Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 64:21-35. 1996

OFICI DE NATURALISTA

Estudi de la relació entre lesmenes metàl·liques, els seus

productes d’alteració i els líquensque les colonitzen *

Joan Martínez i Bofill**, Ester Gaya i Bellés***, Carles Canet iMiquel**, Mireia Guàrdia i Tosal ** & Núria Casanovas i Martí**

Rebut: 18.04.96

Acceptat: 18.11.96

* Resum del treball guardonat amb el 1r Premi de Mineralogia per aEstudiants Universitaris.

** Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals.Facultat de Geologia (UB). Martí Franqués, s/n. E-08028. Barcelona.

*** Departament de Biologia Vegetal (Unitat de Botànica). Facultatde Biologia (UB). Av. Diagonal, 645. E-08028. Barcelona.

Resum

Els minerals de les menes metàl·liques i lesseves alteracions poden ser colonitzats perlíquens. S’han estudiat tres mineralitzacionsen detall, seleccionades d’entre dinou mine-ra-litzacions colonitzades. Se cita per primercop a la Península Ibèrica el liquen Micareasylvicola (Flotow) Vêzda & V. Wirth. S’hacomprovat també el creixement d’Acarospo-ra veronensis directament sobre zinkenita,amb un elevat contingut en Pb i Sb al seuinterior, i d’Acarospora smaragdula sobrecalcopirita. Lecanora dispersa creixia selec-tivament seguint vetes de siderita. Per tant,alguns líquens suporten bé substrats ambcomposicions riques en metalls pesants, quepoden quedar parcialment incorporats pel li-quen. S’ha elaborat un catàleg florístic detots els líquens estudiats, relacionant-losamb el substrat geològic que colonitzen.

MOTS CLAU: liquen, metall, mineral, bioindi-cador, contaminació, prospecció.

Abstract

Study of the relation between ore

minerals, their alteration products and

lichenic communities.

Ore minerals and their alterations can be colo-nized by lichens. In the studied areas, nineteenore deposits have been found colonized by li-chens. From them, three selected deposits havebeen studied indetail. The lichen Micarea sylvicola(Flotow) Vêzda & V. Wirth has been recorded inthe first time in the Iberian Peninsula. The follow-ing observations could be pointed out: Acarosporaveronensis grows directly on zinkenite, showingelevated concentrations of Pb and Sb; A.smaragdula is installed on calcopyrite, andLeconora dispersa grows selectively belongsiderite veins. Therefore, some lichens can per-fectly endure substrata with compositions rich inheavy metals, as these may remain assimilatedby the lichen. A floristic catalogue of all the spe-cies studied has been elaborated, relating themwith the geological substract colonized.

KEYWORDS: lichen, ore minerals, bioindi-cators, prospection, contamination.

Resumen

Estudio de la relación entre las menas

metálicas, sus productos de alteración

y los líquenes que las colonizan.

Las menas metálicas y sus productos de alte-ración pueden ser colonizados por líquenes.Se han estudiado tres mineralizaciones en de-talle, entre diecinueve mineralizaciones colo-nizadas. Entre los resultados, tenemos la pri-mera cita en la Península Ibèrica del liquenMicarea sylvicola (Flotow) Vêzda & V. Wirth.También se ha comprobado el crecimiento deAcarospora veronensis directamente sobrezinkenita, y la presencia de elevadas concen-traciones de Pb y Sb en el talo. A. smaragdulase observó sobre calcopirita. Lecanora disper-sa crecía siguiendo de forma selectiva las ve-tas de siderita. Por lo tanto, algunos líquenessoportan bien sustratos con composiciones ri-cas en metales pesados, que pueden quedarparcialmente incorporados al liquen. Se haelaborado un catálogo florístico con todos loslíquenes estudiados, relacionándolos con elsubstrato geológico colonizado.

PALABRAS CLAVE: liquen, mineral, metales,bioindicador, contaminación, prospección.

1. Introducció

Els minerals metàl·lics i les seves alte-racions poden ser colonitzats per líquens.Els líquens són organismes simbiòticscompostos de fongs (micobiont) i d’alguesverdes o cianobacteris (fotobiont). Els lí-quens són importants constituents de lavegetació de gran part dels ecosistemes delmón. Inclouen al voltant de 17000 espècies(Hawksworth et al., 1995).

Concretament, els líquens saxícolescrustacis estableixen un contacte molt íntimamb el substrat colonitzat, i això facilital’absorció dels seus components. L’absènciade mecanismes d’excreció fa gairebé impos-sible que els líquens es deslliurin delsmetalls que poden rebre del substrat, del’aigua i, fins i tot, de l’aire. En aquest darreraspecte són nombrosos els estudis que s’hanfet sobre les concentracions de metalls,patrons de deposició en líquens a les àreesque envolten els focus de pol·lució. Algunsexemples rellevants són: Ferry et al. (1973),Nieboer & Richardson (1981), Puckett(1988), Nimis (1990), els treballs de Gasparo(1989), Gasparo et al. (1989), o estudis mésrecents com els de Garty (1993) i Nimis,Castello & Perotti (1993), entre d’altres.

Però, el nostre treball no se centra en elsmetalls al·lòctons, sinó en l’aportació demetalls a partir del propi substrat. En aquestcamp, potser la millor evidència que algunslíquens són tolerants als metalls ve delsestudis fets en comunitats desenvolupades enmines abandonades (Nash, 1989). Malgrattot, hem d’indicar que hi ha poca informaciódetallada sobre la resposta de líquenssaxícoles a concentracions elevades demetalls pesants (Alstrop & Hansen, 1977).En tenim algunes referències, com els estudisde Lounamaa (1956) a Finlàndia, on trobàlíquens que creixien sobre roques amb inu-suals quantitats de Cu i que tenien un elevatcontingut d’aquest metall. Rune (1953) aSuècia, i Ritter-Studni‡ka & Klement (1968)a Bòsnia, feren notar que les roquesmostrejades portaven tant líquens silícolescom calcícoles, però que es caracteritzavenper la seva pobresa d’espècies. Segons Runeaixò es podia deure als nivells tòxics de Nii Cr.

