ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS - Dibabeh.diba.cat › sites › beh › fitxers ›...

Click here to load reader

  • date post

    27-Jun-2020
  • Category

    Documents

  • view

    0
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS - Dibabeh.diba.cat › sites › beh › fitxers ›...

  • ESTUDI D’HABITATGE

    DEL MOIANÈS

    Manlleu, abril de 2012

  • 3

    ESTUDI DEL PARC D’HABITATGE DELS MUNICIPIS QUE FORMEN PART DEL

    CONSORCI DEL MOIANÈS

    EQUIP REDACTOR

    LAVOLA- Serveis per la Sostenibilitat

    Xevi Codina. Enginyer Tècnic d‟Indústries Agràries i Alimentaries

    Biel Quer. Politòleg

    Laura Llavina. Geògrafa

    Jordi Codina. Biòleg

    SEGUIMENT I COORDINACIÓ

    Consorci de municipis del Moianès

    Teresa Soler

    Judit Sala

    Amb el suport de la Diputació de Barcelona

    Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge

  • 5

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................ 7

    1.1 ANTECEDENTS, MARC LEGAL I CONTINGUT ....................................................................................................... 7

    1.1.1 ANTECEDENTS ................................................................................................................................................................... 7 1.1.2 MARC LEGAL ...................................................................................................................................................................... 7 1.1.3 CONTINGUT I DETERMINACIONS ....................................................................................................................................... 8

    2 ANÀLISI ................................................................................................................................ 10

    2.1 ESTRUCTURA RESIDENCIAL .............................................................................................................................. 10

    2.1.1 SITUACIÓ TERRITORIAL DEL MOIANÈS ............................................................................................................................ 10 2.1.2 ESTRUCTURA DELS NUCLIS ............................................................................................................................................. 11

    2.2 PARC D‟HABITATGES EXISTENT ........................................................................................................................ 13

    2.2.1 ASPECTES GENERALS ..................................................................................................................................................... 13 2.2.2 CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DEL PARC D‟HABITATGE................................................................................................. 16 2.2.3 CARACTERÍSTIQUES DE TINENÇA I DETECCIÓ DE SITUACIONS D‟UTILITZACIÓ ANÒMALA ............................................. 28

    2.3 POBLACIÓ............................................................................................................................................................ 36

    2.3.1 ANÀLISI DEMOGRÀFICA. PROJECCIÓ DE POBLACIÓ I DE LLARS .................................................................................... 36 2.3.2 POBLACIÓ EN RISC D‟EXCLUSIÓ SOCIAL ......................................................................................................................... 49

    2.4 DEMANDA D‟HABITATGE .................................................................................................................................... 50

    2.4.1 DEMANDA LATENT ........................................................................................................................................................... 50 2.4.2 PERFIL SOCIOECONÒMIC DE LA DEMANDA LATENT ...................................................................................................... 52

    2.5 OFERTA D‟HABITATGE ........................................................................................................................................ 54

    2.5.1 EVOLUCIÓ DEL SECTOR DE L‟HABITATGE ....................................................................................................................... 54 2.5.2 OFERTA DE MERCAT ........................................................................................................................................................ 56 2.5.3 HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL O DOTACIONAL ...................................................................................................... 67 2.5.4 OFERTA D‟HABITATGE PRIVAT O DE CESSIÓ GESTIONAT PER L‟OFICINA LOCAL D‟HABITATGE ..................................... 68

    2.6 PLANEJAMENT ................................................................................................................................................... 70

    2.6.1 PLANEJAMENT TERRITORIAL I SUPRAMUNICIPAL ......................................................................................................... 70 2.6.2 ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL .................................................................................................. 74

    2.7 RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS EN MATÈRIA ................................................................................. 81

    2.7.1 ORGANITZACIÓ I RECURSOS DEDICATS A POLÍTIQUES D'HABITATGE ............................................................................ 81 2.7.2 ACTUACIONS DESENVOLUPADES EN MATÈRIA D‟HABITATGE ........................................................................................ 82

    3 DIAGNOSI ............................................................................................................................. 84

    3.1 PROBLEMÀTICA D‟ACCFS A L‟HABITATGE I AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS D‟HABITATGES .................. 84

    3.1.1 ACCFS A L‟HABITATGE: LA DEMANDA EXCLOSA ............................................................................................................. 84 3.1.2 NECESSITATS D‟HABITATGE ............................................................................................................................................ 86

    3.2 PROBLEMÀTICA I NECESSITATS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ ................................................................ 87

    3.3 PARC D‟HABITATGES BUITS ............................................................................................................................... 88

  • 6

    4 OBJECTIUS I ESTRATÈGIES ...................................................................................................89

    4.1 OBJECTIUS DE L‟ESTUDI .................................................................................................................................... 89

    4.2 ESTRATÈGIES....................................................................................................................................................... 90

    5 PROGRAMA D’ACTUACIÓ .......................................................................................................91

    5.1 ACTUACIONS I PROGRAMES ............................................................................................................................... 91

    5.1.1 ACTUACIONS EN EL SISTEMA ORGANITZATIU DELS SERVEIS PÚBLICS DE PROMOCIÓ DE L‟HABITATGE .................... 91 5.1.2 ACTUACIONS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D‟HABITATGES................................................... 92 5.1.3 ACTUACIONS EN MATÈRIA DE PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA ......................................................................... 93 5.1.4 ACTUACIONS EN MATÈRIA DE PROMOCIÓ D‟HABITATGES ............................................................................................. 93 5.1.5 ACTUACIONS EN EL CAMP D‟ACCFS I VS ADEQUAT DELS HABITATGES ......................................................................... 94

  • 7

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    1 INTRODUCCIÓ

    1.1 ANTECEDENTS, MARC LEGAL I CONTINGUT

    1.1.1 ANTECEDENTS

    El present Estudi d‟Habitatge de Moianès, parteix de la necessitat detectada pel Consorci del

    Moianès i el suport econòmic de la Gerència de Serveis d‟Habitatge, Urbanisme i Activitats de la

    Diputació de Barcelona. Amb aquest objectiu va contractar la redacció de l‟estudi a l‟empresa

    lavola.

    1.1.2 MARC LEGAL

    L‟estudi d‟habitatge del Moianès s‟emmarca en el desenvolupament de competències que la

    Constitució, l‟Estatut de Catalunya (article 84) i la legislació de règim local atorguen als

    Ajuntaments per tal de dissenyar i desenvolupar polítiques i actuacions en matèria d‟habitatge; i

    de la definició d‟aquest instrument que es conté en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret

    a l‟habitatge de Catalunya i, de manera complementària, en el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de

    juliol, d‟aprovació del Text refós de la Llei d‟urbanisme de Catalunya i el Decret 305/2006, de 18

    de juliol, pel qual s‟aprova el seu Reglament+

    Pel que fa a la Llei del dret a l‟habitatge, en el seu article 11 inclou els plans locals d‟habitatge,

    entre els instruments de planificació i programació d‟habitatge; i en el seu article 14 els defineix

    com els instruments que determinen les propostes i compromisos municipals en política

    d‟habitatge i constitueixen la proposta marc per a concertar polítiques d‟habitatge amb

    l‟administració de la Generalitat+

    En aquest sentit si bé el present document no és estrictament un Pla Local d‟Habitatge, vol fixar

    l‟estratègia a seguir globalment (Moianès) i per a cadascun dels 10 municipis que el conformen.

  • 8

    1.1.3 CONTINGUT I DETERMINACIONS

    El contingut del present estudi s‟ajusta en bona mesura a la metodologia desenvolupada per la

    Gerència de Serveis d‟Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona , així com a

    les directius que es fixen en l‟article 14 de la Llei 18/2007 per a la redacció de plans local

    d‟habitatge+ Segons aquesta normativa l‟estudi ha de disposar dels següents apartats:

    • L'anàlisi i la diagnosi de la situació de l'habitatge al municipi.

    • Els objectius, els programes i les estratègies d'actuació.

    • L'avaluació economicofinancera de les actuacions.

    Els plans locals d'habitatge tenen una vigència de sis anys, sens perjudici que es pugui ampliar

    l'anàlisi i plantejar actuacions amb un termini més llarg. Un cop transcorreguts els sis anys, el

    pla s'ha de revisar.

    En l'apartat d'anàlisi i diagnosi, els plans locals d'habitatge han de contenir:

    • L'anàlisi i les previsions demogràfiques i la diagnosi de les necessitats d'habitatge de la

    població, amb la identificació dels segments de població amb dificultats d'accés o

    precarietat en la tinença, i l'anàlisi de la situació dels sense llar.

    • L'anàlisi del mercat d'habitatge, amb l'estudi de l'evolució i les tendències de la

    construcció d'habitatges al municipi i dels preus de mercat en les modalitats de compra

    de primera mà, compra de segona mà i lloguer, i la diagnosi de la població que resta

    exclosa del mercat per raó dels seus ingressos.

    • L'anàlisi del planejament urbanístic i del seu potencial d'oferta d'habitatges, amb la

    determinació de la quantitat, les modalitats, el règim d'accés i la iniciativa pública o

    privada de les reserves de sostre per a habitatge amb protecció oficial, i de sòl qualificat

    o reservat destinat al sistema d'habitatge dotacional que estableix la legislació

    urbanística, i la diagnosi del grau de cobertura de les necessitats d'habitatge de la

    població.

    • L'anàlisi del parc d'habitatges, la diagnosi de les situacions d'infrahabitatge i

    d'utilització anòmala dels habitatges, i la diagnosi dels edificis d'habitatges i dels

    habitatges que no compleixen les condicions de qualitat que estableix aquesta llei.

    • L'anàlisi del potencial d'habitatges dirigits a polítiques socials.

    • L'anàlisi dels recursos i dels instruments municipals que es fan servir per a dur a terme

    les polítiques d'habitatge, i la diagnosi de la necessitat de millorar-los o ampliar-los.

    En l'apartat d'objectius i de programes i estratègies d'actuació, els plans locals d'habitatge han

    d'incloure:

  • 9

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    • Les línies d'actuació vinculades a la utilització dels instruments de política de sòl i

    habitatge que estableix la legislació urbanística, amb una referència especial a la

    concreció o l'augment de les reserves per a habitatge protegit, la qualificació o la

    reserva de terrenys destinats al sistema urbanístic d'habitatges dotacionals; a la

    utilització dels instruments d'intervenció sobre l'edificació i l'ús del sòl, i a la utilització i

    la gestió del patrimoni públic de sòl i habitatge.

    • Les línies d'actuació no vinculades a la política de sòl però sí a la qualitat del parc

    construït i a la rehabilitació, la utilització i l'ocupació del parc d'habitatges, incloent-hi la

    definició de les possibles àrees de conservació i rehabilitació.

    • La definició de les possibles àrees subjectes als drets de tanteig i retracte.

    • Els ajuts adreçats a grups de població amb dificultats d'allotjament especials per a

    lluitar contra l'exclusió social.

    • La definició i la programació de les actuacions concretes que s'han de dur a terme en els

    sis anys de vigència del pla, que ha d'establir les característiques tècniques i

    econòmiques, els beneficiaris, els agents gestors i la programació temporal.

    • Les previsions de quantificació dels habitatges destinats a polítiques socials per a

    l'acompliment quinquennal del mandat de solidaritat urbana, en el cas dels municipis

    que hi estiguin subjectes.

    En l'apartat d'avaluació economicofinancera, els plans locals d'habitatge han d'establir els

    mecanismes següents:

    • Els que permetin articular la gestió del pla, analitzant tant el finançament públic com el

    privat disponibles. Pel que fa al finançament públic, s'han de proposar els compromisos

    financers que requereixen un concert amb l'Administració de la Generalitat.

    • Els de seguiment i avaluació del desplegament del pla i els d'establiment d'indicadors

    de qualitat de la gestió.

