ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL · Estudi Impacte Ambiental del Projecte de nova explotació...

www.tecnics.org

[email protected]

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL

PROJECTE DE NOVA EXPLOTACIÓ

PORCINA D’ENGREIX AL T.M. DE

TORREFETA I FLOREJACS

UBICACIÓ: ZONA PROTEGIDA: ES0000478. PLANS DE SIÓ

PROMOTOR: GARRABOU S.C.P. Explotació ubicada a:

T.M. de Torrefeta i Florejacs Polígon 18 Parcel·la 164

Activitat de l’annex I de la llei 20/2009 sotmesa a règim d’Autorització Ambiental

Lleida, abril de 2013 L’Enginyer Tècnic Agrícola:

Jordi Barrera Coberó Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers

Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

Documents:

Memòria

Annexes: Estudi acústic

Estudi il·luminació exterior

Plànols (1. Situació) (2. Emplaçament) (3. Situació relativa a la parcel·la) (4. Ubicació relativa a les zones zepa de xarxa natura 2000) (5. Ubicació relativa a espais d’interès comunitari)

MEMÒRIA

♦ Índex de la memòria.

1. INTRODUCCIÓ.................................................................................................................................3

2. OBJECTIU DE L’ESTUDI ...............................................................................................................4

3. MARC LEGAL...................................................................................................................................5

4. ANTECEDENTS ..............................................................................................................................10 4.1. OBJECTIUS DEL PROJECTE ...........................................................................................................10

5. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’EXPLOTACIÓ......................................................................11

6. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT.................................................................................................12 6.1. CAPACITAT PROJECTADA I CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT ................................................................12 6.2. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT .......................................................................................................12

7. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS .................................................................................14 7.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS........................................................................................14 7.2. NAU 1 -4; PORCÍ D’ENGREIX (A CONSTRUIR) ...............................................................................15

7.2.1. Moviments de terra.............................................................................................................16 7.2.2. Fonaments ..........................................................................................................................17 7.2.3. Estructura ...........................................................................................................................17 7.2.4. Pavimentació ......................................................................................................................17 7.2.5. Coberta ...............................................................................................................................18 7.2.6. Tancaments.........................................................................................................................18

8. GENERACIÓ I GESTIÓ DE LES DEJECCIONS RAMADERES ............................................19 8.1. VOLUM GENERAT ........................................................................................................................19 8.2. CAPACITAT D’EMMAGATZEMATGE DELS PURINS.........................................................................19 8.3. PLA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS ...................................................................................................20

9. GENERACIÓ DE RESIDUS...........................................................................................................21 9.1. QUALIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS RESIDUS ..........................................................................21 9.2. GESTIÓ DELS ANIMALS MORTS ....................................................................................................21 9.3. GESTIÓ DE RESIDUS ZOOSANITARIS .............................................................................................22 9.4. ALTRES RESIDUS .........................................................................................................................22

10. MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES .................................................................................23 10.1. GESTIÓ DE L’ALIMENTACIÓ .....................................................................................................23

10.1.1. Elecció del pinso que cal administrar ................................................................................23 10.1.2. Adaptació de la dieta a les necessitats de l’animal ............................................................24 10.1.3. Maneig dels sistemes d’alimentació i menjadores..............................................................24

10.2. GESTIÓ DE L’AIGUA.................................................................................................................25 10.3. GESTIÓ DELS ALLOTJAMENTS I DE LES INSTAL·LACIONS..........................................................26 10.4. EMMAGATZEMATGE I GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES.....................................................27

11. ANÀLISI D’ALTERNATIVES...................................................................................................28 11.1. JUSTIFICACIÓ DE L’EMPLAÇAMENT .........................................................................................28 11.2. NO IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE .............................................................................................28

12. ESTAT DEL MEDI......................................................................................................................29 12.1. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT D’ESTUDI..........................................................................................29 12.2. GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA, HIDROGEOLOGIA I EDAFOLOGIA ..............................................30

12.2.1. Geomorfologia....................................................................................................................30 12.2.2. Hidrogeologia.....................................................................................................................30

12.3. ZONES VULNERABLES .............................................................................................................31

12.4. EL CLIMA.................................................................................................................................31 12.5. VEGETACIÓ .............................................................................................................................31 12.6. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL ...................................................................................................32 12.7. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI .........................................................................................33 12.8. ZONES HUMIDES ......................................................................................................................33 12.9. FAUNA.....................................................................................................................................33 12.10. CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE...........................................................................................34 12.11. PATRIMONI CULTURAL I ARQUEOLÒGIC...................................................................................34

13. CRITERIS I MÈTODE DE VALORACIÓ DE LA INCIDÈNCIA MEDIAMBIENTAL DEL PROJECTE...............................................................................................................................................35

13.1. INTRODUCCIÓ..........................................................................................................................35 13.2. METODOLOGIA........................................................................................................................36

14. IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES ..................................................................37 14.1. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES ...............................................................................................37

14.1.1. Factors ambientals .............................................................................................................37 14.1.2. Accions susceptibles de produir impacte............................................................................38 14.1.3. Matriu d’identificació d’impactes ......................................................................................39

14.2. VALORACIÓ QUALITATIVA DELS IMPACTES .............................................................................41 15. DESCRIPCIÓ D’IMPACTES.....................................................................................................46

15.1. IMPACTES EN FASE D’EXECUCIÓ..............................................................................................46 15.1.1. Atmosfera............................................................................................................................46 15.1.1.1. Qualitat...........................................................................................................................46 15.1.1.2. Soroll ..............................................................................................................................47 15.1.2. Aigües .................................................................................................................................48 15.1.2.1. Qualitat aigües superficials i subterrànies .....................................................................48 15.1.2.2. Quantitat.........................................................................................................................50 15.1.3. Morfologia, propietats i permeabilitat del sòl....................................................................50 15.1.4. Vegetació ............................................................................................................................51 15.1.5. Fauna..................................................................................................................................52 15.1.6. Paisatge ..............................................................................................................................53 15.1.7. Impacte per canvi d’usos del sòl ........................................................................................54 15.1.8. Infraestructures ..................................................................................................................55

15.2. IMPACTES EN FASE D’OPERACIÓ ..............................................................................................56 15.2.1. Impacte per l’ocupació del sòl ...........................................................................................56 15.2.2. Impacte per consums d’aigua i energia..............................................................................57 15.2.3. Impacte per generació de residus sòlids i líquids...............................................................58 15.2.4. Impacte sobre el paisatge ...................................................................................................59 15.2.5. Impacte sobre la qualitat de vida .......................................................................................60

16. PROPOSTA DE MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS PER A LA MITIGACIÓ D’IMPACTES AMBIENTALS NEGATIUS .................................................................61

16.1. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS INTEGRADES EN LA FASE DE CONSTRUCCIÓ .......62 16.2. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS INTEGRADES EN LA FASE D’ÚS...........................63 16.3. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS INTEGRADES RESPECTE A LA XARXA NATURA 2000 63

16.3.1. Zepa Plans de Sió vegetació:..............................................................................................64 16.3.2. Zepa Plans de Sió fauna:....................................................................................................64 16.3.3. Mesures de protecció de la vegetació i fauna: ...................................................................65 16.3.4. Mesures d’integració paisatgística: ...................................................................................65 16.3.5. altres mesures a tenir en compte en zona ZEPA.................................................................67

17. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ......................................................................68 17.1. CONTINGUT DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL .......................................................68 17.2. FASE DE CONSTRUCCIÓ ...........................................................................................................69 17.3. FASE D’ÚS ...............................................................................................................................70

18. CONCLUSIÓ FINAL ..................................................................................................................71

Estudi Impacte Ambiental del Projecte de nova explotació porcina d’engreix al T.M. de Torrefeta i Florejacs

Memòria 3

1. INTRODUCCIÓ El promotor d’aquest Estudi d’Impacte Ambiental és:

GARRABOU S.C.P., amb domicili a carretera, 2, d’Hostafrancs (codi postal: 25212) (La Segarra – Lleida), amb NIF: J-25.303.736 i telèfon de contacte 973520008 - 610509560.

El present Estudi d’Impacte Ambiental avalua les possibles afectacions ambientals que pot provocar la construcció d’una explotació porcina al terme municipal de Torrefeta i Florejacs (La Segarra, Lleida) i en proposa mesures correctores i Pla de Vigilància, per tal de que els impactes es minimitzin.

L’explotació projectada es troba dins de Zona estepària de protecció

d’aus, ES000478 Plans de Sió, amb la qual cosa també es té en compte la protecció necessària i el fer compatible el desenvolupament econòmic i protegir l’entorn.


Memòria 4

2. OBJECTIU DE L’ESTUDI

L’objecte del present estudi és identificar les accions que poden interaccionar amb els diferents medis (abiòtic, biòtic i antròpic) tant en la seva fase d’execució com en la seva fase d’explotació, per tal de poder determinar un conjunt de mesures correctores que minimitzin els impactes i facin viable el projecte. Per les caracterísitiques de l’actuació es dóna especial atenció a l’impacte de les dejeccions generades.

Aquest Estudi d’Impacte Ambiental comporta la consecució de diversos apartats amb objectius parcials, entre els quals pot considerar-se:

- Revisió, anàlisi i síntesi de la informació documental disponible de l’entorn com a marc de referència de l’estudi proposat.

- Descripció de la situació actual de l’entorn afectat, mitjançant la caracterització del medi físic, vegetació i fauna en la zona d’actuació.

- Descripció i avaluació de les principals pertorbacions que sobre els sistemes naturals poden generar les actuacions previstes, prestant especial interès a les espècies amb valor econòmic i naturalístic.

- Proposició de les mesures correctores que minimitzin les pertorbacions que puguin produir-se, així com establir un sistema de seguiment i control que permeti comprovar en el temps, el grau d’ajustament de les conclusions contingudes en l’estudi.


Memòria 5

3. MARC LEGAL

Per a la realització de l’Estudi s’ha tingut en compte la

normativa existent i vigent, obligatòria o no, que pugui ésser

d’aplicació al mateix.

Bàsica. Impacte Ambiental:

- Directiva 85/37/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985,

relativa a l’avaluació de les repercussions de

determinats projectes públics i privats sobre el medi

ambient.

- Directiva 97/11/CE del Consell, de 3 de març de 1997

per la qual es modifica la Directiva 85/37/CEE relativa a

l’avaluació de les repercussions de determinats

projectes públics i privats sobre el medi ambient.

- Real Decreto Legislativo 1302/1986 del Ministerio de

Obras Públicas y Urbanismo, de 28 de junio, de

Evaluación de Impacto Ambiental.

- Real Decreto 1131/1988 del Ministerio de Obras Públicas

y Urbanismo, de 30 de setiembre, por el que se aprueba

el Reglamento para la ejecución del R.D.L. 1302/1986

de Evaluación de Impacto Ambiental.

- Real Decreto Ley 9/2000 de la Jefatura del Estado, de 6

de octubre, por el que se modifica el RDL 1302/186 de

Evaluación de Impacto Ambiental.

- Decret 114/1988 de la Generalitat de Catalunya, de 7

d’abril, d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

- Llei 20/2009 de la Generalitat de Catalunya, de 4 de

desembre, de prevenció i control ambiental de les

activitats.


Memòria 6

Espais protegits:

- Decret 328/1992, de la Generalitat de Catalunya, de 14

de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès

Natural de Catalunya (P.E.I.N)

Espècies protegides:

- Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979,

relativa a la conservació de les aus silvestres.

- Directiva 91/244/CEE, de 6 de maig de 1991, que

modifica la Directiva 79/409/CEE

- Directiva 92/43/CEE del consell, de 21 de maig de 1992,

relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la

flora i fauna silvestre (Directiva Hàbitats).

- Directiva 94/24/CEE del consell, de 8 de juny de 1994,

per la que es modifica l’annex II de la directiva

79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus

silvestres.

- Conveni de Berna relatiu a la Conservació de la Vida

Salvatge i el medi Natural a Europa.

- Conveni de Bonn sobre la Conservació de les Espècies

Migratòries d’Animals Salvatges.

- Real Decreto 439/1990, de 30 de març, pel qual es

regula el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas.

- Real Decreto 1997/1995, de 7 de desembre, sobre

Mesures a fi de poder garantir la biodiversitat

mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la

flora i fauna silvestres.

- Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de

plantes de flora autòctona amenaçada a Catalunya.

- Ordre de 23 de novembre de 1994 per la qual s’amplia

la relació d’espècies protegides a Catalunya.


