ESTRATÈGIQUES

1. Context social i econòmic 1.1. Foment de l’AS com a sector de l’economia social 1.2. Difusió i visibilitat de l’AS

2. Consolidació del sector i impuls de l’AS

2.1. Elaboració d’un marc jurídic/normatiu propi 2.2. Inclusió de l’AS en les polítiques públiques 2.3. Avaluació del retorn social i eficiència dels recursos públics

(SROI) 3. Dotació de recursos i

infraestructures 3.1. Accés a vies alternatives de finançament 3.2. Reserva de terres per l’AS

4. Cohesió interna del sector 4.1. Creació d’una plataforma d’AS 5. Ampliació i extensió de l’AS 5.1. Diversificació de les experiències d’AS

5.2. Foment de l’AS com a estratègia de desenvolupament local 5.3. Formació específica pels professionals del sector

Tot i el desenvolupament continu, l’AS és encara un fenomen incipient a

Catalunya.

Segons aquest mateix estudi, les debilitats actuals de l’AS a Catalunya són

degudes principalment:

• Les experiències de l’AS a Catalunya són encara força novelles.

• Manca d’interacció� entre el sector agrari i el sector de l’atenció�

sociosanitària, i amb altres sectors com els de la rehabilitació� de les

addiccions o el penal.

• Majoritàriament es tracta d’entitats que depenen de finançament públic.

• Rendiments productius molt baixos, dificultant la inserció al mercat.

1.4 L’Agricultura Social a Lleida.

La ciutat de Lleida és per tradició ciutat d’horta i fructicultura. L’agricultura ha

estat des de fa molts anys un motor econòmic molt important per la ciutat. Les idònies

característiques del territori que envolten la ciutat, l’Horta de Lleida, permeten que en

aquesta sigui accessible i fàcil poder desenvolupar activitats agràries. A causa del

desenvolupament industrial es poden trobar al voltant de la ciutat moltes zones de

l’Horta amb camps agrícoles totalment abandonats.

Degut a un augment en l’interès, per part de la població, en el desenvolupament

sostenible i rural, conceptes com la sobirania alimentària i/o noves maneres de produir,

l’AS es pot presentar a Lleida com una iniciativa agrària amb moltes possibilitats.


9

Des de fa anys i en continu creixement, diverses entitats socials de Lleida estan

endinsant-se en el món de l’AS i de l’agricultura terapèutica, trobant una nova eina amb

molts beneficis pels usuaris participants.


10

2. OBJECTIUS.

Aquest estudi preten censar i avaluar la situació actual de l’AS a la ciutat de

Lleida, analitzant les diferents entitats de la ciutat, valorant la seva tasca, coneixent els

mètodes de treball, millores necessàries i propostes futures, per poder fer una valoració

global de la situació d’aquestes.

3. METODOLOGIA.

Per una banda s’ha realitzat una cerca d’informació referent a l’AS en general.

Per altra banda s’ha realitzat un estudi acurat de les diferents entitats que desenvolupen

tasques d’AS a la ciutat de Lleida.

Primerament s’ha fet un llistat de les entitats que desenvolupen projectes d’AS a

Lleida, per tal de tenir un primer cens i poder quantificar-les.

En segon lloc s’han realitzat entrevistes a vàries de les entitats implicades, per

tal de valorar la seva situació actual, la metodologia realitzada, els inconvenients

detectats, la valoració de la seva activitat i propostes de futur per poder seguir tirant

endavant l’AS a Lleida. Les entitats han estat entrevistades a partir d’una enquesta de

resposta oberta, on es tracten els diferents aspectes de l’entitat i es concreten els

aspectes de treball dels horts socials/terapèutics i els resultats i valoracions obtingudes

fins al moment.

4. RESULTATS.

A continuació es mostren resultats generals obtinguits així com les enquestes

completades de cada una de les entitats entrevistades.

4.1. Llistat d’entitats de Lleida que realitzen projectes d’Agricultura

Social

Les entitats entrevistades s’han diferenciat en funció de la tipologia del seu

projecte, que concorda amb l’objectiu perseguit per a cada entiat: projectes d’Insercio


11

socio-laboral o Terapètuics, tot i que en molts casos estan relacionats i s’abarquen o

aconsegueixen els dos objectius de manera simultànea.

Taula 5. Entitats de Lleida que desenvolupen projectes d’agricultura socials.

Nom de l’entitat Nùmero d’usuaris

Tipologia del projecte

Lloc Dinamització

Associació AGRUPA’T 10 Terapèutic-Inserció

sociolaboral PuntEco Propi

Associació Antisida de Lleida

4 Inserció sociolaboral Horts municipals

de Rufea Propi + Tècnic

Fundació Arrels Sant Ignasi

8 Terapèutic- Inserció

sociolaboral Horts municipals

de Rufea Propi + Tècnic

Associació ASPID 11 Terapèutic Horts municipals

de Rufea Propi

Ajuntament de Lleida – Serveis Socials

10 Terapèutic - Inserció

sociolaboral Horts municipals

de Rufea Propi – PuntEco

Associació Shalom- Ilersis

10 Terapèutic Horts municipals

de Rufea Propi + voluntari

Associació CASA 10 Terapèutic - Inserció

sociolaboral

PuntEco Propi

Associació FES SALUT 10 Terapèutic - Inserció

sociolaboral

PuntEco Propi

Residència INTRES 18 Terapèutic Residència Intres PuntEco

Llar Santa Tereseta 10 Terapèutic Llar Santa Teresa PuntEco

El Xop (1) ?

Hort per discapacitats visuals.

El Xop Propi

Empresa Punt Eco Agroambiental (2)

- Terapèutic PuntEco Propi

(1) No s’han pogut obtenir les dades.

(2) L’empresa PuntEco ofereix parcel·les i/o assessorament per entitats en projectes d’horticultura terapèutica. A les seves instal·lacions al Sot del Fontanet acullen entitats i també acompanyen projectes a les instal·lacions pròpies de cada entitat. En aquesta a taula no s’hi han comptabilitzat els usuaris ja que ja queden comptabilitzat a les entitats.


12

4.2. Entrevistes a entitats.

� ASSOCIACIÓ AGRUPA’T

1 -Nom de l’entitat

AGRUPA’T

2 - Data entrevista. 9 Juliol 2015

3 - Descripció breu de l’entitat

Associació sense ànim de lucre que treballa amb persones que tenen problemes amb les drogodependències. Des d’una vessant de l’apoderament personal, on la participació activa per par de la persona, és imprescindible per a la seva evolució terapèutica.

4 -Responsable del projecte i dades de contacte Ruben Gavilà 607334253

5 - Data d’inici: 2012

6 -Públic objectiu: Persones amb problemes de addiccions a les drogues

7 - Quantitat d’usuaris participants: 8/10

8-Membre responsable de l’activitat i formació d’aquest:

Marc i Ruben

9 - Objectiu del projecte

Oferir un espai d’horticultura terapèutica.

Aprendre un ofici.

Cobrir necessitats bàsiques.

Treballar l’auto cura del propi cos mitjançant un hort.

