ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS - Dibabeh.diba.cat › sites › beh › fitxers ›...
Transcript of ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS - Dibabeh.diba.cat › sites › beh › fitxers ›...
ESTUDI D’HABITATGE
DEL MOIANÈS
Manlleu, abril de 2012
3
ESTUDI DEL PARC D’HABITATGE DELS MUNICIPIS QUE FORMEN PART DEL
CONSORCI DEL MOIANÈS
EQUIP REDACTOR
LAVOLA- Serveis per la Sostenibilitat
Xevi Codina. Enginyer Tècnic d‟Indústries Agràries i Alimentaries
Biel Quer. Politòleg
Laura Llavina. Geògrafa
Jordi Codina. Biòleg
SEGUIMENT I COORDINACIÓ
Consorci de municipis del Moianès
Teresa Soler
Judit Sala
Amb el suport de la Diputació de Barcelona
Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge
5
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................ 7
1.1 ANTECEDENTS, MARC LEGAL I CONTINGUT ....................................................................................................... 7
1.1.1 ANTECEDENTS ................................................................................................................................................................... 7 1.1.2 MARC LEGAL ...................................................................................................................................................................... 7 1.1.3 CONTINGUT I DETERMINACIONS ....................................................................................................................................... 8
2 ANÀLISI ................................................................................................................................ 10
2.1 ESTRUCTURA RESIDENCIAL .............................................................................................................................. 10
2.1.1 SITUACIÓ TERRITORIAL DEL MOIANÈS ............................................................................................................................ 10 2.1.2 ESTRUCTURA DELS NUCLIS ............................................................................................................................................. 11
2.2 PARC D‟HABITATGES EXISTENT ........................................................................................................................ 13
2.2.1 ASPECTES GENERALS ..................................................................................................................................................... 13 2.2.2 CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DEL PARC D‟HABITATGE................................................................................................. 16 2.2.3 CARACTERÍSTIQUES DE TINENÇA I DETECCIÓ DE SITUACIONS D‟UTILITZACIÓ ANÒMALA ............................................. 28
2.3 POBLACIÓ............................................................................................................................................................ 36
2.3.1 ANÀLISI DEMOGRÀFICA. PROJECCIÓ DE POBLACIÓ I DE LLARS .................................................................................... 36 2.3.2 POBLACIÓ EN RISC D‟EXCLUSIÓ SOCIAL ......................................................................................................................... 49
2.4 DEMANDA D‟HABITATGE .................................................................................................................................... 50
2.4.1 DEMANDA LATENT ........................................................................................................................................................... 50 2.4.2 PERFIL SOCIOECONÒMIC DE LA DEMANDA LATENT ...................................................................................................... 52
2.5 OFERTA D‟HABITATGE ........................................................................................................................................ 54
2.5.1 EVOLUCIÓ DEL SECTOR DE L‟HABITATGE ....................................................................................................................... 54 2.5.2 OFERTA DE MERCAT ........................................................................................................................................................ 56 2.5.3 HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL O DOTACIONAL ...................................................................................................... 67 2.5.4 OFERTA D‟HABITATGE PRIVAT O DE CESSIÓ GESTIONAT PER L‟OFICINA LOCAL D‟HABITATGE ..................................... 68
2.6 PLANEJAMENT ................................................................................................................................................... 70
2.6.1 PLANEJAMENT TERRITORIAL I SUPRAMUNICIPAL ......................................................................................................... 70 2.6.2 ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL .................................................................................................. 74
2.7 RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS EN MATÈRIA ................................................................................. 81
2.7.1 ORGANITZACIÓ I RECURSOS DEDICATS A POLÍTIQUES D'HABITATGE ............................................................................ 81 2.7.2 ACTUACIONS DESENVOLUPADES EN MATÈRIA D‟HABITATGE ........................................................................................ 82
3 DIAGNOSI ............................................................................................................................. 84
3.1 PROBLEMÀTICA D‟ACCFS A L‟HABITATGE I AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS D‟HABITATGES .................. 84
3.1.1 ACCFS A L‟HABITATGE: LA DEMANDA EXCLOSA ............................................................................................................. 84 3.1.2 NECESSITATS D‟HABITATGE ............................................................................................................................................ 86
3.2 PROBLEMÀTICA I NECESSITATS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ ................................................................ 87
3.3 PARC D‟HABITATGES BUITS ............................................................................................................................... 88
6
4 OBJECTIUS I ESTRATÈGIES ...................................................................................................89
4.1 OBJECTIUS DE L‟ESTUDI .................................................................................................................................... 89
4.2 ESTRATÈGIES....................................................................................................................................................... 90
5 PROGRAMA D’ACTUACIÓ .......................................................................................................91
5.1 ACTUACIONS I PROGRAMES ............................................................................................................................... 91
5.1.1 ACTUACIONS EN EL SISTEMA ORGANITZATIU DELS SERVEIS PÚBLICS DE PROMOCIÓ DE L‟HABITATGE .................... 91 5.1.2 ACTUACIONS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D‟HABITATGES................................................... 92 5.1.3 ACTUACIONS EN MATÈRIA DE PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA ......................................................................... 93 5.1.4 ACTUACIONS EN MATÈRIA DE PROMOCIÓ D‟HABITATGES ............................................................................................. 93 5.1.5 ACTUACIONS EN EL CAMP D‟ACCFS I VS ADEQUAT DELS HABITATGES ......................................................................... 94
7
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
1 INTRODUCCIÓ
1.1 ANTECEDENTS, MARC LEGAL I CONTINGUT
1.1.1 ANTECEDENTS
El present Estudi d‟Habitatge de Moianès, parteix de la necessitat detectada pel Consorci del
Moianès i el suport econòmic de la Gerència de Serveis d‟Habitatge, Urbanisme i Activitats de la
Diputació de Barcelona. Amb aquest objectiu va contractar la redacció de l‟estudi a l‟empresa
lavola.
1.1.2 MARC LEGAL
L‟estudi d‟habitatge del Moianès s‟emmarca en el desenvolupament de competències que la
Constitució, l‟Estatut de Catalunya (article 84) i la legislació de règim local atorguen als
Ajuntaments per tal de dissenyar i desenvolupar polítiques i actuacions en matèria d‟habitatge; i
de la definició d‟aquest instrument que es conté en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret
a l‟habitatge de Catalunya i, de manera complementària, en el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de
juliol, d‟aprovació del Text refós de la Llei d‟urbanisme de Catalunya i el Decret 305/2006, de 18
de juliol, pel qual s‟aprova el seu Reglament+
Pel que fa a la Llei del dret a l‟habitatge, en el seu article 11 inclou els plans locals d‟habitatge,
entre els instruments de planificació i programació d‟habitatge; i en el seu article 14 els defineix
com els instruments que determinen les propostes i compromisos municipals en política
d‟habitatge i constitueixen la proposta marc per a concertar polítiques d‟habitatge amb
l‟administració de la Generalitat+
En aquest sentit si bé el present document no és estrictament un Pla Local d‟Habitatge, vol fixar
l‟estratègia a seguir globalment (Moianès) i per a cadascun dels 10 municipis que el conformen.
8
1.1.3 CONTINGUT I DETERMINACIONS
El contingut del present estudi s‟ajusta en bona mesura a la metodologia desenvolupada per la
Gerència de Serveis d‟Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona , així com a
les directius que es fixen en l‟article 14 de la Llei 18/2007 per a la redacció de plans local
d‟habitatge+ Segons aquesta normativa l‟estudi ha de disposar dels següents apartats:
• L'anàlisi i la diagnosi de la situació de l'habitatge al municipi.
• Els objectius, els programes i les estratègies d'actuació.
• L'avaluació economicofinancera de les actuacions.
Els plans locals d'habitatge tenen una vigència de sis anys, sens perjudici que es pugui ampliar
l'anàlisi i plantejar actuacions amb un termini més llarg. Un cop transcorreguts els sis anys, el
pla s'ha de revisar.
En l'apartat d'anàlisi i diagnosi, els plans locals d'habitatge han de contenir:
• L'anàlisi i les previsions demogràfiques i la diagnosi de les necessitats d'habitatge de la
població, amb la identificació dels segments de població amb dificultats d'accés o
precarietat en la tinença, i l'anàlisi de la situació dels sense llar.
• L'anàlisi del mercat d'habitatge, amb l'estudi de l'evolució i les tendències de la
construcció d'habitatges al municipi i dels preus de mercat en les modalitats de compra
de primera mà, compra de segona mà i lloguer, i la diagnosi de la població que resta
exclosa del mercat per raó dels seus ingressos.
• L'anàlisi del planejament urbanístic i del seu potencial d'oferta d'habitatges, amb la
determinació de la quantitat, les modalitats, el règim d'accés i la iniciativa pública o
privada de les reserves de sostre per a habitatge amb protecció oficial, i de sòl qualificat
o reservat destinat al sistema d'habitatge dotacional que estableix la legislació
urbanística, i la diagnosi del grau de cobertura de les necessitats d'habitatge de la
població.
• L'anàlisi del parc d'habitatges, la diagnosi de les situacions d'infrahabitatge i
d'utilització anòmala dels habitatges, i la diagnosi dels edificis d'habitatges i dels
habitatges que no compleixen les condicions de qualitat que estableix aquesta llei.
• L'anàlisi del potencial d'habitatges dirigits a polítiques socials.
• L'anàlisi dels recursos i dels instruments municipals que es fan servir per a dur a terme
les polítiques d'habitatge, i la diagnosi de la necessitat de millorar-los o ampliar-los.
En l'apartat d'objectius i de programes i estratègies d'actuació, els plans locals d'habitatge han
d'incloure:
9
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
• Les línies d'actuació vinculades a la utilització dels instruments de política de sòl i
habitatge que estableix la legislació urbanística, amb una referència especial a la
concreció o l'augment de les reserves per a habitatge protegit, la qualificació o la
reserva de terrenys destinats al sistema urbanístic d'habitatges dotacionals; a la
utilització dels instruments d'intervenció sobre l'edificació i l'ús del sòl, i a la utilització i
la gestió del patrimoni públic de sòl i habitatge.
• Les línies d'actuació no vinculades a la política de sòl però sí a la qualitat del parc
construït i a la rehabilitació, la utilització i l'ocupació del parc d'habitatges, incloent-hi la
definició de les possibles àrees de conservació i rehabilitació.
• La definició de les possibles àrees subjectes als drets de tanteig i retracte.
• Els ajuts adreçats a grups de població amb dificultats d'allotjament especials per a
lluitar contra l'exclusió social.
• La definició i la programació de les actuacions concretes que s'han de dur a terme en els
sis anys de vigència del pla, que ha d'establir les característiques tècniques i
econòmiques, els beneficiaris, els agents gestors i la programació temporal.
• Les previsions de quantificació dels habitatges destinats a polítiques socials per a
l'acompliment quinquennal del mandat de solidaritat urbana, en el cas dels municipis
que hi estiguin subjectes.
En l'apartat d'avaluació economicofinancera, els plans locals d'habitatge han d'establir els
mecanismes següents:
• Els que permetin articular la gestió del pla, analitzant tant el finançament públic com el
privat disponibles. Pel que fa al finançament públic, s'han de proposar els compromisos
financers que requereixen un concert amb l'Administració de la Generalitat.
• Els de seguiment i avaluació del desplegament del pla i els d'establiment d'indicadors
de qualitat de la gestió.
10
2 ANÀLISI
2.1 ESTRUCTURA RESIDENCIAL
2.1.1 SITUACIÓ TERRITORIAL DEL MOIANÈS
El Moianès és una subcomarca de caràcter natural de Catalunya lligada a l‟altiplà que porta el
mateix nom. Els seus habitants han reclamat tradicionalment que es considerés una comarca
més de la divisió administrativa comarcal de Catalunya, si bé en la divisió comarcal realitzada
l‟any 1936, i en les posteriors reformes de 1988 i 1991, no es tingué en compte aquesta opció.
Tot i això, en l'«Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya» del
desembre de 2000, es proposa una nova divisió administrativa on s‟afegeixen 6 noves
comarques, entre les quals s‟inclou el Moianès.
El Moianès està format per 10 municipis: Calders, l‟Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa
Maria d‟Oló que pertanyen al Bages, Collsuspina que pertany a Osona, i Castellcir, Castellterçol,
Granera i Sant Quirze Safaja que pertanyen al Vallès Oriental (figura 2.1).
Figura 2.1 Límits i municipis del Moianès
Font: lavola a partir de la cartografia 1:50.000 de l’ICC
11
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.1.2 ESTRUCTURA DELS NUCLIS
A continuació es descriu molt breument l‟estructura dels nuclis principals de cadascun dels
municipis del Moianès.
Calders
Situat al sud-oest del Moianès i amb una extensió de 33Km2, està format per diferents nuclis de
població: el nucli de Calders, la Guàrdia, l‟Oller, les Hectàrees, la Colònia Jorba i diverses masies.
El nucli de Calders concentra més de la meitat de la població. Es caracteritza per ser un nucli
compacte format principalment per habitatges unifamiliars adossats (zona antiga) i aïllats en
els sectors de nova urbanització. Pràcticament el 92% dels edificis del municipi són habitatges
unifamiliars d‟una sola planta+
Castellcir
Situat al sud-est del Moianès i al nord-oest del Vallès Oriental i compta amb una extensió de
34,5Km2. La tipologia edificatòria predominant és la coneguda com a ciutat jardí, és a dir, amb
habitatges unifamiliars aïllats. Aquesta caracterització es troba a tot el municipi excepte al
centre urbà (carrer Major i vials colindants a aquest). El 88,6% dels edificis correspon a
habitatges unifamiliars d‟una o dues plantes.
Castellterçol
Castellterçol es situa a la part més nord-occidental de la comarca del Vallès Oriental i té una
extensió de 31,6km2. La tipologia edificatòria predominant és unifamiliar adossat o aïllat però
amb els edificis de nova construcció també s‟ha optat per habitatge plurifamiliars de planta
baixa més 3/4 pisos+ D‟altra banda, el centre històric està format per vials estrets, amb
habitatges aparellats, que en alguns casos s‟han convertit en pisos+ Més del 17* dels edificis del
municipis són plurifamiliars.
Collsuspina
El terme es situa a l‟est del Moianès i a l‟oest d‟Osona. Té una superfície de 14,9km2 i en quant a
la tipologia edificatòria predomina l‟habitatge unifamiliar (més del 85% dels edificis del
municipi). El centre urbà del nucli (c/ Major) està format per d‟habitatges unifamiliars compactes
i aparellats, mentre que a les urbanitzacions hi predomina la tipologia de ciutat jardí.
Granera
Situat al sud-est del Moianès, compta amb dos nuclis: el Barri de l'Església (al voltant de
l'església parroquial de Sant Martí) i el Barri del Castell (al voltant de l'antic castell de Granera).
Cal destacar però, que la meitat de la població resideix en masies disseminades.
L’Estany
Al municipi de l‟Estany es diferencia principalment dos nuclis de població, l'Estany i el Raval del
Prat. El nucli urbà està format principalment per habitatges unifamiliars en filera que es van
construir al voltant del Monestir. El raval es situa a 1km del poble, al camí de Moià i està format
per una agrupació de masies arrenglerades al llarg de l'antic camí. Al voltant del 90% dels edificis
del municipis són unifamiliars.
12
Moià
Està situat al centre de la comarca del Moianès i a l'extrem nord-est de la del Bages. La seva
extensió supera els 75km². Malgrat la tipologia edificatòria predominant al municipi són els
habitatges unifamiliars es detecta una notable presència d‟habitatges plurifamiliars en relació a
la resta de municipis del Moianès. La major part dels residents del municipi es concentra al nucli
urbà de Moià on es concentren els edificis plurifamiliars existents al municipi.
Cal destacar l‟existència de dos nuclis annexos al nord del nucli de Moià: Montví de Baix i Montví
de Dalt. En aquesta zona hi predominen els habitatges unifamiliars de molt baixa densitat.
Monistrol de Calders
Monistrol de Calders es troba al sud-oest del Moianès i disposa d‟una extensió de 22km2. Fins
l‟any 1934 formava part del municipi veí de Calders+ El municipi està format per quatre nuclis
diferenciats, però que formen un continu urbà, dues urbanitzacions annexes, l‟antiga colònia
industrial de Monistrol de Calders en la qual hi ha un petit grup de cases unifamiliars i diverses
masies disseminades. La tipologia edificatòria predominant és d‟habitatges unifamiliars
(86,5%).
Sant Quirze Safaja
Sant Quirze Safaja es troba a l'extrem sud del Moianès i té una extensió de poc més de 25km2. El
municipi es caracteritza per agrupar diverses cases i masies disperses de molt baixa densitat. El
nucli antic està format per un conjunt d‟habitatges unifamiliars concentrades en un mateix
carrer al voltant de l‟església parroquial mentre que la resta d‟habitatges estan repartits en
diferents urbanitzacions i al voltant de la vall que forma el riu Tenes. Pràcticament el 97% dels
edificis del municipis són unifamiliars.
Santa Maria d’Oló
Santa Maria d‟Oló es situa a l‟extrem nord-oest del Moianès i ocupa una superfície de 66Km².
Dins el terme de Santa Maria d'Oló es diferencien el poble, el Raval de la Rovirola, el Raval de
Santa Eulàlia i 3 antigues parròquies rurals que conformen: Sant Joan d'Oló, Sant Feliuet de
Terrassola i Sant Vicenç de Vilarassau. La tipologia edificatòria predominant són habitatge
unifamiliars (aproximadament el 90%).
En el nucli urbà de Santa Maria d‟Oló es diferencia el barri de Dalt del poble o nucli antic, a dalt del
turó ocupat pel castell i l'antiga església parroquial on es formar inicialment el nucli i el centre
urbà.
13
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.2 PARC D’HABITATGES EXISTENT
Les fonts d‟informació utilitzades per caracteritzar el parc d‟habitatges existent del Moianès són:
• Cens d‟habitatge+ Es tracta d‟una eina estadística que permet conèixer el nombre
d'habitatges i les seves característiques. Aquests censos es duen a terme cada deu
anys conjuntament amb els corresponents censos de població. Els resultats publicats
del darrer cens corresponen a 2001 i es troben disponibles a l‟Institut d‟Estadística
Nacional (INE) i a l‟Institut d‟Estadística de Catalunya (Idescat)+
• Estudi del parc d‟habitatge dels municipis que formen part del Consorci del Moianès
(2010), amb dades de 2009. Aquest estudi s‟ha actualitzat en l‟actualitat per veure
quina ha estat l‟evolució seguida (incorporant dades de 2010 i 2011).
2.2.1 ASPECTES GENERALS
Segons el cens d‟habitatge de 2001 al Moianès hi havia 6+112 habitatges dels quals el 60* eren
principals, el 26% secundaris i el 13% vacants. Al 2009, segons l‟“Estudi del parc d‟habitatge dels
municipis que formen part del Consorci del Moianès” el parc estava format per 7.382 habitatges
(increment superior al 20% respecte 2001) mostrant les següents tendències (taula 2.1.):
• S‟incrementa el percentatge d‟habitatges principals+
• Disminueix considerablement el percentatge d‟habitatge buit+
• Es manté el percentatge de segones residències.
Per municipis en destaca:
• Elevada proporció d‟habitatge secundari a Collsuspina, Sant Quirze de Safaja i l‟Estany+
• Segons els resultats de l‟estudi del parc d‟habitatges de 2009 Granera pateix un
important canvi de tipologia d‟habitatge passant de principal a secundari més del 70*
dels habitatges. Gairebé el 60% dels habitatges secundaris es troben a Moià o
Castellterçol.
• Elevada proporció d‟habitatges principals a Santa Maria d‟Oló i en menor mesura a Moià.