Memòria 7


de juny, sobre declaració d’arbres monumentals.


d’abril, sobre declaració d’arbredes monumentals

d’interès comarcal i d’interès local.

Ordenació forestal i prevenció d’incendis:

- Llei 6/1988, de la Presidència de la Generalitat, de 30

de març, d’Ordenació forestal.

- Decret 64/1995, de la Generalitat de Catalunya, de 7 de

març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció

d’incendis forestals i s’inclouen els termes municipals

declarats d’alt risc d’incendi forestal.


de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció

d’incendis forestals a les àrees d’influència de

carreteres.

- Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen

les mesures de tallada periòdica i selectiva de la

vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de

conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis

forestals i la seguretat de les instal·lacions.

- Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de

Catalunya.

Accés motoritzat al medi natural:


de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi

natural.


Memòria 8

Patrimoni cultural:

- Llei 9/1993, de la Generalitat de Catalunya, de 30 de

setembre de Patrimoni Cultural Català.

- Decret 78/2002, de 5 de març, de Reglament de

protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic.

Residus:

- Llei 6/1993, de la Generalitat de Catalunya, de 15 de

juliol, reguladora de residus.


de novembre, pel qual es regulen les instal·lacions

d’incineració de residus i els límits de les seves

emissions a l’atmosfera.

- Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador d’enderrocs

i altres residus de la construcció.

- Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del

Decret 201/1994, de 26 de juliol.

- Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les

zones vulnerables en relació amb la contaminació de

nitrats procedents de fonts agràries.

- Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es

designen noves zones vulnerables en relació amb la

contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

- Ordre de 22 d’octubre de 1998, del Codi de bones

pràctiques agràries en relació amb el nitrogen.

- Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del

programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en

relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen

de fonts agràries i de gestió de les dejeccions

ramaderes.


Memòria 9

Protecció de l’ambient atmosfèric:

- Llei 22/83 de Protecció de l’ambient atmosfèric.

- Decret 322/87 de desplegament de la Llei 22/83 de

protecció de l’ambient atmosfèric.

- Resolució de 30 d’octubre de 1995, per la qual s’aprova

una ordenança municipal tipus, reguladora del soroll i

les vibracions.

- Llei 16/2002, de 28 de juny, de Protección de la cotaminación acústica.

Ordenança municipal de l’Ajuntament de Torrefeta i Florejacs.


Memòria 10

4. ANTECEDENTS

4.1. OBJECTIUS DEL PROJECTE El promotor ha presentat un projecte amb el següent objectiu:

- Construir una explotació porcina amb una capacitat de

5.000 places de porcí d’engreix.

El projecte de la nova explotació consisteix en construir quatre naus ramaderes amb unes dimensions de 72,40 m i una amplada de 14,40 m, és a dir, una superfície edificada de 1042,56 m2 cada nau.

En aquest estudi es descriu també la integració del projecte en la zona protegida on s’ubica en la qual es totalment compatible i fins i tot diríem que complementari pel desenvolupament econòmic de la mateixa.


Memòria 11

5. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’EXPLOTACIÓ

La ubicació de l’explotació serà la següent:

Terme municipal: Torrefeta i Florejacs

Partida: Garriga

Polígon: 18

Parcel·la: 164

Les coordenades UTM de l’emplaçament on s’ubicarà la nova

nau són:

X= 353.775

Y= 4.620.095

La superfície de la finca és de 61.147 m2.

Les parcel·les limitants amb la finca són:

direcció nord:

pol. 18 - parc. 161 (T.M. de Torrefeta i Florejacs)

direcció sud:

pol. 18 - parc. 159 i 160 (T.M. de Torrefeta i Florejacs)

direcció est:

pol. 18 - parc. 165 i 171 (T.M. de Torrefeta i Florejacs)

direcció oest:

pol. 18 - parc. 158,162 i 163 (T.M. de Torrefeta i Florejacs)


Memòria 12

6. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

6.1. CAPACITAT PROJECTADA I CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT

La capacitat de l’explotació serà la següent:

Espècie

productiva Aptitud Capacitat

URP

Porcina Engreix 5.000 1.250

Total 1.250

L’activitat d’explotació porcina d’engreix amb una capacitat de

5.000 places, equivalent a 1.250 URP (unitats ramaderes

procedimentals), de la qual s’ocupa aquest projecte té la següent

classificació segons la vigent llei 20/2009:

Annex I: Activitat sotmesa al règim d’Autorització Ambiental

de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

11.1.b: Explotació porcina d’engreix amb una capacitat

superior a 2000 places.

6.2. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

L’activitat que es porta a terme a les instal·lacions de

l’explotació porcina és la d’engreix de bestiar porcí procedent d’altres

explotacions ramaderes.

La classificació segons el codi CCAE és:

01231 Explotació ramadera intensiva de bestiar porcí


Memòria 13

Porcí engreix

El cicle de l’activitat consisteix amb l’entrada a l’explotació de garrins de 15-20 kg que són engreixats durant uns 4-5 mesos fins a un pes final de 100 kg en què son retirats de l’explotació per destinar-los a escorxador. Un cop acabat el cicle d’engreixada, i abans d’iniciar un nou cicle, es produeix un període de buit sanitari d’uns 15 dies, durant el qual es procedeix a la desinfecció i desinsectació de les instal·lacions.


Memòria 14

7. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

7.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS

En total a la parcel·la on es durà a terme l’activitat ramadera

s’hi comptabilitzaran els següents elements constructius.

Núm. Edifici Ús / destinació (1) Superfície m2

Nau 1 A construir Porcí engreix 1040,25




Vestidor A constuir Vestidor 10,40

Total 4171,40 (1) Porcí d’engreix, porcí reproductor, boví de llet, magatzem agrícola, coberts, habitatge, etc.

Tenint en compte que la parcel·la on s’ubicaran les

instal·lacions té una superfície de 61.147 m2, el percentatge

d’ocupació d’aquesta serà el 6,82 %.

En el plànol núm. 3 es visualitza la distribució relativa de les

diferents instal·lacions dins el complex de l’explotació.

Als següents apartats es defineixen les naus a construir.


Memòria 15

7.2. NAU 1 -4; PORCÍ D’ENGREIX (A CONSTRUIR)

Les naus 1,2,3 i 4 tindran les mateixes dimensions i

característiques. Les naus tindran unes dimensions en planta de

72,40 x 14,40 m, és a dir, una superfície edificada de 1040,40 m2

cada una. L’alçada al lateral de la nau serà de 3,64 m i de 4,60 m al

carener.

La distribució de la nau serà a través de 4 fil.leres de corrals de

3 x 3 m, comunicats per dos passadissos centrals de maneig. Cada

nau conformarà un lot amb 1250 caps de porcí d’engreix pel que el

maneig serà amb 4 lots de 1250 caps cadascun.

La distribució de les corraletes i les seves dimensions serà la

següent:

Núm.

corraletes

Longitud

(m)

Amplada

(m)

Superfície

útil

(m2)

96 (4 fileres de 24 corrals)

3,00 3,00 864,00

Total (m2) 864,00

A cada cort hi haurà una tolva on s’hi distribuirà l’aigua

mitjançant un xumet i l’alimentació mitjançant un sistema

automatitzat en sinfí.


Memòria 16

La superfície de les corraletes serà tot eslat. A la part inferior

d’aquestes hi haurà les fosses internes d’emmagatzematge de purins

les quals tindran les següents dimensions:

Núm.

Fosses

Longitud

(m)

Amplada

(m)

Profunditat

(m)

Volum

(m3)

1 72 14,00 0,80 806,40 Total (m3) 806,40

La ventilació de la nau serà natural a través d’obertures als

laterals d’aquesta.

Les característiques de la nau es poden observar als plànols de

detall.

De les quals es destaca:

Llargada 72,40 m

Amplada 14,40 m

Superfície edificada 1040,40 m2

Superfície útil pels animals 864,00 m2 porcí engreix

Capacitat emmagatzematge

purins 806.40 m3

Tipus de coberta Coberta a dos aigües de

fibrociment

Ventilació Ventilació natural

7.2.1. Moviments de terra

La superfície ocupada per la nau és de 1040,40 m2. Es retirarà

els primers 20 cm de profunditat per eliminar la capa vegetal de la

zona ocupada per l’obra i s'anivellarà el terreny per tal de poder

realitzar l'obra.


Memòria 17

Un cop acondicionat el terreny es procedirà a excavar l’espai

que ocuparà la granja fins a una profunditat de 1,00 m i també

s’excavarà l’espai pels diferents pous on aniran col·locats els pilars

que suportaran l’estructura.

Les terres resultants de l'acondicionament i de les excavacions

s'aplicaran en camps de cultiu de la pròpia finca de l'explotació.

7.2.2. Fonaments

Les fonamentacions seran amb sabates aïllades unides per

riostres: les sabates amb formigó serà HA-25 vibrat, seran de 1,20 x

1,20 x 1,00 de profunditat, armades amb engraellat de diàmetre

16mm cada 20 cm. A les riostres que uniran les sabates de

fonamentació hi haurà una riostra amb 6 barres d’acer B-500-S de ∅

12 mm i envoltada de cèrcols d’acer B-500-S de ∅ 8 mm cada 25 cm.

7.2.3. Estructura

L’estructura de la nau estarà formada per pilars prefabricats de

formigó armat de 0,4 x 0,4 m situats en els laterals de la nau, amb

una distància entre eixos de 6,00 m. Sobre aquests pilars s’hi

recolzaran les jàsseres prefabricades de formigó de 14,40 m de llum,

les quals suportaran les biguetes pretensades de 22 cm de perfil,

separades entre eixos 1,15 m.

7.2.4. Pavimentació

El paviment de l’interior de la nau es realitzarà amb formigó

HM-20 anivellat amb regle i de 15 cm d’altura. Aquest paviment es

situarà sobre una malla de 15 x 15 cm i B-500-S de 6 mm. Aquesta

malla reposarà sobre la capa de graves de 10 cm prèviament

compactada.


Memòria 18

7.2.5. Coberta

La coberta de la nau serà a dos aigües i amb un 25% de

pendent per vessant. Aquesta coberta es realitzarà amb plaques de

fibrociment sense amiant i amb fibres de polipropilè. A la part inferior

de la placa s’aplicarà una capa de 3 cm d’escuma de poliuretà.

7.2.6. Tancaments

Els tancaments es realitzaran amb blocs de formigó de 20 x 40

x 30 cm a la zona de les fosses i a partir d’aquesta alçada es

realitzaran amb tancament de prefabricat de formigó armat amb

aïllament . Es deixaran les obertures prescrites per al sistema de

finestres laterals del tipus “guillotina”.


Memòria 19

8. GENERACIÓ I GESTIÓ DE LES DEJECCIONS RAMADERES

En el context agropecuari modern, la producció ramadera és

font generadora d’elevades quantitats de materials orgànics. Eliminar

les matèries orgàniques produïdes és un greu problema, si no es

poden aplicar a terrenys de cultiu de forma adequada o bé ser

transformats.

En aquest projecte que ens ocupa, la gestió dels purins produïts

a la explotació es realitzarà a través de l’aplicació agrícola com a

fertilitzant orgànic.

8.1. VOLUM GENERAT Purins

Tipus bestiar i fase productiva Places N estàndard

(KgN/plaça i any)

% Reducció

N

Nitrogen total (kg N/any)

Purí estàndard (m3/plaça i any)

Total purí (m3/any)

Porc enceball (20-100 kg) 5000 7,25 12 % 28.710 1,65 (*) 8.250

Total 28.710 Total 8.250 (*) Les menjadores de les naus tindran els abeuradors incorporats, la neteja de les naus es realitzarà amb un grup d’alta pressió (>100 atmosferes) i baix cabal (<25 l/minut) i es disposarà d’un comptador volumètric que permetrà conèixer els volums d’aigua consumits.

Així, segons les disposicions del Dept. d’Agricultura l’estimació

de la quantitat anual de purins produïts a l’explotació serà de

8.250 m3 amb 31.900 kg de nitrogen.

8.2. CAPACITAT D’EMMAGATZEMATGE DELS PURINS

El volum d’emmagatzematge de purins que disposarà

l’explotació serà el següent:


Memòria 20

Identificació bassa o dipòsit

Capacitat (m3)

Estan-quitat (sí/no)

Cobertura Impermeabilitzat Materials utilitzats en la construcció Dimensions (m)

Nau 1 (a construir) 806, 40 Si Pròpia teulada

de la nau Si. Formigó Formigó 1 x 72,00 x 14,00 x 0,80







Bassa de purins (a construir) 2150’00 Si No Si. Formigó Formigó 62,00 x 14,00 x

2,80 Total (m3) 5375,60

Per tant, el volum total disponible de cabuda de purins a

l’explotació serà de 5.375,60 m3.