Lange & Ziegler (1963) trobaren queAcarospora sinopica (Wanlinb. ex Ach) Körb

OFICI DE NATURALISTA

2221

apareixia en escòries de Fe en el Harz, Ale-manya, acumulant grans quantitats de Fe(55000 ppm) i Cu (1100 ppm), aparentmentsense perjudici. Poelt & Ulrich (1964) tambéhan estudiat les associacions de líquenstolerants en metalls pesants, en escombreresde mines antigues del Harz.

Noeske et al. (1970) trobaren més de14400 ppm de Fe en A. smaragdula en mi-nes també del Harz. Purvis (1988) estudiàla influència de les mineralitzacions de Cuen aquesta mateixa espècie.

Les dades de Wirth (1972), Creveld(1981) i Sancho (1986) ens han estat útilsespecialment per a interpretar les comunitatsde líquens tolerants als metalls pesants, quesón notables pel nombre de tàxons espe-cialitzats que comprenen. Els líquens queapareixen en substrats metal·lífers, a més depoder acumular els metalls, formen asso-ciacions que reflecteixen la variació en elcontingut de metalls inclosos en el substrat.Així, l’especificitat per aquests substratsd’algunes espècies fa que presentin distri-bucions disjuntes (Nash, 1989).

La idea d’aquest treball parteix del nostreconeixement d’antigues explotacions mine-res riques en metalls pesants, on els desenvo-lupament de plantes superiors es veu frenatper la toxicitat d’aquests elements, cosa queafavoreix l’aparició de líquens. Llur identi-ficació permetria d’establir l’afinitat entrecertes espècies i substrats amb contingutsanòmals d’elements pesants.

L’objectiu bàsic d’aquest estudi consis-teix a augmentar el coneixement de la floraliquènica que es desenvolupa en aquestshàbitats i, en la mesura del possible, inten-tar establir alguna correlació qualitativa en-tre els tàxons identificats i el substrat quecolonitzen. Partint sempre de la hipòtesi queels metalls pesants són tòxics en diferentmesura per a les diverses espècies de líquensi que, en conseqüència, les més resistents

resulten afavorides en la seva competènciaamb les més sensibles. Aquelles jugarienun paper bioindicador si s’establís lacorrelació entre el llistat d’espècies tro-bades i el contingut qualitatiu de metallsdel substrat. Així doncs, les possiblesconseqüències d’un estudi més acuratserien, entre d’altres: a) avaluació de l’úsdels líquens com a indicadors ecològics,agents recuperadors de zones contamina-des, indicadors de contaminació d’aigüessubterrànies i prospecció minera; b) millo-ra del coneixement de la biodiversitat; c)contribució a la detecció de paratgesd’interès biològic i geològic mereixedorsde mesures de protecció.

2. Material i mètodes

El caràcter multidisciplinar d’aquest estu-di obliga a l’ús de diverses metodologies,que es detallen a continuació:

2.1. Treball de camp

Es van seleccionar en primer lloc minesben estudiades, que fossin representativesde zones distants entre elles, amb condicionsclimatològiques diferents i en les escom-breres de les quals fos possible trobar ambfacilitat minerals metàl·lics. Les que ens vansemblar més adients i representatives per acomençar aquesta investigació, van serobjecte d’un estudi més acurat, tot i que lanostra voluntat és estendre aquest treball atantes mineralitzacions com sigui possible.

Van ser mostrejades tres escombreres demina: mina de Cu del Barranc Fondo(Cornudella, Priorat); mines de Pb de SantAntoni (Ribes de Freser, Ripollès), i minaAtrevida de Ni-Co-Pb-Zn-Cu-Ag, voraVimbodí (Conca de Barberà) amb recol·lec-ció de substrat rocós portador de líquens.

2.2 Treball de laboratori

Per a la identificació de minerals i roques,es van emprar els mètodes següents: identi-ficació de visu, microscòpia de llum transme-sa i reflectida, difracció de pols de raigs X imicroscòpia electrònica amb analitzadord’energies.

Per a la identificació dels líquens: estudimacroscòpic de l’aspecte morfològic deltal·lus i de les estructures reproductores,estudi microscòpic de les estructures vege-tatives i reproductores. S’han utilitzat lesclaus de determinació de Clauzade & Roux(1985) i de Purvis et al. (1992).

Per a la relació liquen-mineral: visu imicroscòpia electrònica amb analitzadord’energies.

3.3. Resultats. Descriptiva mineral i

liquènica. Relació mineralitzacions-

líquens

3.1. Localitats estudiades

Mina del Barranc Fondo

Paratge: Barranc FondoTerme municipal: Cornudella (Priorat)Coordenades UTM: x: 325500 y: 4565500z: 700

Es tracta d’una explotació de Cu, avui aban-donada, que va ser activa a començament desegle. És un conjunt de filons situat a lesmuntanyes de l’Alt Priorat, al S de Cornu-della, que s’emplaça segons falles N-S. Estroba en el contacte entre les pissarres d’edatcarbonífera de la unitat d’Ulldemolins i elsgranits postherzinians. En aquesta zona elsmaterials estan fortament fallats i plegats, perl’efecte successiu de les orogènies herzinia-na i alpina. Tots aquests materials estantravessats per dics de pòrfirs. El filó, de gruixvariable, es disposa segons la direcció N-S.

