ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA...

20
UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT 0 1 BELLBS AOTS ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ESPANYOLA SOBRE LA TÈCNÍCA DEL GRAVAT CALCOGRAFIÓ: LA SEVA INCIDÈNCIA EN L ENSENYAMENT OFICIAL SUPERIOR I Vist i plau de la Tesi Doctoral presentada per Directora; EVA FIGUERAS FERRER . i dirigida per la Doctora ÍIALJL t/teè R0SA VIV£ S PIQUÉ \ w juny 1991

Transcript of ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA...

Page 1: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT 0 1 BELLBS AOTS

ESTUDI CRIacuteTICANALIacuteTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ESPANYOLA SOBRE LA TEgraveCNIacuteCA DEL GRAVAT CALCOGRAFIOacute LA SEVA INCIDEgraveNCIA EN L ENSENYAMENT OFICIAL SUPERIOR

I

Vist i plau de la Tesi Doctoral presentada per Directora EVA FIGUERAS FERRER

i dirigida per la Doctora IacuteIALJL tteegrave R 0 S A V I V pound S PIQUEacute w juny 1991

GRAVAT A LAIQUAFOrr AMB VERNIacuteS NEGRE

Abraham Bots ensnya la tegravecnic del varal das am s is pesin Rud nhi ddica meacutes dl dobl Pals tractadistes del sXVIII eacutes un tegravecnica habitual i la majoria d 1laquo planxa s6n gravada aab aquest vrnls

Manuel d Ruada assenyala an poques paraula als avantatge dal vrnis negre

La facilidad con que SIacuteraquo grava la brevedad de exwutar la Obras y sus producciones admirables estimulan egrave recomendarlo a los curiosos no solo perfecciona esta habilidad agrave los que han manejado el buril sino tambieacuten agrave los que sabiendo solo dibujar bien de pluma ograve lapi^ quieren instruirse en su mecanismo y utilidadbull

En la reedicioacute del tractat da Bosse del 1745 Cochin hi afegeix diversa formules da vernis nagra que aeacutes tard traduiragrave lautor espanyol

La darrera composicioacute titulada barniz blando de un Gravador Moderno muy haacutebil Runda latribueix a Cochin 1 probablement eacutes la que ell va utilitzar P9T a gravar la estampas que Ilmiddotlustren el text Esta composicioacuten de barniz parece ser una da las mejores aprobando las damas y aunque anonyma se puede inferir que es la que usa el mismo que aumento la ultima adicioacuten da la Manara de gravar escrita por Bossa y assi maree mayor atencioacuten y preferencia como sa ha experimentado en las

bull Manuel de Ruada utilitza lexpressioacute barniz blando quan parla del vernis mol del tractat francegraves Atencioacute no confondre el vernis mol amb el vernis mou El primar eacutes lequivalent al vernis negre actual i el vernis mou eacutes el que nosaltres anomanea tou el qual permet imitar el trac del llapis i no sintrodueix a Franccedila fins a meitats del s XIX En lestudi parlarem de verniacutes negre en comptes de barniz blando o tou per estalviar-nos confusions

bull Opcit Manuel d Rueda p76

estaapas dlaquo laquolaquota Obra4raquo

La coaposici6 daquast varilla eacutes la seauumlent

ChHCocagraveinmiddot bullanual da Rueda1

Faites fondre dans un vase nauf da tarra vernia daus onces da cira viere denle once da poix noire k denla once da poix da Boursocne II fnut y ajouter pau onces de 1on aura

agrave pau daus Spalt que reacuteduit en

poudre tres-fine Laissez cuire le tout jusquegrave ce qusn ayant fait tonber une coute sur une assiate cette goute eacutetant bien refroidi puisse se roapre en la pliant trois ou quatre fois entre les doiffts Alors 1 0 V v i i i l S S I S I S 9 Z

cuit il faut le retier du feu le laisser un peu refroidir puis le verser dans de iacuteeau tieacutede afiacuten de pouvoir le aanier facileaent agrave en faire de petites boules que Ion bullnveloppera dans du taffetas neuf pour 1usase

Hechas dissolver en un puchero nuevo bien vidriado dos onas Je cera virgen media de pcopy2 negra y otra mediacutea de la de Borgontildea ograve fagraveriwga se antildeadiraacuten poco eacute poco dos onzas d epalto reducido a polvos muy finos dexando cocw el todo hasta que hachando una laquoiota n el plato y dob lamioacutela tres ograve laquocuatro vwces tmtre los ticiacutedoK dfampput^s de friacutea puoda romperse y raquoriexcl P S I P estado estaraacute i or i do raquo 1 bar ni 2 y sraquo rot ir areacute draquol fuego dt xaminlo on laquoimiddotiua tibia imrc manojar lo

I altilmraquont se haraacute bolitas ou o K o bull bullmtMtolvon on tatraquotanorraquo nuevos para uisar do bullbull JLmiddot M ^ raquo

En el sesle XIX Joseacute Raaoacuten Meacutelida en el Vocmtmlmrio dm tmrminom dm Artm coincidaacuteis anb

Opcit Manuel de Ruada p85

bullbull Opcit ChNCochin psect4

Loecit Manuel de Suada p54

Rueda bull lhora datribuir la foraula bull Cochin 11 barniz blando da Cochin aa coaponia de cara aacutea pas necra y da paz da Boriofta

Aplicacioacute da1 varnia mmmrmlaquoobra la piensa

La sanara dastandra laquo1 varnia nacra sobra la planxa eacutea aolt saablant a la dal varaacuteis dur La diferegravencia eacutes qua al dur as distribueix par tota la planxa fant uns puntets aab lajut dun palet o ploaa (veure un detall an la part superior da lestaapa nuacuteml da Bossa) aantra qua al nacra saplica en contacta directa entre la bola de verniacutes-que esteacute eabolcallada aab una tarlatana que serveix de filtre- i la planxa i sexteacuten en bandas paralmiddotleles al liare da tota la sava superficie

Sscuidaaent senregreix de la aateixa aanera que es feia aab al dur La planxa es panja sostinguda aab una escarpia en luqar coimodo m la que laquotaran qua tro pedaus 13uales de cuerda en cuyas fxtrumidades haya quatro anillos de hierro de tres pulqadas de diaacutemetro en quienes entrando quatro entenallasraquo asadas aacute las esquinas del cobre quede fraquoste pendiente en el ayrv con el lado barnizado acia abaxn como se ve en la Lstampa M ltg 2 bull bull

Dibuixar daaunt al varnia nmmf da la pl anxa

Un cop sha calcat el dibuix icual coa ho feacuteiea aab el vernis dur es resesueix aab una punta Perd cal anar en coapte perquegrave el verniacutes tou eacutes aeacutes delicat i es pot ratllar aeacutes fagravecilaent Cal prendre un seguit da precaucions Se pondraacute I laquoa plancha barnizada sobre una tabla dispuesta lt manera laquole atril cubrieacutendola con una badana tina areytada y seca cuyo lado mas suave cayqa cobre el barniz que tambieacuten sirve para cubrir la plancha despueacutes del trabajo y ftmsivr^ttrla de porqueriacutea y otros accidentesbull

bullbull Joseacute Raaoacuten MpoundLIDA Vocabulario de teacuterainos de Arta (MadridIlustracioacuten Espantildeola y Aaericana 1888) p73

bullbull Opcit Manual da Ruada p86

bullbull Opcit Manual da iuada p89

Abrahaa Bossa otarais una altra posmbilitat par dibuixar daaunt al varnis negre qua no la trobea citada an al tractat espanyol la tracta de recolzar la planxa an un cavallot coa ai foacutea una tala egravem pintar El fat aacuteo coaparar antra al cravat i la pintura aparaix aeacutea dun cop al llars eacutem lobra Per eseaple quan lautor equipara las puntas dais gravadors aab laquoIs pinzells

La planche astant posea sur un chevalet ils na courant pas tant da risque da la froisseraais il ny a cuera da caux qua dasiraront graver par cas aanieres qui ne sachent coaae un Peintre travaille sur un chevalet 4 ny a de difference sinon que le Peintre tient un Pinceau amp le graveur tient una Pointemiddotmiddot

Una altra referegravencia a la pintura la troben en la priaera quan lautor parla del verniacutes dur i explica la aanera de cobrir les zones allunyades per tal que laiguafort no hi actui aeacutes

Apres avoir poseacute votre plancha sur un chevalet de peintre Mais il faut couvrir coaae quand on paint en chargeant de couleur afin que la aixtion entre dans les traiets bullbull

Varnis da recobrir

Malgrat totes les precaucions preses quan es gravf daaunt el vernis negre eacutes fagravecil que la planxa es ratlli ChNCochin parla del vernis de Venegravecia -anoaenat popularnent vernis de pintor-per a cobrir els traccedilos ascorxats o les errades coaeses en la planxa Aquest vernis no el cita Abrahaa Bossa perograve en proposa un altre coapost doli calent barrejat aab seu que serveix pel mateix

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p44

Opcit Abrahaa Bossap33

bull Andreacute BEGUIN Dictionnaire technique de 1eataape (Bruxelles ABeguin 1977) TIII p501 La varnis de Venise 11 saglt duna dissolution de teacutereacutebcnthine de Vani se dans da 1essanea da teacutereacutebenthine Cast un varnis da tableaux

201

Manuel de Rulaquodlaquo cita del ve mis de Vanee la dissolt amb furaquo aacutea pas 1 aasalta llura bullxcalliquestncies

Esta invencioacuten es utilitima porgue se puede gravar encima y el aguafuerte hace su efecto con tanta limpieza como en el resto de la plancha despueacutes laquoJe seca se bol veraacuten a gravar con la ventaja de poderlo reiterar muchas veces en el mismo lugar1

Francois Courboin indica un inconvenient del vernis da Venegravecia dificultat no tinsuda an compta pel nostra gravadordeacutes qui 1 est sec il ne faut pas trop attandre ca vernis perd toute souplesse et seacutecaille au bout d qualques heures

Es important destacar la idea de penediment i de correccioacute en la planxa La possibilitat de renovar el disseny en la mateixa matriu tantes vtgades com el metall ho permeti eacutes una novetat que no trobagravevem en el sXVII

Laplicacioacute de laiguafort

Per aplicar laiguafort en la planxa envernissada amb verniacutes n gre sencercla amb una paret de cera duna polzada dalccedilada de manera que retengui laiguafort En una de le cantonades es deixa un petit cana1 per poder-lo abocar un cop finalitzada loperacioacute tal com mostra el dibuix afegit per en Eueda en lestampa n3 a langle inferior esquerra Aquest megravetode no eacutes novados i ja lexplicava an Benvenuto Cellini an el I Trmttmtiacute dlaquolloreflcmriacutem en ple Renaixament italiagrave tot dientDespueacutes que hayas grabado cuando quieras aplicar el aguafuerte le haraacutes una orla de cera a tu estampa

bull Ope it Hanue1 da Rueda p91

bull Francois OOUlSOIil L estampe Franca i se (Bruxelles et Paris GVan Oestraquo 1914) p39

bullbull Benvenuto CELLIHI Tratados da orfebreria escultura dibujo r arquitectura (Hadrid Aagraveal 1989) p14

Dues Maneres daplicar laiguafort

Recueil del planches Gravure pV

2 0 8

Manual eacutem Ruada parla dun nou wegravetoda par encerclar la planxa experiaentat par un Curioso la qual araquo has localitzat an la bibliografia francasa consultada Es al seguumlent

Se cortaraacute una tira de papel grueso de pulgada i media de anchura la que te doblaraacute un poco rn aacutengulo recto y tiara vocios cortes en el doble h fin de cfuraquo se ajuste sobre la superficie y circunde con libertad la figura de la plancha El lado interior de 1laquo lista se bantildearaacute de mixtura hecha de trementina de Venecia igual cantidad de iquestceyte comuacuten y doble porcioacuten de cera Asi bantildeada la lista se asseguraragrave contra la plancha por el lado de las cortaduras untaacutendole por dentro y fuera con el propio betuumln hasta estar asseyurado de que no saldreacute el agua fuerte por pmrte aIqunabull

Das dal aoaant qua 1aiguafort estaacute an contacte aab la planxa i coaanccedila a atacar al couragrave as veuen unes patitas boabolles desudes a la descoaposicioacute del metall les quals poden provocar una creaada irregular en les ratlles Per evitar aquest probleaa cal eliminar-les aab una ploaa dau o un pinzell suau Els gravadors antics anoaenaven borboll el lapse de teaps durant el qual tota la superfiacutecie de la planxa es cobria de boabolles Un borboll corresponia a un cert grau de conossioacute i pels gravadors era una aena dunitat de aesura aolt racional

bulll Opcit Manuel de lueda p147

Borboll En castellagrave sanoaena Borbotoacuten i en francegraves bouillon

yPMBSi S ff^ui raquo wraquoalBMIi8Cf

Lairaquoulaquofort pal verniacutes negre pot ser da dues ollaquoraquoraquoes Lunlaquo is la que laquoutilitzava aab 1 vaacuterala dur -Maau fort A laquocopylaquolar-- i 1altra eacutea laicuafort da laquoaparar o dala afinadora -aau-forta da depart Aquast darrar es coapon da vidriol da salnitra iacute algunas vacadas da ilua da roca dastillata conjuntaaant Ea una coaposicioacute uacutetil noaeacutes par gravar an vaacuterala nafra i cal barrajar-la aab la aaitat daigua o daiguafort ja gastat

ChNCochin aconsella utilitzar laiguafort dal vernfa dur

Illa ast bian plus excellente qua calla das Affinaurs i alia nast point si sujstta i fairs eacuteclatar la varnis ni a plusiaurs accidens par bullxeaple detre perjudicials agrave la vQe at egrave la santeacute conlaquo callas de depart

Manuel de Suada no fa aquesta distincioacute antra bullIs dos aiguaforts i as liaita noaeacutes a citar-los

Es deixa actuar laiguafort sobre la planxa an un principi corrou ragravepidaaent els traccedilos aeacutes forts i despreacutes as veu lefecte an els aeacutes tendresPar conprovar la profunditat de la creaada es neteja el varnis aab lajut dun carboacute an una da les zones suaus Si el resultat eacutes al desitjat es cobreixen les parts de la laaina on laiguafort no ha de treballar aeacutes aab una aixtura coaposta de cera trementina oli i aantega de porc Seguldaaent es torna a posar laiguafort sobre la planxa i es repeteix el proceacutes par cadascun dels valors o terses que es vulguin representar

Aquesta foacuteraula eacutes avantatjosa en coaparacioacute a la dAbraharaquo loase (coaposta noaeacutes da seu i oli) perquegrave paraat aplicar-la daaunt al varnis sense haver da traurel de la planxa coa es procedia antigaaent

bullbullOpcit AbOfuin pfS El vldriol eacutes lacid sulfuric

bullbull Ibid pfS II salnitra eacutes al nitrat potagravessic

bull Opcit ChNCochin pi3

il dlaquo Rueda acoapanya al paragravegraf qua astea klitzant aab lestaapa nuacuteaaro 9 laquotia is una cogravepia la nuacuteaaro bull del traotat dAbrahaa Bossa pari i aodificacionraquo iaportants a raaarcar

Laataapa francaca ilmiddotlustra la laquoaccioacute dal rraquoavat an vaacuterala dur Lexplicacioacute es centra an la part laquouparior da la iaatge qua correspon al braccedil faaanl Aquesta part eacutes idegraventica an lastaapa da Manual da Ruada

En al aanual laquospanyoi la iaatge acoapanya al text rafarant al gravat en verniacutes tou La part inferior da la iaatge eacutes aolt diferent de la francesa ja que en al paisatge hi trobea aeacutes elaaents Totea las explicacions teograveriques fan referegravencia a aquest paisatge de Rueda

Hea trobat dos paisatges diferents damraquota estaapa nua9 en les edicions consultades del llibre de Rueda La raoacute daquest canvi egraves dlficil desbrinar Pot ser que algun accident bagues aalaegraves la planxa i shagueacutes da refer de nou o beacute que lautor no estigueacutes satisfet de la iaatga No podea saber-ho del cert SI podea constatar qua una delles eacutes aolt aeacutes rica en eleaants aentra que 1altra -a part de la casa- eacutes aeacutes aonogravetona i seablant a la del aanual francegraves

laquo M m 0

CQ

1 V 3 at

v bullv

2 t 5

agrave part eacutem bullbull diflaquorncilaquos antra les duea iaatlaquo-laquogt laquola Ruada soacuten wilt laquoincoa an varaioacute francesa no din contregraveriaaant tota 1atancioacute inferior Altra volta laquoantra la aava atantildee14 lt 1estudi dal braccedil feaeni

al tractadista in al pa i satga

assenyalat tarla qua fa

racioacute ala da la la part auparior

an la part aapanyol i no an

Abrahaa Boaaa bull bull

Si vous avaz couvart da Mixtion A la praaiara fois la partia qua la lien ATOO contiant ou anclost qui fait una aaniara dovalleA quA la saconda fois vous avaz couvart laspaca qui ast antra la lisjne ATOA la ligna EOF A qua voua avaz laisseacute crausar A laau forta A chacun durant la dit taaps vous jugez bian qua cela doit faira approchant da ca qua vous desirez jai ait an haut da catta plancha la foraa dun bras da faaae afin da vous faira voir L pau pres la lilaquona poincteacutea a b c d A par 1autre qui approche plus da loabra coaaa ja couvra dordinaire la daliA das hachaures agrave daux reprises i noais dedica tres lineaa al dibuix de la part inferiorjai voulu aattre aussi en ban A costeacute 4 petits aorceaux da terraase lun aarqueacute aaa le preaier an suite caluy nnn puis celuy ooo na restant que p laquoiui ast le plus brun