  • 10

    2 ANÀLISI

    2.1 ESTRUCTURA RESIDENCIAL

    2.1.1 SITUACIÓ TERRITORIAL DEL MOIANÈS

    El Moianès és una subcomarca de caràcter natural de Catalunya lligada a l‟altiplà que porta el

    mateix nom. Els seus habitants han reclamat tradicionalment que es considerés una comarca

    més de la divisió administrativa comarcal de Catalunya, si bé en la divisió comarcal realitzada

    l‟any 1936, i en les posteriors reformes de 1988 i 1991, no es tingué en compte aquesta opció.

    Tot i això, en l'«Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya» del

    desembre de 2000, es proposa una nova divisió administrativa on s‟afegeixen 6 noves

    comarques, entre les quals s‟inclou el Moianès.

    El Moianès està format per 10 municipis: Calders, l‟Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa

    Maria d‟Oló que pertanyen al Bages, Collsuspina que pertany a Osona, i Castellcir, Castellterçol,

    Granera i Sant Quirze Safaja que pertanyen al Vallès Oriental (figura 2.1).

    Figura 2.1 Límits i municipis del Moianès

    Font: lavola a partir de la cartografia 1:50.000 de l’ICC

  • 11

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    2.1.2 ESTRUCTURA DELS NUCLIS

    A continuació es descriu molt breument l‟estructura dels nuclis principals de cadascun dels

    municipis del Moianès.

    Calders

    Situat al sud-oest del Moianès i amb una extensió de 33Km2, està format per diferents nuclis de

    població: el nucli de Calders, la Guàrdia, l‟Oller, les Hectàrees, la Colònia Jorba i diverses masies.

    El nucli de Calders concentra més de la meitat de la població. Es caracteritza per ser un nucli

    compacte format principalment per habitatges unifamiliars adossats (zona antiga) i aïllats en

    els sectors de nova urbanització. Pràcticament el 92% dels edificis del municipi són habitatges

    unifamiliars d‟una sola planta+

    Castellcir

    Situat al sud-est del Moianès i al nord-oest del Vallès Oriental i compta amb una extensió de

    34,5Km2. La tipologia edificatòria predominant és la coneguda com a ciutat jardí, és a dir, amb

    habitatges unifamiliars aïllats. Aquesta caracterització es troba a tot el municipi excepte al

    centre urbà (carrer Major i vials colindants a aquest). El 88,6% dels edificis correspon a

    habitatges unifamiliars d‟una o dues plantes.

    Castellterçol

    Castellterçol es situa a la part més nord-occidental de la comarca del Vallès Oriental i té una

    extensió de 31,6km2. La tipologia edificatòria predominant és unifamiliar adossat o aïllat però

    amb els edificis de nova construcció també s‟ha optat per habitatge plurifamiliars de planta

    baixa més 3/4 pisos+ D‟altra banda, el centre històric està format per vials estrets, amb

    habitatges aparellats, que en alguns casos s‟han convertit en pisos+ Més del 17* dels edificis del

    municipis són plurifamiliars.

    Collsuspina

    El terme es situa a l‟est del Moianès i a l‟oest d‟Osona. Té una superfície de 14,9km2 i en quant a

    la tipologia edificatòria predomina l‟habitatge unifamiliar (més del 85% dels edificis del

    municipi). El centre urbà del nucli (c/ Major) està format per d‟habitatges unifamiliars compactes

    i aparellats, mentre que a les urbanitzacions hi predomina la tipologia de ciutat jardí.

    Granera

    Situat al sud-est del Moianès, compta amb dos nuclis: el Barri de l'Església (al voltant de

    l'església parroquial de Sant Martí) i el Barri del Castell (al voltant de l'antic castell de Granera).

    Cal destacar però, que la meitat de la població resideix en masies disseminades.

    L’Estany

    Al municipi de l‟Estany es diferencia principalment dos nuclis de població, l'Estany i el Raval del

    Prat. El nucli urbà està format principalment per habitatges unifamiliars en filera que es van

    construir al voltant del Monestir. El raval es situa a 1km del poble, al camí de Moià i està format

    per una agrupació de masies arrenglerades al llarg de l'antic camí. Al voltant del 90% dels edificis

    del municipis són unifamiliars.

  • 12

    Moià

    Està situat al centre de la comarca del Moianès i a l'extrem nord-est de la del Bages. La seva

    extensió supera els 75km². Malgrat la tipologia edificatòria predominant al municipi són els

    habitatges unifamiliars es detecta una notable presència d‟habitatges plurifamiliars en relació a

    la resta de municipis del Moianès. La major part dels residents del municipi es concentra al nucli

    urbà de Moià on es concentren els edificis plurifamiliars existents al municipi.

    Cal destacar l‟existència de dos nuclis annexos al nord del nucli de Moià: Montví de Baix i Montví

    de Dalt. En aquesta zona hi predominen els habitatges unifamiliars de molt baixa densitat.

    Monistrol de Calders

    Monistrol de Calders es troba al sud-oest del Moianès i disposa d‟una extensió de 22km2. Fins

    l‟any 1934 formava part del municipi veí de Calders+ El municipi està format per quatre nuclis

    diferenciats, però que formen un continu urbà, dues urbanitzacions annexes, l‟antiga colònia

    industrial de Monistrol de Calders en la qual hi ha un petit grup de cases unifamiliars i diverses

    masies disseminades. La tipologia edificatòria predominant és d‟habitatges unifamiliars

    (86,5%).

    Sant Quirze Safaja

    Sant Quirze Safaja es troba a l'extrem sud del Moianès i té una extensió de poc més de 25km2. El

    municipi es caracteritza per agrupar diverses cases i masies disperses de molt baixa densitat. El

    nucli antic està format per un conjunt d‟habitatges unifamiliars concentrades en un mateix

    carrer al voltant de l‟església parroquial mentre que la resta d‟habitatges estan repartits en

    diferents urbanitzacions i al voltant de la vall que forma el riu Tenes. Pràcticament el 97% dels

    edificis del municipis són unifamiliars.

    Santa Maria d’Oló

    Santa Maria d‟Oló es situa a l‟extrem nord-oest del Moianès i ocupa una superfície de 66Km².

    Dins el terme de Santa Maria d'Oló es diferencien el poble, el Raval de la Rovirola, el Raval de

    Santa Eulàlia i 3 antigues parròquies rurals que conformen: Sant Joan d'Oló, Sant Feliuet de

    Terrassola i Sant Vicenç de Vilarassau. La tipologia edificatòria predominant són habitatge

    unifamiliars (aproximadament el 90%).

    En el nucli urbà de Santa Maria d‟Oló es diferencia el barri de Dalt del poble o nucli antic, a dalt del

    turó ocupat pel castell i l'antiga església parroquial on es formar inicialment el nucli i el centre

    urbà.

  • 13

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    2.2 PARC D’HABITATGES EXISTENT Les fonts d‟informació utilitzades per caracteritzar el parc d‟habitatges existent del Moianès són:

    • Cens d‟habitatge+ Es tracta d‟una eina estadística que permet conèixer el nombre

    d'habitatges i les seves característiques. Aquests censos es duen a terme cada deu

    anys conjuntament amb els corresponents censos de població. Els resultats publicats

    del darrer cens corresponen a 2001 i es troben disponibles a l‟Institut d‟Estadística

    Nacional (INE) i a l‟Institut d‟Estadística de Catalunya (Idescat)+

    • Estudi del parc d‟habitatge dels municipis que formen part del Consorci del Moianès

    (2010), amb dades de 2009. Aquest estudi s‟ha actualitzat en l‟actualitat per veure

    quina ha estat l‟evolució seguida (incorporant dades de 2010 i 2011).

    2.2.1 ASPECTES GENERALS

    Segons el cens d‟habitatge de 2001 al Moianès hi havia 6+112 habitatges dels quals el 60* eren

    principals, el 26% secundaris i el 13% vacants. Al 2009, segons l‟“Estudi del parc d‟habitatge dels

    municipis que formen part del Consorci del Moianès” el parc estava format per 7.382 habitatges

    (increment superior al 20% respecte 2001) mostrant les següents tendències (taula 2.1.):

    • S‟incrementa el percentatge d‟habitatges principals+

    • Disminueix considerablement el percentatge d‟habitatge buit+

    • Es manté el percentatge de segones residències.

    Per municipis en destaca:

    • Elevada proporció d‟habitatge secundari a Collsuspina, Sant Quirze de Safaja i l‟Estany+

    • Segons els resultats de l‟estudi del parc d‟habitatges de 2009 Granera pateix un

    important canvi de tipologia d‟habitatge passant de principal a secundari més del 70*

    dels habitatges. Gairebé el 60% dels habitatges secundaris es troben a Moià o

    Castellterçol.

    • Elevada proporció d‟habitatges principals a Santa Maria d‟Oló i en menor mesura a Moià.

  • 14

    Taula 2.1 Distribució del parc d’habitatges segons tipologia d’ús

    EN NOMBRE D’HABITATGES

    MUNICIPI PRINCIPALS SECUNDARIS VACANTS ALTRES TOTAL

    2001 2009 2001 2009 2001 2009 2001 2009 2001 2009

    Calders 288 377 202 147 30 45 1 0 521 569

    Castellcir 144 238 42 111 26 19 1 0 213 368

    Castellterçol 736 892 0 552 320 138 1 0 1.057 1.582

    Collsuspina 94 109 91 45 1 22 1 0 187 176

    L‟Estany 148 169 110 135 29 66 8 0 295 370

    Granera 32 21 0 56 9 2 0 0 41 79

    Moià 1.534 1.909 825 654 264 219 50 0 2.673 2.782

    Monistrol de Calders 212 296 101 152 15 77 1 0 329 525

    Sant Quirze Safaja 156 269 113 138 0 44 0 0 269 451

    Santa Maria d‟Oló 329 351 103 68 92 56 3 0 527 480

    Moianès 3.641 4.631 1.587 2.058 786 688 66 0 6.112 7.382

    EN PERCENTATGE

    MUNICIPI PRINCIPALS SECUNDARIS VACANTS ALTRES TOTAL

    2001 2009 2001 2009 2001 2009 2001 2009 2001 2009

    Calders 55,3 66,3 38,8 25,8 5,8 7,9 0,2 0,0 100,0 100,0

    Castellcir 67,6 64,7 19,7 30,2 12,2 5,2 0,5 0,0 100,0 100,0

    Castellterçol 69,6 56,4 0,0 34,9 30,3 8,7 0,1 0,0 100,0 100,0

    Collsuspina 50,3 61,9 48,7 25,6 0,5 12,5 0,5 0,0 100,0 100,0

    L‟Estany 50,2 45,7 37,3 36,5 9,8 17,8 2,7 0,0 100,0 100,0

    Granera 78,0 26,6 0,0 70,9 22,0 2,5 0,0 0,0 100,0 100,0

    Moià 57,4 68,6 30,9 23,5 9,9 7,9 1,9 0,0 100,0 100,0

    Monistrol de Calders 64,4 56,4 30,7 29,0 4,6 14,7 0,3 0,0 100,0 100,0

    Sant Quirze Safaja 58,0 59,6 42,0 30,6 0,0 9,8 0,0 0,0 100,0 100,0

    Santa Maria d‟Oló 62,4 73,1 19,5 14,2 17,5 11,7 0,6 0,0 100,0 100,0

    Moianès 59,6 62,7 26,0 27,9 12,9 9,3 1,1 0,0 100,0 100,0

    Font: Cens d’habitatge de 2001 i “Estudi del parc d’habitatge dels municipis que formen part del Consorci del

    Moianès” (2010)

    En el cas de Moià s‟ha actualitzat la informació amb dades de 2011 i aplicant la mateixa

    metodologia que en l‟Estudi del parc d‟habitatge dels municipis que formen part del Consorci del

    Moianès la situació resultant és la següent:

    • El nombre total d‟habitatges és de 2+886 (increment d‟un 3,8% respecte a les dades de

    2009).