Mina de Sant Antoni

Paratge: Ermita de Sant AntoniTerme Municipal: Ribes de Freser (Ripollès)Coordenades UTM: x: 430700 y: 4684000z: 1250

La zona es troba situada en el Pirineuaxial. En la zona entre Rocabruna i Ribesde Freser, els materials de l’Ordovicià su-perior contenen abundants intercalacions deroques volcàniques. Hi predominen les ro-ques piroclàstiques, mentre que les laves iles roques intrusives subvolcàniques asso-ciades són poc abundants. En aquest sectorafloren roques del Permià, discordants persobre dels materials del sòcol herzinià, quesón majoritàriament volcàniques. En elsencavalcaments d’edat alpina estan invo-lucrats els materials de la cobertora alpina itambé els del sòcol herzinià. Dins delsmaterials vulcanosedimentaris de l’Ordo-vicià superior situats als voltants de l’ermitade Sant Antoni de Ribes es troben mine-ralitzacions de zenc, plom i antimoni,acompanyades de siderita i quars. Es tractade ciment de bretxes o de petits filons dedireccions variables.

Mina Atrevida

Paratge: Bosc de Poblet, Muntanyes de PradesTerme municipal: Vimbodí (Conca de Barberà)Coordenades UTM: x: 339000 y: 4580500z: 1090

Els minerals i roques que han estatexplotats amb regularitat en el bosc de Po-blet (fins al 1977) són baritina, plom, platai coure, granit per a la construcció, galenaargentífera i pissarres ampelítiques. Lesmostres recollides, provenen del complexminer anomenat mina Atrevida, que és unfiló principalment de baritina, que es loca-litza en un pla de falla que posa en contactematerials vermells del Triàsic (gresos delBuntsandstein) amb materials del sòcolpaleozoic (gresos del Carbonífer). SegonsMelgarejo (1987), la baritina és l’últim

OFICI DE NATURALISTA

2423

mineral que s’ha explotat recentment enaquesta mina, encara que antigament s’hiexplotaren minerals de plom, plata, níquel icobalt. Amb la baritina es troben altresminerals d’origen hidrotermal, com ara esfa-lerita, galena, minerals de coure (calcopirita,calcocita), minerals de plata i sulfurs iarseniurs de níquel i cobalt. A més, aparei-xen les seves corresponents alteracions:malaquita, atzurita, farmacolita, eritrina,tirolita, piromorfita, etc...

3.2. Relació mineral-liquen, catàleg de

líquens

Mina del Barranc Fondo

Els components de la mineralització sónquars SiO

2, calcopirita CuFeS

2, pirita FeS

2,

covel·lina CuS, estannita Cu2FeSnS

4, casite-

rita SnO2, bornita Cu

5FeS

4, calcosina CuS

2,

scheelita CaWO4, siderita FeCO

3, i clorita

(Mg, Fe)3(Si,Al)

4O

10-(OH)

2(Mg, Fe)

3(OH)

6.

La quantitat de calcopirita trobada a lesmostres és força elevada, aproximadament un1 %. Amb tot i això, és més abundant la piri-ta (2-3 %).

Les escombreres d’aquesta mina es trobencolonitzades per comunitats liquèni-quesben desenvolupades i diversificades, tantpel que fa als tàxons com a les morfo-logies.Hi hem observat la presència de líquens ques’instal·len directament sobre sulfurs iminerals d’origen hidrotermal.

Mostra 1: Acarospora smaragdula sobrecalcopirita alterada a calcossina.

Mostra 2: Lecanora dispersa seguint unaveta de siderita, que es troba parcialment al-terada (Fig. 1).

Mostra 3: Lepraria incana sobre calcitai granit, amb clorites d’alteració.

Mostra 4: Buellia chlorophaea, ques’instal·la sobre un substrat de pirita.

Mina de Sant Antoni

Els minerals que hem determinat a lesmostres de la mina de Sant Antoni són:

Primaris: Zinkenita Pb9Sb

22S

42, Bourno-

nita PbCuSbS3, Robinsonita Pb

7Sb

12S

25,Tetraedrita (Cu,Fe)

12Sb

4S

13, Boulangerita

Pb5Sb

4S

11, Estibina Sb

2S

3, Arsenopirita

FeAsS, Pirita FeS2, Galena PbS, Esfalerita

ZnS, Quars SiO2.

Secundaris: Òxids de ferro, CaolíAl

2Si

2O

5(OH)

4, Goethita FeO(OH), Jarosita

KFe+36(SO

4)

4(OH)

12, Plumbojarosita PbFe+3

6(SO

4)

4(OH)

12, Bindheimita Pb

2Sb

2O

6(O,OH),

Cervantita Sb+3

Sb+5

O4.

A continuació, procedirem a detallar elsminerals detectats a les mostres, així comla relació establerta amb els líquens que elscolonitzen.

Mostra 1: Roca vulcanosedimentàriaalterada a òxids de ferro de color rogenc iminerals del grup del caolí, que es reco-neixen de visu. La jarosita (fase amb Fe, S,Al, K) ha estat identificada mitjançant elmicroscopi electrònic amb EDS.

Micarea sylvicola (Fig. 5), Micareaprasina, Porina chlorotica, Pertusariaaffinis, Lepraria neglecta, Psilolechia luci-da.