10.Lloc de desenvolupament de l’activitat i característiques de l’hort

Punteco.

1 - Activitats realitzades

Planificació de l’hort.

Fer l’hort.

Plantar, treure les herbes, i tot el específic d’un hort.

12 - Organització i funcionament setmanal

Es reparteix la feina, s’agafen responsabilitats, i es treballa en equip

Setmanalment es passa una fitxa on es registra el que s’ha de fer

13 - Compteu amb voluntaris de l’entitat pel projecte?

Sí

14 - Resultats obtinguts fins al moment


13

Tot i la dificultat del col·lectiu amb el compromís i la constància, s’ha creat un grup fix de persones que participen activament, i s’ha notat millora a nivell físic, psicològic i motivacional.

15 - Dificultats detectades

El fred al hivern i la calor de l’estiu, dificulten molt la participació.

La especificitat del col·lectiu, fa que no adquireixin el nivell de compromís òptim per poder fer l’activitat correctament

16 - Necessitats de millora

Adaptar horaris a la climatologia, poder accedir de forma autònoma per treballar l’hort

17 - Perspectives de futur

Continuem apostant per fer l’hort terapèutic, ja que es veuen millores substancials

18 - Finançament del projecte/ Subvencions

Tenim dificultats amb el finançament, i ha de sortir de la partida pressupostària general de l’entitat

19 - És tracta d’una activitat amb objectius productius comercials? Us agradaria entrar en el món laboral amb l’activitat d’agricultura social?

De moment no hi ha objectius productius, els productes de l’hort son d’auto consum.

20 - És una activitat remunerada als usuaris o teniu la intenció de que així sigui?

No

21 - Valoració global

Valoració positiva, fa tres anys que funcionen i volem continuar amb el projecte d’horticultura terapèutica,


14

� ASSOCIACIÓ ANTISIDA DE LLEIDA

1 - Nom de l’entitat

ASSOCIACIÓ ANTISIDA DE LLEIDA

Nom del projecte

CULTIU EN POSITIU

2 - Data entrevista. Dilluns 3 d’agost de 2015


L’Associació Antisida de Lleida és una organització no governamental que treballa en el camp de la Sida. Es va fundar l’any 1989 com una delegació de l’Associació Antisida de Catalunya fins l’any 1991, quan es va convertir en una entitat independent a través de la seva inscripció amb núm. 1370 en el registre d’associacions del Registre de Lleida.

Va iniciar la seva activitat principal en donar suport i atenció al malalt de la sida i/o als seus familiars. A mesura que incrementaven les necessitats socio-personals i que requerien al mateix temps d’una intervenció comunitària, va anar ampliant el seu marc d’intervenció amb projectes tant a nivell preventiu com assistencial.

Les finalitats de l’entitat són:

Fomentar la informació, la prevenció, el suport, la defensa de la imatge i de la dignitat com a persona portadora del Virus d’Immunodeficiència Humana (VIH) i/o de la malaltia de la sida.

Promoure programes de prevenció, de sensibilització i conscienciació dirigits a la societat en general i en especial a col·lectius com dones, adolescents, treballadors/es sexuals, població immigrada, HSH (homes que tenen sexe amb homes), persones amb problemes d’addicció, persones que han estat o estan privades de llibertat i professionals que treballen amb els col·lectius abans descrits.

Promoure la posada en funcionament de recursos per a donar una cobertura integral del col·lectiu de persones afectades pel VIH i o la sida que no estiguin resoltes pel sistema públic d’atenció sanitària i social.

Promoure la realització d’activitats i programes relacionades amb les finalitats d’aquesta associació en l’àmbit de la cooperació internacional i per al desenvolupament.

Promoure l’intercanvi, la reflexió, la investigació i el treball conjunt com la col·laboració amb altres entitats amb els mateixos interessos per tal de millorar els supòsits abans esmentats.

La població a la que atén:

Joves i adolescents

Pares i mares, professionals en l’àmbit educatiu, socio-sanitari

Treballadors/es del sexe (TS)

Persones migrades

Persones amb VIH i/o sida i les seves famílies

Col·lectiu LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals)

Persones amb problemes d’addicció

Persones privades de llibertat

Població en general

El Pla d’Actuació de l’entitat en actualitat compta amb 23 projectes en l’àmbit de la prevenció i promoció de la salut, l’àmbit de l’atenció a les persones, l’àmbit de la cooperació internacional i de visibilització i treball en xarxa.


15

L’Associació disposa de seu a Lleida ciutat, Pont de Suert, Balaguer i la Seu d’Urgell. L’àmbit d’actuació és principalment la província de Lleida. Sent una entitat que ofereix també els serveis en l’àmbit estatal i internacional.

4 - Responsable del projecte i dades de contacte

Xus Iglesias.

Coordinadora Associació Antisida de Lleida. C/Lluís Besa nº17 Baixos. Lleida.

Telf:973261111

5 - Descripció del projecte

Aquest projecte s'emmarca dins de l'àrea d'atenció a les persones en risc d'exclusió social que atén l'Associació Antisida de Lleida, com; persones amb vih + i / o malaltes de sida, ex drogodependents, persones que han estat privades de llibertat i treballadors/es del sexe que vulguin optar per un altre treball. L'objectiu d'aquest és afavorir la inserció sociolaboral de les persones, a través de la capacitació, orientació, suport i acompanyament durant procés de formació i inserció laboral a un hort urbà propietat de l'Associació Antisida de Lleida.

El projecte intenta donar resposta a tot un seguit de necessitats que presenten els beneficiaris del programa en temes d’inserció sociolaboral. Moltes de les persones que fa temps que no estan treballant activament, veuen les seves habilitats sociolaborals deteriorades i minvades. D’aquesta manera, el projecte intenta acompanyar i donar suport en el procés de rehabilitació d’una manera holística, és a dir, tenint en compte les diferents àrees de la vida (família, xarxa social, treball, aspectes econòmics, de salut, etc.) a través d’intervencions continuades, personalitzades, adaptades a les necessitats i capacitats de cadascú i, sobretot, pràctiques.

Les fases d’intervenció del projecte són:

En una primera fase: apareix l’acollida i el diagnòstic d’ocupabilitat, en que es dissenya l’itinerari a seguir en cada un dels beneficiaris/àries i cal ser acceptat per ambdues parts (usuari i tècnic).

Segona fase: seguiment i aplicabilitat de l’itinerari marcat. Apareix la diversitat i la flexibilitat tenint com a protagonista a la persona demandant.

Finalment, l’última part del procés, apareix la part més pràctica i pragmàtica, que permet plasmar tots els coneixements que s’han adquirit durant l’itinerari. Es contractarà a quatre usuaris per conrear i explotar un hort urbà, què té com a finalitat principal abocar les habilitats prelaborals adquirides i observar-ne els resultats. Valors i actituds com l’esforç, la responsabilitat, la cura, la constància i el respecte cap a la natura, a més dels coneixements tècnics i específics que requereix l’activitat, es treballen transversalment durant tot el procés. (aquesta darrera fase ara no és possible per manca de finançament i els usuaris hi participen de forma voluntària)

El cultiu no només és un benefici que recaigui directament sobre les persones beneficiàries del projecte, sinó que els productes que se’n conreen, es distribueixen entre aquelles persones que es troben en una situació de vulnerabilitat, que són ateses per l’entitat i que es valora fer un ajut puntual d’aliments. Per tant, el benefici és doble. Per una part, els usuaris que conreen l’hort, veuen com el seu esforç i habilitats serveixen per donar suport a altres persones que es troben en situacions complexes i, per altra banda, els receptors dels aliments obtenen productes sans per cobrir necessitats bàsiques.