Tots aquests espais són i hauran de ser estancs i

impermeables.

Així, doncs, amb el volum d’emmagatzematge tenim que

l’explotació disposarà d’una capacitat d’emmagatzematge de 7,51

mesos, una capacitat igual o superior als 6 mesos requerits pel

Departament d’Agricultura.

8.3. PLA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS

S’ha redactat un Pla de Gestió de Dejeccions Ramaderes que

contempla la capacitat projectada.


Memòria 21

9. GENERACIÓ DE RESIDUS

9.1. QUALIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS RESIDUS

L’estimació de la generació de residus serà la següent:

Tipus de residu (descripció) (1) Classe (1) Codi (1) Producció anual Unitat

Zoosanitaris Especial 180205 20 Kg

Cadàvers No especial 020102 15 m3 5 %

Purins No especial 020106 7.425 m3

(1) Codi i identificació del residu, segons el CER (Catàleg Europeu de Residus), o tipus de subproducte.

9.2. GESTIÓ DELS ANIMALS MORTS

Aquest residu apareix com a conseqüència de les baixes que es

produeixen a l’explotació, i han de tractar-se de forma que no

produeixi cap impacte ambiental negatiu mitjançant el contracte de

recollida a través d’un gestor autoritzat.

L’estimació de la generació d’animals morts de l’explotació serà

d’un 5 % de la capacitat de bestiar d’aquesta, aproximadament uns

15 m3 en volum.

El titular de l’explotació disposarà d’un contracte on

s’especifica el servei de recollida de cadàvers a través d’un

gestor autoritzat per la Junta de Residus (empresa GREFACSA)

(aquest es tramita actualment a través d’una pòlissa d’assegurança a

través de l’entitat AGROSEGURO).

Els cadàvers dels animals es dipositaran un contenidor estanc i

impermeable. El contenidor estarà en una zona de fàcil accés pels

vehicles de recollida. Aquest i el seu entorn es mantindran en bones


Memòria 22

condicions de neteja i desinfecció. Quan es produeixi una baixa

s’avisarà el servei de recollida amb la màxima brevetat possible.

9.3. GESTIÓ DE RESIDUS ZOOSANITARIS

Aquests residus estaran constituïts per envasos de cartó o

plàstic de medicaments, desinfectats, insecticides, productes de

neteja, vials de vacunes, etc.

Se’n produirà una quantitat anual aproximada d’uns 20 kg/any.

L’explotació disposarà d’un contenidor estanc i homologat per a guardar els residus zoosanitaris durant un període de no més de 6 mesos; passat aquest temps o quan es cregui convenient aquests residus seran retirats per un gestor autoritzat per la junta de residus.

9.4. ALTRES RESIDUS

Altres residus generats corresponen a cartrons i embalatges d’altres materials, que s’emmagatzemen en l’explotació per un període inferior als 6 mesos i seran gestionats correctament.


Memòria 23

10. MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES

10.1. GESTIÓ DE L’ALIMENTACIÓ

Les estratègies d’alimentació tenen per objectiu millorar la

eficiència del procés digestiu i metabòlic per tal de reduir l’excreció de

nutrients (nitrogen i fòsfor) i de metalls pesants. Per una adequada

gestió de l’alimentació cal tenir presents els aspectes següents:

10.1.1. Elecció del pinso que cal administrar

Els pinsos formulats per tal de millorar l’eficiència nutricional

tindran en compte els següents aspectes:

- tenir un baix nivell de proteïna

- pinsos amb una composició en aminoàcids equilibrada

sobre la base de la proteïna ideal ajustada a les

necessitats de cada fase productiva

- contenir poc fòsfor i aquest estarà complementat amb

l’enzim fitassa

- contenir fosfats inorgànics altament digestibles

- utilitzar additius per millorar l’eficiència digestiva i

metabòlica

- administrar dietes riques en fibra i en polisacàrids

- incorporar sals acidificants a la dieta


Memòria 24

10.1.2. Adaptació de la dieta a les necessitats de l’animal

S’ajustarà el contingut de nutrients amb la demanda que té

l’animal en cada una de les fases de creixement:

- alimentació per fases en creixement - engreix: Pes en viu (kg) Contingut en proteïna

(% en pinso) 25 – 50 kg 15 – 17 Porcs d’engreix 50 – 100 kg 14 – 15

Pes en viu (kg) Contingut en fòsfor (% en pinso)

40 – 70 kg 0,55 Porcs d’engreix 70 – 100 kg 0,49

10.1.3. Maneig dels sistemes d’alimentació i menjadores

Per garantir una bona distribució de l’aliment serà necessari:

- ajustar les menjadores per evitar pèrdues d’aliment

- neteja i seguiment sistemàtic dels sistemes de

distribució i de les menjadores


Memòria 25

10.2. GESTIÓ DE L’AIGUA

Per tal de millorar la gestió de l’aigua a l’explotació es

realitzaran les següents accions:

Aspectes generals:

- calibrar regularment les instal·lacions de

subministrament d’aigua per evitar fuites

- separar l’aigua de la pluja de les dejeccions

- fer un seguiment de l’ús de l’aigua.

Interacció entre l’animal i l’aigua:

- disposar d’un número suficient de punts d’aigua segons

el tipus i el número d’animals

- utilitzar abeuradors perquè l’animal faci un bon ús de

l’aigua (abeuradors cassoleta, integrats en

menjadores, etc)

Protocol de neteja:

- retirar les restes de menjar abans de netejar

- utilitzar equips d’alta pressió

- netejar els allotjaments al final de cada període de

producció

- remullar parets, terres, menjadors..., abans de la

neteja

- netejar de manera ordenada, per no haver de netejar

dos cops la mateixa superfície


Memòria 26

10.3. GESTIÓ DELS ALLOTJAMENTS I DE LES INSTAL·LACIONS

L’adequada gestió d’allotjaments i instal·lacions inclou

recomanacions en el disseny i en el posterior maneig. La fase de

disseny ha condicionat les possibilitats de millora mediambientals

posteriors.

Disseny d’allotjaments i instal·lacions:

- emmagatzematge separat de l’aigua de la pluja i de les

dejeccions

- ús de materials i superfícies llises, de fàcil neteja

Maneig de les condicions ambientals:

- mantenir una temperatura confortable

- mantenir una densitat d’animals adequada

- ventilar correctament

Maneig de les dejeccions i de l’aire contaminat:

- reduir el temps d’emmagatzematge de les dejeccions

en granja

- neteja freqüent dels allotjaments i foses mitjançant

aigua reciclada

- ús d’additius (inhibidors enzimàtics, àcids, ...)


Memòria 27

10.4. EMMAGATZEMATGE I GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES

L’emmagatzematge i gestió de les dejeccions ramaderes es

durà a terme en les següents condicions:

- Instal·lacions d’emmagatzematge impermeables i

estanques

- Es realitzarà de forma períodica una inspecció de les

instal·lacions d’emmagatzematge per tal de prevenir

possibles fuites en aquestes

Les instal·lacions d’emmagatzematge de purins es buidaran cada 4 mesos (segons requeriments del DAR).


Memòria 28

11. ANÀLISI D’ALTERNATIVES A continuació es fa una revisió de les possibles alternatives de

localització del projecte objecte del present Estudi d’Impacte Ambiental, així com la seva no implantació.

11.1. JUSTIFICACIÓ DE L’EMPLAÇAMENT Es podrien considerar altres emplaçaments per la ubicació de l’explotació. La legislació ramadera, en aquest cas la porcina, exigeix unes distàncies mínimes d’una nova explotació porcina respecte nuclis de població i altres explotacions ramaderes. La finca on s’ha projectat l’explotació ramadera està suficientment aïllada de nuclis de població i altres explotacions ramaderes, de manera que minimitza l’impacte que pot causar una activitat d’aquest tipus.

A part, s’ha tingut en compte l’impacte paisatgístic de les noves construccions, i aquestes s’han projectat en la part de la parcel·la on implicarà un menor impacte paisatgístic.

11.2. NO IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE La no execució del projecte suposaria la pèrdua de llocs de treball directes i indirectes en una zona amb un creixement econòmic poc accentuat.


Memòria 29

12. ESTAT DEL MEDI

12.1. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT D’ESTUDI

La parcel·la està ubicada en un paratge amb una alçada d’uns 582 m respecte el nivell del mar, en un entorn on l’alçada oscil·la entre els 570 i els 620 m.

Les naus a construir estan projectades en una parcel·la agrícola de secà.

Les característiques morfològiques de la zona i l’activitat humana influeixen sobre la distribució de la vegetació, de manera que els pocs espais forestals han quedat reduïts als relleus més abruptes i inaccessibles per l’activitat agrícola, la qual s’ha escampat per gran part del territori.

El territori està fonamentalment cobert de cultius llenyosos de secà i cultius herbacis de secà, que formen un mosaic productiu heterogeni visualment.

El paisatge està format per terres planeres, amb una geografia marcada per terrasses agrícoles. De tant en tant, apareix algun turó allargassat que limita valls suaus obertes.


Memòria 30

12.2. GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA, HIDROGEOLOGIA I EDAFOLOGIA

12.2.1. Geomorfologia

La geomorfologia de l’àmbit d’estudi s’interpreta a partir dels processos sedimentaris, tectònics i erosius que s’han succeït al llarg del temps geològic.

La zona d’estudi pertany a l’àrea geològica de la Depressió de l’Ebre, essent aquesta una conca sedimentària corresponent a l’era Terciària i que rep el nom del riu donat que majoritàriament està drenada per l’Ebre.

Durant aquesta era es succeí la col·lisió entre les plaques Ibèrica i Europea, amb la conseqüent deposició de diferents làmines d’encavalcament d’origen pirinenc que van estendre’s vers el Sud, sobre els terrenys de la Conca de l’Ebre. La deposició progressiva de material al·lòcton degut a l’expansió de l’orogènesi pirinenca cap al Sud, ha produït que la Conca de l’Ebre hagi perdut amplada. El xoc entre les dues plaques donà lloc a una subsidència molt forta a la Conca, fet que condiciona el relleu actual. Aquesta col·lisió s’inicià a finals del Cretaci i la compressió s’allargà durant tot el Paleogen fins a mitjans del Miocè.

No existeixen elements geològics d’interès en l’àmbit d’actuació del projecte.

12.2.2. Hidrogeologia

El municipi de Torrefeta i Florejacs correspon al segon sector hidrogeològic de Catalunya, àrees centrals. Segons el mapa de zones hidrogeològiques de Catalunya, a escala 1:250.000, elaborat pel Servei Geològic de Catalunya i l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1992, la zona d’estudi es troba dins de l’àrea hidrogeològica de Lleida (codi 206).


Memòria 31

El municipi es troba situat dins de la conca del Segre, i , al seu torn, dins de la conca de l’Ebre.

12.3. ZONES VULNERABLES El municipi de Torrefeta i Florejacs es troba en la zona vulnerable a la contaminació per nitrogen de fonts inclosa en la llista des de l’any 1998.

12.4. EL CLIMA El municipi de Torrefeta i Florejacs està inclòs en el que s’anomena la Depressió Central catalana. La totalitat d’aquesta depressió està sotmesa a un bioclima xerotèric de tendència continental acusada, caracteritzat per temperatures extremes tant a l’estació de l’hivern com a l’estiu. Les pluges són escasses, amb períodes secs. Les precipitacions mitjanes anuals es situen normalment entre els 450 mm i els 500 mm, essent màximes a la primavera i tardor i mínimes a l’estiu.

Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els 21 ºC de mitjana màxima i 8,4 ºC de mitjana mínima, podent arribar a valors extrems de 40 ºC de màxima i -10 ºC de mínima. La humitat relativa és del voltant del 74%. El vent dominant a la regió és de direcció oest amb una velocitat mitjana anual de 0,6 m/s.

12.5. VEGETACIÓ La vegetació present en l’entorn d’implantació es caracteritza per la important alteració produïda per l’home. Aquest ambient s’ha vist considerablement alterat, produint-se un desplaçament de la flora natural, que s’ha vist substituïda en àmplies zones per camps de conreu, especialment de conreus herbacis, olivereres i ametllers.

