ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA · 2010-12-09 · El relleu de l’àmbit és...

JUNY 2010

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

SUBESTACIÓ 110/25 KV FORALLAC TM FORALLAC

PROVINCIA GIRONA

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA SUBESTACIÓ 110/25 kV FORALLAC

Pàgina 2 de 39

IINNDDEEXX

11.. IINNTTRROODDUUCCCC IIÓÓ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................44

11..11 AANNTTEECCEEDDEENNTTSS..........................................................................................................................................................................................................................................................................44

11..22 JJUUSSTTIIFFIICCAACCIIÓÓ DDEE LL’’EEIIIIPP............................................................................................................................................................................................................................................55

11..33 OOBBJJEECCTTIIUU DDEE LL’’EEIIIIPP..........................................................................................................................................................................................................................................................55

11..44 PPRROOMMOOTTOORR....................................................................................................................................................................................................................................................................................66

22.. DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEELL PPAAIISSAATTGGEE..................................................................................................................................................................................................................................................77

22..11 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEELL PPAAIISSAATTGGEE..................................................................................................................................................................................................................................77

22..22 VVAALLOORR PPAAIISSAATTGGÍÍSSTTIICC DDEE LLAA ZZOONNAA........................................................................................................................................................................................................88

22..33 FFAACCTTOORRSS DDEE VVIISSIIBBIILLIITTAATT......................................................................................................................................................................................................................................1100

22..44 CCOOMMPPOONNEENNTTSS II VVAALLOORRSS DDEELL PPAAIISSAATTGGEE................................................................................................................................................................................1111

22..44..11 AAMMBBIIEENNTTSS PPAAIISSAATTGGÍÍSSTTIICCSS..........................................................................................................................................................................................................1122

22..44..22 CCOOMMPPOONNEENNTTSS..............................................................................................................................................................................................................................................1122

22..44..33 VVAALLOORRSS....................................................................................................................................................................................................................................................................1177

22..44..44 AANNÀÀLLIISSII DDEE LLAA VVIISSIIBBIILLIITTAATT........................................................................................................................................................................................................1188

22..44..55 FFRRAAGGIILLIITTAATT DDEELL PPAAIISSAATTGGEE......................................................................................................................................................................................................1188

22..44..66 QQUUAALLIITTAATT DDEELL PPAAIISSAATTGGEE..........................................................................................................................................................................................................1199

33.. PPRROOPPOOSSTTAA DDEE PPRROOJJEECCTTEE....................................................................................................................................................................................................................................................2211

33..11 SSIITTUUAACCIIÓÓ GGEEOOGGRRÀÀFFIICCAA......................................................................................................................................................................................................................................2211

33..22 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEELL PPRROOJJEECCTTEE..........................................................................................................................................................................................................................2211

33..22..11 AAFFEECCCCIIÓÓ AALL MMEEDDII..................................................................................................................................................................................................................................2211

33..33 JJUUSSTTIIFFIICCAACCIIÓÓ DDEELL PPRROOJJEECCTTEE......................................................................................................................................................................................................................2222

33..44 IINNFFOORRMMAACCIIÓÓ UURRBBAANNÍÍSSTTIICCAA..........................................................................................................................................................................................................................2233

44.. IIMMPPAACCTTEE PPAAIISSAATTGGÍÍSSTTIICC..............................................................................................................................................................................................................................................................2244

44..11 IINNCCIIDDÈÈNNCCIIAA SSOOBBRREE EELL PPAAIISSAATTGGEE........................................................................................................................................................................................................2244


Pàgina 3 de 39

55.. MMEESSUURREESS DD’’IINNTTEEGGRRAACCIIÓÓ PPAAIISSAATTGGÍÍSSTTIICCAA......................................................................................................................................................................................2288

55..11 MMEESSUURREESS DDUURRAANNTT LLAA FFAASSEE DD’’EEXXEECCUUCCIIÓÓ............................................................................................................................................................................................2288

55..22 MMEESSUURREESS DDUURRAANNTT LLAA FFAASSEE DD’’EEXXPPLLOOTTAACCIIÓÓ..................................................................................................................................................................................2299

66.. SSÍÍNNTTEESSII..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................3300

77.. EEQQUUIIPP DDEE TTRREEBBAALLLL..............................................................................................................................................................................................................................................................................3322

AANNNNEEXXOOSS::

RREEPPOORRTTAATTGGEE FFOOTTOOGGRRÀÀFFIICC

PPLLÀÀNNOOLLSS::

oo SSIITTUUAACCIIÓÓ

oo EEMMPPLLAAÇÇAAMMEENNTT

oo PPRROOPPOOSSTTAA DD’’AACCTTUUAACCIIÓÓ

oo CCOONNQQUUEESS VVIISSUUAALLSS

oo SSIIMMUULLAACCIIOONNSS

oo MMEESSUURREESS CCOORRRREECCTTOORREESS DD’’IINNTTEEGGRRAACCIIÓÓ PPAAIISSAATTGGÍÍSSTTIICCAA


Pàgina 4 de 39

11.. IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ

11..11.. AANNTTEECCEEDDEENNTTSS

L’objecte del Pla Especial al que va associat aquest informe és esmenar els defectes formals de la

tramitació del Projecte d’actuació específica en sòl no urbanitzable de la subestació de Forallac

mitjançant la tramitació de l’instrument urbanístic que correspon.

El consistori de Forallac va aprovar de forma prèvia el projecte d’actuació específica en sòl no

urbanitzable per a la implantació de la subestació el 13 de gener de 2005, mentre que la

Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona el va aprovar definitivament , en la sessió celebrada

el 9 de març de 2005. Finalment, l’ajuntament de Forallac va atorgar a Endesa la llicència

d’obres per a la implantació de la subestació el 10 d’agost de 2005, imposant un seguit de

condicionants per a la seva efectivitat.

Es va interposar recurs contenciós-administratiu per impugnar l’Acord de la Comissió Territorial

d’Urbanisme de Girona pel qual s’aprovava definitivament el projecte d’actuació específica

d’interès públic en sòl no urbanitzable per a la construcció de la subestació i l’acord de

concessió de la llicència d’obres, al Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona. Aquest

va desestimar ambdós recursos.

Dites sentències van ser impugnades i la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior

de Justícia de Catalunya va estimar els dos recursos d’apel·lació, anul·lant la llicència d’obres i el

Projecte d’Actuació Específica, argumentant que s’havia incorregut en defectes formals en la

seva tramitació.

En conseqüència, a fi d’esmenar aquests defectes formals en la tramitació es fa necessari tornar

a tramitar els instruments urbanístics que corresponen a l’actuació de construcció de la

subestació elèctrica de Forallac.

El projecte manté les mateixes característiques que el presentat inicialment l’any 2004, quan es

va tramitar el projecte d’actuació específica i ja es van obtenir informes favorables dels següents

organismes:

- Departament de Medi Ambient i Habitatge

- Departament de Cultura


Pàgina 5 de 39

- Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

S’han incorporat al present Pla Especial els condicionants derivats dels anteriors informes tot i

igualment, en el marc del que estableix la normativa urbanística, s’han tornat a sol·licitar

informes als organismes implicats donant compliment als procediment de tramitació del Pla

Especial recollit en la mateixa.