6 - Data d’inici: Juliol 2012

7 - Públic objectiu: Hauríem de distingir dues tipologies de públic objectiu:

Beneficiaris directes: adreçat a persones seropositives ateses per l’Associació que es troben en programes d’inserció laboral de l’entitat (majoritàriament amb certificat de discapacitat derivat de la seva seropositivitat, en risc d’exclusió social, aturats i alguns exdrogodepenents)

Beneficiaris indirectes: a través de la recepció dels productes cultivats. Es distribuiran a aquelles persones que es troben en una situació de vulnerabilitat, que són ateses per


16

l’entitat o altres entitats i que es valora que tenen necessitat d’aliments frescs, sobretot famílies amb nens

8 - Quantitat d’usuaris participants:

Aquest projecte està pensat per la participació activa de 4 usuaris que fan les tasques de peó agrícola.

De forma indirecta, com a persones beneficiàries dels productes produïts al hort, sobre unes 20 famílies, que suposa aproximadament uns 45 adults i 24 infants. Tot i que aquestes dades varien en funció de la producció de l’hort.

9 - Membre responsable de l’activitat i formació d’aquest:

Coordinadora de projectes de l’entitat

Tècnic Agrícola

Insertora laboral

Educador


Els objectius del projecte Cultiu en Positiu són:

Generals:

- Afavorir la inserció sociolaboral a través d'estratègies de capacitació de persones en risc d'exclusió social, concretament, persones seropositives, ex-drogodepenents, persones que han estat privades de llibertat i treballadors / es del sexe.

- Potenciar les habilitats pre-laborals (puntualitat, imatge, actitud, habilitats comunicatives, resolució de conflictes, constància, etc.) a través del cultiu i treball en un hort.

-Sensibilitzar als beneficiaris/àries ja capacitats envers a les d’altres persones que presentin necessitats bàsiques d’alimentació i en facin demanda a l’entitat a través del repartiment dels aliments produïts.

Específics:

- Facilitar i reforçar la presa de consciència del treball com a mitjà per aconseguir una vida digna, autònoma i normalitzada.

- Promoure el reconeixement de la formació i el reciclatge com a element afavoridor de la millora de les seves condicions d'ocupabilitat.

- Capacitar a les persones que es troben en situació d'exclusió social per enfrontar-se a la recerca d'ocupació, coneixent les estratègies i instruments a utilitzar, aprofundint en les actituds i habilitats necessàries per mantenir el lloc de treball, així com el funcionament del mercat laboral.

- Afavorir l'accés d'aquestes persones a ofertes de treball i recursos de formació disponibles, facilitant el contacte telefònic, el transport i realitzant acompanyaments, etc.

- Aconseguir la incorporació efectiva a un lloc de treball.

- Afavorir el manteniment del lloc de treball a través del seguiment laboral personalitzat.

- Potenciar les habilitats i capacitats prelaborals a través del treball en un hort.

-Aconseguir prendre consciència de valors com l’esforç, la constància i l’altruisme a través del repartiment d’aliments a persones que ho necessitin.

11 - Lloc de desenvolupament de l’activitat i característiques de l’hort

Es tracta d’un hort urbà, ubicat a la partida de Rufea de Lleida, que cedeix la regidoria de medi ambient i Horta de l’Ajuntament de Lleida, llogant parcel·les anualment. Una de les condicions per a poder fer hort en aquesta zona és que realitzi cultiu ecològic. Al inici del projecte, es conreaven 500 m2, i ara ja fa un any es realitza l’hort conjuntament amb l’Associació ANTISIDA de Lleida i l’hort ocupa una superfície de 1000m2.

Seu social de l’entitat



17

Cal diferenciar d'una banda entre les activitats realitzades per la tècnica d'inserció laboral referents al projecte Capacita't que inclou tots els usuaris de l'entitat acollits a aquest programa i d'altra banda les activitats realitzades pel tècnic agrícola amb els usuaris seleccionats per a portar a terme el projecte del treball en un hort i el repartiment dels aliments obtinguts, que tot i formar part del projecte Capacita't i estar-ne en contínua coordinació, realitza unes activitats concretes per tal d'assolir els objectius proposats.

Activitats generals del projecte Capacita't realitzades per la tècnica en inserció laboral relacionades amb l'atenció a les persones beneficiàries: acollida, sessions informatives, entrevistes d’acollida i recepció de la demanda d’ocupació, entrevistes per a l'anàlisi i diagnòstic d'ocupabilitat, entrevistes d'orientació, tallers de promoció sòciolaboral, entrevistes individuals de capacitació i seguiment, itineraris d'inserció, demandes d'ocupació, currículums i cartes de presentació actualitzades.

Activitats concretes realitzades relacionades amb el treball en un hort: formació teòrica abans de l’inici del treball sobre el terreny sobre agricultura en general, la preparació del terreny, el reg, la fertilització, el control de plagues, especificitats de cada cultiu i altres temes d’interès, tot i que durant tot el projecte s'ha fet formació sobre el terreny.

Activitats relacionades amb la posada en marxa de l'hort: obtenció del terreny cedit per l'Ajuntament de Lleida; obtenció de les eines necessàries per al treball; preparació del terreny fent una llaurada superficial amb un cultivador arrossegat per un tractor; definició del terreny fent cinc parcel·les diferenciades per tal de facilitar el cultiu; i obtenció i instal·lació del sistema de reg per degoteig.

Activitats relacionades amb les feines de manteniment de l’hort: sembra, fertilització, control de plagues, recol·lecció, rotacions de cultiu

Activitats relacionades amb el repartiment dels aliments: els aliments produïts a l'hort s'han portat a l'associació i s'han repartit entre els usuaris que han fet demanda d'ajut d'aliments.

Activitats relacionades amb els usuaris que han treballat a l'hort: a més del citat anteriorment, s'han fet tutories de seguiment per part de l'insertor i/o educador de referència amb una freqüència variable en funció de les necessitats.


Es realitzen entre 6 i 8 hores setmanals practiques a l’hort, depenent de l’època i necessitats de l’any, repartides en 2 o 3 dies setmanals. Al mig de la setmana es cull el que hagi crescut i es distribueix als punts de distribució d’aliments de l’entitat.

S’apunta diàriament en una llibreta tractaments realitzats en els cultius o observacions, així com data de plantació o sembra d’aquests.

La organització setmanal depèn de cada època de l’any, i es realitza molt dia a dia en funció de les activitats dutes a terme el dia anterior a l’hort.

Tot i així, hi ha tasques diàries:

- tasques de treballs de camp: treure males herbes, preparar el terreny per nou cultiu, desbrossar els marges.