Pel que fa l’entorn immediatament circumdant a l’explotació, s’ha d’assenyalar que està envoltada per parcel·les agrícoles. La zona


Memòria 32

on s’ubicaran les naus a construir està net de vegetació arbustiva i arbòria, i només hi ha la presència de cultius herbacis.

Segons la informació de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat de la generalitat de Catalunya, a la zona d’estudi no hi trobem cap arbre monumental o d’interès declarat per l’Ordre de 8 de febrer de 1990, segons la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l’inventari dels arbres i les arbredes d’interès comarcal i local. DARP (DOGC 1262 de 2.3. 1990).

12.6. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL La zona del municipi on s’ubica l’explotació està inclosa dins de les marcades com a espai d’interès natural (PEIN, ZEPA, LIC).

Concretament és la zona ES0000478 corresponent als espais naturals de la xarxa natura 2000:

Al plànol 4 és veu exactament la designació gràfica de l’espai protegit i la ubicació relativa de l’explotació projectada:


Memòria 33

12.7. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI A la parcel·la on s’ubica l’explotació i el seu entorn no hi ha hàbitats d’interès comunitari.

Es veu un extracte en la següent figura i es pot consultar al plànol 5 d’aquest estudi d’impacte ambiental:

12.8. ZONES HUMIDES No hi ha cap zona humida pròxima a l’àmbit d’influència de l’explotació.

12.9. FAUNA

Respecte els biòtops faunísitics, a la zona d’estudi es troba principalment l’agrícola, associat als conreus herbacis i llenyosos de secà, encara que també es poden trobar biòtops associats al bosc mediterrani a les zones arbrades pròximes a l’explotació.


Memòria 34

La zona d’estudi no presenta una fauna especialment rica en espècies. Bàsicament això és conseqüència de la manca d’hàbitats degut al grau important d’antrofització (terres de cultiu) de la zona.

12.10. CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE

El paisatge de l’àmbit d’estudi hi predomina el paisatge típic de la zona de Plans de Sió a la Segarra, caracteritzat per un patró agrícola característic d’aquest territori. Aquest patró està constituït per camps de cultiu de secà amb petits marges de separació entre ells i que en alguns hi ha vegetació de tipus carrascar en mosaics irregulars.

Les característiques morfològiques de la zona i l’activitat humana influeixen sobre la distribució de la vegetació. El paisatge és típicament agrícola. Cal assenyalar que la parcel·la on s’ha projectat l’explotació està ubicada en una zona no elevada, de manera que limita la seva visibilitat, minimitzant l’impacte paisatgístic. L’actuació prevista no modificarà el paisatge actual de la zona.

12.11. PATRIMONI CULTURAL I ARQUEOLÒGIC No existeixen en les proximitats de l’explotació ramadera objecte del present estudi d’impacte ambiental elements que pertanyin al patrimoni cultural i/o arqueològic i que es puguin veure afectats per l’execució del projecte.


Memòria 35

13. CRITERIS I MÈTODE DE VALORACIÓ DE LA INCIDÈNCIA MEDIAMBIENTAL DEL PROJECTE

13.1. INTRODUCCIÓ

La incidència mediambiental d’un projecte pot valorar-se analitzant aquelles modificacions o processos, adversos o beneficiosos, que la implantació o accions de la nova activitat produeix sobre l’entorn i els ecosistemes que el constitueixen.

Així, l’ampliació d’aquesta explotació, comporta una sèrie d’interaccions i canvis en l’entorn d’implantació, conseqüència de les pròpies característiques i continguts de l’esmentat projecte.

Amb aquestes premisses, pot definir-se l’Impacte Ambiental com tot allò que modifica, des de l’exterior, l’equilibri – dinàmic – inicial d’un sistema natural fins dur-lo a una situació inestable (equilibri o no). Com a conseqüència d’aquesta nova situació, es produeix una modificació puntual en el sistema i la seva pròpia dinàmica interna el condueix fins un nou equilibri amb les noves condicions de l’entorn exterior.

En el desenvolupament d’un Estudi d’Impacte Ambiental s’han de tenir en compte les característiques ambientals de la zona i les del substrat on s’estableix l’activitat. A partir d’aquestes premisses es pot determinar l’efecte dels impactes i el temps que tardarà a tornar a la situació d’equilibri.


Memòria 36

13.2. METODOLOGIA

Si es té en compte la gran varietat de projectes, obres i actuacions de tot tipus que poden produir impacte ambiental, així com la multitud d’intensitats i matisos d’aquests, es comprèn que hagin estat preparats i assajats molts models diferents per a la seva valoració. Cap dels models existents té una validesa general, sinó que han estat utilitzats per a problemàtiques concretes.

Les metodologies d’impacte existents es fonamenten en la identificació, predicció, avaluació i interpretació dels impactes. En la pràctica, en totes les metodologies intervenen aquestes tres funcions analítiques al configurar els veritables objectius dels estudis d’impacte ambiental, però en cada mètode o model es posa accent a una d’elles com base de l’actuació.

Existeixen diferents metodologies, les més significatives són la matriu de Leopold, el model de predicció de Pasquill i Gidffort, i el model d’avaluació de Batelle – Columbus.

Per al projecte que ens ocupa, és a dir, una ampliació d’una explotació ramadera, no existeix encara una metodologia especifica de treball.

Des de l’estudi d’impacte ambiental es pot establir una visió integrada del territori que permeti avaluar i assignar valors de qualitat ambiental a les diferents parts del territori, contrastar el grau d’adequació de les distintes activitats proposades al medi receptor i posar de manifest incompatibilitats d’ús en el territori per l’afecció de valors singulars del patrimoni natural, permetent així la recerca de solucions alternatives no traumàtiques.


Memòria 37

14. IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES

14.1. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES

La identificació d’impactes té per objecte conèixer els problemes ambientals o alteracions que es donin sobre els diferents factors ambientals analitzats, derivats del planejament, disseny, execució i explotació del projecte.

El mètode emprat per a identificar impactes és una matriu acció/factor. En ella es presenten en columnes les accions del projecte susceptibles de produir impactes, i en files els factors del medi ambient (físic, biòtic i humà) que es puguin veure afectats per dites accions.

14.1.1. Factors ambientals

Medi abiòtic

Atmosfera:

- Microclima

- Qualitat atmosfèrica

- Nivell sonor

- Visibilitat

Aigua:

- Qualitat aigües superficials

- Qualitat aigües subterrànies

- Quantitat

Sòl:

- Geomorfologia

- Propietats fisico – químiques

- Erosió


Memòria 38

- Permeabilitat

Medi biòtic

Vegetació:

- Diversitat

- Dispersió

Fauna:

- Diversitat

- Mobilitat

- Hàbitat

Medi antròpic

- Ordenació del territori

- Infrastructures i serveis

- Qualitat de vida

- Activitat econòmica i treball

- Patrimoni històric – artístic i cultural

- Paisatge

14.1.2. Accions susceptibles de produir impacte

Són moltes les accions susceptibles a produir algun tipus d’impacte sobre els factors ambientals anomenats en l’apartat anterior. Algunes de les accions es troben tan sols en el període de temps que duren les obres de construcció de la instal·lació (fase d’execució), però altres accions seran presents al llarg de tota la vida útil de la granja (fase d’explotació).


Memòria 39

Fase d’execució

- Esbrossada

- Retirada de terra vegetal

- Anivellament

- Compactació

- Obres de drenatge

- Casetes d’obra i altres instal·lacions fixes

- Maquinària

- Senyalitzacions i barreres de seguretat

Fase d’explotació

- Ocupació de sòl

- Consum d’aigua i energia

- Generació de residus i aigües residuals

- Trànsit i activitat

- Presència d’edificacions

14.1.3. Matriu d’identificació d’impactes

Previ a l’anàlisi dels impactes ocasionats per la fase d’execució i la fase d’explotació, cal considerar els impactes que sobre els diferents factors ambientals ocasiona el propi projecte en global. Si aquests impactes fossin molt negatius, farien inviable procedir a la implantació del mateix.


Memòria 40

MATRIU D’IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES

Matriu Causa-efecte

Projecte global

Microclima Qualitat X Soroll X

Atmosfera

Visibilitat Qualitat aigües

superficials X

Qualitat aigües subterrànies X

Aigua

Quantitat X Morfologia X Propietats X

Erosió X

Med

i abi

òtic

Sòl

Permeabilitat X Diversitat X

Vegetació Dispersió Diversitat X Mobilitat X M

edi b

iòtic

Fauna Hàbitat X

Ordenació territorial X Infrastructures X Qualitat vida X

Activitat econòmica Patrimoni històric i artístic

FAC

TOR

S A

MB

IEN

TALS

Med

i ant

ròpi

c

Paisatge X


Memòria 41

14.2. VALORACIÓ QUALITATIVA DELS IMPACTES

Un cop identificats i descrits els principals impactes ambientals, es procedeix a continuació a efectuar una caracterització dels principals impactes segons els següents aspectes.

Segons intensitat: Fa referència al grau d’alteració produïda, i a la severitat dels efectes causats pels impactes negatius.

Efecte mínim: És el que es pot demostrar que no és notable.

Efecte notable: Aquell que es manifesta com una modificació del medi ambient, dels recursos naturals, o dels seus processos fonamentals de funcionament, que produeixi o pugui produir al futur repercussions apreciables als mateixos.

Segons el signe:

Efecte positiu: Aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica com per la població en general, dins del context d’una anàlisi completa, dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació completa.

Efecte negatiu: Aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalísitic, cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica, o en un increment dels perjudicis derivats de la contaminació, erosió i altres riscos ambientals.

Segons la incidència:

Efecte directe: Aquell que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental.

Efecte indirecte o secundari: Aquell que suposa una incidència immediata respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.


Memòria 42

Segons el tipus de sistema actiu:

Efecte simple: Aquell que es manifesta sobre un sol component ambiental ( o aquell, el mode d’acció del qual, és individualitzat), sense conseqüències en la inducció de nous efectes, ni en l’acumulació ni en la sinèrgia.

Efecte acumulatiu: Aquell que quan es propaga l’acció de l’agent inductor, incrementa progressivament la seva gravetat, ja que no existeixen mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l’increment de l’agent causant del mal.

Efecte sinèrgic: Aquell que es prodeix quan l’afecte conjunt de la presència simultània de diversos agents, suposa la incidència ambiental major que l’efecte suma de les incidències individuals contemplades aïlladament. Així mateix, s’inclou dins d’aquest tipus aquell efecte, el mode d’acció del qual, indueix a l’aparició d’altres nous.

Segons l’aparició:

A curt termini: Es manifesta abans d’un any.

A mig termini: Es manifesta abans dels 5 anys.

A llarg termini: Es manifesta després dels 5 anys.

Segons la persistència:

Efecte permanent: Suposa una alteració indefinida al temps. Que no desapareix amb el temps.

Efecte temporal: Suposa una alteració no permanent al temps, amb un termini temporal de manifestació que pot ser estimat o determinat.


Memòria 43

Segons la reversibilitat:

Efecte reversible: Aquell en el que l’alteració que suposa pot ser assimilada per l’entorn de forma mesurable, a mig termini, a causa del funcionament dels processos naturals de la successió ecològica i dels mecanismes d’autodepuració del medi.

Efecte irreversible: Aquell que suposa la impossibilitat, o la dificultat extrema, de retornar a la situació anterior a l’acció que ho produeix.

Segons la recuperabilitat:

Efecte recuperable: Aquell on l’alteració que suposa pot ser eliminada, ja sigui per l’acció natural, o per l’acció humana.

Efecte irrecuperable: Quan l’alteració o pèrdua que suposa és impossible de recuperar o restaurar, tant per l’acció natural com per l’humana.

Segons la seva periodicitat:

Efecte periòdic: Aquell que es manifesta com un model d’acció intermitent i continu en el temps.

Efecte d’aparició irregular: Es manifesta de forma imprevisible en el temps, i les seves alteracions s’han d’avaluar en funció d’una probabilitat d’ocurrència.

Segons la manifestació:

Efecte continu: Aquell que es manifest com una alteració constant al temps, acumulada o no.

Efecte discontinu: Aquells que es manifesta per mitjà d’alteracions irregulars o intermitents en la seva permanència.


Memòria 44

Segons l’extensió: Fa referència a si un determinat impacte es manifesta al punt on s’origina, o si pel contrari, també es manifesta a altres més allunyats.

Efecte localitzat

Efecte extensiu

Segons la situació: Indica on es produeix l’impacte independentment de la seva capacitat d’extensió.

