Pol Guillot

1

Pol Guillot

2

ÍNDEX

0) Introducció Contingut del treball

Realització del treball

Motius per haver escollit el tema

Objectius del treball

1. Anàlisi del producte a nivell economic 1.1 Mercat del tabac

1.2 Procés de elaboració del producte

1.3 Dades sobre les vendes a Barcelona

1.4 Entrevista a Marcelí Gàmez

2 Anàlisi mèdic i científic del tabac 2.1 Anàlisi científic del producte

2.2 Patologies derivades del tabac

2.3 Dades mundials sobre càncer i efectes del tabac (OMS)

3 Factors i paper social del tabac 3.1 Enquestes (Plaça Cat, Sarrià, Diagonal Mar)

3.2 Publicitat al llarg del temps(factors que atrauen al consumidor)

3.3 Llistat de factors generals que fomenten el consum del tabac

3.4 Llistat de factors generals que fomenten deixar de fumar

3.5 Experiència personal amb el tabac

Conclusions / Hipotesi

Bibliografia

Pol Guillot

3

→ TÍTOL : ESTUDI D’APROXIMACIÓ AL CONSUM DE TABAC A BARCELONA

INTRODUCCIÓ

Contingut del treball

En aquest treball tractaré d’estudiar el fenomen del consum de tabac a la ciutat de Barcelona d’acord amb el següent esquema:

- En primer lloc, la tipificació del producte: la seva naturalesa, elaboració, i els elements més importants que es produeixen en cremar-lo per al seu consum.

- En segon lloc, relacionaré les principals patologies que, amb prou base mèdica i estadística, s’accepta que estan relacionades directament amb el consum del tabac.

- A continuació, esmentaré les sèries de factors potencials que, a priori, indueixen al consum del tabac.

- El nucli d’aquest treball consisteix en la recerca dels factors rellevants i les condicions que duen als barcelonins al consum del tabac així com dades d’evolució històrica del consum.

- A partir de les dades obtingudes, establiré una predicció del consum de tabac a la ciutat.

Realització del treball. Metodologia

Les fases de realització són les següents:

1. Fase de cerca bibliogràfica i presentació de la informació inicial: sobre el producte, patologies relacionades i estadístiques corresponents.

2. Sobre la base dels factors potencials de consum, establiment d’un conjunt d’enquestes dirigides a diferents col·lectius: usuaris, tots ells de diferents zones de la ciutat.

Les preguntes de les enquestes aniran dirigides a establir diferents perfils de consumidor, la proporció de consumidors, l’evolució del consum en els darrers anys i a triar, dintre dels factors potencials esmentats, aquells que en siguin més significatius.

Pol Guillot

4

3. Realització de les enquestes pel sistema d’interpel·lació individual directa.

4. Elaboració de les dades: ordenació i diagramació. Interpretació.

5. Realitzar entrevistes en profunditat a algun membre dels col·lectius referits.

6. Obtenir conclusions i inferir previsions.

Motius d’haver escollit el tema objecte d’aquest treball

No he tingut mai massa clar sobre que fer el treball, va ser a inics de primavera que vaig decidir començar aquest tema deixant de banda el que ja havia començat, i no havia despertat la meva dedicació i interès. La família va ser un detonant, la meva mare és fumadora i bona part de la meva família ho era, fa un any que jo també ho soc, moltes preguntes em venien al cap, per què? És genètic? Desapareixerà el tabac? Quans diners mou realment aquest mercat? En que consisteix el producte? A Barcelona quina evolució fa en el consum de aquesta substancia?. Vaig decidir donar el pas i començar a desenvolupar la hipòtesi final amb l’ajuda del tutor : ¿Creixerà el consum del tabac a Barcelona?. Dit i fet, d’alguna manera haig de fer solida la hipòtesi així que vaig pensar com i on trobaria els arguments per fer una hipòtesi important i realista.

Objectius del treball

Primer

Conèixer les característiques del tabac i les patologies que, científicament, estan associades al seu consum.

Segon

Determinar quins són els factors principals a l’hora de conduir al consum del tabac, establir quin és el perfil predominant de consumidor i quina ha estat l’evolució del consum a la ciutat.

Tercer

Predir l’evolució del consum de tabac a Barcelona

Pol Guillot

5

1) ANÀLISI A NIVELL ECONÒMIC DEL

PRODUCTE

1.1 El Mercat del tabac

El mercat del tabac actualment és podria dir que és un oligopoli en mans de quatre gran empreses : British American Tobacco , Imperial Tobacco Group , Japan Tobacco International y Philip Morris International British American Tabacco:

És una de les empreses de tabac més grans del món, les seves principal marques de

nom són Lucky Strike i Pall Mall. Molta presencia en el mercat espanyol. Molt presents

a Europa i Amèrica.

Imperial Tobacco Group: (Espanya forta presencia)

La major empresa de tabac mundial, actualment propietaria de marques com West

,Jhon Player, Drum o Golden Virginia(número 1 de ventes de tabac de liar

mundialment). El mercat on són més presents és Europa.

Phillip Morris International: (A Espanya forta presencia)

Un altre gegant del mercat del tabac , empresa que posseeix prestigioses marques com

L&M, Chesterfield,Fortuna, Phillip Morris i la més venuda al món desde 1972, Malboro.

Gran presencia als EUA.

Japan Tobacco International: (A Espanya forta presencia)

La última gran empresa del mercat del tabac, amb Winston com a marca més famosa

amb el permis de Camel la altre gran marca del grup.

1.2 Procés de elaboració del tabac

PAÍSES

PRODUCCIÓN DE TABACO

BRUTO AÑO 2001 (millones de

toneladas)

China 2.661.000

India 610.000

Brasil 565.317

Estados Unidos 470.630

Pol Guillot

6

Indonesia 147.000

Grecia 130.000

Italia 126.235

Argentina 101.000

Japón 62.000

Filipinas 61.827

República de Corea 60.000

México 44.000

España 43.000

Fuente: F.A.O.

El màxim productor de tabac actualment segueix sent la Xina que gracies a la seva

dimensió del territori pot permetres aquests nivells de producció tan grans. Veiem que

España produeix 43.000 millons de tonelades ,tenint en compte que la taula és del

2001 ja era una xifra molt alta, tot i que ara s’ha disminuït. La major quantitat de la

producció de tabac espanyola es fa a Extremadura i Andalusia.

1.2.2 El disseny i components a nivell industrial (de producció) d’una

cigarreta

El disseny del cigarret és més complicat del que pot semblar. Es treballa per conèixer

les preferències dels consumidors adults i a partir d'elles dissenyar els cigarrets.

Precisament, són aquestes preferències les que guien les mescles de tabac –les

varietats de tabacs que s’usen- i s’intenta assegurar que aquestes mescles estiguin

sempre disponibles per mantenir constant el sabor dels productes.

Els ingredients alimentosos i els condiments s'afegeixen als cigarrets per equilibrar el

sabor natural del tabac, per reemplaçar els sucres perduts en la curació i per donar a

cada marca el seu sabor i aroma característica. Altres ingredients controlen la humitat,

protegeixen contra la degradació microbiana i actuen com a conservants. Possibles i

diferents ingredients utilitzats són el cacau, sucres etc. Hi ha normatives que regulen

els ingredients. Un cop es crema el producte és generen els components, que són

nocius. La nicotina no s'afegeix en la creació dels cigarrets. És un element que es troba

de forma natural en totes les varietats de la planta de tabac.

El filtre, el paper i el nivell de ventilació són triats per influir en la força sensorial i en el

rendiment del cigarret. En cada etapa, es realitzen test i controls de qualitat regulars.

Pol Guillot

7

La columna de tabac inclou la fulla de tabac (la part plana de la fulla de tabac), la tija

del tabac (nervadures de la fulla) i la fulla expandida. El paper de cigarret inclou el

paper i l'adhesiu.

El filtre està fet principalment de fibres d'acetat cel·lulòsic, conegut com a remolc. Les

fibres s'adhereixen gràcies a un agent enduridor que ajuda al filtre a mantenir la seva

forma. El filtre s'embolica en paper i se segella amb una línia d'adhesiu. El filtre

estampat també està composta per paper i adhesiu.

Filtre biodegradable

Els filtres utilitzats per la majoria de companyies es bio degraden en un període que va

d'un mes a tres anys, depenent de les condicions mediambientals. Encara que s'està

investigant una forma més ràpida de descomposició,. en aquest moment no es tenen

filtres acceptats pels consumidors i que puguin degradar-se més ràpidament.

1.3 Estadístiques sobre la venta del tabac a Barcelona

Barcelona Unitats venudes.

Cigarrets (caixes de 20 unitats)

Puros T. Liar T. Pipa

2013 261.736.821 234.504.235 800.838 44.418

2012 289.830.369 223.124.361 728.365 67.059

2011 324.836.140 196.389.421 582.146 99.956

2010 385.180.308 168.336.761 543.637 36.027

2009 432.583.768 138.585.377 429.305 24.274

2008 478.166.074 141.820.420 312.571 20.522

Pol Guillot

8

2007 471.324.363 138.317.440 5.020.453 317.304

Les xifres són reveladores, en els últims 7 anys el mercat del tabac i les seves vendes

s’han reduït moltíssim, tot i la anomalia que observem del 2007 al 2008 que podem

deduir que les vendes van augmentar en els puros i les cigarretes gracies a la gran

disminució de gent que fumava de liar o amb pipa. La crisi pot haver sigut un factor de

forta influencia en aquesta caiguda de vendes progressiva en el mercat del tabac

català. Tan sols en un apartat s’ha observat un creixement important , en els puros. Els

puros són més sans que el tabac en si i s’ha fet una forta campanya a favor de aquests

mateixos, que tot i ser més cars han crescut notablement. EL tabac de liar era més

comú el 2007, i malgrat la gran caiguda del 2008 ha crescut en els últims sis anys

lleugerament i progressivament, aquest tipus de tabac és molt comú en el sector de

fumadors juvenils. La pipa s’està extingint poc a poc, quedant com un estil de fumar

antiquat i poc estètic.