- regar cada dia

- observar com estan els diferents cultius, si hi ha símptomes d’alguna plaga o malaltia, si necessita més adob, etc.

- tasques especifiques de cada cultiu, per exemple emparrar les tomaqueres en el moment idoni

La organització es realitza de manera setmanal, així és fàcil determinar si una setmana no hi haurà tant feina per poder omplir els buits amb activitats necessàries com preparar compost, recollir canyes, ortigues, etc.


En aquests moments els usuaris participants del projecte són tots/totes voluntaris/àries. Els professionals de coordinació i inserció de l’entitat, també participen de forma voluntària al projecte.


Els resultats obtinguts durant aquests 3 anys han estat molt satisfactoris, sobretot quan el projecte comptava amb finançament necessari i es podien dedicar els mitjans professionals, materials i tècnics que el projecte demana.


18

S'ha afavorit la inserció sòciolaboral a través d'estratègies de capacitació de persones en risc d'exclusió social, proporcionant un lloc de feina estable a més de 10 persones, és a dir, usuaris que han trobat una ocupació estable després de participar en el projecte o mentre hi estaven participant, s'ha potenciat les habilitats pre-laborals dels usuaris que han treballat en el cultiu de l'hort, i ha donat producte fresc a més de 20 famílies de forma continuada.

Hores d’ara el projecte continua funcionant però de forma menys activa ja que el fet de no disposar dels mitjans necessaris fa que la producció sigui menor i els participants estiguin menys motivats.


La continuïtat de l’equip d’usuaris és una dificultat en aquest projecte, tant per el correcte desenvolupament de l’hort, per exemple per la programació de tasques, o per decisions com quina superfície cultivar, etc, com per poder observar beneficis en els usuaris i poder així tancar el cicle del projecte.

Una altra dificultat important és la manca de recursos, degut a un nivell econòmic molt just en el projecte, el que comporta

Falta de més integració del projecte en tot d’àmbits i treballs que es fagin des de l’associació, el que comportaria una major implicació de tot l’equip l’equip i dels usuaris, realitzant tasques paral·leles a les pràctiques de l’hort, per exemple amb recerca d’informació de qualsevol tema relacionat amb l’hort (necessitats del cultiu, cultius de temporada, etc) en activitats d’informàtica, o amb activitats que l’entitat té amb objectius: de millora d’escriptura, etc.


Equilibrar la quantitat d’usuaris amb les necessitats de l’hort, per tal de poder abarcar correctament i sense pressió.

Millora de recursos, més subvencions.


L’entitat intenta per tots els mitjans continuar duent a terme el projecte però cada vegada resulta més difícil degut a la manca de mitjans econòmics.


Aquest projecte va començar al juny de 2012 gràcies al finançament de la Marató de TV3 que va cobrir les despeses del personal tècnic per a l’execució del projecte, així com la contractació directa dels beneficiaris fins a setembre de 2013. Altres empreses del sector de la construcció i de l’agricultura van col·laborar en el projecte amb el tancat del terreny i material específic per al cultiu en el seu inici.

L’any 2014, el Col·legi de l’Advocacia de Lleida va col·laborar amb una petita aportació que va permetre continuar amb part del projecte.

Des d’aleshores, el projecte s’ha anat duent a terme amb fons propis de l’entitat fins que ha estat possible però en l’actualitat, la contractació dels usuaris no ha estat possible, tot i que es continua fent la mateixa tasca d’inserció amb ells.

Des de aquest 2015 el projecte es duu a terme amb la Fundació Arrels Sant Ignasi compartint despeses.

Ens trobem en recerca de finançament.


Aquest fet havia estat plantejat però en aquests moments no es veu possible


Com hem explicat en la descripció del projecte, l’objectiu inicial era que les persones comencessin un procés de capacitació laboral que entrava en la seva fase final amb una relació contractual amb l’entitat remunerada. Aquest fet, basant-nos en els resultats obtinguts, ha fet que aquestes persones hagin anat trobant altres feines entrant en el


19

món laboral ordinari de forma plena.


Després d'un temps d'execució es podria dir, que la valoració global hauria d’estar centrada en el valor social que té aquest projecte, en tant que creiem que està basat en la justícia social pel que fa a dotar de qualitat de vida a les persones més desfavorides, així com, mitjançant un treball digne, permetre l'accés a altres drets fonamentals. Mitjançant la nostra petita aportació, s'intenta compensar les desigualtats que sorgeixen en el mercat laboral i en altres mecanismes propis de la societat proporcionant oportunitats a persones que potser no les tindrien en un altre context. En definitiva, que les persones que s'atenen en situació d'exclusió social tinguin igualtat d'oportunitats a l'hora d'entrar al mercat laboral ordinari. D'altra banda, el fet que el producte es reparteixi a famílies amb dificultats econòmiques greus, dota el projecte i als seus components, tant als treballadors com a professionals i voluntaris d'un sentiment de solidaritat cap als més necessitats.

23 - Propostes

Poder tenir continuïtat lineal del projecte que proporcioni una estabilitat que en aquests moments és totalment fluctuant degut als pocs recursos econòmics que pes poden destinar. Un finançament estable podria donar aquesta continuïtat.


20

� FUNDACIÓ ARRELS SANT IGNASI


FUNDACIÓ ARRELS SANT IGNASI

Nom del projecte

L’hort de casa

2 - Data entrevista. Dilluns 18 de setembre de 2015


La Fundació Social Sant Ignasi de Loiola neix al sí de la comunitat parroquial de Sant Ignasi de Loiola de Lleida, que decideix fer una opció clara d’atenció a les persones més desafavorides de la ciutat.

L’any 1994 es crea la Fundació amb els seus dos primers programes, subratllats per la paraula emblemàtica “arrels”: Arrels-Centre Obert Arrels-Reinserció.

Des d’aleshores, aquesta fundació ha anat creixent i s’han anat desenvolupant diversos programes; són els programes Arrels. Aquests programes són independents els uns dels altres, però estan estructurats seguint un procés educatiu: acostament, tractament, creixement. D’aquesta manera volem acollir la persona en el moment en què ella es troba, donant-li la resposta que en aquest moment necessita, i promovent que comenci un procés de canvi i de creixement personal que el dugui a la integració social.

Els diferents programes de la fundació són:

Centre Obert

Servei d'aliments

Reducció de danys

Reinserció

Acompanyament

Unitat dependent

4 -Responsable del projecte i dades de contacte Coordinadora del projecte: Rosa Majoral

[email protected]

5 – Descripció del projecte

El projecte Hort és un projecte dissenyat per a desenvolupar-lo seguint un itinerari amb diferents passos, tot i que actualment està en fase inicial i s’està desenvolupant la primera part:

L’hort de casa: Taller formatiu-ocupacional en horticultura per als usuaris d’Arrels / Sant Ignasi.

És un projecte obert a tots els usuaris de la fundació.