Proper a l’origen

Allunyat de l’origen


Memòria 45

Un cop caracteritzats els impacte segons els paràmetres anteriors, aquests caldrà avaluar-los segons els conceptes de:

COMPATIBLE:

Aquell impacte, la recuperació del qual, és immediata una vegada ha acabat l’activitat que ho produeix i no precisa de pràctiques protectores o correctores. S’aplica així mateix als impactes positius.

MODERAT:

Aquell impacte, la recuperació del qual no precisa de pràctiques protectores o correctores intensives i on la recuperació de les condicions ambientals inicials requereix cert temps.

SEVER:

Aquell on la recuperació de les condicions del medi exigeix l’adequació de mesures correctores o protectores, i on, inclòs amb aquestes mesures, la recuperació requereix un període de temps dilatat.

CRÍTIC:

Aquell impacte amb una magnitud superior al llindar acceptable. Amb aquest impacte es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense cap possibilitat de recuperació, tot i l’aplicació de mesures correctores.


Memòria 46

15. DESCRIPCIÓ D’IMPACTES A continuació es descriuen els diferents impactes ambientals

identificats:

15.1. IMPACTES EN FASE D’EXECUCIÓ El conjunt d’impactes ambientals de caràcter natural que poden produir-se durant la fase de construcció són els següents:

15.1.1. Atmosfera

15.1.1.1. Qualitat

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE:

1) Emissió de partícules en les tasques de retirada de terra vegetal

2) Emissió de partícules en l’anivellament

3) Emissió de partícules en l’abassegament de materials

4) Contaminació atmosfèrica produïda per l’evaporació o arrossegament d’alguns residus d’obra

5) Emissió de gasos dels motors de la maquinària

ELEMENT DEL MEDI AFECTAT:

Contingut atmosfèric en compostos gasosos, pols, partícules, etc.

DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE:

Durant la fase d’obres, i especialment durant les primeres etapes de la mateixa, l’alteració de la qualitat de l’aire pot estar produïda per:

- Pols generada

- Moviment de materials


Memòria 47

- Càrrega i descàrrega de materials

- Circulació de vehicles sobre superfícies no pavimentades

- Contaminants químics

- Gasos despresos pels vehicles amb motors d’explosió

Les operacions de moviment de terres donen lloc de forma general a partícules majors de 100 mm. Aquestes tendeixen a assentar-se de nou en el terreny en un radi d’aproximadament 250 m.

VALORACIÓ DE L’IMPACTE:

En síntesi pot dir-se que els efectes sobre la qualitat de l’aire produïts per la generació de pols en la fase de l’obra són negatius, directes, a curt termini, temporals, reversibles i recuperables.

Els impactes sobre la qualitat de l’aire poden considerar-se Moderats. Aplicant mesures correctores passen a Compatibles.

15.1.1.2. Soroll


1) Soroll produït per les tasques de desbrossament

2) Soroll produït per la retirada de la coberta vegetal

3) Soroll produït pels treballs de compactació del sòl

4) Soroll produït pels treballs d’excavació i anivellament

5) Soroll produït per tota la maquinària d’obra


Intrusió de soroll en l’entorn. Augment del Nivell de Pressió Sonora (NPS) ambiental.


Durant la fase de construcció es poden donar moments puntuals d’actuació de maquinària pesada que comportin un increment en la pressió sonora. S’ha de tenir en compte que aquestes accions seran puntuals i limitades a la fase d’execució de l’obra.


Memòria 48

En el que es refereix a les molèsties causades pels sorolls generats, podrien tenir dues conseqüències:

- Molèsties a la població més propera

- Molèsties a la fauna de l’entorn

Pel que fa a les molèsties a la població més propera, aquestes seran de poca consideració donada la distància de l’explotació al nucli de població més proper. En referència a la fauna, ja s’ha comentat en la descripció del medi que la fauna resident és de caràcter cosmopolita (ambient rural), adaptada a la presència i acció de l’home, fet que minimitza encara més aquesta afectació.


Els efectes de l’increment del NPS en fase d’obres es preveuen puntuals, temporals, reversibles, recuperables i discontinus.

Considerant la durada limitada de les obres, els impactes generats per soroll es classifiquen Moderats sense aplicar mesures correctores, Compatibles aplicant-les.

15.1.2. Aigües

Per a una major comprensió dels mecanismes de possible impacte es considera la hidrologia (superficial i subterrània) com un continu en constant interacció mútua, doncs en general pot dir-se que els efectes o pressió ambiental sobre un dels mitjans implica la pèrdua de qualitat de l’altre.

15.1.2.1. Qualitat aigües superficials i subterrànies ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE:

Qualitat aigües superficials:

1) Contaminació de les aigües superficials per l’arrossegament de materials en cas de pluges

2) Contaminació de les aigües superficials per la incorrecta gestió de residus


Memòria 49

3) Contaminació de les aigües superficials per aigües residuals sanitàries

Qualitat aigües subterrànies:

1) Contaminació de les aigües subterrànies per l’arrossegament de materials en cas de pluges

2) Contaminació de les aigües subterrànies per la incorrecta gestió de residus en l’obra

3) Contaminació de les aigües subterrànies per aigües residuals sanitàries


Afeccions sobre cursos d’aigua i xarxa de drenatge superficial i subterrània.


L’eliminació de vegetació superficial fa disminuir la infiltració d’aigua de pluja en el sòl, efecte que pot veure’s potenciat per la compactació del terreny ocasionada per la maquinària pesada que ha d’utilitzar-se, el que porta associat un efecte d’arrossegament de matèria superficial amb la conseqüent erosió del sòl.

Aquest fet podria causar també la reducció de la qualitat de corrents d’aigua pròxims per l’increment dels nivells de matèria sedimentable, i increments en la concentració de nutrients a causa de la mineralització tant de matèria orgànica soluble com particulada. S’ha d’assenyalar que la superfície edificada no suposarà la totalitat de la parcel·la, limitant l’abast d’aquest tipus d’impacte.

S’ha de considerar, per altra banda, l’existència puntual de vessament accidental de combustibles.


Per les característiques concretes de la zona d’ubicació de l’explotació, cal prendre les precaucions adequades (prevenció de vessament d’olis, dissolvents, combustibles, etc...), fent la pressió exercida sobre el sòl – aigües assumible pel medi, i recuperable amb una neteja de la zona d’actuació després de la finalització de les obres.


Memòria 50

Els efectes sobre la hidrografia i els efectes sobre l’edafologia es poden preveure com temporals, reversibles irrecuperables. Es consideren Moderats. Amb aplicació de mesures correctores passen a Compatibles.

15.1.2.2. Quantitat

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE

1) Variació de l’aportació d’aigües al freàtic degut a la compactació del sòl.


Afeccions sobre cursos d’aigua subterrània.


L’alteració de la parcel·la afectada reduirà el drenatge natural del sòl existent en la zona. L’impacte, però, queda limitat per la dimensió dels terrenys afectats.


L’efecte es pot catalogar com a permanent, irreversibles i irrecuperable, pel que es qualifica de Moderat. Aplicant mesures correctores es considera Compatible.

15.1.3. Morfologia, propietats i permeabilitat del sòl


Propietats físico – químiques:

1) Empobriment del sòl degut a la retirada de la capa orgànica

2) Contaminació per olis i hidrocarburs procedents de la maquinària d’obra.

3) Contaminació del sòl i subsòl per la incorrecta gestió de residus d’obra


Memòria 51

Permeabilitat:

1) Disminució de la permeabilitat del sòl degut a la compactació del terreny.


Alteracions del sòl.


Els impactes que de forma genèrica pot provocar una obra d’aquest tipus sobre el substrat es concreten essencialment en la modificació, de caràcter superficial, que es provoca en el sòl durant l’execució. No es preveu l’obertura de camins nous en l’exterior de la parcel·la.

Un aspecte que cal tenir en compte es que la ubicació de la maquinària pesada sobre el substrat tou o humit podria donar com a resultat la compactació del terreny amb la conseqüent pèrdua de poder infiltrant i la generació de corrents superficials de vessament.


Per les característiques concretes de la zona d’ubicació de l’explotació, cal prendre les precaucions adequades (prevenció de vessament d’olis, dissolvents, combustibles, etc...), fent la pressió exercida sobre el sòl assumible pel medi, i recuperable amb una neteja de la zona d’actuació després de la finalització de les obres. Els efectes sobre l’edafologia poden preveure’s com a temporals, reversibles, irrecuperables. Els impactes es consideren Moderats, Compatibles aplicant mesures correctores.

15.1.4. Vegetació


Diversitat:

1) Les tasques de desbrossament impliquen una reducció de la diversitat vegetal de la zona.


Memòria 52


Coberta vegetal.


La possible eliminació de la coberta vegetal i arbrat es circumscriu a l’àmbit de la parcel·la afectada, la qual cosa no representa una superfície de vegetació important ni de valor ecològic.

Com s’ha comentat en la descripció del medi, el valor botànic del terreny afectat pot considerar-se nul, es tracta de camps de cultiu, fet que minimitza els impactes sobre la vegetació.

Durant la fase de construcció, sobretot en el moment de les excavacions per a la construcció dels fonaments, es poden produir nivells de pols importants.


Donades les característiques vegetals de la zona, la magnitud de l’obra i el pla d’obra traçat, els efectes sobre la vegetació durant la fase d’obra són negatius, irreversibles i permanents. Pel valor botànic escàs de la parcel·la afectada, l’impacte pot considerar-se Compatible.

15.1.5. Fauna


Diversitat:

1) Les tasques de desbrossament impliquen una reducció de la diversitat faunística de la zona.

Hàbitat:

1) Destrucció d’hàbitats degut al desbrossament de la zona a implantar l’activitat.

Mobilitat:

1) La presència de les naus així com la disposició de tanques perimetrals limita la mobilitat dels animals del medi.


Memòria 53


Fauna local.


No s’han d’esperar efectes sobre la fauna local durant la fase d’obres a excepció de les ocasionades per sorolls i vibracions i la reducció d’hàbitat. Considerant que en l’àrea només habita fauna de caràcter cosmopolita, els efectes tenen un abast mediambiental molt reduït.


L’impacte de les obres de construcció sobre la diversitat de la fauna i el seu hàbitat i mobilitat són Moderats, aplicant mesures correctores Compatibles.

15.1.6. Paisatge


1) Alteració del paisatge degut al desbrossament de la zona

2) Alteració del paisatge degut a l’abassegament de materials (casetes, tallers, ...)

3) Alteració del paisatge degut a les infraestructures d’obra

4) Alteració del paisatge degut al parc de maquinària

5) Alteració del paisatge degut a l’abandonament incontrolat de residus d’obra.


Paisatge


L’impacte sobre el paisatge en fase d’operació es limita a l’efecte que pot ocasionar la construcció de les noves naus en la parcel·la, les edificacions temporals d’obra i el parc de maquinària.


Per la definició de l’impacte visual generat es pot utilitzar la nomenclatura següent:


Memòria 54

- Impacte elevat: L’element distorsionador seria considerat com a dominant i cridaner en la visualització del paisatge.

- Impacte mitjà: L’element distorsionador seria considerat com a element important i cridaner en la visualització del paisatge.

- Impacte reduït: Quan els elements distorsionadors son considerats no cridaners en la visualització del paisatge.

L’impacte es caracteritza com a elevat en el paisatge durant l’execució de les obres però reduït un cop finalitzades, donada la situació de la parcel·la on s’ubica l’explotació, la visualització d’aquesta es reduïda.

Els impactes descrits es consideren negatius, directes, a curt termini, reversible, recuperable i localitzat. Així es poden avaluar els impactes com a Moderats. S’ha de tenir en compte que aquests impactes desapareixeran amb la finalització de les obres. Els impactes paisatgístics en fase d’ús són analitzats més endavant.

15.1.7. Impacte per canvi d’usos del sòl


1) Les tasques de desbrossament i moviments de terra impliquen una reducció del sòl agrícola disponible degut a les activitats desbrossada, excavacions de sòlids i construcció d’edificis.


Usos del sòl.


Les noves construccions suposa l’ocupació d’una zona interior a la parcel·la que actualment és un camp de conreu on s’hi cultiva conreus herbacis.

Cal que l’activitat de personal i maquinària es vegi restringida al que és purament la zona d’actuació. La circulació de maquinària fora d’aquests límits tindria conseqüències negatives, tant si la superfície afectada correspon a zona cultivable com si es tracta d’altres àrees.