Mostra 2: Fragment de filó constituït perquars i sulfosals fibroses de plom com aminerals primaris, i la seva corresponentalteració a minerals d’aspecte terrós de colorgroc (identificats per difracció de raigs Xcom a plumbojarosita PbFe+3

6(SO

4)

4(OH)

12

(Fig. 2), associada a bindheimita i leaa-dhil·lita dubtosa). Després de separar lamostra en diferents fragments i observar-laal microscopi electrònic hi hem trobatefectivament partícules que contenen Sb, Pb,S, (sulfosal de plom, zinkenita); S, Pb, K,Al, Fe, (jarosita-plumbojarosita (K,Pb)(Fe3+, Al)

6(SO

4)

4(OH)

12); Fe (goethita), Sb

(cervantita); Si, Al (caolí). Aquesta és la pri-mera citació de la plumbojarosita a Cata-lunya. Hi ha líquens sobre aquest conjuntde minerals, i les anàlisis puntuals ambSEM-EDS fetes sobre llurs tal·lus donen

FIG. 1. Lecanora dispersa seguint exclusivament ve-tes de siderita. Mina del Barranc Fondo. Cornudellade Montsant.

Lecanora dispersa following exclusively siderite veins.

Mine of Barranc Fondo. Cornudella de Montsant.

resultats comparables als del substrat decadascun.

Rhizocarpon obscuratum, Candelariellavitellina.

Mostra 3, 4: Mineralització filonianaconstituïda per quars amb disseminacionsde sulfosals de plom alterades i alteració aòxids d’antimoni (grocs i blancs), determi-nats de visu. Existeixen líquens recobrintla sulfosal i l’alteració a la vegada (Fig. 3).

A la difracció de raigs X hem detectat lapresència de tetrahedrita i bindhemita a lamostra 12. A través del microscopielectrònic, hi hem detectat la presència desulfosals de plom (probablement zinke-nita).

Fuscidea lygaea, Candelariella vitellina,Rhizocarpon distinctum, Buellia aethaloides.

Mostra 5: Fragment de mineralització filo-niana amb quars lletós massiu i òxids blancs

OFICI DE NATURALISTA

2625

d’antimoni. Amb SEM-EDS, es veu un li-quen que creix a sobre del conjunt.

Lepraria latebrarum.Mostra 6: Fragment de mineralització

filoniana encaixada en una roca vulcano-sedimentària alterada i molt porosa. El filóestà constituït per quars, sulfosals fibrosesde plom alterades a òxids grocs d’antimoni(cervantita), així com probables fantasmes(motllos de cristalls ja dissolts) de carbonatsi esfalerita. Els líquens es troben just sobrela sulfosal (Fig. 4). L’anàlisi de la sulfosalde plom mitjançant SEM-EDS revela queestà constituïda per S, Sb, Pb i que no pre-senta As i, per tant, pot correspondre a lasulfosal citada anteriorment (zinkenita).

Acarospora veronensis, Lecanora cf.poliophaea.

Mostra 7, 8, 9: Mineralització filonianaen la qual un examen previ de visu suggereixquars amb hidròxids de ferro, probablementgoethita i hematites. La difracció de raigs Xcorrobora la presència de goethita (mostra 15)però agrega la de plumbojarosita.

Fuscidea sp.

Mina Atrevida

A les escombreres actuals i als escassosafloraments hom hi ha citat els següentsminerals (Melgarejo, 1987):

a) Primaris (citats per ordre d’abundància):baritina Ba(SO

4), fluorita CaF

2, quars SiO

2,calcita CaCO

3, galena PbS, marcassita FeS

2,

calcopirita CuFeS2, pirita FeS

2, niquelina

NiAs, skutterudita CoAs2-3

, gersdorffitaNiAsS, plata nativa Ag, argentita Ag

2S.

b) Secundaris: Malaquita (Cu2+)2(CO3)

(OH)2, atzurita (Cu2+)3(CO

3)

2(OH)

2, tirolita

CaCu5

2+(AsO4)

2(CO

3)(OH)

4.6H

2O, goethita

Fe3+O(OH), limonita s.l., annabergita Ni3

(AsO4)

2.8H

2O, eritrina Co

3(AsO

4)

2.8H

2O,

cerusita PbCO3, anglesita PbSO

4, piromor-

fita Pb5(PO

4)

3Cl.

Cal remarcar que la majoria dels mineralspresents a la mina són molt poc solubles;

tot i això, molts d’ells s’alteren fàcilment.En els processos d’alteració d’una escombre-ra com la de la mina Atrevida, es donen unasèrie de reaccions durant les quals esdesprenen solucions àcides, que interac-cionen amb els minerals i produeixen nousminerals d’alteració, que a la vegada gene-ren una reacció en cadena i donen lloc amineralogies molt complexes, en les qualshi poden haver fases solubles, que augmen-ten la possibilitat de contaminació de lesaigües d’escorrentia. En efecte, s’han de-tectat anomalies de Cu, Zn, Pb i Ni a la xarxade drenatge ( ITGE, 1975).

En el cas de la mina Atrevida, hem trobatun gran nombre d’espècies minerals dife-rents. Tot i ser una mina amb caracterís-tiques ambientals favorables de cara al’aparició de líquens, no s’han trobatespècies liquèniques significatives sobre lesmostres de l’escombrera. Pensem que aixòpot ser degut a les causes següents:

a) Remobilització de les escombreres elsdarrers anys, amb abocament de material fi,que va recobrir els detritus antics, de gra mésgros, més rentats i que, per tant, hauriend’haver estat més favorables.

b) Escassa colonització arbòria, quehauria afavorit un ambient nemoral.

Tanmateix, és possible que una explo-ració més detallada d’aquesta mina permetidescobrir racons menys alterats.