Manuel da Rueda

E n j u t a e l ltsectgua y d e r r e t i d a l a m i x t u r a SIacuteraquo c u b r i r aacute n d e laquo l i a con un pint-raquo l a s c o s a s mas d e l i c a d a s raquo como mm A c i m p i d i e n d o p o r i^s ie m e d i o o|uraquoraquo e l ltigulaquo f u e r t e p r o f u n d i z a laquotas a q u I I pltjf altiraquobullbull roetbodo prlaquoirnr bull t i gt y o x p o d i t iacute vr gt muv p K t - p j f raquo p a r a l a s laquoraquolgt bull bull nlaquoie d e b e n t w w ydi i bull gt t e e m i n o s Hbulllaquo h a o s t o s o L i u l v w a a p u n i r raquo1 altnua l u i r t e bull kraquox iuml n dt 11 laquoi lt o r ( a d o mod i a h o r a oacute s e n u n s u v t lt | o r h a s t a mueacute h a c i e m J o l a m i s m a p r u e b a d o l c a r b o n o r i l a s t o s a s b b b A c q u e d e b e n s o r a l g o mas c o l o r i d a s ltnue l a s p r i m e r a s s e o b s e r v o q u e i i o n e n s u f i c i e n t raquo d i s t m g u i r s o laquo e b a r aacute e n

bull o r m i ru gtsi i ir 111 raquor mraquo bull I i

i l l j i - - i li gtbi T I

n l i i i v a laquo I I m a y o r oacute un T U ir p r o x i m i d a d a l a V I S raquo 1

e l r i f a d o p a r a

Ln mismo l o a domas

y d p r o p o n ilaquo gtn

t o n e r

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p33

v Opcit Manual da lueda pp149-150 213

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 2: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

GRAVAT A LAIQUAFOrr AMB VERNIacuteS NEGRE

Abraham Bots ensnya la tegravecnic del varal das am s is pesin Rud nhi ddica meacutes dl dobl Pals tractadistes del sXVIII eacutes un tegravecnica habitual i la majoria d 1laquo planxa s6n gravada aab aquest vrnls

Manuel d Ruada assenyala an poques paraula als avantatge dal vrnis negre

La facilidad con que SIacuteraquo grava la brevedad de exwutar la Obras y sus producciones admirables estimulan egrave recomendarlo a los curiosos no solo perfecciona esta habilidad agrave los que han manejado el buril sino tambieacuten agrave los que sabiendo solo dibujar bien de pluma ograve lapi^ quieren instruirse en su mecanismo y utilidadbull

En la reedicioacute del tractat da Bosse del 1745 Cochin hi afegeix diversa formules da vernis nagra que aeacutes tard traduiragrave lautor espanyol

La darrera composicioacute titulada barniz blando de un Gravador Moderno muy haacutebil Runda latribueix a Cochin 1 probablement eacutes la que ell va utilitzar P9T a gravar la estampas que Ilmiddotlustren el text Esta composicioacuten de barniz parece ser una da las mejores aprobando las damas y aunque anonyma se puede inferir que es la que usa el mismo que aumento la ultima adicioacuten da la Manara de gravar escrita por Bossa y assi maree mayor atencioacuten y preferencia como sa ha experimentado en las

bull Manuel de Ruada utilitza lexpressioacute barniz blando quan parla del vernis mol del tractat francegraves Atencioacute no confondre el vernis mol amb el vernis mou El primar eacutes lequivalent al vernis negre actual i el vernis mou eacutes el que nosaltres anomanea tou el qual permet imitar el trac del llapis i no sintrodueix a Franccedila fins a meitats del s XIX En lestudi parlarem de verniacutes negre en comptes de barniz blando o tou per estalviar-nos confusions

bull Opcit Manuel d Rueda p76

estaapas dlaquo laquolaquota Obra4raquo

La coaposici6 daquast varilla eacutes la seauumlent

ChHCocagraveinmiddot bullanual da Rueda1

Faites fondre dans un vase nauf da tarra vernia daus onces da cira viere denle once da poix noire k denla once da poix da Boursocne II fnut y ajouter pau onces de 1on aura

agrave pau daus Spalt que reacuteduit en

poudre tres-fine Laissez cuire le tout jusquegrave ce qusn ayant fait tonber une coute sur une assiate cette goute eacutetant bien refroidi puisse se roapre en la pliant trois ou quatre fois entre les doiffts Alors 1 0 V v i i i l S S I S I S 9 Z

cuit il faut le retier du feu le laisser un peu refroidir puis le verser dans de iacuteeau tieacutede afiacuten de pouvoir le aanier facileaent agrave en faire de petites boules que Ion bullnveloppera dans du taffetas neuf pour 1usase

Hechas dissolver en un puchero nuevo bien vidriado dos onas Je cera virgen media de pcopy2 negra y otra mediacutea de la de Borgontildea ograve fagraveriwga se antildeadiraacuten poco eacute poco dos onzas d epalto reducido a polvos muy finos dexando cocw el todo hasta que hachando una laquoiota n el plato y dob lamioacutela tres ograve laquocuatro vwces tmtre los ticiacutedoK dfampput^s de friacutea puoda romperse y raquoriexcl P S I P estado estaraacute i or i do raquo 1 bar ni 2 y sraquo rot ir areacute draquol fuego dt xaminlo on laquoimiddotiua tibia imrc manojar lo

I altilmraquont se haraacute bolitas ou o K o bull bullmtMtolvon on tatraquotanorraquo nuevos para uisar do bullbull JLmiddot M ^ raquo

En el sesle XIX Joseacute Raaoacuten Meacutelida en el Vocmtmlmrio dm tmrminom dm Artm coincidaacuteis anb

Opcit Manuel de Ruada p85

bullbull Opcit ChNCochin psect4

Loecit Manuel de Suada p54

Rueda bull lhora datribuir la foraula bull Cochin 11 barniz blando da Cochin aa coaponia de cara aacutea pas necra y da paz da Boriofta

Aplicacioacute da1 varnia mmmrmlaquoobra la piensa

La sanara dastandra laquo1 varnia nacra sobra la planxa eacutea aolt saablant a la dal varaacuteis dur La diferegravencia eacutes qua al dur as distribueix par tota la planxa fant uns puntets aab lajut dun palet o ploaa (veure un detall an la part superior da lestaapa nuacuteml da Bossa) aantra qua al nacra saplica en contacta directa entre la bola de verniacutes-que esteacute eabolcallada aab una tarlatana que serveix de filtre- i la planxa i sexteacuten en bandas paralmiddotleles al liare da tota la sava superficie

Sscuidaaent senregreix de la aateixa aanera que es feia aab al dur La planxa es panja sostinguda aab una escarpia en luqar coimodo m la que laquotaran qua tro pedaus 13uales de cuerda en cuyas fxtrumidades haya quatro anillos de hierro de tres pulqadas de diaacutemetro en quienes entrando quatro entenallasraquo asadas aacute las esquinas del cobre quede fraquoste pendiente en el ayrv con el lado barnizado acia abaxn como se ve en la Lstampa M ltg 2 bull bull

Dibuixar daaunt al varnia nmmf da la pl anxa

Un cop sha calcat el dibuix icual coa ho feacuteiea aab el vernis dur es resesueix aab una punta Perd cal anar en coapte perquegrave el verniacutes tou eacutes aeacutes delicat i es pot ratllar aeacutes fagravecilaent Cal prendre un seguit da precaucions Se pondraacute I laquoa plancha barnizada sobre una tabla dispuesta lt manera laquole atril cubrieacutendola con una badana tina areytada y seca cuyo lado mas suave cayqa cobre el barniz que tambieacuten sirve para cubrir la plancha despueacutes del trabajo y ftmsivr^ttrla de porqueriacutea y otros accidentesbull

bullbull Joseacute Raaoacuten MpoundLIDA Vocabulario de teacuterainos de Arta (MadridIlustracioacuten Espantildeola y Aaericana 1888) p73

bullbull Opcit Manual da Ruada p86

bullbull Opcit Manual da iuada p89

Abrahaa Bossa otarais una altra posmbilitat par dibuixar daaunt al varnis negre qua no la trobea citada an al tractat espanyol la tracta de recolzar la planxa an un cavallot coa ai foacutea una tala egravem pintar El fat aacuteo coaparar antra al cravat i la pintura aparaix aeacutea dun cop al llars eacutem lobra Per eseaple quan lautor equipara las puntas dais gravadors aab laquoIs pinzells

La planche astant posea sur un chevalet ils na courant pas tant da risque da la froisseraais il ny a cuera da caux qua dasiraront graver par cas aanieres qui ne sachent coaae un Peintre travaille sur un chevalet 4 ny a de difference sinon que le Peintre tient un Pinceau amp le graveur tient una Pointemiddotmiddot

Una altra referegravencia a la pintura la troben en la priaera quan lautor parla del verniacutes dur i explica la aanera de cobrir les zones allunyades per tal que laiguafort no hi actui aeacutes

Apres avoir poseacute votre plancha sur un chevalet de peintre Mais il faut couvrir coaae quand on paint en chargeant de couleur afin que la aixtion entre dans les traiets bullbull

Varnis da recobrir

Malgrat totes les precaucions preses quan es gravf daaunt el vernis negre eacutes fagravecil que la planxa es ratlli ChNCochin parla del vernis de Venegravecia -anoaenat popularnent vernis de pintor-per a cobrir els traccedilos ascorxats o les errades coaeses en la planxa Aquest vernis no el cita Abrahaa Bossa perograve en proposa un altre coapost doli calent barrejat aab seu que serveix pel mateix

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p44

Opcit Abrahaa Bossap33

bull Andreacute BEGUIN Dictionnaire technique de 1eataape (Bruxelles ABeguin 1977) TIII p501 La varnis de Venise 11 saglt duna dissolution de teacutereacutebcnthine de Vani se dans da 1essanea da teacutereacutebenthine Cast un varnis da tableaux

201

Manuel de Rulaquodlaquo cita del ve mis de Vanee la dissolt amb furaquo aacutea pas 1 aasalta llura bullxcalliquestncies

Esta invencioacuten es utilitima porgue se puede gravar encima y el aguafuerte hace su efecto con tanta limpieza como en el resto de la plancha despueacutes laquoJe seca se bol veraacuten a gravar con la ventaja de poderlo reiterar muchas veces en el mismo lugar1

Francois Courboin indica un inconvenient del vernis da Venegravecia dificultat no tinsuda an compta pel nostra gravadordeacutes qui 1 est sec il ne faut pas trop attandre ca vernis perd toute souplesse et seacutecaille au bout d qualques heures

Es important destacar la idea de penediment i de correccioacute en la planxa La possibilitat de renovar el disseny en la mateixa matriu tantes vtgades com el metall ho permeti eacutes una novetat que no trobagravevem en el sXVII

Laplicacioacute de laiguafort

Per aplicar laiguafort en la planxa envernissada amb verniacutes n gre sencercla amb una paret de cera duna polzada dalccedilada de manera que retengui laiguafort En una de le cantonades es deixa un petit cana1 per poder-lo abocar un cop finalitzada loperacioacute tal com mostra el dibuix afegit per en Eueda en lestampa n3 a langle inferior esquerra Aquest megravetode no eacutes novados i ja lexplicava an Benvenuto Cellini an el I Trmttmtiacute dlaquolloreflcmriacutem en ple Renaixament italiagrave tot dientDespueacutes que hayas grabado cuando quieras aplicar el aguafuerte le haraacutes una orla de cera a tu estampa

bull Ope it Hanue1 da Rueda p91

bull Francois OOUlSOIil L estampe Franca i se (Bruxelles et Paris GVan Oestraquo 1914) p39

bullbull Benvenuto CELLIHI Tratados da orfebreria escultura dibujo r arquitectura (Hadrid Aagraveal 1989) p14

Dues Maneres daplicar laiguafort

Recueil del planches Gravure pV

2 0 8

Manual eacutem Ruada parla dun nou wegravetoda par encerclar la planxa experiaentat par un Curioso la qual araquo has localitzat an la bibliografia francasa consultada Es al seguumlent

Se cortaraacute una tira de papel grueso de pulgada i media de anchura la que te doblaraacute un poco rn aacutengulo recto y tiara vocios cortes en el doble h fin de cfuraquo se ajuste sobre la superficie y circunde con libertad la figura de la plancha El lado interior de 1laquo lista se bantildearaacute de mixtura hecha de trementina de Venecia igual cantidad de iquestceyte comuacuten y doble porcioacuten de cera Asi bantildeada la lista se asseguraragrave contra la plancha por el lado de las cortaduras untaacutendole por dentro y fuera con el propio betuumln hasta estar asseyurado de que no saldreacute el agua fuerte por pmrte aIqunabull

Das dal aoaant qua 1aiguafort estaacute an contacte aab la planxa i coaanccedila a atacar al couragrave as veuen unes patitas boabolles desudes a la descoaposicioacute del metall les quals poden provocar una creaada irregular en les ratlles Per evitar aquest probleaa cal eliminar-les aab una ploaa dau o un pinzell suau Els gravadors antics anoaenaven borboll el lapse de teaps durant el qual tota la superfiacutecie de la planxa es cobria de boabolles Un borboll corresponia a un cert grau de conossioacute i pels gravadors era una aena dunitat de aesura aolt racional

bulll Opcit Manuel de lueda p147

Borboll En castellagrave sanoaena Borbotoacuten i en francegraves bouillon

yPMBSi S ff^ui raquo wraquoalBMIi8Cf

Lairaquoulaquofort pal verniacutes negre pot ser da dues ollaquoraquoraquoes Lunlaquo is la que laquoutilitzava aab 1 vaacuterala dur -Maau fort A laquocopylaquolar-- i 1altra eacutea laicuafort da laquoaparar o dala afinadora -aau-forta da depart Aquast darrar es coapon da vidriol da salnitra iacute algunas vacadas da ilua da roca dastillata conjuntaaant Ea una coaposicioacute uacutetil noaeacutes par gravar an vaacuterala nafra i cal barrajar-la aab la aaitat daigua o daiguafort ja gastat

ChNCochin aconsella utilitzar laiguafort dal vernfa dur

Illa ast bian plus excellente qua calla das Affinaurs i alia nast point si sujstta i fairs eacuteclatar la varnis ni a plusiaurs accidens par bullxeaple detre perjudicials agrave la vQe at egrave la santeacute conlaquo callas de depart

Manuel de Suada no fa aquesta distincioacute antra bullIs dos aiguaforts i as liaita noaeacutes a citar-los

Es deixa actuar laiguafort sobre la planxa an un principi corrou ragravepidaaent els traccedilos aeacutes forts i despreacutes as veu lefecte an els aeacutes tendresPar conprovar la profunditat de la creaada es neteja el varnis aab lajut dun carboacute an una da les zones suaus Si el resultat eacutes al desitjat es cobreixen les parts de la laaina on laiguafort no ha de treballar aeacutes aab una aixtura coaposta de cera trementina oli i aantega de porc Seguldaaent es torna a posar laiguafort sobre la planxa i es repeteix el proceacutes par cadascun dels valors o terses que es vulguin representar

Aquesta foacuteraula eacutes avantatjosa en coaparacioacute a la dAbraharaquo loase (coaposta noaeacutes da seu i oli) perquegrave paraat aplicar-la daaunt al varnis sense haver da traurel de la planxa coa es procedia antigaaent

bullbullOpcit AbOfuin pfS El vldriol eacutes lacid sulfuric

bullbull Ibid pfS II salnitra eacutes al nitrat potagravessic

bull Opcit ChNCochin pi3

il dlaquo Rueda acoapanya al paragravegraf qua astea klitzant aab lestaapa nuacuteaaro 9 laquotia is una cogravepia la nuacuteaaro bull del traotat dAbrahaa Bossa pari i aodificacionraquo iaportants a raaarcar

Laataapa francaca ilmiddotlustra la laquoaccioacute dal rraquoavat an vaacuterala dur Lexplicacioacute es centra an la part laquouparior da la iaatge qua correspon al braccedil faaanl Aquesta part eacutes idegraventica an lastaapa da Manual da Ruada

En al aanual laquospanyoi la iaatge acoapanya al text rafarant al gravat en verniacutes tou La part inferior da la iaatge eacutes aolt diferent de la francesa ja que en al paisatge hi trobea aeacutes elaaents Totea las explicacions teograveriques fan referegravencia a aquest paisatge de Rueda