Memòria 55

Per altra banda, és inevitable la circulació de maquinària pesada pels accessos de la zona, que pot conduir a una degradació dels mateixos. Aquest és un aspecte a tenir en compte en l’establiment de mesures correctores.


L’impacte, directe i temporal, es considera Moderat, aplicant mesures correctores Compatible.

15.1.8. Infraestructures


1) Afluència de maquinària i vehicles d’obra, a més del subministrament de materials, etc.


Densitat de trànsit en les infraestructures viàries de la zona i fluïdesa del mateix, accessibilitat.


Durant la fase de construcció els impactes sobre les vies de comunicació vindran ocasionats per l’increment del trànsit rodat. Si bé els efectes causats pel desplaçament de la maquinària es limitarà a accions puntuals.

Al marge de les situacions que puguin causar alguna molèstia puntual, que no tenen més importància, l’impacte pot qualificar-se com Compatible.


Memòria 56

15.2. IMPACTES EN FASE D’OPERACIÓ

15.2.1. Impacte per l’ocupació del sòl


1) Canvi d’usos del sòl.


Usos del sòl.


Tal com ja s’ha citat en l’apartat dels impactes lligats a la fase de construcció, l’ocupació de sòl en l’àmbit del projecte implica l’ocupació d’una zona interior que actualment està ocupat per un camp de cultiu.

La impermeabilització del sòl que suposa la construcció de les edificacions implica també una disminució de la capacitat de retenció de les aigües.


Tenint en compte que la superfície construïda no representarà la totalitat de la parcel·la, l’impacte es considera Moderat, aplicant mesures correctores Compatible.


Memòria 57

15.2.2. Impacte per consums d’aigua i energia


1) Consum d’aigua d’abeurament i de neteja de les instal·lacions

2) Consum d’energia (elèctrica)


Recursos naturals.


El consum d’aigua previst a l’explotació prové dels treballs normals de neteja a més de l’abeurament dels animals de l’explotació.

L’explotació disposarà de subministrament d’aigua per part de la xarxa de reg del Canal Segarra - Garrigues. El consum anual d’aigua de beguda i neteja serà de 16.425 m3 com a màxim, ja que no hi haurà la granja a plena capacitat durant tot l’any.

L’energia que s’utilitzarà a l’explotació serà energia elèctrica

procedent de fonts pròpies (grup electrogen), i que s’emprarà per a

les necessitats d’il·luminació i acció d’automatismes d’alimentació. El

consum estimat d’energia elèctrica a l’explotació serà de 15.000 kWh

anuals.


L’impacte causat per l’increment del consum d’aigua i energia s’ha de considerar Moderat, aplicant mesures correctores Compatible.


Memòria 58

15.2.3. Impacte per generació de residus sòlids i líquids


Els residus generats en l’explotació es poden dividir en tres categories:

1) Dejeccions en el cicle de producció de l’explotació ramadera

2) Aigües residuals en el procés de neteja de les instal·lacions

3) Productes químics, medicaments rebutjats i residus amb requeriments especials

4) Animals morts en l’explotació. Gestió de cadàvers


Aigües superficials, subterrànies i sòls


En l’apartat de descripció del projecte, generació de residus i gestió de les dejeccions, s’ha fet una quantificació acurada de les dejeccions generades, la seva capacitat contaminant i la seva gestió prevista.

L’element amb capacitat de produir impacte mediambiental més important és, sens dubte, les dejeccions generades pels animals de l’explotació. El fet de mantenir els purins generats a l’explotació emmagatzemats fins al moment de la seva retirada comporta un risc per possibles fuites que podrien causar contaminacions en les aigües superficials per escorrentia o subterrànies per infiltració. De la mateixa manera, es pot produir una contaminació del sòl per excés de nitrogen. Serà important per al control d’aquest impacte el seguiment acurat de les mesures correctores establertes en el present estudi així com la posada en funcionament del pla de vigilància corresponent.


L’impacte, quant a l’increment que això representa per al volum de residus generats actualment en l’explotació i l’entorn d’estudi, s’ha de considerar Moderat, passant a Compatible aplicant les mesures correctores adients.


Memòria 59

15.2.4. Impacte sobre el paisatge


1) Presència de les edificacions


Paisatge.


Les naus 1,2,3 i 4 tindran les mateixes dimensions i característiques. Les naus tindran unes dimensions en planta de 72,40 x 14,40 m, és a dir, una superfície edificada de 1040,40 m2 cada una. L’alçada al lateral de la nau serà de 3,64 m i de 4,60 m al carener.

En aquest sentit en la redacció del projecte es va adoptar la mesura de construir dues naus de major amplada per tal de disminuir la longitud de les construccions.

Es buscarà que la instal·lació quedi integrada en l’entorn rural que l’envolta de la millor manera possible i amb el mínim impacte visual:

- Manteniment de la coberta vegetal de la zona de cultiu que envolta la construcció. Amb aquesta mesura s’evitarà l’erosió del sòl i s’unificarà el cromatisme del sòl de l’entorn de la zona de l’actuació amb el dels camps agrícoles que l’envolten.

- Col·locar una coberta a les naus que sigui d’un color natural tenint en compte les textures de l’entorn.

- Realitzar un acabat dels tancaments de les naus amb colors de gamma verdosa.

També cal remarcar que l’explotació està ubicada en una zona no elevada respecte la geografia de l’entorn, de manera que disminueix la conca visual d’aquesta.


Memòria 60


L’impacte sobre el paisatge és permanent i irreversible. Tenint en compte la situació de l’explotació, l’impacte es pot catalogar per al conjunt de l’entorn de la unitat ambiental, d’abast Compatible.

15.2.5. Impacte sobre la qualitat de vida

ACCIÓ PRODUCTORA DE L’IMPACTE:

1) Molèsties al veïnat degut als mals olors procedents de les dejeccions.


Població de l’entorn.


Es poden produir molèsties a la població per la presència d’olors desagradables procedents de les dejeccions generades en l’explotació. La població més propera està a una distància de 2.445 m (Els Omellons), de manera que l’explotació no causarà molèsties al veïnat degut a la gran distància al nucli més proper.

S’ha de tenir en compte l’entorn rural on s’ubica la parcel·la i la gran tradició ramadera del municipi d’Arbeca. L’activitat projectada no suposa una modificació de les tendències sòcio – econòmiques establertes en el municipi.


Donat que la granja no es troba en un entorn urbà i que el nucli habitat més pròxim està situat a 2.445 m l’impacte es considera localitzat però perfectament Compatible.


Memòria 61

16. PROPOSTA DE MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS PER A LA MITIGACIÓ D’IMPACTES AMBIENTALS NEGATIUS

En aquesta secció es descriuen les actuacions destinades a

reduir i eliminar determinats impactes ambientals que el projecte pugui produir durant la fase de construcció com d’ús de l’explotació ramadera. Aquestes mesures estan destinades a reduir, en la mesura del possible, els efectes ambientals. Els efectes es mantenen, però mitjançant mesures correctores i recomanacions aplicades, la seva magnitud es redueix a nivells acceptables.

Molts dels impactes que s’han identificat i valorat en l’apartat anterior del present estudi poden ser minimitzats mitjançant l’adopció d’una sèrie de mesures preventives o correctores. Tot i que els vectors d’impacte, l’acció del qual sobre un determinat element del medi sigui qualificada com a compatible o moderada, es posaran en pràctica totes les mesures protectores i correctores que s’exposen a continuació, de forma que la restitució de les condicions ambientals inicials sigui el màxim possible.

Finalment, s’ha de tenir en compte la possible aparició, durant el seguiment de les obres, de nous impactes impossibles de preveure amb anticipació, per als quals s’haurà de definir, immediatament, les mesures correctores adequades.


Memòria 62

16.1. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS INTEGRADES EN LA FASE DE CONSTRUCCIÓ

A continuació s’enumeren i descriuen les mesures preventives i correctores que es posaran en pràctica durant aquesta fase de construcció amb la finalitat de minimitzar les accions dels vectors d’impacte presents.

En la seva majoria, aquestes mesures correctores es reflecteixen com exigències contractuals amb les empreses constructores.

- L’equip humà que realitzarà els treballs tindrà l’obligació de causar els mínims mals a l’entorn natural i conreat que envolta la parcel·la

- Delimitació estricta de les zones de treball en l’interior de la parcel·la, minimitzant l’afectació de sòl i coberta edàfica per moviment de terres

- Programació de l’obra

- Instruccions serioses i estrictes als operaris

- Reg de camins per disminuir la pols generada

- Limitació de la velocitat de vehicles

- Elecció de la maquinària amb criteris mediambientals

- Activitat de personal i maquinària restringida purament a la zona de treball

- Correcta gestió d’abocaments lligats als olis de la maquinària pesada i les aigües sanitàries

- Senyalització adequada i control del tràfic durant les obres

- Compliment de la normativa vigent en matèria de sorolls


Memòria 63

16.2. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS INTEGRADES EN LA FASE D’ÚS

A continuació es proposen una sèrie de mesures correctores que s’aplicaran durant la fase d’ús de l’explotació ramadera i que estan encaminades a minimitzar en la mesura del possible els impactes negatius identificats i valorats en els apartats anteriors.

- Manteniment adequat de les fosses i basses de l’explotació

- Establir una gestió adequada de les dejeccions generades a l’explotació, d’acord amb el Pla de Gestió de les Dejeccions i el Llibre de Gestió

- Garantir una capacitat d’emmagatzematge de 4 mesos per emmagatzemar els purins.

- Disposar d’equips de neteja a pressió eficient que redueixin el consum d’aigua i en conseqüència la generació de residus

- Disposar d’equips d’abeurament dels animals adients que en redueixin les pèrdues

- Establir un pla de buidat periòdic de les instal·lacions d’emmagatzematge per tal de mantenir una capacitat mínima en l’explotació.

16.3. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS INTEGRADES RESPECTE A LA XARXA NATURA 2000

Tot i que l’explotació s’ubica com es veu al plànol 4 dins d’una zona d’especial protecció (Àrea de Plans de Sió), l’afectació és mínima ja que queda confinada al recinte pròpiament dit de l’explotació i en aquest es prendran mesures encaminades a fer compatible l’activitat amb la protecció del medi, i sense que així es comprometi el futur econòmic de la zona. Es proposen una sèrie de mesures correctores que s’aplicaran durant la fase d’ús de l’explotació ramadera i que estan encaminades a minimitzar en la mesura del possible els impactes negatius identificats i valorats en els apartats anteriors.


Memòria 64

Les zones de la xarxa natura es van marcar en base a uns objectius de vegetació i fauna a protegir, en aquest aspecte per l’àmbit que ens ocupa tenim que:

16.3.1. Zepa Plans de Sió vegetació:

El 97% de la superfície de l’ENP de Plans de Sió està ocupada per l’activitat agrícola de

secà, concretament per conreus herbacis extensius, facilitat per la topografia pràcticament plana de l’espai. La superfície que ha conservat la vegetació natural es distribueix pels extrems de l’ENP, coincidint amb les zones més humides properes als cursos d’aigua naturals. La major varietat vegetal es concentra a l’extrem NO de l’espai protegit. Hi coexisteixen àrees ocupades per brolles de romaní amb foixarda, llistonars de terra baixa (HIC 6220) i espartars d’albardí. A la punta nord, a l’est del poble de Renant i coincidint amb el curs del barranc de la Pisquera, hi apareixen carrascars (codi 9340) i màquies i garrigues amb càdec (codi 5210). S’hi emplaça també una petita extensió de jonqueres de jonc boval (codi 6420). Sota el casc urbà de Claravall hi apareixen petites àrees ocupades pels matollars halòfils mediterranis (HIC 1420) i matollars halonitròfils (codi 1430)