11..22.. JJUUSSTTIIFFIICCAACCIIÓÓ DDEE LL’’EEIIIIPP

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÈCTRICA, S.L.U. encarrega a l’empresa IPLAN Gestión Integral, S.L. la

redacció del Pla Especial, i en conseqüència de l’Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística (en

endavant EIIP), del projecte de la subestació elèctrica 110/25 kV de Forallac, situada al terme

municipal amb el mateix nom.

La finalitat del projecte és augmentar la potència necessària per cobrir la demanda i millorar la

qualitat del subministrament, així com garantir l’alimentació dels creixements de la comarca del

Baix Empordà, especialment els de l’àmbit comprès entre els municipis de la Bisbal d’Empordà i

Forallac. La necessitat d’atendre aquestes noves demandes energètiques justifica la construcció

d’aquesta instal·lació i per tant la redacció del present document, sense que aquestes pugin

ésser cobertes per les SE de Juià i de Palafrugell (les més properes), ja que comportaria la

construcció de línies molt llargues i que per tant tindrien una major incidència sobre el territori.

La subestació es projecta en un mateix terme municipal, tot i que donarà servei a més d’un

municipi, afectant sòl no urbanitzable agrícola, Sistemes de protecció – xarxes de camins i

carreteres i Sistemes de protecció hídrica.

Segons la normativa vigent, com és el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, concretament

els articles 47 i 48, s’admet en sòl no urbanitzable “les instal·lacions i les obres necessàries per a

serveis tècnics com les xarxes de subministrament d’energia elèctrica”, i estableix, per aquest cas,

que per a la seva aprovació cal presentar entre altres documents, un EIIP.

11..33.. OOBBJJEECCTTIIUU DDEE LL’’EEIIIIPP

L’estudi d’impacte i integració paisatgística és un instrument sorgit del Decret 343/2006, de 19

de setembre, que desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del


Pàgina 6 de 39

paisatge de Catalunya, l’objectiu del qual és garantir la consideració dels impactes en el paisatge

que certes actuacions poden tenir sobre el territori.

El contingut de l’estudi ve regulat per l’art. 21 de l’esmentat decret, i en termes generals permet

identificar els impactes potencials i exposar les mesures d’integració necessàries per al

manteniment dels valors del paisatge.

11..44.. PPRROOMMOOTTOORR

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.U.

NIF. B82846817

Domicili social:

Av. Paral·lel, 51

08004 Barcelona

A efectes de notificacions:

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.U.

Av. Paral·lel, 51

08004 Barcelona


Pàgina 7 de 39

22.. DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEELL PPAAIISSAATTGGEE

Per valorar el paisatge de la zona en la que s’emplaça la subestació s’ha de conèixer prèviament

el medi i preveure els efectes que provocarà la intervenció sobre el mateix, per tal d’incorporar

les mesures que siguin més adequades en la pròpia execució del projecte i evitar intervencions

l’impacte de les quals requerís de mesures correctores o compensatòries amb un elevat cost.

22..11.. DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEELL PPAAIISSAATTGGEE

L’àmbit en el que es desenvolupa el present estudi, es caracteritza principalment per la marcada

presència d’activitats agrícoles, entre les que s’intercalen elements antròpics com granges,

masies aïllades i algunes línies elèctriques. Tot i que la presència forestal és patent en tot l’àmbit,

la magnitud s’incrementa a mesura que ens desplacem cap al sud, a l’inici dels contraforts de les

Gavarres, on les zones forestals desplacen completament a les agrícoles.

Fotografia 1. Combinació d’ambients agrícoles (herbacis i arboris), franges de vegetació forestal (en aquest cas

vegetació de ribera amb presència de vegetació d’alzinar) i zones urbanes (al fons la Bisbal).

El relleu de l’àmbit és moderadament terrassat amb diferents nivells que són inferiors al nord i

guanyen en alçada a mesura que s’avança cap al sud-est, on es troba el massís de les Gavarres.


Pàgina 8 de 39

Aquesta plana està solcada per un diversos camps agrícoles delimitats per exemplars d’alzines,

que s’estenen en direcció al nucli de la Bisbal. A una banda de l’àmbit s’obre pas la riera de

Fonteta que recull les aigües des de les zones més elevades de les Gavarres, per conduir-les cap

a la riera de Vullpellac, a l’alçada de la carretera C-66. Es tracta d’una riera de caràcter torrencial

que tot i això permet el desenvolupament d’una bona mostra de vegetació característica dels

ambients de ribera, però també de l’alzinar, als seus marges

A uns metres de l’emplaçament seleccionat per a la ubicació de la subestació es troben dues

edificacions aïllades, la masia de Can Deulofeu i la de Ca n’Ametller. A major distància es troba

el mas Riera, Can Pasqual i Can Xixer, així com diverses barraques associades a les activitats

agrícoles.

Tanmateix, d’oest a est s’observa el pas de la línia de 110 kV que va de Girona a Palafrugell, i al

llarg de tot l’àmbit s’aprecien diversos camins rurals que donen accés a les explotacions

agrícoles i a les masies.

A nivell de les cobertes vegetals que s’identifiquen en l’àmbit, la distribució d’aquestes és la

següent:

- Alzinars amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) amb presència d’un sotabosc

d’aspecte selvàtic i molt atapeït amb espècies arbustives com el marfull (Viburnum

tinus), l’arboç (Arbutus unedo), el bruc (Erica arborea i Erica scoparia), l’aladern

(Ramnus alaternus) i diverses lianes (Hedera helix, Smilax aspera, Lonicera implexa).

Aquesta coberta és la predominant al sector sud de l’actuació on s’aixequen els relleus

de les Gavarres, així com també hi ha reduïdes mostres de la mateixa entre els camps

agrícoles i al llarg del curs de la riera de Fonteta.

- Els conreus de secà, tant herbacis com llenyosos, que ocupen les terrasses que

s’estenen des dels contraforts de les Gavarres en direcció a la Bisbal, amb presència de

cultius de blat, ordi i d’oliveres.

- De forma aïllada a l’entorn de la riera de Fonteta s’identifiquen alguns peus d’alzines

sureres (Quercus suber).

22..22.. VVAALLOORR PPAAIISSAATTGGÍÍSSTTIICC DDEE LLAA ZZOONNAA

Pel que fa als espais naturals, el Massís de les Gavarres, ubicat a l’entorn de l’àmbit però fora del

mateix, és un espai PEIN i XARXA NATURA 2000 (aquest últim de dimensions lleugerament


Pàgina 9 de 39

inferiors a la delimitació del PEIN, amb codi ES510010, classificat com a LIC i però no com a

ZEPA) de gran valor ecològic. Ambdós espais es situen a uns 200 i 300 metres de

l’emplaçament de la subestació respectivament.

Tanmateix, a l’àmbit en el que s’implantarà la subestació no hi ha mostres d’hàbitats d’interès

comunitari (HIC) que puguin quedar afectades per les obres. L’hàbitat més proper es troba a

150 metres, tractant-se de l’HIC no prioritari dels Alzinars i carrascars.

A continuació s’adjunta una figura en la que s’observa la situació dels HICs i la dels espais PEIN i

Xarxa Natura 2000, que es situen a l’entorn de l’àmbit d’estudi.