Hea trobat dos paisatges diferents damraquota estaapa nua9 en les edicions consultades del llibre de Rueda La raoacute daquest canvi egraves dlficil desbrinar Pot ser que algun accident bagues aalaegraves la planxa i shagueacutes da refer de nou o beacute que lautor no estigueacutes satisfet de la iaatga No podea saber-ho del cert SI podea constatar qua una delles eacutes aolt aeacutes rica en eleaants aentra que 1altra -a part de la casa- eacutes aeacutes aonogravetona i seablant a la del aanual francegraves

laquo M m 0

CQ

1 V 3 at

v bullv

2 t 5

agrave part eacutem bullbull diflaquorncilaquos antra les duea iaatlaquo-laquogt laquola Ruada soacuten wilt laquoincoa an varaioacute francesa no din contregraveriaaant tota 1atancioacute inferior Altra volta laquoantra la aava atantildee14 lt 1estudi dal braccedil feaeni

al tractadista in al pa i satga

assenyalat tarla qua fa

racioacute ala da la la part auparior

an la part aapanyol i no an

Abrahaa Boaaa bull bull

Si vous avaz couvart da Mixtion A la praaiara fois la partia qua la lien ATOO contiant ou anclost qui fait una aaniara dovalleA quA la saconda fois vous avaz couvart laspaca qui ast antra la lisjne ATOA la ligna EOF A qua voua avaz laisseacute crausar A laau forta A chacun durant la dit taaps vous jugez bian qua cela doit faira approchant da ca qua vous desirez jai ait an haut da catta plancha la foraa dun bras da faaae afin da vous faira voir L pau pres la lilaquona poincteacutea a b c d A par 1autre qui approche plus da loabra coaaa ja couvra dordinaire la daliA das hachaures agrave daux reprises i noais dedica tres lineaa al dibuix de la part inferiorjai voulu aattre aussi en ban A costeacute 4 petits aorceaux da terraase lun aarqueacute aaa le preaier an suite caluy nnn puis celuy ooo na restant que p laquoiui ast le plus brun

Manuel da Rueda

E n j u t a e l ltsectgua y d e r r e t i d a l a m i x t u r a SIacuteraquo c u b r i r aacute n d e laquo l i a con un pint-raquo l a s c o s a s mas d e l i c a d a s raquo como mm A c i m p i d i e n d o p o r i^s ie m e d i o o|uraquoraquo e l ltigulaquo f u e r t e p r o f u n d i z a laquotas a q u I I pltjf altiraquobullbull roetbodo prlaquoirnr bull t i gt y o x p o d i t iacute vr gt muv p K t - p j f raquo p a r a l a s laquoraquolgt bull bull nlaquoie d e b e n t w w ydi i bull gt t e e m i n o s Hbulllaquo h a o s t o s o L i u l v w a a p u n i r raquo1 altnua l u i r t e bull kraquox iuml n dt 11 laquoi lt o r ( a d o mod i a h o r a oacute s e n u n s u v t lt | o r h a s t a mueacute h a c i e m J o l a m i s m a p r u e b a d o l c a r b o n o r i l a s t o s a s b b b A c q u e d e b e n s o r a l g o mas c o l o r i d a s ltnue l a s p r i m e r a s s e o b s e r v o q u e i i o n e n s u f i c i e n t raquo d i s t m g u i r s o laquo e b a r aacute e n

bull o r m i ru gtsi i ir 111 raquor mraquo bull I i

i l l j i - - i li gtbi T I

n l i i i v a laquo I I m a y o r oacute un T U ir p r o x i m i d a d a l a V I S raquo 1

e l r i f a d o p a r a

Ln mismo l o a domas

y d p r o p o n ilaquo gtn

t o n e r

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p33

v Opcit Manual da lueda pp149-150 213

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 3: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

estaapas dlaquo laquolaquota Obra4raquo

La coaposici6 daquast varilla eacutes la seauumlent

ChHCocagraveinmiddot bullanual da Rueda1

Faites fondre dans un vase nauf da tarra vernia daus onces da cira viere denle once da poix noire k denla once da poix da Boursocne II fnut y ajouter pau onces de 1on aura

agrave pau daus Spalt que reacuteduit en

poudre tres-fine Laissez cuire le tout jusquegrave ce qusn ayant fait tonber une coute sur une assiate cette goute eacutetant bien refroidi puisse se roapre en la pliant trois ou quatre fois entre les doiffts Alors 1 0 V v i i i l S S I S I S 9 Z

cuit il faut le retier du feu le laisser un peu refroidir puis le verser dans de iacuteeau tieacutede afiacuten de pouvoir le aanier facileaent agrave en faire de petites boules que Ion bullnveloppera dans du taffetas neuf pour 1usase

Hechas dissolver en un puchero nuevo bien vidriado dos onas Je cera virgen media de pcopy2 negra y otra mediacutea de la de Borgontildea ograve fagraveriwga se antildeadiraacuten poco eacute poco dos onzas d epalto reducido a polvos muy finos dexando cocw el todo hasta que hachando una laquoiota n el plato y dob lamioacutela tres ograve laquocuatro vwces tmtre los ticiacutedoK dfampput^s de friacutea puoda romperse y raquoriexcl P S I P estado estaraacute i or i do raquo 1 bar ni 2 y sraquo rot ir areacute draquol fuego dt xaminlo on laquoimiddotiua tibia imrc manojar lo

I altilmraquont se haraacute bolitas ou o K o bull bullmtMtolvon on tatraquotanorraquo nuevos para uisar do bullbull JLmiddot M ^ raquo

En el sesle XIX Joseacute Raaoacuten Meacutelida en el Vocmtmlmrio dm tmrminom dm Artm coincidaacuteis anb

Opcit Manuel de Ruada p85

bullbull Opcit ChNCochin psect4

Loecit Manuel de Suada p54

Rueda bull lhora datribuir la foraula bull Cochin 11 barniz blando da Cochin aa coaponia de cara aacutea pas necra y da paz da Boriofta

Aplicacioacute da1 varnia mmmrmlaquoobra la piensa

La sanara dastandra laquo1 varnia nacra sobra la planxa eacutea aolt saablant a la dal varaacuteis dur La diferegravencia eacutes qua al dur as distribueix par tota la planxa fant uns puntets aab lajut dun palet o ploaa (veure un detall an la part superior da lestaapa nuacuteml da Bossa) aantra qua al nacra saplica en contacta directa entre la bola de verniacutes-que esteacute eabolcallada aab una tarlatana que serveix de filtre- i la planxa i sexteacuten en bandas paralmiddotleles al liare da tota la sava superficie

Sscuidaaent senregreix de la aateixa aanera que es feia aab al dur La planxa es panja sostinguda aab una escarpia en luqar coimodo m la que laquotaran qua tro pedaus 13uales de cuerda en cuyas fxtrumidades haya quatro anillos de hierro de tres pulqadas de diaacutemetro en quienes entrando quatro entenallasraquo asadas aacute las esquinas del cobre quede fraquoste pendiente en el ayrv con el lado barnizado acia abaxn como se ve en la Lstampa M ltg 2 bull bull

Dibuixar daaunt al varnia nmmf da la pl anxa

Un cop sha calcat el dibuix icual coa ho feacuteiea aab el vernis dur es resesueix aab una punta Perd cal anar en coapte perquegrave el verniacutes tou eacutes aeacutes delicat i es pot ratllar aeacutes fagravecilaent Cal prendre un seguit da precaucions Se pondraacute I laquoa plancha barnizada sobre una tabla dispuesta lt manera laquole atril cubrieacutendola con una badana tina areytada y seca cuyo lado mas suave cayqa cobre el barniz que tambieacuten sirve para cubrir la plancha despueacutes del trabajo y ftmsivr^ttrla de porqueriacutea y otros accidentesbull

bullbull Joseacute Raaoacuten MpoundLIDA Vocabulario de teacuterainos de Arta (MadridIlustracioacuten Espantildeola y Aaericana 1888) p73

bullbull Opcit Manual da Ruada p86

bullbull Opcit Manual da iuada p89

Abrahaa Bossa otarais una altra posmbilitat par dibuixar daaunt al varnis negre qua no la trobea citada an al tractat espanyol la tracta de recolzar la planxa an un cavallot coa ai foacutea una tala egravem pintar El fat aacuteo coaparar antra al cravat i la pintura aparaix aeacutea dun cop al llars eacutem lobra Per eseaple quan lautor equipara las puntas dais gravadors aab laquoIs pinzells

La planche astant posea sur un chevalet ils na courant pas tant da risque da la froisseraais il ny a cuera da caux qua dasiraront graver par cas aanieres qui ne sachent coaae un Peintre travaille sur un chevalet 4 ny a de difference sinon que le Peintre tient un Pinceau amp le graveur tient una Pointemiddotmiddot

Una altra referegravencia a la pintura la troben en la priaera quan lautor parla del verniacutes dur i explica la aanera de cobrir les zones allunyades per tal que laiguafort no hi actui aeacutes

Apres avoir poseacute votre plancha sur un chevalet de peintre Mais il faut couvrir coaae quand on paint en chargeant de couleur afin que la aixtion entre dans les traiets bullbull

Varnis da recobrir

Malgrat totes les precaucions preses quan es gravf daaunt el vernis negre eacutes fagravecil que la planxa es ratlli ChNCochin parla del vernis de Venegravecia -anoaenat popularnent vernis de pintor-per a cobrir els traccedilos ascorxats o les errades coaeses en la planxa Aquest vernis no el cita Abrahaa Bossa perograve en proposa un altre coapost doli calent barrejat aab seu que serveix pel mateix

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p44

Opcit Abrahaa Bossap33

bull Andreacute BEGUIN Dictionnaire technique de 1eataape (Bruxelles ABeguin 1977) TIII p501 La varnis de Venise 11 saglt duna dissolution de teacutereacutebcnthine de Vani se dans da 1essanea da teacutereacutebenthine Cast un varnis da tableaux

201

Manuel de Rulaquodlaquo cita del ve mis de Vanee la dissolt amb furaquo aacutea pas 1 aasalta llura bullxcalliquestncies

Esta invencioacuten es utilitima porgue se puede gravar encima y el aguafuerte hace su efecto con tanta limpieza como en el resto de la plancha despueacutes laquoJe seca se bol veraacuten a gravar con la ventaja de poderlo reiterar muchas veces en el mismo lugar1

Francois Courboin indica un inconvenient del vernis da Venegravecia dificultat no tinsuda an compta pel nostra gravadordeacutes qui 1 est sec il ne faut pas trop attandre ca vernis perd toute souplesse et seacutecaille au bout d qualques heures

Es important destacar la idea de penediment i de correccioacute en la planxa La possibilitat de renovar el disseny en la mateixa matriu tantes vtgades com el metall ho permeti eacutes una novetat que no trobagravevem en el sXVII

Laplicacioacute de laiguafort

Per aplicar laiguafort en la planxa envernissada amb verniacutes n gre sencercla amb una paret de cera duna polzada dalccedilada de manera que retengui laiguafort En una de le cantonades es deixa un petit cana1 per poder-lo abocar un cop finalitzada loperacioacute tal com mostra el dibuix afegit per en Eueda en lestampa n3 a langle inferior esquerra Aquest megravetode no eacutes novados i ja lexplicava an Benvenuto Cellini an el I Trmttmtiacute dlaquolloreflcmriacutem en ple Renaixament italiagrave tot dientDespueacutes que hayas grabado cuando quieras aplicar el aguafuerte le haraacutes una orla de cera a tu estampa

bull Ope it Hanue1 da Rueda p91

bull Francois OOUlSOIil L estampe Franca i se (Bruxelles et Paris GVan Oestraquo 1914) p39

bullbull Benvenuto CELLIHI Tratados da orfebreria escultura dibujo r arquitectura (Hadrid Aagraveal 1989) p14

Dues Maneres daplicar laiguafort

Recueil del planches Gravure pV

2 0 8

Manual eacutem Ruada parla dun nou wegravetoda par encerclar la planxa experiaentat par un Curioso la qual araquo has localitzat an la bibliografia francasa consultada Es al seguumlent

Se cortaraacute una tira de papel grueso de pulgada i media de anchura la que te doblaraacute un poco rn aacutengulo recto y tiara vocios cortes en el doble h fin de cfuraquo se ajuste sobre la superficie y circunde con libertad la figura de la plancha El lado interior de 1laquo lista se bantildearaacute de mixtura hecha de trementina de Venecia igual cantidad de iquestceyte comuacuten y doble porcioacuten de cera Asi bantildeada la lista se asseguraragrave contra la plancha por el lado de las cortaduras untaacutendole por dentro y fuera con el propio betuumln hasta estar asseyurado de que no saldreacute el agua fuerte por pmrte aIqunabull

Das dal aoaant qua 1aiguafort estaacute an contacte aab la planxa i coaanccedila a atacar al couragrave as veuen unes patitas boabolles desudes a la descoaposicioacute del metall les quals poden provocar una creaada irregular en les ratlles Per evitar aquest probleaa cal eliminar-les aab una ploaa dau o un pinzell suau Els gravadors antics anoaenaven borboll el lapse de teaps durant el qual tota la superfiacutecie de la planxa es cobria de boabolles Un borboll corresponia a un cert grau de conossioacute i pels gravadors era una aena dunitat de aesura aolt racional

bulll Opcit Manuel de lueda p147

Borboll En castellagrave sanoaena Borbotoacuten i en francegraves bouillon

yPMBSi S ff^ui raquo wraquoalBMIi8Cf

Lairaquoulaquofort pal verniacutes negre pot ser da dues ollaquoraquoraquoes Lunlaquo is la que laquoutilitzava aab 1 vaacuterala dur -Maau fort A laquocopylaquolar-- i 1altra eacutea laicuafort da laquoaparar o dala afinadora -aau-forta da depart Aquast darrar es coapon da vidriol da salnitra iacute algunas vacadas da ilua da roca dastillata conjuntaaant Ea una coaposicioacute uacutetil noaeacutes par gravar an vaacuterala nafra i cal barrajar-la aab la aaitat daigua o daiguafort ja gastat

ChNCochin aconsella utilitzar laiguafort dal vernfa dur

Illa ast bian plus excellente qua calla das Affinaurs i alia nast point si sujstta i fairs eacuteclatar la varnis ni a plusiaurs accidens par bullxeaple detre perjudicials agrave la vQe at egrave la santeacute conlaquo callas de depart

Manuel de Suada no fa aquesta distincioacute antra bullIs dos aiguaforts i as liaita noaeacutes a citar-los

Es deixa actuar laiguafort sobre la planxa an un principi corrou ragravepidaaent els traccedilos aeacutes forts i despreacutes as veu lefecte an els aeacutes tendresPar conprovar la profunditat de la creaada es neteja el varnis aab lajut dun carboacute an una da les zones suaus Si el resultat eacutes al desitjat es cobreixen les parts de la laaina on laiguafort no ha de treballar aeacutes aab una aixtura coaposta de cera trementina oli i aantega de porc Seguldaaent es torna a posar laiguafort sobre la planxa i es repeteix el proceacutes par cadascun dels valors o terses que es vulguin representar

Aquesta foacuteraula eacutes avantatjosa en coaparacioacute a la dAbraharaquo loase (coaposta noaeacutes da seu i oli) perquegrave paraat aplicar-la daaunt al varnis sense haver da traurel de la planxa coa es procedia antigaaent

bullbullOpcit AbOfuin pfS El vldriol eacutes lacid sulfuric

bullbull Ibid pfS II salnitra eacutes al nitrat potagravessic

bull Opcit ChNCochin pi3

il dlaquo Rueda acoapanya al paragravegraf qua astea klitzant aab lestaapa nuacuteaaro 9 laquotia is una cogravepia la nuacuteaaro bull del traotat dAbrahaa Bossa pari i aodificacionraquo iaportants a raaarcar

Laataapa francaca ilmiddotlustra la laquoaccioacute dal rraquoavat an vaacuterala dur Lexplicacioacute es centra an la part laquouparior da la iaatge qua correspon al braccedil faaanl Aquesta part eacutes idegraventica an lastaapa da Manual da Ruada

En al aanual laquospanyoi la iaatge acoapanya al text rafarant al gravat en verniacutes tou La part inferior da la iaatge eacutes aolt diferent de la francesa ja que en al paisatge hi trobea aeacutes elaaents Totea las explicacions teograveriques fan referegravencia a aquest paisatge de Rueda