16.3.2. Zepa Plans de Sió fauna:

En aquesta ZEPA les espècies designades com a prioritàries pel DMAH són el sisó, el

gaig blau, la calàndria, el xoriguer petit i l’esparver cendrós. També apareixen la terrerola vulgar i l’arpella pàl·lida. La població de sisó (Tetrax tetrax) d’aquest sector és la 2ª-3ª en importància de Catalunya, pel qual aquesta ZEPA és estratègica per a la conservació de l’espècie. En aquesta zona es donen densitats (3’3 mascles/km2 i 0’7 femelles/km2) i productivitats (1’2 pollets/femella) de les més altes de Catalunya, encara que la seva distribució no és uniforme en el conjunt de la ZEPA. Es poden observar mascles de sisó a tota l’àrea, tot i que molt més escassa al nord (a causa del major relleu i el mosaic agroforestal). La distribució dels grups familiars es localitza al sud de l’àrea, principal als sectors de “Tornabous” i “Plans de Conill”. El número de mascles està al voltant dels 340. També és una zona important per a la calàndria (Melanocorypha calandra) (900-1400 mascles) que utilitzen els erms i guarets per la nidificació, i també apareix la terrerola vulgar (Calandrella brachydatcyla) amb unes 13 parelles. En menor mesura es poden trobar poblacions de gaig blau (Coracias garrulus) amb 16-31 parelles i a la zona sud-oest, es troben nius d’esparver cendrós (Circus pygargus) (1-2 parelles) i en alguns petits canyissars l’arpella (Circus aeruginosus), amb 1-2 parelles. La presència de zones de carrascar permeten una gran diversificació en l’àmbit de les aus amb poblacions interessants de característiques molt més forestals, entre els quals es pot destacar el colltort (Jynx torquilla), l’astor (Accipiter gentilis) i el tallarol de garriga (Sylvia cantillans). Les poblacions de rapinyaires estan ben representades, tant en espècies diürnes com l’àguila cuabarrada (Hiereatus fasciatus), daurada (Aquila chrysaetos) i calçada (Hieraetus pennatus) que possiblement nidifica amb 1-5 parelles, a l’igual que l’àguila


Memòria 65

marcenca (Circaetus gallicus). També les espècies nocturnes són interessants: mussol comú (Athene noctua), xot (Otus scops) i gamarús (Strix aluco)

16.3.3. Mesures de protecció de la vegetació i fauna:

La zona on s’ubica l’explotació no hi ha cap hàbitat d’interès comunitari (plànol 5) i s’ubica exclusivament en terreny de cultiu de secà, alhora permetrà que l’activitat sigui un complement del cultiu de secà amb la qual cosa l’efecte seria positiu i no negatiu en aquest aspecte socio-econòmic que també s’integra dins del terme “ambiental”, quant a qualitat de l’entorn.

Figura extreta del pla d’usos i en què es fa palès que no afecta cap

hàbitat prioritari, sinó que està situada exclusivament en terreny cultivable.

A estar en un camp de cultiu gran tampoc s’afecten els marges i per tant no hi danys a fauna, i l’activitat estarà prou aïllada sanitàriament perquè no hi hagi tampoc cap contacte i/o afectació.

16.3.4. Mesures d’integració paisatgística:

Al marcar les zones de la xarxa natura és fa per protegir-les i perquè tenen un potencial interès turístic, per això en el projecte s’ha fet especial èmfasi en la integració paisatgística del mateix, amb la qual cosa s’ha dissenyat estratègies d’integració bàsicament


Memòria 66

encamindades a la mimesi/ocultació de l’activitat per tal que no es pugui considerar “agresiva” en el medi natural on s’ubica, tot i que també s’ha de tenir sentit comú per part dels potencials turistes o organismes protectors del medi, que aquestes zones sense activitat econòmica encara estaran més desprotegides.

Per tal de valoritzar aquest aspecte i fer-ho palès a la Direcció General de Qualitat ambiental, i a l’Àrea de medi natural del Dept d’Agricultura, es fa un resum a mode de simulació de les mesures proposades, les quals tenen un cost però el promotor l’assumeix per tal de compatibilitzar l’activitat amb l’entorn i que a més es dissimuli visualment i s’integri a la zona on s’ubica, de tal manera que per un observador llunyà (més de 800 m) la faci gairebé imperceptible.

Imatge S1: Situació inicial sense projecte.


Memòria 67

Imatge S2: Situació amb les naus amb mesures correctores amb els acabats de colors naturals per als paraments de la mateixa que la integren al terreny on s’ubica.

Imatge 9: Situació de l’explotació després de la plantació d’arbres autòctons (ametllers) per millorar l’ocultació/mimesi de les construccions.

16.3.5. altres mesures a tenir en compte en zona ZEPA

Pel fet d’estar en zona de xarxa natura 2000 i seguint les directrius de l’àrea de Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural es prescriu:


Memòria 68

Caldrà cuidar els espais al voltant de les edificacions, mantenir-los en bon estat, ordenats i lliures d’aplecs de materials i elements aliens a l’activitat.

No es modificaran els accessos existent, es mantindrà l’amplada actual i en cas que sigui necessari fer-ne tasques de manteniment es respectaran els marges.

En cas que calgui fer rases per la instal·lació i/o manteniment de les canonades de l’abastament de l’aigua, aquestes hauran d’aprofitar els camins i respectaran els murs de pedra seca i els marges dels camins i les parcel·les.

No es preveu portar subministrament elèctric a l’activitat

17. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

17.1. CONTINGUT DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL Per a finalitzar l’estudi d’impacte ambiental s’ha d’incorporar un

pla de recollida i actualització sistemàtica d’informació ambiental, necessària per a l’estudi de l’evolució dels impactes mediambientals, socials i econòmics. El seguiment i control, tant de l’obra realitzada com dels impactes generats, pot considerar-se com una component important de la planificació cíclica i el disseny de programes de gestió ambiental.

L’existència d’un Programa de Vigilància Ambiental que garanteixi l’adopció real i l’efectivitat de les mesures correctores descrites en aquest Estudi és un requisit obligat segons el Reial Decret 1131/88, que aprova el Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

Aquest pla de seguiment i control té com a finalitat comprovar la severitat i la distribució dels impactes negatius predits, i especialment, dels no predits quan es produeixin, per assegurar


Memòria 69

l’eficàcia de les mesures correctores o compensacions allí on siguin necessàries.

El Programa de Vigilància per a aquest projecte pretén arribar a els següents objectius:

- Comprovar que al llarg de l’execució del projecte les dades constructives amb més repercussió sobre els impactes ambientals del mateix, responen als descrits prèviament.

- Comprovar que, tant en la fase de construcció com en la d’ús, les mesures preventives i correctores descrites en l’Estudi d’Impacte Ambiental són efectivament implantades.

- Definir els paràmetres significatius del procés que serà necessari registrar i controlar.

- Proporcionar advertiments immediats pels paràmetres ambientals preseleccionats, respecte als nivells crítics preestablerts.

- Proporcionar informació que podria ser utilitzada en la verificació dels impactes predits, i millorar així les tècniques de predicció d’impactes.

Dins d’aquest Programa de Vigilància Ambiental s’han separat les fases de construcció i ús, degut a la gran diferència en la naturalesa dels impactes provocats i per la seva diferent projecció en el temps.

17.2. FASE DE CONSTRUCCIÓ Durant la fase de construcció es realitzaran els següents

controls:

- Compliment de les ordenances i normatives urbanístiques

- Compliment de la normativa sobre seguretat i higiene en el treball

I també controls relatius a:

- La possible aparició de processos erosius

- Els abocaments de residus sòlids d’obra

- Les emissions de gasos i partícules per part de motors de combustió interna


Memòria 70

- Estat i evolució dels voltants de la parcel·la i del seu manteniment

17.3. FASE D’ÚS Per garantir el funcionament correcte de l’explotació i controlar-

ne l’impacte ambiental generat durant la fase d’ús s’estableixen les següents mesures de vigilància i controls:

- Es disposarà d’un Llibre de gestió que romandrà a l’explotació a disposició de les administracions competents i que s’haurà de conservar durant els quatre anys posteriors a la data de la darrera anotació o del cessament de l’activitat.

- La informació que ha de contenir el Llibre de gestió de dejeccions consisteix, bàsicament en l’anotació de les sortides de dejeccions de les fosses, dipòsits o femers, la seva quantitat exacta i la seva destinació.

- S’hauran de realitzar controls periòdics de les instal·lacions i del seu funcionament, especialment de les fosses per tal de garantir el seu estat de conservació i evitar d’aquesta manera possibles fuites. Serà necessari el buidat complet de les instal·lacions per a realitzar els treballs de manteniment de forma correcta.

- En la mateixa línia i d’acord amb la Llei 20/2009, d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, l’explotació haurà de passar els controls ambientals periòdics bianuals establerts, amb la col·laboració d’una Entitat Ambiental de Control de l’administració.

- Comprovació de les mesures específiques establertes per a la zona de protecció especial xarxa natura 2000 (ES-000478 – Plans de Sió)


Memòria 71

18. CONCLUSIÓ FINAL Com es posa en manifest al llarg de tot l’Estudi d’Impacte

Ambiental, les accions del projecte objecte d’estudi amb major incidència ambiental tenen un impacte compatible o moderat sobre el medi ambient, una vegada aplicades les mesures correctores del projecte i les proposades en la memòria.

L’adopció de les esmentades mesures correctores, encaminades principalment a minimitzar els impactes en l’aire, l’aigua i el sòl per la generació de residus, reforçades mitjançant la implantació d’un Pla de Vigilància Ambiental, permet la integració del projecte objecte d’estudi sense produir alteracions mediambientals significatives respecte a la situació actual, essent viable mediambientalment.

S’estableixen unes mesures correctores específiques pel fet de situar-se l’explotació dins de la zona de la xarxa natura 2000 (Espais interiors de Lleida, Àrea de Plans de Sió) per tal de minitmitzar l’impacte de l’activitat i per fer compatible el desenvolupament de l’activitat amb la preservació del medi que es protegeix.

Amb aquestes mesures descrites en aquest Estudi d’Impacte Ambiental i al Projecte en qüestió, és compatible dur a terme l’activitat ramadera projectada i així poder construir una explotació amb una capacitat de 5000 places de porcí d’engreix i la posterior obtenció de l’Autorització Ambiental.

Lleida, abril de 2013

L’Enginyer Tècnic Agrícola:

Jordi Barrera Coberó

Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

PLÀNOLS

ANNEXES A LA

MEMÒRIA

ANNEX 1

ESTUDI ACÚSTIC

♦ Índex de l’Estudi d’Impacte Acústic

1. PROMOTOR........................................................................................................................................2

2. OBJECTE DEL DOCUMENT ...........................................................................................................2

3. NORMATIVA ......................................................................................................................................2

4. UBICACIÓ ..........................................................................................................................................3

5. ANÀLISI ACÚSTICA DE LA CAPACITAT DEL TERRITORI ......................................................4

5.1. DESCRIPCIÓ DE LES ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA DE L’ACTIVITAT I EL SEU ENTORN ......4

5.2. NIVELLS D’IMMISSIÓ QUE ATORGA EL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA A L’EMPLAÇAMENT I

L’ENTORN DE L’ACTIVITAT.........................................................................................................................4

6. ANÀLISI ACÚSTICA DE L’ACTIVITAT .........................................................................................5

6.1. DESCRIPCIÓ DEL LOCAL DE L’ACTIVITAT QUE ESPECIFIQUI ELS USOS DELS LOCALS

ADJACENTS I LLUR SITUACIÓ RESPECTE A USOS SENSIBLES AL SOROLL ................................................5

6.2. DETALL DELS FOCUS SONORS I VIBRATORIS ..............................................................................5

6.3. ESTIMACIÓ DEL NIVELL D’EMISSIÓ D’AQUESTS FOCUS A L’INTERIOR I A L’EXTERIOR DE

L’ACTIVITAT ...............................................................................................................................................6

7. AVALUACIÓ DE L’IMPACTE ACÚSTIC........................................................................................7


ANNEX I. ESTUDI D’IMPACTE ACÚSTIC 2

1. Promotor

El promotor d’aquest estudi és:

GARRABOU S.C.P., amb domicili a carretera, 2, d’Hostafrancs

(codi postal: 25212) (La Segarra – Lleida), amb NIF: J-25.303.736 i

telèfon de contacte 973520008 - 610509560.

2. Objecte del document L’objecte d’aquest estudi acústic és regular les mesures necessàries

per prevenir i corregir la contaminació acústica, que afecta els ciutadans i

ciutadanes i el medi ambient, provocada pels sorolls i les vibracions de

l’activitat ramadera que s’ha projectat en el Projecte de nova explotació

porcina d’engreix al T.M. de Torrefeta i Florejacs (La Segarra).

3. Normativa

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació

acústica.



4. Ubicació



Partida: Garriga

Polígon: 18

Parcel·la: 164


nau són:

X= 353.775

Y= 4.620.095

La superfície de la finca és de 61.147 m2.



5. Anàlisi acústica de la capacitat del territori

5.1. Descripció de les zones de sensibilitat acústica de l’activitat i el seu entorn

L’explotació ramadera projectada està ubicada en un paratge rural i

en sòl no urbanitzable. No hi ha cap nucli urbà a una distància inferior a

2.000 m, de manera que no hi ha presència de zones de sensibilitat acústica

al seu entorn.