14
Taula 2.1 Distribució del parc d’habitatges segons tipologia d’ús
EN NOMBRE D’HABITATGES
MUNICIPI PRINCIPALS SECUNDARIS VACANTS ALTRES TOTAL
2001 2009 2001 2009 2001 2009 2001 2009 2001 2009
Calders 288 377 202 147 30 45 1 0 521 569
Castellcir 144 238 42 111 26 19 1 0 213 368
Castellterçol 736 892 0 552 320 138 1 0 1.057 1.582
Collsuspina 94 109 91 45 1 22 1 0 187 176
L‟Estany 148 169 110 135 29 66 8 0 295 370
Granera 32 21 0 56 9 2 0 0 41 79
Moià 1.534 1.909 825 654 264 219 50 0 2.673 2.782
Monistrol de Calders 212 296 101 152 15 77 1 0 329 525
Sant Quirze Safaja 156 269 113 138 0 44 0 0 269 451
Santa Maria d‟Oló 329 351 103 68 92 56 3 0 527 480
Moianès 3.641 4.631 1.587 2.058 786 688 66 0 6.112 7.382
EN PERCENTATGE
MUNICIPI PRINCIPALS SECUNDARIS VACANTS ALTRES TOTAL
2001 2009 2001 2009 2001 2009 2001 2009 2001 2009
Calders 55,3 66,3 38,8 25,8 5,8 7,9 0,2 0,0 100,0 100,0
Castellcir 67,6 64,7 19,7 30,2 12,2 5,2 0,5 0,0 100,0 100,0
Castellterçol 69,6 56,4 0,0 34,9 30,3 8,7 0,1 0,0 100,0 100,0
Collsuspina 50,3 61,9 48,7 25,6 0,5 12,5 0,5 0,0 100,0 100,0
L‟Estany 50,2 45,7 37,3 36,5 9,8 17,8 2,7 0,0 100,0 100,0
Granera 78,0 26,6 0,0 70,9 22,0 2,5 0,0 0,0 100,0 100,0
Moià 57,4 68,6 30,9 23,5 9,9 7,9 1,9 0,0 100,0 100,0
Monistrol de Calders 64,4 56,4 30,7 29,0 4,6 14,7 0,3 0,0 100,0 100,0
Sant Quirze Safaja 58,0 59,6 42,0 30,6 0,0 9,8 0,0 0,0 100,0 100,0
Santa Maria d‟Oló 62,4 73,1 19,5 14,2 17,5 11,7 0,6 0,0 100,0 100,0
Moianès 59,6 62,7 26,0 27,9 12,9 9,3 1,1 0,0 100,0 100,0
Font: Cens d’habitatge de 2001 i “Estudi del parc d’habitatge dels municipis que formen part del Consorci del
Moianès” (2010)
En el cas de Moià s‟ha actualitzat la informació amb dades de 2011 i aplicant la mateixa
metodologia que en l‟Estudi del parc d‟habitatge dels municipis que formen part del Consorci del
Moianès la situació resultant és la següent:
• El nombre total d‟habitatges és de 2+886 (increment d‟un 3,8% respecte a les dades de
2009).
• El nombre d‟habitatges principals és de 1+937 que representa el 67,1% sobre el total (al
2009 era del 68,6%).
• El nombre d‟habitatges secundaris és de 707 que representa el 24,5% del total (al 2009
era del 23,5%).
• El nombre d‟habitatges buits és de 242 que representa el 8,4% del total (al 2009 era del
7,9%).
15
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Per tant globalment la situació del parc d‟habitatges de 2011 és molt similar al de 2009. No
obstant això, en una anàlisi més detallat s‟observen canvis rellevants+
Taula 2.2 Evolució del parc d’habitatges a Moià entre els anys 2009 i 2011.
CASUÍSTIQUES NRE. HABITATGES
Habitatge principal al 2009 i al 2011 1.610
Habitatge secundari al 2009 i al 2011 406
Habitatge buit al 2009 i al 2011 84
Habitatge principal al 2009 i que actualment és segona residència 185
Habitatge principal al 2011 i que al 2009 era segona residència 170
Habitatge nou al 2011 que no existia al 2009 1891
Habitatge existent al 2009 que no apareix al 2011 402
Habitatge buit al 2009 i que al 2011 ha passat a segona residència 64
Habitatge buit al 2011i que al 2009 era segona residència 69
Habitatge buit al 2009 i que al 2011 ha passat a primera residència 40
Habitatge buit al 2011 i que al 2009 era primera residència 69
Font: “Estudi del parc d’habitatge dels municipis que formen part del Consorci del Moianès” (2010) i actualització del
mateix
1 Dels quals 117 són habitatge principal, 52 segona residencia i 20 habitatge buit. 2 Dels quals 9 eren habitatge principal, 1 segona residencia i 30 habitatge buit.
16
2.2.2 CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DEL PARC D’HABITATGE
2.2.2.1 TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA
La tipologia edificatòria predominant al Moianès correspon a edificis amb un sol habitatge, ja que
pràcticament dos terços del parc d‟edificis són individuals o familiars (d‟un sol habitatge).
Aquesta situació és molt diferent a la del Bages, Osona i el Vallès Oriental, amb un major
predomini d‟edificis plurifamiliars.
Taula 2.3 Tipologia edificatòria segons nombre d’habitatges per edifici
MUNICIPI 1 HABITATGE 2 HABITATGES 3 O MÉS HABITATGES
TOTAL NRE. % NRE. % NRE. %
Calders 227 78,82% 27 9,38% 34 11,81% 288
Castellcir 115 79,86% 9 6,25% 20 13,89% 144
Castellterçol 444 60,33% 122 16,58% 170 23,10% 736
Collsuspina 69 73,40% 17 18,09% 8 8,51% 94
Estany, l' 109 73,65% 23 15,54% 16 10,81% 148
Granera 32 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 32
Moià 868 56,58% 183 11,93% 483 31,49% 1.534
Monistrol de Calders 139 65,57% 47 22,17% 26 12,26% 212
Sant Quirze Safaja 143 91,67% 5 3,21% 8 5,13% 156
Santa Maria d'Oló 234 71,12% 29 8,81% 66 20,06% 329
Moianès 2.380 64,80% 462 12,58% 831 22,62% 3.673
Bages 18.911 33,71% 5.925 10,56% 31.262 55,73% 56.098
Osona 21.305 48,21% 5.206 11,78% 17.683 40,01% 44.194
Vallès Oriental 39.796 35,87% 8.051 7,26% 63.085 56,87% 110.932
Font: Cens d’habitatge de 2001
Per municipis, a Granera el 100* dels edificis disposen d‟un sol habitatge, mentre que a l‟altre
extrem hi trobem Moià, on el 56,6% dels edificis compten amb un sol habitatge.
En analitzar la tipologia d‟edificació segons nombre de plantes cal destacar un important
predomini d‟edificis d‟una (41,86*) o dues plantes (45,81%). Aquesta situació està totalment
relacionada amb el nombre d‟habitatges per edifici, tal com s‟observa en la taula 2.2. Tots els
edificis de més de 4 plantes es concentren a Moià, tret d‟una excepció a Santa Maria d‟Oló+
Taula 2.4 Edificis del Moianès segons el nombre de plantes
NRE. DE PLANTRES
1 2 3 4 5 6 >6 TOTAL
NRE. HABITATGES 2.057 2.251 515 76 13 2 0 4.914
% 41,86 45,81 10,48 1,55 0,26 0,04 0,0 100,0
Font: Cens d’habitatge de 2001
17
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.2.2.2 DIMENSIÓ
La dimensió dels habitatges es calcula a partir de la superfície útil, la qual correspon a la
mesurada a dins dels murs exteriors de l'habitatge, i no comprèn els soterranis i les golfes no
habitables. S'inclou dins d'aquesta superfície el 50% de la superfície de la terrassa si aquesta
està coberta i no tancada, i el 100% si es troba tancada.
Segons els resultats del Cens d‟habitatges de 2001, més de la meitat dels habitatges del
Moianès tenen una superfície superior a 100m2. Per contra, només el 10% dels habitatges tenen
una superfície inferior a 70m2. En el conjunt de Catalunya aquest valor ascendeix fins a 18,4%
mentre que la proporció d‟habitatges amb una superfície superior a 100m2 ronda el 32%.
La superfície mitjana dels habitatges del Moianès és de 113,6m2, essent aquest un valor
clarament superior a la mitjana del Bages (98,5m2), Osona (104,7m2) i Vallès Oriental (98,7m2).
Per municipis els valors més elevats corresponen a Sant Quirze Safaja (125m2), Collsuspina
(127m2) i Granera (146m2), mentre que els inferiors els trobem a l‟Estany (108m2) i a Moià
(105m2).
S‟observen diferències notables segons l‟àmbit i el municipi+ En general, els municipis amb una
població inferior registren un major percentatge d‟habitatges de grans dimensions (més de
130m2). És el cas de Granera (més de la meitat dels habitatges superen aquestes dimensions), i
en menor mesura de Collsuspina i Sant Quirze Safaja (amb més d‟un 30% dels habitatges).
Taula 2.5 Distribució dels habitatges principals segons superfície útil
MUNICIPI FINS A 49 M2 DE 50 A 69 M2 DE 70 A 99 M2 DE 100 A 129 M2 MES DE 130 M2
TOTAL NRE. % NRE. % NRE. % NRE. % NRE. %
Calders 5 1,74 34 11,81 108 37,50 75 26,04 66 22,92 288
Castellcir 3 2,08 11 7,64 43 29,86 47 32,64 40 27,78 144
Castellterçol 3 0,41 43 5,84 306 41,58 172 23,37 212 28,80 736
Collsuspina 2 2,13 6 6,38 20 21,28 32 34,04 34 36,17 94
Estany, L' 4 2,70 17 11,49 60 40,54 44 29,73 23 15,54 148
Granera 1 3,13 4 12,50 6 18,75 4 12,50 17 53,13 32
Monistrol de Calders 3 1,42 15 7,08 77 36,32 71 33,49 46 21,70 212
Moià 31 2,02 146 9,52 653 42,57 397 25,88 307 20,01 1.534
Sant Quirze Safaja 5 3,21 18 11,54 40 25,64 43 27,56 50 32,05 156
Santa Maria d'Oló 3 0,91 19 5,78 117 35,56 125 37,99 65 19,76 329
Moianès 60 1,63 313 8,52 1.430 38,93 1.010 27,50 860 23,41 3.673
Bages 975 1,74 6.603 11,77 29.658 52,87 12.374 22,06 6.488 11,57 56.098
Osona 572 1,29 3.920 8,87 21.270 48,13 11.622 26,30 6.810 15,41 44.194
Vallès Oriental 1.580 1,42 18.804 16,95 55.045 49,62 19.319 17,42 16.184 14,59 110.932
Font: Cens d’habitatge de 2001
18
2.2.2.3 ANTIGUITAT
El cens d‟habitatges de 2001 detalla l‟any aproximat de construcció o última reforma
substancial de l'immoble. Es considera que una reforma és substancial quan les modificacions
introduïdes són de tal naturalesa que pràcticament s'ha fet un edifici nou.
El parc d‟habitatges del Moianès es caracteritza per ser força antic. Així un 27% del parc
d‟habitatges té més de 50 anys, mentre que a nivell provincial aquest valor és del 23,6%. Fins
aquell moment, la principal dècada de construcció de nous habitatges corresponia al període
entre 1971 i 1980.
Figura 2.2 Habitatges principals segons any de construcció dels edificis (2001)
Font: Cens d’habitatge de 2001
En analitzar la distribució territorial es detecten diferencies en l‟antiguitat del parc d‟habitatges+
Per una banda, Castellterçol i Monistrol de Calders són els municipis que compten amb un parc
d‟habitatges més nou (més del 70* del parc té menys de 30 anys), mentre que a l‟altre extrem
hi trobem els municipis de Collsuspina, Granera i Santa Maria d‟Oló amb més del 35% del parc es
va construir abans de 1900.
0
200
400
600
800
1000
1200
ab
an
s d
e 1
90
0
de
19
00
a 1
92
0
de
19
21
a 1
94
0
de
19
41
a 1
95
0
De
19
51
a 1
96
0
De
19
61
a 1
97
0
De
19
71
a 1
98
0
De
19
81
a 1
99
0
De
19
91
a 2
00
1
19
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Taula 2.6 Distribució dels habitatges principals segons any de construcció
EN NOMBRE D’HABITATGES
MUNICIPI
AB
AN
S D
E
19
00
DE
19
00
A 1
92
0
DE
19
21
A 1
94
0
DE
19
41
A 1
95
0
DE
19
51
A 1
96
0
DE
19
61
A 1
97
0
DE
19
71
A 1
98
0
DE
19
81
A 1
99
0
DE
19
91
A 2
00
1
TOTA
L
Calders 137 5 4 5 5 42 140 78 38 454
Castellcir 35 0 0 2 4 15 32 47 49 184
Castellterçol 13 17 18 13 55 113 159 301 51 740
Collsuspina 56 7 15 4 6 11 26 6 18 149
Estany, l' 69 0 3 4 10 39 45 44 29 243
Granera 16 6 1 3 3 4 4 1 3 41
Moià 246 108 70 80 109 142 324 308 426 1.813
Monistrol de Calders 0 2 1 3 24 38 118 55 33 274
Sant Quirze Safaja 36 5 10 7 25 35 63 26 49 256
Santa Maria d'Oló 175 7 27 19 16 17 76 19 62 418
Moianès 783 157 149 140 257 456 987 885 758 4.572
EN PERCENTATGE
MUNICIPI
AB
AN
S D
E
19
00
DE
19
00
A 1
92
0
DE
19
21
A 1
94
0
DE
19
41
A 1
95
0
DE
19
51
A 1
96
0
DE
19
61
A 1
97
0
DE
19
71
A 1
98
0
DE
19
81
A 1
99
0
DE
19
91
A 2
00
1
TOTA
L
Calders 30,2 1,1 0,9 1,1 1,1 9,3 30,8 17,2 8,4 100,0
Castellcir 19,0 0,0 0,0 1,1 2,2 8,2 17,4 25,5 26,6 100,0
Castellterçol 1,8 2,3 2,4 1,8 7,4 15,3 21,5 40,7 6,9 100,0
Collsuspina 37,6 4,7 10,1 2,7 4,0 7,4 17,4 4,0 12,1 100,0
Estany, l' 28,4 0,0 1,2 1,6 4,1 16,0 18,5 18,1 11,9 100,0
Granera 39,0 14,6 2,4 7,3 7,3 9,8 9,8 2,4 7,3 100,0
Moià 13,6 6,0 3,9 4,4 6,0 7,8 17,9 17,0 23,5 100,0
Monistrol de Calders 0,0 0,7 0,4 1,1 8,8 13,9 43,1 20,1 12,0 100,0
Sant Quirze Safaja 14,1 2,0 3,9 2,7 9,8 13,7 24,6 10,2 19,1 100,0
Santa Maria d'Oló 41,9 1,7 6,5 4,5 3,8 4,1 18,2 4,5 14,8 100,0
Moianès 17,1 3,4 3,3 3,1 5,6 10,0 21,6 19,4 16,6 100,0
Font: Cens d’habitatges de 2001
Durant els últims 10 anys al Moianès s‟hi ha construït 1.500 habitatges. Durant aquets període
el ritme de construcció ha estat desigual, experimentant un creixement progressiu fins a 2006 i
regressiu a partir d‟aquest any, propi de la crisi econòmica del moment. És precisament durant el
2006 quan s‟assoleix el màxim d‟edificis de nova construcció del període, que correspon al 16,4%
del total d‟edificis construïts en aquesta dècada+
20
Figura 2.3 Habitatges principals construïts en el període 2001-2010
Font: Idescat
Durant els darrers 9 anys l‟activitat constructiva als municipis del Moianès ha seguit un ritme
similar al de les comarques veïnes+ Així entre 2002 i 2010 s‟han acabat 1.424 habitatges, que
representa un 23,3* del parc d‟habitatges existent a l‟any 2001+ No obstant això la intensitat
constructiva ha mostrat un comportament molt diferent entre els diferents municipis, ja que:
• Municipis amb una activitat constructiva alta (habitatges construïts>25% parc
d‟habitatge de l‟any 2001): Castellcir, Moià i Sant Quirze Safaja+
• Municipis amb una activitat constructiva mitjana (habitatges construïts entre un 10 i
25* parc d‟habitatge de l‟any 2001): Calders, Castellterçol, Collsuspina, L‟Estany i
Monistrol de Calders.
• Municipis amb una activitat constructiva baixa (habitatges construïts inferior al 10%
parc d‟habitatge de l‟any 2001): Granera i Santa Maria d‟Oló+
0
50
100
150
200
250
300
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Nre
. ha
bit
atg
es
aca
ba
ts
21
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Taula 2.7 Habitatges construïts durant el període 2002-2010
MUNICIPI PARC D’HABITATGE
2001
HABITATGES
ACABATS 2002-
2010
%HABITATGE
NOU/PARC
HABITATGE
Calders 521 53 10,17
Castellcir 213 92 43,19
Castellterçol 1.057 249 23,56
Collsuspina 187 38 20,32
Estany, l' 295 32 10,85
Granera 41 2 4,88
Moià 2.673 768 28,73
Monistrol de Calders 329 61 18,54
Sant Quirze Safaja 269 86 31,97
Santa Maria d'Oló 527 43 8,16
Moianès 6.112 1.424 23,30
Bages 75.457 17.937 23,77
Osona 59.068 14.216 24,07
Vallès Oriental 143.926 30.627 21,28
Font: Idescat
Considerant que aproximadament 1 de cada 4 nous habitatges s‟ha destinat a substituir el parc
d‟habitatge existent el nombre d‟habitatge amb més de 50 anys (edat teòrica de vida útil d‟una
edificació) se situaria entre els 1.100 i 1.150 habitatges. Per municipis Granera, Santa Maria
d‟Oló i Collsuspina presenta percentatges molt elevats d‟habitatges de més de 50 anys+
Taula 2.8 Estimació dels habitatges amb més de 50 anys.
MUNICIPI HABITATGES
2010
ESTIMACIÓ
HABITATGES >50
ANYS
% HABITATGES
>50 ANYS
Calders 574 143 24,9
Castellcir 305 18 5,9
Castellterçol 1.306 54 4,1
Collsuspina 225 79 35,1
Estany, l' 327 78 23,9
Granera 43 29 67,4
Moià 3.441 421 12,2
Monistrol de Calders 390 15 3,8
Sant Quirze Safaja 355 62 17,5
Santa Maria d'Oló 570 233 40,9
Moianès 7.536 1.130 15,0
Font: Pròpia a partir de l’Idescat
22
2.2.2.4 ESTAT DE CONSERVACIÓ
Segons les dades del cens d‟habitatge de 2001 l‟estat de conservació dels edificis del Moianès
és majoritàriament bo ja que prop del 90% dels habitatges corresponen a aquest grup. Aquest
percentatge és similar a la mitjana de la província (90,06%). No obstant això, per municipis
s‟observen les següents diferències:
• A Castellcir, l‟Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d‟Oló el
percentatge d‟habitatges en bon estat és elevat (superior al 90*).
• A Calders i Sant Quirze Safaja el percentatge d‟habitatge en bon estat o amb alguna
deficiència supera àmpliament el 90%.
• A Castellterçol i Collsuspina més del 5% dels habitatges es troben en estat ruïnós o
dolent.
Taula 2.9 Estat de conservació dels edificis. 2001
MUNICIPI RUÏNÓS DOLENT DEFICIENT BO
TOTAL NRE. % NRE. % NRE. % NRE. %
Calders 3 0,66 9 1,98 118 25,99 324 71,37 454
Castellcir 2 1,09 1 0,54 7 3,80 174 94,57 184
Castellterçol 4 0,54 43 5,81 137 18,51 556 75,14 740
Collsuspina 5 3,36 6 4,03 13 8,72 125 83,89 149
Estany, l' 2 0,82 3 1,23 17 7,00 221 90,95 243
Granera 0 0,00 1 2,44 2 4,88 38 92,68 41
Moià 3 0,17 6 0,33 23 1,27 1.781 98,23 1.813
Monistrol de Calders 2 0,73 1 0,36 4 1,46 267 97,45 274
Sant Quirze Safaja 1 0,39 9 3,52 17 6,64 229 89,45 256
Santa Maria d'Oló 3 0,72 4 0,96 31 7,42 380 90,91 418
Moianès 25 0,55 83 1,82 369 8,07 4.095 89,57 4.572
Font: Cens d’habitatge de 2001
23
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.2.2.5 INSTAL·LACIONS
En analitzar les instal·lacions que disposen els habitatges, segons el cens d‟habitatges de 2001,
es detecten alguns dèficits en les infraestructures de serveis del habitatges, si bé durant els
darrers 10 anys la situació pot haver millorat substancialment.
El 98,7% dels habitatges familiars disposen d‟aigua corrent, dels quals el 95* compten amb un
servei d‟abastament públic i el 5% restant amb un sistema privat (destaca el municipi de Granera
on el 66* del subministrament d‟aigua corrent és privat). Per contra, no disposar d‟aquest servei
és molt poc habitual.
El 57,7% dels habitatges del Moianès disposen d‟aigua calenta central, una proporció molt
similar al de les comarques pertanyents. Aquest paràmetre presenta situacions molt diferents
en funció de cadascun dels municipis.
Per altra banda, el 89% dels habitatges disposava de clavegueram i el 9% un altre sistema
d‟evacuació, mentre que només el 2% dels habitatges no disposa de cap sistema d‟evacuació+
Aquesta proporció és molt similar a la de la resta d‟àmbits comarcals analitzats+
Taula 2.10 Classificació dels edificis destinats a habitatges familiars segons instal·lacions d’aigua
MUNICIPI
AIGUA CORRENT D'UN
ABASTAMENT
AIGUA CALENTA
CENTRAL EVACUACIÓ D'AIGÜES RESIDUALS
PÚBLIC PRIVAT NO EN TÉ SÍ NO CLAVEGUERA ALTRA NO EN TÉ
Calders 423 24 7 5 449 414 33 7
Castellcir 167 14 3 167 17 136 45 3
Castellterçol 686 39 14 169 570 679 48 12
Collsuspina 141 2 6 114 35 119 29 1
Estany, L‟ 240 0 2 13 229 230 12 0
Granera 4 27 10 20 21 7 18 16
Moià 1.760 43 5 1.355 453 1.663 102 43
Monistrol de Calders 269 2 3 224 50 261 3 10
Sant Quirze Safaja 219 29 7 185 70 193 57 5
Santa Maria d‟Oló 363 51 4 383 35 353 62 3
Moianès 4.272 231 61 2.635 1.929 4.055 409 100
Bages 34.449 478 231 16.981 18.177 31.975 2.529 654
Osona 32.842 1.465 258 20.003 14.562 31.395 2.635 535
Vallès Oriental 64.435 3.087 302 39.409 28.415 64.712 2.341 771
Font: Cens d’habitatge de 2001
Pel que fa a la presència de gas, segons dades de 2001, únicament el 2% dels habitatges en
disposen. Tot i això, aquesta xifra ha variat a favor dels habitatges amb gas, degut a l‟arribada de
la xarxa de gas natural a Castellterçol i Moià a l‟any 2008-2009.