6 - Data d’inici Gener 2014

7 - Públic objectiu: Persones en situació d’exclusió social (situació de sense llar i/o problemes addiccions) de tots els programes Arrels que puguin/vulguin aconseguir els objectius específics marcats i puguin assumir mínimament el funcionament d’aquest taller, tot i que aquest taller formatiu-ocupacional serà de baixa exigència.


21

Usuaris d’Arrels / Sant Ignasi que en el seu pla de tractament individualitzat (PTI) necessitin ocupa el seu temps, adquirir o reforçar hàbits i competències, millora la seva salut,...

Per a què els usuaris puguin participar d’aquest taller no serà necessari que estiguin en un procés de tractament terapèutic, només que el taller formi part del seu pla de treball individualitzat

8 - Quantitat d’usuaris participants:

Actualment participen entre 6 i 8 usuaris en el projecte hort.


Cap d’Administració que coordina la infraestructura de l’hort i subministra els materials.

1 tècnic expert en horticultura amb una dedicació de 6/8 h a la setmana.

1 tècnic dels programes que acompanyarà el procés dels participants (usuaris i voluntaris) al taller i acollirà les derivacions internes.

4 voluntaris amb coneixements del cultiu de l’hort.

Els tècnics referents de cada usuari en faran el seguiment individual.

Els 6 usuaris o més


Objectiu general:

Millorar la qualitat de vida i afavorir el creixement personal a través de l’aproximació a l’educació ambiental.

Objectius específics del projecte:

Crear i mantenir un hort ecològic.

Afavorir el creixement personal a través del contacte amb la natura.

Facilitar un estil de vida més autònom, sostenible i saludable.

Objectius específics de l’usuari:

Conèixer el cicle d’un hort.

Aprendre el procés de cultiu d’un hort.

Ocupar el temps d’una forma sana i positiva.

Adquirir hàbits i competències bàsiques per al procés d’inclusió a l’àmbit laboral.

Assumir més autonomia i responsabilitat sobre la pròpia vida.

Ser conscient dels beneficis que genera el taller en la pròpia salut.

Canalitzar diferents estats emocionals a través d’aquest taller.

Obtenir recursos alimentaris per a la pròpia manutenció o autoconsum.

11-Lloc de desenvolupament de l’activitat i característiques de l’hort

Es tracta d’un hort urbà, que cedeix la regidoria de medi ambient i Horta de l’Ajuntament de Lleida, llogant parcel·les anualment. Una de les condicions per a poder fer hort en aquesta zona és que realitzi agricultura ecològica. Al inici del projecte, es conreaven 500 m2, i ara ja fa un any es realitza l’hort conjuntament amb l’Associació ANTISIDA de Lleida i l’hort ocupa una superfície de 1000m2.

Seu social de l’entitat on es disposa d’aules amb material didàcti, ordinadors, projectors.


Activitats des de la Entitat: Formatives pels usuaris: cultius de temporada (tardor/hivern) + Els sistemes de


22

protecció + Planificar què volem plantar + Control de Malalties i plagues

Activitats a l’hort: Preparar el terra, instal·lar el sistema de reg, comprar el planter i plantar-lo, sembrar, feines exclusives de cada cultiu, abonar, regar.


La planificació de l’hort es realitza mensualment, tot i que setmanalment es programen activitats més contretes.

Es realitzen entre 6 i 8 hores setmanals practiques a l’hort, depenent de l’època i necessitats de l’any, repartides en 2 o 3 dies setmanals. Al mig de la setmana es cull el que hagi crescut i es distribueix als punts de distribució d’aliments de l’entitat.

S’apunta diàriament en una llibreta tractaments realitzats en els cultius o observacions, així com data de plantació o sembra d’aquests.

La organització setmanal depèn de cada època de l’any, i es realitza molt dia a dia en funció de les activitats dutes a terme el dia anterior a l’hort.

Tot i així, hi ha tasques diàries:

- tasques de treballs de camp: treure males herbes, preparar el terreny per nou cultiu, desbrossar els marges.

- regar cada dia

- observar com estan els diferents cultius, si hi ha símptomes d’alguna plaga o malaltia, si necessita més adob, etc.

- tasques especifiques de cada cultiu, per exemple emparrar les tomaqueres en el moment idoni

La organització es realitza de manera setmanal, així és fàcil determinar si una setmana no hi haurà tant feina per poder omplir els buits amb activitats necessàries com preparar compost, recollir canyes, ortigues, etc.


Sí, amb 3 actualment.


Competències per els usuaris participants, en tema d’horticultura i a més en ECOLOÒGIC, el qual és un plus.

Millora i reforç d’hàbits, de la responsabilitat i l’establiment d’una rutina pels usuaris.

Obtenció amb seguretat d’aliments pels punts de distribució d’aliments de l’entitat i pels usuaris.


La continuïtat de l’equip d’usuaris.

La manca de recursos, degut al poc pressupost a nivell econòmic destinat al projecte.

Pròpies dificultats del cultiu, com plagues i malalties, sumat a pocs recursos, ha sigut una dificultat en el desenvolupament del projecte.


Assegurar de manera més continua el nombre d’usuaris i poder així equilibrar la quantitat d’usuaris amb les necessitats de l’hort.

Millora de recursos: amb més subvencions i amb donatius, com ara planter, eines, etc.

Potenciar més la part formativa del projecte, la part pedagògica, integrant el projecte en tots els àmbits i treballs que es facin des de l’associació.


Consolidar el projecte, adquirint estabilitat i qualitat.


23


No n’hem rebut ni en rebem actualment, estem en recerca. Actualment el finançament del projecte és a través dels fonts propis de la entitat i es comparteixen despeses amb l’entitat ANTISIDA de Lleida.


No.


No és l’objectiu del projecte. Tot i que lligat a aquest aspecte, el projecte si que pretén que els usuaris puguin ampliar el seu c.v. i això pot portar a que puguin entrar al mercat laboral, trobar una feina relacionada amb agricultura i obtenir una feina remunerada.


Fins al moment, tot i estar encara en la etapa inicial del projecte, es pot fer una valoració positiva del projecte, ja que es generen oportunitats, realitzant un projecte amb pocs recursos. Per altra banda a nivell de salut i de competències adquirides pels usuaris és una activitats molt beneficiosa, terapèutica i es realitza de manera indirecte una inserció sociolaboral d’aquests.

23- Propostes

Consolidar el projecte a través de:

- Poder obtenir finançament

- Combinar part pràctica amb teòrica: més formació i part pedagògica de l’activitat.

- Que l’hort permeti acostar-nos, amb visites per exemple, a altres empreses afines a aquest projecte,

conèixer la seva evolució, veure la importància de l’activitat duta a terme fins ara pels propis usuaris, etc:

per exemple CET DEL PLA.


24

� ASPID


Associació ASPID

Nom del projecte

L’Hort d’en Candi

2 - Data entrevista. 16 de Juliol del 2015


L’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) és una entitat que promou la integració de les persones amb discapacitat física en diferents àmbits socials ( treball, educació, oci i temps lliure).

L’any 2008 es va crear el Centre d’Atenció Diürna “Candi Villafañe”, servei gestionat per ASPID i dins del qual, en les seves activitats es troba el programa d’horticultura terapèutica, l’Hort ‘en Candi.