Figura 1. Situació de les figures de protecció respecte de l’àmbit d’estudi

Natura 2000

PEIN

HIC

Font: Bases Departament de Medi Ambient i Habitatge. 2010

Àmbit d’estudi


Pàgina 10 de 39

22..33.. FFAACCTTOORRSS DDEE VVIISSIIBBIILLIITTAATT

Conèixer i tenir en compte els diferents factors de visibilitat, tals com la distància des de la que es

contempli la futura subestació, la posició de l’observador, la presència d’elements

d’apantallament o el relleu de la zona; és bàsic per caracteritzar l’impacte visual del projecte en

el paisatge actual.

En el present estudi d’impacte i integració paisatgística s’ha analitzat la visibilitat atenent al relleu

i considerant l’alçada mitjana de la intervenció projectada. Com a resultat d’aquest anàlisi es

conclou que part de la subestació és visible des d’un sector de l’àmbit d’actuació, tot i que a

partir d’un quilòmetre, es considera que donades les condicions orogràfiques la subestació

gairebé no és visible.

Els resultats d’aquesta anàlisi però, han de reconsiderar-se introduint factors com ara la

presència de vegetació que atenua l’impacte, els propis camins rurals en els que molts trams

estan deprimits respecte del terreny original, o la presència d’edificacions aïllades en diversos

punts de l’àmbit. La integració d’aquests altres elements a l’anàlisi de la visibilitat permetria

reduir les conques des de les que és visible la subestació.

Pel que fa a la valoració d’aquest impacte, a continuació s’adjunta una aproximació d’aquesta

en base al grau de visibilitat que es preveu tinguin de la subestació els diferents observadors

situats a l’entorn més proper de la mateixa:

Taula 1. Valoració del grau de visibilitat des dels diferents observadors

Element Visibilitat de l’emplaçament de la subestació Valoració de l’impacte

Can Deulofeu És una de les finques situades a menor distància de la subestació i tot i que la casa està envoltada d’arbres, des dels pisos superiors de la mateixa, la subestació és plenament visible.

Mig-Alt

Ca n’Ametller El seu emplaçament a una cota elevada respecte el de la subestació i a pocs metres de distància de la mateixa, fan que la major part del conjunt sigui bastant visible des de la planta 0 de la vivenda. A aquest fet se li ha d’afegir que es tracta d’una masia en tràmits per esdevenir un establiment de turisme rural.

Alt

Can Pasqual A certa distància de la subestació, es tracta d’un emplaçament que tot i estar a una cota superior de la subestació, la vegetació actua com a pantalla i redueix l’espai visible de la subestació.

Mig


Pàgina 11 de 39

Element Visibilitat de l’emplaçament de la subestació Valoració de l’impacte

Mas Riera Com en el cas de Can Pasqual, aquest observador es situa a una cota elevada respecte la subestació i a certa distància. La vegetació present a cadascuna de les terrasses cultivades, així com la presència dels cultius llenyosos , fan que l’impacte visual sigui inferior al que s’esperaria en altres condicions. La vegetació també actua en aquest cas com a pantalla de la subestació.

Mig

Can Xixer Situat per darrere dels dos anteriors observadors, Can Xixer està una cota inferior i gran part de la visibilitat li queda limitada pels dos anteriors observadors. En conseqüència l’impacte que rebrà serà molt baix.

Baix - Nul

Camí del Cementiri Es tracta d’un dels accessos a la subestació des del nucli de Fonteta. El camí està deprimit respecte de la cota de terreny en la major part del seu recorregut, aspecte que dificulta la visió de la parcel·la objecte d’estudi a mesura que es ressegueix el mateix.

Les úniques coses que seran visibles des d’aquest camí seran els pòrtics, ja que la resta d’elements quedaran ocults per la vegetació i les cotes del terreny.

Baix-Nul

Camí a Mas Pere Pau Com en el cas anterior, el camí està lleugerament deprimit respecte de la resta de terreny, cosa que limita la visibilitat. Només seran visibles des de determinats punts del camí seran les torres i pòrtics de major alçada. La resta quedaran ocults per la vegetació i les cotes del terreny.

Baix

Font: Elaboració pròpia

Fotografia 2. Camí del cementiri fins a la subestació des del que la visibilitat es considera baixa-nul·la.

22..44.. CCOOMMPPOONNEENNTTSS II VVAALLOORRSS DDEELL PPAAIISSAATTGGEE

A continuació es desglossaran els components i valors que caracteritzen el paisatge de l’àmbit

d’estudi, i que permetran valorar l’impacte i les mesures d’integració necessàries pel projecte


Pàgina 12 de 39

que es presenta. En primer lloc però, s’identificaran les unitats o ambients paisatgístics que, a

una escala inferior adaptada a la de treball, permetrà tractar adequadament cadascun dels

sectors de l’àmbit.

2.4.1. AMBIENTS PAISATGÍSTICS

En base als elements que caracteritzen cada espai, a l’àmbit d’estudi es poden identificar els

següents ambients paisatgístics:

a) Mosaic agroforestal (combinació de camps agrícoles amb la vegetació arbòria i arbustiva

dels marges que separen les diferents zones de conreu així com les edificacions aïllades

presents en aquesta zona).

b) Zones forestals (contraforts del Massís de les Gavarres i zones més ondulades).

c) Zones fluvials (la riera Fonteta, en la que la vegetació és similar a la de les zones forestals).

d) Entorn urbà (el nucli de Fonteta i la Bisbal, i des de determinats punts Vullpellac)

2.4.2. COMPONENTS

Un cop identificades les subunitats paisatgístiques de l’àmbit d’estudi, es relacionaran els

components que, combinats i associats entre ells, les integren.

Taula 2. Components del paisatge

Físics - Riera Fonteta.

- Massís de les Gavarres al sud del sector.

Biòtics - Alzinars.

- Franges de vegetació d’alzinar.

- Franges de vegetació de ribera*.

Antròpics - Masies aïllades: Ca n’Ametller, Can Deulofeu, Mas Riera, Mas Pasqual, Can Xixer.

- Cementiri.

- Nuclis de la Bisbal, Fonteta i Vullpellac.

- Camins rurals.

- Camps de conreu i construccions associades.

- Línia elèctrica de 110 kV de Girona a Palafrugell.

*Les franges de vegetació de ribera no conformen ben be boscos de ribera ja que les condicions no permeten l’establiment d’aquestes espècies de forma permanent. Així doncs, la vegetació de ribera associada al curs de la riera Fonteta està formada per una barreja d’espècies pròpies d’ambients humits i de l’alzinar, capaces de ressistir les condicions d’irregularitat de l’esmentada riera..


La freqüència d’aparició dels elements que conformen el paisatge determina les seves

característiques, així elements de caràcter lineal com poden ser els cursos d’aigua, els camins

rurals, la vegetació associada als marges, les franges de vegetació d’alzinar i de ribera, i la línia

elèctrica, estan presents de forma disseminada i puntual en diferents zones de l’àmbit de la


Pàgina 13 de 39

subestació. Alguns d’aquests elements lineals delimiten espais i ambients, com seria el cas de

determinats camins rurals que marquen la transició entre la zona forestal i els camps agrícoles, o

com seria el cas de les franges de vegetació d’alzinar.