24
Taula 2.11 Classificació dels edificis destinats a habitatges familiars segons instal·lacions de gas
MUNICIPI
GAS
SÍ NO EN TÉ
NRE. % NRE. %
Calders 1 0,22% 453 99,78%
Castellcir 2 1,09% 182 98,91%
Castellterçol 5 0,68% 734 99,32%
Collsuspina 1 0,67% 148 99,33%
Estany, l' 1 0,41% 241 99,59%
Granera 0 0,00% 41 100,00%
Moià 47 2,60% 1.761 97,40%
Monistrol de Calders 11 4,01% 263 95,99%
Sant Quirze Safaja 9 3,53% 246 96,47%
Santa Maria d'Oló 13 3,11% 405 96,89%
Moianès 90 1,97% 4.474 98,03%
Bages 14.356 40,83% 20.802 59,17%
Osona 10.295 29,78% 24.270 70,22%
Vallès Oriental 24.330 35,87% 43.494 64,13%
Font: Cens d’habitatge de 2001
Quant a la presència d‟instal,lacions de calefacció més del 95% dels habitatges del Moianès en
disposen+ Per contra, cal destacar una important manca d‟instal,lacions de refrigeració (aire
condicionat) ja que pràcticament el 97% dels habitatges no en disposen.
Taula 2.12 Habitatges principals del Moianès segons instal·lacions de calefacció i refrigeració
INSTAL·LACIONS NRE.
HABITATGES %
Amb Calefacció 3.492 95,07%
Calefacció Comunitària 306 8,33%
Calefacció Individual 2.504 68,17%
Calefacció Mòbils / Fixos 682 18,57%
Sense Calefacció 181 4,93%
Amb Refrigeració 120 3,27%
Sense Refrigeració 3.553 96,73%
Font: Cens d’habitatge de 2001
25
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.2.2.6 ACCESSIBILITAT
Per analitzar l‟accessibilitat a l‟habitatge es valora l‟existència d‟ascensor en funció del nombre
de plantes que disposa l‟edifici+ Per fer-ho només es disposa de les dades del cens d‟habitatge
de 2001 i per tant pot ser que els habitatges construïts amb posterioritat a aquesta data
comptin amb millors condicions d‟accessibilitat+
D‟entrada, cal tenir en compte que la tipologia edificatòria predominant al Moianès és l‟habitatge
unifamiliar i la necessitat d‟ascensor recau principalment en edificis plurifamiliars+ Així mateix,
destaca una elevada proporció d‟habitatges d‟una sola planta on no és necessari disposar
d‟ascensor (equival al 40% dels habitatges del Moianès). A banda d‟això, però, a l‟any 2001,
només 45 edificis del Moianès disposaven d‟ascensor, els quals:
El 0,4% dels edificis amb 2 plantes disposaven d‟ascensor.
El 3,5% dels edificis amb 3 plantes disposaven d‟ascensor.
El 22,5* dels edificis amb més de 3 plantes disposaven d‟ascensor+
Taula 2.13 Disponibilitat d’ascensor en els habitatges segons nombre de plantes
MUNICIPI 2 PLANTES 3 PLANTES MÉS DE 3 PLANTES
AMB ASC. SENSE ASC. AMB ASC. SENSE ASC. AMB ASC. SENSE ASC.
Calders 0 23 0 6 0 2
Castellcir 0 111 1 9 0 1
Castellterçol 2 369 3 72 3 14
Collsuspina 0 80 0 7 0 0
Estany, L' 0 93 0 115 0 3
Granera 0 19 0 5 0 0
Moià 4 1.005 12 165 15 42
Monistrol de Calders 2 115 0 23 0 1
Sant Quirze Safaja 0 89 1 27 0 0
Santa Maria d'Oló 0 261 0 35 2 6
Moianès 8 2.165 17 464 20 69
Bages 79 12.754 191 4.015 1.123 2.556
Osona 494 16.769 159 6.039 661 1.540
Vallès Oriental 319 28.037 548 6.736 2.007 2.387
Font: Cens d’habitatge de 2001
Cal destacar una baix percentatge de disponibilitat d‟ascensor en els edificis de més de 3
plantes, tal i com mostra la taula següent.
26
Taula 2.14 Proporció de la presència d’ascensor en els habitatges segons nombre de plantes
MUNICIPI 2 PLANTES 3 PLANTES MÉS DE 3 PLANTES TOTAL
AMB ASC. SENSE ASC. AMB ASC. SENSE ASC. AMB ASC. SENSE ASC. AMB ASC. SENSE ASC.
Moianès 0,37% 99,63% 3,53% 96,47% 22,47% 77,53% 1,64% 98,36%
Bages 0,62% 99,38% 4,54% 95,46% 30,52% 69,48% 6,72% 93,28%
Osona 2,86% 97,14% 2,57% 97,43% 30,03% 69,97% 5,12% 94,88%
V. Oriental 1,12% 98,88% 7,52% 92,48% 45,68% 54,32% 7,18% 92,82%
Font: Cens d’habitatge de 2001
En analitzar l‟accessibilitat a dins de l‟habitatge cal tenir en compte la població que compta amb
problemes motrius. Segons dades de 2010 al Moianès 585 persones patien alguna disminució.
D‟aquestes, 204 persones tenien problemes motrius i per tant necessiten disposar d‟un
habitatge accessible i que en cas de tenir més d‟una planta disposi d‟ascensor+
Taula 2.15 Persones amb disminució (2010)
MUNICIPI PERSONES AMB
DISMINUCIÓ
PERSONES AMB
DISMINUCIÓ MOTÒRICA
Calders 56 26
Castellcir 31 9
Castellterçol 88 35
Collsuspina 14 5
Estany, L' 19 8
Granera 5 1
Moià 248 81
Monistrol de Calders 41 10
Sant Quirze Safaja 13 2
Santa Maria d'Oló 70 27
Moianès 585 204
Font: Idescat
No obstant això, es desconeix en quin tipus de llar viuen aquestes persones amb disminució
però l‟elevat percentatge de llars sense ascensor fa pensar que en alguns casos es produeixen
problemes d‟accessibilitat a l‟habitatge.
27
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.2.2.7 CONCLUSIONS
Aproximadament 1 de cada 10 habitatges del Moianès està buit i 1 de cada 4 és segona
residència.
La tipologia edificatòria predominant al Moianès correspon a edificis amb un sol
habitatge (64,8%) és a dir habitatge unifamiliar, una proporció molt superior al conjunt
d‟àmbits comarcals on es troba el Moianès+
La superfície mitjana dels habitatges és de gairebé 114 m2, valor entre un 8 i un 15%
superior a les mitjanes de les comarques a les quals actualment pertanyen els municipis
del Moianès.
El parc d‟habitatges del Moianès es caracteritza per ser lleugerament més antic que al de
les comarques de l‟entorn. S‟estima que aproximadament el 15* del parc d‟habitatges té
més de 50 anys.
Únicament el 2,37% dels habitatges del Moianès presenten un estat ruïnós (0,55%) o
dolent (1,82%).
Escassa presència d‟ascensors, ja que únicament l‟1,6* del total d‟habitatges de més
d‟una planta disposa d‟ascensor+
28
2.2.3 CARACTERÍSTIQUES DE TINENÇA I DETECCIÓ DE SITUACIONS D’UTILITZACIÓ ANÒMALA
2.2.3.1 RÈGIM DE TINENÇA
Segons el cens d‟habitatges de 2001, la majoria d'habitatges principals del Moianès són de
propietat (2.718 habitatges o el 74%), dels quals 1.629 (44% del total) són de compra ja pagada i
691 (19% del total) disposen de pagaments pendents.
Figura 2.4 Habitatges principals segons règim de tinença (2001)
Font: Cens d’habitatge de 2001
Per municipis del Moianès no s‟observen diferències remarcables ja que en tots els casos
predominen els habitatges de propietat+ En aquest sentit, cal destacar l‟elevada proporció
d‟habitatges de propietat de Santa Maria d‟Oló que correspon al 84* del total d‟habitatges+ Per
contra, a Granera i Sant Quirze de Safaja el percentatge d‟habitatges de propietat suposa menys
del 70% (el 65,6% i el 69,9% respectivament).
També resulta destacable que el 66% dels habitatges de Castellterçol són de propietat amb
compra pagada, mentre que a Moià aquest percentatge és només del 35%.
44%
19%
11%
17%
3% 6%
De propietat per compra pagada
De propietat per compra amb pagaments pendents
De propietat per herència o donació
De lloguer
Cedida gratis o a baix preu
Altra forma
29
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Taula 2.16 Distribució dels habitatges principals segons règim de tinença
EN NOMBRE D ‘HABITATGES
MUNICIPI
DE PROPIETAT
DE
LLOGUER
CEDIDA
GRATIS O A
BAIX PREU
ALTRA
FORMA TOTAL COMPRA
PAGADA
COMPRA
AMB
PAGAMENTS
PENDENTS
HERÈNCIA
O
DONACIÓ
Calders 117 70 29 47 9 16 288
Castellcir 62 27 18 19 5 13 144
Castellterçol 487 65 15 121 9 39 736
Collsuspina 38 18 11 20 4 3 94
Estany, l' 68 14 32 18 7 9 148
Granera 15 4 2 2 4 5 32
Moià 540 367 176 334 35 82 1.534
Monistrol de Calders 87 35 35 18 18 19 212
Sant Quirze Safaja 54 45 10 21 11 15 156
Santa Maria d'Oló 161 46 70 20 6 26 329
Moianès 1.629 691 398 620 108 227 3.673
Bages 25.212 14.200 3.437 10.437 940 1.872 56.098
Osona 20.647 10.386 2.969 7.435 1.184 1.573 44.194
Vallès Oriental 47.306 40.784 4.798 13.095 1.662 3.287 110.932
EN PERCENTATGE
MUNICIPI
DE PROPIETAT
DE
LLOGUER
CEDIDA
GRATIS O A
BAIX PREU
ALTRA
FORMA TOTAL COMPRA
PAGADA
COMPRA
AMB
PAGAMENTS
PENDENTS
HERÈNCIA
O
DONACIÓ
Calders 40,6 24,3 10,1 16,3 3,1 5,6 100,0
Castellcir 43,1 18,8 12,5 13,2 3,5 9,0 100,0
Castellterçol 66,2 8,8 2,0 16,4 1,2 5,3 100,0
Collsuspina 40,4 19,1 11,7 21,3 4,3 3,2 100,0
Estany, l' 45,9 9,5 21,6 12,2 4,7 6,1 100,0
Granera 46,9 12,5 6,3 6,3 12,5 15,6 100,0
Moià 35,2 23,9 11,5 21,8 2,3 5,3 100,0
Monistrol de Calders 41,0 16,5 16,5 8,5 8,5 9,0 100,0
Sant Quirze Safaja 34,6 28,8 6,4 13,5 7,1 9,6 100,0
Santa Maria d'Oló 48,9 14,0 21,3 6,1 1,8 7,9 100,0
Moianès 44,4 18,8 10,8 16,9 2,9 6,2 100,0
Bages 44,9 25,3 6,1 18,6 1,7 3,3 100,0
Osona 46,7 23,5 6,7 16,8 2,7 3,6 100,0
Vallès Oriental 42,6 36,8 4,3 11,8 1,5 3,0 100,0
Font: Cens d’habitatge de 2001
Pel que fa als habitatges de lloguer es detecten notables variacions. Aquesta modalitat de
tinença és poc habitual a Santa Maria d‟Oló (6,08*), Granera (6,25*) i Monistrol de Calders
(8,49%). Per contra, a Moià i Collsuspina els habitatges de lloguer representen més del 20%.
30
2.2.3.2 HABITATGES BUITS
Per conèixer els habitatges buits es disposa dels resultats del cens d‟habitatges de 2001 i dels
resultats de l‟“Estudi del parc d‟habitatge dels municipis que formen part del Consorci del
Moianès” (2010) i l‟actualització d‟aquest estudi realitzada en el marc del present treball.
Segons l‟Estudi del parc d‟habitatge dels municipis del Moianès la proporció d‟habitatges
vacances s‟ha reduït durant el període 2001-2010, passant del 12,9% respecte el total
d‟habitatges al 9,3*+ Tot i això, l‟anàlisi detallat per municipis mostra un comportament molt
diferent, amb alguns municipis on aquest percentatge ha augmentat notablement (Collsuspina,
Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i l‟Estany) i en d‟altres que ha disminuït (Granera,
Castellterçol i Moià).
Taula 2.17 Habitatge buit dels municipis del Moianès
MUNICIPI 2001 2009 2011
NRE. % NRE. % NRE. %
Calders 30 5,8 45 7,9
Castellcir 26 12,2 19 5,2
Castellterçol 320 30,3 138 8,7
Collsuspina 1 0,5 22 12,5
L‟Estany 29 9,8 66 17,8
Moià 264 9,9 219 7,9 242 8,4
Monistrol de Calders 15 4,6 77 14,7
Sant Quirze Safaja 0 0,0 44 9,8
Santa Maria d‟Oló 92 17,5 56 11,7
Granera 9 22,0 2 2,5
Total 786 12,9 688 9,3
Font: Cens d’habitatge de 2001 i “Estudi del parc d’habitatge dels municipis del Moianès” (2010)
31
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.2.3.3 OCUPACIÓ I SOBREOCUPACIÓ
Segons els resultats del cens d‟habitatges de 2001, el 47,4% de les llars del Moianès estan
ocupades per una o dues persones+ D‟altra banda, la proporció d‟habitatges amb més de 4
ocupants és molt reduïda i representa únicament el 10% de les llars existents.
Taula 2.18 Dimensió de la llar segons nombre de persones residents
MUNICIPI 1 2 3 4 5 >5 TOTAL
Calders 62 70 70 61 19 6 288
Castellcir 29 39 27 32 13 4 144
Castellterçol 174 205 148 140 47 22 736
Collsuspina 19 21 20 24 9 1 94
Estany, l' 42 37 33 24 6 6 148
Granera 15 6 6 4 0 1 32
Moià 316 393 346 342 88 49 1.534
Monistrol de Calders 37 56 42 54 18 5 212
Sant Quirze Safaja 55 30 25 24 15 7 156
Santa Maria d'Oló 64 70 76 70 22 27 329
Moianès 813 927 793 775 237 128 3.673
Font: Cens d’habitatge de 2001
A l‟any 2001, la dimensió mitjana de les llars del Moianès era de 2,7 persones/habitatge, valor
similar a la ocupació mitjana del Bages (2,74) i inferior a del Vallès Oriental (2,88) i Osona (2,9).
Segons els municipis, s‟observen diferències rellevants, amb valors superiors a 3 ocupants/llar a
Santa Maria d‟Oló i Collsuspina, i d‟altres inferiors a 2,5 (Calders, l‟Estany i Monistrol de Calders)+
L‟evolució de la dimensió mitjana de llar entre 1991 i 2001 mostra un decreixement del nombre
de persones per llar, passant de més de 3 persones a una mitjana de 2,7 ocupants. En l‟estudi
d‟habitatge del Moianès de 2010, el valor obtingut mostra –com a mínim la estabilització
d‟aquest decreixement, si bé la metodologia emprada és molt diferent a la d‟un cens (vegeu la
taula següent).
32
Taula 2.19 Dimensió mitjana de les llars (1991 – 2009)
MUNICIPI DIMENSIÓ MITJANA
1991 1996 2001 2009 2011
Calders 3,1 2,9 2,74 2,38 -
Castellcir 3,6 3,1 2,82 2,64 -
Castellterçol 3,1 2,9 2,69 2,66 -
Collsuspina 3,3 2,9 2,85 3,22 -
Estany, l' 3,3 2,9 2,57 2,31 -
Granera 2,9 2,8 2,09 2,66 -
Moià 3,2 3,0 2,78 2,99 3,01
Monistrol de Calders 3,3 3,0 2,89 2,31 -
Sant Quirze Safaja 3,3 3,0 2,6 2,40 -
Santa Maria d'Oló 3,8 3,4 3,01 3,09 -
Moianès 3,29 2,99 2,70 2,76 -
Bages 3,10 2,90 2,74 - -
Osona 3,20 3,00 2,90 - -
Vallès Oriental 3,30 3,10 2,88 - -
Font: Cens d’habitatge de 1991 – 2001, “Estudi del parc d’habitatge dels municipis del Moianès” (2010) i diversos
Ajuntaments.
Per calcular la sobreocupació d‟un habitatge s‟ha creuat les dades de nombre d‟ocupants de
cada llar amb la superfície útil de l‟habitatge+ S‟ha considerat que un habitatge pot patir un
problema de sobreocupació quan la ràtio de superfície útil per persona que hi resideix se situa
per sota dels 15 m2. Segons aquest criteri s‟ha identificat gairebé un centenar d‟habitatges amb
problemes de sobreocupació (en base a les dades de 2001).
Taula 2.20 Habitatges amb sobreocupació. 2001
MUNICIPI NRE. LLARS AMB
SOBREOCUPACIÓ NRE. LLARS %
Calders 8 288 2,78
Castellcir 6 144 4,17
Castellterçol 11 736 1,49
Collsuspina 2 94 2,13
Granera s.d s.d -
Estany, l' 5 148 3,38
Moià 45 1.534 2,93
Monistrol de Calders 8 212 3,77
Sant Quirze Safaja 5 156 3,21
Santa Maria d'Oló 7 329 2,13
Moianès 97 3.641 2,66
Font: Cens d’habitatge de 1991 - 2001
33
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.2.3.4 DADES SOCIOECONÒMIQUES
Per conèixer l‟accés a l‟habitatge s‟ha utilitzat dues variables socioeconòmiques: la despesa de
pagament per l‟habitatge i els ingressos per llar o família+
• Despesa de pagament per l’habitatge
Per disposar d‟una orientació de les despeses mensuals destinades al pagament de l‟habitatge
cal veure els resultats de la darrera enquesta de condicions de vida i hàbits de la població
(2006) de Catalunya+ Aquests resultats estan disponibles a l‟Institut d‟estadística de Catalunya
però agrupats per grans àmbits territorials. Així doncs, aquesta variable no es pot analitzar en
detall pel conjunt de municipis del Moianès sinó que cal fer referència a l‟àmbit Metropolità (on
formen part els municipis de Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja) i al de Comarques
Centrals (on formen part la resta del municipis). Cal tenir present que des de 2006 la situació
econòmica pròpia del moment ha provocat notables variacions en la despesa de pagament per
l‟habitatge i per tant no es tracta de valors actuals+
En analitzar les despeses mensuals per pagament de l‟habitatge més de la meitat de la població
no té cap tipus de despesa. Dels diferents intervals econòmics analitzats de despesa destaca el
bloc d‟entre 300 i 600€ ja que aglutina entre el 15 i el 22* de la població. A nivell territorial cal
diferenciar un cost menor de l‟habitatge a les Comarques Centrals respecte la mitjana de
Catalunya i l‟àmbit metropolità+ El conjunt del Moianès es considera que segueix un
comportament més similar a aquest àmbit que a la resta.