4 -Responsable del projecte i dades de contacte Jasmina Almacelles (Integradora social). Equip de logopèdia, Psicologia i direcció.

5 - Data d’inici: Octubre de 2011

6 -Públic objectiu: Discapacitats físics amb danys cerebrals afegits.

7 - Quantitat d’usuaris participants: 11


Jasmina Almacelles amb tot l’equip.


L’objectiu de l’Hort del Candi és totalment terapèutic: obtenir beneficis pels usuaris a nivell cognitiu, físic, social i psicològic. Per tant és aconseguir millores en les capacitats individuals dels usuaris al mateix temps que es generen tota una sèrie d’aprenentatges i coneixements en relació a la protecció del medi ambient.

10- Lloc de desenvolupament de l’activitat i característiques de l’hort

Al inici del projecte: Llívia, a la parcel·la d’un soci de l’entitat.

Després, degut a una subvenció de la Fundació Humana es va passar l’activitat a Punt Eco (Lleida) i actualment a una parcel·la de 10X10m als Horts de Rufea ( Lleida).

11- Activitats realitzades

Les tasques principals són:

A l’hort:

Anàlisi de l’estat de l’hort

Comprar les plantes, els bulbs o llavors

Plantar i sembrar


25

Tasques de manteniment

Regar

Adobar l’hort

Prevenir malalties: control plagues i malalties

Collir

A l’associació:

A través de tallers, activitat informàtiques i de lectura, relacionar temes necessaris per l’hort, com per exemple fer fitxes perquè coneguin eines, verdura de cada temporada, buscar de cada cultiu malalties i plagues que l’afecten, etc.


3 matins de 10-12h (2 hores) anar a l’hort

1,5 hores de infohort i de taller lectohort cada dia


Si, comptem amb un voluntari.


Molt bons resultats:

Millores cognitives: memòria, atenció, llenguatge.

Funcions executives: planificació

Millores emocionals: autoestima, sentiment d’utilitat, respecte vers als altres

Nivell físic: Autocontrol. Equilibri, força, precisió.


1: No donar a l’abast amb la part tècnica per la dificultat física

2: Econòmicament: no rebem subvencions ara mateix i això és una dificultat.


Més voluntaris per realitzar tasques tècniques, com per exemple treure males herbes o altres feines.

Subvencions econòmiques


Donar continuïtat al projecte, tornar a punt ECO on hi havia un recolzament tècnic i sempre hi havia algú present a l’hort.


No actualment. N’havíem rebut


No, és tot per ús personal i no ens agradaria entrar en el món laboral, no entra dins els objectius del projecte.


26


No, al contrari, els usuaris paguen pel material, transport i lloguer de l’espai.


Mols satisfets. Es veu una evolució en els usuaris, es veuen les millores, graciés també a que tenim un equip fixe d’usuaris participants i això és molt gratificant. A part, els usuaris estan motivats amb el projecte.

22- Propostes

En l’espai on estem ara realitzant l’hort ( horts municipals de Rufea) es podrien millorar els espais: habilitant zones amb ombra, W.C. a més llocs, ( per persones amb cadires de rodes era de difícil accés arribar als W.C. depèn d’on tinguis ubicat l’hort), oferir serveis i poder introduir-hi animals.


27

� PUNT ECO


PUNT ECO

2 - Data entrevista. 31 Juliol 2015


Empresa dedicada a l’agricultura familiar, social i terapèutica

4 -Responsable del projecte i dades de contacte Marc Olomí, 650 964 511, [email protected]

5 - Data d’inici: 01/09/2012

6 -Públic objectiu: Persones amb malalties cròniques, persones en rehabilitació psicològica o sociolaboral i persones amb discapacitat física o mental

7 - Quantitat d’usuaris participants: Actualment: 20 usuaris a les instal·lacions de PUNT ECO i 120 usuaris fora d’aquestes.

En total des de l’inici: 200 usuaris des de l’inici de l’activitat.



Millorar la qualitat de vida i recolzar processos terapèutics dels usuaris de l’activitat


Les activitats es realitzen a l’empresa: Hort terapèutica de Punt Eco a la Partida Sot de Fontanet 7 de Lleida, així com els espais de les entitats amb les que treballem.

Actualment a les instal·lacions de Punt Eco hi ha l’Associació CASA, que hestiona un hort de 50 m2 (Associació per la integració social de persones sense sostre a través de l’Hort), per 10 usuaris, i l’associació FES SALUT, que engloba varies entitats que treballen l’hort. Tenen un hort de 50 m2. Les entitats que hi participen són: Parquinson Lleida: 2, Agrupa’t:6, AMILL: 1 i Down Lleida: 1.

Punt Eco també acompanya projectes a entitats fora de les seves instal·lacions: Residència INTRES (salut mental): 18 usuaris, Llar Amistat Mollerussa (multidiscapacitat): 10, Residència Juneda Gent Gran: 20, Residència Maials: 12, Sant Joan de Deu (Almacelles): 40, Sant Joan de Deu (St joan d’Espí): 10 i Llar Santa Tereseta: 10.


Les activitats que es realitzen són les típiques de creació, gestió i manteniment d’un hort, adaptades i seleccionades per assolir els objectius terapèutics o socials dels usuaris.

També es realitzen activitats complementàries amb elements de l’hort, com la fabricació de saquets d’olors, la decoració de testos o la fabricació de sabó


28


L’organització de l’activitat varia en funció del col·lectiu i les seves necessitats. Normalment es realitzen sessions de periodicitat setmanal i de duració d’una a dues hores.


Sí


Fins ara hem treballat amb més de 15 entitats diferents amb un total de l’entorn de 200 usuaris beneficiaris.


El finançament del programes d’horticultura terapèutica per part dels usuaris o les entitats que els gestionen.


És important millorar en la difusió dels beneficis de l’horticultura terapèutica, així com de les seves característiques i públic objectiu.


En un futur tenim previst treballar amb més entitats i usuaris, amb un creixement important en els pròxims 2 anys.


Hem rebut finançament per part de la Fundació Humana, la Fundació Bancaria La Caixa i la Universidad Europea de Madrid


L’objectiu productiu és poc rellevant en l’àmbit de l’agricultura terapèutica. En tot cas això depèn dels usuaris i entitats que hi participen.


És una activitat que els usuaris han de pagar per realitzar-la.


La valoració global és molt positiva i s'observa una clara millora en diversos aspectes dels usuaris en l'àmbit de l'agricultura terapèutica

22- Propostes

Que l'Ajuntament de Lleida doni suport als diversos projectes d'agricultura social del municipi a través d'un assessorament professional en l'àmbit de l'horticultura terapèutica


29

� AJUNTAMENT DE LLEIDA - SERVEIS SOCIALS


Ajuntament de Lleida (Serveis Socials, IMO i Medi Ambient)

Nom del projecte

Fem Hort!

2 - Data entrevista. 15-07-15


Els serveis socials de l’ajuntament és un espai que s’adreça a les persones que necessiten informació, valoració, diagnòstic, orientació, assessorament o suport individual, familiar o comunitari per a fer front a situacions de necessitat personal bàsica, de manca de cohesió social o familiar o de desigualtat i per a prevenir-les.