3.3. Catàleg de líquens

Acarospora veronensis Massal.–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes de

Freser (Ripollès). Es troba directament so-bre substrat de quars amb zinkenita (Pb, Sb).Es tracta d’una espècie d’àmplia distribució,que, encara que presenti continguts en Pb iSb, no es pot afirmar que mostri especificitatpel substrat.A. smaragdula (Wahlenb.) Massal. sspsmaragdula v. verruciformis (H. Magn.)Clauz. et RouxAcarospora veronensis on Sb oxides.FIG. 3. Acarospora veronensis sobre òxids Sb.

OFICI DE NATURALISTA

FIG. 2. Cristalls de plumbojarosita, primera citació a lapenínsula Ibèrica, amb aspecte d’estar redissolts. Minade Sant Antoni. Amplada de la fotografia: 250 µm.Imatge SEM.

Plumbojarosite crytals with the appearance to have re-

dissolved. Mine of Sant Antoni. Picture width: 250 µm. A

SEM image.

27 28

Micarea sylvicola, first record in the Iberian Peninsula.FIG. 5. Micarea sylvicola, primera citació a la penín-sula Ibèrica.

FIG. 6. Anàlisi SEM-EDS del liquen Acarosporaveronensis. Es distingeix una mescla no estequio-mètrica de components, que no corresponen a cap mi-neral. Es podria tractar d’una barreja de minerals degra fi a l’interior del liquen.

SEM-EDS analysis of Acarospora veronensis. An

unestechiometric mixture of components belonging to

no mineral is observed. It might be asociated with a

mixture of fine-grained minerals inside the lichen.

Tal·lus areolat-esquamulós, amb les areo-les més o menys contigües, semigloboses, decoloració entre brunenca i ocre verdosa.Algues clorococcals. Apotecis endotal·lins(aspicilioides) ambas aspecte entre craterifor-me i punctiforme, de color bru fosc. L’epiteciés brunenc i l’hipoteci hialí. L’himenité 100-180 µm de gruix. Els ascs claviformescontenen >100 espores/asc. Espores 2-5 x1-2 µm. Paràfisis mitjanament ramificades ianastomitzades, de 1-1,5 µm de gruix a labase. Típica de roques riques en metallspesants.

–Localitat: mina del Barranc Fondo.Cornudella (Priorat). En roques àcides,(esquistós); concretament, sobre una mine-ralització de Cu, calcopirita alterada acalcossina. És possible que el seu creixe-ment tingui preferència per aquest substrat.

Buellia aethaleoides (Nyl.) Oliv.–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes de

Freser (Ripollès). Roques volcàniques, amb

mineralitzacions de Zn, Pb, i Sb, acompa-nyats de siderita i quars. Es troba sobre quarsi sulfosals de Pb amb alteracions d’òxidsd’estany. Es tracta d’una espècie comuna iés possible que el seu creixement sigui ac-cidental. Ara bé, la seva proximitatsistemàtica a B. aethalea –que, segons Purvis(1985) és capaç de fer complexos Cu-àcidnorstíctic i, per tant, d’assimilar aquestmetall– ens fa pensar que B. aethaleoideses podria comportar d’una manera semblant.

Buellia chlorophaea (Hepp. ex Leight.)Lett.

–Localitat: mina del Barranc Fondo.Cornudella (Priorat). Roques àcides, pissa-rres. Sobre pirita directament. Es consideraque és indiferent al substrat o, si més no,accidental, ja que és freqüent i d’ampliespectre ecològic.

Candelariella vitellina (Hoffm.) Müll. Arg.Pot trobar-se sobre roques silícies, espe-

cialment en llocs nitrificats. Se la relaciona

OFICI DE NATURALISTA

FIG. 4. Acarospora veronensis desenvolupada sobrezinkenita. Esquerra: imatge topogràfica, observeu queel liquen (L) encaixa en el substrat de sulfosal (SF).Dreta: imatge de composició, en fosc el liquen, en toclar el substrat ric en metalls pesants. Amplada de cadapart: 100 µm. Imatge SEM.

Acarospora veronensis developed on zinckenite. Left:

topographic image. Note how the lichen (L) matches into

the sulphosalt substratum (SF). Right: composition

image. In dark tone, the lichen. In light tone, the

substratum rich in heavy metals. Width of each part: 100

µm. A SEM image.

3029

amb substrats amb Fe. Segons Wirth (1972),és acompanyant en l’Acarosporion sinopi-cae, una comunitat significativa en relacióamb els metalls.

–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes deFreser (Ripollès). Sobre quars i, concreta-ment, en les sulfosals de Pb.Fuscidea lygaea (Ach.) V. Wirth & Vêzda.

En roques silícies.–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes de

Freser (Ripollès). Directament sobre hidrò-xids de ferro. Es diferencia de Fuscidea sp.perquè presenta un tal·lus de coloració mésclara i pels caràcters microscòpics típics del’espècie. No podem concloure res sobre laseva relació amb el substrat.

Fuscidea sp.Liquen crustaci, de tal·lus fissurat, de

color gris clar i línia hipotal·lina negra.Algues clorococcoides. Apotecis sèssils oimmersos en el tal·lus, poc convexos i ambdisc brunenc, de 0,3-0,5 mm de diàmetre,de forma irregular. Himeni hialí, I-, de 45µm d’alçada. Epiteci prim i brunenc. Ascsclaviformes, amb aparell apical que estenyeix fortament amb els reactius iodats iassoleix un color blau homogeni. Paràfisisramificades i capitades. Mostra sense espo-res ben desenvolupades.

–Localitat: Igual que la Fuscidea anterior.