Hea trobat dos paisatges diferents damraquota estaapa nua9 en les edicions consultades del llibre de Rueda La raoacute daquest canvi egraves dlficil desbrinar Pot ser que algun accident bagues aalaegraves la planxa i shagueacutes da refer de nou o beacute que lautor no estigueacutes satisfet de la iaatga No podea saber-ho del cert SI podea constatar qua una delles eacutes aolt aeacutes rica en eleaants aentra que 1altra -a part de la casa- eacutes aeacutes aonogravetona i seablant a la del aanual francegraves

laquo M m 0

CQ

1 V 3 at

v bullv

2 t 5

agrave part eacutem bullbull diflaquorncilaquos antra les duea iaatlaquo-laquogt laquola Ruada soacuten wilt laquoincoa an varaioacute francesa no din contregraveriaaant tota 1atancioacute inferior Altra volta laquoantra la aava atantildee14 lt 1estudi dal braccedil feaeni

al tractadista in al pa i satga

assenyalat tarla qua fa

racioacute ala da la la part auparior

an la part aapanyol i no an

Abrahaa Boaaa bull bull

Si vous avaz couvart da Mixtion A la praaiara fois la partia qua la lien ATOO contiant ou anclost qui fait una aaniara dovalleA quA la saconda fois vous avaz couvart laspaca qui ast antra la lisjne ATOA la ligna EOF A qua voua avaz laisseacute crausar A laau forta A chacun durant la dit taaps vous jugez bian qua cela doit faira approchant da ca qua vous desirez jai ait an haut da catta plancha la foraa dun bras da faaae afin da vous faira voir L pau pres la lilaquona poincteacutea a b c d A par 1autre qui approche plus da loabra coaaa ja couvra dordinaire la daliA das hachaures agrave daux reprises i noais dedica tres lineaa al dibuix de la part inferiorjai voulu aattre aussi en ban A costeacute 4 petits aorceaux da terraase lun aarqueacute aaa le preaier an suite caluy nnn puis celuy ooo na restant que p laquoiui ast le plus brun

Manuel da Rueda

E n j u t a e l ltsectgua y d e r r e t i d a l a m i x t u r a SIacuteraquo c u b r i r aacute n d e laquo l i a con un pint-raquo l a s c o s a s mas d e l i c a d a s raquo como mm A c i m p i d i e n d o p o r i^s ie m e d i o o|uraquoraquo e l ltigulaquo f u e r t e p r o f u n d i z a laquotas a q u I I pltjf altiraquobullbull roetbodo prlaquoirnr bull t i gt y o x p o d i t iacute vr gt muv p K t - p j f raquo p a r a l a s laquoraquolgt bull bull nlaquoie d e b e n t w w ydi i bull gt t e e m i n o s Hbulllaquo h a o s t o s o L i u l v w a a p u n i r raquo1 altnua l u i r t e bull kraquox iuml n dt 11 laquoi lt o r ( a d o mod i a h o r a oacute s e n u n s u v t lt | o r h a s t a mueacute h a c i e m J o l a m i s m a p r u e b a d o l c a r b o n o r i l a s t o s a s b b b A c q u e d e b e n s o r a l g o mas c o l o r i d a s ltnue l a s p r i m e r a s s e o b s e r v o q u e i i o n e n s u f i c i e n t raquo d i s t m g u i r s o laquo e b a r aacute e n

bull o r m i ru gtsi i ir 111 raquor mraquo bull I i

i l l j i - - i li gtbi T I

n l i i i v a laquo I I m a y o r oacute un T U ir p r o x i m i d a d a l a V I S raquo 1

e l r i f a d o p a r a

Ln mismo l o a domas

y d p r o p o n ilaquo gtn

t o n e r

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p33

v Opcit Manual da lueda pp149-150 213

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 4: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

Rueda bull lhora datribuir la foraula bull Cochin 11 barniz blando da Cochin aa coaponia de cara aacutea pas necra y da paz da Boriofta

Aplicacioacute da1 varnia mmmrmlaquoobra la piensa

La sanara dastandra laquo1 varnia nacra sobra la planxa eacutea aolt saablant a la dal varaacuteis dur La diferegravencia eacutes qua al dur as distribueix par tota la planxa fant uns puntets aab lajut dun palet o ploaa (veure un detall an la part superior da lestaapa nuacuteml da Bossa) aantra qua al nacra saplica en contacta directa entre la bola de verniacutes-que esteacute eabolcallada aab una tarlatana que serveix de filtre- i la planxa i sexteacuten en bandas paralmiddotleles al liare da tota la sava superficie

Sscuidaaent senregreix de la aateixa aanera que es feia aab al dur La planxa es panja sostinguda aab una escarpia en luqar coimodo m la que laquotaran qua tro pedaus 13uales de cuerda en cuyas fxtrumidades haya quatro anillos de hierro de tres pulqadas de diaacutemetro en quienes entrando quatro entenallasraquo asadas aacute las esquinas del cobre quede fraquoste pendiente en el ayrv con el lado barnizado acia abaxn como se ve en la Lstampa M ltg 2 bull bull

Dibuixar daaunt al varnia nmmf da la pl anxa

Un cop sha calcat el dibuix icual coa ho feacuteiea aab el vernis dur es resesueix aab una punta Perd cal anar en coapte perquegrave el verniacutes tou eacutes aeacutes delicat i es pot ratllar aeacutes fagravecilaent Cal prendre un seguit da precaucions Se pondraacute I laquoa plancha barnizada sobre una tabla dispuesta lt manera laquole atril cubrieacutendola con una badana tina areytada y seca cuyo lado mas suave cayqa cobre el barniz que tambieacuten sirve para cubrir la plancha despueacutes del trabajo y ftmsivr^ttrla de porqueriacutea y otros accidentesbull

bullbull Joseacute Raaoacuten MpoundLIDA Vocabulario de teacuterainos de Arta (MadridIlustracioacuten Espantildeola y Aaericana 1888) p73

bullbull Opcit Manual da Ruada p86

bullbull Opcit Manual da iuada p89

Abrahaa Bossa otarais una altra posmbilitat par dibuixar daaunt al varnis negre qua no la trobea citada an al tractat espanyol la tracta de recolzar la planxa an un cavallot coa ai foacutea una tala egravem pintar El fat aacuteo coaparar antra al cravat i la pintura aparaix aeacutea dun cop al llars eacutem lobra Per eseaple quan lautor equipara las puntas dais gravadors aab laquoIs pinzells

La planche astant posea sur un chevalet ils na courant pas tant da risque da la froisseraais il ny a cuera da caux qua dasiraront graver par cas aanieres qui ne sachent coaae un Peintre travaille sur un chevalet 4 ny a de difference sinon que le Peintre tient un Pinceau amp le graveur tient una Pointemiddotmiddot

Una altra referegravencia a la pintura la troben en la priaera quan lautor parla del verniacutes dur i explica la aanera de cobrir les zones allunyades per tal que laiguafort no hi actui aeacutes

Apres avoir poseacute votre plancha sur un chevalet de peintre Mais il faut couvrir coaae quand on paint en chargeant de couleur afin que la aixtion entre dans les traiets bullbull

Varnis da recobrir

Malgrat totes les precaucions preses quan es gravf daaunt el vernis negre eacutes fagravecil que la planxa es ratlli ChNCochin parla del vernis de Venegravecia -anoaenat popularnent vernis de pintor-per a cobrir els traccedilos ascorxats o les errades coaeses en la planxa Aquest vernis no el cita Abrahaa Bossa perograve en proposa un altre coapost doli calent barrejat aab seu que serveix pel mateix

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p44

Opcit Abrahaa Bossap33

bull Andreacute BEGUIN Dictionnaire technique de 1eataape (Bruxelles ABeguin 1977) TIII p501 La varnis de Venise 11 saglt duna dissolution de teacutereacutebcnthine de Vani se dans da 1essanea da teacutereacutebenthine Cast un varnis da tableaux

201

Manuel de Rulaquodlaquo cita del ve mis de Vanee la dissolt amb furaquo aacutea pas 1 aasalta llura bullxcalliquestncies

Esta invencioacuten es utilitima porgue se puede gravar encima y el aguafuerte hace su efecto con tanta limpieza como en el resto de la plancha despueacutes laquoJe seca se bol veraacuten a gravar con la ventaja de poderlo reiterar muchas veces en el mismo lugar1

Francois Courboin indica un inconvenient del vernis da Venegravecia dificultat no tinsuda an compta pel nostra gravadordeacutes qui 1 est sec il ne faut pas trop attandre ca vernis perd toute souplesse et seacutecaille au bout d qualques heures

Es important destacar la idea de penediment i de correccioacute en la planxa La possibilitat de renovar el disseny en la mateixa matriu tantes vtgades com el metall ho permeti eacutes una novetat que no trobagravevem en el sXVII

Laplicacioacute de laiguafort

Per aplicar laiguafort en la planxa envernissada amb verniacutes n gre sencercla amb una paret de cera duna polzada dalccedilada de manera que retengui laiguafort En una de le cantonades es deixa un petit cana1 per poder-lo abocar un cop finalitzada loperacioacute tal com mostra el dibuix afegit per en Eueda en lestampa n3 a langle inferior esquerra Aquest megravetode no eacutes novados i ja lexplicava an Benvenuto Cellini an el I Trmttmtiacute dlaquolloreflcmriacutem en ple Renaixament italiagrave tot dientDespueacutes que hayas grabado cuando quieras aplicar el aguafuerte le haraacutes una orla de cera a tu estampa

bull Ope it Hanue1 da Rueda p91

bull Francois OOUlSOIil L estampe Franca i se (Bruxelles et Paris GVan Oestraquo 1914) p39

bullbull Benvenuto CELLIHI Tratados da orfebreria escultura dibujo r arquitectura (Hadrid Aagraveal 1989) p14

Dues Maneres daplicar laiguafort

Recueil del planches Gravure pV

2 0 8

Manual eacutem Ruada parla dun nou wegravetoda par encerclar la planxa experiaentat par un Curioso la qual araquo has localitzat an la bibliografia francasa consultada Es al seguumlent

Se cortaraacute una tira de papel grueso de pulgada i media de anchura la que te doblaraacute un poco rn aacutengulo recto y tiara vocios cortes en el doble h fin de cfuraquo se ajuste sobre la superficie y circunde con libertad la figura de la plancha El lado interior de 1laquo lista se bantildearaacute de mixtura hecha de trementina de Venecia igual cantidad de iquestceyte comuacuten y doble porcioacuten de cera Asi bantildeada la lista se asseguraragrave contra la plancha por el lado de las cortaduras untaacutendole por dentro y fuera con el propio betuumln hasta estar asseyurado de que no saldreacute el agua fuerte por pmrte aIqunabull

Das dal aoaant qua 1aiguafort estaacute an contacte aab la planxa i coaanccedila a atacar al couragrave as veuen unes patitas boabolles desudes a la descoaposicioacute del metall les quals poden provocar una creaada irregular en les ratlles Per evitar aquest probleaa cal eliminar-les aab una ploaa dau o un pinzell suau Els gravadors antics anoaenaven borboll el lapse de teaps durant el qual tota la superfiacutecie de la planxa es cobria de boabolles Un borboll corresponia a un cert grau de conossioacute i pels gravadors era una aena dunitat de aesura aolt racional

bulll Opcit Manuel de lueda p147

Borboll En castellagrave sanoaena Borbotoacuten i en francegraves bouillon

yPMBSi S ff^ui raquo wraquoalBMIi8Cf

Lairaquoulaquofort pal verniacutes negre pot ser da dues ollaquoraquoraquoes Lunlaquo is la que laquoutilitzava aab 1 vaacuterala dur -Maau fort A laquocopylaquolar-- i 1altra eacutea laicuafort da laquoaparar o dala afinadora -aau-forta da depart Aquast darrar es coapon da vidriol da salnitra iacute algunas vacadas da ilua da roca dastillata conjuntaaant Ea una coaposicioacute uacutetil noaeacutes par gravar an vaacuterala nafra i cal barrajar-la aab la aaitat daigua o daiguafort ja gastat

ChNCochin aconsella utilitzar laiguafort dal vernfa dur

Illa ast bian plus excellente qua calla das Affinaurs i alia nast point si sujstta i fairs eacuteclatar la varnis ni a plusiaurs accidens par bullxeaple detre perjudicials agrave la vQe at egrave la santeacute conlaquo callas de depart

Manuel de Suada no fa aquesta distincioacute antra bullIs dos aiguaforts i as liaita noaeacutes a citar-los

Es deixa actuar laiguafort sobre la planxa an un principi corrou ragravepidaaent els traccedilos aeacutes forts i despreacutes as veu lefecte an els aeacutes tendresPar conprovar la profunditat de la creaada es neteja el varnis aab lajut dun carboacute an una da les zones suaus Si el resultat eacutes al desitjat es cobreixen les parts de la laaina on laiguafort no ha de treballar aeacutes aab una aixtura coaposta de cera trementina oli i aantega de porc Seguldaaent es torna a posar laiguafort sobre la planxa i es repeteix el proceacutes par cadascun dels valors o terses que es vulguin representar

Aquesta foacuteraula eacutes avantatjosa en coaparacioacute a la dAbraharaquo loase (coaposta noaeacutes da seu i oli) perquegrave paraat aplicar-la daaunt al varnis sense haver da traurel de la planxa coa es procedia antigaaent

bullbullOpcit AbOfuin pfS El vldriol eacutes lacid sulfuric

bullbull Ibid pfS II salnitra eacutes al nitrat potagravessic

bull Opcit ChNCochin pi3

il dlaquo Rueda acoapanya al paragravegraf qua astea klitzant aab lestaapa nuacuteaaro 9 laquotia is una cogravepia la nuacuteaaro bull del traotat dAbrahaa Bossa pari i aodificacionraquo iaportants a raaarcar

Laataapa francaca ilmiddotlustra la laquoaccioacute dal rraquoavat an vaacuterala dur Lexplicacioacute es centra an la part laquouparior da la iaatge qua correspon al braccedil faaanl Aquesta part eacutes idegraventica an lastaapa da Manual da Ruada

En al aanual laquospanyoi la iaatge acoapanya al text rafarant al gravat en verniacutes tou La part inferior da la iaatge eacutes aolt diferent de la francesa ja que en al paisatge hi trobea aeacutes elaaents Totea las explicacions teograveriques fan referegravencia a aquest paisatge de Rueda

Hea trobat dos paisatges diferents damraquota estaapa nua9 en les edicions consultades del llibre de Rueda La raoacute daquest canvi egraves dlficil desbrinar Pot ser que algun accident bagues aalaegraves la planxa i shagueacutes da refer de nou o beacute que lautor no estigueacutes satisfet de la iaatga No podea saber-ho del cert SI podea constatar qua una delles eacutes aolt aeacutes rica en eleaants aentra que 1altra -a part de la casa- eacutes aeacutes aonogravetona i seablant a la del aanual francegraves

laquo M m 0

CQ

1 V 3 at

v bullv

2 t 5

agrave part eacutem bullbull diflaquorncilaquos antra les duea iaatlaquo-laquogt laquola Ruada soacuten wilt laquoincoa an varaioacute francesa no din contregraveriaaant tota 1atancioacute inferior Altra volta laquoantra la aava atantildee14 lt 1estudi dal braccedil feaeni

al tractadista in al pa i satga

assenyalat tarla qua fa

racioacute ala da la la part auparior

an la part aapanyol i no an

Abrahaa Boaaa bull bull

Si vous avaz couvart da Mixtion A la praaiara fois la partia qua la lien ATOO contiant ou anclost qui fait una aaniara dovalleA quA la saconda fois vous avaz couvart laspaca qui ast antra la lisjne ATOA la ligna EOF A qua voua avaz laisseacute crausar A laau forta A chacun durant la dit taaps vous jugez bian qua cela doit faira approchant da ca qua vous desirez jai ait an haut da catta plancha la foraa dun bras da faaae afin da vous faira voir L pau pres la lilaquona poincteacutea a b c d A par 1autre qui approche plus da loabra coaaa ja couvra dordinaire la daliA das hachaures agrave daux reprises i noais dedica tres lineaa al dibuix de la part inferiorjai voulu aattre aussi en ban A costeacute 4 petits aorceaux da terraase lun aarqueacute aaa le preaier an suite caluy nnn puis celuy ooo na restant que p laquoiui ast le plus brun

Manuel da Rueda

E n j u t a e l ltsectgua y d e r r e t i d a l a m i x t u r a SIacuteraquo c u b r i r aacute n d e laquo l i a con un pint-raquo l a s c o s a s mas d e l i c a d a s raquo como mm A c i m p i d i e n d o p o r i^s ie m e d i o o|uraquoraquo e l ltigulaquo f u e r t e p r o f u n d i z a laquotas a q u I I pltjf altiraquobullbull roetbodo prlaquoirnr bull t i gt y o x p o d i t iacute vr gt muv p K t - p j f raquo p a r a l a s laquoraquolgt bull bull nlaquoie d e b e n t w w ydi i bull gt t e e m i n o s Hbulllaquo h a o s t o s o L i u l v w a a p u n i r raquo1 altnua l u i r t e bull kraquox iuml n dt 11 laquoi lt o r ( a d o mod i a h o r a oacute s e n u n s u v t lt | o r h a s t a mueacute h a c i e m J o l a m i s m a p r u e b a d o l c a r b o n o r i l a s t o s a s b b b A c q u e d e b e n s o r a l g o mas c o l o r i d a s ltnue l a s p r i m e r a s s e o b s e r v o q u e i i o n e n s u f i c i e n t raquo d i s t m g u i r s o laquo e b a r aacute e n

bull o r m i ru gtsi i ir 111 raquor mraquo bull I i

i l l j i - - i li gtbi T I

n l i i i v a laquo I I m a y o r oacute un T U ir p r o x i m i d a d a l a V I S raquo 1

e l r i f a d o p a r a

Ln mismo l o a domas

y d p r o p o n ilaquo gtn

t o n e r

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p33

v Opcit Manual da lueda pp149-150 213

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 5: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