La intervenció es realitza mitjançant equips professionals o serveis específics (atenció domiciliària, formació en competències socials. Des d’aquest espai es va crear el projecte “Fem Hort” per tal d’arribar a usuaris de pisos socials i persones sense recursos.

4 -Responsable del projecte i dades de contacte Coordinadora del projecte: Alba Pirla (Serveis Socials), Núria Oliva (IMO), Joan Muntané (Medi Ambient)

5 - Data d’inici: Juliol 2015.

6 -Públic objectiu: El projecte va destinat a usuaris de pisos socials i persones sense recursos.

7 - Quantitat d’usuaris participants: 10 usuaris

8- Membre responsable de l’activitat i formació d’aquest:

Alba Pirla (Serveis Socials), Núria Oliva (IMO), Joan Muntané (Medi Ambient)


L'objecte principal del projecte és:

Capacitar als usuaris per tal de poder realitzar una feina: a través d’establir horaris, tasques, compromís, treballar en equip.

Formar als usuaris en agricultura ecològica, a través de la gestió d’un hort d’autoconsum.

Agafar experiència en horticultura professional fent pràctiques en empresa.

Que la final, arribin a trobar una feina en el sector de l’agricultura.

10- Lloc de desenvolupament de l’activitat i característiques de l’hort

Per una banda es realitza una part pràctica portant a terme un hort d’autoconsum als horts municipals de Rufea, en dues parcel·les de 100m2. Es dediquen dos dies, quatre hores. El monitoratge el realitza Marc Olomí, de Punteco.

Un matí, els dijous, realitzen 4 hores de pràctiques en empresa amb en Dani Rovira i l’Héctor Serrano, pagesos ecològics del Viver d’Agricultors de Rufea. Són finques professionals de dues hectàrees cada una.


30


La formació i els pràctiques professionals.


2 dies de formació i realització d’hort d’autoconsum a Rufea, dimarts i divendres de 8-12h, amb un tutor (Marc Olomí, Punt Eco).

1 matí a la setmana pràctiques a finques professionals: Dijous de 8-12h.


No


Molt satisfactori.

Els usuaris han agafat amb moltes ganes el treball de l’hort d’autoconsum, se’l senten seu, hi treballen amb ganes i cullen els fruits amb satisfacció.

En les pràctiques en horts professionals ha costat més degut a la sensació dels usuaris de que només van a fer hores.


El cost del transport dels usuaris fins als Horts de Rufea (es lloga un mini bus) i el cost del monitor.

Les pràctiques en horts professionals, que no ho perceben com un aprenentatge.


Consolidar el projecte durant tot l’any.


Donar continuïtat al projecte.


A través d’una subvenció de “La Caixa” a serveis socials.


L’hort d’autoconsum no te finalitats comercials i de moment no hi ha intenció d’entrar al món laboral però s’estan valorant diferents possibilitats per a donar continuïtat al projecte.


Per ara els usuaris no reben cap remuneració.


Positiva, amb ganes de trobar una fórmula que permeti l’auto- sosteniment del projecte.

També cal millorar la part d’inserció laboral, de cara a que trobin feina.


31

� FUNDACIÓ PRIVADA ILERSIS (SHALOM)


Fundació Privada ILERSIS (SHALOM)

2 - Data entrevista. 2 de Setembre de 2015


Shalom és una entitat de caràcter social, sense afany de lucre i declarada d’utilitat pública.

Que treballa amb l’objectiu d’Integrar laboral i socialment, a les persones amb discapacitat, en una entitat amb viabilitat econòmica pròpia, garantint l’atenció i la integració a la trama social en el transcurs de la seva vida.

4 -Responsable del projecte i dades de contacte Alba Lucas. Directora Tècnica del Centre Ocupacional.

5 - Data d’inici: Octubre de 2013

6 -Públic objectiu: Persones ateses al Servei de Teràpia Ocupacional

7 - Quantitat d’usuaris participants: 10 persones


Toni Luis amb ajuda d’un voluntari.


Els aliments d’origen biològic, es conreen de forma més ecològica i artesanal, respectant el medi i els ritmes naturals, sense aditus de síntesi, buscant l’equilibri natural del conreu i el medi perquè aquest ens aporti productes d’alta qualitat gustativa i ens permeti una millor conservació.

Cal tenir en compte, que aquesta activitat fomenta l’activitat física, tot passejant per l’hort i observant i contemplant el naixement i canvi de les llavors en planta i la crescuda dels vegetals.

No podem oblidar la filosofia sostenible i de solidaritat amb el medi ambient de l’entitat que es veu en la responsabilitat de transmetre valors de implicació i respecte del medi ambient.

És una activitat molt enriquidora, ja que es veuen els resultats.


Amb una parcela de 10mx10m als horts municipals d ela partida de Rufea. actualment estem pendents de que ens acceptin un hort als de Pardinyes.


Les tasques principals seran:

Treure les males herbes

Regar periòdicament, segons necessitat del planter

Recollir el planter quan toqui.

Manteniment de la estructura de l’hort.

Informar de les incidències que hi puguin sorgir.


32

Hem fet dos tipus de conreu: tardor-hivern (col, col i flor, bròquil, bledes, cebes, escarola, etc).

primavera- estiu (pebrots, tomàquets, albergínies, enciams, carbassó, etc)


Plantarem dos vegades a l’any, a l’octubre i a l’abril, per tant es necessitaran dos dies per tal d’anar a comprar el planter, preparar el compost i el sòl per plantar.

L’horari és flexible i orientatiu, ja que variarà segons l’estació de l’any, característiques del conreu i aspectes climàtics


Si, comptem amb un voluntari.


Molt bons resultats. És una activitat que té molt èxit, la gent cada any vol participar, el resultat de la plantació és pel propi consum de l’entitat.


Decidim fer un canvi d’ubicació del Hort, ja que el desplaçament és una dificultat, ja que ens obliga a tenir sempre una furgoneta, hi ha vegades que no podem disposar d’aquesta.

Decidim demanar un canvi als Hort de Pardinyes per proximitat. Els desplaçaments els podran fer a peu.


Necessitem un hort que estigui més a prop de les nostres instal·lacions, ja que d’aquesta manera podria participar més persones i tindrien molta comoditat per anar-hi.


Donar continuïtat a l’activitat.


No, per ara no ens ho plantegem.


No, és una activitat que es desenvolupa des de l’Ocupació Terapèutica.


És una activitat molt gratificadora per les persones que hi participen. Veuen tot el procés des de inici fins a fi.


33

� CENTRE ASSISTENCIAL SANT JOAN DE DÉU


CENTRE ASSISTENCIAL SANT JOAN DE DÉU (ALMACELLES)

2 - Data entrevista. 29-07-15


L’any 1965 els Germans de Sant Joan de Déu van iniciar la tasca assistencial i hospitalària al centre creant una Colònia Agrícola per a persones adultes amb discapacitat. Les persones ateses del Centre es dedicaven a fer feines del camp i aprovisionaven de productes naturals altres centres de l’Orde Hospitalari. A final dels anys 70 l’activitat va començar a augmentar, consolidant-se com a Centre Assistencial mantenint l’àmbit rural com a mitjà terapèutic i ocupacional dels usuaris. És llavors que es requereix de més recursos humans i comença la col·laboració amb el personal laic i els voluntaris.