    • El nombre d‟habitatges principals és de 1+937 que representa el 67,1% sobre el total (al

    2009 era del 68,6%).

    • El nombre d‟habitatges secundaris és de 707 que representa el 24,5% del total (al 2009

    era del 23,5%).

    • El nombre d‟habitatges buits és de 242 que representa el 8,4% del total (al 2009 era del

    7,9%).

  • 15

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    Per tant globalment la situació del parc d‟habitatges de 2011 és molt similar al de 2009. No

    obstant això, en una anàlisi més detallat s‟observen canvis rellevants+

    Taula 2.2 Evolució del parc d’habitatges a Moià entre els anys 2009 i 2011.

    CASUÍSTIQUES NRE. HABITATGES

    Habitatge principal al 2009 i al 2011 1.610

    Habitatge secundari al 2009 i al 2011 406

    Habitatge buit al 2009 i al 2011 84

    Habitatge principal al 2009 i que actualment és segona residència 185

    Habitatge principal al 2011 i que al 2009 era segona residència 170

    Habitatge nou al 2011 que no existia al 2009 1891

    Habitatge existent al 2009 que no apareix al 2011 402

    Habitatge buit al 2009 i que al 2011 ha passat a segona residència 64

    Habitatge buit al 2011i que al 2009 era segona residència 69

    Habitatge buit al 2009 i que al 2011 ha passat a primera residència 40

    Habitatge buit al 2011 i que al 2009 era primera residència 69

    Font: “Estudi del parc d’habitatge dels municipis que formen part del Consorci del Moianès” (2010) i actualització del

    mateix

    1 Dels quals 117 són habitatge principal, 52 segona residencia i 20 habitatge buit. 2 Dels quals 9 eren habitatge principal, 1 segona residencia i 30 habitatge buit.

  • 16

    2.2.2 CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DEL PARC D’HABITATGE

    2.2.2.1 TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA

    La tipologia edificatòria predominant al Moianès correspon a edificis amb un sol habitatge, ja que

    pràcticament dos terços del parc d‟edificis són individuals o familiars (d‟un sol habitatge).

    Aquesta situació és molt diferent a la del Bages, Osona i el Vallès Oriental, amb un major

    predomini d‟edificis plurifamiliars.

    Taula 2.3 Tipologia edificatòria segons nombre d’habitatges per edifici

    MUNICIPI 1 HABITATGE 2 HABITATGES 3 O MÉS HABITATGES

    TOTAL NRE. % NRE. % NRE. %

    Calders 227 78,82% 27 9,38% 34 11,81% 288

    Castellcir 115 79,86% 9 6,25% 20 13,89% 144

    Castellterçol 444 60,33% 122 16,58% 170 23,10% 736

    Collsuspina 69 73,40% 17 18,09% 8 8,51% 94

    Estany, l' 109 73,65% 23 15,54% 16 10,81% 148

    Granera 32 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 32

    Moià 868 56,58% 183 11,93% 483 31,49% 1.534

    Monistrol de Calders 139 65,57% 47 22,17% 26 12,26% 212

    Sant Quirze Safaja 143 91,67% 5 3,21% 8 5,13% 156

    Santa Maria d'Oló 234 71,12% 29 8,81% 66 20,06% 329

    Moianès 2.380 64,80% 462 12,58% 831 22,62% 3.673

    Bages 18.911 33,71% 5.925 10,56% 31.262 55,73% 56.098

    Osona 21.305 48,21% 5.206 11,78% 17.683 40,01% 44.194

    Vallès Oriental 39.796 35,87% 8.051 7,26% 63.085 56,87% 110.932

    Font: Cens d’habitatge de 2001

    Per municipis, a Granera el 100* dels edificis disposen d‟un sol habitatge, mentre que a l‟altre

    extrem hi trobem Moià, on el 56,6% dels edificis compten amb un sol habitatge.

    En analitzar la tipologia d‟edificació segons nombre de plantes cal destacar un important

    predomini d‟edificis d‟una (41,86*) o dues plantes (45,81%). Aquesta situació està totalment

    relacionada amb el nombre d‟habitatges per edifici, tal com s‟observa en la taula 2.2. Tots els

    edificis de més de 4 plantes es concentren a Moià, tret d‟una excepció a Santa Maria d‟Oló+

    Taula 2.4 Edificis del Moianès segons el nombre de plantes

    NRE. DE PLANTRES

    1 2 3 4 5 6 >6 TOTAL

    NRE. HABITATGES 2.057 2.251 515 76 13 2 0 4.914

    % 41,86 45,81 10,48 1,55 0,26 0,04 0,0 100,0

    Font: Cens d’habitatge de 2001

  • 17

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    2.2.2.2 DIMENSIÓ

    La dimensió dels habitatges es calcula a partir de la superfície útil, la qual correspon a la

    mesurada a dins dels murs exteriors de l'habitatge, i no comprèn els soterranis i les golfes no

    habitables. S'inclou dins d'aquesta superfície el 50% de la superfície de la terrassa si aquesta

    està coberta i no tancada, i el 100% si es troba tancada.

    Segons els resultats del Cens d‟habitatges de 2001, més de la meitat dels habitatges del

    Moianès tenen una superfície superior a 100m2. Per contra, només el 10% dels habitatges tenen

    una superfície inferior a 70m2. En el conjunt de Catalunya aquest valor ascendeix fins a 18,4%

    mentre que la proporció d‟habitatges amb una superfície superior a 100m2 ronda el 32%.

    La superfície mitjana dels habitatges del Moianès és de 113,6m2, essent aquest un valor

    clarament superior a la mitjana del Bages (98,5m2), Osona (104,7m2) i Vallès Oriental (98,7m2).

    Per municipis els valors més elevats corresponen a Sant Quirze Safaja (125m2), Collsuspina

    (127m2) i Granera (146m2), mentre que els inferiors els trobem a l‟Estany (108m2) i a Moià

    (105m2).

    S‟observen diferències notables segons l‟àmbit i el municipi+ En general, els municipis amb una

    població inferior registren un major percentatge d‟habitatges de grans dimensions (més de

    130m2). És el cas de Granera (més de la meitat dels habitatges superen aquestes dimensions), i

    en menor mesura de Collsuspina i Sant Quirze Safaja (amb més d‟un 30% dels habitatges).

    Taula 2.5 Distribució dels habitatges principals segons superfície útil

    MUNICIPI FINS A 49 M2 DE 50 A 69 M2 DE 70 A 99 M2 DE 100 A 129 M2 MES DE 130 M2

    TOTAL NRE. % NRE. % NRE. % NRE. % NRE. %

    Calders 5 1,74 34 11,81 108 37,50 75 26,04 66 22,92 288

    Castellcir 3 2,08 11 7,64 43 29,86 47 32,64 40 27,78 144

    Castellterçol 3 0,41 43 5,84 306 41,58 172 23,37 212 28,80 736

    Collsuspina 2 2,13 6 6,38 20 21,28 32 34,04 34 36,17 94

    Estany, L' 4 2,70 17 11,49 60 40,54 44 29,73 23 15,54 148

    Granera 1 3,13 4 12,50 6 18,75 4 12,50 17 53,13 32

    Monistrol de Calders 3 1,42 15 7,08 77 36,32 71 33,49 46 21,70 212

    Moià 31 2,02 146 9,52 653 42,57 397 25,88 307 20,01 1.534

    Sant Quirze Safaja 5 3,21 18 11,54 40 25,64 43 27,56 50 32,05 156

    Santa Maria d'Oló 3 0,91 19 5,78 117 35,56 125 37,99 65 19,76 329

    Moianès 60 1,63 313 8,52 1.430 38,93 1.010 27,50 860 23,41 3.673

    Bages 975 1,74 6.603 11,77 29.658 52,87 12.374 22,06 6.488 11,57 56.098

    Osona 572 1,29 3.920 8,87 21.270 48,13 11.622 26,30 6.810 15,41 44.194

    Vallès Oriental 1.580 1,42 18.804 16,95 55.045 49,62 19.319 17,42 16.184 14,59 110.932

    Font: Cens d’habitatge de 2001

  • 18

    2.2.2.3 ANTIGUITAT

    El cens d‟habitatges de 2001 detalla l‟any aproximat de construcció o última reforma

    substancial de l'immoble. Es considera que una reforma és substancial quan les modificacions

    introduïdes són de tal naturalesa que pràcticament s'ha fet un edifici nou.

    El parc d‟habitatges del Moianès es caracteritza per ser força antic. Així un 27% del parc

    d‟habitatges té més de 50 anys, mentre que a nivell provincial aquest valor és del 23,6%. Fins

    aquell moment, la principal dècada de construcció de nous habitatges corresponia al període

    entre 1971 i 1980.

    Figura 2.2 Habitatges principals segons any de construcció dels edificis (2001)

    Font: Cens d’habitatge de 2001

    En analitzar la distribució territorial es detecten diferencies en l‟antiguitat del parc d‟habitatges+

    Per una banda, Castellterçol i Monistrol de Calders són els municipis que compten amb un parc

    d‟habitatges més nou (més del 70* del parc té menys de 30 anys), mentre que a l‟altre extrem

    hi trobem els municipis de Collsuspina, Granera i Santa Maria d‟Oló amb més del 35% del parc es

    va construir abans de 1900.

    0

    200

    400

    600

    800

    1000

    1200

    ab

    an

    s d

    e 1

    90

    0

    de

    19

    00

    a 1

    92

    0

    de

    19

    21

    a 1

    94

    0

    de

    19

    41

    a 1

    95

    0

    De

    19

    51

    a 1

    96

    0

    De

    19

    61

    a 1

    97

    0

    De

    19

    71

    a 1

    98

    0

    De

    19

    81

    a 1

    99

    0

    De

    19

    91

    a 2

    00

    1

  • 19

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    Taula 2.6 Distribució dels habitatges principals segons any de construcció

    EN NOMBRE D’HABITATGES

    MUNICIPI

    AB

    AN

    S D

    E

    19

    00

    DE

    19

    00

    A 1

    92

    0

    DE

    19

    21

    A 1

    94

    0

    DE

    19

    41

    A 1

    95

    0

    DE

    19

    51

    A 1

    96

    0

    DE

    19

    61

    A 1

    97

    0

    DE

    19

    71

    A 1

    98

    0

    DE

    19

    81

    A 1

    99

    0

    DE

    19

    91

    A 2

    00

    1

    TOTA

    L

    Calders 137 5 4 5 5 42 140 78 38 454

    Castellcir 35 0 0 2 4 15 32 47 49 184

    Castellterçol 13 17 18 13 55 113 159 301 51 740

    Collsuspina 56 7 15 4 6 11 26 6 18 149

    Estany, l' 69 0 3 4 10 39 45 44 29 243

    Granera 16 6 1 3 3 4 4 1 3 41

    Moià 246 108 70 80 109 142 324 308 426 1.813

    Monistrol de Calders 0 2 1 3 24 38 118 55 33 274

    Sant Quirze Safaja 36 5 10 7 25 35 63 26 49 256

    Santa Maria d'Oló 175 7 27 19 16 17 76 19 62 418

    Moianès 783 157 149 140 257 456 987 885 758 4.572

    EN PERCENTATGE

    MUNICIPI

    AB

    AN

    S D

    E

    19

    00

    DE

    19

    00

    A 1

    92

    0

    DE

    19

    21

    A 1

    94

    0

    DE

    19

    41

    A 1

    95

    0

    DE

    19

    51

    A 1

    96

    0

    DE

    19

    61

    A 1

    97

    0

    DE

    19

    71

    A 1

    98

    0

    DE

    19

    81

    A 1

    99

    0

    DE

    19

    91

    A 2

    00

    1

    TOTA

    L

    Calders 30,2 1,1 0,9 1,1 1,1 9,3 30,8 17,2 8,4 100,0

    Castellcir 19,0 0,0 0,0 1,1 2,2 8,2 17,4 25,5 26,6 100,0

    Castellterçol 1,8 2,3 2,4 1,8 7,4 15,3 21,5 40,7 6,9 100,0

    Collsuspina 37,6 4,7 10,1 2,7 4,0 7,4 17,4 4,0 12,1 100,0

    Estany, l' 28,4 0,0 1,2 1,6 4,1 16,0 18,5 18,1 11,9 100,0

    Granera 39,0 14,6 2,4 7,3 7,3 9,8 9,8 2,4 7,3 100,0

    Moià 13,6 6,0 3,9 4,4 6,0 7,8 17,9 17,0 23,5 100,0

    Monistrol de Calders 0,0 0,7 0,4 1,1 8,8 13,9 43,1 20,1 12,0 100,0

    Sant Quirze Safaja 14,1 2,0 3,9 2,7 9,8 13,7 24,6 10,2 19,1 100,0

    Santa Maria d'Oló 41,9 1,7 6,5 4,5 3,8 4,1 18,2 4,5 14,8 100,0

    Moianès 17,1 3,4 3,3 3,1 5,6 10,0 21,6 19,4 16,6 100,0

    Font: Cens d’habitatges de 2001

    Durant els últims 10 anys al Moianès s‟hi ha construït 1.500 habitatges. Durant aquets període

    el ritme de construcció ha estat desigual, experimentant un creixement progressiu fins a 2006 i

    regressiu a partir d‟aquest any, propi de la crisi econòmica del moment. És precisament durant el