Abrahaa Bossa otarais una altra posmbilitat par dibuixar daaunt al varnis negre qua no la trobea citada an al tractat espanyol la tracta de recolzar la planxa an un cavallot coa ai foacutea una tala egravem pintar El fat aacuteo coaparar antra al cravat i la pintura aparaix aeacutea dun cop al llars eacutem lobra Per eseaple quan lautor equipara las puntas dais gravadors aab laquoIs pinzells

La planche astant posea sur un chevalet ils na courant pas tant da risque da la froisseraais il ny a cuera da caux qua dasiraront graver par cas aanieres qui ne sachent coaae un Peintre travaille sur un chevalet 4 ny a de difference sinon que le Peintre tient un Pinceau amp le graveur tient una Pointemiddotmiddot

Una altra referegravencia a la pintura la troben en la priaera quan lautor parla del verniacutes dur i explica la aanera de cobrir les zones allunyades per tal que laiguafort no hi actui aeacutes

Apres avoir poseacute votre plancha sur un chevalet de peintre Mais il faut couvrir coaae quand on paint en chargeant de couleur afin que la aixtion entre dans les traiets bullbull

Varnis da recobrir

Malgrat totes les precaucions preses quan es gravf daaunt el vernis negre eacutes fagravecil que la planxa es ratlli ChNCochin parla del vernis de Venegravecia -anoaenat popularnent vernis de pintor-per a cobrir els traccedilos ascorxats o les errades coaeses en la planxa Aquest vernis no el cita Abrahaa Bossa perograve en proposa un altre coapost doli calent barrejat aab seu que serveix pel mateix

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p44

Opcit Abrahaa Bossap33

bull Andreacute BEGUIN Dictionnaire technique de 1eataape (Bruxelles ABeguin 1977) TIII p501 La varnis de Venise 11 saglt duna dissolution de teacutereacutebcnthine de Vani se dans da 1essanea da teacutereacutebenthine Cast un varnis da tableaux

201

Manuel de Rulaquodlaquo cita del ve mis de Vanee la dissolt amb furaquo aacutea pas 1 aasalta llura bullxcalliquestncies

Esta invencioacuten es utilitima porgue se puede gravar encima y el aguafuerte hace su efecto con tanta limpieza como en el resto de la plancha despueacutes laquoJe seca se bol veraacuten a gravar con la ventaja de poderlo reiterar muchas veces en el mismo lugar1

Francois Courboin indica un inconvenient del vernis da Venegravecia dificultat no tinsuda an compta pel nostra gravadordeacutes qui 1 est sec il ne faut pas trop attandre ca vernis perd toute souplesse et seacutecaille au bout d qualques heures

Es important destacar la idea de penediment i de correccioacute en la planxa La possibilitat de renovar el disseny en la mateixa matriu tantes vtgades com el metall ho permeti eacutes una novetat que no trobagravevem en el sXVII

Laplicacioacute de laiguafort

Per aplicar laiguafort en la planxa envernissada amb verniacutes n gre sencercla amb una paret de cera duna polzada dalccedilada de manera que retengui laiguafort En una de le cantonades es deixa un petit cana1 per poder-lo abocar un cop finalitzada loperacioacute tal com mostra el dibuix afegit per en Eueda en lestampa n3 a langle inferior esquerra Aquest megravetode no eacutes novados i ja lexplicava an Benvenuto Cellini an el I Trmttmtiacute dlaquolloreflcmriacutem en ple Renaixament italiagrave tot dientDespueacutes que hayas grabado cuando quieras aplicar el aguafuerte le haraacutes una orla de cera a tu estampa

bull Ope it Hanue1 da Rueda p91

bull Francois OOUlSOIil L estampe Franca i se (Bruxelles et Paris GVan Oestraquo 1914) p39

bullbull Benvenuto CELLIHI Tratados da orfebreria escultura dibujo r arquitectura (Hadrid Aagraveal 1989) p14

Dues Maneres daplicar laiguafort

Recueil del planches Gravure pV

2 0 8

Manual eacutem Ruada parla dun nou wegravetoda par encerclar la planxa experiaentat par un Curioso la qual araquo has localitzat an la bibliografia francasa consultada Es al seguumlent

Se cortaraacute una tira de papel grueso de pulgada i media de anchura la que te doblaraacute un poco rn aacutengulo recto y tiara vocios cortes en el doble h fin de cfuraquo se ajuste sobre la superficie y circunde con libertad la figura de la plancha El lado interior de 1laquo lista se bantildearaacute de mixtura hecha de trementina de Venecia igual cantidad de iquestceyte comuacuten y doble porcioacuten de cera Asi bantildeada la lista se asseguraragrave contra la plancha por el lado de las cortaduras untaacutendole por dentro y fuera con el propio betuumln hasta estar asseyurado de que no saldreacute el agua fuerte por pmrte aIqunabull

Das dal aoaant qua 1aiguafort estaacute an contacte aab la planxa i coaanccedila a atacar al couragrave as veuen unes patitas boabolles desudes a la descoaposicioacute del metall les quals poden provocar una creaada irregular en les ratlles Per evitar aquest probleaa cal eliminar-les aab una ploaa dau o un pinzell suau Els gravadors antics anoaenaven borboll el lapse de teaps durant el qual tota la superfiacutecie de la planxa es cobria de boabolles Un borboll corresponia a un cert grau de conossioacute i pels gravadors era una aena dunitat de aesura aolt racional

bulll Opcit Manuel de lueda p147

Borboll En castellagrave sanoaena Borbotoacuten i en francegraves bouillon

yPMBSi S ff^ui raquo wraquoalBMIi8Cf

Lairaquoulaquofort pal verniacutes negre pot ser da dues ollaquoraquoraquoes Lunlaquo is la que laquoutilitzava aab 1 vaacuterala dur -Maau fort A laquocopylaquolar-- i 1altra eacutea laicuafort da laquoaparar o dala afinadora -aau-forta da depart Aquast darrar es coapon da vidriol da salnitra iacute algunas vacadas da ilua da roca dastillata conjuntaaant Ea una coaposicioacute uacutetil noaeacutes par gravar an vaacuterala nafra i cal barrajar-la aab la aaitat daigua o daiguafort ja gastat

ChNCochin aconsella utilitzar laiguafort dal vernfa dur

Illa ast bian plus excellente qua calla das Affinaurs i alia nast point si sujstta i fairs eacuteclatar la varnis ni a plusiaurs accidens par bullxeaple detre perjudicials agrave la vQe at egrave la santeacute conlaquo callas de depart

Manuel de Suada no fa aquesta distincioacute antra bullIs dos aiguaforts i as liaita noaeacutes a citar-los

Es deixa actuar laiguafort sobre la planxa an un principi corrou ragravepidaaent els traccedilos aeacutes forts i despreacutes as veu lefecte an els aeacutes tendresPar conprovar la profunditat de la creaada es neteja el varnis aab lajut dun carboacute an una da les zones suaus Si el resultat eacutes al desitjat es cobreixen les parts de la laaina on laiguafort no ha de treballar aeacutes aab una aixtura coaposta de cera trementina oli i aantega de porc Seguldaaent es torna a posar laiguafort sobre la planxa i es repeteix el proceacutes par cadascun dels valors o terses que es vulguin representar

Aquesta foacuteraula eacutes avantatjosa en coaparacioacute a la dAbraharaquo loase (coaposta noaeacutes da seu i oli) perquegrave paraat aplicar-la daaunt al varnis sense haver da traurel de la planxa coa es procedia antigaaent

bullbullOpcit AbOfuin pfS El vldriol eacutes lacid sulfuric

bullbull Ibid pfS II salnitra eacutes al nitrat potagravessic

bull Opcit ChNCochin pi3

il dlaquo Rueda acoapanya al paragravegraf qua astea klitzant aab lestaapa nuacuteaaro 9 laquotia is una cogravepia la nuacuteaaro bull del traotat dAbrahaa Bossa pari i aodificacionraquo iaportants a raaarcar

Laataapa francaca ilmiddotlustra la laquoaccioacute dal rraquoavat an vaacuterala dur Lexplicacioacute es centra an la part laquouparior da la iaatge qua correspon al braccedil faaanl Aquesta part eacutes idegraventica an lastaapa da Manual da Ruada

En al aanual laquospanyoi la iaatge acoapanya al text rafarant al gravat en verniacutes tou La part inferior da la iaatge eacutes aolt diferent de la francesa ja que en al paisatge hi trobea aeacutes elaaents Totea las explicacions teograveriques fan referegravencia a aquest paisatge de Rueda

Hea trobat dos paisatges diferents damraquota estaapa nua9 en les edicions consultades del llibre de Rueda La raoacute daquest canvi egraves dlficil desbrinar Pot ser que algun accident bagues aalaegraves la planxa i shagueacutes da refer de nou o beacute que lautor no estigueacutes satisfet de la iaatga No podea saber-ho del cert SI podea constatar qua una delles eacutes aolt aeacutes rica en eleaants aentra que 1altra -a part de la casa- eacutes aeacutes aonogravetona i seablant a la del aanual francegraves

laquo M m 0

CQ

1 V 3 at

v bullv

2 t 5

agrave part eacutem bullbull diflaquorncilaquos antra les duea iaatlaquo-laquogt laquola Ruada soacuten wilt laquoincoa an varaioacute francesa no din contregraveriaaant tota 1atancioacute inferior Altra volta laquoantra la aava atantildee14 lt 1estudi dal braccedil feaeni

al tractadista in al pa i satga

assenyalat tarla qua fa

racioacute ala da la la part auparior

an la part aapanyol i no an

Abrahaa Boaaa bull bull

Si vous avaz couvart da Mixtion A la praaiara fois la partia qua la lien ATOO contiant ou anclost qui fait una aaniara dovalleA quA la saconda fois vous avaz couvart laspaca qui ast antra la lisjne ATOA la ligna EOF A qua voua avaz laisseacute crausar A laau forta A chacun durant la dit taaps vous jugez bian qua cela doit faira approchant da ca qua vous desirez jai ait an haut da catta plancha la foraa dun bras da faaae afin da vous faira voir L pau pres la lilaquona poincteacutea a b c d A par 1autre qui approche plus da loabra coaaa ja couvra dordinaire la daliA das hachaures agrave daux reprises i noais dedica tres lineaa al dibuix de la part inferiorjai voulu aattre aussi en ban A costeacute 4 petits aorceaux da terraase lun aarqueacute aaa le preaier an suite caluy nnn puis celuy ooo na restant que p laquoiui ast le plus brun

Manuel da Rueda

E n j u t a e l ltsectgua y d e r r e t i d a l a m i x t u r a SIacuteraquo c u b r i r aacute n d e laquo l i a con un pint-raquo l a s c o s a s mas d e l i c a d a s raquo como mm A c i m p i d i e n d o p o r i^s ie m e d i o o|uraquoraquo e l ltigulaquo f u e r t e p r o f u n d i z a laquotas a q u I I pltjf altiraquobullbull roetbodo prlaquoirnr bull t i gt y o x p o d i t iacute vr gt muv p K t - p j f raquo p a r a l a s laquoraquolgt bull bull nlaquoie d e b e n t w w ydi i bull gt t e e m i n o s Hbulllaquo h a o s t o s o L i u l v w a a p u n i r raquo1 altnua l u i r t e bull kraquox iuml n dt 11 laquoi lt o r ( a d o mod i a h o r a oacute s e n u n s u v t lt | o r h a s t a mueacute h a c i e m J o l a m i s m a p r u e b a d o l c a r b o n o r i l a s t o s a s b b b A c q u e d e b e n s o r a l g o mas c o l o r i d a s ltnue l a s p r i m e r a s s e o b s e r v o q u e i i o n e n s u f i c i e n t raquo d i s t m g u i r s o laquo e b a r aacute e n

bull o r m i ru gtsi i ir 111 raquor mraquo bull I i

i l l j i - - i li gtbi T I

n l i i i v a laquo I I m a y o r oacute un T U ir p r o x i m i d a d a l a V I S raquo 1

e l r i f a d o p a r a

Ln mismo l o a domas

y d p r o p o n ilaquo gtn

t o n e r

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p33

v Opcit Manual da lueda pp149-150 213

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 6: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

Manuel de Rulaquodlaquo cita del ve mis de Vanee la dissolt amb furaquo aacutea pas 1 aasalta llura bullxcalliquestncies

Esta invencioacuten es utilitima porgue se puede gravar encima y el aguafuerte hace su efecto con tanta limpieza como en el resto de la plancha despueacutes laquoJe seca se bol veraacuten a gravar con la ventaja de poderlo reiterar muchas veces en el mismo lugar1

Francois Courboin indica un inconvenient del vernis da Venegravecia dificultat no tinsuda an compta pel nostra gravadordeacutes qui 1 est sec il ne faut pas trop attandre ca vernis perd toute souplesse et seacutecaille au bout d qualques heures

Es important destacar la idea de penediment i de correccioacute en la planxa La possibilitat de renovar el disseny en la mateixa matriu tantes vtgades com el metall ho permeti eacutes una novetat que no trobagravevem en el sXVII

Laplicacioacute de laiguafort

Per aplicar laiguafort en la planxa envernissada amb verniacutes n gre sencercla amb una paret de cera duna polzada dalccedilada de manera que retengui laiguafort En una de le cantonades es deixa un petit cana1 per poder-lo abocar un cop finalitzada loperacioacute tal com mostra el dibuix afegit per en Eueda en lestampa n3 a langle inferior esquerra Aquest megravetode no eacutes novados i ja lexplicava an Benvenuto Cellini an el I Trmttmtiacute dlaquolloreflcmriacutem en ple Renaixament italiagrave tot dientDespueacutes que hayas grabado cuando quieras aplicar el aguafuerte le haraacutes una orla de cera a tu estampa

bull Ope it Hanue1 da Rueda p91

bull Francois OOUlSOIil L estampe Franca i se (Bruxelles et Paris GVan Oestraquo 1914) p39

bullbull Benvenuto CELLIHI Tratados da orfebreria escultura dibujo r arquitectura (Hadrid Aagraveal 1989) p14

Dues Maneres daplicar laiguafort

Recueil del planches Gravure pV

2 0 8

Manual eacutem Ruada parla dun nou wegravetoda par encerclar la planxa experiaentat par un Curioso la qual araquo has localitzat an la bibliografia francasa consultada Es al seguumlent

Se cortaraacute una tira de papel grueso de pulgada i media de anchura la que te doblaraacute un poco rn aacutengulo recto y tiara vocios cortes en el doble h fin de cfuraquo se ajuste sobre la superficie y circunde con libertad la figura de la plancha El lado interior de 1laquo lista se bantildearaacute de mixtura hecha de trementina de Venecia igual cantidad de iquestceyte comuacuten y doble porcioacuten de cera Asi bantildeada la lista se asseguraragrave contra la plancha por el lado de las cortaduras untaacutendole por dentro y fuera con el propio betuumln hasta estar asseyurado de que no saldreacute el agua fuerte por pmrte aIqunabull

Das dal aoaant qua 1aiguafort estaacute an contacte aab la planxa i coaanccedila a atacar al couragrave as veuen unes patitas boabolles desudes a la descoaposicioacute del metall les quals poden provocar una creaada irregular en les ratlles Per evitar aquest probleaa cal eliminar-les aab una ploaa dau o un pinzell suau Els gravadors antics anoaenaven borboll el lapse de teaps durant el qual tota la superfiacutecie de la planxa es cobria de boabolles Un borboll corresponia a un cert grau de conossioacute i pels gravadors era una aena dunitat de aesura aolt racional

bulll Opcit Manuel de lueda p147

Borboll En castellagrave sanoaena Borbotoacuten i en francegraves bouillon

yPMBSi S ff^ui raquo wraquoalBMIi8Cf

Lairaquoulaquofort pal verniacutes negre pot ser da dues ollaquoraquoraquoes Lunlaquo is la que laquoutilitzava aab 1 vaacuterala dur -Maau fort A laquocopylaquolar-- i 1altra eacutea laicuafort da laquoaparar o dala afinadora -aau-forta da depart Aquast darrar es coapon da vidriol da salnitra iacute algunas vacadas da ilua da roca dastillata conjuntaaant Ea una coaposicioacute uacutetil noaeacutes par gravar an vaacuterala nafra i cal barrajar-la aab la aaitat daigua o daiguafort ja gastat

ChNCochin aconsella utilitzar laiguafort dal vernfa dur

Illa ast bian plus excellente qua calla das Affinaurs i alia nast point si sujstta i fairs eacuteclatar la varnis ni a plusiaurs accidens par bullxeaple detre perjudicials agrave la vQe at egrave la santeacute conlaquo callas de depart

Manuel de Suada no fa aquesta distincioacute antra bullIs dos aiguaforts i as liaita noaeacutes a citar-los

Es deixa actuar laiguafort sobre la planxa an un principi corrou ragravepidaaent els traccedilos aeacutes forts i despreacutes as veu lefecte an els aeacutes tendresPar conprovar la profunditat de la creaada es neteja el varnis aab lajut dun carboacute an una da les zones suaus Si el resultat eacutes al desitjat es cobreixen les parts de la laaina on laiguafort no ha de treballar aeacutes aab una aixtura coaposta de cera trementina oli i aantega de porc Seguldaaent es torna a posar laiguafort sobre la planxa i es repeteix el proceacutes par cadascun dels valors o terses que es vulguin representar