La reducció és gran però del 2012 al 2013 tan sols s’ha reduït un 9,6 %, aquesta

moderació en la reducció indica que la extinció del tabac serà progressiva però lenta,

les xifres demostren que és reduirà però cada cop més a poc a poc ,fins i tot és

possible que aquesta caiguda és paralitzi. En aquestes xifres no es té en compte el

tabac comprat a l’estranger o en altres províncies aixi com el tabac comprat en

màquines expenedores per tant la xifra pot ser que sigui una mica superior a la de la

taula però nomes lleugerament superior.

Creixement percentual del 2007-2013

-44,47% vendes +69,54% -84,05% -86,00%

Pol Guillot

9

Aquestes són les vendes per marques de paquets de tabac, ens ajudarà a deduir quin

tipus de producte busca el consumidor i per tant quins factor poden revifar el mercat

del tabac. Malboro és la marca més venuda a la península amb 251 milions de caixetes.

El producte que ofereix Malboro és un tabac més luxós, de preu més car però de més

qualitat i a nivell estètic és més atractiu i dona bona imatge al fumador. Com a

producte també és menys tòxic i més tractat.

La segona marca més venuda és Winston, novament una marca nord-americana de

llarga historia i fama com Malboro. Ofereix un producte intermedi, té més força com a

tabac que el Malboro i és bastant més econòmic. No dona mala imatge i és manté com

a tabac de primera qualitat dins de la societat. Com Malboro, és un tabac que busca el

públic de classe mitjana-alta que te intencions de guardar una bona imatge i fumar de

qualitat per no perjudicar descaradament la seva salut.

Chesterfield, és la tercera en el podi de marques més venudes a Espanya, ofereix un

producte semblant al Winston i manté el seu nivell de vendes gràcies a la seva llarga

historia que li dona el títol de “clàssic”. Però observem que a diferencia de Malboro i

Winston que han augmentat les vendes i s’han reforçat ,Chesterfield ha perdut vendes

del 2012-2013, és una marca en caiguda, no lliure ,però si progressiva.

Podem identificar que tan Malboro com Winston s’apoderen del mercat

progressivament que per la força del poble aspiren transformar el marcat del tabac en

un oligopoli en favor de uns pocs. La gran competència que gracies a promocions i al

seu preu increïblement més econòmic, que en temps de crisi s’agraeix és Brooklyn ara

renovada i rebatejada com West Brooklyn. West a quasi duplicat les seves vendes i

creix amb molta força en el país.

Pol Guillot

10

Aquesta taula representa les caixetes de tabac venudes aquest any 2014, mes que res

he trobat que és interessant les pujades de ventes de tabac en els mesos d’Agost i

Juliol, mesos de vacances i bon temps on el relaxar-se i la festa són els protagonistes.

La festa combinada amb la arribada del turisme i la creació de més llocs de treball

temporalment fan augmentar les ventes de tabac a Catalunya, una comunitat

extremadament turística on hi ha una gran part de la activitat econòmica espanyola

(casi 20% del PIB espanyol és català).

Els factors que justifiquen aquesta pujada doncs, són:

Turisme

Festa i més temps d’oci

Desocupació, vacances i temps lliure

Treballs temporals a causa del turisme

Bon temps i sensació de benestar

2014:

Pol Guillot

11

Aquest any encara esta per tancar-se però les estadístiques de moment auguren una

nova baixada important de les vendes en el que a tabac respecte el any passat a

Barcelona ,una baixada no massa gran però destacable. També podem veure en altres

províncies espanyoles que la tendència és la mateixa : de baixada.

Així doncs el pronòstic per aquest any 2014 és que baixarà tot i que no tant com anys

anteriors.

1.4 Entrevista: Marcelí Gàmez

1. Quina ha sigut la seva experiència en el negoci del tabac?

Porto divuit anys en un estanc, sóc fundador del gremi d’estanquers a

Catalunya el 2004 (president fins el 2007 i actual vicepresident) que

vaig fundar amb un company veient les circumstancies que hi havia en

el sector i la poca implicació per part dels estanquers en les preses de

decisions que hi havia. També vaig ser president del gremi

d’estanquers a Espanya del 2010 al 2012.

2. Com veu actualment el negoci del tabac? Hi ha molta

precupació pel seu futur?

Si hi ha molta preucupació ,la baixada en el sector del tabac és

continua des de el 2006 amb la aprovació de la nova llei que restringia

els llocs on es podia fumar. Molts estancs han hagut de tancar i gran part no són rendibles,

també hi hagut molts acomiadaments en la venta minorista i els estancs han passat a mans de

les famílies. Es busca diversificar el producte ja que tan sols amb el tabac els estanquers no

creuen que puguin assegurar el seu futur i el de les seves famílies.

3. Quins factors creu que han justificat la baixada?

Els factors sanitaris i normatius a través de la OMS i de la UE i respectivament de cada país en

aquest cas a Espanya. Principalment a Espanya ,tot i la època gloriosa dels 90 als 2000, l’any

2005 la aprovació de la nova llei que reduïa els llocs on es podia fumar, va començar a donar

mala imatge al tabac i van produir la reducció de les ventes del tabac.

4. Quan va començar a notar una caiguda important del negoci?

A partir del 2006 el consum va començar a caure dràsticament, a causa de la nova llei i el 2009

amb la crisi es va accentuar molt més la baixada.

5. Quines mesures prenen els estanquers?

Els estanquers tenen poc marge de reacció ja que les lleis i les normatives venen de

organismes superiors com la UE o la OMS. El que s’intenta és diversificar el producte i oferir la

màxima competitivitat

Pol Guillot

12

6. Que explica el augment de vendes en el apartat de puros?

Aquest fenomen s’explica perquè molta gent que vol deixar de fumar o reduir els danys o la

addicció s’ha passat de la cigarreta als purets, perquè gent que no té la voluntat pròpia per

deixar de fumar o li agrada o perquè té el hàbit intenta fumar menys amb els purets.

7. Creuen els estanquers que el mercat del tabac sobreviurà?

A mig llarg termini es pensa que no, malgrat això les companyies tenen nous mercats per obrir

i explorar com Àfrica o Àsia, però a la UE incloent Espanya que són mercats molt madurs no

durarà el negoci del tabac, de fet estudis recents prediuen que de cara al 2026 el tabac estarà

eradicat

8. Hi ha moltes marques de tabac, però les xifres demostren que la majoria estàn

perdent ventes i tan sols unes poques augmenten com Malboro, Winston o West. El

mercat del tabac pot ser un futur oligopoli?

De fet ja ho és, el mercat del tabac està dominat per quatre grans multinacionals que tenen en

propietat un gran nombre de marques i sobreviuen gràcies al seu gran pressupost i les seves

possibilitats per invertir en màrqueting en els punts de venda. Tot i així perden vendes

contínuament.

9. Les vendes augmenten durant l’estiu, creu que el turisme és un factor important d’això

? Pot ajudar el turisme en el fet de que el mercat del tabac deixi de baixar?

Sens dubte, centrats a Barcelona les vendes es concentren al centre i això és gràcies al turisme.

Abans el diferencial de preus entre la UE i Espanya era força important, i Espanya era

anomenada l’estanc d’Europa ja que molts turistes aprofitaven el baix preu per comprar caixes

senceres de tabac. Això s’ha reduït ja que el diferencial de preu entre Europa i Espanya ha

disminuït, però continua sent més baix el preu a Espanya en comparació a molts altres països.

El bon temps també ajuda moltíssim perquè la gent es socialitza molt més i per tant fuma més

10. Barcelona és la segona província amb més fumadors, i les vendes s’han reduït menys

que en altres llocs, creu que el fet de viure en una ciutat augmenta la possibilitat de

ser fumador?

Sí, el ser fumador té molt a veure amb diverses situacions ,per exemple, una situació de estrés

es dona més probablement en una ciutat així com a la ciutat et socialitzes més que en un altre

entorn vital, aquest fet aproxima i indueix més a la gent a fumar més-

11. Fumen més els rics o els pobres ? En quina classe social és nota més la baixada del

consum de tabac?

Mes que per classes socials es nota en el tipus de cosum. Hi ha diferents tipus de producte des

de la cigarreta tradicional, el tabac de liar els purets i la picadura de pipa. El que si s’ha notat és

que les classes socials més baixes han passat a fumar la picadura de pirpa degut a que té uns

impostos molt més baixos i per tant el preu és més barat, la venta de picadura de pipa ha

augmentat en el sector de consumidors amb menys poder adquisitiu. Els que tenen gran poder

Pol Guillot

13

adquisitiu segueixen fumant marques Premium de cigarretes tradicionals com Malboro. El

tipus de consum és diferent.

El puro premium que valen mes o menys més de 6 euros ha baixat a causa de la mala imatge

pública que dona per temes de corrupció i per poder adquisitiu.