En el cas dels habitatges de propietat la despesa mensual acostuma a ser superior al cost del
lloguer+ Entre el 44 i el 46* dels habitatges de compra suposen un cost mensual d‟entre 300 i
600€+ En aquest cas també s‟observa com les comarques centrals ofereixen preus més baixos
que l‟àmbit Metropolità i el conjunt de Catalunya+
Quan a la despesa generada pel lloguer cal destacar una notable diferència entre el
comportament de les Comarques Centrals (el que s‟assimila millor a les característiques del
Moianès) i la resta d‟àmbits analitzats+ En aquest sentit, la despesa corresponent a habitatge de
lloguer és molt inferior en aquesta zona que en el conjunt de Catalunya o l‟àmbit Metropolità+
Més de 3/4 parts del parc d‟habitatge de lloguer de les Comarques Centrals suposa una despesa
mensual inferior a 300€ mentre que a l‟àmbit Metropolità només afecta a 1/3 part del total+
34
Taula 2.21 Despesa mensual a la llar per pagament de l'habitatge en milers de persones (2006)
GLOBAL
DESPESA MENSUAL ÀMBIT METROPOLITÀ COMARQUES CENTRALS CATALUNYA
NRE. % NRE. % NRE. %
Fins a 200 euros 204,36 4,94% 40,81 10,04% 327,45 5,41%
De 201 a 300 euros 215,36 5,21% 32,79 8,07% 372,95 6,17%
De 301 a 600 euros 920,22 22,25% 63,46 15,61% 1.271,75 21,02%
De 601 a 900 euros 381,86 9,23% 19,14 4,71% 475,88 7,87%
Més de 900 euros 103,48 2,50% .. 2,32% 133,3 2,20%
No tenen despeses 2.157,95 52,18% 225,71 55,54% 3.236,27 53,50%
No consta 152,45 3,69% 15,07 3,71% 231,81 3,83%
Total 4.135,68 100,00% 406,41 100,00% 6.049,42 100,00%
HABITATGE DE COMPRA
Fins a 300 euros 209,98 15,85% 28,37 23,73% 349,56 18,18%
De 301 a 600 euros 610,09 46,05% 53,34 44,61% 888,08 46,18%
Més de 600 euros 398,93 30,11% 27,58 23,07% 516,85 26,88%
No consta 105,94 8,00% .. 8,60% 168,41 8,76%
Total 1.324,94 100,00% 119,57 100,00% 1.922,89 100,00%
HABITATGE DE LLOGUER
Fins a 300 euros 205,62 32,21% 44,35 77,25% 344,94 39,72%
Més de 300 euros 393,65 61,66% .. 22,75%
473,13 54,48%
No consta 39,14 6,13% .. 50,39 5,80%
Total 638,41 100,00% 57,41 100,00% 868,45 100,00%
Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població
• Ingressos per llar o família
Pel que fa als ingressos disponibles per llar o família es disposa de les dades corresponents a
l‟enquesta de condicions de vida i hàbits de la població (2006) per grans àmbits territorials+ En
concret es coneix la distribució de població per àmbits en funció del nivell d'ingressos nets
anuals de tots els membres de la llar.
Per fer-ho únicament es disposa de dades del conjunt de les Comarques Centrals o de l‟àmbit
Metropolità. El nombre de famílies amb ingressos inferiors als 18+000€/any es situen entre el
24,6 i el 27* a l‟àmbit Metropolità i a les Comarques Centrals respectivament+ Pel que fa a l‟accés
al lloguer entre el 18 i el 19,7* de les famílies disposen d‟ingressos inferiors a 15+000€/any,
(vegeu la taula següent).
35
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Taula 2.22 Nivell d'ingressos nets anuals de tots els membres de la llar en milers de persones (2006)
INGRESSOS ANUALS ÀMBIT METROPOLITÀ COMARQUES CENTRALS CATALUNYA
NRE. % NRE. % NRE. %
Menys de 6.000€ 85,48 2,07% .. 1,89% 123,91 2,05%
De 6.001 a 9.000€ 181,42 4,39% 17,89 4,40% 270,37 4,47%
De 9.001 a 12+000€ 209,86 5,07% 18,92 4,66% 329,72 5,45%
De 12.001 a 15.000€ 270,37 6,54% 35,51 8,74% 408,69 6,76%
De 15.001 a 18.000€ 269,13 6,51% 29,63 7,29% 404,98 6,69%
De 18.001 a 21.000€ 268,31 6,49% 38,73 9,53% 398,41 6,59%
De 21.001 a 24.000€ 282,42 6,83% 26,66 6,56% 406,6 6,72%
De 24.001 a 30.000€ 399,93 9,67% 38,62 9,50% 568,5 9,40%
De 30.001 a 36.000€ 284,56 6,88% 25,96 6,39% 392,37 6,49%
De 36.001 a 42.000€ 217,1 5,25% 18,53 4,56% 287,39 4,75%
Més de 42.000€ 437,58 10,58% 29,75 7,32% 560,81 9,27%
No consta 1.229,54 29,73% 118,53 29,17% 1.897,69 31,37%
Total 4.135,68 100,00% 406,41 100,00% 6.049,42 100,00%
Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població
En relació a la Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) al Moianès se situa en 14+670 € per càpita+
La taula 2.23 en mostra la distribució aproximada per municipis, segons la qual els valors més
elevats es troben a Sant Quirze Safaja i Castellcir i els més baixos a l‟Estany i Santa Maria d‟Oló+
Taula 2.23 Renda familiar disponible bruta (RFDB) (2010)
MUNICIPI €/HABITANT €/HABITANT DE
MÉS DE 16 ANYS
Calders 14.169 17.276
Castellcir 15.694 19.737
Castellterçol 15.694 18.685
Collsuspina 16.176 19.490
Estany, L' 14.169 16.211
Granera 15.694 16.755
Monistrol de Calders 14.169 16.769
Moià 14.169 17.476
Sant Quirze Safaja 15.694 19.695
Santa Maria d'Oló 14.169 16.564
Moianès 14.670 17.800
Bages 14.280 17.040
Osona 15.080 18.310
Vallès Oriental 13.090 16.020
Font: Programa Hermes
36
2.3 POBLACIÓ
2.3.1 ANÀLISI DEMOGRÀFICA. PROJECCIÓ DE POBLACIÓ I DE LLARS
2.3.1.1 POBLACIÓ ACTUAL I ESTRUCTURA
Segons dades del padró municipal la població del Moianès és de 13.124 habitants (a 1 de gener
de 2012). Respecte a les comarques del seu entorn, el Moianès ha mantingut una tendència
demogràfica de major creixement. En els darrers 10 anys la població empadronada s‟ha
incrementat més d‟un 30*, percentatge superior al 25,6* del Vallès Oriental i sobretot al 19,8* i
19,1* del Bages i Osona+ No obstant això, aquest increment s‟ha produït principalment entre els
anys 2001 i 2009, i durant els darrers dos anys l‟increment ha estat pràcticament nul. La taula
següent mostra l‟evolució global de la població empadronada i la variació prenent com a base
l‟any 2001 (igual a 100)+
Taula 2.24 Evolució de la població del Moianès i altres àmbits
ANY
MOIANÈS BAGES V. ORIENTAL OSONA
TOTAL VAR. TOTAL VAR. TOTAL VAR. TOTAL VAR.
2011 12.962 130,1 185.865 119,8 399.900 125,6 154.204 119,1
2010 12.922 129,7 185.117 119,3 396.691 124,6 153.499 118,6
2009 12.844 128,9 184.642 119,0 394.061 123,7 152.411 117,7
2008 12.729 127,7 181.346 116,9 386.465 121,4 150.139 116,0
2007 12.372 124,1 176.846 114,0 377.198 118,5 147.138 113,7
2006 12.125 121,7 173.236 111,7 371.387 116,6 145.790 112,6
2005 11.705 117,4 169.114 109,0 361.319 113,5 142.337 110,0
2004 11.365 114,0 165.123 106,4 350.566 110,1 138.630 107,1
2003 10.903 109,4 161.561 104,2 340.546 106,9 135.871 105,0
2002 10.490 105,3 157.870 101,8 329.594 103,5 132.601 102,4
2001 9.966 100,0 155.118 100,0 318.434 100,0 129.455 100,0
Font: IDESCAT
Cal destacar que en els municipis del Moianès el 17,7% de la població viu en urbanitzacions o al
disseminat. Aquest percentatge és inferior al 10% a Castellcir, Castellterçol i Monistrol de
Calders; Entre un 10 i un 40* a Collsuspina, l‟Estany, Moià i Santa Maria d‟Oló; i superior al 40* als
municipis de Calders, Graners i Sant Quirze Safaja.
37
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Taula 2.25. Distribució de la població per municipis i entitats demogràfiques. 2007
MUNICIPI POBLACIÓ NUCLI
PRINCIPAL
POBLACIÓ NUCLIS
DISPERSOS PRINCIPALS NUCLIS DISPERSOS
Calders 449 419 Urbanització la Guàrdia (346), Viladecavalls
de Calders (73)
Castellcir 530 54 Marfà (10), la Penyora (44)
Castellterçol 2.154 84 Disseminat (84)
Collsuspina 232 91 Les Casetes (24), Montpicanyol (67)
Estany, L' 331 48 Raval del Prat (21), disseminat (27)
Granera 34 42 Disseminat (42)
Moià 4.727 759 Montví de Baix (527), La Montjoia (5),
Disseminat (227)
Monist. de Calders 677 25 Disseminat (25)
Sant Quirze Safaja 250 379 Les Clotes (102), els Pinars del Badó (110),
el Pla del Badó (60) i disseminat (107)
Santa Maria d'Oló 793 294
La Frau (8) , el Pla de Gassetes (15), Raval
de la Rovirola ( 65), Raval de Santa Eulàlia
(126), St Feliuet de Terrassola (15), St Joan
d'Oló ( 37), Sant Vicenç de Vilaressau (28)
Moianès 10.177 2195 -
Font: Muniscat
Durant aquest decenni hi ha municipis que ha registrat un increment molt per sobre de la
mitjana (Castellcir, Moià i Sant Quirze Safaja), d‟altres amb valors mitjans (entre un 10-40%
(Calders, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Monistrol de Calders) i d‟altres amb un creixement
quasi nul (l‟Estany i Santa Maria d‟Oló)+
Taula 2.26 Variació de la població dels municipis del Moianès
MUNICIPIS POBLACIÓ 2001 POBLACIÓ 2012
VARIACIÓ
2001/2012
Calders 778 962 123,7%
Castellcir 371 674 181,7%
Castellterçol 2.018 2.424 120,1%
Collsuspina 250 348 139,2%
Granera 61 83 136,7%
L‟Estany 391 398 101,8%
Moià 4.089 5.823 142,4%
Monistrol de Calders 607 706 116,3%
St. Quirze Safaja 402 656 163,2%
Sta+ Maria d‟Oló 999 1.050 105,1%
Moianès 9.966 13.124 131,7%
Font: Ajuntaments corresponents i Idescat
38
Per sexe, no s‟observen diferències massa rellevants, amb un percentatge d‟homes
lleugerament superior al de dones, excepte en el cas de Granera, on la diferència se situa en 30
punts percentuals.
Taula 2.27 Estructura de la població del Moianès per sexe i municipis (2012)
MUNICIPI HOMES DONES
TOTAL NRE. % NRE. %
Calders 493 51,2 469 48,8 962
Castellcir 347 51,5 327 48,5 674
Castellterçol 1.194 49,3 1.230 50,7 2.424
Collsuspina 184 52,9 164 47,1 348
Granera 54 65,1 29 34,9 83
l'Estany 197 49,5 201 50,5 398
Moià 2.945 50,6 2.878 49,4 5.823
Monistrol de Calders 360 51,0 346 49,0 706
Sant Quirze Safaja 342 52,1 314 47,9 656
Santa Maria d'Oló 531 50,6 519 49,4 1.050
Moianès 6.647 50,6 6.477 49,4 13.124
Font: IDESCAT
En relació a l‟estructura de la població, s‟observa una piràmide d‟edats que tendeix a
l‟envelliment (amb una piràmide d‟edats que s‟estreny per la base), si bé en els darrers 15 anys
s‟observa un petit repunt de la natalitat.
39
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Figura 2.5 Piràmide de població del Moianès. Any 2011
Font: IDESCAT
150 100 50 0 50 100 150
De 0 anys
De 2 anys
De 4 anys
De 6 anys
De 8 anys
De 10 anys
De 12 anys
De 14 anys
De 16 anys
De 18 anys
De 20 anys
De 22 anys
De 24 anys
De 26 anys
De 28 anys
De 30 anys
De 32 anys
De 34 anys
De 36 anys
De 38 anys
De 40 anys
De 42 anys
De 44 anys
De 46 anys
De 48 anys
De 50 anys
De 52 anys
De 54 anys
De 56 anys
De 58 anys
De 60 anys
De 62 anys
De 64 anys
De 66 anys
De 68 anys
De 70 anys
De 72 anys
De 74 anys
De 76 anys
De 78 anys
De 80 anys
De 82 anys
De 84 anys
De 86 anys
De 88 anys
De 90 anys
De 92 anys
De 94 anys
De 96 anys
De 98 anys Dones
Homes
40
Analitzant l'estructura d'edats per grans grups s‟observen diferències rellevants entre municipis:
Municipis amb més població jove que envellida: Castellcir i Sant Quirze Safaja.
Municipis amb els col·lectius de població jove i més envellida força similars: Calders,
Collsuspina i Moià.
Municipis amb molta més població envellida que jove: Castellterçol, Granera, l‟Estany,
Monistrol de Calders i Santa Maria d‟Oló+
Taula 2.28 Estructura de la població dels municipis del Moianès per grans grups d’edat
MUNICIPIS 0-14 ANYS 15-64 ANYS 65 ANYS I MÉS
Calders 17,17 65,76 17,07
Castellcir 19,55 63,76 16,69
Castellterçol 14,56 64,27 21,17
Collsuspina 16,71 65,99 17,29
Granera 5,00 75,00 20,00
L‟Estany 11,70 61,58 26,72
Moià 17,89 66,35 15,76
Monistrol de Calders 13,93 66,18 19,88
St. Quirze Safaja 20,27 68,68 11,04
Sta+ Maria d‟Oló 14,73 63,23 22,05
Moianès 16,66 65,55 17,79
Bages 15,65 66,03 18,33
Vallès Oriental 17,57 68,66 13,77
Osona 16,88 66,49 16,63
Font: IDESCAT
41
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.3.1.2 CREIXEMENT NATURAL
El creixement natural de la població indica la diferència entre naixements i defuncions, i mostra
tendència general de la població sense tenir en compte l‟efecte de la immigració+ En els darrers
30 anys el creixement natural de la població és negatiu (amb una diferència de més de 200
persones), diferenciant els següent períodes:
Període 1981-1990. Creixement natural fou lleugerament positiu (20 persones).
Període 1991-2000. Increment de les defuncions no compensades per la natalitat.
Durant aquest període el balanç suposa una pèrdua de més de 200 persones (234).
Període 2001-2010. Creixement natural lleugerament positiu, especialment la darrera
meitat d‟aquesta dècada+
Figura 2.6 Evolució dels naixements, defuncions i creixement natural al Moianès. Període 1981-2010
Font: IDESCAT
Per municipis, les diferències resulten molt rellevants. Així per exemple Castellterçol ha
presentat una tendència molt negativa, mentre que a Calders i a Sant Quirze Safaja els valors són
àmpliament positius.
-75
-50
-25
0
25
50
75
100
125
150
175
19
81
19
83
19
85
19
87
19
89
19
91
19
93
19
95
19
97
19
99
20
01
20
03
20
05
20
07
20
09
Naixements
Defuncions
Creix. Natural
42
Taula 2.29 Creixement natural dels municipis del Moianès. 1981-2010
MUNICIPIS 1981-1990 1991-2000 2001-2010 TOTAL
1981-2010
Calders -12 24 29 41
Castellcir 9 7 -33 -17
Castellterçol -54 -74 -124 -252
Collsuspina 1 -6 1 -4
L‟Estany 47 -5 -19 23
Granera -3 -2 0 -5
Moià -10 -136 110 -36
Monistrol de Calders 15 5 -5 15
St. Quirze Safaja -10 -6 56 40
Sta+ Maria d‟Oló 37 -41 -11 -15
Moianès 20 -234 4 -210
Font: IDESCAT
43
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.3.1.3 BALANÇOS MIGRATORIS (INTERNS I EXTERNS)
En la majoria de municipis del Moianès, l‟increment demogràfic enregistrat en els darrers anys
s‟explica pels saldos migratori positius (tant interns com externs). Durant els darrers anys
aquests saldos es caracteritzen per:
Des de finals de la dècada dels noranta i fins a l‟any 2008 els saldos migratoris han estat
positius, especialment entre els anys 2000 i 2005. Aproximadament 2/3 de l‟increment
de població que ha registrat el Moianès durant els darrers 10 anys es deu als saldos
migratoris interns positius.
La major part d‟aquest increment es deu l‟arribada de població de la resta de la
província, i en especial de la conurbació de Barcelona+ En la resta d‟àmbits, els saldos
migratoris han estat poc rellevants, si bé generalment es mostren lleugerament positius
respecte a la resta de municipis de la comarca i negatius respecte a la resta de
Catalunya o la resta de l‟Estat.
Figura 2.7 Saldos migratoris interns al Moianès. Període 1997-2010
Font: IDESCAT
També resulta rellevant l‟increment demogràfic vinculat a l‟arribada de població immigrada+ En
aquest sentit, en tots els municipis s‟ha incrementat considerablement la població
empadronada nascuda a l‟estranger+ Així, a l‟any 2000 només un centenar de persones
empadronades al Moianès havien nascut a l‟estranger, mentre que sis anys després aquest
valor es multiplica per 10. En els darrers anys el col·lectiu de població immigrada continua
augmentant si bé a un ritme similar al creixement de la població (creixement mínim).
-100
-50
0
50
100
150
200
250
300
350
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
Nre
. pe
rso
ne
s
Dins la mateixa comarca Resta de la província Resta de Catalunya
Resta de l'Estat Total
44
Taula 2.30 Població segons lloc de naixement. 2000-2011
ANY POBLACIÓ TOTAL POBLACIÓ NASCUDA
ESTRANGER
% POB. NASCUDA
ESTRANGER
2011 12.962 1.311 10,11
2010 12.922 1.307 10,11
2009 12.844 1.289 10,04
2008 12.729 1.249 9,81
2007 12.372 1.094 8,84
2006 12.125 1.096 9,04
2005 11.705 937 8,01
2004 11.365 812 7,14
2003 10.903 646 5,92
2002 10.490 417 3,98
2001 9.966 188 1,89
2000 9.800 102 1,04
Font: IDESCAT
Per municipis, el 60% de la població immigrada resideix a Moià i un 20% a Castellterçol. Ambdós
municipis són els que compten amb un percentatge més elevat de població nascuda a
l‟estranger+ El col,lectiu de població immigrada ha suposat un cert rejoveniment de la població
d‟aquest territori (el 68,6% tenen menys de 40 anys, mentre que aquest percentatge és de
47,7% quan es refereix al conjunt de la població empadronada).
Taula 2.31 * població nascuda a l’estranger segons lloc de naixement, per municipis del Moianès+ 2000-2011
MUNICIPIS 2000 2004 2008 2011
Calders 1,44 3,24 2,63 3,98
Castellcir 3,01 7,60 10,14 8,57
Castellterçol 0,60 7,94 10,28 10,86
Collsuspina 0,00 4,39 4,79 4,32
Granera 1,69 5,13 5,56 5,00
L‟Estany 0,00 0,25 1,30 1,02
Moià 1,30 9,85 13,23 13,56
Monistrol de Calders 0,67 2,44 5,14 5,08
St. Quirze Safaja 2,44 7,94 8,43 8,77
Sta+ Maria d‟Oló 0,20 1,81 5,51 6,10
Moianès 1,04 7,14 9,81 10,11
Font: IDESCAT
45
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.3.1.4 PROJECCIÓ DE POBLACIÓ I DE LLARS
La projecció de la població del Moianès s'ha fet tenint en compte les hipòtesis de fecunditat3
(alta, mitjana i baixa), esperança de vida4 (alta i baixa), migracions internes5 (hipòtesi alta i
baixa) i externes6 (hipòtesi alta, mitjana i baixa). Per la seva banda, els escenaris considerats
són quatre:
1) Escenari mitjà alt (o tendencial) suposa una combinació de fecunditat mitjana,
esperança de vida alta i migració alta (mitjana amb l'estranger i alta amb la resta
d'Espanya).
2) Escenari mitjà baix és molt semblant al mitjà alt (o tendencial), però suposa una
esperança de vida baixa i un saldo migratori mitjà (baix amb la resta d'Espanya i mitjà
amb l'estranger).
3) Escenari alt (o jove), combina una fecunditat alta i esperança de vida baixa amb
migració molt alta (alta amb Espanya i alta amb l'estranger). Respecte al creixement es
considera que és un escenari molt alt.
4) Escenari baix (o vell) inclou una migració baixa (amb la resta d'Espanya i amb
l'estranger), una fecunditat baixa i una esperança de vida alta. Generalment aquest
escenari és el de menys creixement.
Per tant en base a les diferents hipòtesi considerades, la població del Moianès se situaria entre
els 13.677 i els 14.474 habitants. Tenint present el context econòmic actual i la tendència
enregistrada en els darrers 2-3 anys, sembla que els escenaris baix i mitjà baix seran els més
probables, ja que els fluxos migratoris intern i extern han davallat molt en els darrers anys.
3 Alta: 1,5 fills/dona, mitjana: 1,4 fills/dona; baixa: 1,3 fills/dona 4 Alta: 84 anys; baixa: 82 anys. 5 Alta: es manté la mitjana del període 1997-2010; baixa: un 50% inferior a la mitjana 6 Alta: un 10% superior a la mitjana del període 2000-2011, mitjana un 10% inferior a la mitjana del període
2000-2011; baixa un 50% inferior a la mitjana del període 2000-2011.