Aquesta foacuteraula eacutes avantatjosa en coaparacioacute a la dAbraharaquo loase (coaposta noaeacutes da seu i oli) perquegrave paraat aplicar-la daaunt al varnis sense haver da traurel de la planxa coa es procedia antigaaent

bullbullOpcit AbOfuin pfS El vldriol eacutes lacid sulfuric

bullbull Ibid pfS II salnitra eacutes al nitrat potagravessic

bull Opcit ChNCochin pi3

il dlaquo Rueda acoapanya al paragravegraf qua astea klitzant aab lestaapa nuacuteaaro 9 laquotia is una cogravepia la nuacuteaaro bull del traotat dAbrahaa Bossa pari i aodificacionraquo iaportants a raaarcar

Laataapa francaca ilmiddotlustra la laquoaccioacute dal rraquoavat an vaacuterala dur Lexplicacioacute es centra an la part laquouparior da la iaatge qua correspon al braccedil faaanl Aquesta part eacutes idegraventica an lastaapa da Manual da Ruada

En al aanual laquospanyoi la iaatge acoapanya al text rafarant al gravat en verniacutes tou La part inferior da la iaatge eacutes aolt diferent de la francesa ja que en al paisatge hi trobea aeacutes elaaents Totea las explicacions teograveriques fan referegravencia a aquest paisatge de Rueda

Hea trobat dos paisatges diferents damraquota estaapa nua9 en les edicions consultades del llibre de Rueda La raoacute daquest canvi egraves dlficil desbrinar Pot ser que algun accident bagues aalaegraves la planxa i shagueacutes da refer de nou o beacute que lautor no estigueacutes satisfet de la iaatga No podea saber-ho del cert SI podea constatar qua una delles eacutes aolt aeacutes rica en eleaants aentra que 1altra -a part de la casa- eacutes aeacutes aonogravetona i seablant a la del aanual francegraves

laquo M m 0

CQ

1 V 3 at

v bullv

2 t 5

agrave part eacutem bullbull diflaquorncilaquos antra les duea iaatlaquo-laquogt laquola Ruada soacuten wilt laquoincoa an varaioacute francesa no din contregraveriaaant tota 1atancioacute inferior Altra volta laquoantra la aava atantildee14 lt 1estudi dal braccedil feaeni

al tractadista in al pa i satga

assenyalat tarla qua fa

racioacute ala da la la part auparior

an la part aapanyol i no an

Abrahaa Boaaa bull bull

Si vous avaz couvart da Mixtion A la praaiara fois la partia qua la lien ATOO contiant ou anclost qui fait una aaniara dovalleA quA la saconda fois vous avaz couvart laspaca qui ast antra la lisjne ATOA la ligna EOF A qua voua avaz laisseacute crausar A laau forta A chacun durant la dit taaps vous jugez bian qua cela doit faira approchant da ca qua vous desirez jai ait an haut da catta plancha la foraa dun bras da faaae afin da vous faira voir L pau pres la lilaquona poincteacutea a b c d A par 1autre qui approche plus da loabra coaaa ja couvra dordinaire la daliA das hachaures agrave daux reprises i noais dedica tres lineaa al dibuix de la part inferiorjai voulu aattre aussi en ban A costeacute 4 petits aorceaux da terraase lun aarqueacute aaa le preaier an suite caluy nnn puis celuy ooo na restant que p laquoiui ast le plus brun

Manuel da Rueda

E n j u t a e l ltsectgua y d e r r e t i d a l a m i x t u r a SIacuteraquo c u b r i r aacute n d e laquo l i a con un pint-raquo l a s c o s a s mas d e l i c a d a s raquo como mm A c i m p i d i e n d o p o r i^s ie m e d i o o|uraquoraquo e l ltigulaquo f u e r t e p r o f u n d i z a laquotas a q u I I pltjf altiraquobullbull roetbodo prlaquoirnr bull t i gt y o x p o d i t iacute vr gt muv p K t - p j f raquo p a r a l a s laquoraquolgt bull bull nlaquoie d e b e n t w w ydi i bull gt t e e m i n o s Hbulllaquo h a o s t o s o L i u l v w a a p u n i r raquo1 altnua l u i r t e bull kraquox iuml n dt 11 laquoi lt o r ( a d o mod i a h o r a oacute s e n u n s u v t lt | o r h a s t a mueacute h a c i e m J o l a m i s m a p r u e b a d o l c a r b o n o r i l a s t o s a s b b b A c q u e d e b e n s o r a l g o mas c o l o r i d a s ltnue l a s p r i m e r a s s e o b s e r v o q u e i i o n e n s u f i c i e n t raquo d i s t m g u i r s o laquo e b a r aacute e n

bull o r m i ru gtsi i ir 111 raquor mraquo bull I i

i l l j i - - i li gtbi T I

n l i i i v a laquo I I m a y o r oacute un T U ir p r o x i m i d a d a l a V I S raquo 1

e l r i f a d o p a r a

Ln mismo l o a domas

y d p r o p o n ilaquo gtn

t o n e r

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p33

v Opcit Manual da lueda pp149-150 213

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 7: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

Dues Maneres daplicar laiguafort

Recueil del planches Gravure pV

2 0 8

Manual eacutem Ruada parla dun nou wegravetoda par encerclar la planxa experiaentat par un Curioso la qual araquo has localitzat an la bibliografia francasa consultada Es al seguumlent

Se cortaraacute una tira de papel grueso de pulgada i media de anchura la que te doblaraacute un poco rn aacutengulo recto y tiara vocios cortes en el doble h fin de cfuraquo se ajuste sobre la superficie y circunde con libertad la figura de la plancha El lado interior de 1laquo lista se bantildearaacute de mixtura hecha de trementina de Venecia igual cantidad de iquestceyte comuacuten y doble porcioacuten de cera Asi bantildeada la lista se asseguraragrave contra la plancha por el lado de las cortaduras untaacutendole por dentro y fuera con el propio betuumln hasta estar asseyurado de que no saldreacute el agua fuerte por pmrte aIqunabull

Das dal aoaant qua 1aiguafort estaacute an contacte aab la planxa i coaanccedila a atacar al couragrave as veuen unes patitas boabolles desudes a la descoaposicioacute del metall les quals poden provocar una creaada irregular en les ratlles Per evitar aquest probleaa cal eliminar-les aab una ploaa dau o un pinzell suau Els gravadors antics anoaenaven borboll el lapse de teaps durant el qual tota la superfiacutecie de la planxa es cobria de boabolles Un borboll corresponia a un cert grau de conossioacute i pels gravadors era una aena dunitat de aesura aolt racional

bulll Opcit Manuel de lueda p147

Borboll En castellagrave sanoaena Borbotoacuten i en francegraves bouillon

yPMBSi S ff^ui raquo wraquoalBMIi8Cf

Lairaquoulaquofort pal verniacutes negre pot ser da dues ollaquoraquoraquoes Lunlaquo is la que laquoutilitzava aab 1 vaacuterala dur -Maau fort A laquocopylaquolar-- i 1altra eacutea laicuafort da laquoaparar o dala afinadora -aau-forta da depart Aquast darrar es coapon da vidriol da salnitra iacute algunas vacadas da ilua da roca dastillata conjuntaaant Ea una coaposicioacute uacutetil noaeacutes par gravar an vaacuterala nafra i cal barrajar-la aab la aaitat daigua o daiguafort ja gastat

ChNCochin aconsella utilitzar laiguafort dal vernfa dur

Illa ast bian plus excellente qua calla das Affinaurs i alia nast point si sujstta i fairs eacuteclatar la varnis ni a plusiaurs accidens par bullxeaple detre perjudicials agrave la vQe at egrave la santeacute conlaquo callas de depart

Manuel de Suada no fa aquesta distincioacute antra bullIs dos aiguaforts i as liaita noaeacutes a citar-los

Es deixa actuar laiguafort sobre la planxa an un principi corrou ragravepidaaent els traccedilos aeacutes forts i despreacutes as veu lefecte an els aeacutes tendresPar conprovar la profunditat de la creaada es neteja el varnis aab lajut dun carboacute an una da les zones suaus Si el resultat eacutes al desitjat es cobreixen les parts de la laaina on laiguafort no ha de treballar aeacutes aab una aixtura coaposta de cera trementina oli i aantega de porc Seguldaaent es torna a posar laiguafort sobre la planxa i es repeteix el proceacutes par cadascun dels valors o terses que es vulguin representar

Aquesta foacuteraula eacutes avantatjosa en coaparacioacute a la dAbraharaquo loase (coaposta noaeacutes da seu i oli) perquegrave paraat aplicar-la daaunt al varnis sense haver da traurel de la planxa coa es procedia antigaaent

bullbullOpcit AbOfuin pfS El vldriol eacutes lacid sulfuric

bullbull Ibid pfS II salnitra eacutes al nitrat potagravessic

bull Opcit ChNCochin pi3

il dlaquo Rueda acoapanya al paragravegraf qua astea klitzant aab lestaapa nuacuteaaro 9 laquotia is una cogravepia la nuacuteaaro bull del traotat dAbrahaa Bossa pari i aodificacionraquo iaportants a raaarcar

Laataapa francaca ilmiddotlustra la laquoaccioacute dal rraquoavat an vaacuterala dur Lexplicacioacute es centra an la part laquouparior da la iaatge qua correspon al braccedil faaanl Aquesta part eacutes idegraventica an lastaapa da Manual da Ruada

En al aanual laquospanyoi la iaatge acoapanya al text rafarant al gravat en verniacutes tou La part inferior da la iaatge eacutes aolt diferent de la francesa ja que en al paisatge hi trobea aeacutes elaaents Totea las explicacions teograveriques fan referegravencia a aquest paisatge de Rueda

Hea trobat dos paisatges diferents damraquota estaapa nua9 en les edicions consultades del llibre de Rueda La raoacute daquest canvi egraves dlficil desbrinar Pot ser que algun accident bagues aalaegraves la planxa i shagueacutes da refer de nou o beacute que lautor no estigueacutes satisfet de la iaatga No podea saber-ho del cert SI podea constatar qua una delles eacutes aolt aeacutes rica en eleaants aentra que 1altra -a part de la casa- eacutes aeacutes aonogravetona i seablant a la del aanual francegraves

laquo M m 0

CQ

1 V 3 at

v bullv

2 t 5

agrave part eacutem bullbull diflaquorncilaquos antra les duea iaatlaquo-laquogt laquola Ruada soacuten wilt laquoincoa an varaioacute francesa no din contregraveriaaant tota 1atancioacute inferior Altra volta laquoantra la aava atantildee14 lt 1estudi dal braccedil feaeni

al tractadista in al pa i satga

assenyalat tarla qua fa

racioacute ala da la la part auparior

an la part aapanyol i no an

Abrahaa Boaaa bull bull

Si vous avaz couvart da Mixtion A la praaiara fois la partia qua la lien ATOO contiant ou anclost qui fait una aaniara dovalleA quA la saconda fois vous avaz couvart laspaca qui ast antra la lisjne ATOA la ligna EOF A qua voua avaz laisseacute crausar A laau forta A chacun durant la dit taaps vous jugez bian qua cela doit faira approchant da ca qua vous desirez jai ait an haut da catta plancha la foraa dun bras da faaae afin da vous faira voir L pau pres la lilaquona poincteacutea a b c d A par 1autre qui approche plus da loabra coaaa ja couvra dordinaire la daliA das hachaures agrave daux reprises i noais dedica tres lineaa al dibuix de la part inferiorjai voulu aattre aussi en ban A costeacute 4 petits aorceaux da terraase lun aarqueacute aaa le preaier an suite caluy nnn puis celuy ooo na restant que p laquoiui ast le plus brun

Manuel da Rueda

E n j u t a e l ltsectgua y d e r r e t i d a l a m i x t u r a SIacuteraquo c u b r i r aacute n d e laquo l i a con un pint-raquo l a s c o s a s mas d e l i c a d a s raquo como mm A c i m p i d i e n d o p o r i^s ie m e d i o o|uraquoraquo e l ltigulaquo f u e r t e p r o f u n d i z a laquotas a q u I I pltjf altiraquobullbull roetbodo prlaquoirnr bull t i gt y o x p o d i t iacute vr gt muv p K t - p j f raquo p a r a l a s laquoraquolgt bull bull nlaquoie d e b e n t w w ydi i bull gt t e e m i n o s Hbulllaquo h a o s t o s o L i u l v w a a p u n i r raquo1 altnua l u i r t e bull kraquox iuml n dt 11 laquoi lt o r ( a d o mod i a h o r a oacute s e n u n s u v t lt | o r h a s t a mueacute h a c i e m J o l a m i s m a p r u e b a d o l c a r b o n o r i l a s t o s a s b b b A c q u e d e b e n s o r a l g o mas c o l o r i d a s ltnue l a s p r i m e r a s s e o b s e r v o q u e i i o n e n s u f i c i e n t raquo d i s t m g u i r s o laquo e b a r aacute e n

bull o r m i ru gtsi i ir 111 raquor mraquo bull I i

i l l j i - - i li gtbi T I

n l i i i v a laquo I I m a y o r oacute un T U ir p r o x i m i d a d a l a V I S raquo 1

e l r i f a d o p a r a

Ln mismo l o a domas

y d p r o p o n ilaquo gtn

t o n e r

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p33

v Opcit Manual da lueda pp149-150 213

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 8: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

Manual eacutem Ruada parla dun nou wegravetoda par encerclar la planxa experiaentat par un Curioso la qual araquo has localitzat an la bibliografia francasa consultada Es al seguumlent

Se cortaraacute una tira de papel grueso de pulgada i media de anchura la que te doblaraacute un poco rn aacutengulo recto y tiara vocios cortes en el doble h fin de cfuraquo se ajuste sobre la superficie y circunde con libertad la figura de la plancha El lado interior de 1laquo lista se bantildearaacute de mixtura hecha de trementina de Venecia igual cantidad de iquestceyte comuacuten y doble porcioacuten de cera Asi bantildeada la lista se asseguraragrave contra la plancha por el lado de las cortaduras untaacutendole por dentro y fuera con el propio betuumln hasta estar asseyurado de que no saldreacute el agua fuerte por pmrte aIqunabull

Das dal aoaant qua 1aiguafort estaacute an contacte aab la planxa i coaanccedila a atacar al couragrave as veuen unes patitas boabolles desudes a la descoaposicioacute del metall les quals poden provocar una creaada irregular en les ratlles Per evitar aquest probleaa cal eliminar-les aab una ploaa dau o un pinzell suau Els gravadors antics anoaenaven borboll el lapse de teaps durant el qual tota la superfiacutecie de la planxa es cobria de boabolles Un borboll corresponia a un cert grau de conossioacute i pels gravadors era una aena dunitat de aesura aolt racional

bulll Opcit Manuel de lueda p147

Borboll En castellagrave sanoaena Borbotoacuten i en francegraves bouillon

yPMBSi S ff^ui raquo wraquoalBMIi8Cf

Lairaquoulaquofort pal verniacutes negre pot ser da dues ollaquoraquoraquoes Lunlaquo is la que laquoutilitzava aab 1 vaacuterala dur -Maau fort A laquocopylaquolar-- i 1altra eacutea laicuafort da laquoaparar o dala afinadora -aau-forta da depart Aquast darrar es coapon da vidriol da salnitra iacute algunas vacadas da ilua da roca dastillata conjuntaaant Ea una coaposicioacute uacutetil noaeacutes par gravar an vaacuterala nafra i cal barrajar-la aab la aaitat daigua o daiguafort ja gastat

ChNCochin aconsella utilitzar laiguafort dal vernfa dur

Illa ast bian plus excellente qua calla das Affinaurs i alia nast point si sujstta i fairs eacuteclatar la varnis ni a plusiaurs accidens par bullxeaple detre perjudicials agrave la vQe at egrave la santeacute conlaquo callas de depart

Manuel de Suada no fa aquesta distincioacute antra bullIs dos aiguaforts i as liaita noaeacutes a citar-los

Es deixa actuar laiguafort sobre la planxa an un principi corrou ragravepidaaent els traccedilos aeacutes forts i despreacutes as veu lefecte an els aeacutes tendresPar conprovar la profunditat de la creaada es neteja el varnis aab lajut dun carboacute an una da les zones suaus Si el resultat eacutes al desitjat es cobreixen les parts de la laaina on laiguafort no ha de treballar aeacutes aab una aixtura coaposta de cera trementina oli i aantega de porc Seguldaaent es torna a posar laiguafort sobre la planxa i es repeteix el proceacutes par cadascun dels valors o terses que es vulguin representar

