ESTUDI AMBIENTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA...
44
1
Transcript of ESTUDI AMBIENTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA...
1
ESTUDI AMBIENTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE PUIGCERDÀ COMARCA DE LA CERDANYA. PROVÍNCIA DE GIRONA MEMÒRIA 1.- INTRODUCCIÓ
1.1- Preliminar
1.2- Objecte de l’Estudi Ambiental
1.3- Antecedents
1.4- Legislació
2.- ANÀLISIS DEL PLANEJAMENT 2.1- Situació i accés
2.2- Abast de l’actuació
2.3- Objectius del planejament i sostenibilitat
2.4- Anàlisis d’alternatives
2.5- Descripció del planejament
2.6- Integració urbanística de l’actuació
2.7- Incidència ambiental de l’actuació
3.- ESTAT INICIAL DEL MEDI 3.1- Presentació geogràfica
3.2- Geologia
3.3- Hidrogeologia
3.4- Climatologia
3.5- Edafologia
3.6- Hidrologia
3.7- Usos del sòl
3.9- Vegetació
3.9- Fauna
3.10- Infrastructura, serveis i instal·lacions
3.11- Ambient fònic
3.12- Paisatge
3.13- Patrimoni cultural
3.14- Sensibilitat ambiental i condicionants jurídic-administratius
3.15- Valors ambientals
4.- IDENTIFICACIÓ, VALORACIÓ DELS IMPACTES DE LA INTERVENCIÓ I MESURES CORRECTORES 4.1- Introducció
4.2- Àmbit de referència
4.3- Identificació d’Impactes
4.3.1.- Implantació geogràfica
4.3.2.- Accessibilitat
4.3.3.- Medi geològic-hidrogeològic
4.3.4.- Efectes d’alteració climàtica i qualitat de l’aire.
4.3.5.- Medi hidrològic
4.3.6.- Medi edàfic
4.3.7.- Usos del sòl
4.3.8.- Vegetació
4.3.9.- Fauna
4.3.10.- Infrastructures, serveis i instal·lacions
4.3.11.- Impacte acústic
4.3.12.- Risc d’incendis forestals
4.3.13.- Impacte paisatgístic
4.3.14.- Patrimoni cultural
4.3.15.- Generació de residus
4.3.16.- Consum energètic
4.3.17.- Consum d’aigua
5.- MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES DE L’IMPACTE AMBIENTAL. 5.1- Mesures de caràcter general
5.2- Sostenibilitat en la gestió dels recursos naturals
6.- SÍNTESIS 6.1- Descripció del planejament
6.2- Efectes ambientals
6.3- Compatibilització dels criteris de sostenibilitat
6.4- Mesures de prevenció i control ambiental
6.5- Conclusions
2
PLÀNOLS: PLÀNOL 1- SITUACIÓ 1/50.000
PLÀNOL 2- ABAST DE L’ACTUACIÓ 1/30.000
PLÀNOL 3- USOS DEL SÒL 1/15.000
PLÀNOL 4- PENDENTS 1/30.000
PLÀNOL 5- HÀBITATS 1/15.000
PLÀNOL 6- VALORS AMBIENTALS 1/15.000
PLÀNOL 7- INCIDÈNCIA AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT 1/15.000
PLÀNOL 8- HIDROLOGIA 1/30.000
PLÀNOL 9- MESURES CORRECTORES 1/15.000
3
ESTUDI AMBIENTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE PUIGCERDÀ. COMARCA DE LA CERDANYA. PROVÍNCIA DE GIRONA 1.- INTRODUCCIÓ
1.1- Preliminar
JOAN FONT I TURRATS, Enginyer Tèc. Agrícola Consultor ambiental, administrador de la raó
ASPECTE Enginyeria Agrícola Mediambiental i del Paisatge SL, amb domicili al Carrer Alfons XII núm.
159, 2E, 17820 Banyoles, redacta el present ESTUDI AMBIENTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DE PUIGCERDÀ, COMARCA DE LA CERDANYA. PROVÍNCIA DE
GIRONA a petició de l’Ajuntament de PUIGCERDÀ
1.2- Objecte de l’Estudi Ambiental El present document s’emmarca en el conjunt de la documentació necessària per a la tramitació del
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Puigcerdà.
L’abast del present document és el conjunt del terme municipal de Puigcerdà.
L’objectiu del present estudi, d’acord amb el que estableix la llei 2/2002 d’Urbanisme, és el de descriure
a nivell ambiental la present figura de planificació urbanística i la seva afectació sobre l’entorn que l’ha
d’acollir, al temps que analitza el grau de compliment de la legislació ambiental i dels criteris de
sostenibilitat establerts en el marc de la normativa urbanística, o en el seu cas, proposar aquelles
mesures i tècniques que permetin minimitzar els efectes sobre l’entorn de la figura de planejament,
seguint la filosofia de l’esmentada Llei d’Urbanisme.
L’objecte d’aquest pla d’Ordenació Urbanística Municipal és l’ordenació urbanística de Puigcerdà com
a resultat dels canvis substantius introduïts per la llei Bàsica de l’Estat, la Llei 6/98 i la d’Urbanisme de
Catalunya 2/2002, que han instaurat un nou règim jurídic de sòls i unes noves figures de planejament
urbanístic general al substituir els vells plans generals per uns plans de nova base anomenats Plans
d’Ordenació Urbanística Municipal. No obstant això, el nou document que inclou les categories de sòl
urbà no consolidat i sòl no urbanitzable de la llei bàsica de l’Estat incorpora tot el planejament de detall
desenvolupat aquests darrers anys i executat i aquelles ordenacions anteriors que no contemplen la
necessitat d’alterar el seu precís contingut urbanístic.
El present informe pretén també donar compliment al que estableix la Llei 6/2001 de 8 de maig de
“Modificación del Real decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de juny de Evaluación del Impacto
Ambiental “.donat que la proposta de planejament es situaria en els supòsits de l’annex 2 de la referida
llei, per a la creació de nou sòl per a ús industrial, en el qual es preceptiva la informació ambiental per
tal de determinar si és necessari o no el tràmit d’avaluació de l’impacte ambiental.
És per tant, l’objecte específic de l’estudi ambiental donar una informació de base general per tal
d’il·lustrar la documentació tècnica, definint les característiques ambientals de la intervenció, la definició
de l’estat inicial del medi i la interacció de la intervenció en l’entorn on s’ha d’integrar, així com proposar
les mesures de correcció o minimització a considerar en el desplegament de l’actuació, en el marc de la
tramitació urbanística segons la Llei 2/2002 i la 6/2001.
1.3- Antecedents
En el present Estudi Ambiental s’avaluen les incidències ambientals que pot generar el desplegament
del sòl urbanitzable per a ús residencial i industrial.
Actuen com antecedents documentals al present estudi el POUM del municipi de Puigcerdà i la resta
de legislació ambiental que li sigui d’aplicació.
1.4- Legislació
El present Estudi s’emmarca en la següent reglamentació: ESPAIS NATURALS, FLORA I FAUNA DECRET 328/1992 de 14 de desembre pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural LLEI 12 de 1985 de 13 de juny d’Espais Naturals LEY 4/1989, de 27 de marzo, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestre. DECRET 328/1992 de 14 de desembre pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.
4
ORDRE de 18 de gener de 1995, de declaració d’arbres monumentals i d’actualització de l’inventari dels arbres declarats d’interès local i comarcal. LLEI 6/1988 de 30 de març, Llei forestal de Catalunya de la Presidència de la Generalitat, publicada al DOGC de 15 d’abril i correcció d’errades en el DOGC de 19 d’octubre. DECRET 10/1994, de 16 de juliol, Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DOGC del 19 de juliol) d’Adequació de llei 6/1998. AIGÜES RD leg. 1/2001, de 20-07 pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües. RD 849/86, d’11-04, que aprova el Reglament de Domini Públic Hidràulic. RD 484/1995, de 07-04, sobre mesures de regularització i control d’abocaments Llei 6/1999, de 12-07, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua.
RESIDUS
Ordre MAM/304/2002, de 08-02, pel qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la Llista Europea de Residus Llei 6/93, de 15-07, de Residus Decret 92/99, de 06-04, que modifica el Decret 34/96, que aprova el Catàleg de Residus de Catalunya. Decret 34/96, aprova el Catàleg de Residus de Catalunya Decret 93/99, de 06-04, sobre procediments de gestió de residus Decret 219/2001, de 01-08, que deroga la disp. Ad. 3ª del Decret 93/99. (Autonòmica) Llei 10/1998, de 21-04, de residus. RD 833/1988, de 20-07, que aprova el reglament per a l’execució de la Llei 20/86. (Estatal) RD 952/1997, de 20-06, que modifica el reglament anterior i incorpora la Directiva 91/689 i la Decisió 94/904.
ATMOSFERA
Llei 38/72, de 22-12, de protecció de l’ambient atmosfèric. Decret 833/75, de 06-02, de desenvolupament de la llei Llei 22/83, de 22-11, de protecció de l’ambient atmosfèric. Decret 322/87, de 23-09, de desenvolupament de la llei anterior. Llei 6/96, de 18-06, de modificació de la Llei 22/83. SOROLL I VIBRACIONS Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica. RD 212/2002, de 22-02, sobre sorolls de maquinària a l’aire lliure
2.- ANÀLISIS DEL PLANEJAMENT 2.1- Situació i accés
La zona d’actuació es situa a la comarca de La Cerdanya, i engloba tot el terme municipal de
Puigcerdà.
El municipi de Puigcerdà es troba en una comarca de Muntanya i per tant es troba a una alçada
considerable, d’aproximadament 1200 metres. A part del cap de municipi que du el mateix, s’hi troben
els pobles d’Age, Vilallobent, Ventajola i Rigolisa , els veïnats de la Guingueta i Sant Martí d’Aravó i les
urbanitzacions de Sant Marc i Deuloféu. La població aproximada de tot el municipi és de 8370 habitants
(dades de l’any 2004), i té una superfície de 18,58 Km2, després de l’annexió del Vilallobent. El municipi
de Puigcerdà té una densitat de població de 450.5 hab/km2.
El terme municipal de Puigcerdà es situa a l’extrem oriental de la Baixa Cerdanya, a la línia de frontera
amb França. Es troba a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol (límit occidental amb Guils de Cerdanya) i
del Reür i el Segre (límit amb la Guingueta a d’Ix. El terme també comprèn el fons de la plana de
l’esquerra de l Segre, entre aquest riu i la Llavanera. Al sud trobem una llengua llarga i estreta de
5
terreny que formava part de l’antic terme de Vilallobent, que queda delimitada a ponen pel pic de
Montagut.
Pel que va a les vies de comunicació que es troben en el municipi es pot destacar que hi passa la
carretera N-152, que enllaça al sud de la vila amb la N-260 que ve de la Seu d’Urgell i que arriba fins la
frontera, a l’altra banda de la qual és prolongada per la N-116, fins el coll de la Perxa, i per la carretera
que va cap a Llívia des de la qual es pot accedir a la N-220 de la xarxa francesa. Una carretera local
enllaça Puigcerdà amb Age i Vilallobent . Hi passa també el tren de Barcelona a la Tor de Querol.
2.2- Abast de l’actuació L’actuació pretén el desenvolupament del POUM del municipi de Puigcerdà essent el seu objectiu
l’ordenació urbanística del municipi en el seu conjunt, essent el seu abast territorial el definit pels límits
del seu terme Municipal.
2.3- Objectius del planejament i sostenibilitat El nou POUM de Puigcerdà respon a noves necessitats urbanístiques derivades de la dinàmica urbana
que ha travessat la ciutat els darrers quatre anys. S’ha produït un esgotament de sòl programat del pla
de coordinació intermunicipal de la Cerdanya coincidint amb un increment notable de la seva població
degut al canvi del seu paper territorial en els darrers anys. A conseqüència del tractat de Schenguen,
que porta a l’obertura de les fronteres Puigcerdà esdevé un centre atractor prestant la majoria de
serveis.
La posta en joc de nou sòl urbanitzable no ha resultar incompatible en cap cas amb criteris basats en
la sostenibilitat. Es proposa un creixement racional on s’han tingut en compte les necessitats de
desenvolupament econòmic del municipi, però basant-se en ús racional dels recursos naturals i del
territori.