12. Barcelona: Creu que la educació és una via per reduir el nivell de fumadors a la llarga?

Per suposat, la educació és molt necessària. Però una cosa és educar i formar i la altre és

criminalitzar. En molts estudis i escoles es presenta el tabac com el dimoni, és cert que el tabac

porta elements nocius però també porta determinats elements que ajuden a determinats

consumidors i eviten o baixen les possibilitats de contraure malalties molt dures com el

Alzheimer. Actualment es criminalitza força el consum del tabac perquè hi ha interessos creats.

13. Com explica que les futures generacions hi hagi menys fumadors?

Pel tema de la formació sobre els perills que comporta, actualment hi ha situacions curioses

com és el cas de Uruguai on el tabac està prohibit però en canvi la marihuana està legalitzada.

Però en general la formació i la pitjor imatge del tabac són la causa. Les companyies tabac

aleres busquen millorar la imatge del producte fabricant nous productes derivats del tabac

més saludables. El principal element del tabac és la nicotina i és adictiva, però el tabac no

només és això també hi ha una gran quantitat de altres elements que poden i son cancerígens

14. Andorra és un maldecap per els estanquers catalans?

I tant, les baixades de ventes del tabac aquí a Catalunya per exemple, no és degut

exclusivament a la baixada del consum sinó que afecta molt el fet de tenir Andorra al costat, i

no només això sinó que el fet de comprar el tabac allà és com un fet admirat per la societat i

acceptat per tots. Clients en els estancs molts cops ja diuen frases com: donem un paquet

perquè aquest cap de setmana aniré a Andorra i em compraré dues caixes...

“La gent pensa que es fotin els estanquers i el govern que ja ens roben per moltes bandes !” i

el fet es que no pensen en que el que ells practiquen també és contraban.

15. Com explica el fet de que tan sols unes marques es mantinguin fortes en el mercat?

Ja que aquestes marque disposen del suficient poder adquisitiu per treballar el màrqueting i

publicitar els seus productes dins del estanc que és el únic lloc on és poden fer promocions o

publicitat relacionada amb el tabac.

Una marca com per exemple Malboro té un equip de màrqueting i un poder adquisitiu immens

i en canvi Mohawk no, probablement desapareixerà d’aquí poc a causa de el poc poder

adquisitiu i les fortes restriccions per part de la UE i les diferent normatives que cada cop seràn

més radicals.

16. Quins factors creu que porten a la gent a fumar? Pensa que la societat moderna no

necessita el tabac?

Fumadors n’hi haurà sempre, tardarà moltíssim a no haver-hi malgrat si és cert que cada cop

n’hi haurà menys . Tot i que el tabac és un producte adictiu i nociu per la salut també té altres

Pol Guillot

14

característiques socials i d’hàbits que formen part de les persones i que per tant farà que

durant temps es segueixi fumant.

Actualment no es pot prescindir del tabac, però això no vol dir que en un futur no massa llunyà

és pugui prescindir perquè tant des de les lleis de la UE, la OMS i les farmacèutiques més

altres qüestions socials és pugui prescindir. El que és segur és que si poden sortir noves

drogues capaces de substituir el tabac, aquest pot desaparèixer perfectament però la gent no

deixarà de consumir drogues sigui tabac ,marihuana altres. La addicció sempre hi serà.

17. Realment el govern pretén reduir la quantitat de fumadors, o simplement fixar-la en

una xifra reduïda ? Que hi guanya reduint els fumadors?

Hi ha una certa hipocresia en el govern en aquest aspecte ja que aquest recapta l’equivalent al

pressupost anual de quatre ministeris en impostos sobre el tabac, això normalment no es diu

perquè no interessa però per altra banda a nivell sanitari tenen una despesa molt elevada en

gran part influenciada per el tabac. Els metges molt sovint el que primer pregunten al pacient

o una de les preguntes freqüents és si son fumadors.

Estan buscant ingressos d’una altra banda i compensar la pèrdua de la recaptació de impostos

per tabac, que indirectament també redueixen la despesa en sanitat. Als EUA per exemple ja

busquen noves maneres d’ingrés com per exemple els impostos sobre begudes refrescants o

sobre certs dolços. Una alternativa possible seria la legalització de la marihuana incloent un

impost però dependrà del “color” que tingui el govern en un futur.

18. Ens pot explicar més o menys on van els diners de cada paquet?

D’un paquet de tabac normal un 80%, d’aquest 80% d’impostos el 21% és l’IVA, el 59% restant

són impostos especials, dins del tabac estàn dividits en dos, el impost advalorem i el impost

específic. En total aproximadament en un paquet que val 4 euros el estat es queda 3,20 euros.

El 20% restant es distribueix aproximadament el 8,5% es queda al punt de venda, un 2 o 3 % es

queda en el distribuïdor i la resta es queda pel fabricant. En el cas dels bars el preu de cada

paquet és 15 cèntims més car, que es queden en el bar.

19. Creu que el mercat del tabac sobreviurà ? Si la resposta és negativa, en quants anys

veu la seva quasi desaparició o reducció màxima?

Un fet que per mi ha estat clau en aquest últim mes que ja dona fe sobre que el mercat de

tabac no sobreviurà és que des de el govern han autoritzat la venda de altres productes que no

afectin a la imatge del tabac, vol dir que un estanc pot vendre paraigües, llaminadures,

begudes alcohòliques, serveis de transport, semblant a un “todo a 100” ,això ho fan perquè

volen acabar amb el monopoli minorista de tabac és a dir que els estancs actualment el

comerç minorista del tabac està controlat per l’estat i segon perquè no hi ha viabilitat del

negoci que ven tan sols tabac, ja que aquest no es pot ni es podrà mantenir tan sols amb la

venta de tabac.

Pol Guillot

15

Les concessions administratives de l’estat són per un temps limitat ,màxim en 25 anys, així

doncs el estancs aniran desapareixent a la llarga. El futur del negoci anomenat estanc com el

coneixem avui en dia està destinat a desaparèixer

2) ANÀLISI MÈDIC I CIENTÍFIC DEL TABAC I LES SEVES

PATOLOGIES

2.1 Anàlisi científic del producte

Els cigarrets contenen 4.027 químics, aquí hi ha alguns dels quals mes danyen però hi ha molts

mes. Aquest químics es presenten al encendre el cigarret, o sigui durant la combustió del

producte.

o Nicotina: La dosi d'aquesta, que es troba en el cigarret, pot matar a una persona. Però

abans de fumar la quantitat necessària per acumular la dosi mortal en la sang, la

persona sofrirà una llarga i penosa malaltia. Després d'inhalar la Nicotina, el flux

sanguini va acumulant la substància en cada cèl·lula de l'organisme i a mesura que el

temps passa, les cèl·lules s'acostumen i demanen més al cos.

o Quitrà: El quitrà destrueix els milers de sacs o alvèols que el pulmó té per extreure

l'oxigen de l'aire. Aquesta destrucció origina una malaltia incurable: L'emfisema

pulmonar o Asma del fumador.

La persona amb emfisema mor

ofegada.

o Monòxid de Carboni: Aquesta

substància és el mateix gas que

surt pel tub de fuita d'un carro,

en inhalar, es pren un gas

verinós i el cos no rep el suficient

oxigen. El monòxid de carboni

present en el cigarret, es barreja

amb l'hemoglobina de la sang ,

produint una substància

anomenada Carboxihemoglobina, la qual impedeix la conducció de l'oxigen en la sang.

Tot això ajuda al desenvolupament arterioscleròtic, ja que les artèries es tornen

rígides.

o Cianur d'hidrogen: Aquesta substància paralitza les vellositats que cobreixen els

pulmons i que li serveixen per defensar-se de agents externs estranys. Per aquesta raó

Pol Guillot

16

els verins entren ràpidament al pulmó. D'aquí el fet que organisme del fumador es

defensi obligant-ho a tossir.

o Cadmi: És un dels metalls més tòxics, encara que podria ser un element químic

essencial, necessari en molt petites quantitats.. Normalment es troba en menes

de zinc i s'empra especialment en piles o bateries mòbils, és un material comú en el

continent Africà.

o Metà: Tot i no ser tòxic el seu principal perill per a la salut són les cremades que pot

provocar si entra en ignició. És altament inflamable i pot formar mescles explosives

amb l'aire. El metà reacciona violentament amb oxidants, halògens i alguns compostos

halogenats. El metà també és asfixiant i pot desplaçar a l'oxigen en un espai tancat.

o Butà: És un gas tòxic (si se’n inhalen grans quantitats )que danya als pulmons i provoca

la eliminació de alvèols. S’utilitza per cuinar ,estufes etc.

o Amoníac : En concentracions elevades irrita la gola, inflama els pulmons, danya les vies

respiratòries i els ulls. Segons augmenta la concentració pot arribar a produir edema

pulmonar.

2.2 Patologies derivades del consum de tabac

- Càncer: El fet de fumar pot causar molts tipus de càncer, el de laringe ,el de boca, el d’esòfag,

el de pell però sens dubte el més comú i freqüent en la gent fumadora és el càncer de pulmó.

També s’ha de destacar que és fàcil que es produeixi metàstasis en els fumadors.

Càncer de pulmó:

El càncer de pulmó és un conjunt de malalties resultants del creixement

maligne de cèl·lules del tracte respiratori, en particular del teixit pulmonar, i

un dels tipus de càncer més freqüents a nivell mundial. El càncer de pulmó

sol originar-se a partir de cèl·lules epitelials, i pot derivar en metàstasis i

infiltració a altres teixits del cos. El càncer de pulmó és classifica segons el

lloc del pulmó on ha aparescut el tumor, hi ha el Càncer de pulmó central en

el qual el tumor apareix en els bronquis principals, lobalars i segmentaris

(primera, segona i tercera generació respectivament), fins als de quarta

generació, i el altre tipus segons la localització é el Càncer de pulmó

perifèric: apareix a partir dels bronquis de cinquena generació. S'inicia amb

clínica extrabronquial i no són accessibles amb el broncoscopi.