    2006 quan s‟assoleix el màxim d‟edificis de nova construcció del període, que correspon al 16,4%

    del total d‟edificis construïts en aquesta dècada+

  • 20

    Figura 2.3 Habitatges principals construïts en el període 2001-2010

    Font: Idescat

    Durant els darrers 9 anys l‟activitat constructiva als municipis del Moianès ha seguit un ritme

    similar al de les comarques veïnes+ Així entre 2002 i 2010 s‟han acabat 1.424 habitatges, que

    representa un 23,3* del parc d‟habitatges existent a l‟any 2001+ No obstant això la intensitat

    constructiva ha mostrat un comportament molt diferent entre els diferents municipis, ja que:

    • Municipis amb una activitat constructiva alta (habitatges construïts>25% parc

    d‟habitatge de l‟any 2001): Castellcir, Moià i Sant Quirze Safaja+

    • Municipis amb una activitat constructiva mitjana (habitatges construïts entre un 10 i

    25* parc d‟habitatge de l‟any 2001): Calders, Castellterçol, Collsuspina, L‟Estany i

    Monistrol de Calders.

    • Municipis amb una activitat constructiva baixa (habitatges construïts inferior al 10%

    parc d‟habitatge de l‟any 2001): Granera i Santa Maria d‟Oló+

    0

    50

    100

    150

    200

    250

    300

    2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

    Nre

    . ha

    bit

    atg

    es

    aca

    ba

    ts

  • 21

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    Taula 2.7 Habitatges construïts durant el període 2002-2010

    MUNICIPI PARC D’HABITATGE

    2001

    HABITATGES

    ACABATS 2002-

    2010

    %HABITATGE

    NOU/PARC

    HABITATGE

    Calders 521 53 10,17

    Castellcir 213 92 43,19

    Castellterçol 1.057 249 23,56

    Collsuspina 187 38 20,32

    Estany, l' 295 32 10,85

    Granera 41 2 4,88

    Moià 2.673 768 28,73

    Monistrol de Calders 329 61 18,54

    Sant Quirze Safaja 269 86 31,97

    Santa Maria d'Oló 527 43 8,16

    Moianès 6.112 1.424 23,30

    Bages 75.457 17.937 23,77

    Osona 59.068 14.216 24,07

    Vallès Oriental 143.926 30.627 21,28

    Font: Idescat

    Considerant que aproximadament 1 de cada 4 nous habitatges s‟ha destinat a substituir el parc

    d‟habitatge existent el nombre d‟habitatge amb més de 50 anys (edat teòrica de vida útil d‟una

    edificació) se situaria entre els 1.100 i 1.150 habitatges. Per municipis Granera, Santa Maria

    d‟Oló i Collsuspina presenta percentatges molt elevats d‟habitatges de més de 50 anys+

    Taula 2.8 Estimació dels habitatges amb més de 50 anys.

    MUNICIPI HABITATGES

    2010

    ESTIMACIÓ

    HABITATGES >50

    ANYS

    % HABITATGES

    >50 ANYS

    Calders 574 143 24,9

    Castellcir 305 18 5,9

    Castellterçol 1.306 54 4,1

    Collsuspina 225 79 35,1

    Estany, l' 327 78 23,9

    Granera 43 29 67,4

    Moià 3.441 421 12,2

    Monistrol de Calders 390 15 3,8

    Sant Quirze Safaja 355 62 17,5

    Santa Maria d'Oló 570 233 40,9

    Moianès 7.536 1.130 15,0

    Font: Pròpia a partir de l’Idescat

  • 22

    2.2.2.4 ESTAT DE CONSERVACIÓ

    Segons les dades del cens d‟habitatge de 2001 l‟estat de conservació dels edificis del Moianès

    és majoritàriament bo ja que prop del 90% dels habitatges corresponen a aquest grup. Aquest

    percentatge és similar a la mitjana de la província (90,06%). No obstant això, per municipis

    s‟observen les següents diferències:

    • A Castellcir, l‟Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d‟Oló el

    percentatge d‟habitatges en bon estat és elevat (superior al 90*).

    • A Calders i Sant Quirze Safaja el percentatge d‟habitatge en bon estat o amb alguna

    deficiència supera àmpliament el 90%.

    • A Castellterçol i Collsuspina més del 5% dels habitatges es troben en estat ruïnós o

    dolent.

    Taula 2.9 Estat de conservació dels edificis. 2001

    MUNICIPI RUÏNÓS DOLENT DEFICIENT BO

    TOTAL NRE. % NRE. % NRE. % NRE. %

    Calders 3 0,66 9 1,98 118 25,99 324 71,37 454

    Castellcir 2 1,09 1 0,54 7 3,80 174 94,57 184

    Castellterçol 4 0,54 43 5,81 137 18,51 556 75,14 740

    Collsuspina 5 3,36 6 4,03 13 8,72 125 83,89 149

    Estany, l' 2 0,82 3 1,23 17 7,00 221 90,95 243

    Granera 0 0,00 1 2,44 2 4,88 38 92,68 41

    Moià 3 0,17 6 0,33 23 1,27 1.781 98,23 1.813

    Monistrol de Calders 2 0,73 1 0,36 4 1,46 267 97,45 274

    Sant Quirze Safaja 1 0,39 9 3,52 17 6,64 229 89,45 256

    Santa Maria d'Oló 3 0,72 4 0,96 31 7,42 380 90,91 418

    Moianès 25 0,55 83 1,82 369 8,07 4.095 89,57 4.572

    Font: Cens d’habitatge de 2001

  • 23

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    2.2.2.5 INSTAL·LACIONS

    En analitzar les instal·lacions que disposen els habitatges, segons el cens d‟habitatges de 2001,

    es detecten alguns dèficits en les infraestructures de serveis del habitatges, si bé durant els

    darrers 10 anys la situació pot haver millorat substancialment.

    El 98,7% dels habitatges familiars disposen d‟aigua corrent, dels quals el 95* compten amb un

    servei d‟abastament públic i el 5% restant amb un sistema privat (destaca el municipi de Granera

    on el 66* del subministrament d‟aigua corrent és privat). Per contra, no disposar d‟aquest servei

    és molt poc habitual.

    El 57,7% dels habitatges del Moianès disposen d‟aigua calenta central, una proporció molt

    similar al de les comarques pertanyents. Aquest paràmetre presenta situacions molt diferents

    en funció de cadascun dels municipis.

    Per altra banda, el 89% dels habitatges disposava de clavegueram i el 9% un altre sistema

    d‟evacuació, mentre que només el 2% dels habitatges no disposa de cap sistema d‟evacuació+

    Aquesta proporció és molt similar a la de la resta d‟àmbits comarcals analitzats+

    Taula 2.10 Classificació dels edificis destinats a habitatges familiars segons instal·lacions d’aigua

    MUNICIPI

    AIGUA CORRENT D'UN

    ABASTAMENT

    AIGUA CALENTA

    CENTRAL EVACUACIÓ D'AIGÜES RESIDUALS

    PÚBLIC PRIVAT NO EN TÉ SÍ NO CLAVEGUERA ALTRA NO EN TÉ

    Calders 423 24 7 5 449 414 33 7

    Castellcir 167 14 3 167 17 136 45 3

    Castellterçol 686 39 14 169 570 679 48 12

    Collsuspina 141 2 6 114 35 119 29 1

    Estany, L‟ 240 0 2 13 229 230 12 0

    Granera 4 27 10 20 21 7 18 16

    Moià 1.760 43 5 1.355 453 1.663 102 43

    Monistrol de Calders 269 2 3 224 50 261 3 10

    Sant Quirze Safaja 219 29 7 185 70 193 57 5

    Santa Maria d‟Oló 363 51 4 383 35 353 62 3

    Moianès 4.272 231 61 2.635 1.929 4.055 409 100

    Bages 34.449 478 231 16.981 18.177 31.975 2.529 654

    Osona 32.842 1.465 258 20.003 14.562 31.395 2.635 535

    Vallès Oriental 64.435 3.087 302 39.409 28.415 64.712 2.341 771

    Font: Cens d’habitatge de 2001

    Pel que fa a la presència de gas, segons dades de 2001, únicament el 2% dels habitatges en

    disposen. Tot i això, aquesta xifra ha variat a favor dels habitatges amb gas, degut a l‟arribada de

    la xarxa de gas natural a Castellterçol i Moià a l‟any 2008-2009.

  • 24

    Taula 2.11 Classificació dels edificis destinats a habitatges familiars segons instal·lacions de gas

    MUNICIPI

    GAS

    SÍ NO EN TÉ

    NRE. % NRE. %

    Calders 1 0,22% 453 99,78%

    Castellcir 2 1,09% 182 98,91%

    Castellterçol 5 0,68% 734 99,32%

    Collsuspina 1 0,67% 148 99,33%

    Estany, l' 1 0,41% 241 99,59%

    Granera 0 0,00% 41 100,00%

    Moià 47 2,60% 1.761 97,40%

    Monistrol de Calders 11 4,01% 263 95,99%

    Sant Quirze Safaja 9 3,53% 246 96,47%

    Santa Maria d'Oló 13 3,11% 405 96,89%

    Moianès 90 1,97% 4.474 98,03%

    Bages 14.356 40,83% 20.802 59,17%

    Osona 10.295 29,78% 24.270 70,22%

    Vallès Oriental 24.330 35,87% 43.494 64,13%

    Font: Cens d’habitatge de 2001

    Quant a la presència d‟instal,lacions de calefacció més del 95% dels habitatges del Moianès en

    disposen+ Per contra, cal destacar una important manca d‟instal,lacions de refrigeració (aire

    condicionat) ja que pràcticament el 97% dels habitatges no en disposen.

    Taula 2.12 Habitatges principals del Moianès segons instal·lacions de calefacció i refrigeració

    INSTAL·LACIONS NRE.