La present acció suposa un desplegament de la zona residencial i industrial amb una certa qualitat i
limitant, degut a la incidència de l’equipament, un desenvolupament periurbà de poca qualitat i amb
riscos d’aparició d’activitats i usos poc interessant per al municipi.
Al situar-se dins una comarca de muntanya, el municipi de Puigcerdà té la necessitat de que s’hi
construeixin noves vies de comunicació per dinamitzar la seva economia i facilitar la mobilitat dels seus
habitants a altres indrets i serveis. En aquest sentit s’estan duent a terme les obres de l’eix pirinenc
que portaran a convertir en autovia els accessos des del túnel de Pimorent al futur túnel de Tosses i al
túnel del Cadí-Moixeró incrementant el volum de trànsit. De totes maneres s’estan estudiant totes les
mesures per tal que el pas d’aquesta via per Puigcerdà tingui un impacte ambiental mínim. Sembla que
l’alternativa més interessant és la que passa per la vall de Querol i va paral·lela al tren.
Cal fer esment que aquest POUM es situa en una zona considerablement antropitzada, que s’implanta
en un terreny que ha estat alterat per conreus des de fa segles, i que si bé hi ha zones que
evidentment s’han de preservar n’hi ha d’altres que no presenten cap problema per ser urbanitzades
seguint uns criteris racionals.
Finalment cal tenir en consideració que paral·lelament a les alteracions ambientals es produeixen uns
efectes positius de generació de llocs de treball i de riquesa.
2.4- Anàlisis d’alternatives
Donades les característiques de la figura d’ordenació que esdevé el POUM es considera que no és
necessari realitzar anàlisis d’alternatives, a la vista de que aquestes podrien ser indefinides, i que es
desenvoluparan en la documentació general del POUM .
Amb tot el que es planteja en el present estudi és la identificació dels diferents indrets amb una certa
sensibilitat vulnerabilitat ambiental per tal de que en la redacció del POUM es tingui en consideració la
seva preservació o la valorització dels seus valors ambientals.
.
2.5- Descripció del planejament El POUM és la figura principal d’ordenació del territori municipal i per tant ha d’esdevenir la figura
d’ordenació que ha de permetre l’articulació de tots els usos en l’àmbit del terme municipal. Aquest és
el principal element de gestió municipal i l’element que ha de ser capaç de preveure l’orientació futura
del municipi i esdevenir una eina eficient per al seu creixement sostenible.
6
La principal funció del planejament es detallar a escala municipal les directius marcades pels plans
estratègics i els plans directors, facilitant la funció de major d’ell als futurs plans parcials que han de
desenvolupar-se en el marc del POUM.
2.6- Integració urbanística de l’actuació La principal funció del planejament es detallar a escala municipal les directius marcades pels plans
estratègics i els plans directors, facilitant la funció de major d’ell als futurs plans parcials que han de
desenvolupar-se en el marc del POUM.
2.7- Incidència ambiental de l’actuació
Segurament el millor moment per a defensar el territori en front de futures agressions, és el moment de
la redacció del POUM, en aquest punt, es important establir els mecanismes de defensa ambiental del
territori, per tal de que en un futur, sota les directrius del planejament no hi hagi dubtes en la defensa
dels valors ambientals, i sigui un instrument que faciliti potenciar aquests en base a intervencions
futures.
Per aquest motiu que hem exposat, és important que els encarregats de la redacció del Pla tinguin un
coneixement minuciós de la caracterització ambiental del territori, coneixent quins són els principals
valors, quines les línies d’actuació que cal abordar per millorar les condicions ambientals municipals i
quins els riscos derivats de fenòmens ambientals que poden posar en perill l’evolució del planejament.
A part del coneixement previ del territori, la redacció i futura aplicació del POUM, comporta les pautes
que regiran la gestió territorial municipal, en aquest àmbit, cal tenir present que en aquest moment es
determina que es pot fer i on, és a dir, el POUM és l’element que indica on es situen els nous
creixements dels assentaments tant a nivell residencial com industrial i/o comercial, determinant en
cada zona quins són els usos admesos i quins estan fora d’aquesta ordenació i per tant no es poden
implantar, essent aquesta implantació d’activitats i assentament la que pot comportar una disminució de
la qualitat ambiental en general o d’algun factor ambiental en particular (ambient atmosfèric, acústic,
paisatge,..), per tant, no volem deixar d’insistir en el valor que té aquesta figura d’ordenació de cara a
establir els mecanismes de protecció del medi essent l’element que més bé pot preveure la incidència
ambiental del futur desplegament d’aquesta ordenació.
La principal incidència ambiental que te el POUM, és la de determinar on es situen els nous
creixements i quins són els usos que aquests poden tenir, aquest fenomen porta inherent l’afectació de
recursos naturals i de bens escassos, aigua, energia, generació de residus, etc.
Tot i que s’han pres totes les mesures perquè el POUM del municipi de Puigcerdà es desenvolupi
afectant el mínim els recursos, els espais naturals i el conjunt del territori se’n deriven una sèrie
d’incidències:
- Ús de recursos naturals com ara: sòl, aigua i energia.
Evidentment la construcció de nous habitatges i dels polígons industrials comportaran un increment de
consum de diversos recursos naturals.
- Necessitat d'ocupació de sòl, amb pèrdua del seu ús existent
- Efecte d'intrusió en el paisatge, que cal amortir amb tècniques d'apantallament amb vegetació des de
les conques de millor visibilitat com per exemple en la carretera o els vials que condueixen directament
als nuclis de població del municipi i amb la introducció de vegetació autòctona en les zones
enjardinades.
Altres derivats de l'activitat humana en la zona:
- Generació de residus i aigües residuals.
- Emissió de contaminants.
- Augment del risc d’incendi.
- Augment del consum.
- Efectes ocasionats pel soroll i les vibracions.
- Impacte visual i paisatgístic.
Aspectes en el seu conjunt que es veuen reduïts o minimitzats en part per la tipologia d’ordenació, que
no preveu un creixement desmesurat i que en tot cas apunta un increment no excessivament major del
vegetatiu i d’acolliment de nouvinguts, sense afavorir la proliferació de segones residències en el marc
del pla estratègic i del pla director del Pirineu.
Cal remarcar que tot i el que hem esmentat fins aquí, no és únicament aquesta la figura de preservació
ambiental i que totes les activitats que poden plantejar una certa incidència ambiental de nova creació
estan sotmeses al tràmit de llicència ambiental o autorització ambiental segons la Llei 3/98,
7
d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental, per la qual cosa, a nivell normatiu és possible
delimitar la implantació d'algunes activitats en funció de la seva dimensió o el seu potencial efecte
ambiental.
Finalment el POUM ha de ser una figura que integri i marqui les pautes d’integració de les futures
infrastructures que ha d’acollir el territori, en l’abast d’aquest pla hi ha un element, el futur eix de
Pimorent, que esdevé un element que cal integrar i que pot generar, de no tenir la incidència prevista,
una situació d’impacte molt considerable. La previsió que fa el planejament de situar-lo al costat de la
via del tren comporta un esforç tant a nivell d’integració de la infrastructura, com de disminució de la
disseminació dels impactes pel territori com la facilitat de la seva integració a l’hora que pot esdevenir
un element de contenció urbana.
Tots aquests aspectes i la seva incidència es detallen de forma més específica al llarg dels punts 3 i 4
del present estudi.
3.- ESTAT INICIAL DEL MEDI 3.1- Presentació geogràfica
A nivell geogràfic, el pla es desplega sobre la totalitat del terme municipal de Puigcerdà, aquesta vila,
capital de la comarca de La Cerdanya, es situa just al seu extrem Est, a tocar de la frontera amb
França..
Fotografia 1: Vista de part del municipi de Puigcerdà amb el cap de municipi al fons.
El terme municipal s’estén per la plana de la Cerdanya, formant la vall del Riu Segre, i als peus del turó
ceretà.
A nivell ambiental, en l’abast del terme municipal, no s’identifica cap mena de figura de protecció
ambiental, distant de les més propera (valor aproximat i en línia recta):
PEIN Riberes de l’Alt Segre 11 Km
EL municipi on s’aplica el POUM no presenta elements d’especial valor ambiental en els terrenys
ocupats. Es tracta d’un municipi on els espais que són pròxims a les zones urbanitzades presenten una
8
forta antropització des de fa segles, i que corresponen a una matriu agrícola bastant estesa. Les zones
boscoses queden bastant allunyades dels nuclis de població
Fig. 2 Mapa de situació del municipi de Puigcerdà.
3.2- Geologia Puigcerdà, com la resta de la comarca de la Cerdanya es troba en una fossa d’origen tectònic,
enfonsada per falles que es s’orienten de NE a SW i coberta per sediments d’argiles terciàries que
constitueixen el sòl de la depressió. Aquesta disposició de materials és deguda a un antic llac format a
la fi de l’època miocènica. Cal dir però que a la part SSE del municipi, coincidint en el punt que es
comença a estrènyer i on comença el límit amb la serra de l’Orri els materials canvien de forma
considerable, trobant alternança de gresos i lutites del paleozoic, materials molt més antics que els de
la plana. Aquest canvi de roques també es pot trobar al NE també coincidint amb el límit muntanyós.
Com a curiositat es pot esmentar que al municipi de Puigcerdà no hi ha cap zona delimitada com a espai d'interès geològic recollit a l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Per tant les
actuacions que es duguin a terme no afectaran cap espai interessant.
Situació
Les litologies predominants de municipi són:
ff-çorgl
Farina de falla. Neogen (?)
nmcg3
Conglomerats i gresos. Capes mètriques de conglomerats massius i gresos laminats de color gris i
groguenc. Els clastes són de composició local, amb quars, esquists, gneis, quarsites i granitoides.
L'ambient és de fàcies proximals de ventalls al·luvials. Les fàcies mitges i distals correspondrien a les
unitats NMgl i NMlg. Materials neògens de la fossa de la Cerdanya. Edat: Vallesià-Turolià.
nmcr
Conglomerats i lutites roges. Conglomerats ocres i vermellosos, que intercalen nivells de lutites i
gresos. Els clastes, de procedència local, són de pissarres, esquists i quars. L'ambient sedimentari és
de fàcies proximals de ventalls al·luvials. Passa distantment a la unitat NMvl. Materials neògens de la
fossa de la Cerdanya. Edat: Vallesià-Turolià.
nmgl
Gresos i lutites. Capes mètriques de gresos grisos o groguencs, que intercalen nivells de lutites o
microconglomerats. Els gresos tenen composició arcòsica. L'ambient sedimentari és de fàcies mitges
de ventalls al·luvials. S'observa un pas lateral a la unitat NMlg. Materials neògens de la fossa de la
Cerdanya. Edat: Vallesià-Turolià.
nmlr
Lutites, conglomerats, gresos i carbó. Alternança de lutites vermelles o taronges i canals de
conglomerats poc consolidats a les parts proximals. Lutites de color gris amb intercalacions de gresos i
lignits a les parts distals. L'ambient sedimentari és de plana al·luvial amb canals fluvials que passa
distalment a un medi lacustre i palustre. Passa lateralment a les unitats NMcr i NMcg3. Materials
neògens de la fossa de la Cerdanya. Edat: Vallesià-Turolià.
9
qgp
Dipòsits periglacials. Dipòsits heteromètrics de sorres i clastes angulosos. Localment tenen important
contingut de llims o argiles. Poden tenir fins a 4 metres de gruix i tenen una relació abrupta amb els
dipòsits morrènics. Edat: Pleistocè-Holocè antic.
qt0-1
Graves, sorres i lutites. Representa els sediments més moderns: llera actual, plana d'inundació
ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell del riu. En general aquests
dipòsits s'organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a la base i sediments cada cop més
fins cap al sostre. Equival lateralment a Qpa (plana al·luvial i deltaica actual) i a part de Qr
(dipòsits de les lleres de les rieres actuals). Edat: Holocè recent.
s_qt2
Graves, sorres, llims i argiles. Terrassa fluvial del riu Segre i afluents. Lligada al curs actual del Segre,
amb afloraments relativament grans situats a +20 metres. Edat Holocè basal.
s_qt3
Graves, sorres, llims i argiles. Terrassa fluvial del riu Segre i afluents. Està preservada en grans
extensions a una altura de +40 metres. Edat Pleistocè superior.
s_qt4
Graves, sorres, llims i argiles. Terrassa fluvial del riu Segre i afluents. Predomina la fracció grava sobre
la fracció arena, amb graves polimíctiques. Situada a +60 metres. Edat Pleistocè.