El creixement de Sant Joan de Déu a Almacelles ha estat constant. Als anys 90 s’hi va incorporar una residència assistida, un centre especial de treball i tallers ocupacionals, complementats amb programes adreçats a millorar l’atenció de la salut mental i les persones amb discapacitat intel·lectual. L'any 2003 es van inaugurar les unitats de Salut Mental, Unitat de Trastorn de Conducta i la Residència Especialitzada d'envelliment i pluridiscapacitat.

Finalment al desembre del 2013, s'amplia l'atenció a persones amb Discapacitat Intel·lectual i Trastorn de Conducta oferint nous espais residencials

4 -Responsable del projecte i dades de contacte Montse Gonzalez ([email protected])

5 - Data d’inici: Octubre 2015

6 -Públic objectiu: - Usuaris amb Discapacitat Intel·lectual i amb Trastorns de conducta (20 usuaris)

- Usuaris amb Trastorn Mental (20 usuaris)

- Usuaris amb Discapacitat Intel·lectual (22 usuaris)

7 - Quantitat d’usuaris participants: 62 usuaris participants de diferents serveis del centre.


Carolina Gaspà (Terapeuta Ocupacional)


L'objecte principal del hort terapèutic consisteix en:

- Implementació d'un hort-jardí terapèutic

- Programa d'horticultura terapèutica

- Formació al personal intern del centre.


És realitzarà a les instal·lacions del centre. El primer any serà un hort molt senzill i amb l'estil tradicional, si el primer any de posada en marxa del projecte funciona de cara l'any vinent intentaríem re dissenyar l'hort i anar comprant més material.


34


Ho estem organitzant encara


Ho estem organitzant encara


Si, volem comptar amb dos voluntaris a més dels professionals que formaran part del projecte.


No tenim resultats


No tenim resultats


No tenim resultats


Si el projecte funciona ampliar la superfície del hort terapèutic i anar millorant poc a poc les instal·lacions del hort.


Projecte finançat en part per l'Obra social Sant Joan de Déu


El nostra hort no és productiu, és un hort terapèutic. els productes que en traiem els repartirem entre totes les unitats.


No serà una activitat remunerada ni hi ha cap intenció que ho sigui.


No hem posat en marxa el projecte i per tant no ho hem pogut valorar.


35

5. CONCLUSIONS

A través del cens i les enquestes realitzades s’han extret una sèrie de

conclusions:

• S’han diferenciat 2 tipologies de perfils en les activitats de les entitats:

horts terapèutics i horts sociolaborals.

• Les valoracions de totes les entitats són molt positives. Totes exposen

que s’han observat millores en els usuaris i estan molt satisfets amb els

resultats obtinguts. Aquest és un punt clau a remarcar.

• Les tasques a realitzar són molt similars per a totes es entitats. Pel que

fa la formació de l’equip que porta a terme l’activitat d’agricultura

social hi ha opcions diverses: N’hi ha que reben formació de

professionals en temes d’agricultura i d’agricultura terapèutica, com els

serveis que ofereix l’empresa Punteco. Hi ha entitats en que l’activitat la

realitza un tècnic agrícola i d’altres entitats en les que els propis

educadors, integradors i equip de treball es formen de manera

autosuficient en l’àmbit d’agricultura per tal de poder portar a terme el

projecte.

• Les entitats enumeren la part econòmica com a principal dificultat: el

fet de no rebre subvencions i no tenir el pressupost reservat per a

aquestes activitats fa dificultós el treball i l’evolució d’aquestes

iniciatives.

• La dificultat d’adquirir el compromís amb un grup, amb el treball, amb

un mateix, per molts dels usuaris dels diferents col·lectius implicats és un

dels punts dèbils a millorar que certes entitats enumeren. Aquest poc

compromís porta associat una poca continuïtat de les activitats i provoca

que sovint no es pugui realitzar l’activitat correctament.

• Moltes de les entitats expressen en les perspectives de futur les ganes

de donar continuïtat al projecte, degut als resultats fins llavors

observats. Poques entitats es plantegen obtenir un retorn econòmic de

vendre les verdures.


36

• Pel que fa al lloc de realització de l’activitat hortícola, les entitats fan

l’activitat a les seves instal·lacions, o a les instal·lacions de PuntEco, o

als Horts Familiars Municipals de Rufea.


37

6. BIBLIOGRAFIA

ARMESTO, X. (2005) “Notas teóricas en torno al concepto de

postproductivismo agrario”, Investigaciones Geográficas, 36, p. 137-156.

DI IACOVO, F., O’CONNOR, D., Eds. (2009) Supporting Policies for Social

Farming in Europe. Progressing Multifunctionality in Responsive Rural Areas. So Far.

Social Services in Multifunctional Farms (‘Social Farming’), ARISA, Firenze.

GUIRADO, C., BADIA, A., TULLA, A.F., VERA, A., VALLDEPERAS, N.

(2013). “L’Agricultura Social. Aproximació conceptual i dinàmica en el context

europeu”. Biblio3W. Revista bibliogràfica de geografia y ciències sociales, Vol. XVIII,

nº 1046, 25-10-2013,p. 1-27.

GUIRADO, C., BADIA, A., TULLA, A.F., VERA, A., VALLDEPERAS, N.

(2015): “L’agricultura social a catalunya. una doble alternativa: desenvolupament local i

ocupació de col·lectius en risc d’exclusió social”. Revista Quaderns Agraris, 38, p. 1-

16.

GUIRADO, C., BADIA, A., TULLA, A., VERA, A., VALLDEPERAS., N.

(2014). L’agricultura socail en Catalunya innovación social y dinamitzación

agroecològica para la ocupación de persones en riesfo de exclusión. Ager. Revista de

Estudios sobre Despoblació y Desarrollo Rural, julio-Diciembre, p. 65-97.

MONLLOR N. (2013). “La Nova pagesia: vers un nou model agrosocial”,

Quaderns Agraris, núm 35 (Desembre 2013), p. 7-24.

SEVILLA GUZMÁN, E. (2007) De la sociologia agrària a la agroecologia,

Icaria Ed., Barcelona.

TULLA, A.F., BADIA, A., EVARD, C., GUIRADO, C., PALLARÈS, I.,

RANCAÑO, M., VALLDEPERAS, N., VERA, A.(2014). “L’agricultura social en el

desenvolupament local i l’ocupació per a col·lectius amb risc de marginació”

POMAR, A., i TENDERO, G. (2015). Ja volem el pa sencer. Respostes a la

pobresa alimentària en clau de Sobirenia Alimentària. Aliança per la Sobirania

Alimentària de Catalunya

Estudi de l’agricultura social a Lleida · fenomen que és resultat tant de que explotacions...

Documents

Transcript of Estudi de l’agricultura social a Lleida · fenomen que és resultat tant de que explotacions...