Lecanora dispersa (L.) Sommerf.Força comuna. És el liquen més tolerant

a la pol·lució que es coneix. Àmpliamentdistribuït a l’HN.

–Localitat: mina del Barranc Fondo.Cornudella (Priorat). Sobre roca àcida.Creix seguint un filó de siderita.

Lecanora cf. poliophaea (Wahlenb. exAch.) Ach.

Tal·lus crustaci esquamulós, lleugeramentlobulat i molt escàs, només present prop delsapotecis. Coloració verd brunenca. Pre-sència de protal·lus negre fimbriat. Alguesclorococcals. Apotecis molt petits, leca-

norins, amb el marge blanquinós i el discocre clar i pla. Teci hialí, epiteci brunenc,hipoteci hialí. Espores hialines, de 7-10 x(3.5)4-6 µm. No acaba de concordar ambaquesta espècie, per la seva mida petita,deguda a un mal desenvolupament, que endificulta la identificació. Tampoc lligal’ecologia. El tipus viu a Escandinàvia.

–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes deFreser (Ripollès). Sobre quars, concretamenten sulfosals de Pb, aprofitant les esquerdes ievitant el contacte directe amb el quars.Lepraria incana (L.) Ach.

Tal·lus leprós, format per una massa degrànuls pulverulents, mal delimitat, decoloració blanquinosa. Algues clorococcalsde 8-11 x 7-8 µm. Força comuna, tolerant ala pol·lució.

–Localitat: mina del Barranc Fondo.Cornudella (Priorat). Pissarres. Sobre side-rita. Mostra tolerància al substrat.L. latebrarum sensu Ozenda et Clauz. nonV. Wirth.

–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes deFreser (Ripollès). Roques volcàniques. So-bre mineralització filoniana amb quars lletósi Sb. No sembla mostrar especial afinitat pelsubstrat.L. neglecta (Nyl.) Lettan.

Acostuma a trobar-se en roques àcides.–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes de

Freser (Ripollès). Roca vulcanosedimentària,i en particular, sobre òxids de ferro. No podemafirmar que s’hi trobi específicament.Micarea prasina Fr.

Molt comuna.–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes de

Freser (Ripollès). Es troba sobre el mateixsubstrat que l’anterior espècie. Podem direl mateix de la seva ecologia.Micarea sylvicola (Flotow) Vêzda & V.Wirth.

Liquen saxícola, amb tal·lus d’un gruix0,1-0,3 mm, continu, finament fissurat, poc

areolat, de color gris verd, delimitat per unalínia hipotal.lina de color gris fosc. Alguescloroccoides, de formes anguloses i quecontenen gotes d’oli. Apotecis sèssils,prominents, de 0,3-0,6 mm de diàmetre, decolor negre, amb el marge poc visible, iel disc convex. L’himeni, tenyit de blau, té40-50 micres d’alt. L’epiteci és bru (K-),l’hipoteci és blau opac (N+ porpra intens).Ascs claviformes, amb espores uniseriadesel·lipsoïdals, de 7 x 4 µm com a mitjana.Paràfisis fines i ramificades.

–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes deFreser (Ripollès). Roca vulcanosedimentà-ria alterada a òxids de ferro de color rogenci minerals del grup del caolí. La jarosita(fase amb Fe, S, Al, K) ha estat identifica-da mitjançant el microscopi electrònic ambEDS. És possible que mostri especificitat pelsubstrat, donat que es tracta d’una espècieamb afinitats metal·lícoles; no en tenimevidències plausibles, però.Pertusaria affinis Erichs.

–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes deFreser (Ripollès). Amb la mateixa ecologiaque l’anterior.Porina chlorotica (Ach) Müll. Arg.

Cosmopolita. En roques àcides i mode-radament bàsiques.

–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes deFreser (Ripollès). Es troba sobre el mateixtipus de roca vulcanosedimentària, ambpresència d’òxids de ferro.Psilolechia lucida (Ach.) M. Choisy.

–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes deFreser (Ripollès). Substrat com a les tresanteriors. Prefereix superfícies inclinades,poc il·luminades, protegides de la pluja.Rhizocarpon distinctum Th. Fr.

–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes deFreser (Ripollès). Quars amb sulfosals de plomi òxids d’antimoni. Es tracta d’un substrat,força interessant, amb el qual no hem pogutarribar a determinar la relació.

Rhizocarpon obscuratum (Ach.) Massal.–Localitat: mina de St. Antoni. Ribes de

Freser (Ripollès). Sobre quars i sulfosalsfibroses de Pb. Contingut de metalls compa-rable al del substrat.

4. Discussió i conclusions

4.1. Discussió

No hem obtingut resultats clars pel que faa l’intent d’establir una correlació liquen-substrat, ja que en pocs casos hem observatquantitats significatives de metalls inclosesen el tal·lus dels líquens. Per tant, traslla-darem la discussió a la comparació delstàxons que hem pogut identificar amb lesdades de la bibliografia, ja que algunes deles espècies trobades poden relacionar-se ambcomunitats liquèniques metal·lícoles benestudiades (Sancho, 1986). Les comuni-tatsde líquens específiques apareixen,principalment, en substrats amb elevatscontinguts en Fe, però, més rarament, ensubstrats rics en Cu, Pb o Ag. Aquestescomunitats se solen incloure a l’aliançaAcarosporion sinopicae (Wirth, 1972) ambdues associacions: Acarosporetum sinopicaeHil.1923 i Lecanoretum epanorae Wirth1972. D’una banda, hem trobat Leprariaincana i Rhizocarpon obscuratum queapareixen en aquesta darrera associació,malgrat que Sancho (1986) trasllada L.incana a una comunitat esciòfila descrita perell: Rhizocarpon-Hymenelietum ochraceae.Aquestes dues espècies, a les mostresestudiades, mostren especificitat pel seusubstrat; siderita, en la primera i Pb i Sb, enla segona.