çorgl
Alternança rítmica de gresos i lutites, en capetes centimètriques. Les lutites poden ser negres. El límit
entre les unitats mm_ÇOrp i ÇOrgl no és fàcil de diferenciar en molts indrets. La unitat Çorgl se situa
sobre mm_ÇOrp. Unitat compressiva que engloba a casi tota la resta d'unitats del Cambroordovicià.
Descrita com formació Jujols o grup Jujols. Edat Cambroordovicià. Alguns autors indiquen Cambrià
superior i Ordovicià inferior.
nmcg3
qgp qgp
nmgl
s_qt3 qt0-1
s_qt4
nmlr qt0-1 s_qt3
s_qt4
s_qt2 s_qt2 s_qt3 çorgl
ff-çorgl nmcr
çorgl
Fig. 2 Mapa geològic del municipi de Puigcerdà.
10
3.3- Hidrogeologia El municipi de Puigcerdà s’ubica en la Conca Hidrogràfica del Segre, que forma part de les conques
intercomunitàries i que depèn administrativament de la Confederación Hidrográfica del Ebro. Segons
l’estació d’aforament de Puigcerdà la conca, en aquest punt té una aportació mitjana anual de 107.4
hm3, un cabal mitjà de 3.4 m3/seg, un cabal màxim de 150 m3/seg, i un cabal específic de 505.1 l/s/km2.
En concret l’abast subjecte a l’aplicació del Pla Parcial no es troba vinculat a cap aqüífer protegit pel
DECRET 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria
de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. És més, dista molt de qualsevol
d’aquests aquests aqüífers. El municipi tampoc té cap zona vulnerable per nitrats.
zones vulnerables per nitrats i aquifers protegits i zones humides
Fig 3 Elements d’alteració dels aqüifers al municipi de Puigcerdà.
.4- Climatologia
El clima general de la Cerdanya, és més sec del que correspondria per la seva alçada degut que les
muntanyes que l’envolten barren el pas de les corrents d’aire humit, els quals precipiten llur contingut
en forma d’aigua o neus als cims.
Els vents predominants a la zona són el mediterrani de llevant, que baixa després de passar pel massís
del Puigmal, o bé ho fa per les collades de Toses, de Jou i de Penedís, i provoca pluges. Pel N.E,
passa pel coll de la Perxa el vent mediterrani procedent del Rosselló, i el de l’W penetra per la vall del
Segre, el qual pot ser d’influència mediterrània o atlàntica. Per la vall del Querol, on hi ha part del
municipi de Puigcerdà, el vent prové del NW i és de caràcter oceànic.
Com en altres planes de Catalunya, a la Cerdanya el descens de la temperatura no sempre va lligat
amb l’ascens de l’altitud del terreny. Aquest fet va lligat a la inversió tèrmica. Les zones enclotades de
la plana tenen unes temperatures més baixes que les vessants de les muntanyes. En situacions de
vent desapareix la inversió tèrmica i es restaura la normalitat.
La pluviositat mitjana a Puigcerdà és d’uns 788,2 mm/m2 anuals, inferior a la d’altres poblacions de les
comarques veïnes, mentre que la temperatura mínima mitjana del mes de gener va ser de –6,8ºC el
2003, i la mínima absoluta el mateix any va ser de –17,5ºC . La Cerdanya és un dels territoris més
assolellats dels Pirineus amb una mitjana de 2750 hores de sol/any.
Puigcerdà es correspon amb un clima mediterrani d’alta muntanya. El que el diferencia notablement
del clima típicament mediterrani és la influència latitudinal. Es pot considerar com una degradació del
clima subalpí, ja que minva la pluviositat i la neu, es suavitzen els hiverns i s’enregistra una forta
amplitud tèrmica.
Les dades meteorològiques que s’han pres per realitzar aquest estudi climatològic són les de l’estació
de Das, en el cas de dades puntuals corresponents a l’any 2003. De totes maneres, quan es parla del
règim pluviomètric i termomètric s’han utilitzat els resultats de sèries de dades temporals.
11
Estació meteorològica de Das, a la comarca de la Cerdanya. Resum de l’any 2003:
Precipitació total acumulada: 530,4 mm
Temperatura mitjana: 9,1 ºC
Mitjana de les temperatures màximes: 17,5 ºC
Mitjana de les temperatures mínimes: 1,5 ºC
Temperatura màxima absoluta: 34,6 ºC
Temperatura mínima absoluta: -17,5 ºC
Velocitat mitjana del vent a 10 m: 2,7 m/s
Direcció dominant: E
Humitat relativa mitjana: 71 %
Irradiació global mitjana diària: 15,1 MJ/m2
RÈGIM PLUVIOMÈTRIC
Tant important com el valor pluviomètric absolut anual, és el repartiment d’aquesta pluja al llarg de
l’any. Segons les dades es pot observar com les precipitacions solen ser més elevades a finals de
primavera i principis d’estiu, amb un valor màxim que es dóna el mes de juny amb una ,mitjana de 92,5
mm. Durant tot l’estiu les precipitacions es mantenen altes. Per contra els mesos més secs són els que
es corresponen amb l’hivern sent el gener el que té una mitjana més baixa amb 42,5 mm. Aquesta
distribució de la pluviometria indica que no es tracta d’un clima típicament mediterrani, ja que en aquest
les pluges es distribueixen en les estacions de primavera i tardor, sent l’hivern i sobretot l’estiu les
estacions més seques.
GE
N
FEB
MA
R
AB
R
MA
I
JUN
JUL
AG
O
SE
T
OC
T
NO
V
DE
S
TOTA
L
AN
Y
Sèrie temporal 42,5 44,0 54,9 63,3 85,2 92,5 81,9 71,3 76,2 62,2 55,5 58,7 788,2
0
10
2 0
3 0
4 0
50
6 0
70
8 0
9 0
10 0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Gràfic de plujes
RÈGIM EVAPOTRANSPIROMÈTRIC
Les pèrdues d'aigua del terreny es valoren per l'Evapotranspiració Potencial (E.T.P.), aquest valor ens
permet fer una estimació propera de les quantitats d'aigua que es perdran per l'efecte combinat de
l'evaporació del sòl i de la transpiració de les plantes. De tots els mètodes empírics que hi ha a nivell
mundial i que són acceptats per la FAO, en base a les dades de que es disposa s'opta per utilitzar, en
aquest cas el dels anglesos BLANEY Y CRIDDLE, pel supòsit d'una superfície vegetada amb
pradenques.
Com és lògic els valors més alts els trobem durant els mesos d’estiu, quan hi ha més hores de radiació
solar. Es considera que el municipi es troba inclòs en la franja d’evapotranspiració compresa entre 712-
855 mm d’EVTP, Mesotèrmica II (B’2).
.
0,0020,0040,0060,0080,00
100,00120,00140,00
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Me sos
GRÀFIC E T.P.
12
Diagrama ombrotèrmic
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
ºC
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
PluviometriaTemperatura
BALANÇ HÍDRIC
GE
N
FEB
MA
R
AB
R
MA
I
JUN
JUL
AG
O
SE
T
OC
T
NO
V
DE
S
AN
Y
Pluviometria(l/m2) 42.5 44.0 54.9 63.3 85.2 92.5 81.9 71.3 76.2 62.2 55.5 58.7 788.2
Temperatura (ºC) 2.0 3.5 6.5 9.1 12.4 15.1 18.7 18.9 16.1 10.8 6.3 3.5 10.2
Evapotranspiració 44.7 48.16 69.10 82.95 105.5
5
116.1
1
128.8
2
120.7
2
97.57 75.45 54.50 46.70 990.4
BALANÇ HÍDRIC -2.27 -4.16 -14.20 -19.65 -20.35 -23.61 -46.92 -49.42 -21.37 -13.25 1.00 12.00 -202.20
-120,00-100,00-80,00-60,00-40,00-20,00
0,0020,00
mm
./mes
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Mesos
BALANÇ HÍDRIC
REGIM TERMOMÈTRIC
El règim termomètric anual dóna lloc als següents valors de temperatures expressades en ºC :
GE
N
FEB
MA
R
AB
R
MA
I
JUN
JUL
AG
O
SE
T
OC
T
NO
V
DE
S
AN
Y
Sèrie
temporal 2,0 3,5 6,5 9,1 12,4 15,1 18,7 18,9 16,1 10,8 6,3 3,5 10,2
Es pot observar com les mitjanes de temperatura mensuals són baixes a l’hivern i suaus a l’estiu. Cap
mes supera els 20ºC de mitjana, fet que reforça la idea de que ens trobem en clima mediterrani de
muntanya. La amplitud tèrmica entre la mitjana de gener i la d’agost és considerable.
El diagrama ombrotèrmic ens mostra com degut a les temperatures i les precipitacions que té el
municipi no ens trobem amb cap situació de sequera. El règim pluviomètric és suficient durant tot l’any
com perquè tot i les temperatures elevades de l’estiu Si es tractés d’un clima mediterrani típic
segurament tindríem un període sec els mesos d’estiu.
RÈGIM DE GELADES
Al situar-se a una alçada considerable i el fet de que es doni sovint una situació d’inversió tèrmica fa
que sovint es puguin donar situacions de gelades. Les dades que ofereix el Servei Meteorològic de
Catalunya per l’any 2003 indiquen que hi va haver un total de 157 dies amb registres de temperatures
inferiors als 0 ºC. fet que contrasta amb les dades que ofereixen estacions de l’interior, la plana o el
litoral de Catalunya, que evidentment tenen molts menys dies amb gelades. Cal destacar que durant
l’any 2003 només quatre mesos no van tenir gelades. Aquests van de juny a setembre.
RÈGIM EÒLIC
Com es pot veure en la taula resum de l’estació meteorològica de Das la velocitat mitjana anual del
vent és de 2,7 m/s. i comparant-lo amb les estacions de la resta de comarques es podria dir que no
destaca ni per tenir velocitats mol altes ni molt baixes.
13
Pel que fa a la direcció i velocitat del vent obtenim (dades de l’any 2003):
Com es pot observar, el vent dominant al municipi prové de l’est, mentre que el que bufa amb una
major intensitat és el vent provinent del NE
3.5- Edafologia
La caracterització dels sòls de la zona s'agrupen taxonòmicament segons "Soil Taxonomy" en l’ordre
dels Alfisòls, entesos com a sòls evolucionats, d’al·luviacó argílica i que en aquest cas presenten una
formació de caràcter Fluvens, directament lligada als processos formatius de sedimentació del riu
Segre, situant-los en la terrassa al·luvial d’aquest.
Predomina un Epipedió de tipus Umbric i Antrópic, caracteritzat per ser sòls amb gran potencial
agronòmic, amb processos modificadors derivats de l’activitat agrícola humana i que han esdevingut
modificats a nivell físico-químic, per les aportacions continuades de matèria orgànica i adobs minerals.
L’Endopedió presenta un caràcter Argílic o Agric, derivat dels processos d’il·luviació des del pedió
superficial derivat de l’activitat agrícola i de les aportacions i labors culturals a les que està sotmès, en
aquest sentit destaca un important nivell de la presència d’argiles, i de compostos orgànics procedents
del rentat superficial.
Pel que fa a les característiques físiques, cal fer esment que estem davant d'uns sòls amb un nivell de
matèria orgànica important, presentant colors bruns foscos. Pel què fa a la presència dels diferents
constituents físics del sòl i la seva relació percentual, es defineix amb el concepte de TEXTURA,
aquesta es fixa en torn del sorrenc-llimós, o segons la classificació que fa l'U.S.D.A. es situaria en una
franja de sòls LLIMOS-SORRENC, presentant una estructuració equilibrada entre el percentatge de
macroporos i microporos, tot en conjunt el fa que sigui considerable com un bon sòl a nivell agronòmic,
presentant únicament riscos d’embassament derivats del seu endopedió argílic, en algunes zones, la
qual cosa pot derivar en processos d’asfíxia radiculars per a cultius sensibles o establerts en èpoques
de l’any de pluges intenses.