46
Taula 2.32 Projecció de població del Moianès. Global i per municipis
ÀMBIT ESCENARI 2013 2014 2015 2016 2017 2018
Moianès
Mitjà alt 13.382 13.637 13.893 14.148 14.406 14.663
Mitjà baix 13.298 13.470 13.644 13.815 13.990 14.161
Alt o jove 13.374 13.623 13.873 14.122 14.372 14.621
Baix o vell 13.244 13.361 13.481 13.600 13.721 13.838
Calders
Mitjà alt 982 1.001 1.021 1.040 1.060 1.080
Mitjà baix 973 984 995 1.006 1.018 1.029
Alt o jove 979 996 1.013 1.030 1.047 1.064
Baix o vell 971 981 990 1.000 1.009 1.019
Castellcir
Mitjà alt 695 716 737 758 779 800
Mitjà baix 685 696 707 717 728 739
Alt o jove 695 716 737 758 779 801
Baix o vell 683 692 700 709 718 727
Castellterçol
Mitjà alt 2.456 2.488 2.520 2.552 2.584 2.616
Mitjà baix 2.444 2.465 2.485 2.506 2.526 2.546
Alt o jove 2.454 2.485 2.515 2.546 2.576 2.606
Baix o vell 2.434 2.443 2.453 2.463 2.473 2.482
Collsuspina
Mitjà alt 356 364 372 380 388 396
Mitjà baix 353 358 362 367 372 377
Alt o jove 356 364 372 380 388 396
Baix o vell 352 356 360 364 368 372
Granera
Mitjà alt 84 85 85 86 87 88
Mitjà baix 83 83 84 84 84 84
Alt o jove 84 84 85 85 86 86
Baix o vell 83 83 83 83 84 84
L‟Estany
Mitjà alt 395 392 389 386 383 380
Mitjà baix 395 391 388 384 381 377
Alt o jove 394 389 385 380 376 371
Baix o vell 394 390 387 383 379 375
Moià
Mitjà alt 5.965 6.106 6.248 6.389 6.531 6.673
Mitjà baix 5.929 6.035 6.141 6.247 6.353 6.459
Alt o jove 5.968 6.112 6.257 6.402 6.546 6.691
Baix o vell 5.898 5.972 6.047 6.121 6.196 6.270
Monistrol de
Calders
Mitjà alt 711 716 721 726 731 736
Mitjà baix 709 711 714 716 719 721
Alt o jove 710 714 719 723 727 731
Baix o vell 707 708 709 710 711 712
St. Quirze
Safaja
Mitjà alt 682 708 733 759 785 811
Mitjà baix 673 690 707 724 741 758
Alt o jove 682 708 733 759 785 811
Baix o vell 671 685 700 715 730 744
Sta. Maria
d‟Oló
Mitjà alt 1.056 1.061 1.067 1.072 1.078 1.083
Mitjà baix 1.054 1.057 1.061 1.064 1.068 1.071
Alt o jove 1.052 1.055 1.057 1.059 1.062 1.064
Baix o vell 1.051 1.051 1.052 1.052 1.053 1.053
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró.
47
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Estimant una dimensió mitjana de les llars als diferents escenaris demogràfics es pot obtenir
una aproximació a la projecció de les llars. Tenint en compte que el nombre de persones per llar
s‟ha estabilitzat en el període 2001-2009 es consideren tres hipòtesi:
1) Escenari alt, segons el qual la taxa de persones per llar principal continua davallant fins
a assolir una disminució del 9,4% a l‟any 2018 (decrement anual de l‟1*), aplicat a
l‟escenari demogràfic mitjà baix+
2) Escenari probable, segons el qual la taxa de persones per llar principal continua
davallant fins a assolir una disminució del 4,6* a l‟any 2018 (decrement anual del
0,5*), aplicat a l‟escenari demogràfic mitjà baix +
3) Escenari baix, segons el qual la taxa es manté en els mateixos valors de l‟any 2009 i en
tot cas les demandes de noves llars estan vinculades de la dinàmica demogràfica,
aplicat a l‟escenari demogràfic mitjà baix.
48
Taula 2.33 Projecció de llars del Moianès. Global i per municipis
ÀMBIT ESCENARI 2013 2014 2015 2016 2017 2018
Moianès
Alt 5.006 5.120 5.236 5.354 5.474 5.595
Probable 4.907 4.994 5.083 5.171 5.261 5.351
Baix 4.816 4.878 4.939 5.000 5.061 5.122
Calders
Alt 425 435 444 453 463 473
Probable 417 424 431 438 445 452
Baix 409 413 418 423 428 432
Castellcir
Alt 270 277 284 291 299 306
Probable 265 270 276 281 287 293
Baix 259 264 268 272 276 280
Castellterçol
Alt 942 964 986 1.009 1.032 1.056
Probable 937 950 963 976 988 1.001
Baix 919 927 934 942 950 957
Collsuspina
Alt 114 117 119 122 125 128
Probable 112 114 116 118 120 122
Baix 110 111 112 114 116 117
Granera
Alt 32 33 34 34 34 35
Probable 32 32 33 33 33 33
Baix 31 31 32 32 32 32
L‟Estany
Alt 178 178 178 178 179 178
Probable 174 174 173 172 172 171
Baix 171 169 168 166 165 163
Moià
Alt 2.063 2.121 2.180 2.240 2.301 2.363
Probable 2.023 2.069 2.116 2.164 2.211 2.259
Baix 1.983 2.018 2.054 2.089 2.125 2.160
Monistrol de
Calders
Alt 319 323 328 332 337 341
Probable 313 316 318 321 324 326
Baix 307 308 309 310 311 312
St. Quirze
Safaja
Alt 292 302 313 323 334 345
Probable 286 295 304 312 321 330
Baix 280 288 295 302 309 316
Sta. Maria
d‟Oló
Alt 355 360 364 369 374 379
Probable 348 351 354 357 360 363
Baix 341 342 343 344 346 347
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró.
49
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.3.2 POBLACIÓ EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL
Tal i com s‟ha a l‟apartat 2+2+3+4+ la renda familiar bruta anual del Moianès és de 17+800€/any
disponibles per habitant de 16 anys o més. Aquest valor és molt similar a la mitjana de les
comarques del seu entorn i del conjunt de Catalunya. Per municipis, Sant Quirze Safaja i
Castellcir presenten els valors més elevats i l‟Estany i Santa Maria d‟Oló els més baixos+
En relació a l‟atur, el Moianès presenta una taxa inferior a la del conjunt de Catalunya+ Tot i això,
durant els últims anys s‟ha incrementat el nombre d‟aturats en consonància a la situació
econòmica actual. Actualment els municipis amb una taxa d‟atur més elevada són Monistrol de
Calders, Castellterçol i Moià. Cal destacar que actualment el nombre de persones a l‟atur és de
772, de les quals 128 (16,6*) fa més de 24 mesos que estan a l‟atur (i per tant segur que no
reben prestació) i 272 (35,2*) fa més de 12 mesos que estan a l‟atur+
Taula 2.34 Renda familiar bruta anual disponible per habitant de 16 (any 2010) i dades d’atur del febrer de 2012
MUNICIPIS €/HAB. MAJOR
DE 16 ANYS TAXA D’ATUR
NRE.
ATURATS
NRE. ATURATS
>24 MESOS
NRE. ATURATS
>12 MESOS
Calders 17.276 11,29% 56 9 22
Castellcir 19.737 10,42% 35 11 16
Castellterçol 18.685 12,62% 150 26 56
Collsuspina 19.490 8,84% 16 3 8
Granera 16.211 3,92% 2 1 2
L‟Estany 16.755 11,58% 22 3 7
Moià 16.769 12,11% 359 53 117
Monistrol de Calders 17.476 16,16% 58 11 23
St. Quirze Safaja 19.695 7,77% 29 4 9
Sta+ Maria d‟Oló 16.564 8,43% 45 7 12
Moianès 17.800 11,57% 772 128 272
Font: Anuari del mapa de serveis de l’habitatge 2010.
50
2.4 DEMANDA D’HABITATGE
2.4.1 DEMANDA LATENT
La demanda latent fa referència a les necessitats d‟habitatge detectades a principis de 2012 al
Moianès que no queden satisfetes per l‟oferta existent+ En el marc d‟aquest estudi s‟ha
caracteritzat la demanda latent en base a:
Proporció de llars amb ingressos familiars inferiors als necessaris per pagar un
habitatge.
Al llistat de sol,licitants d‟allotjament a la borsa d‟habitatges del Moianès+
En base a les dades d‟ingressos familiars per llar o família disponible per grans àmbits
territorials i tenint en compte que l‟oferta d‟habitatge existent al Moianès s‟aproxima les
ingressos familiars anuals per poder finançar un habitatge:
De compra: Segons els diferents portals immobiliaris que ofereixen vivendes al Moianès
s‟aproxima com a preu mínim de compra 110+000€+ En aquests moments, per sota
d‟aquest cost únicament es pot trobar un 7,5* dels habitatges disponibles al mercat
immobiliari. Si es calcula un préstec hipotecari a trenta anys i a un tipus d‟interès del
4,1* s‟obté una despesa anual de 7+140€ (595€/mes)+ Els ingressos anuals mínims del
conjunt de membres d‟una llar per poder finançar un habitatge a aquestes condicions
han de ser de superiors a 18+000€/any per tal de que la seva càrrega financera no superi
el 40%.
De lloguer: Es considera com a despesa mensual mínima per a habitatges de lloguer
375€ mensuals+ En aquests moments només el 22* dels habitatges disponibles de
lloguer al Moianès suposen una despesa mensual igual o inferior a aquesta xifra. La
despesa anual mínima corresponent al lloguer és de 4+500€+ Els ingressos necessaris
per accedir a un habitatge de lloguer hauran de ser superiors a 15+000€/any, per tal de
que el seu cost no superi el 30% dels ingressos familiars.
A partir d‟aquests valors es pot estimar el volum de població que no disposa dels ingressos
mínims disponibles per accedir a un habitatge de compra o de lloguer.
Per fer-ho únicament es disposa de dades del conjunt de les Comarques Centrals o de l‟àmbit
Metropolità+ El nombre de famílies amb ingressos inferiors als 18+000€/any (xifra que s‟ha
considerat mínima per accedir a la compra d‟un habitatge en el mercat lliure del Moianès) es
situa entre el 24,6 i el 27* a l‟àmbit Metropolità i a les Comarques Centrals respectivament. Pel
que fa a l‟accés al lloguer entre el 18 i el 19,7* de les famílies disposen d‟ingressos inferiors a
15+000€/any, és a dir, no compleixen les condicions necessàries per accedir a un habitatge de
lloguer segons els preus de mercat actuals (vegeu la taula següent).
51
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Taula 2.35 Nivell d'ingressos nets anuals de tots els membres de la llar en milers de persones (2006)
INGRESSOS ANUALS ÀMBIT METROPOLITÀ COMARQUES CENTRALS CATALUNYA
NRE. % NRE. % NRE. %
Menys de 6+000€ 85,48 2,07% .. 1,89% 123,91 2,05%
De 6+001 a 9+000€ 181,42 4,39% 17,89 4,40% 270,37 4,47%
De 9+001 a 12+000€ 209,86 5,07% 18,92 4,66% 329,72 5,45%
De 12+001 a 15+000€ 270,37 6,54% 35,51 8,74% 408,69 6,76%
De 15+001 a 18+000€ 269,13 6,51% 29,63 7,29% 404,98 6,69%
De 18+001 a 21+000€ 268,31 6,49% 38,73 9,53% 398,41 6,59%
De 21+001 a 24+000€ 282,42 6,83% 26,66 6,56% 406,6 6,72%
De 24+001 a 30+000€ 399,93 9,67% 38,62 9,50% 568,5 9,40%
De 30+001 a 36+000€ 284,56 6,88% 25,96 6,39% 392,37 6,49%
De 36+001 a 42+000€ 217,1 5,25% 18,53 4,56% 287,39 4,75%
Més de 42+000€ 437,58 10,58% 29,75 7,32% 560,81 9,27%
No consta 1.229,54 29,73% 118,53 29,17% 1.897,69 31,37%
Total 4.135,68 100,00% 406,41 100,00% 6.049,42 100,00%
Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població
Així doncs, entre 1/4 part (en el cas de compra) i 1/5 part (en el cas de lloguer) de la població del
Moianès no disposa d‟ingressos suficients per accedir a una llar+ Aquest percentatge
augmentaria fins al 27,8* i 38,1* respectivament si s‟imputa la part proporcional de la població
classificada com a “no consta” en la taula anterior+
Per altra banda, en relació al nombre de sol,licituds d‟habitatge a l‟Oficina Local d‟Habitatge ha
estat de 152 persones durant els darrers 3 anys (58 al 2009, 52 al 2010 i 42 al 2011).
Actualment es desconeix la situació actual en quant a disposició d‟allotjament d‟aquests
sol,licitants, si bé l‟empitjorament de la conjuntura econòmica actual fa considerar que la
demanda latent pot ser superior a aquest valor.
Del conjunt de sol·licitants, gairebé 2/3 parts han declarat un nivell d‟ingressos mensual inferior
a 1+250 € (o 15+000 € anuals), essent aquest el valor per damunt del mínim per accedir al
lloguer d‟un habitatge al lliure mercat+
En base a aquests valors es considera que la demanda latent se situa entorn dels 100
habitatges.
Per sota dels
ingressos mínims
per accedir a un
habitatge de lloguer
Per sota dels
ingressos mínims
per accedir a un
habitatge de compra
52
2.4.2 PERFIL SOCIOECONÒMIC DE LA DEMANDA LATENT
En base a l‟anàlisi del perfil socioeconòmic dels sol,licitants d‟habitatges de l‟Oficina Local
d‟Habitatge (OLH) durant el període 2009-2011, es realitza la següent caracterització:
Municipi de residència
El 86,2 % correspon a municipis del Moianès i el 13,8% restant a fora de l‟àmbit+ Per municipis
predomina els residents a Moià amb un 60*, seguit a molta distància per Santa Maria d‟Oló
(7,2%) i Castellterçol (5,9%).
Taula 2.36 Municipi de residència dels sol·licitants a l’OLH. 2009-2011
MUNICIPIS 2009 2010 2011 TOTAL
Calders 2 3 2 7
Castellcir 0 0 2 2
Castellterçol 4 3 2 9
Collsuspina 1 0 0 1
Granera 3 2 0 5
L‟Estany 0 0 0 0
Moià 35 31 25 91
Monistrol de Calders 0 0 2 2
St. Quirze Safaja 0 1 2 3
Sta+ Maria d‟Oló 5 3 3 11
Moianès 50 43 38 131
Fora del Moianès 8 9 4 21
Font: Oficina Local d’Habitatge del Moianès
Sexe i edat
Per sexe no s‟observen diferències rellevants (78 dones i 74 homes), mentre que per edats,
resulta important el col·lectiu de menors de 30 anys (30,9% del total), si bé es troba repartit
segons franges d‟edat.
53
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Taula 2.37 Edat dels sol·licitants a l’OLH. 2009-2011
EDATS 2009 2010 2011 TOTAL
20 a 25 anys 6 1 7 14
26 a 30 anys 10 15 8 33
31 a 35 anys 10 9 3 22
36 a 40 anys 9 9 7 25
41 a 45 anys 12 5 6 23
46 a 50 anys 6 3 5 14
Més de 50 anys 5 10 6 21
Total 58 52 42 152
Font: Oficina Local d’Habitatge del Moianès
Nivell d‟ingressos
En funció de la renda bàsica familiar 65,5* compten amb una renda inferior a 15+000€ anual (un
82,7* compta amb uns ingressos anuals inferiors a 18+000€).
Taula 2.38 Renda bàsica familiar dels sol·licitants a l’OLH. 2009-2011
INGRESSOS 2009 2010 2011 TOTAL
Menys de 6+000€ 0 7 2 9
De 6+001 a 9+000€ 3 5 2 10
De 9+001 a 12+000€ 7 7 6 20
De 12+001 a 15+000€ 9 8 16 33
De 15+001 a 18+000€ 6 8 5 19
De 18+001 a 21+000€ 1 2 1 4
De 21+001 a 24+000€ 0 3 3 6
Més de 24+000€ 5 4 0 9
Font: Oficina Local d’Habitatge del Moianès
54
2.5 OFERTA D’HABITATGE
2.5.1 EVOLUCIÓ DEL SECTOR DE L’HABITATGE
En els darrers anys l‟activitat constructiva al Moianès ha mantingut una evolució similar a la de
les comarques de l‟entorn i del conjunt de Catalunya+ Entre 2002 i 2010 s‟han acabat 1+424
habitatges, que representa un 23,3* del parc d‟habitatges existent a l‟any 2001+
• En relació als habitatges iniciats s‟observa un màxim de gairebé 500 habitatges a l‟any
2006+ En els anys 2009 i 2010 només s‟ha iniciat 25 habitatges+
• En relació als habitatges acabats s‟observa un màxim a l‟any 2008 (261 habitatges) i
des d‟aleshores s‟ha mantingut una tendència decreixent+
Taula 2.39 Habitatges iniciats i acabats durant el període 2002-2010
HABITATGES INICIATS
MUNICIPI 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Calders 4 5 8 11 24 14 3 0 0
Castellcir 19 7 8 33 19 24 5 1 4
Castellterçol 18 69 60 34 85 5 16 1 2
Collsuspina 1 11 4 10 9 4 2 2 0
Estany, l' 4 8 0 16 6 3 6 0 2
Granera 0 0 2 0 0 0 0 0 5
Moià 72 99 69 163 297 82 54 4 2
Monistrol de Calders 8 2 4 6 19 14 1 0 0
Sant Quirze Safaja 10 11 11 16 21 5 2 0 2
Santa Maria d'Oló 6 8 8 0 16 10 5 0 0
Moianès 142 220 174 289 496 161 94 8 17
HABITATGES ACABATS
MUNICIPI 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Calders 2 7 7 7 6 8 13 2 1
Castellcir 13 15 5 7 9 8 24 3 8
Castellterçol 11 7 20 64 30 19 70 8 20
Collsuspina 2 4 4 7 8 4 6 3 0
Estany, l' 2 6 4 2 1 10 2 0 5
Granera 0 0 0 0 2 0 0 0 0
Moià 85 81 68 76 75 138 98 122 25
Monistrol de Calders 9 2 6 2 4 9 26 0 3
Sant Quirze Safaja 8 11 10 6 16 7 19 9 0
Santa Maria d'Oló 10 8 2 4 7 8 3 1 0
Moianès 142 141 126 175 158 211 261 148 62
Font: Idescat
55
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Un altre indicador de l‟estat actual del sector immobiliari és el nombre de transaccions per
compravenda d‟habitatges+ La taula 2.39 mostra l‟evolució des de l‟any 2004 i fins al tercer
trimestre de 2011+ S‟observa un màxim als anys 2005 i 2006 i una caiguda espectacular fins a
l‟actualitat (unes 46-60 transaccions anual). Cal destacar que part de les transaccions actuals
es donen entre entitats bancàries i promotores. En els darrers 8 anys el 42% de les transaccions
corresponen a habitatge nou i el 58% a habitatge de segona mà.
Taula 2.40 Nombre de transaccions immobiliàries en els municipis del Moianès
(totals, habitatge nou i habitatge de segona mà)
TOTALS
MUNICIPIS 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Calders 16 11 12 11 7 2 8 1
Castellcir 10 14 19 7 5 5 9 1
Castellterçol 30 44 43 38 51 14 14 4
Collsuspina 4 2 5 6 2 0 2 1
L‟Estany 9 4 7 17 2 9 4 0
Granera 9 4 2 1 1 0 1 2
Moià 94 112 104 95 86 44 128 11
Monistrol de Calders 13 7 10 10 4 7 1 2
St. Quirze Safaja 15 12 11 13 5 7 8 2
Sta+ Maria d‟Oló 16 13 9 7 6 7 2 2
Moianès 216 223 222 205 169 95 177 26
HABITATGE NOU
MUNICIPIS 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Calders 2 1 2 1 2 1 2 0
Castellcir 3 3 6 1 1 4 7 0
Castellterçol 8 34 27 26 37 5 6 3
Collsuspina 2 0 5 3 1 0 1 0
L‟Estany 1 2 0 13 1 0 0 0
Granera 4 0 0 0 0 0 0 0
Moià 20 30 41 44 53 20 90 2
Monistrol de Calders 0 0 0 2 1 6 0 0
St. Quirze Safaja 2 2 4 4 3 3 1 0
Sta+ Maria d‟Oló 4 3 2 1 2 2 0 0
Moianès 46 75 87 95 101 41 107 5
HABITATGE DE SEGONA MÀ
MUNICIPIS 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Calders 14 10 10 10 5 1 6 1
Castellcir 7 11 13 6 4 1 2 1
Castellterçol 22 10 16 12 14 9 8 1
Collsuspina 2 2 0 3 1 0 1 1
L‟Estany 8 2 7 4 1 9 4 0
Granera 5 4 2 1 1 0 1 2
Moià 74 82 63 51 33 24 38 9
Monistrol de Calders 13 7 10 8 3 1 1 2
St. Quirze Safaja 13 10 7 9 2 4 7 2
Sta+ Maria d‟Oló 12 10 7 6 4 5 2 2
Moianès 170 148 135 110 68 54 70 21
Font: Ministerio de Fomento
56
2.5.2 OFERTA DE MERCAT
L‟oferta local d‟habitatge de venda o lloguer s‟ha obtingut a partir de l‟anàlisi de diferents portals
immobiliaris que recopilen la informació de diferents immobiliàries i particulars del territori. Els tres
portals analitzats són “idealista”, “habitaclia” i “trovit”, essent aquest darrer el que agrupa la major
oferta (generalment inclou els altres dos, a banda d‟altra oferta), tant de compra com de lloguer.