    HABITATGES %

    Amb Calefacció 3.492 95,07%

    Calefacció Comunitària 306 8,33%

    Calefacció Individual 2.504 68,17%

    Calefacció Mòbils / Fixos 682 18,57%

    Sense Calefacció 181 4,93%

    Amb Refrigeració 120 3,27%

    Sense Refrigeració 3.553 96,73%

    Font: Cens d’habitatge de 2001

  • 25

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    2.2.2.6 ACCESSIBILITAT

    Per analitzar l‟accessibilitat a l‟habitatge es valora l‟existència d‟ascensor en funció del nombre

    de plantes que disposa l‟edifici+ Per fer-ho només es disposa de les dades del cens d‟habitatge

    de 2001 i per tant pot ser que els habitatges construïts amb posterioritat a aquesta data

    comptin amb millors condicions d‟accessibilitat+

    D‟entrada, cal tenir en compte que la tipologia edificatòria predominant al Moianès és l‟habitatge

    unifamiliar i la necessitat d‟ascensor recau principalment en edificis plurifamiliars+ Així mateix,

    destaca una elevada proporció d‟habitatges d‟una sola planta on no és necessari disposar

    d‟ascensor (equival al 40% dels habitatges del Moianès). A banda d‟això, però, a l‟any 2001,

    només 45 edificis del Moianès disposaven d‟ascensor, els quals:

    El 0,4% dels edificis amb 2 plantes disposaven d‟ascensor.

    El 3,5% dels edificis amb 3 plantes disposaven d‟ascensor.

    El 22,5* dels edificis amb més de 3 plantes disposaven d‟ascensor+

    Taula 2.13 Disponibilitat d’ascensor en els habitatges segons nombre de plantes

    MUNICIPI 2 PLANTES 3 PLANTES MÉS DE 3 PLANTES

    AMB ASC. SENSE ASC. AMB ASC. SENSE ASC. AMB ASC. SENSE ASC.

    Calders 0 23 0 6 0 2

    Castellcir 0 111 1 9 0 1

    Castellterçol 2 369 3 72 3 14

    Collsuspina 0 80 0 7 0 0

    Estany, L' 0 93 0 115 0 3

    Granera 0 19 0 5 0 0

    Moià 4 1.005 12 165 15 42

    Monistrol de Calders 2 115 0 23 0 1

    Sant Quirze Safaja 0 89 1 27 0 0

    Santa Maria d'Oló 0 261 0 35 2 6

    Moianès 8 2.165 17 464 20 69

    Bages 79 12.754 191 4.015 1.123 2.556

    Osona 494 16.769 159 6.039 661 1.540

    Vallès Oriental 319 28.037 548 6.736 2.007 2.387

    Font: Cens d’habitatge de 2001

    Cal destacar una baix percentatge de disponibilitat d‟ascensor en els edificis de més de 3

    plantes, tal i com mostra la taula següent.

  • 26

    Taula 2.14 Proporció de la presència d’ascensor en els habitatges segons nombre de plantes

    MUNICIPI 2 PLANTES 3 PLANTES MÉS DE 3 PLANTES TOTAL

    AMB ASC. SENSE ASC. AMB ASC. SENSE ASC. AMB ASC. SENSE ASC. AMB ASC. SENSE ASC.

    Moianès 0,37% 99,63% 3,53% 96,47% 22,47% 77,53% 1,64% 98,36%

    Bages 0,62% 99,38% 4,54% 95,46% 30,52% 69,48% 6,72% 93,28%

    Osona 2,86% 97,14% 2,57% 97,43% 30,03% 69,97% 5,12% 94,88%

    V. Oriental 1,12% 98,88% 7,52% 92,48% 45,68% 54,32% 7,18% 92,82%

    Font: Cens d’habitatge de 2001

    En analitzar l‟accessibilitat a dins de l‟habitatge cal tenir en compte la població que compta amb

    problemes motrius. Segons dades de 2010 al Moianès 585 persones patien alguna disminució.

    D‟aquestes, 204 persones tenien problemes motrius i per tant necessiten disposar d‟un

    habitatge accessible i que en cas de tenir més d‟una planta disposi d‟ascensor+

    Taula 2.15 Persones amb disminució (2010)

    MUNICIPI PERSONES AMB

    DISMINUCIÓ

    PERSONES AMB

    DISMINUCIÓ MOTÒRICA

    Calders 56 26

    Castellcir 31 9

    Castellterçol 88 35

    Collsuspina 14 5

    Estany, L' 19 8

    Granera 5 1

    Moià 248 81

    Monistrol de Calders 41 10

    Sant Quirze Safaja 13 2

    Santa Maria d'Oló 70 27

    Moianès 585 204

    Font: Idescat

    No obstant això, es desconeix en quin tipus de llar viuen aquestes persones amb disminució

    però l‟elevat percentatge de llars sense ascensor fa pensar que en alguns casos es produeixen

    problemes d‟accessibilitat a l‟habitatge.

  • 27

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    2.2.2.7 CONCLUSIONS

    Aproximadament 1 de cada 10 habitatges del Moianès està buit i 1 de cada 4 és segona

    residència.

    La tipologia edificatòria predominant al Moianès correspon a edificis amb un sol

    habitatge (64,8%) és a dir habitatge unifamiliar, una proporció molt superior al conjunt

    d‟àmbits comarcals on es troba el Moianès+

    La superfície mitjana dels habitatges és de gairebé 114 m2, valor entre un 8 i un 15%

    superior a les mitjanes de les comarques a les quals actualment pertanyen els municipis

    del Moianès.

    El parc d‟habitatges del Moianès es caracteritza per ser lleugerament més antic que al de

    les comarques de l‟entorn. S‟estima que aproximadament el 15* del parc d‟habitatges té

    més de 50 anys.

    Únicament el 2,37% dels habitatges del Moianès presenten un estat ruïnós (0,55%) o

    dolent (1,82%).

    Escassa presència d‟ascensors, ja que únicament l‟1,6* del total d‟habitatges de més

    d‟una planta disposa d‟ascensor+

  • 28

    2.2.3 CARACTERÍSTIQUES DE TINENÇA I DETECCIÓ DE SITUACIONS D’UTILITZACIÓ ANÒMALA

    2.2.3.1 RÈGIM DE TINENÇA

    Segons el cens d‟habitatges de 2001, la majoria d'habitatges principals del Moianès són de

    propietat (2.718 habitatges o el 74%), dels quals 1.629 (44% del total) són de compra ja pagada i

    691 (19% del total) disposen de pagaments pendents.

    Figura 2.4 Habitatges principals segons règim de tinença (2001)

    Font: Cens d’habitatge de 2001

    Per municipis del Moianès no s‟observen diferències remarcables ja que en tots els casos

    predominen els habitatges de propietat+ En aquest sentit, cal destacar l‟elevada proporció

    d‟habitatges de propietat de Santa Maria d‟Oló que correspon al 84* del total d‟habitatges+ Per

    contra, a Granera i Sant Quirze de Safaja el percentatge d‟habitatges de propietat suposa menys

    del 70% (el 65,6% i el 69,9% respectivament).

    També resulta destacable que el 66% dels habitatges de Castellterçol són de propietat amb

    compra pagada, mentre que a Moià aquest percentatge és només del 35%.

    44%

    19%

    11%

    17%

    3% 6%

    De propietat per compra pagada

    De propietat per compra amb pagaments pendents

    De propietat per herència o donació

    De lloguer

    Cedida gratis o a baix preu

    Altra forma

  • 29

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    Taula 2.16 Distribució dels habitatges principals segons règim de tinença

    EN NOMBRE D ‘HABITATGES

    MUNICIPI

    DE PROPIETAT

    DE

    LLOGUER

    CEDIDA

    GRATIS O A

    BAIX PREU

    ALTRA

    FORMA TOTAL COMPRA

    PAGADA

    COMPRA

    AMB

    PAGAMENTS

    PENDENTS

    HERÈNCIA

    O

    DONACIÓ

    Calders 117 70 29 47 9 16 288

    Castellcir 62 27 18 19 5 13 144

    Castellterçol 487 65 15 121 9 39 736

    Collsuspina 38 18 11 20 4 3 94

    Estany, l' 68 14 32 18 7 9 148

    Granera 15 4 2 2 4 5 32

    Moià 540 367 176 334 35 82 1.534

    Monistrol de Calders 87 35 35 18 18 19 212

    Sant Quirze Safaja 54 45 10 21 11 15 156

    Santa Maria d'Oló 161 46 70 20 6 26 329

    Moianès 1.629 691 398 620 108 227 3.673

    Bages 25.212 14.200 3.437 10.437 940 1.872 56.098

    Osona 20.647 10.386 2.969 7.435 1.184 1.573 44.194

    Vallès Oriental 47.306 40.784 4.798 13.095 1.662 3.287 110.932

    EN PERCENTATGE

    MUNICIPI

    DE PROPIETAT

    DE

    LLOGUER

    CEDIDA

    GRATIS O A

    BAIX PREU

    ALTRA

    FORMA TOTAL COMPRA

    PAGADA

    COMPRA

    AMB

    PAGAMENTS

    PENDENTS

    HERÈNCIA

    O

    DONACIÓ

    Calders 40,6 24,3 10,1 16,3 3,1 5,6 100,0

    Castellcir 43,1 18,8 12,5 13,2 3,5 9,0 100,0

    Castellterçol 66,2 8,8 2,0 16,4 1,2 5,3 100,0

    Collsuspina 40,4 19,1 11,7 21,3 4,3 3,2 100,0

    Estany, l' 45,9 9,5 21,6 12,2 4,7 6,1 100,0

    Granera 46,9 12,5 6,3 6,3 12,5 15,6 100,0

    Moià 35,2 23,9 11,5 21,8 2,3 5,3 100,0

    Monistrol de Calders 41,0 16,5 16,5 8,5 8,5 9,0 100,0

    Sant Quirze Safaja 34,6 28,8 6,4 13,5 7,1 9,6 100,0

    Santa Maria d'Oló 48,9 14,0 21,3 6,1 1,8 7,9 100,0

    Moianès 44,4 18,8 10,8 16,9 2,9 6,2 100,0

    Bages 44,9 25,3 6,1 18,6 1,7 3,3 100,0

    Osona 46,7 23,5 6,7 16,8 2,7 3,6 100,0

    Vallès Oriental 42,6 36,8 4,3 11,8 1,5 3,0 100,0

    Font: Cens d’habitatge de 2001

    Pel que fa als habitatges de lloguer es detecten notables variacions. Aquesta modalitat de

    tinença és poc habitual a Santa Maria d‟Oló (6,08*), Granera (6,25*) i Monistrol de Calders

    (8,49%). Per contra, a Moià i Collsuspina els habitatges de lloguer representen més del 20%.

  • 30

    2.2.3.2 HABITATGES BUITS

    Per conèixer els habitatges buits es disposa dels resultats del cens d‟habitatges de 2001 i dels

    resultats de l‟“Estudi del parc d‟habitatge dels municipis que formen part del Consorci del

    Moianès” (2010) i l‟actualització d‟aquest estudi realitzada en el marc del present treball.

    Segons l‟Estudi del parc d‟habitatge dels municipis del Moianès la proporció d‟habitatges

    vacances s‟ha reduït durant el període 2001-2010, passant del 12,9% respecte el total

    d‟habitatges al 9,3*+ Tot i això, l‟anàlisi detallat per municipis mostra un comportament molt

    diferent, amb alguns municipis on aquest percentatge ha augmentat notablement (Collsuspina,

    Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i l‟Estany) i en d‟altres que ha disminuït (Granera,

    Castellterçol i Moià).