Aquesta foacuteraula eacutes avantatjosa en coaparacioacute a la dAbraharaquo loase (coaposta noaeacutes da seu i oli) perquegrave paraat aplicar-la daaunt al varnis sense haver da traurel de la planxa coa es procedia antigaaent

bullbullOpcit AbOfuin pfS El vldriol eacutes lacid sulfuric

bullbull Ibid pfS II salnitra eacutes al nitrat potagravessic

bull Opcit ChNCochin pi3

il dlaquo Rueda acoapanya al paragravegraf qua astea klitzant aab lestaapa nuacuteaaro 9 laquotia is una cogravepia la nuacuteaaro bull del traotat dAbrahaa Bossa pari i aodificacionraquo iaportants a raaarcar

Laataapa francaca ilmiddotlustra la laquoaccioacute dal rraquoavat an vaacuterala dur Lexplicacioacute es centra an la part laquouparior da la iaatge qua correspon al braccedil faaanl Aquesta part eacutes idegraventica an lastaapa da Manual da Ruada

En al aanual laquospanyoi la iaatge acoapanya al text rafarant al gravat en verniacutes tou La part inferior da la iaatge eacutes aolt diferent de la francesa ja que en al paisatge hi trobea aeacutes elaaents Totea las explicacions teograveriques fan referegravencia a aquest paisatge de Rueda

Hea trobat dos paisatges diferents damraquota estaapa nua9 en les edicions consultades del llibre de Rueda La raoacute daquest canvi egraves dlficil desbrinar Pot ser que algun accident bagues aalaegraves la planxa i shagueacutes da refer de nou o beacute que lautor no estigueacutes satisfet de la iaatga No podea saber-ho del cert SI podea constatar qua una delles eacutes aolt aeacutes rica en eleaants aentra que 1altra -a part de la casa- eacutes aeacutes aonogravetona i seablant a la del aanual francegraves

laquo M m 0

CQ

1 V 3 at

v bullv

2 t 5

agrave part eacutem bullbull diflaquorncilaquos antra les duea iaatlaquo-laquogt laquola Ruada soacuten wilt laquoincoa an varaioacute francesa no din contregraveriaaant tota 1atancioacute inferior Altra volta laquoantra la aava atantildee14 lt 1estudi dal braccedil feaeni

al tractadista in al pa i satga

assenyalat tarla qua fa

racioacute ala da la la part auparior

an la part aapanyol i no an

Abrahaa Boaaa bull bull

Si vous avaz couvart da Mixtion A la praaiara fois la partia qua la lien ATOO contiant ou anclost qui fait una aaniara dovalleA quA la saconda fois vous avaz couvart laspaca qui ast antra la lisjne ATOA la ligna EOF A qua voua avaz laisseacute crausar A laau forta A chacun durant la dit taaps vous jugez bian qua cela doit faira approchant da ca qua vous desirez jai ait an haut da catta plancha la foraa dun bras da faaae afin da vous faira voir L pau pres la lilaquona poincteacutea a b c d A par 1autre qui approche plus da loabra coaaa ja couvra dordinaire la daliA das hachaures agrave daux reprises i noais dedica tres lineaa al dibuix de la part inferiorjai voulu aattre aussi en ban A costeacute 4 petits aorceaux da terraase lun aarqueacute aaa le preaier an suite caluy nnn puis celuy ooo na restant que p laquoiui ast le plus brun

Manuel da Rueda

E n j u t a e l ltsectgua y d e r r e t i d a l a m i x t u r a SIacuteraquo c u b r i r aacute n d e laquo l i a con un pint-raquo l a s c o s a s mas d e l i c a d a s raquo como mm A c i m p i d i e n d o p o r i^s ie m e d i o o|uraquoraquo e l ltigulaquo f u e r t e p r o f u n d i z a laquotas a q u I I pltjf altiraquobullbull roetbodo prlaquoirnr bull t i gt y o x p o d i t iacute vr gt muv p K t - p j f raquo p a r a l a s laquoraquolgt bull bull nlaquoie d e b e n t w w ydi i bull gt t e e m i n o s Hbulllaquo h a o s t o s o L i u l v w a a p u n i r raquo1 altnua l u i r t e bull kraquox iuml n dt 11 laquoi lt o r ( a d o mod i a h o r a oacute s e n u n s u v t lt | o r h a s t a mueacute h a c i e m J o l a m i s m a p r u e b a d o l c a r b o n o r i l a s t o s a s b b b A c q u e d e b e n s o r a l g o mas c o l o r i d a s ltnue l a s p r i m e r a s s e o b s e r v o q u e i i o n e n s u f i c i e n t raquo d i s t m g u i r s o laquo e b a r aacute e n

bull o r m i ru gtsi i ir 111 raquor mraquo bull I i

i l l j i - - i li gtbi T I

n l i i i v a laquo I I m a y o r oacute un T U ir p r o x i m i d a d a l a V I S raquo 1

e l r i f a d o p a r a

Ln mismo l o a domas

y d p r o p o n ilaquo gtn

t o n e r

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p33

v Opcit Manual da lueda pp149-150 213

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 9: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

yPMBSi S ff^ui raquo wraquoalBMIi8Cf

Lairaquoulaquofort pal verniacutes negre pot ser da dues ollaquoraquoraquoes Lunlaquo is la que laquoutilitzava aab 1 vaacuterala dur -Maau fort A laquocopylaquolar-- i 1altra eacutea laicuafort da laquoaparar o dala afinadora -aau-forta da depart Aquast darrar es coapon da vidriol da salnitra iacute algunas vacadas da ilua da roca dastillata conjuntaaant Ea una coaposicioacute uacutetil noaeacutes par gravar an vaacuterala nafra i cal barrajar-la aab la aaitat daigua o daiguafort ja gastat

ChNCochin aconsella utilitzar laiguafort dal vernfa dur

Illa ast bian plus excellente qua calla das Affinaurs i alia nast point si sujstta i fairs eacuteclatar la varnis ni a plusiaurs accidens par bullxeaple detre perjudicials agrave la vQe at egrave la santeacute conlaquo callas de depart

Manuel de Suada no fa aquesta distincioacute antra bullIs dos aiguaforts i as liaita noaeacutes a citar-los

Es deixa actuar laiguafort sobre la planxa an un principi corrou ragravepidaaent els traccedilos aeacutes forts i despreacutes as veu lefecte an els aeacutes tendresPar conprovar la profunditat de la creaada es neteja el varnis aab lajut dun carboacute an una da les zones suaus Si el resultat eacutes al desitjat es cobreixen les parts de la laaina on laiguafort no ha de treballar aeacutes aab una aixtura coaposta de cera trementina oli i aantega de porc Seguldaaent es torna a posar laiguafort sobre la planxa i es repeteix el proceacutes par cadascun dels valors o terses que es vulguin representar

Aquesta foacuteraula eacutes avantatjosa en coaparacioacute a la dAbraharaquo loase (coaposta noaeacutes da seu i oli) perquegrave paraat aplicar-la daaunt al varnis sense haver da traurel de la planxa coa es procedia antigaaent

bullbullOpcit AbOfuin pfS El vldriol eacutes lacid sulfuric

bullbull Ibid pfS II salnitra eacutes al nitrat potagravessic

bull Opcit ChNCochin pi3

il dlaquo Rueda acoapanya al paragravegraf qua astea klitzant aab lestaapa nuacuteaaro 9 laquotia is una cogravepia la nuacuteaaro bull del traotat dAbrahaa Bossa pari i aodificacionraquo iaportants a raaarcar

Laataapa francaca ilmiddotlustra la laquoaccioacute dal rraquoavat an vaacuterala dur Lexplicacioacute es centra an la part laquouparior da la iaatge qua correspon al braccedil faaanl Aquesta part eacutes idegraventica an lastaapa da Manual da Ruada

En al aanual laquospanyoi la iaatge acoapanya al text rafarant al gravat en verniacutes tou La part inferior da la iaatge eacutes aolt diferent de la francesa ja que en al paisatge hi trobea aeacutes elaaents Totea las explicacions teograveriques fan referegravencia a aquest paisatge de Rueda

Hea trobat dos paisatges diferents damraquota estaapa nua9 en les edicions consultades del llibre de Rueda La raoacute daquest canvi egraves dlficil desbrinar Pot ser que algun accident bagues aalaegraves la planxa i shagueacutes da refer de nou o beacute que lautor no estigueacutes satisfet de la iaatga No podea saber-ho del cert SI podea constatar qua una delles eacutes aolt aeacutes rica en eleaants aentra que 1altra -a part de la casa- eacutes aeacutes aonogravetona i seablant a la del aanual francegraves

laquo M m 0

CQ

1 V 3 at

v bullv

2 t 5

agrave part eacutem bullbull diflaquorncilaquos antra les duea iaatlaquo-laquogt laquola Ruada soacuten wilt laquoincoa an varaioacute francesa no din contregraveriaaant tota 1atancioacute inferior Altra volta laquoantra la aava atantildee14 lt 1estudi dal braccedil feaeni

al tractadista in al pa i satga

assenyalat tarla qua fa

racioacute ala da la la part auparior

an la part aapanyol i no an

Abrahaa Boaaa bull bull

Si vous avaz couvart da Mixtion A la praaiara fois la partia qua la lien ATOO contiant ou anclost qui fait una aaniara dovalleA quA la saconda fois vous avaz couvart laspaca qui ast antra la lisjne ATOA la ligna EOF A qua voua avaz laisseacute crausar A laau forta A chacun durant la dit taaps vous jugez bian qua cela doit faira approchant da ca qua vous desirez jai ait an haut da catta plancha la foraa dun bras da faaae afin da vous faira voir L pau pres la lilaquona poincteacutea a b c d A par 1autre qui approche plus da loabra coaaa ja couvra dordinaire la daliA das hachaures agrave daux reprises i noais dedica tres lineaa al dibuix de la part inferiorjai voulu aattre aussi en ban A costeacute 4 petits aorceaux da terraase lun aarqueacute aaa le preaier an suite caluy nnn puis celuy ooo na restant que p laquoiui ast le plus brun

Manuel da Rueda

E n j u t a e l ltsectgua y d e r r e t i d a l a m i x t u r a SIacuteraquo c u b r i r aacute n d e laquo l i a con un pint-raquo l a s c o s a s mas d e l i c a d a s raquo como mm A c i m p i d i e n d o p o r i^s ie m e d i o o|uraquoraquo e l ltigulaquo f u e r t e p r o f u n d i z a laquotas a q u I I pltjf altiraquobullbull roetbodo prlaquoirnr bull t i gt y o x p o d i t iacute vr gt muv p K t - p j f raquo p a r a l a s laquoraquolgt bull bull nlaquoie d e b e n t w w ydi i bull gt t e e m i n o s Hbulllaquo h a o s t o s o L i u l v w a a p u n i r raquo1 altnua l u i r t e bull kraquox iuml n dt 11 laquoi lt o r ( a d o mod i a h o r a oacute s e n u n s u v t lt | o r h a s t a mueacute h a c i e m J o l a m i s m a p r u e b a d o l c a r b o n o r i l a s t o s a s b b b A c q u e d e b e n s o r a l g o mas c o l o r i d a s ltnue l a s p r i m e r a s s e o b s e r v o q u e i i o n e n s u f i c i e n t raquo d i s t m g u i r s o laquo e b a r aacute e n

bull o r m i ru gtsi i ir 111 raquor mraquo bull I i

i l l j i - - i li gtbi T I

n l i i i v a laquo I I m a y o r oacute un T U ir p r o x i m i d a d a l a V I S raquo 1

e l r i f a d o p a r a

Ln mismo l o a domas

y d p r o p o n ilaquo gtn

t o n e r

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p33

v Opcit Manual da lueda pp149-150 213

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 10: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

il dlaquo Rueda acoapanya al paragravegraf qua astea klitzant aab lestaapa nuacuteaaro 9 laquotia is una cogravepia la nuacuteaaro bull del traotat dAbrahaa Bossa pari i aodificacionraquo iaportants a raaarcar

Laataapa francaca ilmiddotlustra la laquoaccioacute dal rraquoavat an vaacuterala dur Lexplicacioacute es centra an la part laquouparior da la iaatge qua correspon al braccedil faaanl Aquesta part eacutes idegraventica an lastaapa da Manual da Ruada

En al aanual laquospanyoi la iaatge acoapanya al text rafarant al gravat en verniacutes tou La part inferior da la iaatge eacutes aolt diferent de la francesa ja que en al paisatge hi trobea aeacutes elaaents Totea las explicacions teograveriques fan referegravencia a aquest paisatge de Rueda

Hea trobat dos paisatges diferents damraquota estaapa nua9 en les edicions consultades del llibre de Rueda La raoacute daquest canvi egraves dlficil desbrinar Pot ser que algun accident bagues aalaegraves la planxa i shagueacutes da refer de nou o beacute que lautor no estigueacutes satisfet de la iaatga No podea saber-ho del cert SI podea constatar qua una delles eacutes aolt aeacutes rica en eleaants aentra que 1altra -a part de la casa- eacutes aeacutes aonogravetona i seablant a la del aanual francegraves

laquo M m 0

CQ

1 V 3 at

v bullv

2 t 5

agrave part eacutem bullbull diflaquorncilaquos antra les duea iaatlaquo-laquogt laquola Ruada soacuten wilt laquoincoa an varaioacute francesa no din contregraveriaaant tota 1atancioacute inferior Altra volta laquoantra la aava atantildee14 lt 1estudi dal braccedil feaeni

al tractadista in al pa i satga

assenyalat tarla qua fa

racioacute ala da la la part auparior

an la part aapanyol i no an

Abrahaa Boaaa bull bull

Si vous avaz couvart da Mixtion A la praaiara fois la partia qua la lien ATOO contiant ou anclost qui fait una aaniara dovalleA quA la saconda fois vous avaz couvart laspaca qui ast antra la lisjne ATOA la ligna EOF A qua voua avaz laisseacute crausar A laau forta A chacun durant la dit taaps vous jugez bian qua cela doit faira approchant da ca qua vous desirez jai ait an haut da catta plancha la foraa dun bras da faaae afin da vous faira voir L pau pres la lilaquona poincteacutea a b c d A par 1autre qui approche plus da loabra coaaa ja couvra dordinaire la daliA das hachaures agrave daux reprises i noais dedica tres lineaa al dibuix de la part inferiorjai voulu aattre aussi en ban A costeacute 4 petits aorceaux da terraase lun aarqueacute aaa le preaier an suite caluy nnn puis celuy ooo na restant que p laquoiui ast le plus brun

Manuel da Rueda

E n j u t a e l ltsectgua y d e r r e t i d a l a m i x t u r a SIacuteraquo c u b r i r aacute n d e laquo l i a con un pint-raquo l a s c o s a s mas d e l i c a d a s raquo como mm A c i m p i d i e n d o p o r i^s ie m e d i o o|uraquoraquo e l ltigulaquo f u e r t e p r o f u n d i z a laquotas a q u I I pltjf altiraquobullbull roetbodo prlaquoirnr bull t i gt y o x p o d i t iacute vr gt muv p K t - p j f raquo p a r a l a s laquoraquolgt bull bull nlaquoie d e b e n t w w ydi i bull gt t e e m i n o s Hbulllaquo h a o s t o s o L i u l v w a a p u n i r raquo1 altnua l u i r t e bull kraquox iuml n dt 11 laquoi lt o r ( a d o mod i a h o r a oacute s e n u n s u v t lt | o r h a s t a mueacute h a c i e m J o l a m i s m a p r u e b a d o l c a r b o n o r i l a s t o s a s b b b A c q u e d e b e n s o r a l g o mas c o l o r i d a s ltnue l a s p r i m e r a s s e o b s e r v o q u e i i o n e n s u f i c i e n t raquo d i s t m g u i r s o laquo e b a r aacute e n

bull o r m i ru gtsi i ir 111 raquor mraquo bull I i

i l l j i - - i li gtbi T I

n l i i i v a laquo I I m a y o r oacute un T U ir p r o x i m i d a d a l a V I S raquo 1

e l r i f a d o p a r a

Ln mismo l o a domas

y d p r o p o n ilaquo gtn

t o n e r

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p33

v Opcit Manual da lueda pp149-150 213

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 11: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

laquo M m 0

CQ

1 V 3 at

v bullv

2 t 5

agrave part eacutem bullbull diflaquorncilaquos antra les duea iaatlaquo-laquogt laquola Ruada soacuten wilt laquoincoa an varaioacute francesa no din contregraveriaaant tota 1atancioacute inferior Altra volta laquoantra la aava atantildee14 lt 1estudi dal braccedil feaeni

al tractadista in al pa i satga

assenyalat tarla qua fa

racioacute ala da la la part auparior

an la part aapanyol i no an

Abrahaa Boaaa bull bull

Si vous avaz couvart da Mixtion A la praaiara fois la partia qua la lien ATOO contiant ou anclost qui fait una aaniara dovalleA quA la saconda fois vous avaz couvart laspaca qui ast antra la lisjne ATOA la ligna EOF A qua voua avaz laisseacute crausar A laau forta A chacun durant la dit taaps vous jugez bian qua cela doit faira approchant da ca qua vous desirez jai ait an haut da catta plancha la foraa dun bras da faaae afin da vous faira voir L pau pres la lilaquona poincteacutea a b c d A par 1autre qui approche plus da loabra coaaa ja couvra dordinaire la daliA das hachaures agrave daux reprises i noais dedica tres lineaa al dibuix de la part inferiorjai voulu aattre aussi en ban A costeacute 4 petits aorceaux da terraase lun aarqueacute aaa le preaier an suite caluy nnn puis celuy ooo na restant que p laquoiui ast le plus brun