Els components amb major influència en el caràcter del paisatge però, són aquells que es

caracteritzen per ser àrees, i que s’estenen ocupant majors extensions. És el cas del Massís de les

Gavarres, els alzinars, els camps de conreu, i els nuclis de la Bisbal, Fonteta i Vullpellac.

Per últim, acaben de definir les característiques del paisatge els elements puntuals, la presència

dels quals, tot i influenciar àmbits d’actuació molt limitats, proporciona característiques úniques

a cada emplaçament en qüestió. Entre els elements de caràcter puntual que esquitxen l’àmbit

en el que es situa la subestació es troben les edificacions aïllades, el cementiri o les construccions

associades a les activitats agrícoles.

Les relacions que s’estableixen entre els components donen lloc als diferents ambients

paisatgístics. Així, la distribució d’elements per ambient seria la que es relaciona a continuació.

Taula 3. Distribució de components del paisatge per ambient paisatgístic

Ambient paisatgístic

Element Forma Origen

Mosaic agroforestal

- Franges de vegetació d’alzinar

Lineal Biòtic

- Masies aïllades i

construccions associades als camps de conreu

Puntual Antròpic

- Camins rurals Lineal Antròpic

- Camps de conreu Àrea Antròpic

- Cementiri Puntual Antròpic

- Línia elèctrica de 110 kV Lineal Antròpic

Zones forestals

- Massís de les Gavarres Àrea Físic

- Alzinars. Àrea Biòtic


- Línia elèctrica de 110 kV Lineal Antròpic

Zones fluvials

- Riera Fonteta Lineal Físic


- Franges de vegetació de

ribera Lineal Biòtic

Entorn urbà

- Nuclis de la Bisbal,

Fonteta i Vullpellac Àrea Antròpic

- Camins rurals Lineal Antròpic Font: Elaboració pròpia


Pàgina 14 de 39

En relació a la taula anterior, a continuació es comentarà la predominança de cadascun dels

elements en els ambients paisatgístics identificats.

Pel que fa al mosaic agroforestal, els components majoritaris són els camps de conreu i les

franges de vegetació d’alzinar. En menor proporció però íntimament relacionats, estan també

els camins rurals que permeten l’accés als diferents camps de conreu i limiten els diferents

sectors agrícoles. La resta d’elements detectats en aquest ambient paisatgístic, apareixen de

forma aïllada i ocupen una menor superfície, tot i que influeixen fortament en la configuració

final del paisatge. Es tracta d’una de les unitats que presenta una major diversitat i

heterogeneïtat, en la que els elements s’associen donant lloc a combinacions de certa

complexitat on el paisatge és un element dinàmic que evoluciona al llarg de l’any. Si be la

influència antròpica és característica d’aquest sector, el mosaic agroforestal permet l’establiment

de determinades comunitats que finalment proporcionen a l’àmbit un grau de naturalitat

relativament alt en el que la presència de les franges de vegetació d’alzinar o els camps en

guaret juguen un paper molt rellevant.

Fotografia 3. Vista del mosaic agroforestal que predomina en la major part de l’àmbit.

En relació a les zones forestals, predominen els components amb forma d’àrea, com el massís

de les Gavarres o els alzinars, que presenten una certa homogeneïtat al llarg de l’any i on el

paisatge és de caràcter més estàtic que en el cas del mosaic agroforestal. Es tracta d’un ambient

en el que tant la cromacitat com la textura són bastant constants i uniformes, essent els

elements que aporten certa variabilitat els components lineals que en formen part, com ara els


Pàgina 15 de 39

camins rurals i la línia elèctrica de 110 kV. De tots els paisatges considerats, aquest és el que

presenta un major grau de naturalitat.

Fotografia 4. Zona d’alzinar situada al sud –est de l’àmbit de la subestació.

Quant a les zones fluvials, la major part dels components que formen part d’aquest ambient són

de caràcter lineal, amb el que el conjunt de l’ambient actua de forma general com un espai que

delimita ambients i permet el desenvolupament de diferents cobertes. La riera de Fonteta, el

principal element de les zones fluvials, és alhora interceptada per altres elements lineals, com els

camins rurals, així com també és resseguida en paral·lel per altres elements de caràcter lineal

com les franges de vegetació de ribera. Es tracta d’un espai que presenta una major variabilitat

al llarg de l’any, donada la irregularitat de cabals i els efectes que pugui tenir sobre la vegetació

el desguàs d’un cabal d’aigua relativament elevat en cas de tempesta. Tanmateix, és un espai de

certa complexitat en el que es poden donar diverses associacions i ambients, en funció de la

presència o absència d’aigua, el que afavorirà que hi puguin aparèixer unes espècies o altres.


Pàgina 16 de 39

Fotografia 5. Vista de la riera de Fonteta i vegetació associada.

Per últim es poden identificar les zones urbanes, caracteritzades per ser els ambients més

antropitzats del sector, en els que es dóna una gran diversitat d’elements i ambients

heterogenis, la cromacitat dels quals es manté constant al llarg de l’any.

Fotografia 6. Vista general del nucli històric de Fonteta


Pàgina 17 de 39

2.4.3. VALORS

Quant als valors del paisatge en el seu conjunt, cadascun dels ambients considerats presentarà

uns valors preferents respecte a la resta.

Taula 4. Valors associats a cadascun dels ambients paisatgístics

Ambient paisatgístic

Valors Justificació Grau

Mosaic agroforestal

Estètic Gran diversitat ,varietat cromàtica, i ambients que permeten l’establiment de diferents espècies (corredors biològics)

Alt

Ecològic

Productiu

Beneficis econòmics del cultiu de secà (cereals i olivera) Beneficis econòmics de l’establiment d’establiments de turisme rural

Històric Manteniment de les activitats agrícoles associades al nucli antic de Fonteta

Ús social Espais de passeig i senderisme

Identitari Espai agrícola associat al nucli de Fonteta en base al qual el nucli s’ha desenvolupat històricament

Zones forestals

Estètic Donada la presència del Massís de les Gavarres (Xarxa Natura 2000 i PEIN)

Alt

Ecològic

Ús social Esdevenen espais amb rutes de senderisme, tant a peu com en bicicleta

Identitari Les zones forestals de les Gavarres han estat la base econòmica en la que s’ha sustentat el desenvolupament del nucli de Fonteta.

Zones fluvials Ecològic

Corredors biològics que relacionen ambients diferents i que permeten l’aparició de nous

ambients propicis per a l’establiment d’altres espècies.

Mig-Alt

Identitari Riera Fonteta com element que dóna nom al nucli

Entorn urbà

Històric

Presència de diversos elements d’interès patrimonial. Manteniment del caràcter de les edificacions del nucli antic

Alt

Simbòlics i identitaris

Zona urbana amb bagatge històric i cultural molt important


Considerant que el paisatge predominant en el sector és el que correspon al mosaic

agroforestal, es pot determinar que els principals valors del paisatge en global són l’estètic,

l’ecològic, el productiu, l’històric, el d’ús social i l’identitari, essent el grau d’aquests valors alt.

Per tal de completar la justificació dels valors del paisatge de l’entorn, tot seguit s’indicaran els

elements que presents en l’àmbit esdevenen valors singulars propis del paisatge, i que per tant,

presenten un valor afegit, essent les afeccions sobre els mateixos més greus que sobre altres

elements. Es tracta de:


Pàgina 18 de 39

- Riera de Fonteta.