    Taula 2.17 Habitatge buit dels municipis del Moianès

    MUNICIPI 2001 2009 2011

    NRE. % NRE. % NRE. %

    Calders 30 5,8 45 7,9

    Castellcir 26 12,2 19 5,2

    Castellterçol 320 30,3 138 8,7

    Collsuspina 1 0,5 22 12,5

    L‟Estany 29 9,8 66 17,8

    Moià 264 9,9 219 7,9 242 8,4

    Monistrol de Calders 15 4,6 77 14,7

    Sant Quirze Safaja 0 0,0 44 9,8

    Santa Maria d‟Oló 92 17,5 56 11,7

    Granera 9 22,0 2 2,5

    Total 786 12,9 688 9,3

    Font: Cens d’habitatge de 2001 i “Estudi del parc d’habitatge dels municipis del Moianès” (2010)

  • 31

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    2.2.3.3 OCUPACIÓ I SOBREOCUPACIÓ

    Segons els resultats del cens d‟habitatges de 2001, el 47,4% de les llars del Moianès estan

    ocupades per una o dues persones+ D‟altra banda, la proporció d‟habitatges amb més de 4

    ocupants és molt reduïda i representa únicament el 10% de les llars existents.

    Taula 2.18 Dimensió de la llar segons nombre de persones residents

    MUNICIPI 1 2 3 4 5 >5 TOTAL

    Calders 62 70 70 61 19 6 288

    Castellcir 29 39 27 32 13 4 144

    Castellterçol 174 205 148 140 47 22 736

    Collsuspina 19 21 20 24 9 1 94

    Estany, l' 42 37 33 24 6 6 148

    Granera 15 6 6 4 0 1 32

    Moià 316 393 346 342 88 49 1.534

    Monistrol de Calders 37 56 42 54 18 5 212

    Sant Quirze Safaja 55 30 25 24 15 7 156

    Santa Maria d'Oló 64 70 76 70 22 27 329

    Moianès 813 927 793 775 237 128 3.673

    Font: Cens d’habitatge de 2001

    A l‟any 2001, la dimensió mitjana de les llars del Moianès era de 2,7 persones/habitatge, valor

    similar a la ocupació mitjana del Bages (2,74) i inferior a del Vallès Oriental (2,88) i Osona (2,9).

    Segons els municipis, s‟observen diferències rellevants, amb valors superiors a 3 ocupants/llar a

    Santa Maria d‟Oló i Collsuspina, i d‟altres inferiors a 2,5 (Calders, l‟Estany i Monistrol de Calders)+

    L‟evolució de la dimensió mitjana de llar entre 1991 i 2001 mostra un decreixement del nombre

    de persones per llar, passant de més de 3 persones a una mitjana de 2,7 ocupants. En l‟estudi

    d‟habitatge del Moianès de 2010, el valor obtingut mostra –com a mínim la estabilització

    d‟aquest decreixement, si bé la metodologia emprada és molt diferent a la d‟un cens (vegeu la

    taula següent).

  • 32

    Taula 2.19 Dimensió mitjana de les llars (1991 – 2009)

    MUNICIPI DIMENSIÓ MITJANA

    1991 1996 2001 2009 2011

    Calders 3,1 2,9 2,74 2,38 -

    Castellcir 3,6 3,1 2,82 2,64 -

    Castellterçol 3,1 2,9 2,69 2,66 -

    Collsuspina 3,3 2,9 2,85 3,22 -

    Estany, l' 3,3 2,9 2,57 2,31 -

    Granera 2,9 2,8 2,09 2,66 -

    Moià 3,2 3,0 2,78 2,99 3,01

    Monistrol de Calders 3,3 3,0 2,89 2,31 -

    Sant Quirze Safaja 3,3 3,0 2,6 2,40 -

    Santa Maria d'Oló 3,8 3,4 3,01 3,09 -

    Moianès 3,29 2,99 2,70 2,76 -

    Bages 3,10 2,90 2,74 - -

    Osona 3,20 3,00 2,90 - -

    Vallès Oriental 3,30 3,10 2,88 - -

    Font: Cens d’habitatge de 1991 – 2001, “Estudi del parc d’habitatge dels municipis del Moianès” (2010) i diversos

    Ajuntaments.

    Per calcular la sobreocupació d‟un habitatge s‟ha creuat les dades de nombre d‟ocupants de

    cada llar amb la superfície útil de l‟habitatge+ S‟ha considerat que un habitatge pot patir un

    problema de sobreocupació quan la ràtio de superfície útil per persona que hi resideix se situa

    per sota dels 15 m2. Segons aquest criteri s‟ha identificat gairebé un centenar d‟habitatges amb

    problemes de sobreocupació (en base a les dades de 2001).

    Taula 2.20 Habitatges amb sobreocupació. 2001

    MUNICIPI NRE. LLARS AMB

    SOBREOCUPACIÓ NRE. LLARS %

    Calders 8 288 2,78

    Castellcir 6 144 4,17

    Castellterçol 11 736 1,49

    Collsuspina 2 94 2,13

    Granera s.d s.d -

    Estany, l' 5 148 3,38

    Moià 45 1.534 2,93

    Monistrol de Calders 8 212 3,77

    Sant Quirze Safaja 5 156 3,21

    Santa Maria d'Oló 7 329 2,13

    Moianès 97 3.641 2,66

    Font: Cens d’habitatge de 1991 - 2001

  • 33

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    2.2.3.4 DADES SOCIOECONÒMIQUES

    Per conèixer l‟accés a l‟habitatge s‟ha utilitzat dues variables socioeconòmiques: la despesa de

    pagament per l‟habitatge i els ingressos per llar o família+

    • Despesa de pagament per l’habitatge

    Per disposar d‟una orientació de les despeses mensuals destinades al pagament de l‟habitatge

    cal veure els resultats de la darrera enquesta de condicions de vida i hàbits de la població

    (2006) de Catalunya+ Aquests resultats estan disponibles a l‟Institut d‟estadística de Catalunya

    però agrupats per grans àmbits territorials. Així doncs, aquesta variable no es pot analitzar en

    detall pel conjunt de municipis del Moianès sinó que cal fer referència a l‟àmbit Metropolità (on

    formen part els municipis de Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja) i al de Comarques

    Centrals (on formen part la resta del municipis). Cal tenir present que des de 2006 la situació

    econòmica pròpia del moment ha provocat notables variacions en la despesa de pagament per

    l‟habitatge i per tant no es tracta de valors actuals+

    En analitzar les despeses mensuals per pagament de l‟habitatge més de la meitat de la població

    no té cap tipus de despesa. Dels diferents intervals econòmics analitzats de despesa destaca el

    bloc d‟entre 300 i 600€ ja que aglutina entre el 15 i el 22* de la població. A nivell territorial cal

    diferenciar un cost menor de l‟habitatge a les Comarques Centrals respecte la mitjana de

    Catalunya i l‟àmbit metropolità+ El conjunt del Moianès es considera que segueix un

    comportament més similar a aquest àmbit que a la resta.

    En el cas dels habitatges de propietat la despesa mensual acostuma a ser superior al cost del

    lloguer+ Entre el 44 i el 46* dels habitatges de compra suposen un cost mensual d‟entre 300 i

    600€+ En aquest cas també s‟observa com les comarques centrals ofereixen preus més baixos

    que l‟àmbit Metropolità i el conjunt de Catalunya+

    Quan a la despesa generada pel lloguer cal destacar una notable diferència entre el

    comportament de les Comarques Centrals (el que s‟assimila millor a les característiques del

    Moianès) i la resta d‟àmbits analitzats+ En aquest sentit, la despesa corresponent a habitatge de

    lloguer és molt inferior en aquesta zona que en el conjunt de Catalunya o l‟àmbit Metropolità+

    Més de 3/4 parts del parc d‟habitatge de lloguer de les Comarques Centrals suposa una despesa

    mensual inferior a 300€ mentre que a l‟àmbit Metropolità només afecta a 1/3 part del total+

  • 34

    Taula 2.21 Despesa mensual a la llar per pagament de l'habitatge en milers de persones (2006)

    GLOBAL

    DESPESA MENSUAL ÀMBIT METROPOLITÀ COMARQUES CENTRALS CATALUNYA

    NRE. % NRE. % NRE. %

    Fins a 200 euros 204,36 4,94% 40,81 10,04% 327,45 5,41%

    De 201 a 300 euros 215,36 5,21% 32,79 8,07% 372,95 6,17%

    De 301 a 600 euros 920,22 22,25% 63,46 15,61% 1.271,75 21,02%

    De 601 a 900 euros 381,86 9,23% 19,14 4,71% 475,88 7,87%

    Més de 900 euros 103,48 2,50% .. 2,32% 133,3 2,20%

    No tenen despeses 2.157,95 52,18% 225,71 55,54% 3.236,27 53,50%

    No consta 152,45 3,69% 15,07 3,71% 231,81 3,83%

    Total 4.135,68 100,00% 406,41 100,00% 6.049,42 100,00%

    HABITATGE DE COMPRA

    Fins a 300 euros 209,98 15,85% 28,37 23,73% 349,56 18,18%

    De 301 a 600 euros 610,09 46,05% 53,34 44,61% 888,08 46,18%

    Més de 600 euros 398,93 30,11% 27,58 23,07% 516,85 26,88%

    No consta 105,94 8,00% .. 8,60% 168,41 8,76%

    Total 1.324,94 100,00% 119,57 100,00% 1.922,89 100,00%

    HABITATGE DE LLOGUER

    Fins a 300 euros 205,62 32,21% 44,35 77,25% 344,94 39,72%

    Més de 300 euros 393,65 61,66% .. 22,75%

    473,13 54,48%

    No consta 39,14 6,13% .. 50,39 5,80%

    Total 638,41 100,00% 57,41 100,00% 868,45 100,00%

    Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població

    • Ingressos per llar o família

    Pel que fa als ingressos disponibles per llar o família es disposa de les dades corresponents a

    l‟enquesta de condicions de vida i hàbits de la població (2006) per grans àmbits territorials+ En

    concret es coneix la distribució de població per àmbits en funció del nivell d'ingressos nets

    anuals de tots els membres de la llar.

    Per fer-ho únicament es disposa de dades del conjunt de les Comarques Centrals o de l‟àmbit

    Metropolità. El nombre de famílies amb ingressos inferiors als 18+000€/any es situen entre el

    24,6 i el 27* a l‟àmbit Metropolità i a les Comarques Centrals respectivament+ Pel que fa a l‟accés

    al lloguer entre el 18 i el 19,7* de les famílies disposen d‟ingressos inferiors a 15+000€/any,

    (vegeu la taula següent).