. 3.6- Hidrologia El municipi de Puigcerdà com ja s’ha dit abans es troba en la conca hidrogràfica del Segre, que forma
part de les conques intercomunitàries i depèn administrativament de la Confederación Hidrográfica del
Ebro. És precisament aquest riu l’eix vertebrador de tota la hidrologia local essent la resta de rius i
torrents tributaris d’aquest.
Els afluents del Segre més propers als nuclis de població i que podien haver patit algun procés
d’urbanització de les seves terrasses són el Reür i el Querol o Aravó. Precisament en aquests rius es
vol dur a terme un projecte de conservació de la llera del riu i del bosc de ribera. Dins el terme també hi
trobem la riera de la Llanera i el torrent de Montagut, però no tenen cap perill de que s’hi desenvolupi
cap activitat que els pugui alterar.
Es fa l’anàlisi de les zones inundables i dels punts crítics per risc d’inundació d’acord amb el que indica
INUNCAT, de l’Agència Catalana de l’Aigua del Departament de Medi Ambient i Habitatge, en el plànol
núm. 8 adjunt d’hidrologia superficial es poden identificar les diferents àrees que en base al Pla
INUNCAT s’identifica tot i les reserves expressades per la pròpia ACA en quan al rigor exhaustiu
d’aquestes dades.
De la sobreposició de Pla INUNCAT amb el POUM se’n determina que hi ha un seguit de zones que
estan sota un cert risc d’inundació, per a períodes de retorn de 500 anys, i que en cap d’aquestes
zones es preveu cap mena de creixement urbanístic. Aquests creixements residencials i industrials,
s’ha procurat que no afectessin en cap cas les lleres dels rius. Tot i que hi ha àmbits que incideixen
dins la zona de policia d’aigües, que tot i que a la vista de la informació no revestiran problemàtica
caldrà fer les tramitacions oportunes davant de l’autoritat en matèria d’aigües.
14
Fotografia 2: Vista del riu Segre al seu pas per Puigcerdà.
3.7- Usos del sòl La Zona d’actuació com ja s’ha dit té un abast territorial considerable, i per tant té una varietat de
tipologies del sòl relativament extenses i diverses. Es tracta d’una zona de plana molt antropitzada des
de fa molts anys (tant els nuclis urbans com l’activitat agrària que s’hi du a terme fa segles que
existeixen i estan integrats en el territori) i d’una part més muntanyosa. Aquesta està menys
humanitzada i és la que està colonitzada per les masses forestals i els prats.
Les actuacions urbanístiques que es proposen en el POUM es concentren al voltant i a l’interior de
l’espai urbanitzat, en zones amb poc valor ambiental i per tant la resta de municipi no té perquè veure’s
afectat. Cal destacar l’interessant paper que té l’abundant espai agrícola com a regulador del territori.
Fotografies 3 i 4: Amb aquestes imatges es pot veure la varietat d’usos del sòl que
té el municipi. En la primera es pot veure la matriu agrícola, i en la segona el nucli
de Puigcerdà.
3.8- Vegetació
Els hàbitats climàcics de la zona de la plana han estat del tot substituïts en la zona d’actuació per
vegetació antròpica, bàsicament vinculada als conreus extensius, sense que quedin vestigis d’aquesta
vegetació originària fora de les zones forestals o de vegetació de ribera, que per la seva problemàtica
(alçada, inundacions, pendents, alçada o difícil accés) no han estat interessants pel seu aprofitament
agrícola
La majoria dels sòls de la zona, a excepció dels que han estat ocupats per processos urbanístics, estan
explotats de forma extensiva amb la implantació de conreus de tipus extensiu essent els predominants
els vinculats a la producció ramadera extensiva, amb implantació de prats i pastures naturals i
productes farratgers, com Margalló, Alfals o barreges pasturables tipus P!
A continuació es descriu la vegetació que hauria d’existir en la zona de la plana i la que es pot trobar
en les zones de boscos de muntanya i els de ribera, que es corresponen amb la vegetació actual:
15
Fitogeografia
El municipi es troba en una zona que correspon als estatges de muntanya mitjana i alta muntanya i
degut a condicionants com el clima, l’alçada i latitud hi ha una varietat considerable de vegetació.
L’alçada precisament és un element que condiciona totalment el tipus de vegetació, ja que tot i que
correspondria un bosc escleròfil·le dominat per l’alzina i la surera, trobem una vegetació més típica de
latituds superiors. L’altitud modifica considerablement les condicions de temperatura i pluviometria (com
ja s’ha vist en l’apartat de climatologia) i no hi ha períodes de sequera estival, condició que permet que
es desenvolupi vegetació de tipus caducifoli i aciculifoli. Si la plana no hagués estat tan antropitzada i
quedessin espais amb vegetació potencial dominaria la roureda de roure martinenc amb boix. Als
espais on encara trobem boscos, que correspon a la zona més muntanyosa del municipi el domini és
del bosc pirinenc de pi roig. A les proximitats dels rierols i del rius, es desenvolupen les espècies
caducifòlies dels boscos de ribera, generalment pollancres i trèmols.
La presència humana es manifesta principalment alterant els boscos amb la plantació d’arbres d’interès
econòmic o substituint la vegetació natural per conreus, hortes i plantacions.
Les comunitats originàries que en condicions de no intervenció haurien ocupat la zona són:
Els boscos
La vegetació potencial que hauríem de trobar a la plana correspon al domini de la roureda de roure
martinenc (Buxo_quercetum pubescentis). Aquest bosc és el que representa de manera més típica els
caràcters propis del bosc submediterrani. A aquest domini hi pertany la major part del vessant sud dels
Pirineus, al nivell de la muntanya mitjana.
La roureda amb boix és un bosc poc ombrívol. L’estrat arbori hi deixa passar prou claror perquè s’hi faci
sotabosc arbustiu en el qual e boix sol dominar, acompanyat del conjunt d’arbustos característics dels
boscos submediterranis. Els arbustos, en art de fulla caduca, en part de fullatge persistent (boix(Buxus
sempervirens), grèvol (Ilex aquifolium), heura (Hedrea helix), etc.), fan una massa compacta sota la
qual la lluninositat sol ésser tot l’any reduïda, de manera que herbes i molses no acostumen a ser gaire
abundants en aquesta associació vegetal. La viola de llop (Anemone hepatica) i la prímula comuna
(Primula veris), totes dues herbes de bosc, però n tan tndres com les de la fageda hi són de les més
típiques i freqüents. El bosc de roure martinenc (Quercus humilis) apareix damunt la majoria de
substrats litològics, en diverses formes poc diferents entre elles. A les obagues fredes, el roure sovint té
poca força davant el pi roig (Pinus sylvestris), que hi forma bosc, segons sembla, de forma natural.
Aquestes pinedes d’obaga, molt esteses, no difereixen gaire en la seva composició de la roureda
normal.
Al fons de les valls, augmentant la humitat del sòl, la roureda pot ésser substituïda per la freixeneda,
amb freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), avellaner (Corylus avellana), etc. A les riberes sol
predominar la verneda, substituïda als terrenys molt sovint inundats per pollancre (Populus nigra) i
salzedes.
Les pastures són de tipus variats, des de pastures mediterrànies calcícoles de jonça(Aphyllanthes
monspeliensis), amb fenàs (Brachypodium phoenicoides) i argelaga (Genista scorpius), força extenses
en tot el domini, i de les petites poblacions de plantes anuals meridionals, fins a pasturatges frescals
medioeuropeus, a presència dels quals indica quina superfície de terra no s’asseca tant (zones d’ombra
i fondalades)
A la part més muntanyosa del municipi i més apartada des nuclis urbans, on sí que trobem masses
forestals, és el domini del bosc pirinenc de pi roig (Hylocomio-Pinetum catalunicae). A les valls
continentals del vessant sud dels Pirineus el faig, que exigeix un clima molt humit és pràcticament
inexistent. Entre el límit superior des roures , que sòl ésser situat cap a 1300 m, i el límit inferior del
bosc subalpí de pi negre (Pinus uncinata), més o menys a 1600 m, s’hi estén el domini de les pinedes
naturals de pi roig (Pinus sylvestris). Les condicions del clima, massa seques per a les espècies
atlàntiques i de la baixa terra centreeuropea i massa fredes per a moltes de les submediterrànies,
determinen l’establiment d’un paisatge lluminós d’una sobrietat especial.
La pineda clímax, dominada pel pi roig (Pinus sylvestris) i constituïda damunt sòls humífers, àcids,
recorda encara el bosc alpí que la succeeix més amunt. La catifa d’hilocomis (Hylocomuim) i d’altres
molses de bosc alterna amb claps de nabineres (Vaccinium myrtillus) i d’altres vegetals de significació
semblant, Però si el sòl és neutre o bàsic la pineda s’omple de boix (Buxus sempervirens) i d’altres
plantes de la roureda submediterrània.
A les fondalades humides la pineda és substituïda per un bosc caducifoli mixt on sol predominar
l’avellaner (Corylus avellana), acompanyat del freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), de bedoll comú
(Betula pendula) i d’altres arbres i vegetals arbustius i herbacis eurosiberians. L’avellanosa és més o
menys extensa segons la humitat del clima.
16
Les associacions vegetals de les roques coincideixen encara amb gran part amb les de l’estatge
subalpí.
En la zona d’aplicació del POUM no s’identifica cap formació boscosa de consideració, tractant-se de
zones d’erm de caràcter residual i de cultiu.
Les comunitats de degradació, ruderals i arvenses
La degradació del bosc de roure martinenc (Quercus humilis), climàcic o potencial condueix a l’aparició
de boixedes. Si el sòl és àcid, en comptes de boixedes es poden fer landes de gòdua (Sarothamnus
scoparius) i falguera aquilína (Pteridium aquilinium), o en terrenys deforestats des de temps antics,
landes de bruguerola (Calluna vulgaris).
La deforestació del bosc pirinenc de pi roig (Pinus sylvestris) dóna lloc a l’extensió de les boixedes i, en
darrer terme, facilita la instal·lació de prats de pastura força secs, plens de mates, en els quals poden
ser abundants les espècies mediterrànies muntanyenques, com l’espígol ver (Lavandula laifolia), el
ginestell cineri (Genista cinerea) , etc. A les obagues, si el clima és prou plujòs, pot predominar la
seslèria (Sesleria caeruela).
Fotografia 5: Aquí es pot observar el domini de la plana agrícola, que substitueix el bosc potencial de roure martinenc.També
s’hi pot veure vegetació caducifòlia linealque es correspon amb el bosc de ribera.
Fotografia 6: A la part SE del municipi, on comencen les muntanyes, s’inicia el domini del bosc de pi roig.
Un grau més en la degradació del bosc primitiu, després de les brolles i les garrigues, comporta
l’aparició dels prats eixuts, fenassars i joncedes. En aquestes comunitats rases solen predominar el
llistó (Brachypodium retusum) o altres gramínies (Dactylis glomerata, Festuca ovina, Brachypodium
phoenicoides, Hyparrhenia hirta), acompanyades de la ginesta (Spartium junceum) i la ruda (Ruta
chalepansis), entre altres espècies.
En els erms, i conreus abandonats, etc., es fa tot un mosaic d’espècies que constitueixen les
comunitats ruderals, entre les que destaquen els blets (Chenopodium muralis), el margall bord
(Hordeum murinum), les malves (Malva sylvestris, Lavatera cretica), l’àster (Aster pilosus), el solidago
(Solidago altissima) i l’olivarda (Inula viscosa). A les vores dels rius i camins humits hi creix el bident
(Bidens tripartita) i el gram d’aigua (Paspalum distichum).
17
3.9- Fauna En la zona subjecte d’aplicació del pla parcial destaca l’elevat grau de foragitació de la fauna,
conseqüència de la pressió antròpica i dels aprofitaments agrícoles i ramaders que han fet una
substitució important de la fauna autòctona.
Per tant la fauna que es pot trobar a la zona d’actuació és precisament la corresponent als hàbitats de
conreu o d’explotacions agrícoles, dominant la fauna de zones roderals i arvensis.
És important destacar que el sector a urbanitzar no es troba dins de cap zona de protecció per la fauna
i que el grau de foragitació, conseqüència de la proximitat al nucli urbà és elevat.