- Mosaic agroforestal

- Massís de les Gavarres.

2.4.4. ANÀLISI DE LA VISIBILITAT

L’àmbit d’actuació està a mitja vessant respecte de les zones més elevades i les més baixes, a

una cota a l’entorn dels 85 metres sobre el nivell del mar. Des dels punts més elevats que

proporciona el massís de les Gavarres es pot observar part de la parcel·la d’estudi, tot i que

aquesta només és visible des d’un sector del Massís així com des de l’agrupament de les masies

de Mas Riera i Can Pasqual, o des de la masia de Ca n’Ametller, zones que esdevenen bons

miradors de l’àmbit d’estudi per la cota a la que es troben.

Si be totes les masies i edificacions aïllades de l’àmbit d’estudi esdevenen observadors

potencials, també ho són els usuaris dels camins rurals que donen accés a les zones agrícoles i a

un sector del Massís de les Gavarres.

En aquest sentit, el fet que Ca n’Ametller estigui en tràmits per esdevenir un establiment de

turisme rural fa que el camí d’accés a la masia i la pròpia finca siguin punts d’observació

potencials per a un nombre indeterminat de persones.

La masia de Can Deulofeu, en situar-se a una cota lleugerament inferior a la de la subestació i

disposar d’elements d’apantallament al seu voltant, presenta un menor potencial d’observadors

i per tant una menor visibilitat de la subestació.

Per tots aquests motius, i pel que ja s’han indicat anteriorment, es considera que la visibilitat

global de l’àmbit d’actuació és mitjana.

2.4.5. FRAGILITAT DEL PAISATGE

La fragilitat del paisatge, entesa aquesta com la capacitat que presenta un paisatge per absorbir

les afeccions derivades d’una intervenció humana, és major o menor en funció del grau de

recuperació que presenta l’entorn sotmès a alteracions sense que aquest perdi la seva qualitat.


Pàgina 19 de 39

En aquest sentit, les cobertes vegetals de l’àmbit d’estudi estan integrades per alzinars, franges

de vegetació de ribera i conreus agrícoles, la capacitat de resposta de les quals a les agressions

és diferent. Així doncs, la capacitat de regeneració dels alzinars és alta però lenta i requereix

d’un estat previ de transició que amb el temps portarà al desenvolupament de l’alzinar inicial.

En la mateixa situació es troben els camps agrícoles sobre els que qualsevol alteració pot

suposar que deixin de ser productius si és que no hi ha intervenció humana per resoldre la

qüestió.

Quant al tipus de sòl, la parcel·la en la que s’emplaçarà la subestació és bastant planera, amb el

que no es preveu que els moviments de terres associats a la construcció de la subestació puguin

repercutir en l’aparició de fenòmens erosius o incrementar l’escorrentia superficial.

El conjunt de l’àmbit en el que s’emmarca l’actuació presenta un seguit de valors singulars, la

pèrdua dels quals suposaria una disminució de la qualitat paisatgística global, i alguns d’ells

requeririen d’una intervenció humana per restituir-los a les seves condicions originals, com seria

el cas de les zones agrícoles.

Atenent a tot aquest conjunt de factors, es considera que la fragilitat del conjunt del paisatge de

l’àmbit és mitjana.

2.4.6. QUALITAT DEL PAISATGE

Analitzats els valors, la visibilitat i la fragilitat, es pot establir un valor aproximat per a la qualitat

del paisatge que caracteritza l’àmbit d’estudi, entenent aquesta com la funció que relaciona tant

els valors, com la visibilitat i la fragilitat. Els resultats obtinguts són:

Taula 5. Valoració de la qualitat del paisatge

Factors

Gradient de Qualitat

Baix Alt

Valors X X

Visibilitat X

Fragilitat X



Pàgina 20 de 39

Vista la taula i llegit el present document fins al moment, s’extreuen, a priori, una sèrie de

conclusions; tals com:

La qualitat del paisatge es considera MITJANA.

La capacitat per absorbir activitats impactants és MITJANA.


Pàgina 21 de 39

33.. PPRROOPPOOSSTTAA DDEE PPRROOJJEECCTTEE

33..11.. SSIITTUUAACCIIÓÓ GGEEOOGGRRÀÀFFIICCAA

El projecte d’estudi es situa al terme municipal de Forallac, a la comarca del Baix Empordà i

província de Girona.

L’emplaçament seleccionat per a la instal·lació de la subestació, està situat en una plana agrícola

sobre la que passa una línia elèctrica, en la que s’alternen els camps de conreu amb les franges

de vegetació potencial, la presència disseminada d’algunes edificacions aïllades i al fons, el

Massís de les Gavarres. L’accés fins a la parcel·la de la subestació es realitza mitjançant camins

rurals ja existents, sense que sigui necessària l’obertura de nous accessos per arribar a la

mateixa.

33..22.. DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEELL PPRROOJJEECCTTEE

L’actuació consisteix en la construcció d’una subestació que disposarà d’un parc exterior-híbrid

de 110 kV amb tres posicions de transformador 110/25 kV (una futura) utilitzant

transformadors de potència amb cel·les de 110 i 25 kV encasellades i blindades, dins els terrenys

previstos per la SE, a partir de les quals es transformarà l’energia amb la condició de distribuir-la

per la zona a 25 kV.

L’objecte d’aquest projecte és garantir l’alimentació del mercat de la zona del Baix Empordà, a

l’entorn dels municipis de Forallac i La Bisbal, i reforçar el sistema de 110 kV de la zona de

Girona.

La connexió a la xarxa es realitza mitjançant un enllaç aeri, doble línia aèria a 110 kV, que

enllaçarà amb les subestacions de Juià i Bellcaire.

Parc de 110 kV: parc d’intempèrie Convencional-Híbrid blindat en SF6 de simple barra

Parc de 25 kV: parc d’interior blindat en gas SF6 de doble barra

Transformació

Sistema de Control i proteccions

Sistema de mesura per a la facturació

Sistema de Serveis Auxiliars

Sistema de telecomunicacions


Pàgina 22 de 39

Sistema de posta a terra

Sistema de seguretat

L’activitat prevista requereix d’una fase d’obra civil en la que es realitzaran els moviments de

terres necessaris per a la construcció dels edificis i elements associats a la subestació.

3.2.1. AFECCIÓ AL MEDI

Les principals afeccions al medi es produeixen durant la fase d’obres, quan es realitzen les

desbrossades, els moviments de terres i la construcció de l’edifici i dels elements associats a la

subestació.

Un cop finalitzades les obres però, les tasques de manteniment i control necessàries són

mínimes, donat que la subestació funciona de forma automàtica. L’activitat requereix dels

serveis públics d’abastament d’aigua i de tractament d’aigües residuals però amb un règim

d’utilització molt baix i amb una demanda assimilable a la domèstica, ja que no intervenen en el

desenvolupament de l’activitat. Tanmateix es tracta d’una activitat que un cop en

funcionament, no genera residus a excepció dels associats als del funcionament d’una oficina.

L’activitat de distribució d’energia elèctrica no genera fums, residus, olors, sorolls o vibracions un

cop estigui en funcionament i no es preveu l’acumulació de substàncies tòxiques o perilloses

per a la seva utilització al llarg del procés de funcionament de la subestació, a excepció de les

que integren els transformadors.