S'ha establert que el tabac i possiblement la contaminació

atmosfèrica,constitueixen un factor causal del càncer de pulmó. Entre el 80-

90% dels càncers de pulmó es donen en fumadors o en persones que hagin

deixat de fumar recentment, però no hi ha evidència que el fumar estigui

associat a una varietat histològica concreta, encara que tendeix a relacionar-

se més amb el carcinoma epidermoide i amb el càncer de cèl·lules petites.

Altres factors externs que afecten a la propagació de aquest càncer són la

contaminació del entorn, per exemple molts miners tenen càncers de pulmó

de grans.

Pol Guillot

17

- Els problemes de colesterol: El monòxid de carboni també augmenta el colesterol en

sang, entre altres perjudicis. Per aquest motiu, fumar cigarrets 'light' no disminueix el

risc de malalties, doncs el fumador sol inhalar més fum per compensar la dosi menor

de nicotina amb el que augmentarà el monòxid de carboni augmentant els problemes

que ell ocasiona (més colesterol encara). El tabac també estimula la coagulació

sanguínia amb el consegüent risc de formació de trombes dins del torrent sanguini.

- Les malalties del cor i de vasos sanguinis:Fumar contribueix a l'obstrucció de les artèries que

són la causa dels infarts de miocardi, dels atacs d'apoplexia, de crisis cardíaques, de l'angina

coronària.

- Trastorns del cor: En molts casos la Nicotina és un component que altera el ritme cardíac de

les persones

- Insomni: Inhalar grans quantitats de nicotina perjudica el son, ja que al igual que la cafeïna és

un potent estimulant

- Les bronquitis i l'emfisema: conseqüències directes del fet de fumar ja que inhales quitrà i

cianur de hidrogen que ataquen directament al funcionament i la estructura dels pulmons.

- Malaltia per reflux gastroesòfic: A causa de la mala circulació o lenta circulació el estomac

assoleix el procés de digestió en més temps del que és normal per tant s’acumulen àcids (

acidesa estomacal)

- Malaltia vascular perifèrica: Al circular la sang més lentament les cames és ressenteixen i es nota el cansament més ràpid. - Diabetis: Si un diabètic fuma, els símptomes i la malaltia s’agreugen. - La disfunció erèctil: La erecció del penis és menys potent i de poca duració degut a la baixada de circulació de la sang. - Degeneració de la retina: risc de perdre la vista. El Amoníac pot afectar a la retina si entra fum al ull. - Problemes durant l'embaràs: Si una embarassada fuma pot causar deformacions en el creixement del nen dins del ventre i molt sovint provoca que els recent nascuts pesin poc, a vegades no pesen ni el que és suficient per sobreviure i moren en un temps determinat - Altres problemes que semblen menys greus, però que valen la pena destacar, ja que

Pol Guillot

18

l'acumulació de tot, li pot donar una idea més clara dels efectes nefasts del tabac: sequedat de boca, dents grogues, malaltia de les genives, la paradontopatía , afavoreix l'aparició de carrall, càries, halitosis,…. hemorroides, osteoporosis (ja que fumar favoritza la disminució de massa òssia), dolor en les extremitats a causa de la menor irrigació sanguínia causada per la nicotina, pell opaca, color groguenc dels dits, l'empitjorament de les arrugues, afecta al sistema immunitari i als mecanismes de defensa (fumar accentua fins i tot la susceptibilitat als refredats).

2.3 Dades mundials de la OMS

Aquest tabac l’he trobat realment

interessant ja que una de les

principals causes de mort al món

és el càncer i el que més són

danys en el sistema cardíac.

Dos de els principals mals que el

tabac influeix a despertar i que

ocupen un 60% de les morts

mundials aproximadament.

Aquest gràfic representa els tipus de càncer que es contrauen més a les diferents

nacionalitats del mon, i tot i la majoria de països tenen el càncer de pròstata com a

protagonista, també veiem que a Àsia i Orient Mitjà la contaminació del aire i la gran

massa d’habitant ha portat al fet de que el càncer més detectat en la zona asiàtica és

el de pulmó, causat en part per el tabac i els diferents gasos tòxics que s’introdueixen

al cos

Pol Guillot

19

En vermell estan els casos de càncer diagnosticats i en quin nivell de

desenvolupament i ingressos és el país on es detecten. Els països de alt poder

adquisitiu com Espanya hi ha numerosos casos de càncer i de cara al 2030 és de la

segona classe de països que patirà un increment més elevat de càncers

El tabac és el causant o un factor que incrementa casi 10 tipus de càncers i també un

factor clau en la contaminació del planeta degut als gasos que emet

Pol Guillot

20

Altres dades destacables ,són que el 90%-80% dels casos de càncer de pulmó estan relacionats

de forma directa o indirecta amb el tabac.

Les persones que fumen cigarrets són entre 15 i 30 % vegades més propenses a contreure

càncer de pulmó o a morir a causa d'aquesta malaltia.

En els gràfics anteriors veiem els tipus de càncer i en quins països segons els

ingressos apareix així com la quantitat de casos i defuncions. Veiem que als països

de rendes més altes que és el apartat que en interessa, el càncer de pulmó és el

tercer més detectat i sobreviuen molts pocs casos

Pol Guillot

21

3) FACTORS I PAPER SOCIAL DEL TABAC

3.1) Enquestes

Enquestes: 150 persones Plaça Catalunya

EN CAS NO

86; 57%

64; 43%

Ets Fumador?

No

SI

83

3

Has fumat algun cop?

SI

No

No m’ha sorprès el resultat. Bona part de la població és fumadora ,ja ho preveia, no he

plantejat la pregunta perquè no buscava una diferenciació de gèneres ,però he apuntat les

dades del sexe de tots i cada un dels fumadors, sortia una mes alta xifra de barons (36) que

de dones (28). Relaciono aquesta xifra amb la esperança de vida dels dos sexes, considero

que deixant de banda que biològicament les dones sobreviuen més temps, el fet de que més

barons fumin causa que aquests tinguin menys esperança de vida, com ja dic no es la causa

principal, però és un factor a tenir en compte. El No ha guanyat el si, però per molt poc ,si

augmentéssim el nombre de enquestats dedueixo que aquesta xifra s’eixamplaria, però no

massa, la gran campanya i neutralització per part del govern i altres organitzacions contra el

tabac (llocs públics com el bar, prohibits recentment) Ha fet mirar amb ulls mes cautelosos el

consum de aquesta droga.

Ja em pensava aquest resultat,

com hem vist a la pregunta

anterior la diferencia entre

fumadors i no fumadors és

lleugera, per tant és comprensible

que la gran majoria de la població

hagi provat el tabac mínim un cop

a la vida. La pressió social

combinada amb el instint curiós

de la raça porten aquests

resultats . Haig de dir que se’m fa

difícil de creure fins i tot les tres

persones que afirmen no haver-

ho provat mai..

Pol Guillot

22

FUMADORS

55

5 1

0

0

10

20

30

40

50

60

12a-25 25-35 35-50 més de 50

Quan vas començar a fumar?

Quan vas començar a fumar?

Pregunta 3. Si vas deixar-ho que et va ajudar ?

Aquesta pregunta no té gràfic a causa dels resultats tant reduïts, tan sols 5 persones

havien deixat el tabac havent fumat de forma regular en un període compres com a

mínim de un any. Una dona va deixar-ho amb força de voluntat, animada per la família i la

seva parella sobretot. Les altres quatre persones s’han introduït en la nova moda ;el

cigarret electrònic ,una alternativa que aquests últims 2 anys ha agafat molta força i es

presenta com la gran opció a substituir el tabac. Alguns afirmaven haver provat diferents

estratègies popularment conegudes com els xiclets ,controlar el consum de tabac i reduir-

lo progressivament , o la homeopatia.

Resultat contundent, la majoria de fumadors van començar a fumar dels 12-25 anys, o

sigui la joventut. Molt probablement dels 12 als 18 la gran majoria. Aquests resultats es

justifiquen amb el meu estudi, les causes principals de que la gent comenci a fumar de

jove són socials i per mimesis. En el cas adolescent una reacció a la prohibició, o

autoafirmació; intentant donar una imatge de atrevit, madur o modern (ídols televisius

com actors o altres personatges fumadors son vistos com exemple per les personalitats

indefinides adolescents) .

Els cinc enquestats en la franja de edat dels 25-35 es possible o fàcilment deduïble,

seguint la meva investigació, que hagin començat a fumar degut a les mateixes premisses

socials que els adolescents ,però en diferent escenari (institut –oficina). Podríem pensar

que alguna de aquestes persones s’ha vist influenciada per una persona nova especial

com una parella. La persona de 35-50 anys es pot haver vist influenciada per cultures

exteriors o alteració de la rutina (matrimonis separats evoquen al tabac en alguns casos)

Dels 64 enquestats fumadors 3 d’ells no ha apareixen al ser reincidents, posibles motius

que puguin haver avocat a la readicció; estrés, problemes laborals o sentimentals o en

alguns casos algunes dones fumadores després del embaràs i el conseqüent part recauen .

Pol Guillot

23

12

6

4

10

3 4

6

2 3

6 5

0

2

4

6

8

10

12

14

Quina marca fumes?

Quina marca fumes?

58

4

Has variat de marca?