De forma general, a les proximitats de la zona d’aplicació del pla parcial es pot trobar:
Rius, torrents i zones humides: S’hi troben representats els hàbitats aquàtics i de bosc de ribera. La fauna associada a aquest tipus
d’hàbitat es troba molt empobrida, a causa de l’elevat grau d’humanització d’aquesta zona. Els petits
bosquetons d’alzines, sureres i pins que es troben al voltant dels rius serveixen de refugi a espècies
poc exigents i de caràcter més aviat antropòfil.
Malgrat aquest deteriorament la xarxa de petits torrents i rieres que solquen el terme municipal juguen
un paper fonamental en la connexió i l’estructuració del territori.
D’altra banda, les fondades dels torrents i rieres més importants presenten una vegetació abundant, pel
que són aprofitades com a llocs de nidificació de nombroses espècies de passeriformes. La presència
de petites basses i tolls temporals afavoreixen la presència de grups d’amfibis i rèptils.
Els rèptils presenten una població molt més amplia ja que no tenen exigències ecològiques tant grans
com els amfibis. Destaca la sargantana ibèrica (Podarcis hispànica), el llangardaix ocel·lat (Lacert
lepida), la serp verda (Malpolon monspessulanus), el lludró llisat (Chalcides striatus), la serp de
ferradura (Coluber hippocrepis), el dragó rosat (Hemidactylus turcinus) i la serp llisa meridional
(Coronella girondica).
Les zones de conreu o erm:
El mosaic de zones de conreu i les petites taques de bosc aïllades constitueixen un hàbitat amb
caràcter propi, usat per nombrosos grups de fauna com a zones de repòs, alimentació i hivernada per
part de fringíl·lids, o per alguns grups de mamífers com el senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta
genetta), el toixó (Meles meles), la guineu (Vulpes vulpes) i el conill (Oryctolagus cuniculus).
Entre les espècies ornitològiques més destacades per la seva escassetat cal citar el duc (Bubo bubo),
el mussol banyut (Asio otus), el falciot pàl·lid (Apus palidus) i la merla blava (Monticola solitarius).
També són usades per determinades espècies d’amfibis. Per contra, aquestes zones no solen ser
utilitzades com a llocs de nidificació. Entre els amfibis més comuns s’hi troba la granota verda (Rana
perezi), la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) i el gripau corredor (Bufo
calamita).
Aquestes zones de conreu i la plana al·luvial del Ter també constitueixen una important àrea de caça
per a espècies de rapinyaires diürns que nidifiquen a les zones forestals adjacents.
Els entorns urbans:
Els encavalcaments urbans es troben per tot arreu del municipi, tant en forma de nuclis urbans
pròpiament dits, com en urbanitzacions, cases o nuclis aïllats. La fauna associada a aquests entorns
està constituïda per espècies típicament antròpiques, com les garses, els pardals, els estornells, els
rosegadors, el dragó comú o la sargantana ibèrica.
3.10- Infrastructura, serveis i instal·lacions Xarxa viària La xarxa viària del municipi és completa i dóna accés atots els seus nuclis urbans. El pla té en
consideració la xarxa primària, la xarxa secundària, la xarxa intermunicipal, les vies rurals i
paisatgístiques i els camins veïnals. Pel municipi passa la carretera N-152, que enllaça al sud de la vila
18
amb la N-260 que ve de la Seu d’Urgell i que arriba fins la frontera, a l’altra banda de la qual és
prolongada per la carretera N-116, fins al coll de la Perxa, i per la carretera que va cap a Llívia , des de
la qual es pot accedir a la N-20 de la xarxa francesa. Una carretera local enllaça el cap de municipi amb
Age i Vilallobent. També s’hi localitza part de la xarxa ferroviària que va de la ciutat de Barcelona a la
Tour de Querol. Està previst crear un túnel per on ha de passar nova via de comunicació que enllaçarà
Puigcerdà amb el túnel de Puimorent. En aquest cas s’han pres totes les mesures possibles perquè
l’impacte ambiental sigui mínim.
3.11- Ambient fònic Per la seva tipologia d’ús la tipologia que li correspon és assimilable a medi residencial donada la seva
vinculació directa a zona urbana i a la proximitat dels vials ja existents.
Els ambients que es diferencien, expressats en dB(A) són:
DIÜRN NOCTURN
- NIVELL RESIDENCIAL 55-65 45-60
- MEDI NATURAL 40-45 35-45
La tipologia fònica ve determinada per la següent caracterització:
NIVELL RESIDENCIAL: Inclou les zones urbanes, urbanitzacions i urbanitzables destinades a la
residència de persones.
MEDI NATURAL: Aquesta tipologia s’aplica a les zones en què no hi ha concentració humana clara,
correspondria típicament a un ambient pràcticament exempt d’humanització.
En l’actualitat no hi ha no hi ha redactat el mapa acústic en base al marc que estableix la Llei 16//2002
de 12 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, essent possible la seva redacció fins a
novembre del 2005, per tant no hi ha una caracterització territorial de la sensivilitat acústica i tampoc
queden definits els principals focus emissors. Tot i això de l’analisi visual del territori no es té
constància d’elements o activitats que puguin generar nivells insostenibles d’emissió sonora.
Majoritàriament la caracterització del nucli seria de sensibilitat baixa, a excepció dels nuclis i els
disseminats habitats.
3.12- Paisatge Com ja s’ha dit anteriorment, el municipi de Puigcerdà té dues zones bastant diferenciades, la de la
plana, estructurada per els camps de conreu i la més muntanyosa, on el bosc és la coberta dominant.
Parlant en termes d’ecologia del paisatge, a la zona de la plana la matriu (ús del sòl dominant) es
correspon als camps de conreu, que ocupa pràcticament tot l’espai a excepció de les zones
urbanitzades. En molts casos al voltant de les diferents parcel·les agrícoles s’hi troba una tanca vegetal
d’arbres caducifolis que donen un imatge característica al municipi. E aquesta plana agrícola
pràcticament no s’hi troba cap zona boscosa a excepció de les ribes dels rius que passen pel municipi.
Les zones fluvials es corresponen amb els corredors ecològics degut a la seva disposició lineal.
Precisament poden dura terme la funció de corredors perquè són hàbitats relativament poc antropitzats
(tot i la presència d’infrastructures com ponts i petites centrals hidroelèctriques) que permeten que les
espècies vegetals i animals s’hi desplacin sense veure’s destorbats. A més en el POUM es preveu
preservar i recuperar aquests espais.
Pel que fa als claps de sòl urbanitzat cal destacar la ciutat de Puigcerdà, que a l’estar construïda sobre
un turó es fa visible des de bona part del municipi. Degut a la pendent d’aquest turó, les façanes
d’alguns edificis són visibles des de punts bastant llunyans, aspecte que paisatgísticament és poc
estètic i que caldria millorar. Com a altres zones urbanitzades considerables trobem Age i Vilallobent. El
POUM proposa que els nous creixements residencials i industrials es desenvolupin en zones limítrofes
amb els nuclis urbans i que per tant tindran un efecte mínim sobre el paisatge. Es tracta de zones
amb camps de conreu abandonats i que no revesteixen cap interès paisatgístic, sinó al contrari, al
esdevenir una zona no ordenada entre o pròxima a espais desenvolupats, sovint apareixen punts
d’abocaments incontrolats i espais sense manteniment que donen un estat més decadent i desordenat,
i que amb la present ordenació es pot resoldre.
19
Fotografia 7: Vista de la ciutat de Puigcerdà, construïda sobre un turó. Seria interessant poder
amagar part de les façanes que sobresurten.
Fotografia 8: Camp amb una tanca natural de vegetació caducifòlia, paisatge que es repeteix
per tota la plana municipal.
3.13- Patrimoni cultural
El POUM és un element d’ordenació de tot el municipi, en aquest sentit, tot i que no sigui la funció
específica d’un informe ambiental, la definicó del patrimoni cºultural, es fa esment dels principals
elements d’interés cultural del municipi a fi i efecte de donar-ne coneixement als redactors del POUm,
per tal de que elstinguin en conseració i obrin en consequencia per a la seva preservació i realçament
si cal.
D’entre aquests valors els que cal destacar són:
Campanar de Santa Maria Església fundada a finals del s. XII i reconstruïda durant el s. XIV, amb tres
naus i portal d'arquivoltes en degradació. En resta el campanar, del s. XIV,
excepte el darrer tram, que pertany a les modificacions del s. XVIII. Mesura
35 m d'alçada i és de cos vuitavat i base quadrada, amb una rosassa
Església de Sant Andreu, Vilallobent
D'origen romànic, conserva alguns murs amb opus spicatum. Presenta
capelles afegides i l'absis substituït per una construcció rectangular. La
volta és de mig punt i el campanar, a ponent, d'espadanya amb dos ulls.
Recentment restaurada.
Església de Sant Tomàs, Ventajola
Construïda entre els s. XI i XII. Conserva l'absis ornat amb arcuacions i
bandes llombardes. La ferramenta de la porta prové de Bolvir. Presenta
diverses modificacions a la nau (realçada, rectoria afegida...).
Església de Sant Julià, Age
Malgrat ser d'origen romànic, el temple fou molt modificat al s. XVIII. va
suprimir-s'hi l'absis i se li obrí la porta d'accés; a més, se li adossà la
rectoria a ponent. Abans ja se li havien afegit capelles laterals a banda i
banda de la nau. A la paret meridional hom entreveu la traça de la porta
primitiva i a la septentrional un aparell disposat en espiga.
D’altres aspectes destacables del planejament és la proposta de la unitat d’actuació 22. La
reconstrucció del Mas Florensa i l’obertura de la nova carretera a Age pretén la reconstrucció d’aquest
mas, monument catalogat d’inteès històric i monumental.
De forma ja més local, donat que el planejament regula les actuacions que s’han de dur a terme en el
centre històric i per tant té en compte qualsevol element cultural que es trobi dins aquest espai. El pla
20
pretén valorar i regular aquesta zona millorant les condicions d’habitabilitat dels edificis, respectant la
conformació del teixit intern i mantenint així les seves característiques de conjunt i alhora, evitant-ne la
densificació per aconseguir una major qualitat urbana. S’han estudiat diferents actuacions de millora.
Per dur a teme les actuacions s’estableixen criteris d’edificabilitat, condicions de l’edificació i condicions
d’ús.
També es regulen les actuacions en unitats on existeix la ordenació tradicional ceretana, que correspon
al tipus d’ordenació tradicional de la comarca. Aquesta ordenació ha configurat la forma de l’edificació
als agregats rurals històrics d’Age i de Vilallobent i dels nuclis del pont de Sant Martí i que, per motius
d’unitat i coherència tipològica, es mantenen i conserven.
3.14- Sensibilitat ambiental i condicionants jurídic-administratius
A nivell del conjunt del territori i en base a la legislació ambiental, es fa un repàs general a les possibles
interrelacions que pot tenir aquesta legislació amb l’ordenació urbanística:
Respecte a la flora:
- A la zona d’actuació s’hi troben varis hàbits d’interès comunitari, però en cap cas es tracta
d’hàbitats prioritaris. El hàbitats que hi trobem són els prats de dall de terra baixa i de la
muntanya mitjana (Arrenatherion), formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae
subsp. europaea = Cytisus purgans), Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)
Gràfic 4:Habitats d’interés comunitari.
21
Respecte a la fauna:
-En la zona d’actuació no s’ha observat la presència d’espècies de fauna protegides per la legislació
vigent (annexes del “Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establecen medidas
para contribuir a garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la
fauna y la flora silvestres”, BOE 310 de 28/12/1995 i modificacions posteriors, i la Llei 3/1998).
- Dins el terme municipal no hi ha cap àrea de la xarxa natura 2000. Aquesta xarxa determina espais
que poden haver estat proposats com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), d'acord amb
la Directiva 79/409/CEE, o com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC), d'acord amb la Directiva
92/43/CEE
El municipi es troba dins la zona de recuperació del trencalòs, tot i això, la zona ue pot representar
hàbita d’aquesta espècie està molt allunyada dels nuclis habitats i per tant de possibles modificacions
en l’orientació d’aquests hàbitats.