La subestació té associat un cert impacte paisatgístic tant durant la fase de les obres com en la

fase d’explotació de la instal·lació que es mitiga amb l’aplicació de mesures correctores l’objecte

de les quals és minimitzar les proporcions visibles i integrar les estructures associades a la

mateixa a l’entorn en el que s’encabeix.

En conseqüència es preveu que les afeccions més significatives siguin les associades a l’impacte

paisatgístic de la construcció resultant.

33..33.. JJUUSSTTIIFFIICCAACCIIÓÓ DDEELL PPRROOJJEECCTTEE

L’objecte del projecte és augmentar la potència necessària per cobrir la demanda i millorar la

qualitat del subministrament, així com garantir l’alimentació dels creixements del mercat situat a

la comarca del Baix Empordà, especialment l’àmbit comprès entre els municipis de la Bisbal


Pàgina 23 de 39

d’Empordà i Forallac. La necessitat d’atendre aquestes noves demandes energètiques justifica la

construcció d’aquesta instal·lació i per tant la redacció del present document sense que

aquestes pugin ésser cobertes per les SE de Juià i de Palafrugell (les més properes), ja que

comportaria la construcció de línies molt llargues.

33..44.. IINNFFOORRMMAACCIIÓÓ UURRBBAANNIISSTTIICCAA

L’àmbit del pla especial està qualificat pel planejament municipal com a sòl no urbanitzable

agrícola (en la major part de l’emplaçament i en la zona en la que es preveu la subestacio),

sistema de protecció de la xarxa de rius i rieres (a la franja est de la subestació), i com a sistema

de protecció de la xarxa de camins i carreteres (a la franja oest de la subestació).

Quant a les prescripcions del planejament supramunicipal, és d’aplicació el Pla Territorial Parcial

de les Comarques Gironines, segons el qual la superfície inclosa en el Pla Especial és sòl de

protecció preventiva en el qual el planejament local pot delimitar àrees per ésser urbanitzades o

edificades.

No resulta d’aplicació cap Catàleg de Paisatge ja que encara no se’n disposa del document

definitiu per a l’àmbit de les comarques gironines.


Pàgina 24 de 39

44.. IIMMPPAACCTTEE PPAAIISSAATTGGÍÍSSTTIICC

44..11.. IINNCCIIDDEENNCCIIAA SSOOBBRREE EELL PPAAIISSAATTGGEE

A continuació s’analitzarà la incidència ambiental de l’actuació proposada en base als

components, valors, la visibilitat i la fragilitat de l’àmbit; explicats anteriorment en aquest mateix

estudi.

Des del punt de vista de l’afecció sobre els components del paisatge, la construcció de la

subestació afecta majoritàriament a elements de tipus àrea, alterant les característiques de tot

un espai que històricament ha estat de caràcter agrícola. Un cop executada l’obra, la pròpia

subestació esdevé un element d’àrea, que si be està relacionat amb l’element lineal de la línia

elèctrica, dona lloc a un nou tipus d’àrea d’infraestructures elèctriques. La seva situació respecte

de la resta d’elements suposa una modificació de la percepció del paisatge, a continuació

d’altres dos àrees antròpiques com són les masies aïllades de Can Deulofeu i de Ca n’Ametller,

alterant la qualitat global del mosaic agroforestal en aquesta zona concreta.

En relació als valors afectats per la consolidació del Pla Especial, seran bàsicament valors

associats a l’ambient paisatgístic del mosaic agroforestal, com ara el valor estètic i el productiu i

en menor mesura l’identitari. Es tracta d’alteracions dels valors de caràcter permanent, alguns

dels quals es poden minimitzar, com seria el cas del valor estètic, mitjançant l’aplicació de

mesures d’integració paisatgística a l’entorn de la subestació. Els valors que no quedarien

afectats serien l’ecològic i el d’ús social, ja que es respecten les franges de vegetació d’alzinar i

de vegetació de ribera associades als marges dels camins i a la riera de Fonteta, així com també

s’acota la zona que ha de quedar afectada per les operacions de desbrossada necessàries per a

la construcció dels elements de la subestació. En relació al manteniment dels usos socials, els

camins que intercepten el mosaic agroforestal no són objecte d’alteracions significatives a

excepció de les associades al pas de la maquinària durant l’execució de les obres, i poden

mantenir les seves funcions com a recorreguts de passejada a peu, en bicicleta o en cavall, com

es realitza actualment.

Quant a la visibilitat, com s’ha indicat abans, un cop finalitzades les obres resta un cert impacte

paisatgístic associat a la subestació, la magnitud del qual pot minimitzar-se sempre que

s’apliquin mesures correctores que millorin la seva integració en l’entorn en el que s’emplaça la

infraestructura. En el cas de la subestació, els elements més visibles des de l’exterior són el pòrtic,

l’embarrat, els murs tallafoc dels transformadors, la tanca perimetral i la línia des de la que s’obté


Pàgina 25 de 39

l’energia que es transforma, de tal manera que qualsevol mesura que s’apliqui per millorar la

integració d’aquesta infraestructura ha de considerar la màxima ocultació d’aquests elements.

L’èxit de les mesures aplicades es valora en base a la percepció que finalment tinguin cadascun

dels observadors identificats al llarg de l’àmbit d’estudi, especialment en el cas de les masies de

Can Deulofeu i de Ca n’Ametller, les més properes a la subestació. Tanmateix, les mesures han

de tenir en compte la visibilitat des de determinats camins de passejada com pot ser el Camí a

Mas Pere Pau, a través del qual es realitza una ruta de senderisme.

D’altra banda, alguns dels elements que introdueix la subestació en el paisatge ja existeixen,

com és el cas de les línies elèctriques o dels suports metàl·lics, presents en el sector degut al pas

de la línia elèctrica de 110 kV.

Quant a la fragilitat paisatgística, les obres s’executen acotant les superfície i conservant la

vegetació de l’entorn de tal manera que un cop finalitzades es mantingui una certa capacitat de

recolonització dels sòls que conservin la superfície edàfica a l’entorn de la subestació. Es

considera que la capacitat de recolonitzar de les espècies dels marges del camp de conreu és

força bona, tot i que en tractar-se d’espècies de port mitjà, caldrà dur a terme actuacions

complementàries per assegurar una bona integració de la infraestructura en l’entorn. Tot i que

els camps agrícoles no es recuperen de l’afecció associada a l’execució de la subestació, la seva

implantació suposa un canvi d’ús en els mateixos, que és incompatible amb el de les activitats

agrícoles.

Durant el període d’execució de les obres la presència de maquinària (que en qualsevol cas

únicament afecta la parcel·la en la que s’ubica la subestació o els camins d’accés a la mateixa),

els acopis de materials per a les obres, la generació de residus propis d’aquestes actuacions i el

trànsit de persones i vehicles per la zona, també suposen una incidència sobre el paisatge.

A continuació s’adjunta un resum del que s’ha explicat en el present apartat en forma de taula.

Taula 6. Caracterització i avaluació dels impactes paisatgístics.