Si

No

Quina marca fumes ?

La marca més venuda és Malboro seguit d’aprop per

Winston resultat lògic ja que son les principals marques

del mercat, i dominen la major part del cosumidors de

tabac.

Fortuna i Ducados, marques de llarg recorregut historic i

comunes a Espanya augmenten en presencia, 5 fumadors

en total sumen les dos marques.

L&M, Camel i Lucky Strike són altres competidores dins

del mercat i tenen un nivell medi de presencia, sens dubte

per Camel és inacceptable ja que era una marca de primer

nivell que amb el temps ha anat perdent molt de prestigi

El tabac de liar és altament comú en gent jove , tot i ser

més econòmic requereix altres productes com el paper

per exemple i és notablement perjudicial per la nostre

salut.

No sorprèn el resultat, ja que com

a sers humans que som provem

tot per decidir que es el que més

ens agrada.

Molt probablement es pot

començar fumant Malboro (més

famós) i que una altre persona et

dongui un dia Camel i t’agradi

més, o també es pot donar el cas

que la teva renda mensual ha

canviat notablament i et veus

obligat a retallar el teu nivell de

vida, una retallada que pot

incloure el canvi de marca a una

més economica o fins i tot un

canvi de industrial a liar .

Pol Guillot

24

61

3

Creus que podràs deixar de fumar?

Si

No

0 7

10

8

17

22

Que creus que t'impulsaria a abandonar el tabac?

Esport

Metge/Centre dedes.Familiars

Amics/Parella

Embaràs

Salut

Creus que podràs deixar de

fumar?

No m’ha semblat estranya la

resposta, segons les meves

investigacions, la gent opina que

a ella es molt difícil introduir-la al

món del tabac però que amb

esforç seria fàcil sortir-ne. NO és

del tot cert, la dependència a la

nicotina i la nostre sensació de

trencar amb una rutina agradable

amb el tabac arruïnen molta gent

que es proposa deixar-ho.

Un fumador no deixarà mai de ser

un fumador un addicte ho serà

sempre però pot evitar fumar,

controlar la seva addicció però no

es tan facil com la gent pensa

Que creus que t’impulsaria ha abandonar el tabac?

La resposta de esport no ha estat escollida per cap enquestat, malgrat ser una de les respostes més

segures, el esport afavoreix immensament el deixar el tabac (explicació científica pag). Després de

aquesta sorpresa inicial m’he trobat amb una segona molt agradable, el deixar de fumar en motiu de

un embaràs es la segona més escollida, per no comentar que dones no fumadores m’havien

comentat que ho havien sigut de joves però el fill les va canviar. La maternitat desperta el sentit més

protector de la dona ,a causa de això moltes mares escullen no només millorar el entorn pel

nouvingut sinó que busquen millorar elles mateixes.

La primera opció és la de la salut, i és lògic ja que els riscos als que s’exposa el consumidor son molt

elevats, desde malalties a infeccions o a deteriorament de certes parts del cos com la dentadura.

Els familiars és la tercera opció més votada. Un fill o pare malalt ,un trauma, o fins i tot una mort a

causa del fum en part o unes normes familiars poden influenciar notablement en el teu consum

setmanal de tabac. Molts enquestats coincideixen que el valor sentimental de la família és vital per

tothom.

Assistència mèdica, receptes o centres de desintoxicació són la quarta opció´, sorprès per això ,la

gent confia en la ciència, en la medicina per desfer o si mes no emmascarar la seva addicció ,idea

interessant que em fa plantejar mes possibles preguntes. Amics o parelles són una opció poc

escollida així com poc comú, segurament era escollida per enamorats o romàntics, és la opció menys

comú però sorprèn que la gent hi tingui fe en una opció així.

Pol Guillot

25

52

12

Creus que pots provocar malalties o infeccions a causa de fumar ,com el càncer?

Si

No

La majoria de gent ha respost si, senyal de que son molt conscients que s’exposen a un risc

fumant, tots els paquets i diferents llocs adverteixen que el tabac és poc saludable i tòxic. El

augment del risc de contraure càncer i la forta campanya de avis per part de les autoritats i

diferents organitzacions està funcionant.

Dotze son els optimistes que pensen que el tabac no serà un factor que els condicioni com

moriran, possiblement creuen en que el destí està escrit ,o bé que no afecta tant com

diuen. Entre la població doncs es sabut els danys que fa aquesta droga.

Pol Guillot

26

146

4

Tens familiars fumadors?

Si

No

101

49

Creus que la comunitat de fumadors mundial és reduirà en 20 anys per

exemple

Si

No

Lògicament aquesta pregunta era relativament previsible vistos els resultats de la primera

pregunta, la comunitat mundial fumadora és molt amplia, així doncs era fàcilment

previsible que qualsevol persona tingui un familiar fumador. Els no m’han sorprès

segurament són de famílies més conservadores o més religioses on el percentatge de

fumadors és mes aviat baix.

En el conjunt familiar religiós és molt complicat que ningun membre fumi, però en les

famílies amb menys presencia de fumadors també és mes provable que hi hagi menys

futurs addictes.

Cada cop més són les famílies les que mes participen per neutralitzar el fet de que les

seves futures generacions fumin.

Optimisme de la població en la pregunta més intrigant i possiblement més interessant de

la enquesta. El fet de que la majoria de gent inclosos fumadors pensin en la reducció del

tabac en un futur és certament rellevant.

Les noves alternatives, millores científiques inviten a especular si la supervivència del tabac

és possible

Pol Guillot

27

Enquestes: Sarrià 103 persones

40

63

Ets fumador?

Si

No

8,2

3,2

Ho has provat algun cop?

Si

No

27

18

42

16

0

10

20

30

40

50

15-25 25-35 35-50 50

Edat

Edat

48

55

Sexe

Dones

Homes

La comunitat de fumadors a Sarrià

és reduïda segurament degut a

que és una zona de benestar

econòmic i de residents amb

rendes altes. La proporció és de

63 no fumadors per 40 que si

fumen.

Tot i que els enquestats eren de

diverses edats el fet de que la

majoria fossin de 35-50 ens fa

deduir que el gràfic s’aproxima a

la realitat del nivell de fumadors

en aquella franja

Sorprèn el resultat per la

quantitat de negatius perquè el

que seria lògic és haver provat el

tabac si vius en una societat on 40

de cada 103 persones són

fumadores.

Pol Guillot

28

NO FUMADORS

1

3

7

1

Si vas deixar-ho que et va ajudar?

b)familia

g) Embaràs

e) Independentment

f) Altres

25 2 1

12

Com vas començar a fumar?

a) Amics

b) feina

c)Familiars

d) Independenment

Sembla que la força de voluntat i creure en un mateix és el que ha ajudat més a les persones

que van deixar el tabac. Al ser un vici individual tan sols un mateix pot revertir la adicció. EL

embaràs en el cas femení és comú, la preucupació per la salut d’un futur fill és molt gran i

supera la pròpia adicció, la salut i el benestar del fill és el primer i més important.

Els agents externs són pocs, el factor de l’”exemple” en el cas familiar pot ser una justificació

important de perque aquest apartat es troba en el grafic. La mort de una persona que estimes

a causa del tabac pot generar odi i rebuig cap al producte i deixar-lo per honrar al mort.

Novament el motiu Altres expressa la possibilitat de que hi hagi cigarrets electronics o altres

factors minoritaris, que augmenten la diversificació

De forma estranya un deixa de fumar per factors personals i que t’afecten a tu mateix com la salut

o un possible embaràs en el cas de les dones però el que sorprèn és que comencem a fumar

majoritàriament per factors externs com els amics, familiars o fins i tot per el entorn laboral.

Aquí podem identificar que la gent se sent força empesa per la pressió social a fer una

determinada activitat com és el fet de fumar. Malgrat això podem observar que una bona part dels

fumadors va començar per voluntat pròpia, curiositat i ganes de provar alguna cosa nova

Pol Guillot

29

FUMADORS

16

24

1 0 0

5

10

15

20

25

30

12 als 15 15-25 35-50 més de50

A quina edat vas començar a fumar?

A quina edat vascomençar a fumar?

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Mal

bo

ro

Pal

l Mal

l

Man

ito

u (

liar)

Cam

el (

liar)

Win

sto

n

Cam

el

L&M

Vir

gin

ia (

liar)

Pu

eblo

(lia

r)

Luck

y st

rike

Alt

res

Quina marca fumes?

Quina marca fumes?

38

2

Has fumat més d'una al llarg del teu període de adicció?

SI

No

Lògica resposta i previsible, és

proven diferents marques per al

final saber quina és la que realment

t’agrada més.

I en un entorn social com el de

Sarrià amb rendes altes és fàcil

experimentar.

Les marques guanyadores són

WInston i Malboro, marques

cares i que són les mes venudes a

la província de Barcelona.

Sorpren per el nivell de renda

mitjà de la zona el gran nombre

de gent que fuma tabac de liar, El

Pueblo o Manitou. L&M i Lucky

Strike marques més economiques

pateixen una gran baixada en

aquesta zona on tot i haver gran

diversitat de marques les més

poderoses del mercat tenen

molta força,

Aquesta pregunta no ha canviat

massa de les meves expectatives,

dels 15-25 anys és la edat en que

més gent comença a fumar ,la

juventut, la maduresa i la

construcció d’un mateix i dels

seus ideals dins la societat.

Del 12-15 és la segona franja de

edat més escollida, molta gent

comença a fumar d’adolescent

per el sentiment de rebel·lió i les

ganes de llibertat i sentir-se major

i considerat pels demés.