Pel que fa a Acarospora smaragdula, esconsidera una espècie característica de laprimera associació i n’hem trobat refe-rències abundants. Noeske et al. (1970), per

OFICI DE NATURALISTA

3231

exemple, hi quantificaren concentracions deFe, Cu, Pb i Zn amb valors significatius,sobretot de Fe. Per tant, podem deduir quees tractaria d’una bona indicadora. A més,la trobem sobre calcopirita, el mateixsubstrat on Purvis et al. (1985) trobaren lamateixa espècie, però la nostra mostra nopresenta les coloracions verdes provocadesper l’hipotètic complex Cu-àcid norstícticque aquests autors esmenten. Potser en elnostre cas no s’ha donat la corresponentassimilació del Cu.

Acaropora veronensis és una espècied’àmplia distribució i no es relaciona ambcap substrat geològic o jaciment metàl·licconcret. Tanmateix, en el nostre estudi eslocalitza només sobre zinkenita. Les anàlisisdel microscopi eletrònic amb l’analitzadord’energies ens mostren que a l’interior delseu tal·lus hi ha quantitats detectables de Pbi Sb. Tot i que és difícil de precisar ambaquesta tècnica si es tracta de microin-clusions o de quantitats de Pb assimilades,la primera possibilitat cal que sigui tingudaen compte, ja que les quantitats detectadesamb el SEM-EDS deuen ésser del tant percent (Fig. 6). Tanmateix, tot i acceptantaquesta possibilitat, no podem rebutjar lasegona, ja que el major fraccionament delsgrans de mineral i la seva dispersió en eltal·lus per força han d’afavorir la sevareactibilitat, en multiplicar la superficie dedissolució.

Segons Branquinho (1994), el plom potser intercanviat extracel·lularment percations com el Cu, i això pot comportar unperjudici generalitzat de la membranacel·lular i, en conseqüència, la pèrdua de Kintracel·lular. Malgrat tot, hi ha estudis comels de Brightman & Seaward (1977) quemencionen la presència de líquens ensubstrats, fabricats per l’home, amb plom.Aquests proposen que el Pb pot mostrar lapropietat de formar un film coherent d’òxid

en la superfície i generar, així, una texturaadient per a la implantació de propàguls ialhora la limitació de les quantitats d’ionsmetàl·lics tòxics que passen en solució al’interior del liquen.

Hickmott (1980) aporta, entre d’altresexemples, l’espècie Lecanora dispersa coma liquen capaç de créixer sobre plom. En elnostre cas, aquesta espècie, certament moltfreqüent, sobretot en llocs nitrificats, es tro-ba seguint un filó de siderita. Per aquesta raó,no podem establir cap comparança. Cal indi-car que possiblement s’ha vist limitada alspocs milímetres de gruix de la veta de side-rita pel fet d’estar encaixada en un filó dequars, de gran duresa, que per les sevespropietats físiques seria difícil d’atacar.Malgrat tot, no podem arribar a cap conclusióclara sobre aquesta ocupació preferencial.

Finalment, hem de mencionar l’aportacióeminentment significativa de la citació deMicarea sylvicola, no detectada fins ara ala península Ibèrica, que es troba sobre unsubstrat ric amb òxids de Fe. És una espècieclarament tolerant als metalls pesants.

La resta d’espècies catalogades, malgratcréixer sobre substrats amb metalls sónd’àmplia distribució i, probablement notenen valor indicador de presència demetalls.

De les dades disponibles podem conclou-re, que certs líquens són tolerants a l’exis-tència de metalls (Fe, Cu, Pb, Zn,...) sobrela roca on viuen. Aquesta tolerància, segonsLange & Ziegler (1963), pot ser de trestipus:

a) Una tolerància citoplasmàtica inherent.b) Una immobilització citoplasmàtica del

metall i destoxificació per combinació ambd’altres ions.

c) Un transport d’ions a regions externesdel citoplasma, fins i tot a la paret cel·lular.Aquesta darrera hipòtesi sembla la mésacceptada científicament.

4.2. Conclusions

–Hem afegit una nova espècie a la florade la península Ibèrica: Micarea sylvicola(Flotow) Vêzda et Wirth, ve s’inclou en elMicareetum sylvicolae James et al. 1977,com a espècie característica. És un indicide l’interès de continuar prospectant lesescombreres de les mines, on es poden refu-giar espècies mal conegudes o no detectadesfins ara.

–S’ha identificat una mostra d’Aca-rospora smaragdula. Clarament interessantper la seva vinculació amb comunitats me-tal·líferes.

–Passa el mateix amb els casos de Lepra-ria incana i Rhizocarpon obscuratum,malgrat que tenen menys importància.

–Acarospora veronensis ha estat recollidasobre zinkenita, és a dir, directament sobremineral de Pb. Es tracta d’un substrat parti-cularment ric en elements pesants, i el li-quen mostrava un contingut elevat de Pb iSb en el seu interior.

–Hem vist cristalls de plumbojarosita ambaspecte d’haver estat redisolts.

–Hem observat que Lecanora dispersacreixia selectivament seguint vetes de side-rita.

–I, finalment, hem contribuït a augmentarel coneixement de la flora liquènica capaçde créixer en afloraments metal·lífers ambel conjunt dels tàxons identificats.