Impacte Fase

d’aparició Caracterització

Avaluació

sense mesures

Necessita mesures

correctores

Avaluació amb

mesures

Acopis de terres,

materials i altres

Execució Obra

A1, B1, C, D, E, F1, G,H, I, J1, K

M Si C

Circulació maquinària

Execució Obra

A1, B1, C, D, E, F1, G, H, I1, J1, K

M Si C


Pàgina 26 de 39

Impacte Fase

d’aparició Caracterització

Avaluació

sense mesures

Necessita mesures

correctores

Avaluació amb

mesures

Generació de residus i risc de dispersió

Execució Obra

A1, B1, C, D, E, F1, G, H, I1, J1, K1

M Si C

Visibilitat dels

elements que formen part de la subestació (pòrtics, embarrats, murs i torres elèctriques)

Explotació A, B1, C, D, E1, F, G, H, I,

J1, K M-S Si C

Afecció als valors paisatgístics del mosaic agroforestal

Explotació A, B1, C, D, E1, F, G, H, I,

J1, K M Si C

Caracterització: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o Negatiu (B1): Directe(C) o Indirecte (C1); Simple (D), Acumulatiu(D1) o Sinèrgic (D2); Curt (E) ,mig (E1) o llarg termini (E2) ; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o Irreversible (G1); Recuperable(H) o Irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d’aparició irregular (I1); Continu (J) o Discontinu (J1); Localitzat (K) o extensiu (K1)

Avaluació: Compatible ( C), Moderat (M), Sever (S), Crític (Cr)

Font: Elaboració pròpia.

CONCLUSIONS

A continuació s’adjunta una taula resum amb les conclusions que es poden extreure sobre la

incidència paisatgística de la instal·lació que es projecta.

Taula 7. Contribució a l’impacte dels diferents aspectes de la intervenció.

ASPECTES QUE CONTRIBUEIXEN A QUE L’ IMPACTE PAISATGÍSTIC SIGUI BAIX

ASPECTES QUE CONTRIBUEIXEN A QUE L’ IMPACTE PAISATGÍSTIC SIGUI ALT

L’emplaçament seleccionat per a la subestació es situa en una zona de relleu ondulat amb vegetació arbòria associada

als marges dels conreus, que limiten les conques visuals des de diferents punts de l’àmbit. Tanmateix els nous elements introduïts en el paisatge són de naturalesa similar a elements ja existents com ara línies elèctriques que ja intercepten algunes àrees.

Alguns dels elements que formen part de la subestació són d’alçada considerable i per tant, potencialment visibles des de diferents punts.

Es minimitza l’ocupació d’espai perquè la intervenció es limita a l’àmbit de la

subestació, preservant la major part dels elements i el conjunt global del mosaic agroforestal. Tanmateix, l’emplaçament seleccionat preserva íntegres els valors associats a l’ambient paisatgístic de les

Durant la realització de les obres, l’impacte és relativament major i més significatiu, especialment pel moviment de terres i per l’ús continu del camí rural amb vehicles de diferents tipologies.


Pàgina 27 de 39

ASPECTES QUE CONTRIBUEIXEN A QUE L’ IMPACTE PAISATGÍSTIC SIGUI BAIX

ASPECTES QUE CONTRIBUEIXEN A QUE L’ IMPACTE PAISATGÍSTIC SIGUI ALT

zones forestals (en les que es troba l’espai natural del massís de les Gavarres).

Es preveu l’aplicació d’un seguit de mesures correctores que milloren la integració de la subestació en l’entorn en el que s’ubica, com ara la restauració paisatgística emprant espècies vegetals pròpies de la zona.

L’accés a la parcel·la en la que es situa la subestació es realitza a través de camins rurals ja existents, el que evita l’obertura de noves pistes que podrien alterar els valors paisatgístics del mosaic agroforestal.

Font: Elaboració pròpia.


Pàgina 28 de 39

55.. MMEESSUURREESS DD’’IINNTTEEGGRRAACCIIÓÓ PPAAIISSAATTGGÍÍSSTTIICCAA

Un cop analitzats els impactes paisatgístics que pot produir el projecte que es presenta sobre el

medi, es proposen a continuació les mesures a aplicar per tal d’evitar, minimitzar o contrarestar

els impactes potencials sobre el paisatge; és a dir, les mesures preventives, les mesures

correctores i, si s’escau, les mesures compensatòries.

55..11.. MMEESSUURREESS DDUURRAANNTT LLAA FFAASSEE DD’’EEXXEECCUUCCIIÓÓ

Les mesures que es presenten a continuació són de caire preventiu i correctiu, i la seva aplicació

està prevista durant la fase de realització de les obres de la subestació.

Fer un seguiment ambiental de com a mínim tots aquells aspectes susceptibles de quedar

afectats per les obres.

De forma prèvia a l’inici de les obres, seleccionar els llocs més adients per ubicar els aplecs

de material, de terres i de maquinària, sota la premissa que siguin espais d’escàs valor

ambiental i paisatgístic. La superfície d’ocupació d’aquests espais ha de ser la mínima, i en

cas que sigui necessari, aplicar mesures de restauració sobre els mateixos un cop

finalitzades les obres per retornar-los a les seves condicions originals.

Abalisar la zona de treball, per tal d’evitar que cap vehicle o persona que formi part de

l’equip de treball malmeti l’entorn o s’afecti a una superfície de terreny superior a

l’estrictament necessària per a l’execució de la subestació. Conservar les franges de

vegetació dels marges dels camins així com els conreus en actiu situats a l’entorn de

l’emplaçament de l’àmbit.

No obstaculitzar el pas de vehicles, persones o altres, pel camí d’accés a la subestació, i en

cas que s’hagués d’ocupar part del camí de forma temporal, demanar els permisos

corresponents i habilitar els accessos alternatius que siguin necessaris.

Realitzar una correcta segregació, emmagatzematge i gestió de residus, complint la llei

vigent en aquesta matèria.

Evitar l’aixecament de partícules sòlides en suspensió tant en les operacions de moviments

de terres com en la circulació de maquinària, ja que no només malmet la vegetació de

l’entorn, sinó que també perjudica la qualitat atmosfèrica.

La manipulació d’elements i materials que continguin substàncies potencialment perilloses

per al medi ambient (SF6, oli), s’ha de realitzar sota supervisió d’un tècnic especialitzat i

aplicant els protocols de prevenció que garanteixin el mínim perill d’abocament o dispersió

dels elements a l’ambient.


Pàgina 29 de 39

Aplicar un seguit de mesures d’integració paisatgística sobre l’edifici de la subestació entre

les que figuren:

o El tractament cromàtic dels elements que formen part de la subestació,

especialment de la tanca perimetral, ha de tenir en compte l’entorn en el que

s’encabeix l’actuació per minimitzar el grau d’intrusisme visual i integrar els

diferents elements que la componen en tonalitats adequades al paisatge.

o Donat que el tractament cromàtic no es pot aplicar sobre determinats elements

de la subestació degut a la seva alçada i naturalesa , aquesta mesura es

complementa amb la plantació d’espècies arbòries a l’entorn de la subestació

que contribueixin a l’apantallament dels elements de major alçada des dels

principals punts d’observació. També es pot considerar la creació de motes de

terra que incrementin l’alçada dels peus arboris i per tant la seva capacitat per

ocultar els elements de la subestació.