Pol Guillot

30

19 21

25

15

0

5

10

15

20

25

30

SI No

Vols deixar defumar?

Creus que podriesdeixar de fumar?

37

3

Creus que fumar et provocarà alguna infecció o malaltia?

Si

No

La clara victòria del Si em dona a

conèixer que a la zona alta la gent

és molt conscient dels danys del

tabac i saben que d’una manera o

altre els hi afectarà a la salut ,

rendiment físic i pot ajudar a que

és manifestin altres malalties

genètiques més aviat del que

seria previsible.

(En vermell) Creus que pots deixar

de fumar?

La gent confia en les seves

possibilitats i demostra que la

seva dependència al tabac no és

tant forta, per tant si la gent creu

en si mateixa i que podrà deixar-

ho és un factor a tenir en compte

des de el punt de vista que la

relació de dependència usuari-

tabac no és tan forta com la de

tabac-usuari

M’ha sorpres el resultat de no al fet de voler deixar-ho, tot i que molta gent creu que podria

deixar de fumar poca gent vol. Això demostra que els fumadors no veuen el fet de deixar de

fumar com una cosa a curt termini, no tenen la necessitat i creuen poder deixar-ho a temps

abans que la seva salut es pugui veure afectada per el tabac.

Els fumadors que hi ha a Barrcelona son conscients dels riscos de fumar però no troben el

moment o la força de renunciar a aquesta droga malgrat pensen que si s’ho plantegessin

podrien acabar amb la adicció.

Pol Guillot

31

2 1

5

1

7

14

10

Que creus que t'impulsaria a deixar de fumar?

a)Esport

b) Ajut mèdic

c)Familiars

d) Amics o parella

e)Embaràs

f) Salut

g)Altres

62

41

Tens familiars fumadors?(pregunta general)

Si

No

Sorprenent resultat que evidencia

que no hi ha masses famílies amb

fumadors i no fumadors mesclats

a la zona alta de Barcelona. La

influencia del fet que els familiars

fumin o no fumin es vital i explica

bona part dels resultats obtinguts

en la enquesta

També una dada a tenir en

compte és que cada enquestat

pot haver interpretat de forma

diferent la pregunta (familiar

proper, tots els familiars etc.)

La Salut és el factor que preocupa més al consumidor. Aquest factor ha crescut gràcies a la

forta campanya per part de les autoritats sanitàries així com els governs. La majoria de gent

tan sols deixaria el tabac per riscos en la seva salut, o un bebè per tant riscos naturals i

personals.

Poques persones confien que factors externs com gent propera o professionals de confiança

podrien ajudar-los, no tenen la mateixa rellevància. El fet de que el factor Altres sigui tant

gran demostra la gran diversificació de prioritats que té la població avui en dia. Per tant és

difícil descobrir i anotar tots els factors que poden ajudar a un consumidor de tabac deixar

aquesta droga.

Gran diversitat de opinions i molt centrada en factors que afecten a la persona en qüestió,

demostra fins quin punt arriba a ser personal el fet de fumar per el consumidor.

Pol Guillot

32

74

19

Creus que hi haura menys fumadors d'aqui 20

anys?(Pregunta general)

Si

No

Optimisme, amb una petita dosis

de pessimisme, al igual que les

altres enquestes la gent sap que

el tabac està sent molt ofegat per

metges i governs ,les restriccions i

les informacions sobre el

contingut del tabac reafirmen la

hipòtesi dels enquestats

Pol Guillot

33

Enquestes: Diagonal Mar (Centre Comercial) 102 persones

No FUMADORS

4,3

27

32

20

0

5

10

15

20

25

30

35

15-25 25-35 35-50 més de 50

Edat

Edat

46

56

Ets fumador?

Si

No

47

9

Ho has provat algun cop?

Si

No

45

57

Sexe

Homes

Dones

Proporció superior de fumadors

que en les altres zones, tan sols

10 persones de diferencia entre la

comunitat fumadora i la que no

sobre 102 persones.

Això mostra que les zones amb

renda més baixa és on hi ha més

fumadors

A diferencia de Sarrià ens trobem

davant una zona on s’ha provat

més el tabac i on és més present.

Tan sols 9 persones no fumadores

no han provat mai la droga , la

resta si i com descobrirem en la

pregunta següent 10 de aquestes

persones havien fumat de forma

regular durant 10 anys i per tant

eren fumadors potencials

Pol Guillot

34

FUMADORS

2

4

3

1

Si vas deixar-ho que et va ajudar?

b) Família

e) Embaràs

f)Independentment

g) Altres

26

6

12

2

Com vas començar a fumar?

a)Amics

b) Feina

c) Independentment

f)Altres

21 23

2 0

0

5

10

15

20

25

menys 15 15-25 35-50 més de50

A quina edat?

A quina edat?

Els agents externs tornen a perdre

protagonisme en aquesta pregunta,

veiem que moltes exfumadores van

deixar el tabac a causa de un fill, una

causa comuna que ens em trobat en

les enquestes anteriors.

La força de voluntat de cada persona

també hi es present i la família ja sigui

per exemple o per pressió també és

un factor important que ajuda als

fumadors a deixar la addicció.

Observem de nou que els factors

externs si que son la principal

causa de que la gent comenci a

fumar. Novament el factor extern

més escollit és els amics que

causen una enorme pressió social

sobre el usuari.

La feina també cobra importancia

en una zona de treball més

manual i obrera on el tabac hi és

més present.

La gent que comença per coluntat

propia també té pes en el gràfic

pero no tant com en enquestes

anteriors.

La majoria de gent comença a

fumar de jove, en la adolescencia

s’ha vist un increment que pot ser

causat per molt residents de la zona

amb renda baixa que comencen a

treballar de joves i a tenir estrés i

preucupacions laborals que no son

pròpies de la edat.

Pol Guillot

35

0

1

2

3

4

5

6

7

8

Sèrie 1

Sèrie 1

42

4

Has fumat més d'una al llarg del teu període d'addicció?

Si

No

Novament les dos marques més

poderoses del mercat en les dos

primeres posicions del podi

Winston i Malboro tot i que en

menys proporció que en altres

zones. Tabacs més econòmics

com West o L&M pugen en

presencia aixi com els tabacs de

liar en aquest cas Virgina i

Pueblo també. Camel es queda

pel camí. En general el tabac que

és consumeix a la zona és de

qualitat mitja tirant cap a baixa

però més econòmic. Logic tenint

en compte que és de les zones

mes pobres de Barcelona.

Resultat lògic i que defineix que

ningun producte destaca

exageradament per sobre dels

altres. La gent canvia de marca i

de gustos amb el temps segons

la seva situació.

Respecte la relació de els

resultats amb la zona és normal

ja que al ser una zona de rendes

més baixes i irregulars el tabac

es baixa o es puja de preu

segons el més i la renda del

moment del consumidor.

Pol Guillot

36

19

27 28

16

0

5

10

15

20

25

30

Si No

Vols deixar de fumar?

Creus que podràs?

38

8

Creus que fumar et provocarà una infecció o malaltia?

Si

No

No hi ha gran voluntat per

deixar el vici, la gent es mostra

confiada en si mateixa i en que

serà capaç de deixar-ho a

temps i quan vulgui abans de

patir alguna infecció o malaltia.

La zona és mostra més a favor

de que el tabac no és un vici

tant dolent i que tampoc és

tant adictiu com sembla, això

demostra una manca de

coneixement del producte i de

consciencia dels riscos derivada

de una possible falta de

formació científica.

Malgrat els resultats de la

pregunta anterior podem

observar en aquesta que la

majoria de gent si creu que pot

causar danys a la salut , per tant

tant obrers com gent més

benestant i de classe mitjana és

conscient dels riscos que porta

fumar.

Tot i aquests resultats positius

encara hi ha gent que confia en

esquivar els danys i en evitar que

el tabac els fagi caure en una

malaltia o infecció de grans

dimensions.

Pol Guillot

37

GENERALS

3

0

6

2

12

21

2

Que creus que t'impulsaria a deixar de fumar?

a)Esport

b)Ajut mèdic

c)Familiars

d)Amics o Parella

e)Embaràs

f)Salut

g)Altres

87

15

Tens familiars fumadors?

Si

No

La Salut i el Embaràs, en el cas

femení, tornen a ser els factors

que més ajudarien a reduir la

comunitat de fumadors, les

causes més personals i que

afecten directament.

Els factors externs passen a un

segon plà, ja que són indirectes i

de menor influencia que els

factors personals.

Malgrat això hi ha força diversitat

de opinions, causada per la gran

personalització i caracterització

que ha viscut la societat en els

últims anys

Moltes famílies amb presència fumadora justifica el major nombre de fumadors que hi ha a

la zona, la influencia que tenen els familiars sobre les generacions més joves és important i

en aquest cas el major nombre de fumadors en aquesta zona causarà que en un futur hi hagi

també més fumadors en aquesta zona més que en ninguna altre malgrat la tendència que té

el producte a la llarga que és disminuir.

Pol Guillot

38

74

28

Creus que hi haurà menys fumadors d'aqui 20 anys per exemple?

SI

No

El optimisme i les sensacions públiques de la zona defineixen que la opinió sobre el futur

del tabaquisme a Barcelona és negra, 74 de les 102 persones pensen que la comunitat

mundial de fumadors així com la de Barcelona es reduiran en un període de temps

intermedi.

La llei aprovada el 2005 sobre la reducció de espais per fumar i la forta campanya de la

OMS i les organitzacions sanitàries i mediambientals contra el tabac causen que la gent

vegi menys gent fumant en espais públics i d’oci per tant dona la sensació de menys

fumadors.