Taula 2.41 Oferta d’habitatge de venda i lloguer dels municipis del Moianès segons diferents portals
COMPRA LLOGUER
MUNICIPI TROVIT HABITACLIA IDEALISTA TROVIT HABITACLIA IDEALISTA
Calders 56 0 9 10 0 7
Castellcir 17 4 11 8 3 2
Castellterçol 70 17 24 22 9 4
Collsuspina 20 4 6 1 0 0
Granera 2 1 1 0 0 0
l'Estany 9 4 7 1 0 1
Moià 179 49 76 50 20 33
Monistrol de Calders 47 2 4 7 0 0
Sant Quirze Safaja 75 12 20 3 0 0
Santa Maria d'Oló 12 1 8 1 0 1
Moianès 487 94 166 103 32 48
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
La mostra analitzada resulta força significativa ja que representa més del 60* de l‟habitatge
desocupat existent al Moianès. A continuació se‟n mostren les principals característiques.
2.5.2.1 HABITATGE EN VENDA
Tipologia
La major part de l‟habitatge en venda són cases i altres habitatges unifamiliars (masies,
habitatges aïllats, etc+), que correspon al 59* del total d‟habitatges en venda, els pisos / dúplex
representen el 39* de l‟oferta i el 2* restant correspon a altres (planta baixa, loft o
apartaments). La taula següent en mostra el repartiment per municipis.
57
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Taula 2.42 Tipus d’habitatge de venda per municipis. Any 2012
MUNICIPI TOTAL UNIFAMILIAR PIS/DÚPLEX ALTRES
Calders 34 31 3 0
Castellcir 14 7 7 0
Castellterçol 45 12 29 4
Collsuspina 12 12 0 0
Granera 1 1 0 0
l'Estany 7 6 1 0
Moià 138 57 80 1
Monistrol de Calders 29 26 3 0
Sant Quirze Safaja 38 33 4 1
Santa Maria d'Oló 7 6 1 0
Moianès 325 191 128 6
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
Estat de l’habitatge
També s‟ha efectuat una classificació subjectiva de l‟estat de l‟habitatge en base a l‟observació
de l‟arxiu fotogràfic existent+ En general es tracta d‟habitatge en bon estat, si bé hi ha un
percentatge d‟habitatge amb necessitats de reforma (recomanable o imprescindible).
Taula 2.43 Estat de l’habitatge de venda per municipis. Any 2012
MUNICIPI MOLT BON
ESTAT BON ESTAT MILLORABLE
REFORMA
NECESSÀRIA
REFORMA
IMPRESCINDIBLE
Calders 24 4 1 2 1
Castellcir 11 1 2 0 0
Castellterçol 36 2 3 0 1
Collsuspina 11 0 0 0 1
Granera 1 0 0 0 0
l'Estany 5 1 0 0 0
Moià 107 3 14 0 2
Monistrol de Calders 7 8 6 3 3
Sant Quirze Safaja 35 0 2 0 1
Santa Maria d'Oló 4 0 1 2 1
Moianès 241 19 29 7 10
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
58
Localització de l’habitatge
La informació referent a la localització de l‟habitatge de venda en cadascun dels municipis del
Moianès resulta molt poc acotada, ja que en moltes ocasions aquesta informació no apareix en
els portals immobiliaris. Tenint en compte aquest matís, es pot efectuar una aproximació
grollera per a grans sectors de cadascun dels municipis, tal i com presenta la taula següent.
Taula 2.44 Localització de l’habitatge de venda per municipis
MUNICIPI LOCALITZACIÓ
Calders Més del 70% dels habitatges de venda es troben al sector de la Guàrdia.
Castellcir En la major part dels habitatges aquesta informació no es troba disponible
Castellterçol
En la major part dels habitatges aquesta informació no es troba disponible,
si bé cal destacar al centres (9 habitatges) i a la zona del Castell (6).
Collsuspina El 60% dels habitatges es troben a les zones del Toll.
Granera Habitatge aïllat.
l'Estany En la major part dels habitatges aquesta informació no es troba disponible
Moià
Els principals punts on es localitza són al Centre (19), crta. de Vic (16), crta.
de Manresa (9) i a la urbanització de Montví de Baix (19).
Monistrol de Calders
Els principals punts on es localitza són al Centre (7), urbanització Masia
Solà (4)
Sant Quirze Safaja Principalment a les urbanitzacions Pinars del Badó (10) i Les Clotes (7)
Santa Maria d'Oló Els principals punts on es localitza són al Centre (5)
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
59
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Preu mitjà
El preu mitjà de l‟habitatge en venda al conjunt de municipis del Moianès se situa en 279+000 €
(208+500 € obviant els habitatges amb un preu superior a 400+000€).
El nombre d‟habitatges amb un preu de venda inferior a 150+000€ és de 75 (22,65* sobre el
total) i de 34 habitatges amb un preu inferior a 120+000€ (10,27*)+
Taula 2.45 Preu de l’habitatge de venda per municipis
MUNICIPI
NRE.
HABITATGES
PREU
MITJÀ
PREU MITJÀ
CORREGIT7
NRE. HABITATGES
PREU <150.000€
NRE. HABITATGES
PREU <120.000€
Calders 34 301.000 255.000 3 1
Castellcir 14 288.000 206.000 0 0
Castellterçol 45 255.000 168.000 16 6
Collsuspina 14 304.000 304.000 1 1
Granera 1 325.000 325.000 0 0
l'Estany 7 768.000 188.000 1 0
Moià 139 239.000 193.000 42 17
Monistrol de Calders 30 237.000 213.000 4 4
Sant Quirze Safaja 39 366.000 254.000 6 4
Santa Maria d'Oló 8 238.000 199.000 2 1
Moianès 331 279.000 208.500 75 34
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
7 Preu mitjà obviant els habitatges amb un preu superior de 500+000 €+
60
La figura següent mostra l‟oferta d‟habitatge existent en funció del preu de venda (global del
Moianès i de Moià).
Figura 2.8 Oferta d’habitatge nou i de segona mà, segons preus de venda (en %). Febrer 2012
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
40,4%
12,5%8,0%
9,8%
9,8%
9,2%
4,0%
6,4%
Moianès
Més de 250.000€
201-250.000€
181-200.000€
161-180.000€
141-160.000€
121-140.000€
101-120.000€
Fins a 100.000€
29,5%
15,8%
6,5%12,2%
12,2%
11,5%
3,6%
8,6%
Moià
Més de 250.000€
201-250.000€
181-200.000€
161-180.000€
141-160.000€
121-140.000€
101-120.000€
Fins a 100.000€
61
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Superfície
Pel què fa a la superfície, una part important de l‟oferta correspon a habitatge unifamiliar, ubicat
en urbanitzacions, amb una superfície de sostre molt important. Així el 43% dels habitatges de
venda tenen una superfície superior a 150 m2.
Figura 2.9 Oferta d’habitatge nou i de segona mà de venda, segons superfície (en %). Febrer 2012
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
17,1%
25,9%
16,8%
15,5%
11,0%
13,7%
Moianès
Més de 250 m2
151-250 m2
101-150 m2
81-100 m2
61-80 m2
Fins a 60 m2
14,3%
20,7%
19,3%
17,9%
11,4%
16,4%
Moià
Més de 250 m2
151-250 m2
101-150 m2
81-100 m2
61-80 m2
Fins a 60 m2
62
Preu unitari
El preu per m2 construït, al Moianès se situa en 1.568 €/m2 aplicat sobre el total de superfície i el
preu de venda total o bé de 1+845 €/m2 amitjanant tots i cadascun dels habitatges
comptabilitzats per igual.
Taula 2.46 Preu unitari de l’oferta d’habitatges en venda
MUNICIPI NRE. HABITATGES PREU MITJÀ (€/M2) PREU MITJÀ (€/M2)
SEGONS PREU UNITARI
Calders 33 1.542 1.670
Castellcir 14 1.618 2.435
Castellterçol 45 1.743 2.047
Collsuspina 12 1.756 1.763
Granera 1 1.083 1.083
l'Estany 6 1.749 2.232
Moià 136 1.340 1.749
Monistrol de Calders 26 1.292 1.388
Sant Quirze Safaja 40 1.881 2.140
Santa Maria d'Oló 7 1.592 1.976
TOTAL MOIANÈS 320 1.568 1.845
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
La figura següent mostra l‟oferta d‟habitatge existent en funció del preu unitari de venda.
Figura 2.10 Oferta d’habitatge nou i de segona mà, segons preu unitari de venda (en *)+ Febrer 2012
Font: Portals web de idealista, habitaclia i Trovit.
8,4%6,5%
18,7%
32,7%
33,6%
Moianès
Més de 3.000€/m2
2.501-3.000€/m2
2.001-2.500€/m2
1.501-2.000€/m2
Fins a 1.500€/m2
2,2% 6,6%
19,7%
38,0%
33,6%
Moià
Més de 3.000€/m2
2.501-3.000€/m2
2.001-2.500€/m2
1.501-2.000€/m2
Fins a 1.500€/m2
63
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.5.2.2 MERCAT DE LLOGUER
Tipologia
La major part de l‟habitatge de lloguer correspon a pisos i dúplex (67* del total d‟habitatges de
lloguer), seguit dels habitatges unifamiliars (28%) i el 5% restant correspon a altres (planta
baixa, loft o apartaments). La taula següent mostra el repartiment per municipis.
Taula 2.47 Tipus d’habitatge de lloguer per municipis
MUNICIPI TOTAL UNIFAMILIAR PIS/DÚPLEX ALTRES
Calders 7 5 2 0
Castellcir 8 1 7 0
Castellterçol 20 0 20 0
Collsuspina 1 1 0 0
Granera 0 - - -
l'Estany 1 1 0 0
Moià 36 9 23 4
Monistrol de Calders 3 3 0 0
Sant Quirze Safaja 2 1 1 0
Santa Maria d'Oló 1 1 0 0
Moianès 79 15 24 4
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
Estat de l’habitatge
També s‟ha efectuat una classificació subjectiva de l‟estat de l‟habitatge en base a l‟observació
de l‟arxiu fotogràfic existent+ Es tracta d‟habitatge en molt bon estat, si bé hi ha un petit
percentatge d‟habitatge amb necessitats de reforma (recomanable o imprescindible)+
Taula 2.48 Estat de l’habitatge de venda per municipis
MUNICIPI MOLT BON ESTAT BON ESTAT MILLORABLE REFORMA NECESSÀRIA
Calders 5 2 0 0
Castellcir 6 0 0 0
Castellterçol 13 0 0 0
Collsuspina 2 0 0 0
Granera 0 0 0 0
l'Estany 1 0 0 0
Moià 28 4 1 0
Monistrol de Calders 0 2 1 1
Sant Quirze Safaja 2 0 0 0
Santa Maria d'Oló 0 0 0 0
Moianès 57 8 2 1
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
64
Localització de l’habitatge
La informació referent a la localització de l‟habitatge de lloguer en cadascun dels municipis del
Moianès resulta força imprecisa. Tenint en compte aquest matís, es pot efectuar una
aproximació grollera per a grans sectors de cadascun dels municipis (taula 2.49).
Taula 2.49 Localització dels habitatges de lloguer per municipis
MUNICIPI LOCALITZACIÓ
Calders Pràcticament tots es troben al sector de la Guàrdia.
Castellcir La major part es troben al carrer de la Llum
Castellterçol La major part es troben al centre i al carrer Agnès Armengol
Collsuspina Sense dades
l'Estany Sense dades
Moià
Els principals punts on es localitza són al Centre (6), crta. de Manresa (3) i
a la urbanització de Montví de Baix (uns 10).
Monistrol de Calders C/ Sant Llogarí (2)
Sant Quirze Safaja Sense dades
Santa Maria d'Oló Sense dades
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
Preu mitjà
El preu mitjà de l‟habitatge de lloguer al conjunt de municipis del Moianès se situa en 535 €
mensuals. Gairebé el 39* dels habitatges compten amb una lloguer de fins a 400 €+ La taula
següent en mostra la distribució per municipis.
Taula 2.50 Preu de l’habitatge de lloguer per municipis
MUNICIPI
NRE. HABITATGES PREU MITJÀ
(€ MENSUALS) TOTAL AMB UN LLOGUER
DE FINS A 400€
Calders 6 0 742
Castellcir 8 2 491
Castellterçol 20 14 400
Collsuspina 2 0 712
Granera 0 0 -
l'Estany 1 0 600
Moià 36 14 529
Monistrol de Calders 4 0 562
Sant Quirze Safaja 2 1 1.350
Santa Maria d'Oló 1 0 450
Moianès 80 31 535
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
65
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
La figura següent mostra l‟oferta d‟habitatge existent en funció del preu del lloguer (global del
Moianès i de Moià).
Figura 2.11 Oferta d’habitatges de lloguer, segons preus (en %). Febrer 2012
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
5,0%
12,5%
16,3%
26,3%
40,0%
Moianès
Més de 900 €/mes
601-900 €/mes
501-600 €/mes
401-500 €/mes
Fins a 400 €/mes
5,6%
11,1%
16,7%
25,0%
41,7%
Moià
Més de 900 €/mes
601-900 €/mes
501-600 €/mes
401-500 €/mes
Fins a 400 €/mes
66
Superfície
Pel què fa a la superfície, cal destacar l‟existència d‟un parc d‟habitatge amb una superfície molt
important (quasi el 20% dels habitatges de lloguer tenen una superfície superior a 150 m2).
Figura 2.12 Oferta de lloguer, segons superfície (en %). Febrer 2012
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
Preu unitari
En relació al preu per m2 construït o de sostre, al Moianès se situa en 4,82 € mensuals/m2 aplicat
sobre el total de superfície i el preu de lloguer o bé de 5,40 € mensuals/m2 amitjanant tots i
cadascun dels habitatges comptabilitzats per igual.
Taula 2.51 Preu unitari de l’oferta d’habitatges en venda
MUNICIPI NRE. HABITATGES PREU MITJÀ 1 (€/M2) PREU MITJÀ 2 (€/M2)
Calders 6 4,12 4,58
Castellcir 8 6,39 6,58
Castellterçol 20 5,42 5,56
Collsuspina 2 4,52 4,86
Granera 0 - -
l'Estany 1 6,00 6,00
Moià 35 4,81 5,46
Monistrol de Calders 4 3,55 3,73
Sant Quirze Safaja 2 4,79 5,62
Santa Maria d'Oló 1 3,00 3,00
Moianès 79 4,82 5,40
Font: Portals web de Idealista, Habitaclia i Trovit.
6,3%11,3%
17,5%
16,3%
30,0%
18,8%
Moianès
Més de 250 m2
151-250 m2
101-150 m2
81-100 m2
61-80 m2
Fins a 60 m2
5,7%11,4%
17,1%
20,0%
28,6%
17,1%
Moià
Més de 250 m2151-250 m2101-150 m281-100 m261-80 m2Fins a 60 m2
67
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.5.3 HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL O DOTACIONAL
L‟oferta d‟habitatge de protecció oficial o d‟iniciativa pública al Moianès és nul,la+ En els darrers
10 anys no s‟ha construït cap habitatge de protecció oficial en aquest àmbit+
A l‟any 2008 hi havia la iniciativa de construir 46 habitatges de protecció a l'antiga caserna de la
Guàrdia Civil, als quals s‟hi havia d‟afegir 49 més en terrenys procedents de cessions pel
desenvolupament urbanístic de diferents plans parcials. No obstant això, aquesta actuació no es
va iniciar.
68
2.5.4 OFERTA D’HABITATGE PRIVAT O DE CESSIÓ GESTIONAT PER L’OFICINA LOCAL D’HABITATGE
Durant l‟any 2011, l‟Oficina Local d‟Habitatge del Moianès va gestionar un total de 51 habitatges
en el servei de borsa d‟habitatges (13 al 2009 i 16 al 2010), dels quals en 28 es va formalitzar el
lloguer, en 16 es troben informats i resta pendent la validació, i en 7 es troben validats i restava
pendent formalitzar algun lloguer.
Pel què fa a la superfície, gairebé ¾ parts correspon a habitatges de menys de 100 m2.
Figura 2.13 Habitatge gestionat per l’OLH, segons superfície (en %). Anys 2009, 2010 i 2011
Font: OLH
0,0%
18,2%
9,1%
9,1%
27,3%
36,4%
Any 2009
Més de 250 m2
151-250 m2
101-150 m2
81-100 m2
61-80 m2
Fins a 60 m2
6,3% 6,3%
25,0%
12,5%25,0%
25,0%
Any 2010
Més de 250 m2
151-250 m2
101-150 m2
81-100 m2
61-80 m2
Fins a 60 m2
4,9% 7,3%
14,6%
12,2%
26,8%
34,1%
Any 2011
Més de 250 m2
151-250 m2
101-150 m2
81-100 m2
61-80 m2
Fins a 60 m2
69
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
El preu mitjà de l‟habitatge de gestionat per l‟oficina se situa en 390 € mensuals+ Gairebé el 75%
dels habitatges compten amb un lloguer igual o inferior a 400 €+ La figura següent mostra
l‟oferta d‟habitatge de l‟Oficina en funció del preu del lloguer.
Figura 2.14 Habitatge gestionat per l’OLH, segons preus lloguer (en %). Anys 2009, 2010 i 2011
Font: OLH
8,3%8,3%
25,0%
41,7%
16,7%
Any 2009
601-900 €/mes
501-600 €/mes
401-500 €/mes
301-400 €/mes
Fins a 300 €/mes
0,0%
15,4%
7,7%
61,5%
15,4%
Any 2010
601-900 €/mes
501-600 €/mes
401-500 €/mes
301-400 €/mes
Fins a 300 €/mes
4,7%7,0%
14,0%
53,5%
20,9%
Any 2011
601-900 €/mes
501-600 €/mes
401-500 €/mes
301-400 €/mes
Fins a 300 €/mes
70
2.6 PLANEJAMENT
2.6.1 PLANEJAMENT TERRITORIAL I SUPRAMUNICIPAL
2.6.1.1 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS I PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA
El Pla territorial general de Catalunya es desenvolupa en set plans territorials parcials. L‟àmbit
del Moianès forma part de dos Plans Territorials diferents: d‟una banda Castellterçol, Granera i
Sant Quirze Safaja formen part del Pla Territorial metropolità de Barcelona, mentre que la resta
(Calders, l‟Estany, Moià, Monistrol de Calders i Collsuspina) s‟inclouen dins del Pla territorial
parcial de les comarques centrals. En ambdós casos el Pla es centra en la regulació dels tres
sistemes bàsics del territori:
Sistema d‟espais oberts. Comprèn el sòl classificat com a no urbanitzable pel planejament
urbanístic en el moment de l‟aprovació del Pla i és considerat un component fonamental de
l‟ordenació del territori+ Mitjançant el sistema d‟espais oberts, el Pla assenyala les parts del
territori que han de ser preservades de la urbanització i de processos que poguessin
afectar-ne negativament els valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics.
Sistema d‟assentaments urbans. Assenyala, per a cada nucli o àrea urbana, les
estratègies de desenvolupament que són adequades per a les finalitats del Pla.
Sistema d‟infraestructures de mobilitat+ Incorpora propostes de nous traçats i millores en
la xarxa viària i ferroviària i a les corresponents àrees logístiques i de serveis.
El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals proposa creixements moderats en tots els
municipis del Moianès. Així doncs, en cap cas es preveu un important creixement demogràfic que
generi un notable creixement del parc d‟habitatges+ D‟altra banda, en aquest planejament es
preveuen diverses millores de la xarxa viària del Moianès.
Per altra banda, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona en l‟àmbit del Moianès no planteja cap
actuació específica. En tots els municipis del Moianès es preveu un creixement moderat.
71
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Figura 2.15 Propostes Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals
Font: Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals
2.6.1.2 PLA TERRITORIAL SECTORIAL D'HABITATGE DE CATALUNYA
El Pla territorial sectorial d'habitatge constitueix el marc referent per a l'aplicació de polítiques
d'habitatge en els propers deu anys, a tot el territori de Catalunya. Les principals polítiques que
recull el pla són les ja establertes en el Pacte Nacional per l'Habitatge 2007-2016: màxim
aprofitament i millora dels habitatges existents i construcció de nou habitatge, de manera
preferent en sòl urbanitzat i, quan sigui necessari, en sòls urbanitzables.