5. Agraïments

Aquest treball no hauria estat possiblesense la inestimable ajuda que ens van pro-porcionar els doctors Joan Carles Melga-rejo i Xavier Llimona. També voldríemagraïr la col·laboració desinteressada de lessegüents persones: Mireia Giralt, Pere Na-varro-Rosinés, Antonio Gómez, TeresaAzuaga i Esteve Llop, el grup de Ramon M.

Masalles, de R. Fontarnau, Josep Bassa iXavier Alcover, Víctor Pasqual per lestraduccions, i en Sebastià Gonzalo per lesfotografies.

Bibliografia

ALSTRUP, V. & HANSEN, E. S. 1977. Three speciesof lichens tolerant of high concentrations of copper.Oikos, 29: 290-293.

CLAUZADE, G. & ROUX, C. 1985. Likenoj deokcidenta Europo, illustrita determinlibro. Bull. Soc.bot. Centre-Ouest. n Sér., num. spéc., 7: 1-893.

BRANQUINHO, C. 1994. A method for studying thecellular location of lead in lichens. Lichenologist,26(1): 83-90.

BRIGHTMAN, F. H. & SEAWARD, M. R. D. 1977.Lichen Ecology. London Academic Press. Londres.

CREVELD, M. 1981. Epilithic lichen communities inthe alpine zone of Southern Norway. Cramer, Vaduz.287.

FERRY, B. W.; BADDELY, M. S. & HAWKSWORTH,D. L. 1973. Air pollution and Lichens. London, theAthlone Press.

GARTY, J. 1993. Lichens as biomonitors for heavy me-tal pollution. In: Plants as biomonitors (BerdMarkert. Ed.). p. 193-263.

GASPARO, D.; CASTELLO, M. & BARGAGLI, R.1989. Biomonitoraggio dell’inquinamento atmosfe-rico tramite licheni. Stud. Geobot, 9: 153-250.

GASPARO, D. 1989. I licheni come bioaccumulatoridi metalli pesanti nei dintorno di Trieste e nell’AltoTrentino. Tesi Univ. di Trieste, 131p.

HAWKSWORTH, D. L. 1988. In: Handbook ofLichenology (M.Galun. Ed.). Boca Raton: C. R. C.Press, Vol. 1, p. 35-38.

HICKMOTT, M. 1980. Lichenologist, 12: 405-406.LANGE & ZIEGLER. 1963. The influence of mine-

ralization on Acarospora smaragdula. Lichenologist,17: 111-116.

LOUNAMAA, J. 1956. Trace elements in plantsgrowing wild on different rocks in Finland. Asemiquantitative spectrographic survery. Ann. Bot.Soc. Zoot. bot. Fenn. Vanamo, 29(4): 1-196.

MELGAREJO, J. C. 1987. Estudi geològic i me-tal·logenètic del Paleozoic del Sud de la SerraladaCostanera Catalana. Tesi doctoral. Universitat deBarcelona.

NASH. T. H. 1989. Metal Tolerance in Plants. In:Evolutionary Aspects (J. Shaw. Ed.) Boca Raton.Florida, C. R. C. Press. p. 119-131.

NIEBOER, E. & RICHARDSON, D. H. S. 1981.Atmospheric Pollutants in Natural Waters. In: Ann.Arbor University (S. J. Eisenreich. Ed.) MichiganUSA. p. 339-338.

NIMIS, P. L. 1990. Air Quality Indicators and Indi-ces. In: The Use of Plants as Bioindicators for

OFICI DE NATURALISTA

3433

Monitoring Air Pollution (A. G. Colombo. & G.Premazzi. Ed.) Ispra, Italy, J. R. C. p. 93-126.

NIMIS, P. L.; CASTELLO, M. & PEROTTI, M. 1993.A case Study of la Spezia (N Italy). Lichens asBioindicators of Heavy Metal Pollution: 266-284.

NOESKE, O.; LÄUCHLI, A.; LANGE, O. L.; VIEWEG,G. H. & ZIEGLER, H. 1970. Deutsche BotanischeGesellschaft, Neve Folge, 4: 67-79.

POELT, J. & ULRICH, H. 1964: Über einige calcophiteLecanora-Arten der Mitteleuropaischen flora(Lichens, Lecanoraceae). Österr. Bot. Z., 111: 257-268.

PUCKETT, K. J. 1988. Lichens, Bryophyts and AirQuality. In: Bibliotheca Lichenologica Berlin andStuttgart (Nash III, T. H., Wirth, V. Ed.) Cramer.,30: p. 231-167.

PURVIS, O. W.; COPPINS, B. J.; HAWKSWORTH,D. L.; JAMES, P. W. & MOORE, D. M. 1992. TheLichen Flora of Great Britain and Ireland. NaturalHistory Museum Publications. London.

PURVIS, O. W.; GILBERT, O. L. & JAMES, P. W.1985. The influence of copper mineralisation onAcarospora smaragdula. Lichenologist, 17: 111-116.

RITTER-STUDNI†KA, H. & KLEMENT, O. 1968.Über Flechtenarten and deren Gesellschaften aufSerpentin in Bosnien. Öst. bot. Z., 115: 93-99.

RUNE. O. 1953. Plant Life on Serpentines and relatedrocks in the North of Sweden. Acta phytogeogr. sec.,31: 1-139.

SANCHO, L. G. 1986. Flora y vegetación liquénicasaxícola de los pisos oro– y crioromediterráneo delSistema Central Español. Tesis doctoral Univ.Complutense de Madrid: 335 p.

WIRTH, V. 1972. Die Silikat-Flechtengemeinschaftenim ausseralpinen Zentraleuropa. Diss. Bot., 17: 1-366 .

35