Manuel da Rueda

E n j u t a e l ltsectgua y d e r r e t i d a l a m i x t u r a SIacuteraquo c u b r i r aacute n d e laquo l i a con un pint-raquo l a s c o s a s mas d e l i c a d a s raquo como mm A c i m p i d i e n d o p o r i^s ie m e d i o o|uraquoraquo e l ltigulaquo f u e r t e p r o f u n d i z a laquotas a q u I I pltjf altiraquobullbull roetbodo prlaquoirnr bull t i gt y o x p o d i t iacute vr gt muv p K t - p j f raquo p a r a l a s laquoraquolgt bull bull nlaquoie d e b e n t w w ydi i bull gt t e e m i n o s Hbulllaquo h a o s t o s o L i u l v w a a p u n i r raquo1 altnua l u i r t e bull kraquox iuml n dt 11 laquoi lt o r ( a d o mod i a h o r a oacute s e n u n s u v t lt | o r h a s t a mueacute h a c i e m J o l a m i s m a p r u e b a d o l c a r b o n o r i l a s t o s a s b b b A c q u e d e b e n s o r a l g o mas c o l o r i d a s ltnue l a s p r i m e r a s s e o b s e r v o q u e i i o n e n s u f i c i e n t raquo d i s t m g u i r s o laquo e b a r aacute e n

bull o r m i ru gtsi i ir 111 raquor mraquo bull I i

i l l j i - - i li gtbi T I

n l i i i v a laquo I I m a y o r oacute un T U ir p r o x i m i d a d a l a V I S raquo 1

e l r i f a d o p a r a

Ln mismo l o a domas

y d p r o p o n ilaquo gtn

t o n e r

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p33

v Opcit Manual da lueda pp149-150 213

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 12: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

agrave part eacutem bullbull diflaquorncilaquos antra les duea iaatlaquo-laquogt laquola Ruada soacuten wilt laquoincoa an varaioacute francesa no din contregraveriaaant tota 1atancioacute inferior Altra volta laquoantra la aava atantildee14 lt 1estudi dal braccedil feaeni

al tractadista in al pa i satga

assenyalat tarla qua fa

racioacute ala da la la part auparior

an la part aapanyol i no an

Abrahaa Boaaa bull bull

Si vous avaz couvart da Mixtion A la praaiara fois la partia qua la lien ATOO contiant ou anclost qui fait una aaniara dovalleA quA la saconda fois vous avaz couvart laspaca qui ast antra la lisjne ATOA la ligna EOF A qua voua avaz laisseacute crausar A laau forta A chacun durant la dit taaps vous jugez bian qua cela doit faira approchant da ca qua vous desirez jai ait an haut da catta plancha la foraa dun bras da faaae afin da vous faira voir L pau pres la lilaquona poincteacutea a b c d A par 1autre qui approche plus da loabra coaaa ja couvra dordinaire la daliA das hachaures agrave daux reprises i noais dedica tres lineaa al dibuix de la part inferiorjai voulu aattre aussi en ban A costeacute 4 petits aorceaux da terraase lun aarqueacute aaa le preaier an suite caluy nnn puis celuy ooo na restant que p laquoiui ast le plus brun

Manuel da Rueda

E n j u t a e l ltsectgua y d e r r e t i d a l a m i x t u r a SIacuteraquo c u b r i r aacute n d e laquo l i a con un pint-raquo l a s c o s a s mas d e l i c a d a s raquo como mm A c i m p i d i e n d o p o r i^s ie m e d i o o|uraquoraquo e l ltigulaquo f u e r t e p r o f u n d i z a laquotas a q u I I pltjf altiraquobullbull roetbodo prlaquoirnr bull t i gt y o x p o d i t iacute vr gt muv p K t - p j f raquo p a r a l a s laquoraquolgt bull bull nlaquoie d e b e n t w w ydi i bull gt t e e m i n o s Hbulllaquo h a o s t o s o L i u l v w a a p u n i r raquo1 altnua l u i r t e bull kraquox iuml n dt 11 laquoi lt o r ( a d o mod i a h o r a oacute s e n u n s u v t lt | o r h a s t a mueacute h a c i e m J o l a m i s m a p r u e b a d o l c a r b o n o r i l a s t o s a s b b b A c q u e d e b e n s o r a l g o mas c o l o r i d a s ltnue l a s p r i m e r a s s e o b s e r v o q u e i i o n e n s u f i c i e n t raquo d i s t m g u i r s o laquo e b a r aacute e n

bull o r m i ru gtsi i ir 111 raquor mraquo bull I i

i l l j i - - i li gtbi T I

n l i i i v a laquo I I m a y o r oacute un T U ir p r o x i m i d a d a l a V I S raquo 1

e l r i f a d o p a r a

Ln mismo l o a domas

y d p r o p o n ilaquo gtn

t o n e r

bullbull Opcit Abrahaa Bossa p33

v Opcit Manual da lueda pp149-150 213

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 13: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

Eablanqulnar bull fwnli

En aquest apartat Ruada ofaraix una foacuteraula par eablenquinar al varnis tant al dur coa al negre an coaptaa dannasrir-los aa fa fondragrave una aica da cola da Flandac junt aab Blanc dEspanya dissolt aab a i laquoua al foo On cop ban barra jat sexteacuten daaunt la planxa aab tan pinza 11 o brotxa ban suau Si sanganxa cal afegir-hi unas cotas da fal da bou La sanara da calcar al ltHbuix eacutes ideacutentica a la qua ban axplicat quan parlavaraquo 4al varnis dur aacutebans da posar laiguafort a la legravealna cal traure-li 1eablanquinat dal daaunt Procediran da la aanera seguumlent sescalfa aiguafort da separar barrejat aab aigua i saplica aab la brotxa sobra el blanc Saguidaaant as nataja aab aigua i asta llasta par rabra laiguafort

lanuel da Euada daixa intacta al capiacutetol en al qual Abrahaa Bossa aconsella a aquells qua volen afegir a la seva planxa un nou treball daiguafort de reprendre tot al seguit doperacions que acabaa de descriuretornar a envernissar da nou la planxa fuaar-la etc Eacutes possible qua els gravadors del seu teaps ignoressin el verniacutes blanc transparent encara que les preparacions dalgunes planxes del segle XVII coa san le Peintre et son naacutedele da Reabrandt iapliquin ja la utilitzacioacute dun tipus de verniacutes transparent

Stapart doacutera una foacuteraula dun varnis clair dins lobra Lmrt dm grarmr au pincemu llegida i aprovada per en Cochin lany 1773 eacutes a dir dotze anys aeacutes tard da la traduccioacute espanyola Per tant eacutes possible que par aquelles egravepoques sintroduiumlssin nous vernissos par estalviar-se racoaenccedilar tot el proceacutes da laiguafort paro que encara no eren prou divulgats ni a labast da totboa

Si no as desitja tornar a rapatir el proceacutes una solucioacute que proposa Rueda eacutes la da reforccedilar alguns traccedilos aab lajut del burl la qual cosa deaana aolta habilitat par no perdre la netedat de la linea i aaborrassar la iaatga

bullbull Stapart Lert da gravar au pincaau (Paris1773)

214

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 14: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

Qualsevol eleaent que ratlli pot laquoervir par dibuixar daaunt una planxa envernissada Noraalaent las puntas 1 las mchoppes soacuten ala astris aeacutes utilitzats pala gravadorsManuel de Ruada seguint al treetat francegraves axplica la sanara da fabricarshylas aab unas abulias da cosir da difarant gruixudaacuteria o burins ja gastats als quals bullacoplan a aagravenacs da fusta subjactats aab virollas da couragrave Par assegurar qua las puntas quedan ban fixades soaplen las virollas aab lacra fos procediaent que garanteix una bona consistegravencia un cop sac al lacra i a aeacutes peraat canviar la punta gastada escalfant-lo de nou

Antigaaent las PUNTES seapraven forccedila esaolades i tallants da aanera qua amphram un poco el robre En legravepoca que parlaa aolts gravadors prefereixen puntes arrodonides que no tallin al coure quan es dibuixa daaunt el vernis La raoacute eacutes la seguumlent

Porquo continuation to sucede laquocuando se traza algun contorno ograve poneraquo qualquier toejue a punta iurtdnte quo la mi unta justificacioacuten con quo so quioro bacor sea causa Kin percibirlo do quo so apriote domasiado la punta y entro mas profunda on dlyunus lijqarcs dol cobro mordiondo en olios con mayor accolerlaquoic ion qu los rwtiintes ocasionando bastantraquoraquo acritudes

Contrariaaent les puntes arrodonides

Profundizan on un paraqo lo mismo quo raquoraquon nlrn doxan qrctvar toda la obra iqualnionto y por coniacuteixquionto dan un coloroacutelo- no muy obsruro propio y bien vontajoso para podor rotocarlo ion craquol buril bullbull

Aab al que acabaa de dir podea concluir que la aanera da gravar i el resultat qua as perseguia soacuten diferents entra el priaar tractat francegraves i lespanyol Lobjactiu principal dAbrahaa Bossa ara iaitar als afectas del buri aab lauxili de laiguafort aab verniacutes dur En canvi en al sXVI11 as valoren els resultats aeacutes pastosos i hoaogenis que as poden aconseguir aitjanccedilant al varnls negre

bullbull Opcit Manual eacuteiexcl Rueda p99

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 15: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

Seviten laquoIs contrastos bullessa pronunciats i as prefereix un gravat aaacutes uniforae i agrisat reforccedilant si conveacute alguns indrets aab el buriacute Es tendeix cada vagada aeacutes a iaitar la palata del pintor abandonant la linaa par la aassa Aquesta eacutes una de les raons principals dal sorgiaant de 1aiguatinta procediaent que es caracteritza per les muacuteltiples gradacions tonals que es poden aconseguir aitjanccedilant la taca

Les ECHOPPES les esmolaren de la aatixa aanera que ho feacuteiea aab el buriacute per fer la cara draquo suec te que igtu reiiomJo vicnr a quedar ta bull Jbull I tacuplu on f i laquojur lti ltJraquo ovalo como imlna la fimiddotiura I y H y seguacuten sea feste mas d menus lt OK to hiKti Ke rt1 yds nuiacute bullgt nilaquo~nos grupssab

Lavantatge de leacutechoppe eacutes que permet fer les linees gruixudes o primes segons la manera de guiar-la damunt el coure Segons Rueda laquoablando iacuteju manejo bull-raquobull puedo uravnr solo lt on raquobull tods una lamina ho i vieacutendolo mas o menos seguacuten o I espesor-da las r^y- T bull

Lestampa nuacutemero 8 ensenya coa fer els diferents traccedilos segons la posicioacute de la eacutechoppe i la pressioacute que sha de fer aab ella Alguns gravadors fan priaer les ratlles aab una punta i les ressegueixen aab la eacutechoppe per engreixarshyies Perograve Rueda aconsella fer-ho al reveacutes priaer aab la eacutechoppe i despreacutes retocar-les aab la punta si es desitja aixi es facilita ei treball

T Opcit Manuel de Rueda p95

Tl Ibidp96

216

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 16: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

Un altra dais avantatges de I eacutechoppm respecte bull la punta eacutes la niacutetidas del traccedil Manual de Rueda ana ho axplica tot diant

Una aguja a u n alaquouzlaquoiia h punta cortaraquo es dificultoso que haga raya grueasa COMO el escoplo pues la experiencia ha ensentildeado es was propio a estcopy ministerrio porque corto con limpieza por los lados lo que no hace la puntabullbull

Abrahaa Bossa par iaitar al traccedil dal buri aa sarvia da la eacutechoppe i dal verniacutes dur Tegravecnica qua seguraaent va aprendre dal aastra Callot -ja qua as diu que aquest fou 1 inventor- quan ambdoacutes gravadors estaven a lfpi dOr de Paris -botiga de Melchior Tavernier- al voltant da 1629

A continuacioacute segueix una explicacioacute sobre al aegravetode de governar las puntes sobra la planxa Tant lainforaacioacute escrita coa la iaatge que lacoapanya eacutes idegraventica a la del tractat francegraves

v Opcit Manuel da Ruada p97

bull Francois Courboin La Gravure an France das originas agrave 1900 (ParisLibDlaquolagrave1923) pS8-70 Mirar taabeacute lestudi sobra Abrahaa Bossa dAValabregravegue

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 17: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

Abrahaa Bolaquoraquolaquo Sy voui avlaquox A fairs dlaquolaquo lignes ou hacheures da grosseur egale dun bout a autra soi droitas soit courbes C O M laa datas llenas AB fisura danhaut vous representant la bullana natural vous dit quil faut appuyer vostre pointe toQjours duna aasae forca aa touta laur longueur Si vous voulez fira una da grosseur inegala an sa longueur coaae las deux Barqueas ab vous jugerez bian quil faut appuyer plus fort an coaaenccedileant agrave aA toQjours aoins on aprochent da b an a1leseant ou soulafeant la aain continuallaaant dun bout agrave 1autra salon qua vous dasiraz quelles soient da grosseur inagala en touta laur longueurEt si vous voulez faire coaae las daux Barqueas ab vous representant A dont la plus gros ast vers G il faut coaaancer fort legereaet du costeacute da a puis au rabous das autres aliar appuyant da plus an plus jusquA a G A faisant dapuis G jusques A b coaae vous avaz fait an faisant la figura abvous faraz las traicts gros A daliaz coaa ladlte figure ab vous represente Siacute se han de hacer

T Opc i t Abrahaa

Opcit Manual lt

Manual da RuedaT rayas cuya longitud sea toda da un mismo gruvsao yegrave rectasraquo yd curvas cerno las dos A B se rayaraacuten apretando la punta con una misma fuerza en toda su extension Si huv-eren laquoJe ser de grues so desigual como las dos a b es necesario apretar con fuerza la punta laquo1 principio a y aliviarla suecshyos i vamen te acia b seguacuten la desigualdad QUI se desea en su lonshygitud Uacuteltimamente sx la desigualdad ha de ser como la de las dos lineas c d se prinshycipiaraacuten a pr e t a n do c on ligereza desde d a u men t a n do la fuerza siempre hasta liuml y bolviendo a degradarla hasta i

Bossa p14-15

a Bueda p100

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 18: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

E r 7

B

V Hde Rueda 1761

219

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 19: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

U s tras tipus da ratlles bullbull podan dividir coa aostrtt laquo1 gragravefic en sis gegraveneres (rectes 1 corbes) i bull Mis son sufilaquo lentas partiacute rwprcspntdr todas las formas de coleccionen nlaquorensarids para sombrear qualquxer dibujo fMirnu1 laa do lim-aiacute A H por uu rectitud y curva tur d laquoomprMOMOdon ifm-ra lmentiacute la rectitud c|u si^mprn en una v todos |o bulliquestbullbullmmiddotrimiddotr posibles do cur vitur a- y Las otras rayas a b y G G la diferencia sa sus gruraquosfraquorraquosraquo y desigualdades

Totas les colmiddotleccions laquoa laquo1 gravat soacuten noaeacutes la reiteracioacute de lun o da 1altre tipus da ratlla coa laquoostren las fisuras m n o p i g r Pals oabrejats ais foscos as creuen las colmiddotleccions dues o tras vacadas variant langle dobertura antra alias segons lafecta desitjat Ai final da lestaapa Manual da Rueda ans aostra el resultat de las colmiddotleccions creuades segons els tres laquoeneras da ratlles explicats

El aegravetode que acabea dexplicar as caracteritza par una estructura linial pulcra i regular qua as basa an una calmiddotligrafia aolt sistematitzada WMIvins lanoaena red da racionalidad 1 el defineix coa una construccioacuten geoaeacutetrica qua engloba todos los puntos y lineas pratandidaaanta racionales del espacio pero deja escapar los puntos y las lineas irracionales que son infinitaaente aas nuaerosos e interesantes

raquobull Opoit WMIvine p lsect4 i 10t

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf
Page 20: ESTUDI CRÍTIC/ANALÍTIC DE LA BIBLIOGRAFIA ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42594/6/06.EFF_6de...d«ll'oreflcmrím** en ple Renaixament italià tot dient:"Después que hayas

-y

j y xraquo Af

mmtfaacutejtnt

bull M M M I I H 1 n laquo n r h M Crrntildelltirfi - T-A M M I P- I I I 22i

  • TEFF_0002pdf
  • TEFF_0201pdf
  • TEFF_0202pdf
  • TEFF_0203pdf
  • TEFF_0204pdf
  • TEFF_0205pdf
  • TEFF_0206pdf
  • TEFF_0207pdf
  • TEFF_0208pdf
  • TEFF_0209pdf
  • TEFF_0210pdf
  • TEFF_0211pdf
  • TEFF_0212pdf
  • TEFF_0213pdf
  • TEFF_0214pdf
  • TEFF_0215pdf
  • TEFF_0216pdf
  • TEFF_0217pdf
  • TEFF_0218pdf
  • TEFF_0219pdf