5.2. Nivells d’immissió que atorga el Mapa de capacitat acústica a l’emplaçament i l’entorn de l’activitat

La zona on s’ha projectat l’explotació ramadera no està regulada per

mapes de capacitat acústica.



6. Anàlisi acústica de l’activitat

6.1. Descripció del local de l’activitat que especifiqui els usos dels locals adjacents i llur situació respecte a usos sensibles al soroll

En total a la parcel·la on es durà a terme l’activitat ramadera s’hi

comptabilitzaran els següents elements constructius.


Nau 1 A construir Porcí engreix 1040,25 Nau 2 A construir Porcí engreix 1040,25 Nau 3 A construir Porcí engreix 1040,25 Nau 4 A construir Porcí engreix 1040,25 Vestidor A constuir Vestidor 10,40 Total 4171,40 (1) Porcí d’engreix, porcí reproductor, boví de llet, magatzem agrícola, coberts, habitatge, etc.

Les naus a construir es realitzaran amb tancaments de blocs ceràmics

i coberta de fibrociment.

6.2. Detall dels focus sonors i vibratoris A l’activitat hi haurà dos tipus de focus sonors i vibratoris:

- El transit de vehicles aliens a l’explotació.

- El so dels mecanismes de repartiment del pinso.

- El so dels animals.

D’aquests tipus de focus sonors no n’hi cap que superi els 50 dB a

una distància de 100 m, i tampoc n’hi ha cap que es transmeti durant tot el

dia.



De manera, que cap dels focus que es poden localitzar a l’activitat

provocaran molèsties ja que no hi ha cap nucli de població a una distància

inferior als 2.000 m.

6.3. Estimació del nivell d’emissió d’aquests focus a l’interior i a l’exterior de l’activitat

Els focus de l’interior de l’activitat seran els següents:


- El so dels animals.

Els focus gairebé seran inapreciats des del seu exterior, i com a

màxim el nivell d’emissió serà d’uns 30 dB.

Els focus de l’exterior de l’activitat seran els següents:

- El transit de vehicles aliens a l’explotació.


El nivell d’emissió màxim serà de 70 dB a l’entorn més immediat

(25m).



7. Avaluació de l’impacte acústic Els nivells d’immissió acústica de l’activitat estimats no incrementen

els nivells de les zones de sensibilitat acústica de la capacitat del territori,

de manera que l’impacte acústic serà compatible amb el seu entorn.

Per aquest fet, no s’estima la utilització de materials especials per a

l’aïllament acústic de l’activitat, ja que amb els materials utilitzats serà

suficient per evitar una contaminació acústica a l’entorn més immediat.

Lleida, juliol de 2012


Jordi Barrera Coberó Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics

Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

ANNEX 2

ESTUDI IL·LUMINACIÓ EXTERIOR

♦ Índex de la memòria.

1. OBJECTIUS .......................................................................................................................................2

1.1. PROMOTOR....................................................................................................................................2 1.2. MOTIVACIÓ ...................................................................................................................................2 1.3. OBJECTIU ......................................................................................................................................2

2. ANTECEDENTS ................................................................................................................................3

2.1. CAPACITAT PROJECTADA I CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT ..................................................................3 2.2. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT .........................................................................................................4

3. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS DE L’ACTIVITAT .................................................5

3.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS..........................................................................................5

4. ZONA DE PROTECCIÓ A LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA .............................................6

4.1. SITUACIÓ DE L’ACTIVITAT.............................................................................................................6 4.2. ZONIFICACIÓ .................................................................................................................................6

5. CARACTERÍSTIQUES DE LES INSTAL·LACIONS I ELS APARELLS D’IL·LUMINACIÓ8

5.1. LÀMPADES ....................................................................................................................................8 5.2. PÀMPOL.........................................................................................................................................8 5.3. IL·LUMINACIÓ ...............................................................................................................................9

6. SISTEMES DE REGULACIÓ HORÀRIA....................................................................................10

7. PROGRAMA DE MANTENIMENT .............................................................................................10

8. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA D’ÚS EN HORARI DE NIT.......................................................10

9. NORMATIVA D’APLICACIÓ CONTEMPLADA ......................................................................11

10. CONCLUSIONS...........................................................................................................................11


ANNEX II. ESTUDI D’IL·LUMINACIÓ EXTERIOR 2

1. OBJECTIUS

1.1. PROMOTOR

El promotor d’aquest estudi és:

GARRABOU S.C.P., amb domicili a carretera, 2, d’Hostafrancs

(codi postal: 25212) (La Segarra – Lleida), amb NIF: J-25.303.736 i

telèfon de contacte 973520008 - 610509560.

1.2. MOTIVACIÓ

El promotor encarrega a l’Enginyer Tècnic Agrícola i Enginyer

Agrònom Jordi Barrera Coberó (amb NIF: 78084183B), col·legiat

núm. 2738 del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i Perits Agrícoles de

Catalunya, la redacció del present estudi:

Estudi d’il·luminació exterior d’una nova explotació porcina al

T.M. de Torrefeta i Florejacs

1.3. OBJECTIU

L’objectiu d’aquest document és la redacció d’un estudi

d’il·luminació exterior tal i com s’estableix als articles 16 i 18 del

Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el reglament de

desenvolupament de la Llei 6/2001 de 31 de maig, d’ordenació

ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.



2. ANTECEDENTS

El promotor ha presentat un projecte per complir els següents

objectius:

- Construir una explotació porcina amb una capacitat de

5000 places de porcí d’engreix.

El projecte de la nova explotació consisteix en construir dues

naus ramaderes amb unes dimensions de 144,40 m i una amplada de

14,40 m, és a dir, una superfície edificada de 2080,50 m2 cada nau.

2.1. CAPACITAT PROJECTADA I CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT

La capacitat de l’explotació serà la següent:

Espècie

productiva Aptitud Capacitat

URP

Porcina Engreix 5000 1250

Total 1250

L’activitat d’explotació porcina d’engreix amb una capacitat de

5.000 places, equivalent a 1.250 URP (unitats ramaderes

procedimentals), de la qual s’ocupa aquest projecte té la següent

classificació segons la vigent llei 20/2009:

Annex I: Activitat sotmesa al règim d’Autorització Ambiental

de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

11.1.b: Explotació porcina d’engreix amb una capacitat

superior a 2000 places.



2.2. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

L’activitat que es porta a terme a les instal·lacions de

l’explotació porcina és la d’engreix de bestiar porcí procedent d’altres

explotacions ramaderes.

La classificació segons el codi CCAE és:

01231 Explotació ramadera intensiva de bestiar porcí

Porcí engreix

El cicle de l’activitat consisteix amb l’entrada a l’explotació de

garrins de 15-20 kg que són engreixats durant uns 4-5 mesos fins a

un pes final de 80-100 kg en què son retirats de l’explotació per

destinar-los a escorxador. Un cop acabat el cicle d’engreixada, i

abans d’iniciar un nou cicle, es produeix un període de buit sanitari

d’uns 15 dies, durant el qual es procedeix a la desinfecció i

desinsectació de les instal·lacions.



3. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS DE L’ACTIVITAT

3.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS

En total a la parcel·la on es durà a terme l’activitat ramadera

s’hi comptabilitzaran els següents elements constructius.






Vestidor A constuir Vestidor 10,40

Total 4171,40 (1) Porcí d’engreix, porcí reproductor, boví de llet, magatzem agrícola, coberts, habitatge, etc.



4. ZONA DE PROTECCIÓ A LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

4.1. SITUACIÓ DE L’ACTIVITAT



Partida: Garriga

Polígon: 18

Parcel·la: 164


nau són:

X= 353.775

Y= 4.620.095

4.2. ZONIFICACIÓ

D’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei 6/2001, de 31

de maig, a Catalunya es consideren quatre zones en funció de la

protecció a la contaminació lluminosa. El grau de major protecció és

per les zones E1 i el de menor protecció és per les E4:

Les zones E1 són les zones de màxima protecció a la

contaminació lluminosa; corresponen a les àrees coincidents amb els

espais d’interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees

coincidents amb la Xarxa natura 2000.



Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un

espai d’interès natural o d’una àrea de protecció especial o d’una àrea

de la Xarxa natura 2000.

Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic les

qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.

Les zones E4 són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en

activitats: comercials, industrials o de serveis i també vials urbans

principals. Les determina l’ajuntament de cada municipi, el qual

haurà de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi

Ambient i Habitatge, que n’haurà de fer l’aprovació. No poden

classificar-se zones E4 a menys de 2 km d’una zona E1.

L’activitat projectada està ubicada en zona E1 (sòl no

urbanitzable dins d’un espai d’interès natural o d’una àrea de

protecció especial o d’una àrea de la Xarxa natura 2000).



5. CARACTERÍSTIQUES DE LES INSTAL·LACIONS I ELS APARELLS D’IL·LUMINACIÓ

Les instal·lacions d’il·luminació exterior que s’utilitzaran a

l’activitat seran làmpades que s’ubicaran als extrems de cada una de

les naus que disposarà l’explotació ramadera, les quals s’utilitzaran

ocasionalment en períodes nocturns per la càrrega i descàrrega

d’animals. A continuació se’n descriuen les seves característiques:

5.1. LÀMPADES

Les làmpades que s’utilitzen als exteriors de les naus ramaderes

seran d’alta eficiència energètica i de mínima emissió de flux lluminós

en radiacions de longitud de ona inferiors a 440 nanòmetre.

Aquestes làmpades són compatibles amb les exigències

funcionals i paisatgístiques de l’entorn.

Les làmpades que s’utilitzaran són de vapor de sodi a baixa

pressió.

5.2. PÀMPOL

El flux d’hemisferi superior instal·lat dels pàmpols de les llums

de les instal·lacions d’il·luminació exterior de les naus ramaders seran

com a màxim:

Percentatge màxim de Flux d’hemisferi superior instal·lat d’un

pàmpol d’un llum

Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E1 5 1



L’activitat no disposarà d’il·luminació exterior de tipus viari,

enllumenats de pas de vianants i il·luminació produïda per un

projector.

5.3. IL·LUMINACIÓ

Si com a conseqüència de la il·luminació d’un espai es produeix

una il·luminació residual o sobrera, que envaeix un lloc que no li

correspon, aquesta serà inferior als següents valors:

Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals,

expressada en lux

Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E1 5 2



6. SISTEMES DE REGULACIÓ HORÀRIA

Les instal·lacions d’il·luminació exterior de les naus ramaderes

no disposaran de sistemes de regulació horària.

Les làmpades només s’activaran en períodes nocturns de

càrrega i descàrrega d’animals, i la seva activació serà manual sense

cap tipus de dispositiu de regulació.

7. PROGRAMA DE MANTENIMENT

El programa de manteniment de les instal·lacions i dels aparells

d’il·luminació exterior ha de complir amb el Decret 82/2005, de 3 de

maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei

6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a

la protecció del medi nocturn.

La neteja dels grups òptics, el control de l’enfocament dels

pàmpols dels llums es durà a terme mensualment.

8. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA D’ÚS EN HORARI DE NIT

Les naus de l’explotació ramadera disposaran de làmpades

ubicades en les façanes dels extrems de les naus, a sobre de les

portes d’accés. Aquestes làmpades només s’utilitzaran en moments

de càrrega i descàrrega d’animals, com a mitjana deu vegades al

mes.

Durant la realització d’aquestes operacions s’ha d’utilitzar llum

exterior per facilitar-ne les tasques de càrrega i descàrrega d’animals.



9. NORMATIVA D’APLICACIÓ CONTEMPLADA

Llei 10/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats.

Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament

de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació

ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

10. CONCLUSIONS

Tota la il·luminació exterior de les instal·lacions de les naus

ramaderes s’adeqüen i compleixen el Decret 82/2005, de 3 de maig,

pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei

6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament

per a la protecció del medi nocturn.

També complirà amb l’esmentat Decret totes les accions que

facin referència al manteniment de les instal·lacions d’il·luminació

exterior.

Així, pel que s’exposa als punts anteriors l’explotació ramadera

disposarà d’instal·lacions adequades per a la protecció del medi

nocturn.

Lleida, abril de 2013


Jordi Barrera Coberó

Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL · Estudi Impacte Ambiental del Projecte de nova explotació...

Documents

Transcript of ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL · Estudi Impacte Ambiental del Projecte de nova explotació...