55..22.. MMEESSUURREESS DDUURRAANNTT LLAA FFAASSEE DD’’EEXXPPLLOOTTAACCIIÓÓ

Les mesures a considerar durant la fase d’explotació són les pròpies de manteniment i

reparació, en cas d’incidència o avaria, per part del promotor del present estudi. En aquests

casos concrets, les mesures a prendre són les mateixes que les de la fase d’execució, explicades

en l’apartat anterior.

Durant aquesta fase es preveu el seguiment del desenvolupament i la idoneïtat de les mesures

d’integració aplicades, de tal manera que es pugui esmenar els possibles defectes de la seva

aplicació.


Pàgina 30 de 39

66.. SSÍÍNNTTEESSII

El projecte consisteix en la implantació d’una subestació 110/25 kV a Forallac per tal de

millorar la qualitat del subministrament elèctric als municipis de Forallac i de la Bisbal.

L’àmbit d’estudi no afecta cap espai protegit ni cap element singular del territori.

L’àmbit del present estudi és un espai amb presència d’activitats agrícoles i marges

arbrats, en el que de forma puntual apareixen alguns elements de caràcter antròpic

com ara edificacions o línies elèctriques, com és característic de les zones agrícoles

properes a nuclis urbans. La proximitat al massís de les Gavarres i el pas dels cursos

fluvials que drenen les aigües del mateix cap al riu Daró, determinen el relleu del sector.

Predomina l’ambient paisatgístic del mosaic agroforestal, tot i que també hi ha mostres

d’altres tipus d’ambients a l’entorn de l’àmbit.

Es tracta d’una zona de sòl no urbanitzable – agrícola, en el que també hi ha sòl reservat

per a sistemes de protecció fluvial i viària ( de la xarxa de camins). Tanmateix, a nivell

supramunicipal el sòl està qualificat com de protecció preventiva, sense que

s’identifiquin parcel·les de sòl de protecció especial o d’interès connector.

Dins l’àmbit es poden diferenciar diferents ambients o subunitats paisatgístiques, entre

les que es troben el mosaic agroforestal, les zones forestals, les zones fluvials i l’entorn

urbà. Cadascun d’aquests està integrat per diversos components entre els que

destaquen el massís de les Gavarres (fora de l’àmbit d’estudi però amb influència a nivell

paisatgístic), el nucli de Fonteta i de la Bisbal, així com les edificacions aïllades, o les

zones fluvials. Cal destacar que els elements més nombrosos en el paisatge són els de

caràcter antròpic, tot i que hi ha certs aspectes singulars de l’àmbit com el massís de les

Gavarres de gran naturalitat i influència en el sector que, juntament amb les activitats

agrícoles desenvolupades a la plana, donen lloc a un paisatge molt característic.

Pel que fa a les característiques de cada subunitat, el mosaic agroforestal és de les més

complexes, diverses i heterogènies; mentre que les zones forestals i fluvials són les de

caràcter més natural. El mosaic agroforestal és l’ambient paisatgístic que concentra un

major nombre de valors, essent els predominants en el conjunt: l’estètic, l’ecològic, el

productiu, l’històric, i l’identitari, essent el valor d’aquests alt.


Pàgina 31 de 39

Pel que fa a la visibilitat, les ondulacions del terreny, la vegetació i la presència

d’observadors en la plana en la que s’encaixa l’àmbit d’estudi, fan que si bé les conques

visuals estan acotades i l’emplaçament pràcticament no és visible a més d’un quilòmetre,

la visibilitat des de la mateixa plana és mitjana.

L’anàlisi del tipus de cobertes, i el relleu de l’àmbit, indiquen que es tracta d’un espai

amb una fragilitat paisatgística mitjana, en el que hi ha cobertes i espais que podrien

suportar bé les agressions, i altres casos en que les agressions suposarien la desaparició

de l’ús o de la coberta en qüestió.

Relacionant els valors del paisatge, la visibilitat i la fragilitat es conclou que la qualitat del

paisatge és mitja.

Des del punt de vista de l’afecció de la intervenció en el territori, es considera que els

principals impactes es produeixen en fase d’obres tot i que existirà un cert impacte

associat a la fase d’explotació si no s’apliquen mesures d’integració de la infraestructura

durant les obres. Finalitzades les obres, són visibles tant la tanca com alguns dels

elements que integren la subestació, alterant part dels components que integren el

mosaic agroforestal i per tant requerint d’intervencions que suavitzin la magnitud de

l’agressió.

L’edifici de la subestació i el seu entorn són objecte de l’aplicació d’un seguit de mesures

correctores entre les que figura el tractament cromàtic de la tanca perimetral de la

subestació i la plantació d’espècies arbòries al perímetre exterior que contribueixen a

l’apantallament dels elements de major alçada i per tant milloren la integració del nou

element en l’entorn.

Entre els principals impactes de les obres estan els acopis de terres i materials, la

circulació de maquinària i la generació de residus. Per tots ells s’han previst mesures

correctores que s’apliquen en fase d’obres.

Atenent a les mesures preventives i correctores previstes, es considera que l’impacte

paisatgístic associat a la intervenció és Compatible.


Pàgina 32 de 39

77.. EEQQUUIIPP DDEE TTRREEBBAALLLL

L’equip de professionals que ha participat en la redacció del present Estudi d’impacte i

integració paisatgística de la subestació elèctrica 110/25 kV de Forallac, està format per:

QUERALT CANUDAS MELENCHÓN; Llicenciada en Ciències Ambientals.

LAURA VERA CABANILLAS, Llicenciada en Ciències Ambientals.

BLANCA GONZALEZ CENTENO; Tècnic en desenvolupament de projectes urbanístics i

operacions topogràfiques, experta en AutoCad, MicroStation i Photoshop.


Pàgina 33 de 39



Pàgina 34 de 39


Fotografia 1.Vista general de la zona agrícola amb conreus herbacis, i de les franges de vegetació d’alzinar dels marges dels camps.

Fotografia 2.Vista general de la zona agrícola en direcció a la Bisabal, amb alternança de conreus herbacis i llenyosos.


Pàgina 35 de 39

Fotografia 3.Vista del camí d’accés a la parcel·la de la subestació des de Fonteta.

Fotografia 4.Activitat agropecuària situada a l’entorn del camí d’accés a la subestació


Pàgina 36 de 39

Fotografia 5.Vista de diferents elements que integren el paisatge de la zona: les edificacions aïllades, els camps de conreu i al fons, les zones forestals del Massís de les Gavarres.

Fotografia 6.Vista de la masia de Can Deulofeu des del camí d’accés a la subestació.


Pàgina 37 de 39

Fotografia 7.Vista de la parcel·la designada per a la ubicació de la subestació i de la línia que actualment la creua.

Fotografia 8.Vista des d’un altre punt de la parcel·la en la que s’emplaça la subestació amb la vegetació ruderal dels marges. Al fons i a certa distància s’observa la vegetació forestal de les Gavarres.


Pàgina 38 de 39

Fotografia 9.Vista del nucli de Fonteta.


Pàgina 39 de 39

PPLLÀÀNNOOLLSS

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA · 2010-12-09 · El relleu de l’àmbit és...

Documents

Transcript of ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA · 2010-12-09 · El relleu de l’àmbit és...