Respecte a espais PEIN:
La zona d’actuació no està inclosa dins de cap espai PEIN segons:
- DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.
- CORRECCIÓ D’ERRADES al Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espai
d’interès natural (DOGC núm. 1714, pàg. 1544, d’1-3-1993).
Respecte a aqüífers protegits:
- Segons el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals
en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, la zona d’actuació no es
troba relacionada amb aqüífers protegits.
- Segons el Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la
contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, ni el Decret 476/2004 de v28 de desembre pel
qual es designen noves zones vulnerableds en relació amb la contaminació de nitrats procedents de
fonts agràries, el municipi de Puigcerdà no s’ubica en cap de les zones definides com a Zona
Vulnerable per Nitrats.
Respecte al patrimoni històric-artístic:
A l’àmbit d’actuació no hi ha inventariat cap element com a patrimoni arquitectònic de Catalunya
segons l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que gestiona el Servei del Patrimoni
Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Aquest inventari inclou edificis i
construccions d'interès artístic, arquitectònic o històric, sectors i elements d'edificis, elements
arquitectònics aïllats, petits conjunts i nuclis d'interès historicoartistic, tant de caràcter monumental com
popular i tradicional. El POUM però preveu una actuació de reconstrucció de Mas Florensa, monument
catalogat d’interès històric i monumental.
De totes maneres, com ja s’ha comentat abans, el POUM regula les actuacions que s’han de dur a
terme en el centre històric i per tant té en compte qualsevol element cultural que es trobi dins aquest
espai i n’argumenta la seva protecció.
Respecte a jaciments:
No s’han trobat a la zona d’actuació cap jaciment arqueològic, geològic ni recursos culturals de caràcter
civil.
Així doncs l’activitat és compatible en l’entorn on es pretén ubicar.
3.16 Valors ambientals:
Els elements que es detallen a continuació són els que s’ha considerat interessants de preservar i
potenciar degut al seu interès ambiental i social. Es tracta d’espais que donen identitat al municipi i que
reuneixen unes característiques ecològiques que els poden fer vulnerables davant actuacions
22
urbanístiques. Aquests elements també poden esdevenir potenciadors econòmics del territori vinculats
al turisme sostenible.
-Bosc: es tracta d’una massa forestal dominada pel pi roig (Pinus sylvestris) considerable que cal
protegir de la deforestació i la fragmentació, i que tingui la superfície suficient com per poder albergar
tant espècies vegetals de borada com d’hàbitat i interior. Alhora però cal que es gestioni correctament
per evitar un possibles incendis forestals. Cal dir que es tracta d’un bosc de gestió pública i que per tant
se suposa que des de l’administració es prendran totes les mesures necessàries per mantenir-lo en
bones condicions.
-Prats de lOrri: és una zona de prats que llinda amb el bosc. És interessant mantenir-lo i que no sigui
engolit pel bosc ni s’hi desenvolupi cap actuació urbanística ja que es tracta d’un espai obert amb una
vegetació i fauna adaptades a aquestes condicions. Pot realitzar alhora la funció de tallafocs en cas
d’incendi forestal.
-El Segre: es tracta d’un ecosistema fluvial on és bàsic mantenir la qualitat de les seves aigües i del seu
bosc de Ribera. S’ha de mantenir i si es pot millorar la seva funció de corredor ecològic.
- El Reür: és un cas similar a l’anterior, però les actuacions que s’hi duguin a terme es veuran
condicionades per la seva situació, ja que es troba al límit amb la frontera francesa.
- L’Aravó o Querol: en aquest cas, tot i ser també un ecosistema fluvial i realitzar la funció de corredor
ecològic, cal tenir en compte que es troba molt proper a la ciutat de Puigcerdà i a petits espais
urbanitzats com el Molí del Pont, la Fàbrica i les Casetes. Aquesta proximitat fa que en aquest cas es
pugui pensar en la creació d’un parc fluvial.
- Camí dels enamorats: es tracta d’un camí que porta de la ciutat a la font, passant per la plana agrícola
del municipi i que la gent de la ciutat utilitza per anar a passejar. És un espai a tenir en compte de cares
a crear un recorregut a peu, que pot arribar a convertir-se en un parc periurbà. Seria interessant poder
crear un camí pròxim alternatiu perquè el passeig no esdevingui el mateix tant per anar com per tornar,
creant una petita anella que comenci i acabi en el mateix lloc.
-Plana agrícola: és l’ús dominant a la plana que envolta la ciutat de Puigcerdà. Realitza una funció
ecològica important alhora que respon a una ocupació humana molt antiga i en perfecta sintonia amb la
resta del territori. és important que es mantingui amb els usos actuals i que no esdevingui un espai
il·limitat per el creixement d’espais residencials i industrials.
-Estany artificial: esdevé una peça clau dins el nucli urbà de Puigcerdà, ja que es tracta d’un espai verd
que serveix de pulmó a la ciutat, idoni per anar-hi a passejar. S’hi pot trobar gran varietat de vegetació
i de fauna.
- Itineraris paisatgístics, alguns d’ells utilitzats i catalogats com a rutes de BTT: són espais interessants
tant a nivell ambiental com a nivell d’esbarjo. Si s’adeqüen de manera correcta poden ser un punt de
sensibilització i educació ambiental (la ruta pot tenir punts d’informació amb explicacions sobre la flora i
la fauna de l’espai que s’està travessant) i un focus atractor de turisme i per tant d’activitat econòmica.
4.- IDENTIFICACIÓ, VALORACIÓ DELS IMPACTES DE LA INTERVENCIÓ I MESURES CORRECTORES. 4.1- Introducció L’estudi pretén fer una estimació de les diferents alteracions que pot comportar sobre l’estat inicial
descrit, la implantació del nou planejament previst.
Els possibles impactes s’estudien de forma ordenada seguint el mateix criteri que per a l’anàlisi inicial
del medi, determinant els possibles aspectes que es poden ocasionar sobre cada un dels factors
ambientals descrits. A cada impacte se li han relacionat una sèrie de mesures correctores.
4.2- Àmbit de referència L’àmbit de referència del present informe pretén establir i determinar la zona d’afectació directa o
indirecta. Aquest àmbit ve definit per l’abast geogràfic dels possibles impactes que pot representar la
present actuació sobre cada un dels factors ambientals afectats, o en el seu cas l’abast del terme
municipal com a element limitador a nivell administratiu, tot i que pot haver-hi accions o mesures de
correcció que depasin aquest abast administratiu.
23
4.3- Identificació d’Impactes En el present apartat es pretén determinar quins seran els principals impactes que la nova ordenaicó
pot genera sobre el territori. Aquests són classificats segons els principals medis o sistemes als que
afecten tot i que generalment no són exclusius i poden presentar sinèrgies.
Per poder establir els impactes, com ja hem comentat a nivell introductori, hem d'identificar quines
causes poden provocar-los i quins medis els poden rebre.
El que aquí anem a establir són les possibles unitats globals d'obra que poden constituir causa
d'impacte, a tal efecte en funció de la tipologia del planejament s'estableix el següent llistat d'accions:
La nova ordenaicó potta innerent un creixemtn urbanístic, aquest al nostre entendre no és agoserat, en
especial el de major importància en el nucli de Puigcerdà, per la seva tipologia, i d’escasa consideració
als nuclis d?age i Vilallobent, tot i que no responen a un creixement vegetatiu específic, a més de les
actuacions en el marc dels nous equipaments, com l’Hospital transfronterer o els polígons industrials,
d’aquests aspectes d’en deriven accions edificatòries que, sobint són agressions al medi, en aquest
sentit com efecte d’aquestes construccions i noves implantacions hi ha un seguit d’efectes que de
forma breu detallem a continuació:
Fase de construcció
- Desbroçada.
- Decapatges de terres vegetals.
- Ubicació i manteniment de decapatges.
- Localització del parc de maquinària i manteniment de la mateixa.
- Circulació de maquinària.
- Moviments de terres.
- Instal·lacions i serveis previstos d’urbanització.
- Afectació de serveis, infrastructures i instal·lacions.
- Desviaments temporals de serveis.
- Regs bituminosos i paviments.
- Senyalitzacions.
- Impermeabilització del sòl
- Treballs de revegetació.
- Treballs de construcció d’edificacions.
- Generació de residus de la construcció.
Fase d'explotació
- Presència d’assentament humà.
- Mobilitat de vehicles.
- Emissió de fums i sorolls.
- Consum d’energia.
- Ocupació del sòl.
- Impacte paisatgístic.
- Consum d’aigua.
- Generació de residus, especialment residus sòlids urbans.
- Generació d’aigües residuals.
4.3.1.- Implantació geogràfica Donat que la proposta, tal i com s’ha indicat, no es situa en cap zona d’especial protecció o
vulnerabilitat, la implantació a nivell general no es considera que suposi cap mena de problemàtica de
consideració.
En tot cas cal remarcar la necessitat de fugir de les zones inundables, amb el ben entés que cal fer
estudis més detallats per a la seva<correcta delimitació donada la reserva que ha expresat l’ACA en
front de la informaicó solicitada.
Cal evitar també els creixements en les zones de major pendent per tal d’evitar façanes exteriors de
poca qualitat paisatgística al obligar a fer importants contencions o l’aparició de pisos per sota cota de
vial, a més de garantir la correcta estabilització en front de processós erosius o desestabilitzadors.
Un aspecte a valorar es la defensa de la plana agrícola situant els creixements a la zona periurbana
actual, i en els espais més allunyats de la vall més fèrtil propera al Segre, aspecte que permet
conservar l’activitat econòmica tradicional vinculada a l’agricultura i a la ramaderia extensiva i permet
també una conservació del paisatge ceretà.
24
4.3.2.- Accessibilitat
Les parcel·les on es produirà el nou creixement en el seu conjunt presenten una bona accessibilitat
donada la presència de vials existents i que es troben en zones limítrofes amb la ciutat de Puigcerdà .
A la vista del que s’ha dit, l’accessibilitat té un caràcter de sostenibilitat important tot i l’obertura del nou
vial que es correspon amb les obres de l’eix pirinenc, que portaran a convertir en autovia els accessos
des del túnel de Pimorent al futur túnel de Toses i al túnel del Cadí-Moixeró incrementant el volum de
trànsit. Com ja s’ha dit però s’estan estudiant totes les mesures per tal que el pas d’aquesta via per
Puigcerdà tingui un impacte ambiental mínim. En ralació a aquesta infrastructura el planejament preveu
un seguit de mesures que esdevenen mesures correctores i d’integració d’aquesta gran infrastructura
com ara:
- Creació d’un fals túnel al passar per la zona urbana per evitar qualsevol impacte, ja sigui
paisatgístic, mediambiental o acústic. A més ha d’evitar qualsevol molèstia als ciutadans de
Puigcerdà.
- Evitar la disseminació d’infrastructures. La proposta de traçat més interessant és la que passa
per la vall del Querol, paral·lela a la via. Aquesta proposta resulta interessant perquè al seguir la
via del tren s’aprofita un espai que ha sofert un impacte ja fa temps i no es travessa espais que
podrien quedar fragmenttats com la plana agrícola.
- A seguir aquest traçat, es limita el creixement de la ciutat, ja que la via del tren i la nova
carretera crearan un efecte barrera, preservant l’espai agrícola i l’àmbit del riu Querol o Aravó
que es troba al SW de Puigcerdà.
- Creació d’una zona tampó al SW de la ciutat entre l’espai que ocuparà la nova carretera i on ja
hi ha la via, a l’espai pròxim on s’han de desenvolupar el nous polígons industrials. Seria
interessant vegetar la zona, que alhora serviria com un espai per amortir els sorolls que es
produïssin tant des de la via com des del nou accés.
Mesures correctores
- Creació d’una zona tampó al SW de la ciutat entre l’espai que ocuparà la nova carretera i on ja
hi ha la via, a l’espai pròxim on s’han de desenvolupar el nous polígons industrials. Seria
interessant vegetar la zona, que alhora serviria com un espai per amortir els sorolls que es
produïssin tant des de la via com des del nou accés.
- Altres aspectes a tenir en cosideració són la possibilita de generar una major franja de protecció
a la sortida Nord del Túnel previst, tot i la seva dificultat per l’espai que hi queda, en tot cas es
pot plantejar l’opció d’una certa perllongació d’aquest per guanyar aquest àmbit.