  • 35

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    Taula 2.22 Nivell d'ingressos nets anuals de tots els membres de la llar en milers de persones (2006)

    INGRESSOS ANUALS ÀMBIT METROPOLITÀ COMARQUES CENTRALS CATALUNYA

    NRE. % NRE. % NRE. %

    Menys de 6.000€ 85,48 2,07% .. 1,89% 123,91 2,05%

    De 6.001 a 9.000€ 181,42 4,39% 17,89 4,40% 270,37 4,47%

    De 9.001 a 12+000€ 209,86 5,07% 18,92 4,66% 329,72 5,45%

    De 12.001 a 15.000€ 270,37 6,54% 35,51 8,74% 408,69 6,76%

    De 15.001 a 18.000€ 269,13 6,51% 29,63 7,29% 404,98 6,69%

    De 18.001 a 21.000€ 268,31 6,49% 38,73 9,53% 398,41 6,59%

    De 21.001 a 24.000€ 282,42 6,83% 26,66 6,56% 406,6 6,72%

    De 24.001 a 30.000€ 399,93 9,67% 38,62 9,50% 568,5 9,40%

    De 30.001 a 36.000€ 284,56 6,88% 25,96 6,39% 392,37 6,49%

    De 36.001 a 42.000€ 217,1 5,25% 18,53 4,56% 287,39 4,75%

    Més de 42.000€ 437,58 10,58% 29,75 7,32% 560,81 9,27%

    No consta 1.229,54 29,73% 118,53 29,17% 1.897,69 31,37%

    Total 4.135,68 100,00% 406,41 100,00% 6.049,42 100,00%

    Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població

    En relació a la Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) al Moianès se situa en 14+670 € per càpita+

    La taula 2.23 en mostra la distribució aproximada per municipis, segons la qual els valors més

    elevats es troben a Sant Quirze Safaja i Castellcir i els més baixos a l‟Estany i Santa Maria d‟Oló+

    Taula 2.23 Renda familiar disponible bruta (RFDB) (2010)

    MUNICIPI €/HABITANT €/HABITANT DE

    MÉS DE 16 ANYS

    Calders 14.169 17.276

    Castellcir 15.694 19.737

    Castellterçol 15.694 18.685

    Collsuspina 16.176 19.490

    Estany, L' 14.169 16.211

    Granera 15.694 16.755

    Monistrol de Calders 14.169 16.769

    Moià 14.169 17.476

    Sant Quirze Safaja 15.694 19.695

    Santa Maria d'Oló 14.169 16.564

    Moianès 14.670 17.800

    Bages 14.280 17.040

    Osona 15.080 18.310

    Vallès Oriental 13.090 16.020

    Font: Programa Hermes

  • 36

    2.3 POBLACIÓ

    2.3.1 ANÀLISI DEMOGRÀFICA. PROJECCIÓ DE POBLACIÓ I DE LLARS

    2.3.1.1 POBLACIÓ ACTUAL I ESTRUCTURA

    Segons dades del padró municipal la població del Moianès és de 13.124 habitants (a 1 de gener

    de 2012). Respecte a les comarques del seu entorn, el Moianès ha mantingut una tendència

    demogràfica de major creixement. En els darrers 10 anys la població empadronada s‟ha

    incrementat més d‟un 30*, percentatge superior al 25,6* del Vallès Oriental i sobretot al 19,8* i

    19,1* del Bages i Osona+ No obstant això, aquest increment s‟ha produït principalment entre els

    anys 2001 i 2009, i durant els darrers dos anys l‟increment ha estat pràcticament nul. La taula

    següent mostra l‟evolució global de la població empadronada i la variació prenent com a base

    l‟any 2001 (igual a 100)+

    Taula 2.24 Evolució de la població del Moianès i altres àmbits

    ANY

    MOIANÈS BAGES V. ORIENTAL OSONA

    TOTAL VAR. TOTAL VAR. TOTAL VAR. TOTAL VAR.

    2011 12.962 130,1 185.865 119,8 399.900 125,6 154.204 119,1

    2010 12.922 129,7 185.117 119,3 396.691 124,6 153.499 118,6

    2009 12.844 128,9 184.642 119,0 394.061 123,7 152.411 117,7

    2008 12.729 127,7 181.346 116,9 386.465 121,4 150.139 116,0

    2007 12.372 124,1 176.846 114,0 377.198 118,5 147.138 113,7

    2006 12.125 121,7 173.236 111,7 371.387 116,6 145.790 112,6

    2005 11.705 117,4 169.114 109,0 361.319 113,5 142.337 110,0

    2004 11.365 114,0 165.123 106,4 350.566 110,1 138.630 107,1

    2003 10.903 109,4 161.561 104,2 340.546 106,9 135.871 105,0

    2002 10.490 105,3 157.870 101,8 329.594 103,5 132.601 102,4

    2001 9.966 100,0 155.118 100,0 318.434 100,0 129.455 100,0

    Font: IDESCAT

    Cal destacar que en els municipis del Moianès el 17,7% de la població viu en urbanitzacions o al

    disseminat. Aquest percentatge és inferior al 10% a Castellcir, Castellterçol i Monistrol de

    Calders; Entre un 10 i un 40* a Collsuspina, l‟Estany, Moià i Santa Maria d‟Oló; i superior al 40* als

    municipis de Calders, Graners i Sant Quirze Safaja.

  • 37

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    Taula 2.25. Distribució de la població per municipis i entitats demogràfiques. 2007

    MUNICIPI POBLACIÓ NUCLI

    PRINCIPAL

    POBLACIÓ NUCLIS

    DISPERSOS PRINCIPALS NUCLIS DISPERSOS

    Calders 449 419 Urbanització la Guàrdia (346), Viladecavalls

    de Calders (73)

    Castellcir 530 54 Marfà (10), la Penyora (44)

    Castellterçol 2.154 84 Disseminat (84)

    Collsuspina 232 91 Les Casetes (24), Montpicanyol (67)

    Estany, L' 331 48 Raval del Prat (21), disseminat (27)

    Granera 34 42 Disseminat (42)

    Moià 4.727 759 Montví de Baix (527), La Montjoia (5),

    Disseminat (227)

    Monist. de Calders 677 25 Disseminat (25)

    Sant Quirze Safaja 250 379 Les Clotes (102), els Pinars del Badó (110),

    el Pla del Badó (60) i disseminat (107)

    Santa Maria d'Oló 793 294

    La Frau (8) , el Pla de Gassetes (15), Raval

    de la Rovirola ( 65), Raval de Santa Eulàlia

    (126), St Feliuet de Terrassola (15), St Joan

    d'Oló ( 37), Sant Vicenç de Vilaressau (28)

    Moianès 10.177 2195 -

    Font: Muniscat

    Durant aquest decenni hi ha municipis que ha registrat un increment molt per sobre de la

    mitjana (Castellcir, Moià i Sant Quirze Safaja), d‟altres amb valors mitjans (entre un 10-40%

    (Calders, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Monistrol de Calders) i d‟altres amb un creixement

    quasi nul (l‟Estany i Santa Maria d‟Oló)+

    Taula 2.26 Variació de la població dels municipis del Moianès

    MUNICIPIS POBLACIÓ 2001 POBLACIÓ 2012

    VARIACIÓ

    2001/2012

    Calders 778 962 123,7%

    Castellcir 371 674 181,7%

    Castellterçol 2.018 2.424 120,1%

    Collsuspina 250 348 139,2%

    Granera 61 83 136,7%

    L‟Estany 391 398 101,8%

    Moià 4.089 5.823 142,4%

    Monistrol de Calders 607 706 116,3%

    St. Quirze Safaja 402 656 163,2%

    Sta+ Maria d‟Oló 999 1.050 105,1%

    Moianès 9.966 13.124 131,7%

    Font: Ajuntaments corresponents i Idescat

  • 38

    Per sexe, no s‟observen diferències massa rellevants, amb un percentatge d‟homes

    lleugerament superior al de dones, excepte en el cas de Granera, on la diferència se situa en 30

    punts percentuals.

    Taula 2.27 Estructura de la població del Moianès per sexe i municipis (2012)

    MUNICIPI HOMES DONES

    TOTAL NRE. % NRE. %

    Calders 493 51,2 469 48,8 962

    Castellcir 347 51,5 327 48,5 674

    Castellterçol 1.194 49,3 1.230 50,7 2.424

    Collsuspina 184 52,9 164 47,1 348

    Granera 54 65,1 29 34,9 83

    l'Estany 197 49,5 201 50,5 398

    Moià 2.945 50,6 2.878 49,4 5.823

    Monistrol de Calders 360 51,0 346 49,0 706

    Sant Quirze Safaja 342 52,1 314 47,9 656

    Santa Maria d'Oló 531 50,6 519 49,4 1.050

    Moianès 6.647 50,6 6.477 49,4 13.124

    Font: IDESCAT

    En relació a l‟estructura de la població, s‟observa una piràmide d‟edats que tendeix a

    l‟envelliment (amb una piràmide d‟edats que s‟estreny per la base), si bé en els darrers 15 anys

    s‟observa un petit repunt de la natalitat.

  • 39

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    Figura 2.5 Piràmide de població del Moianès. Any 2011

    Font: IDESCAT

    150 100 50 0 50 100 150

    De 0 anys

    De 2 anys

    De 4 anys

    De 6 anys

    De 8 anys

    De 10 anys

    De 12 anys

    De 14 anys

    De 16 anys

    De 18 anys

    De 20 anys

    De 22 anys

    De 24 anys

    De 26 anys

    De 28 anys

    De 30 anys

    De 32 anys

    De 34 anys

    De 36 anys

    De 38 anys

    De 40 anys

    De 42 anys

    De 44 anys

    De 46 anys

    De 48 anys

    De 50 anys

    De 52 anys

    De 54 anys

    De 56 anys

    De 58 anys

    De 60 anys

    De 62 anys

    De 64 anys

    De 66 anys

    De 68 anys

    De 70 anys

    De 72 anys

    De 74 anys

    De 76 anys

    De 78 anys

    De 80 anys

    De 82 anys

    De 84 anys

    De 86 anys

    De 88 anys

    De 90 anys

    De 92 anys

    De 94 anys

    De 96 anys

    De 98 anys Dones

    Homes

  • 40

    Analitzant l'estructura d'edats per grans grups s‟observen diferències rellevants entre municipis:

    Municipis amb més població jove que envellida: Castellcir i Sant Quirze Safaja.

    Municipis amb els col·lectius de població jove i més envellida força similars: Calders, Collsuspina i Moià.

    Municipis amb molta més població envellida que jove: Castellterçol, Granera, l‟Estany, Monistrol de Calders i Santa Maria d‟Oló+

    Taula 2.28 Estructura de la població dels municipis del Moianès per grans grups d’edat

    MUNICIPIS 0-14 ANYS 15-64 ANYS 65 ANYS I MÉS

    Calders 17,17 65,76 17,07

    Castellcir 19,55 63,76 16,69

    Castellterçol 14,56 64,27 21,17

    Collsuspina 16,71 65,99 17,29

    Granera 5,00 75,00 20,00

    L‟Estany 11,70 61,58 26,72

    Moià 17,89 66,35 15,76

    Monistrol de Calders 13,93 66,18 19,88

    St. Quirze Safaja 20,27 68,68 11,04

    Sta+ Maria d‟Oló 14,73 63,23 22,05

    Moianès 16,66 65,55 17,79

    Bages 15,65 66,03 18,33

    Vallès Oriental 17,57 68,66 13,77

    Osona 16,88 66,49 16,63

    Font: IDESCAT

  • 41

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    2.3.1.2 CREIXEMENT NATURAL

    El creixement natural de la població indica la diferència entre naixements i defuncions, i mostra

    tendència general de la població sense tenir en compte l‟efecte de la immigració+ En els darrers

    30 anys el creixement natural de la població és negatiu (amb una diferència de més de 200

    persones), diferenciant els següent períodes:

    Període 1981-1990. Creixement natural fou lleugerament positiu (20 persones).

    Període 1991-2000. Increment de les defuncions no compensades per la natalitat. Durant aquest període el balanç suposa una pèrdua de més de 200 persones (234).

    Període 2001-2010. Creixement natural lleugerament positiu, especialment la darrera meitat d‟aquesta dècada+

    Figura 2.6 Evolució dels naixements, defuncions i creixement natural al Moianès. Període 1981-2010

    Font: IDESCAT

    Per municipis, les diferències resulten molt rellevants. Així per exemple Castellterçol ha

    presentat una tendència molt negativa, mentre que a Calders i a Sant Quirze Safaja els valors són

    àmpliament positius.

    -75

    -50

    -25

    0

    25

    50

    75

    100

    125

    150

    175

    19

    81

    19

    83

    19

    85

    19

    87

    19

    89

    19

    91

    19

    93

    19

    95

    19

    97

    19

    99

    20

    01

    20

    03

    20

    05

    20

    07

    20

    09

    Naixements

    Defuncions

    Creix. Natural

  • 42

    Taula 2.29 Creixement natural dels municipis del Moianès. 1981-2010

    MUNICIPIS 1981-1990 1991-2000 2001-2010 TOTAL

    1981-2010

    Calders -12 24 29 41

    Castellcir 9 7 -33 -17

    Castellterçol -54 -74 -124 -252

    Collsuspina 1 -6 1 -4

    L‟Estany 47 -5 -19 23

    Granera -3 -2 0 -5

    Moià -10 -136 110 -36

    Monistrol de Calders 15 5 -5 15

    St. Quirze Safaja -10 -6 56 40

    Sta+ Maria d‟Oló 37 -41 -11 -15

    Moianès 20 -234 4 -210

    Font: IDESCAT

  • 43

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    2.3.1.3 BALANÇOS MIGRATORIS (INTERNS I EXTERNS)

    En la majoria de municipis del Moianès, l‟increment demogràfic enregistrat en els darrers anys

    s‟explica pels saldos migratori positius (tant interns com externs). Durant els darrers anys

    aquests saldos es caracteritzen per:

    Des de finals de la dècada dels noranta i fins a l‟any 2008 els saldos migratoris han estat

    positius, especialment entre els anys 2000 i 2005. Aproximadament 2/3 de l‟increment

    de població que ha registrat el Moianès durant els darrers 10 anys es deu als saldos

    migratoris interns positius.