Pol Guillot

39

3.2 Publicitat (factors que atrauen al consumidor)

Anys 50:

Es busca donar una imatge positiva sobre el tabac, en tots els aspectes ignorant els riscos per

la salut i tota mena de riscos derivats, exageren les diferents efectes secundaris del

tabaquisme com ara la pèrdua de gana i conseqüentment

la pèrdua de pes. Els metges, professors i dentistes jugaven

un paper clau en la publicitat del tabac, es pretenia donar

seguretat al consumidor i validesa al producte a tota costa,

fins i tot assegurant que beneficiava a la salut, evitava la

irritació de la gola, baixava el estrès, t’aprimava, qualsevol

argument tot i no ser vàlid era apte . El tabac durant la

segona guerra mundial havia agafat molta força, era con

una eina per desestancar-se en les desgracies. Als EUA

Malboro i Lucky Strike (sobretot aquest segon) es van

veure enormement beneficiats de la guerra.

S’utilitzen fins i tot personatges infantils per les

campanyes, buscant una imatge familiar i de proximitat, el

tabac viu amb nosaltres sempre, aquesta és la idea, la frase

del anunci infantil és; “abans de castigar-me fumet un Malboro”. Publicitats que ara ens

semblarien passades de valors humanitaris freqüentaven en els anys 50 on desprès de la

victòria dels EUA a la segona guerra mundial, el capitalisme desfermat s’havia menjat tot tipus

de mercat. Els nens i els ideals estètics van introduir enormement el públic femení en el

consum del tabac que va seguir augmentant.

El tabac ens feia feliços ens ajudava a fer la vida millor en

tots els sentits aquesta era la idea de les empreses. Es van

començar a utilitzar els famosos per donar exemple, que els

seguidors s’emmirallessin en ells ,forts, carismàtics,

atractius, amb èxit i per suposat fumadors. Com és el cas de

John Wayne famós actor de westerns i molt admirat per tot

el món cinematogràfic, amb un atractiu ben peculiar que va

protagonitzar el anunci de Camel en aquesta dècada, amb

un somriure i sense preucupacions, ell és fort, és un cowboy

un gran americà i

com a gran americà

fuma Camel, aquesta és la

idea, el tabac com a un

producte sense contres,

completament saludable i

Pol Guillot

40

per descomptat triomfador.

Anys 60:

Els anys seixanta les empreses tabacaleres es veuen obligades a modificar la seva imatge i

deixen de banda la publicitat exagerada sobre el tabac i comencen a promocionar el producte

de forma diferent, procuren no tocar temes sobre la salut, el poble ha anat sent conscient i

descobrint més ,fins el punt de saber que el tabac era perjudicial, és viu una època de

renaixença sobretot als EUA gran dominador mundial reafirmant-se guanyant el pols a La URSS

en la crisis del míssils a Cuba i la millora de drets civils tot això de la mà de J.F.Kennedy.

Així doncs la publicitat incrementa i el capitalisme guanya terreny al comunisme ,apareixen

més marques i més publicitat. Els personatges famosos segueixen sent l’eix de la publicitat, els

riscos del tabac són conegut però si una persona famosa no els hi te por perquè jo si? És la

pregunta que l’empresa busca que es faci el

consumidor, i perdi pors i oblidi dubtes sobre el que

comporta fumar, ser un fumador. En el exemple de

la imatge veiem els Beatles, un dels majors grups

musicals de la historia, un exemple per molts

americans i anglesos ,un eix per els experts en Pop i

Rock.

El tabac comença a associar-se amb ideals

abstractes, com la naturalesa, la llibertat o la virilitat masculina, no s’exalta el tabac sinó la

imatge i el fet de ser fumador en el exemple (1961)podem veure un obrer fumant al peu de

una vall espectacular, lliure, de preocupacions, el tabac, ell i la mare naturalesa. Es planteja la

idea que la naturalesa ens ha donat el tabac i no és perquè si,

es part de la vida i natural, ofereix la llibertat i desperta els

sentits més primitius i originals del home.

En el últim exemple(1967) observem la virilitat masculina, des

de un punt de vista americà el home atractiu, ample

d’esquenes ,modern, al últim crit, fumant de forma fins i tot

prepotent, fet que el fa extremadament interessant i atractiu.

Tot un ideal a seguir per els

homes, físicament és

impossible, però a nivell estètic

el primer pas per assemblar-te

a ell es fumar.

Un altre dels temes que és busca relacionar amb la promoció

del tabac és el esport, el tabac desperta els teus sentits, els

esportistes d’elit es prestaven per els anuncis, donava una

imatge de fortalesa, el tabac despertava els seus sentits per els

reptes i els partits. Desperta tu també els teus sentits i viu el

Pol Guillot

41

esport al maxim de les teves possibilitats, aquest era el missatge.

A Espanya el monopoli autàrquic imposat per la dictadura franquista obliga que les empreses

(tot tipus fins i tot de tabac) treballin per l’Estat , Tabacalera S.A és la empresa encarregada de

la producció i distribució del tabac al país. A Espanya és passa per una època dura a nivell

econòmic, pobresa i misèria de postguerra, el petit creixement viscut gracies a la Segona

Guerra Mundial és fictici, malgrat tot això la autarquia promociona el cultiu del tabac al país.

Províncies com Andalusia i sobre tot Extremadura comencen a cultivar el tabac amb més

freqüència, el seu cultiu es multiplica fins al nivell de ser un dels països Europeus més forts en

el cultiu de aquesta planta. La misèria no impedeix a la població espanyola comprar tabac (

també influenciats per anuncis exteriors) i el mercat espanyol d’aquesta planta floreix

notablement.

Anys 70/80:

EL tabac ha de re convertir-se , la població mira amb desconfiança i com una cosa negativa el

fet de fumar així que les empreses pensen noves solucions i noves estratègies publicitàries per

convèncer i persuadir el consumidor. Es comencen a produir els cigarrets lights que és

presenten com una renovació i una nova manera de fumar sana. El tabac que no mata ,és el

lema invisible que porta el producte i mitjançant la publicitat volen que la gent així ho

entengui. Es comencen a canviar els objectius

de la publicitat, no volen oferir grans ideals

sinó despertar confiança, acabar amb les pors

i els dubtes del consumidor i intentar

promocionar les idees com baix de nicotina

,suavitat i poc quitrà. Els colors clars com el

blau o el gris són els encarregats de donar

forma al producte, desperten confiança, més

suavitat i delicadesa així com una renovació

un canvi cap a un producte més segur. El

vermell, el marró, són colors que perden

protagonisme.

En el exemple(1969) podem observar el nou Malboro light, el anunci busca despertar

confiança, cavalls salvatges, llibertat naturalesa, així com observem un poltre, senyal de vida i

família a vista del consumidor i el home al darrera com un depredador , busquen aquesta

llibertat aquesta vida , Malboro light és la solució ,la idea

buscada és aquesta.

La baixada lleugera del consum posa en alerta les empreses

que busquen de nou la confiança del consumidor tenen por

que el consum baixi moderadament , els nous cigarrets light

són una de les mesures, però els anys vuitanta és quan la

publicitat del tabac comença a evolucionar realment.

Apareixen les primeres advertències per la salut del

consumidor, com ara que una embarassada fumadora pot

Pol Guillot

42

causar danys al seu fill, qualsevol diria que així volien perdre clients però no es així, el govern

no hi participa és una acció de les empreses ,volen despertar confiança transparència i

seguretat al consumidor, la marca més sincera serà la més escollida. Per tant totes les marques

comencen a fer publicitat amb lleugeres advertències. En la fotografia (1982) podem observar

el home domant el caball i el poltre, la naturalesa està sota el nostre control i el tabac també,

ara nous cigarros light. El missatge és visible però el lema és encara més sorprenent ; “Tot el

esperit de Malboro en un cigarro amb menys quitrà”. Un missatge que segueix les tendències

anunciades. Al fons a la esquerra de la imatge podem veure un requadre en blanc ,aquests

requadres és multipliquen cada cop més en els anuncis, son advertències sobre els danys que

provoca el fumar, perjudica embarassades , provoca malalties en els pulmons o en el cor etc.

A Espanya Franco mor el any 75, es redacta una nova constitució i la democràcia allibera els

mercats les influencies i marques exteriors arriben a Espanya amb els mateixos ideals de

naturalesa, virilitat i llibertat. Aquests ideals busquen sobretot atraure el públic masculí, amb

la idea de que fumar és per homes forts , homes de veritat. Així doncs els anuncis d’Estats

Units i Espanya comencen a tenir moltes semblances, el consum augmenta a Espanya

lleugerament. En el anuncia americà que ara podríem interpretar cert masclisme, esta

protagonitzat per una noia en banyador sota el lema de ; “Encén el meu Lucky”, un missatge

sensual i directe que atrau els homes. (A la Guerra del Vietnam el tabac fumat per els soldats

fou el Lucky Strike ,motiu per el qual la marca es va centrar en atraure el públic masculí)

Al anunci de Pall Mall en castellà observem els mateixos ideals de virilitat però és destaca

també la etiqueta blava que certifica el producte com americà, el estranger concretament a

Europa es veia amb molts bons ull els producte dels EUA, despertaven més interès i donaven

una sensació de mes qualitat. El tabac no era l’excepció, el tabac americà s’apoderava dels

mercats.