El principal objectiu del Pla és desplegar en tot el territori autonòmic les estratègies derivades de
la política d‟habitatge del Govern de la Generalitat de Catalunya. Per portar-ho a terme analitza 3
temes específics: els àmbits de demanda forta i acreditada (a partir de l‟anàlisi demogràfica del
període 2002-2008), els potencials de creixement urbà (mostra els sòls protegits pel
planejament sectorial i els plans urbanístics municipals, i els sòls urbanitzats a 2005), i
l‟objectiu de la solidaritat urbana+
72
A nivell general el Pla fixa les estratègies de les prioritats d‟ordenació territorial establertes des
de la perspectiva del desenvolupament urbanístic sostenible seguint un ordre de prioritats:
1. Optimització del parc d‟habitatges existent.
2. Aprofitament del sòl ja urbanitzat.
3. Gestió i execució de sectors en sòls urbanitzables.
4. Desenvolupament de programes específics de mobilització de sòls per a la construcció
d‟habitatges assequibles i dotacionals+
Abans de detallar les propostes es presenta una anàlisi de la situació actual del parc
d‟habitatges i les previsions d‟aquest en funció del creixement demogràfic i socioeconòmic de
Catalunya+ S‟analitza les necessitats d‟habitatge acumulades fins l'any 2008 i la prevista a l‟any
2017 en funció del creixement de llars. Per fer-ho, el Pla Territorial sectorial de l‟habitatge
distribueix Catalunya en diferents àmbits d‟actuació de característiques similars+ Els municipis
del Moianès es troben distribuïts entre 5 àmbits diferents: Moià (inclou Moià i l‟Estany),
Castellterçol (inclou Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Granera), Mura (inclou Calders i
Monistrol de Calders) i en menor mesura el Pla de Bages (inclou Santa Maria d‟Oló) i la Plana de
Vic (inclou Collsuspina).
Figura 2.16 Propostes Pla Territorial Sectorial d’habitatge
Sistemes Metropolitans i Sistemes
Urbans amb Demanda Forta i
Acreditada:
Dimensions del municipi:
Àmbit del Moianès
Àmbit del Moianès
Font: Pla Territorial Sectorial d’habitatge
En el pla es presenta un estimació del nombre de llars previstes l‟any 2017 pels diferents
sistemes urbans. Com que els àmbits de Mura i Castellterçol estan classificats com a sistemes
rurals no es disposa d‟aquesta informació+ A continuació es presenta la variació del nombre de
llars estimada a les Comarques Centrals durant el període 2007 – 2017. Es preveu que el
creixement de llars d‟aquest període sigui d‟entre el 15 i el 17*+
73
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Taula 2.52 Variació del nombre de llars dels sistemes urbans de les Comarques Centrals (2007 – 2017)
Font: Pla Territorial Sectorial d’habitatge
La necessitat d‟habitatge es determina a partir de la població prevista per franges d‟edat i la
projecció de llars estimada per cada àmbit. Aplicant els valors del Pla Territorial a la població
actual dels municipis del Moianès, donen com a resultat que durant el període 2012-2017
l‟increment del nombre de llars del Moianès serà de 349 (uns 420 si es considerés 6 anys enlloc
de 5). Aquest increment se situa entre els escenaris baix i probable considerats en el marc
d‟aquest estudi+
Taula 2.53 Necessitats d’habitatge previstes per àmbits d’actuació
ÀMBITS
TERRITORIALS
HAB/1.000
HAB. (2007-
2017)
HAB/1.000
HAB. (2012-
2017)
INCREMENT NOMBRE DE LLARS 2012-2017
Moià 63 23 132 a Moià i 9 a l‟Estany
Castellterçol 94 37 25 a Castellcir, 88 a Castellterçol, 3 a Granera
i 25 a Sant Quirze Safaja
Mura 41 16 15 a Calders i 11 a Monistrol de Calders
Pla de Bages 73 29 31 a Santa Maria d‟Oló
Plana de Vic 74 30 10 a Collsuspina
Font: Elaboració pròpia a partir del Pla Territorial Sectorial d’habitatge
La mateixa diagnosi del PTSHC fa una aproximació a la distribució territorial de les necessitats de
rehabilitació i millores d‟accessibilitat del parc d'habitatge partint de les dades del cens d'edificis
i habitatges 2001, deduint-hi l'acció de rehabilitació duta a terme en el període 2002-2008. A
continuació es detalla les necessitats estimades de rehabilitació dels habitatges als diferents
als àmbits que formen el Moianès. Es presenta dos mapes, un primer amb valors absoluts del
nombre d‟habitatges necessaris i un segon amb l‟equivalent d‟habitatges cada 1+000 habitants+
En aquest cas interessa especialment observar els resultats proporcionals al volum de població
on l‟àmbit de Mura (on s‟inclou Calders i Monistrol de Calders) compta amb una necessitat de
rehabilitació superior a 100 habitatges/1.000 habitants. Per contra, en els sistemes de Moià i
Castellterçol la proporció és d‟entre 1 i 25+
74
Figura 2.17 Necessitats de rehabilitació dels habitatges en valors absoluts i per cada 1.000 habitants
Font: Pla Territorial Sectorial d’habitatge
Pel que fa a l‟objectiu de la solidaritat urbana únicament afecta al municipi de Moià+ El
compliment d‟aquest objectiu es planteja en un horitzó temporal de vint anys, és a dir, per a l‟any
2028 comptant des de l‟entrada en vigor de la Llei del Dret a l‟Habitatge, l‟abril de 2008+ Els
actuals municipis de més de 5.000 habitants, com és el cas de Moià, o capitals de comarca han
de disposar com a mínim d‟un 15* d‟habitatge social (o habitatge de solidaritat urbana).
2.6.2 ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL
A continuació es desenvolupa un anàlisi del planejament urbanístic dels municipis del Moianès,
l‟objectiu concret de l‟anàlisi és el de poder establir les previsions i capacitat de creixement dels
sectors urbanitzables dels municipis.
75
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
La metodologia que s‟ha emprat per tal de realitzar aquest anàlisi ha estat l‟estudi en detall dels
planejaments urbanístics de cada municipi a través del Mapa urbanístic de Catalunya. A partir
d‟aquestes dades s‟han estimat per cada sector de desenvolupament, el potencial residencial
d‟aquests+
En els casos, en els que els planejament no especificava de manera concreta els habitatges
proposats aquests s‟han estimat en funció de la densitat o de l‟edificabilitat bruta i la mida
mitjana dels edificis de cada municipi.
A continuació es presenten els resultats fruit d‟un primer anàlisi que caldrà ampliar i concretar
amb profunditat, en fases posteriors d‟aquest estudi+
Figura1+ Estimació d’habitatges per sector i municipi
Font: MUC
A continuació es sintetitzen les dades per cada municipi, es pot observar que en comparació
amb les estimacions de necessitat d‟habitatges fetes al capítol anterior es resolen
completament amb els creixements previstos.
77
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
MU
NIC
IPI
CO
DI_
AJT
DE
SC
_AJT
CO
DI_
SE
CTO
R_M
UC
TIP
US
_SE
CTO
R_M
UC
SU
P_C
AL
CU
LA
DA
(HA
)
NU
M_H
TGE
S
HA
BIT
ATG
ES
ES
TIM
ATS
_1
HA
BIT
ATG
ES
ES
TIM
ATS
_2
HA
BIT
ATG
ES
TOTA
LS
Calders
UA3 UA3 Camí de la Font 03 PMU 1,2594 16,00 16,00
PP1
Sector de
desenvolupament
residencial. Intensitat II
01 PPU 2,4788 Sense dades 0,00
Castellcir
06PPU La Penyora 05 PPU 31,4722 98,00 98,00
05PPU Guiteras i Torrelles 04 PPU 4,7161 43,00 43,00
03PPU Druguet 03 PPU 1,8403 102,24 102,24
01PPU Can Prat 01 PPU 9,9944 555,24 555,24
04PPUa La Caseta - Sector A 02 PPU 5,5117 49,61 49,61
04PPUb La Caseta - Sector B 02 PPU 0,7909 Sense dades 0,00
Castellterçol
PP-01 Sot de la Llàgrima 01 PPU 2,6757 77,60 77,60
PP-02 La Riba 02 PPU 3,2536 94,35 94,35
PP-03 Font de la Vila 03 PPU 7,9126 261,12 261,12
PP-04 Ca n'Oriol 04 PPU 1,8662 69,05 69,05
78
MU
NIC
IPI
CO
DI_
AJT
DE
SC
_AJT
CO
DI_
SE
CTO
R_M
UC
TIP
US
_SE
CTO
R_M
UC
SU
P_C
AL
CU
LA
DA
(HA
)
NU
M_H
TGE
S
HA
BIT
ATG
ES
ES
TIM
ATS
_1
HA
BIT
ATG
ES
ES
TIM
ATS
_2
HA
BIT
ATG
ES
TOTA
LS
PP-05 Rourets 3 05 PPU 4,89 136,92 136,92
PP-06 Rocabruna 06 PPU 5,8962 Sense dades 0,00
PP-07 Vapor Sud 07 PPU 6,4691 58,22 58,22
PMU-01 Fàbrica ANLA 10 PMU 0,8829 Sense dades 0,00
Collsupina 02PPU Carrer de Moià (antic
camí ral) 02 PPU 4,7616 71,42 71,42
L'estany
UA3 UA3 03 PMU 1,5620 Sense dades 0,00
PMU La Devesa 02 PMU 1,0300 Sense dades 0,00
Moià
UA2 Unitat d'Actuació
Urbanística nº 2 13 PMU 1,3162 Sense dades 0,00
SUNP II SUNP II 12 PPD 7,0306 Sense dades 0,00
SUNP I SUNP I 11 PPD 6,9028 Sense dades 0,00
SECTOR VI La Pineda 08 PPU 5,5094 408,57 408,57
SECTOR V Can Valls 07 PPU 7,8523 500,00 500,00
79
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
MU
NIC
IPI
CO
DI_
AJT
DE
SC
_AJT
CO
DI_
SE
CTO
R_M
UC
TIP
US
_SE
CTO
R_M
UC
SU
P_C
AL
CU
LA
DA
(HA
)
NU
M_H
TGE
S
HA
BIT
ATG
ES
ES
TIM
ATS
_1
HA
BIT
ATG
ES
ES
TIM
ATS
_2
HA
BIT
ATG
ES
TOTA
LS
SECTOR IV Cal Vives 06 PPU 4,5859 431,35 431,35
SECTOR III-C III-C 05 PPU 3,3626 179,78 179,78
SECTOR III-B III-B 04 PPU 4,6393 413,40 413,40
SECTOR III-A III-A 03 PPU 1,9254 171,57 171,57
SECTOR II Finca de Cal Jo 02 PPU 5,9868 385,29 385,29
SECTOR I Pasarell o Molí Nou 01 PPU 2,9766 159,14 159,14
Monistrol de Calders
PERI Pla Especial de reforma
interior 04 PMU 0,7990 Sense dades 0,00
SUP3
Sector 3.
Desenvolupament
Residencial
03 PPU 46,8219 725,00 725,00
SUP2
Sector 2.
Desenvolupament
Residencial
02 PPU 4,8018 30,00 30,00
Sant Quirze de Safaja
UA4.2 Camí de Vilardell 06 PMU 0,6311 8 8,00
UA4.1 Camí de Vilardell 05 PMU 0,4435 8 8,00
80
MU
NIC
IPI
CO
DI_
AJT
DE
SC
_AJT
CO
DI_
SE
CTO
R_M
UC
TIP
US
_SE
CTO
R_M
UC
SU
P_C
AL
CU
LA
DA
(HA
)
NU
M_H
TGE
S
HA
BIT
ATG
ES
ES
TIM
ATS
_1
HA
BIT
ATG
ES
ES
TIM
ATS
_2
HA
BIT
ATG
ES
TOTA
LS
SUNP2 Pi Gros 03 PPD 4,7109 41 41,00
SUNP1 La Bòvila 02 PPD 5,1925 Sense dades 0,00
SUP1 Les Torres 01 PPU 7,0619 39 39,00
PMU Lluís Companys 03 PMU 1,4049 Sense dades 0,00
PE Zona de planejament
especial 04 PMU 1,0123 Sense dades 0,00
SUB1
Zona de
desenvolupament
residencial (zona9
01 PPU 4,2287 Sense dades 126,86
TOTAL 1.508,00 945,15 2.806,59 5.259,74
81
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
2.7 RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS EN MATÈRIA
2.7.1 ORGANITZACIÓ I RECURSOS DEDICATS A POLÍTIQUES D'HABITATGE
El Moianès disposa d‟una Oficina Local d‟Habitatge situada a Moià des d‟on es gestiona la borsa
d‟habitatge dels 10 municipis que formen el Consorci+ Aquesta oficina es va crear al 2009 amb la
voluntat d‟oferir els serveis d‟informació i tramitació d‟ajudes i tràmits relacionats amb
l‟habitatge així com posar en marxa la Borsa de Lloguer Social de l‟Habitatge+
La seu principal de l‟Oficina Local d‟Habitatge es troba a Moià, a l‟edifici de Can Carner al carrer
Joies número 11-13 de Moià, i a banda de Moià, dóna servei a la resta de municipis del Moianès.
L‟horari d‟atenció al públic de l‟oficina és de dilluns a divendres de 8+30 a 14+30 i de 16h a 19h i
visites concertades els dissabtes de 10h a 14h del migdia. Actualment hi treballa una persona.
Per altra banda cal destacar dues iniciatives a nivell municipal: “Terçol Iniciatives Municipals SL” i
la “Societat Municipal Moià Futur, SA”+
A l‟any 2005 es van aprovar els estatuts de la “Societat Municipal Moià Futur, SA”+ Aquesta
societat té com a principal objectiu la gestió i administració de l‟activitat econòmica de promoció
i construcció d‟habitatges socials, així com d‟altres instal,lacions relatives a serveis d‟interès
públic en el terme municipal de Moià.
A l‟any 2007 es van aprovar definitivament els estatuts de la societat de capital íntegrament
municipal “Terçol Iniciatives Municipals SL”+ Tal i com preveuen els estatuts, entre d‟altres,
preveu desenvolupar les següents activitats:
• Creació de sòl urbanitzat residencial, terciari, industrials i d‟equipaments+ L‟activitat
urbanitzadora pot abastar tant a la preparació del sòl com a la realització d‟obres
d‟infraestructura urbana i dotació de serveis per a l‟execució dels plans d‟ordenació+
• Remodelació o reforma de zones urbanes.
• Redacció de plans d‟ordenació, projectes d‟urbanització i d‟obres i quants instruments i
documents d‟ordenació i de gestió urbanística que es contemplin a la legislació
urbanística.
• Promoció, construcció i rehabilitació de tota classe de béns immobles, destinats a
serveis i usos públics i a activitats industrials, terciàries i residencials.
• Gestionar les accions de promoció pública o social d‟habitatge relacionades amb la
cessió de terrenys o altres béns per a aquest objecte que resulten del
desenvolupament del Pla d‟Ordenació Urbanística Municipal (POUM)+
• Realització de les funcions d‟àmbit municipal encomanades a l‟Ajuntament i
relacionades amb l‟habitatge, la seva promoció social, la població, les infraestructures,
82
la política del sòl i la gestió i explotació dels béns municipals tant patrimonials com de
domini públic.
• Investigació, informació, assessorament i col·laboració en estudis i activitats tècniques
relacionades amb l‟habitatge i l‟urbanisme+
Aquesta iniciativa, promoguda per l‟Ajuntament de Castellterçol a través de la societat Terçol
Iniciatives Municipals, S+L+, permetrà obtenir un edifici d‟habitatges protegits, alhora que es
realitza la rehabilitació de l‟edifici de l‟antiga fàbrica tèxtil Roger, que forma part del patrimoni
arquitectònic local+ A l‟edifici s‟hi ubicaran 34 habitatges tipus loft, tot aprofitant la tipologia
originària de l‟edifici existent, de caràcter industrial+
2.7.2 ACTUACIONS DESENVOLUPADES EN MATÈRIA D’HABITATGE
Els serveis i actuacions que desenvolupa l‟Oficina Local d‟Habitatge de Moià són:
• Informació i tramitació sobre diferents línies d‟ajuts previstes al Pla per al dret de
l‟habitatge vigent:
1. Ajudes al lloguer.
2. Renda bàsica d‟Emancipació+
3. Ajudes per la rehabilitació d‟habitatge+
• Borsa d‟habitatge de lloguer social+
• Tràmit de cèdules d‟habitabilitat (de primera i segona ocupació)+
• Registre de sol,licitants d‟habitatge de protecció oficial (mitjançant el conveni amb
ADIGSA de cessió d‟ús de l‟aplicació informàtica)+
Segons la memòria de resultats de l‟Oficina Local d‟Habitatge del Moianès, els expedients
tramitats per aquesta oficina són:
2007-2008 2009 2010 2011 TOTAL 2007-2011
Expedients sobre cèdules 101 70 199 89 459
Ajudes de rehabilitació 31 57 133 10 231
Ajudes per pagar el lloguer 108 168 751 102 1.129
Renda Bàsica d‟Emancipació (RBA) 109 51 311 57 528
Borsa d‟habitatge 139 50 419 67 675
Expedients de cessió 1 1 1 0 3
Expedients d‟Energies Alternatives 3 1 1 1 6
Altres consultes 24 25 114 14 177
Font: Oficina Local d’Habitatge del Moianès
Concretament, per a l‟any 2011 s‟han realitzat des de l‟OLH les tasques que es detallen a
continuació:
83
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
VISITES TOTALS 1.756
EXPEDIENTS SOBRE CÈDULES 89
Núm. exp. cèdules 1a ocupació 31
Núm. exp. cèdules habitatge usat 58
Núm. exp. cèdules 1a ocupació tramitades 26
Núm. exp. cèdules habitatge usat tramitades 56
EXPEDIENTS SOBRE AJUDES REHABILITACIÓ 10
IIIs tramitats i realitzats 2
TEDIs tramitats 0
Ajudes Rehabilitació tramitades 0
EXPEDIENTS SOBRE AJUDES PAGAR EL LLOGUER 102
Ajudes lloguer tramitades 56
EXPEDIENTS SOBRE RBE 57
Expedients RBE tramitats 36
EXPEDIENTS SOBRE LA BORSA D’HABITATGE 67
Altes llogaters borsa 42
Altes propietaris borsa 25
Contractes signats 15
EXPEDIENTS DE CESSIÓ 0
Contractes signats 0
EXPEDIENTS ENERGIES ALTERNATIVES 1
EXPEDIENTS ALTRES CONSULTES 14
TOTAL EXPEDIENTS 340
Font: Oficina Local d’Habitatge del Moianès
84
3 DIAGNOSI
3.1 PROBLEMÀTICA D’ACCFS A L’HABITATGE I AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS D’HABITATGES
3.1.1 ACCFS A L’HABITATGE: LA DEMANDA EXCLOSA
Els col,lectius que configuren la demanda potencial exclosa en l‟accés a l‟habitatge són:
• La demanda de primer accés a l‟habitatge (habitatges d‟emancipació): constituïda per
joves que volen emancipar-se i no disposen d‟ingressos suficients per a accedir a la
compra o lloguer d'un habitatge als preus que s' ofereixen al mercat lliure.
• La demanda per dificultats de pagament de l‟habitatge (famílies amb rendes baixes):
integrada per les llars que es projecten en el període considerat amb caps de llar adults
(entre 35 i 64 anys), que no tenen recursos suficients per a accedir a la compra o
lloguer d' un habitatge als preus del mercat lliure
• La demanda per canvis en l‟estructura familiar (divorcis, separacions...), formada per
aquella part de la població adulta que pateix aquests canvis en el període considerat i
no pot accedir, via compra o lloguer, a un nou habitatge.
• La demanda d‟ habitatges per a gent gran: la constituïda per les llars d'una o dues
persones grans (65 anys o més) que viuen en habitatges inadequats i que no tenen
recursos per canviar d'habitatge via compra o lloguer.
• La demanda d‟ habitatges per a població en situació o risc d‟exclusió social: integrada
per les persones o col·lectius sense llar, sense sostre, llars insegures, col·lectius
vulnerables, etc.
Càlcul de la demanda exclosa
Es considera demanda exclosa a aquella part de la demanda total estimada d'habitatges que no
pot ser satisfeta per l'oferta, com a conseqüència de les condicions socioeconòmiques dels
demandants i els nivells de preus dels habitatges en venda o lloguer al mercat lliure local.
La demanda total d'habitatges estimada per l‟any 2018 a l‟àmbit del Moianès se situa en:
309 noves llars en l‟escenari baix+
665 noves llars en l‟escenari moderat / probable.
1+083 noves llars en l‟escenari alt+
En tots els cassos cal sumar-hi uns 100 habitatges de demanda latent exclosa.
85
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
En l‟actual conjuntura, el mercat local de l‟habitatge al Moianès, difícilment es troba un habitatge
de compra per un preu inferior als 110.000 € i un habitatge de lloguer per un preu inferior als
375€ mensuals+
Segons s‟ha analitzat amb anterioritat, els ingressos familiars anuals que, com a mínim, es
requereixen per finançar la compra d'un habitatge de 110.000 euros s'han de situar a l'entorn
dels 18+000 €/any (per tal que la seva càrrega financera no superi el 40% dels ingressos). Per
altra banda, els ingressos necessaris per accedir a un habitatge de lloguer hauran de ser
superiors a 15+000€/any, per tal de que el seu cost no superi el 30% dels ingressos familiars.