    La major part d‟aquest increment es deu l‟arribada de població de la resta de la

    província, i en especial de la conurbació de Barcelona+ En la resta d‟àmbits, els saldos

    migratoris han estat poc rellevants, si bé generalment es mostren lleugerament positius

    respecte a la resta de municipis de la comarca i negatius respecte a la resta de

    Catalunya o la resta de l‟Estat.

    Figura 2.7 Saldos migratoris interns al Moianès. Període 1997-2010

    Font: IDESCAT

    També resulta rellevant l‟increment demogràfic vinculat a l‟arribada de població immigrada+ En

    aquest sentit, en tots els municipis s‟ha incrementat considerablement la població

    empadronada nascuda a l‟estranger+ Així, a l‟any 2000 només un centenar de persones

    empadronades al Moianès havien nascut a l‟estranger, mentre que sis anys després aquest

    valor es multiplica per 10. En els darrers anys el col·lectiu de població immigrada continua

    augmentant si bé a un ritme similar al creixement de la població (creixement mínim).

    -100

    -50

    0

    50

    100

    150

    200

    250

    300

    350

    19

    97

    19

    98

    19

    99

    20

    00

    20

    01

    20

    02

    20

    03

    20

    04

    20

    05

    20

    06

    20

    07

    20

    08

    20

    09

    20

    10

    Nre

    . pe

    rso

    ne

    s

    Dins la mateixa comarca Resta de la província Resta de Catalunya

    Resta de l'Estat Total

  • 44

    Taula 2.30 Població segons lloc de naixement. 2000-2011

    ANY POBLACIÓ TOTAL POBLACIÓ NASCUDA

    ESTRANGER

    % POB. NASCUDA

    ESTRANGER

    2011 12.962 1.311 10,11

    2010 12.922 1.307 10,11

    2009 12.844 1.289 10,04

    2008 12.729 1.249 9,81

    2007 12.372 1.094 8,84

    2006 12.125 1.096 9,04

    2005 11.705 937 8,01

    2004 11.365 812 7,14

    2003 10.903 646 5,92

    2002 10.490 417 3,98

    2001 9.966 188 1,89

    2000 9.800 102 1,04

    Font: IDESCAT

    Per municipis, el 60% de la població immigrada resideix a Moià i un 20% a Castellterçol. Ambdós

    municipis són els que compten amb un percentatge més elevat de població nascuda a

    l‟estranger+ El col,lectiu de població immigrada ha suposat un cert rejoveniment de la població

    d‟aquest territori (el 68,6% tenen menys de 40 anys, mentre que aquest percentatge és de

    47,7% quan es refereix al conjunt de la població empadronada).

    Taula 2.31 * població nascuda a l’estranger segons lloc de naixement, per municipis del Moianès+ 2000-2011

    MUNICIPIS 2000 2004 2008 2011

    Calders 1,44 3,24 2,63 3,98

    Castellcir 3,01 7,60 10,14 8,57

    Castellterçol 0,60 7,94 10,28 10,86

    Collsuspina 0,00 4,39 4,79 4,32

    Granera 1,69 5,13 5,56 5,00

    L‟Estany 0,00 0,25 1,30 1,02

    Moià 1,30 9,85 13,23 13,56

    Monistrol de Calders 0,67 2,44 5,14 5,08

    St. Quirze Safaja 2,44 7,94 8,43 8,77

    Sta+ Maria d‟Oló 0,20 1,81 5,51 6,10

    Moianès 1,04 7,14 9,81 10,11

    Font: IDESCAT

  • 45

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    2.3.1.4 PROJECCIÓ DE POBLACIÓ I DE LLARS

    La projecció de la població del Moianès s'ha fet tenint en compte les hipòtesis de fecunditat3

    (alta, mitjana i baixa), esperança de vida4 (alta i baixa), migracions internes5 (hipòtesi alta i

    baixa) i externes6 (hipòtesi alta, mitjana i baixa). Per la seva banda, els escenaris considerats

    són quatre:

    1) Escenari mitjà alt (o tendencial) suposa una combinació de fecunditat mitjana,

    esperança de vida alta i migració alta (mitjana amb l'estranger i alta amb la resta

    d'Espanya).

    2) Escenari mitjà baix és molt semblant al mitjà alt (o tendencial), però suposa una

    esperança de vida baixa i un saldo migratori mitjà (baix amb la resta d'Espanya i mitjà

    amb l'estranger).

    3) Escenari alt (o jove), combina una fecunditat alta i esperança de vida baixa amb

    migració molt alta (alta amb Espanya i alta amb l'estranger). Respecte al creixement es

    considera que és un escenari molt alt.

    4) Escenari baix (o vell) inclou una migració baixa (amb la resta d'Espanya i amb

    l'estranger), una fecunditat baixa i una esperança de vida alta. Generalment aquest

    escenari és el de menys creixement.

    Per tant en base a les diferents hipòtesi considerades, la població del Moianès se situaria entre

    els 13.677 i els 14.474 habitants. Tenint present el context econòmic actual i la tendència

    enregistrada en els darrers 2-3 anys, sembla que els escenaris baix i mitjà baix seran els més

    probables, ja que els fluxos migratoris intern i extern han davallat molt en els darrers anys.

    3 Alta: 1,5 fills/dona, mitjana: 1,4 fills/dona; baixa: 1,3 fills/dona 4 Alta: 84 anys; baixa: 82 anys. 5 Alta: es manté la mitjana del període 1997-2010; baixa: un 50% inferior a la mitjana 6 Alta: un 10% superior a la mitjana del període 2000-2011, mitjana un 10% inferior a la mitjana del període

    2000-2011; baixa un 50% inferior a la mitjana del període 2000-2011.

  • 46

    Taula 2.32 Projecció de població del Moianès. Global i per municipis

    ÀMBIT ESCENARI 2013 2014 2015 2016 2017 2018

    Moianès

    Mitjà alt 13.382 13.637 13.893 14.148 14.406 14.663

    Mitjà baix 13.298 13.470 13.644 13.815 13.990 14.161

    Alt o jove 13.374 13.623 13.873 14.122 14.372 14.621

    Baix o vell 13.244 13.361 13.481 13.600 13.721 13.838

    Calders

    Mitjà alt 982 1.001 1.021 1.040 1.060 1.080

    Mitjà baix 973 984 995 1.006 1.018 1.029

    Alt o jove 979 996 1.013 1.030 1.047 1.064

    Baix o vell 971 981 990 1.000 1.009 1.019

    Castellcir

    Mitjà alt 695 716 737 758 779 800

    Mitjà baix 685 696 707 717 728 739

    Alt o jove 695 716 737 758 779 801

    Baix o vell 683 692 700 709 718 727

    Castellterçol

    Mitjà alt 2.456 2.488 2.520 2.552 2.584 2.616

    Mitjà baix 2.444 2.465 2.485 2.506 2.526 2.546

    Alt o jove 2.454 2.485 2.515 2.546 2.576 2.606

    Baix o vell 2.434 2.443 2.453 2.463 2.473 2.482

    Collsuspina

    Mitjà alt 356 364 372 380 388 396

    Mitjà baix 353 358 362 367 372 377

    Alt o jove 356 364 372 380 388 396

    Baix o vell 352 356 360 364 368 372

    Granera

    Mitjà alt 84 85 85 86 87 88

    Mitjà baix 83 83 84 84 84 84

    Alt o jove 84 84 85 85 86 86

    Baix o vell 83 83 83 83 84 84

    L‟Estany

    Mitjà alt 395 392 389 386 383 380

    Mitjà baix 395 391 388 384 381 377

    Alt o jove 394 389 385 380 376 371

    Baix o vell 394 390 387 383 379 375

    Moià

    Mitjà alt 5.965 6.106 6.248 6.389 6.531 6.673

    Mitjà baix 5.929 6.035 6.141 6.247 6.353 6.459

    Alt o jove 5.968 6.112 6.257 6.402 6.546 6.691

    Baix o vell 5.898 5.972 6.047 6.121 6.196 6.270

    Monistrol de

    Calders

    Mitjà alt 711 716 721 726 731 736

    Mitjà baix 709 711 714 716 719 721

    Alt o jove 710 714 719 723 727 731

    Baix o vell 707 708 709 710 711 712

    St. Quirze

    Safaja

    Mitjà alt 682 708 733 759 785 811

    Mitjà baix 673 690 707 724 741 758

    Alt o jove 682 708 733 759 785 811

    Baix o vell 671 685 700 715 730 744

    Sta. Maria

    d‟Oló

    Mitjà alt 1.056 1.061 1.067 1.072 1.078 1.083

    Mitjà baix 1.054 1.057 1.061 1.064 1.068 1.071

    Alt o jove 1.052 1.055 1.057 1.059 1.062 1.064

    Baix o vell 1.051 1.051 1.052 1.052 1.053 1.053

    Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró.

  • 47

    ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS

    Estimant una dimensió mitjana de les llars als diferents escenaris demogràfics es pot obtenir

    una aproximació a la projecció de les llars. Tenint en compte que el nombre de persones per llar

    s‟ha estabilitzat en el període 2001-2009 es consideren tres hipòtesi:

    1) Escenari alt, segons el qual la taxa de persones per llar principal continua davallant fins

    a assolir una disminució del 9,4% a l‟any 2018 (decrement anual de l‟1*), aplicat a

    l‟escenari demogràfic mitjà baix+

    2) Escenari probable, segons el qual la taxa de persones per llar principal continua

    davallant fins a assolir una disminució del 4,6* a l‟any 2018 (decrement anual del

    0,5*), aplicat a l‟escenari demogràfic mitjà baix +

    3) Escenari baix, segons el qual la taxa es manté en els mateixos valors de l‟any 2009 i en

    tot cas les demandes de noves llars estan vinculades de la dinàmica demogràfica,

    aplicat a l‟escenari demogràfic mitjà baix.

  • 48

    Taula 2.33 Projecció de llars del Moianès. Global i per municipis

    ÀMBIT ESCENARI 2013 2014 2015 2016 2017 2018

    Moianès

    Alt 5.006 5.120 5.236 5.354 5.474 5.595

    Probable 4.907 4.994 5.083 5.171 5.261 5.351

    Baix 4.816 4.878 4.939 5.000 5.061 5.122

    Calders

    Alt 425 435 444 453 463 473

    Probable 417 424 431 438 445 452

    Baix 409 413 418 423 428 432

    Castellcir

    Alt 270 277 284 291 299 306

    Probable 265 270 276 281 287 293

    Baix 259 264 268 272 276 280

    Castellterçol

    Alt 942 964 986 1.009 1.032 1.056

    Probable 937 950 963 976 988 1.001

    Baix 919 927 934 942 950 957

    Collsuspina

    Alt 114 117 119 122 125 128

    Probable 112 114 116 118 120 122

    Baix 110 111 112 114 116 117

    Granera

    Alt 32 33 34 34 34 35

    Probable 32 32 33 33 33 33

    Baix 31 31 32 32 32 32

    L‟Estany

    Alt 178 178 178 178 179 178

    Probable 174 1