Pol Guillot

43

Anys 90:

Els anys noranta la publicitat pel que fa el tabac perd força ni el govern ni el consumidor estan

a favor de que el consum del tabac millori així que la publicitat comença a ser cada cop més

transparent i es centra a promocionar el producte des de un segon pla en molts cops, com és

el cas de l’esport, és torna a obrir la via

de promocionar el tabac a través de

l’esport com en el exemple(1994). Els

cotxes de Formula 1 són la via més

escollida en aquest cas Malboro però la

cerca m’ha proporcionat més

companyies que s’hi van apuntar com

Lucky Strike o Mild seven.

La sensualitat femenina relacionada

amb el èxit masculí i un tipus

determinat de tabac seguia sent un dels

eixos de la publicitat del tabac. En el exemple observem un clima ideal ,tropical i una sensual

noia amb un bikini ajustat blanc, insinuant-se sota un sol de justícia, és el oasis de la vida per

qualsevol home, Camel t’ofereix arribar-hi , és el missatge que vol donar aquest tipus de

publicitat, amb la mateixa idea que les dècades

anteriors presentaven però en versió moderna, nou

ideal demogràfic (el tròpic, la calor) ja no és el ideal de

piscina ,esports en equip o prats i camps verds. Es

destacable el tatuatge del camell (logotip de Camel ) a

una galta de la noia, el anunci sap que atreure els

homes i aquets en el primer que es fixaran és en el cul

de la noia per aquest motiu la marca situa el seu logotip

en aquella part.

La idea de nous tabacs lights, versió allargada etc. Es

segueix mantenint ,diferents productes amb la mateixa

essència per diferents públics amb la finalitat de atraure

el màxim de consumidors possibles ( tots els estils).

Prohibició el any 2000:

A finals de segle XX es prohibeix la publicitat relacionada amb el tabac i es planteja la venta de

paquets amb advertències clares.

Pol Guillot

44

3.3 LLISTAT DE FACTROS SOCIALS QUE CONDUEIXEN AL CONSUM DEL TABAC

Amics: Exerceixen pressió social sobre el usuari, si aquest no fuma i en el entorn fumen

la majoria hi ha grans probabilitats de que acabi fumant. (Factor extern)

Familiars: Un entorn familiar proper de fumadors evoca a la persona en qüestió a una

situació favorable per ser un futur fumador. (Factor extern)

Famosos, sèries i exemples: En cas de admirar algun personatge públic fumador pot

evocar-te a imitar-lo per assemblar-t’hi, el mateix passa amb les series o pel·lícules

idealitzades amb una forta presencia del tabac. (Factor extern)

Entorn Laboral o d’Estudi: un entorn laboral o d’estudi amb gran nombre de fumadors

exerceix una pressió social semblant a la del grup de amics i et condueix a una situació

on es mes fàcil acabar sent un fumador. (Factor extern)

Frustracions o situacions desgraciades o límit: Situacions complicades que porten a un

nivell de estrés gran o frustracions que afecten a la moral i desestabilitzen a una

persona poden conduir al tabac com una fuga de aquestes situacions.(Factor intern)

Curiositat: Element molt comú en el ser humà, les ganes de conèixer i de provar coses

noves poden conduir a provar un producte tant establert i conegut en la nostra

societat. (Factor intern)

Beneficis Naturals(efectes secundaris): Esta demostrat que hi ha gent que fuma

ocasionalment per adormir-se o relaxar-se en moments de desequilibri emocional o

ràbia.(Factor Intern)

Ideals estètics: Com per exemple el home fort i elegant i atractiu fuma, per tant si vull

ser un home de veritat haig de fumar, en el cas de les dones segueix el ideal

promocionat per figures com Merilyn Monroe, viure jove i al màxim sense

preocupacions, demostrar elegància i finura. (Factor extern)

Dietes: El tabac redueix la fam i en moltes dones o homes que volen perdre pes és una

eina per eduir la ansietat i la necessitat de menjar i aconseguir perdre pes. (Factor

intern).

3.4 LLISTAT DE FACTROS SOCIALS QUE CONDUEIXEN A DEIXAR EL TABAC

Embaràs : La arribada de un nouvingut obliga a la dona a cuidar la seva salut al màxim

per evitar danys durant el procés de creixement del nen, així que moltes dones deixen

de fumar

Salut: Malalties, enfermetats o infeccions obliguen al pacient a cuidar-se i abandonar

certs hàbits pocs saludables com el tabac.

Benestar personal i estètic: Molta gent preucupada per el olor que pot fer el tabac o

en com les perjudicaria en la seva imatge, danys a la pell o deteriorament de les dents

porten a la gent a deixar de fumar.

Amics o Grups de suport: Grups de amics o de suport que ajudin a comprendre la

situació al addicte i el condueixin i dirigeixin cap a la abstinència.

Familiars: Famílies que remin en contra dels fumadors de la família i controlin el

consum del producte per part dels familiars propers genera situacions favorables cap a

la abstinència.

Pol Guillot

45

Voluntat: La voluntat de les persones de millorar els seus hàbits i ser millor persones

condueix a la abstinència del tabac

Esport: És una eina que pot substituir el tabac per desfer-se del estrés i cansar el cos

per dormir més fàcil i profundament. També et fa sentir millor a nivell estètic i

personal així com és favorable per la salut.

Ajuda professional: Metges o centres de desintoxicació.

Alternatives a la droga: Com ara el cigarret electrònic.

Parella: La convivència amb una persona no fumadora sent fumador és complicada, a

vegades el amor pot donar forces a una persona per deixar la addicció.

Documentació: Estudis ,dades o documentals que informin sobre el producte

detalladament

En general aquests són els factors socials que condicionen el consum del tabac.

Pol Guillot

46

3.5: Experiència personal amb el tabac

Aquest últim apartat vull dedicar-lo a la meva experiència personal amb el tabac, jo vaig

començar a fumar cap els setze anys. És una edat difícil i més quan per motius personals

madures més ràpidament, la mort de una persona a la que estimes o com en el meu cas la

separació dels teus pares, són coses que et canvien en tots els sentits. La meva reacció va ser

aïllar-me i demostrar-me a mi mateix i a tothom que era capaç de valdrem per mi mateix, de

ser autosuficient ,de ser independent. Les mesures que vaig adoptar van ser tancar-me en mi

mateix i lluitar contra les meves pors i hàbits de malcriat. El primer pas va ser viatjar sol a

Madrid amb una part dels meus estalvis, dormint a un alberg i viure sol sense ningú,

experimentar i posar a prova les meves tècniques de autosuficiència a una ciutat del perfil

semblant a la meva, la experiència va ser genial. Vaig aprendre a combatre certes

dependencies que tenia i a explorar i prioritzar sobre les coses, a determinar el seu valor de

forma més objectiva.

La meva ambició i esperit de superació anava més enllà ,desprès del viatge volia nous reptes

més difícils i que posessin a prova altres qualitats i defectes de la meva persona. El meu segon

objectiu era trobar una feina al Estiu que em permetés tenir un ingrés mensual amb el qual fos

capaç de mantenir-me sense ajuda dels pares. Ho vaig trobar i amb certa astúcia i do de la

paraula vaig aconseguir feina a Dorset MKT una de les empreses més grans de màrqueting a

Espanya subcontractada per Gas Natural. La meva feina er anar porta per porta canviant a la

gent de companyia i aconseguir el màxim de comissions possibles. Les meves qualitats per

atraure la atenció i seduir la gent van anar millorant i perfeccionant-se, vaig ser el empleat més

jove en ser reconegut a la oficina amb 16 anys aconseguint 6 contractes en un dia. El entorn

era evidentment de gent molt més gran que jo, de 20 a 30 anys, els comercials tenien una

estranya forma de fumar compulsivament per reduir el estrés i allà va ser on va començar la

meva mala addicció. Vaig començar a fumar ,poc a poc i amb el inici del curs vaig fumar cada

cop més animat per els diferents companys que també fumaven, la meva mare fumador

també no va ajudar ja que cada cop que parlàvem alguna cosa seriosa fumàvem. I així fins avui

on jo crec que perdria els nervis si no fumés les meves cinc cigarretes diàries, però si vaig tenir

forces per fer tot el que he fet, per fer-me a mi mateix, perquè no podria tenir-les per deixar el

vici?

El problema és el quan i un perquè definit, no veig conseqüències a curt termini ni tampoc un

moment per deixar el tabac així que plantejar-me renunciar a ell és un tema més complicat.

Pol Guillot

47

Conclusions

El objectiu general del treball que era elaborar una hipòtesi del futur del consum de tabac a

Barcelona s’ha assolit, després de tota aquesta recerca i treball la meva hipòtesi es que baixarà

el consum dràsticament, i que en 20 o 25 anys el consum del tabac és reduirà un entorn o

sector social molt disminuït.

El coneixement del producte ,les seves patologies ,els factors socials que determinen el

consum i l ‘anàlisi de l’evolució del mercat m’han consolidat i fet forta aquesta hipòtesi final.

Font bibliogràfiques:

http://es.wikipedia.org/

http://www.who.int/es/

http://www.cdc.gov/spanish/cancer/lung/basic_info/risk_factors.htm

http://www.mdanderson.es/cancer/cancer-de-pulmon

http://global.tobaccofreekids.org/files/pdfs/es/APS_youth_facts_es.pdf

http://www.maltapuff.es/enfermedades-tabaco-cigarrillo

http://www.cmtabacos.es/wwwcmt/paginas/ES/webInicio.tmpl

Llibre: “Tabacalera y el estanco del tabaco en España 1663-1998” (Autor : Francisco Comín

Comín i Pablo martín Aceña)