Segons els percentatges de distribució d'ingressos familiars establerta per les poblacions del
Moianès a partir de les dades publicades per les llars de les Comarques Centrals, el 38,1%
presenten ingressos inferiors a 18.000 €/any i el 27,8% inferiors als 15.000 €/any+
Per altra banda s‟ha considerat que aproximadament el 70* de les demandes són per habitatge
de compra i el 30% restant per lloguer, la demanda exclosa de compra i lloguer serien les
següents:
MODE ESCENARI
ALT MODERAT BAIX
Compra 828 535 286
Demanda exclosa compra 359 247 152
Lloguer 355 230 123
Demanda exclosa lloguer 120 86 56
Tipificació de la demanda exclosa segons la tipologia d’habitatge assequible
A continuació es quantifica el tipus d‟habitatge protegit que es requereix per satisfer la
demanda exclosa, si s‟utilitza com a base la distribució d‟ingressos familiars considerada en
aquest estudi, s‟obtenen els següents resultats:
Habitatge concertat. No hi ha part de la demanda exclosa que pugui accedir als
habitatges de preu concertat: els preus màxims vigents a la zona C a la que pertanyen
els municipis del Moianès dels habitatges protegits de preu concertat és de1.773,72
€/m2, i per tant els preus de compra per un habitatge de 70 m2 construïts seria superior
als 124.000 € per unitat+ Per aquest motiu no és una opció assequible per les llars que
formen la demanda exclosa ja que 110+000 € és la xifra màxima.
Habitatge de protecció en règim general+ El preu màxim fixat és de 1+394,72 €m/m2 útil,
i per tant els preus de compra per un habitatge de 70 m2 construïts seria d‟uns 98+000 €
per unitat+ Aquesta opció ja permetria l‟accés a l‟habitatge d‟un 35* de la demanda
exclosa.
Habitatge de protecció en règim especial. El preu màxim fixat és de 1+307,55 €m/m2
útil, i per tant els preus de compra per un habitatge de 70 m2 construïts seria d‟uns
91+500 € per unitat+ Aquesta opció ja permetria l‟accés a l‟habitatge d‟un 11% de la
demanda exclosa.
86
Per tant aproximadament un 54% de la demanda exclosa no disposaria d‟ingressos suficients per
adquirir un habitatge de protecció oficial. El 13% podrien accedir a habitatges de lloguer de 300 a
350 €8, un 18% podrien accedir a habitatges de lloguer de 225 a 300 €, i un 23* a habitatges de
lloguer igual o inferior a 225 € mensuals9.
3.1.2 NECESSITATS D’HABITATGE
En base a la demanda exclosa de l‟habitatge lliure (punt anterior), les necessitats d‟habitatge
s‟avaluen en l‟horitzó de 6 anys (ja s‟hi ha sumat la demanda exclosa latent10):
MODE ESCENARI
ALT MODERAT BAIX
Lliure 704 432 201
HPO preu concertat català (venda) 0 0 0
HPO preu concertat (venda) 0 0 0
HPO règim general (venda) 131 92 59
HPO règim especial (venda) 42 30 19
HPO lloguer, dotacional, lloguer social... 306 211 130
A continuació es presenta una aproximació per municipis i tipus d‟habitatges, en l‟escenari
moderat.
ÀMBIT HPO R. GENERAL HPO R. ESPECIAL HPO LLOGUER, DOTACIONAL,
LLOGUER SOCIAL
Calders 8 3 17
Castellcir 5 2 13
Castellterçol 10 4 24
Collsuspina 1 0 4
L‟Estany 1 0 3
Granera 0 0 0
Moià 51 16 114
Monistrol de Calders 3 1 6
Sant Quirze Safaja 7 2 15
Santa Maria d‟Oló 6 2 15
Moianès 92 30 211
8 Fins a imports d‟uns 300 € o superior la formula és per mitjà d‟HPO de lloguer a 25 anys i règim general+ 9 Per imports inferiors a 300€ la formula és per mitjà d‟HPO de lloguer a 25 anys i règim especial o
habitatge dotacional. 10 Tenint en compte les dades de l‟Oficina Local d‟Habitatge del Moianès i les rendes dels sol,licitants s‟ha
considerat que el 30% podran accedir a HPO règim general (venda), un 10% a HPO règim especial (venda) i
el 60% restant a HPO lloguer, dotacional, lloguer social...
87
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
3.2 PROBLEMÀTICA I NECESSITATS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ
El cens de l‟any 2001 identificava un total de:
• 25 habitatges en estat ruïnós.
• 83 en estat dolent.
• 369 amb deficiències.
Per municipis s‟observen les següents diferències:
• Municipis amb més de 100 habitatges amb deficiències: Calders (130 hab.) i
Castellterçol (184).
• Municipis amb més de 25 habitatges amb deficiències: Moià (32), Sant Quirze Safaja
(27) i Sant Maria d‟Oló (38)+
• Municipis amb més de 10 habitatges amb deficiències: Collsuspina (24), L‟Estany (22)+
• Municipis amb 10 o menys habitatges amb deficiències:Castellcir (10), Granera (3) i
Monistrol de Calders (7).
Per altra banda, segons dades de 2001, el 77,5% dels habitatges de 4 plantes o més no
disposaven d‟ascensor, que correspon a un total de 69 edificis+ D‟aquest edificis, 42 estaven
localitzats a Moià, 14 a Castellterçol i 6 a Santa Maria d‟Oló+
88
3.3 PARC D’HABITATGES BUITS
En base a l‟“Estudi del parc d‟habitatge dels municipis que formen part del Consorci del Moianès”
(2010) i l‟actualització d‟aquest estudi realitzada en el marc del present treball, es pot
considerar que el parc d‟habitatges buits del Moianès se situa entorn dels 750 habitatges. A
aquests caldria afegir-hi els habitatges de nova construcció acabats però que encara no s‟han
donat d‟alta a l‟IBI, així com alguns dels serveis bàsics (aigua, gas, electricitat, etc.). Si bé no es
disposa d‟informació exacte d‟aquest valor es pot considerar que els habitatges en aquesta
situació superen el centenar.
Per tant es pot considerar que al conjunt del Moianès el parc d‟habitatge buit (850 unitats)
supera la demanda exclosa actual i prevista (765 habitatges).
89
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
4 OBJECTIUS I ESTRATÈGIES
4.1 OBJECTIUS DE L’ESTUDI
Els objectius principals del present estudi d'habitatge del Moianès són els següents:
Fer efectiu l‟accés dels ciutadans a un habitatge digne i adequat a les seves necessitats
i ingressos.
Promoure la cohesió social en matèria d‟habitatge, i evitar els fenòmens de
discriminació, exclusió, segregació o assetjament sobre els col·lectius més vulnerables.
Impulsar la conservació i rehabilitació dels habitatges, així com la utilització adequada, i
garantint criteris de seguretat i sostenibilitat ambiental i social.
A banda d‟aquest objectius generals, es plantegen els següents objectius específics:
Implantar mesures per dinamitzar el dinamitzar el parc d‟habitatges existent,
minimitzant el nombre d‟habitatges desocupats.
Preveure mesures per impulsar la rehabilitació i adequació a la normativa dels
habitatges i edificis d‟habitatges existents que ho necessitin+
Preveure una oferta suficient d‟habitatges als diferents municipis, tant d‟habitatge lliure
com d‟habitatges amb algun tipus de protecció (HPO preu concertat de compra, HPO en
règim general de compra, HPO en règim especial de compra, HPO de lloguer) i dotacional
per als col,lectius amb necessitats especials en matèria d‟habitatge o en situació o risc
d‟exclusió social+
A més a més, tenint en consideració les especificitats dels municipis de l‟àmbit en estudi així
com el funcionament del propi Consorci del Moianès, és també objectiu d‟aquest estudi plantejar
accions que suposin la cooperació, l‟intercanvi i la creació de sinèrgies en matèria d‟habitatge
dels diferents municipis del Moianès aconseguint una millora del servei proporcionat i una
reducció de les despeses (temporals, administratives i monetàries) associades amb el servei.
90
4.2 ESTRATÈGIES
Les estratègies a seguir per poder assolir els objectius fixats en aquest estudi són les següents:
Sistema organitzatiu dels serveis públics de promoció de l‟habitatge
Rehabilitació i millora del parc d‟habitatges
Planejament i gestió urbanística
Promoció d‟habitatges
Accés i ús adequat dels habitatges
91
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
5 PROGRAMA D’ACTUACIÓ
5.1 ACTUACIONS I PROGRAMES
5.1.1 ACTUACIONS EN EL SISTEMA ORGANITZATIU DELS SERVEIS PÚBLICS DE PROMOCIÓ DE L’HABITATGE
Adscrit al Consorci del Moianès, l‟Oficina Local d‟Habitatge és l‟encarregada d‟informar i tramitar
les diferents línies d‟ajut previstes, gestionar la borsa d‟habitatge del lloguer social, tramitar les
cèdules d‟habitabilitat així com el registre de sol,licitants d‟habitatge de protecció oficial+
Les actuacions proposades afecten al funcionament i organització dels organismes específics
per a la gestió municipal de l‟habitatge, tant supramunicipals com en l‟àmbit local, així com en
l‟adequació de l‟estructura d‟aquestes i de la realització de les activitats efectuades+
Actuació 1. Criteris normatius compartits en matèria d’habitatge
Objectius
Disminuir els tràmits administratius relacionats amb la rehabilitació, construcció i gestió d‟habitatges.
Accelerar el procés d‟obtenció de llicències i altres tràmits relacionats amb l‟habitatge.
Establir uns criteris homogenis de construcció i característiques físiques dels habitatges.
Breu descripció de l’actuació
Si bé és l‟Oficina Local d‟Habitatge l‟actual gestora de les polítiques d‟habitatge als municipis del Moianès,
és responsabilitat de cada municipi establir els criteris generals i específics en matèria normativa dels
habitatges.
Es proposa que els municipis del moianès, estableixin uns criteris normatius compartits i sigui
responsabilitat de l‟OLH o d‟una oficina tècnica compartida la que es responsabilitzi de la gestió i control
d‟aquestes+
És important puntualitzar que les polítiques en matèria de planejament i gestió urbanística continuarà
essent de responsabilitat municipal.
Actuació 2. Creació de l’Oficina Tècnica del Moianès
Objectius
Centralitzar els serveis tècnics relacionats en urbanisme i habitatge en una única oficina pel conjunt de
municipis del Moianès.
Optimització dels serveis tècnics als municipis del Moianès.
Breu descripció de l’actuació
Degut a les característiques poblacionals, organitzatives i de disponibilitat de recursos de la majoria de
municipis del Moianès, es proposa la creació d‟una única oficina tècnica responsable i compartida entre
els municipis del Moianès.
92
Actuació 3. Creació de la figura de l’interlocutor local de l’OLH
Objectius
Descentralització dels serveis de l‟OLH
Apropar l‟OLH a les persones
Breu descripció de l’actuació
Amb l‟objectiu d‟aproximar els serveis proporcionats per l‟OLH es proposa que, en cada un dels municipis
del Moianès, s‟assigni a una persona que, de forma parcial, sigui la interlocutora entre l‟OLH i les persones
(llogaters o propietaris) usuàries del servei. La seva tasca principal seria la de la recollida de
documentació i del primer contacte amb el servei de l‟OLH, si bé seria l‟oficina de l‟OLH a Moià la
responsable final del servei i la propietària i centralitzadora de la documentació.
Actuació 4. Sistematització i centralització de la informació en matèria d’habitatge
Objectius
Fàcil accés a la informació dels habitatges adscrits a la borsa d‟habitatges de l‟OLH i dels llogaters
Optimització dels serveis prestats per l‟OLH
Actualització constant de la informació existent
Breu descripció de l’actuació
Fs necessari disposar d‟informació actualitzada de forma continuada i directa, fet que permeti prestar un
millor servei a la persona usuària de l‟OLH+ Es proposa la creació d‟un sistema integrat i centralitzat de la
informació i que permeti una fàcil consulta i modificació de les dades.
5.1.2 ACTUACIONS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES
En aquest apartat es presenta les actuacions que corresponen a la promoció de la rehabilitació i
millora dels habitatges per part dels propietaris. Les actuacions plantejades són les següents:
Actuació 5. Elaboració d’ordenances i establiment d’ajuts municipals per al foment de la conservació i
la rehabilitació dels edificis i habitatges
Objectius
Promoure la rehabilitació d‟edificis i habitatges en els municipis del moianès
Breu descripció de l’actuació
De forma complementària als ajuts en matèria de rehabilitació establerts per la Generalitat11, es proposa
l‟establiment d‟ajuts municipals i ordenances que fomentin la rehabilitació+
En aquest sentit, i tenint en consideració els resultats de l‟estudi del parc existent d‟habitatges, es
considera oportú la promoció de mesures que millorin i facilitin l‟accés als habitatges+
11 Al 2012, es va obrir convocatòria pels Ajuts a la rehabilitació energètica de l'envolupant tèrmica d'edificis d'ús residencial i
d'habitatges, si bé en el moment de realització d‟aquest document el termini ja havia finalitzat+
93
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
5.1.3 ACTUACIONS EN MATÈRIA DE PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
En aquest grup s‟inclouen les accions corresponents a la incidència en les polítiques d‟habitatge
dels instruments de gestió i planificació urbanística. En aquets sentit, des de l‟entrada en vigor
del Text Refós de la Llei d‟urbanisme de Catalunya, els instruments de planejament i les
polítiques d‟habitatge municipals han d‟incloure la reserva per a habitatge protegit en les
actuacions urbanístiques que es desenvolupin.
Actuació 6. Elaboració d’un pla programàtic de desenvolupament dels sectors urbanístics conjunt pel
Moianès.
Objectius
Establir les prioritats de desenvolupament urbanístic residencial, en funció de les necessitats globals del
Moianès
Breu descripció de l’actuació
Es proposa la realització d‟una programació conjunta dels sectors urbanístics residencials amb la
finalitat de que es desenvolupin en funció de les prioritats per resoldre les necessitats d‟habitatge del
Moianès en el seu conjunt.
Actuació 7. Proposta de desclassificació de sectors urbanístics
Objectius
Determinar els sectors que en el context actual no tenen sentit que s‟urbanitzin i proposar la seva
desclassificació.
Breu descripció de l’actuació
Es durà a terme una selecció dels sectors urbanitzables que fruit de la situació actual i els criteris de
desenvolupament urbanístic sostenible, hagin quedat obsolets, amb la finalitat de donar-los-hi un nou ús
o finalitat.
5.1.4 ACTUACIONS EN MATÈRIA DE PROMOCIÓ D’HABITATGES
Inclou les actuacions de promoció d‟habitatges protegits o socials així com la potenciació
d„altres models d‟accés a l‟habitatge+
Actuació 8. Promoció d’habitatges de promoció oficial
Objectius
Augmentar l‟oferta residencial per a la demanda exclosa del mercat
Breu descripció de l’actuació
Promoció i construcció d‟habitatges d‟acord amb la normativa d‟habitatges amb protecció oficial, sigui en
règim de lloguer, de compra, de lloguer amb opció compra o habitatges dotacionals públics, en l‟àmbit del
Moianès.
Es proposa que, complementàriament als requisits establerts per a l‟accés a la promoció d‟habitatges, es
faciliti l‟accés a aquelles persones que resideixin en un dels municipis del moianès; és a dir, creant una
circumscripció única per a tots 10 municipis del moianès.
94
Actuació 9. Promoció d’habitatges socials cooperatius en règim de cessió d’ús
Objectius
Augmentar l‟oferta residencial per a la demanda exclosa del mercat
Diversificar les formes de gestió dels habitatges socials
Breu descripció de l’actuació
Promoure i construir habitatges socials sota la gestió de cooperatives d‟habitatge+ El sistema consistiria
en la gestió per part d‟una cooperativa, dels habitatges que destinaria els ingressos obtinguts en el
manteniment i millora d‟aquests+ El sòl podria ser de titularitat pública si bé també es podria establir
acords o convenis amb propietaris particulars.
Actuació 10. Potenciar l’oferta d’habitatge turístic
Objectius
Increment de l‟oferta d‟allotjaments turístics al Moianès
Contribuir al desenvolupament socioeconòmic del municipi
Breu descripció de l’actuació
Fs també un dels objectius del Consorci del Moianès la potenciació i promoció de l‟oferta turística+ Es
proposa que sigui responsabilitat de l‟OLH la inscripció dels habitatges per a ús turístic als diferents
municipis de manera que es pugui prestar un millor servei tants als propietaris dels habitatges turístics
com també als usuaris d‟aquests a través dels serveis d‟informació turística+
Creació d‟una base de dades d‟habitatges turístics que es pugui consultar a través del web existent del
Consorci així com també d‟uns requisits i criteris d‟obligat compliment+
5.1.5 ACTUACIONS EN EL CAMP D’ACCFS I VS ADEQUAT DELS HABITATGES
Actuacions pel foment a l‟accés dels ciutadans a la informació i ajuda existent en matèria
d‟habitatge+
Actuació 11. Elaboració i actualització del registre municipal de pisos buits i el seu estat
Objectius
Conèixer l‟estat del parc d‟habitatges buit
Quantificar l‟oferta existent d‟habitatge vacant o buit
Breu descripció de l’actuació
L‟Estudi del parc d’habitatges dels municipis que formen part del Consorci del Moianès (2010 i 2011) ha
suposat una important font d‟informació sobre l‟estat i tipologia dels habitatges del Moianès i ha permès
també la seva georeferenciació.
És necessari mantenir la informació existent així com actualització periòdica de la informació per tal de
reorientar i modificar les actuacions de promoció de l‟OLH i de les polítiques de promoció d‟habitatge+
95
ESTUDI D’HABITATGE DEL MOIANÈS
Actuació 12. Promoció de l’Oficina Local d’Habitatge (OLH) a propietaris d’habitatges vacants
Objectius
Donar a conèixer l‟OLH a propietaris d‟habitatges vacants o buits
Dinamitzar el mercat de lloguer
Impulsar els serveis proporcionats per l‟OLH
Convertir l‟OLH en el punt de referència de la política d‟habitatge als municipis del Consorci del Moianès
Breu descripció de l’actuació
En primer lloc es proopsa l‟adopció d‟una actitud o estratègia més proactiva en la recerca d‟habitatges
buits o vacants, contactant directament amb les persones propietàries i donant a a conèixer el paper de
l‟OLH (mediació) i augmentant la confiança d‟aquests propietaris+
Es proposa la realització d‟una campanya informativa per promocionar l‟OLH del Moianès entre els
propietaris d‟habitatges vacants, consistent en:
- Distribució d‟un pamflet informatiu o tríptic per donar a conèixer els serveis de l‟OLH aprofitant
l‟enviament d‟altres cartes (p+ ex+ factura de l‟aigua)
- Tenint en consideració els resultats de l‟Estudi del parc d’habitatges dels municipis que formen
part del Consorci del Moianès (2010 i 2011) i que identificaven de forma individualitzada les
tipologies d‟habitatges, es proposa la realització d‟una campanya de reforç per donar a conèixer
el servei de l‟OLH i augmentar així el nombre d‟habitatges en la base de dades d‟habitatges de
l‟OLH+ Específicament, es proposa fer una bustiada en aquelles zones on s‟ha detectat una
major presència d‟habitatges buits o vacants+
Actuació 13. Promoció de l’Oficina Local d’Habitatge (OLH) a la demana d’habitatge
Objectius
Donar a conèixer l‟OLH i els serveis que presta
Convertir l‟OLH en el punt de referència de la política d‟habitatge als municipis del Consorci del Moianès
Breu descripció de l’actuació
Per tal de donar una major visualització dels serveis prestats per l‟OLH i augmentar es proposa la
realització d‟una campanya informativa especialment enfocada a la demanda d‟habitatge+ En aquest
sentit es proposa que l‟OLH arribi a acords amb els llogaters d‟habitatges tramitats per l‟OLH per tal que,
durant un temps predefinit, es pengi un cartell informatiu ressaltant que l‟habitatge en qüestió ha estat
gestionat per l‟OLH+
Actuació 14. Gestió i tramitació d’ajuts a l’allotjament
Objectius
Foment d‟accés a l‟habitatge de la demanda exclosa
Dinamització del mercat de lloguer
Promoció de la rehabilitació dels habitatges
Breu descripció de l’actuació
Actualment des de l‟OLH s‟informa i tramiten les diferents línies d‟ajuda per a l‟accés a l‟habitatge, si bé es
considera necessari potenciar el servei amb mesures que impliquin una visualització del servei i de la
OLH (per exemple, creant links entre les webs municipals i l‟OLH o creant la figura de l‟interlocutor de
l‟OLH, vegeu Actuació 3).