4.3.3.- Medi geològic-hidrogeològic Si bé, a la vista de la seva morfologia no es consideren necessaris moviments de terres considerables
que puguin aportar problemes de modificació de la geologia existent en l’adequació dels sistemes
d’edificacions, de vials i aparcaments, es poden donar petites alteracions en la morfologia del territori i
amb incidència sobre la seva geologia, tot i que la modificació del medi geològic ja es va portar a terme
en el moment de la instauració de les zones de conreu.
La intervenció en si no es considera que aporti excessives modificacions sobre la hidrogeologia ni es
preveu cap mena d’impacte sobre cap aqüífer.
Aquests aspectes poden tenir una consideració mínima, ja que les zones de nou creixement són
pròximes al nuclis ja urbanitzats i que estan impermeabilitzats des de fa anys. Com que al voltant
d’aquest nuclis urbans hi ha un gran espai agrícola i forestal no hi ha d’haver cap problema perquè
l’aigua es vagi filtrant cap els aqüífers.
De forma diferenciada la incidència que presenta el planejament vigent i la proposta pel que fa a aquest
factor ambiental es concreta en:
- Impermeabilització del sòl, conseqüència de la vialitat i les edificacions de les parcel·les.
- Adequació de superfícies per a espais enjardinats de caràcter privat, el que pot ser punt
d’entrada de contaminants derivats de l’ús incorrecte de pesticides i adobs que poden afectar
les aigües freàtiques.
- Alteracions derivades dels acopis temporals de terres procedents dels moviments de terres
durant la fase d’obres.
25
En tota la superfície afectada pel POUM no es detecta cap punt d’interès geològic ni cap jaciment
paleontològic que pogués resultar afectat.
Mesures correctores
A la vista dels impactes previstos i dels seus possible abast en funció de cada una de les propostes
d’ordenació analitzades, es presenten un seguit de normes per tal de minimitzar els efectes de la
intervenció sobre aquest factor ambiental:
- Condicionar de forma estable les zones derivades de les explanes d’edificació i jardineria i de la
consolidació dels vials, reduint els efectes d’erosió superficial.
- Naturalitzar les zones destinades a espais lliures.
- Fer una correcta gestió del parc de maquinària, evitant els riscos de vessament de carburants i
lubricants que puguin alterar les aigües freàtiques.
- Utilització de sembres, hidrosembres i plantacions per tal de restaurar els efectes de les obres
de moviment de terres, aquestes estaran en funció de l’abast d’aquesta mena d’obra d’acord
amb la proposta d’ordenació.
- Realitzar una correcta gestió de les terres vegetals, tant en la seva manipulació com en el seu
acopi, garantint-ne la viabilitat de la vida microbiana.
4.3.4.- Efectes d’alteració climàtica i sobre la qualitat de l’aire A la vista de la tipologia de planejament que es planteja, no es preveuen modificacions que comportin
l’alteració substancial de la situació climàtica de la zona. La creació de polígons industrials no ha de
resultar un greu problema, ja que al municipi les activitats industrials que es donen corresponen a la
petita i mitjana empresa, amb una emissió de gasos contaminats moderada. A més, com ja s’ha dit en
l’apartat que descriu la qualitat de l’aire de la, es tracta d’una zona relativament poc urbanitzada, amb
poca emissió de gasos i una pluviometria suficient com per afavorir l’efecte de rentatge de l’atmosfera i
la baixa resuspensió de partícules del sòl.
Tot i això, les accions que es donen com a conseqüència de l’actuació i que poden constituir impacte
sobre el medi atmosfèric varien durant la construcció i l’explotació:
Fase de construcció:
- La producció de pols deguda als treballs de moviments de terres, incrementarà el nivell de
partícules en suspensió i sedimentables.
- Producció de fums per part de les màquines de treball.
Els impactes sobre de la fase de construcció seran de caràcter temporal i desapareixeran en acabar
aquestes.
Durant la fase d’explotació:
- Emissió de fums procedents dels sistemes de combustió dels habitatges
- Producció de fums per part dels vehicles que circulen per la zona urbanitzada.
Aquesta tipologia d’efectes tindran un caràcter permanent. Tot i això el nivell de vehicles en la zona
residencial, no serà excessivament important donades les baixes velocitats i el recorregut local.
Mesures correctores:
Donat que no es preveu cap incidència significativa en l’alteració climàtica de la zona no són
necessàries mesures de correcció tot i això es proposen un seguit de recomanacions adreçades a
minimitzar els possibles efectes sobre el medi atmosfèric.
El decapatge, l’acopi de terres vegetals, el moviment de terres, el transport de materials, l’erosió
eòlica... produeixen un increment en l’emissió de partícules de pols, les principals mesures establerta
per corregir aquest impacte són:
- Rec durant la fase de construcció en les fonts d’emissió.
- Mantenir en bones condicions el parc de maquinària.
26
- Realitzar periòdicament controls de possibles emissions de gasos contaminants per part de les
empreses que es localitzin en el polígons industrials.
- Regular el tipus d’indústries que es poden ubicar en els nous polígons industrials, facilitant la
instal·lació d’aquelles amb pocs nivells d’emissió de gasos contaminants, en el marc de la Llei
3/1998 d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental.
4.3.5.- Medi hidrològic
Part del POUM es desenvolupa en espais on no es respecta la distància de més de 100m de protecció
de policia d’aigües, per la qual cosa pot suposar una incidència directa sobre els sistemes hidrològics
superficials de la zona i els hàbitats fluvials. De totes maneres no ha de suposar cap problema, ja que
per dur a terme qualsevol tipus d’actuació l’Agència Catalana de l’Aigua ha de donar els permisos
necessaris. Això suposa que es prendran totes les mesures per tal que hi hagi una afectació mínima
sobre els cursos fluvials ni tampoc sobre els corredors biològics que aquests suposen, alterant el mínim
possible els cursos i la vegetació i fauna vinculats a aquests. En tot cas cap dels espais de nous
creixements previstos es situa en zones inundables segons l’NUNCAT o afectades per cap dels punts
crítics identificats en el mateix.
Les possibles modificacions en l’escorrentia superficial quedaran resoltes amb un sistema de reocollida
d’aigües pluvials que ha de definir el projecte d’urbanització, en tot cas cal estudiar la possibilitat de fer
una gestió discriminada d’aquestes aigües per tal de potenciar la seva arribada a l’aqüífer amb
garanties.
Un aspecte a tenir en consideració és que, donat que s’ha de fer una xarxa separativa per les aigües
pluvials respecte de les aigües residuals produïdes, aquestes pluvials, poden ésser abocades als
cursos fluvials per tal de mantenir el seu cabal incidint de la menor manera possible en l’equilibri
ecològic dels sistemes fluvials, comportant un increment del cabal i de la infiltració del seu al·luvial.
Les accions que poden produir impactes sobre el medi hidrològic tindran un caràcter permanent donat
que els seus efectes perduraran.
A més es pot identificar algun impacte que es tindrà durant la fase de construcció, puntualment, són els
referits a l'execució de les obres i als règims torrencials o lligats a les pluges i a les avingudes.
Aquests tindran un caràcter puntual, intermitent i temporal però cal tenir-los en compte alhora de
planificar les accions.
Mesures correctores:
- Creació d’una xarxa separativa d’aigües pluvials i aigües residuals, que vinculat a propostes
de reducció del consum d’aigua que permetin una menor producció d’aigües residuals
garanteix de major forma l’eficiència de l’estació depuradora i per tant la qualitat de les
aigües abocades a la llera.
- Evitar la contaminació de les aigües superficials durant l’execució de les obres.
- És creu necessari el manteniment i en la mesura del possible la millora del cursos fluvials del
Reür i el Segre. Cal aplicar totes les mesures de prevenció, en especial els tràmits davant de
l’ACA, en intervencions en les àrees delse 100 metres de policia d’aigües i evitar que en
aquesta zona s’hi desenvolupi alguna activitat que pugui impedir les funcions ecològiques i
de corredor d’aquests espais. Seria interessant que el bosc de Ribera es pogués
desenvolupar més enllà de la riba, creant zones que no siguin tan lineals. S’ha d’evitar
qualsevol tipus d’actuació que pugui esdevenir una barrera als fluxos animals, vegetals, de
matèria i d’energia.
- Recuperació fluvial de l’Aravó o Querol com a parc fluvial urbà. Al tractar-se del curs on ja fa
temps que s’hi han localitzat usos residencials i industrials pot ser interessant preservar
aquest espai però des d’una vessant més social, sense deixar de banda el respecte d’uns
criteris ambientals mínims. La ribera es podria adequar com un espai per on poder anar a
passejar i esvargir-se alhora que seria una excusa perfecta perquè no s’hi podessin
desenvolupar més espais residencials i urbans que els que ja estan previstos.
- Evitar la implantació d’usos residencials o industrials en àrees potencialment inundables,
27
4.3.6.- Medi edàfic Les accions que suposen el projecte sobre el medi edàfic són degudes a la pèrdua del mantell edàfic a
la superfície afectada, amb les conseqüents repercussions sobre el potencial productiu agronòmic
actual, aquestes accions tenen un caràcter permanent a la vista de la durada de la fase d’explotació del
dels plans parcials i projectes que deriven del POUM.
Pel que fa al risc de contaminació del sòl, aquest es considera baix, tot i el risc que comporta l’acció de
màquines o bé l’ús de pesticides i herbicides en les zones enjardiandes pot causar contaminació del
sòl, i problemes derivats d’eutròfia en els cursos superficials d’aigua.
La majoria dels aspectes tenen un efecte que es manté en l’execució de les obres i en la posterior
explotació, ja que el territori és un recurs limitat i el sòl ocupat per edificacions ja no es pot tornar a
recuperar.
Mesures correctores:
- Cal fer una correcta gestió de les terres vegetals i dels decapatges per tal de que es pugui
establir un sòl en condicions una vegada realitzades les obres, aquesta gestió ha de ser
acurada tant en la retirada dels decapatges com en la gestió dels acopis de terres vegetals per
tal de no malmetre la vida microbiana.
- Igualment cal portar de forma acotada de gestió dels volums de terres, per tal d’aprofitar els
volums procedents d’excavació per fer els terraplens necessaris i no generar un impacte diferit
al generar préstecs de terres. Aquest aspecte pot gaudir d’un major èxit si es realitza una gestió
conjunta de la promoció i no de forma individualitzada per les diferents parcel·les. Una acció
interesant seria generar un banc de terres per reequilibrar a nivell municipal exessos i dèficits.
- Evitar la circulació de maquinària en els llocs on no sigui estrictament necessari, per tal d’evitar
els efectes sobre el sòl de contaminació i compactació, per això és recomanable un marcatge
de la zona de circulació, sobre tot en les fases d’urbanització. Aquest aspecte és directament
proporcional a l’abast i extensió territorial de l’actuació.
- Establir sistemes d’estabilització del sòl a base de sembres i hidrosembres per a la implantació
de vegetació en els sòls denudats durant les obres evitant riscos d’erosió innecessaris. Aspecte,
també, vinculat a l’extensió de les obres.
4.3.7.- Usos del sòl Tota activitat necessita un espai físic on emplaçar-se i que aquesta l’ha d’arravatar a un altre ús o
activitat que fins el moment hi era establerta. En aquest cas en el creixements proposats s’ocupen
espais agrícoles amb poc valor o erms, i propers als nuclis urbans, la pèrdua dels quals no suposa un
excessiu impacte ambiental i paisatgístic.
De forma general, l’efecte sobre els usos del sòl és de caràcter permanent per a totes aquelles zones
que perden la seva orientació primitiva en front de la nova implantació, o de caràcter temporal pels llocs
que han de servir per a l’execució de les obres i que acabades aquestes retornen al seu ús primitiu.
Mesures correctores:
- Realitzar un marcatge de les zones on és possible actuar, eliminant el risc d’afectació per
acopis, restes o circulació de maquinària dels llocs on no sigui estrictament necessari.
- Totes les zones d’ocupació temporal, restituir-les adequadament per tal de recuperar el seu
estat original.
- No alterar el correcte funcionament de les activitats i aprofitaments propers.
4.3.8.- Vegetació En l’àmbit de la intervenció urbanística no hi ha vegetació climàcica que suposi una pèrdua de
comunitats, ja que el seu estat natural ja es va veure impactat en la implantació de les zones de
conreus. La vegetació natural de la zona és de poc valor i a nivell arbori es troba en una situació molt
precària. El que sí cal tenir en compte són les zones pròximes a la vegetació de ribera, on s’han
d’establir les mesures necessàries perquè no es vegin afectades per cap tipus d’actuació que pugui
representar un risc de degradació.
28
No s’identifica cap exemplar afectat per cap mena de figura de protecció previstes pels decrets
214/1987 de 9 de juny, 47/1988 d’11 de febrer, 120/1989 de 17 d’abril i l’ordre de 18 de gener de 1995
de declaració d’Arbres Monumentals.
El planejament urbanístic proposat pot comportar la millora de les comunitats vegetals de la zona, en
tant que l’aparició de les zones verdes i enjardinades, tant públiques com privades, poden comportar la
introducció de vegetació autòctona que suposi una millora ambiental en l’estat de la vegetació actual.
Mesures correctores:
Entre les actuacions que cal portar a terme per prevenir o recuperar els impactes sobre la vegetació cal
establir:
- Donar una certa revalorització de la qualitat de la vegetació i el paisatge amb la introducció
d’arbrat en les zones verdes i generar un cert apantallament de la zona des de les conques
visuals com ara la façana de la carretera.
- Realitzar el marcatge i balissament de les zones on no sigui necessari actuar ni circular
maquinària per tal de protegir-ne la vegetació i reduir al màxim els efectes de les obres sobre
les comunitats vegetals de l’entorn.
- Reduir al màxim les àrees afectades pel moviment de les màquines, especialment en aquelles
zones considerades de major sensibilitat per la vegetació. Respectar la vegetació existent i que
no hagi de ser eliminada necessàriament, encara que això comporti dificultats per a les
maniobres de la maquinària.
- En la gestió de la jardineria pública o privada és recomanable la utilització de tècniques de
xerojardineria amb la utilització de la vegetació autòctona i la implantació de vegetació amb
baixes demandes d’aigua, aquests aspectes són una garantia, tant en la implantació de la
vegetació com en el seu posterior manteniment.
- Executar els treballs de revegetació de forma ràpida després de l’estesa de terra vegetal, en
especial pel que fa referència a la gestió d’espècies herbàcies, reduint els riscos derivats de
tenir un sòl denudat.
- A la vista de les actuacions que es preveuen cal establir un criteris de jardineria interior que
garanteixin una qualitat de l’acció, donat que aquest aspecte és un dels que dona una millor
qualitat urbanística a les actuacions, tenint en consideració, no tan sols la implantació com un
element ornamental, sinó una gestió integrada del verd públic.
4.3.9.- Fauna A la vista del nivell de foragitació de la fauna i el nivell de pressió humana de la zona, conseqüència
dels equipaments ja existents, i del poc valor de la zona d’actuació com a hàbitat faunístic no es
consideren rellevants les accions que pugui generar l’actuació. És necessari però, no afectar la fauna
que estigui vinculada a l’Aravó i el Reür. Cal tenir en compte també que el municipi es troba dins la
zona de reuperació del Trencalòs i tot i que és molt poc probable que aquesta espècie es trobi en les
zones on s’han de situar els nous usos residencials i industrials, s’han de prendre les mesures perquè
no es vegi afectada.
La fauna menys afectada serà aquella que té major facilitat de moviment en els seus trasllats com són
les aus i els insectes donat que es mouen per l'aire, tot i que és possible l'afectació d'aquests sobretot
en zones molt obertes. Els més afectats són els que s'han de moure per la superfície, que tenen una
capacitat de moviment més reduïda.
Així mateix, s’identifiquen els següents efectes, directes i indirectes sobre la població faunística:
- Destrucció directa de la fauna (atropellament) o dels seus mitjans reproductius, nius, ous etc. I
d’un forma especial, afectació a la fauna hipogea, durant la fase de construcció.
- Foragitació de la fauna de la zona d’obra degut a l’increment d’activitats i soroll.
29
Mesures correctores:
- Totes les accions destinades a la recuperació del sòl i la vegetació, comporten una incidència
molt directa en la recuperació dels hàbitats faunístics i per tant de reducció dels impactes sobre
la fauna de la zona.
- Limitacions en la circulació de la maquinària i dels vehicles privats, pel que fa a velocitat i
recorregut, per evitar la invasió d’hàbitats innecessàriament. - Reduir al mínim la durada de les obres, per minimitzar les molèsties i afectacions a la fauna.
4.3.10.- Infrastructures, serveis i instal·lacions En el sector d’aplicació del POUM s’hi poden trobar infrastructures servies i instal·lacions existents que
es poden veure afectades.
Els efectes que es derivaran de l'afectació als diferents serveis i instal·lacions seran durant l'execució
de les obres i de forma temporal:
- Talls del trànsit dels vials.
- Funcionament deficient o incomplet d’algun servei.
- Desviament de serveis.
Mesures correctores
- Restabliment de les vies de comunicació si resulten afectades.
- Establir l’espai suficient per a generar un àmbit de transició per a l’amotiguació dels impactes
de les noves infrastructures que preveu el planejament i de la via del tren genrant una franja
verda vinculada al riu i a la població per tal de donar unes millors visuals i aconseguir
l’apantallament de la via del ferrocarril i de l’eix del Puimorent.
- Compatibilitzar els serveis i subministres afectats, de manera que el seu funcionament es
ressenteixi en el mínim possible.
- Instrumentar la variació del servei per tal que els usuaris no es quedin sense
subministrament. En cas d’haver de fer talls, aquests s’advertiran als usuaris, es produiran en
moments de mínim consum i tindran la menor durada possible. En tot cas, aquestes
afectacions als subministrament es faran d’acord amb la companyia adjudicatària.
- Potenciar les infrastructures i energies renovables. Per exemple incorporar plaques solars o
substituir l’enllumenat públic de Hg per enllumenat de Na amb l’objectiu de reduir la
contaminació lumínica... 4.3.11.- Impacte acústic
La intervenció que pot comportar un major impacte acústic és la construcció de l’accés al túnel de
Puimorent, ja que l’increment en el volum de trànsit (es preveu que augmenti) i el tipus (més ràpid) pot
causar molèsties als habitants de la Puigcerdà.
També caldrà regular l’impacte que es pot derivar de les activitats industrials, aplicant mesures per
reduir al màxim les molèsties que podés ocasionar.
La resta d’intervencions no comporten una alteració fònica de consideració. Aquest aspecte s’entén
que comporta una incidència mínima donada la vinculació a activitats humanes i per la tipologia
d’activitat residencial prevista, amb nivells nocturns perfectament compatibles.
Aquesta mena d’impacte pretén determinar la pèrdua de benestar per a les persones en la mida en que
pot variar els nivells fònics imperants a la zona abans de les obres i es poden diferenciar en les fases
de construcció i d’explotació de les obres:
Fase de construcció:
- Els treballs de la maquinària que produeixen soroll en el seu funcionament. En aquest sentit cal
respectar els horaris de treball evitant treballar en torn de nit. La ubicació de les màquines i les
instal·lacions que fan més soroll, cal que no estiguin en els punts que es consideren més crítics per
la seva proximitat a la població, als nuclis habitats o a zones molt naturals.
30
Fase d’explotació:
- L’afluència de vehicles i persones en les zones d’actuació, es presentarà com una font extensiva
emissora de soroll que pot comportar una certa pertorbació del benestar de les persones i la fauna de
la zona circumdant que actualment ja ha estat foragitada.
Mesures correctores:
- Apantallar amb una zona arbrada els espais pròxims al nou accés al túnel de Puimorent i a la
via del tren per preservar de l’impacte sonor la zona residencial.
- Regular l’impacte produït per les activitats industrials adequant-les als nivells diürns i nocturns.
- Establir zones verdes a les parts perimetrals més properes a les zones habitades dels polígons
industrials.
- Com a solució s’evitaran les obres en horaris nocturns, així com establir els punts crítics del
funcionament sonor dels treballs en els punts que comportin una menor incidència.
- Redacció del mapa acústic en el marc de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació
acústica abans del mes de novembre del 2005 data indicada per la legislació com a límit per
que tots els ajuntaments disposin d’aquest instrument d’ordenaicó
4.3.12.- Risc d’incendis forestals L’assentament humà comporta un augment de la freqüentació antròpica i per tant un increment del
possible risc d’incendi, per la qual cosa s’han de prendre les mesures oportunes per defensar-se de la
propagació. Les àrees on s’han d’ubicar els nous usos residencials i industrials no corren un elevat risc
d’incendi, donat que no es troben properes a cap zona forestal sinó a camps de conreu, erms i altres
edificacions. L’únic espai forestal pròxim és el bosc de ribera del riu Aravó, però que representa un
perill relativament baix degut a les seves condicions humides.
El que si corre risc d’incendi és la massa forestal situada en sòl no urbanitzable que correspon a la
pineda de pi roig (Pinus sylvestris), al SE del municipi.
Per això, és important definir els models de combustible i d’inflamabilitat que es localitzen a les
inmediateses de l’actuació per tal d’evitar la propagació del foc.
31
En l’àmbit del POUM s’hi poden distingir els següents models de combustible segons el CREAF:
Valor del model de combustible
Descripció
Model 2 Grup: Pastures Descripció: Pastura fina, seca i baixa. Entre 1/3 y 2/3 de recobriment de plantes llenyoses. Quantitat de combustible: 5-10 Mg/ha.Comportament del foc: Igual que l'anterior però amb més quantitat de combustible augmenta la intensitat del foc.
Model 6 Grup: Matollars Descripció: Semblant al model 5 però amb espècies més inflamables o amb restes de tallades i amb plantes més altes. Quantitat de combustible: 10-15 Mg/ha. Comportament del foc: El foc es propaga pel matollar (més inflamable) amb vents moderats. Si no hi ha vent el foc pot baixar a ran de terra
Model 8 Grup: Fullaraca. Descripció: Bosc dens sense matollar. Fullaraca molt compacta. Quantitat de combustible: 10-12 Mg/ha. Comportament del foc: Propagació del foc per la fullaraca molt compacta. Focs superficials i amb alçades de flama baixes
Matollars Terrenys no arbrats ocupats per espècies arbustives amb un recobriment superior al 20%. Inclou brolles i garrigues, camps abandonats i terrenys que han patit incendis.
Conreus En aquesta categoria s'inclouen els camps de conreu en actiu o abandonats recentment.
Urbà En aquesta categoria s'inclouen les nuclis urbans i zones industrials sense restes de bosc natural.
Tot i això, el Terme Municipal de Puigcerdà no es troba en el perímetre de protecció prioritària contra
incendis, segons el CREAF.
El municipi no es troba dins cap dels perímetres de protecció prioritària definits pel CREAF. Les zones
de sòl urbanitzable i per tant les que tenen una major freqüentació no pateixen un risc alt d’incendi
perquè es troben voltades de conreus. Cal prendre mesures de prevenció a les àrees del municipi on
es troben els models de combustible 2, 6 i 8.
Valor del model d’inflamabilitat
Descripció
Model 5 Descripció: Recobriment més gran que el 10% d'espècies tipus 1 (espècies inflamables tot l'any) i 2 (espècies altament inflamables durant l'estiu) i major del 75% d'espècies tipus 3.
Model 7 Descripció: Recobriment més gran que el 50% d'espècies tipus 1 i 2.
Model 8 Descripció: Recobriment més gran que el 75% d'espècies tipus 1 i 2
Matollars Terrenys no arbrats ocupats per espècies arbustives amb un recobriment superior al 20%. Inclou brolles i garrigues, camps abandonats i terrenys que han patit incendis.
Conreus En aquesta categoria s'inclouen els camps de conreu en actiu o abandonats recentment.
Urbà En aquesta categoria s'inclouen les nuclis urbans i zones industrials sense restes de bosc natural.
Pel que els models d’inflamabilitat les espècies es categoritzen en:
1. Espècies inflamables tot l'any. 2. Espècies altament inflamables durant l'estiu 3. Espècies moderadament inflamables 4. Espècies poc inflamables
El models d’inflamabilitat presents al municipi són:
32
La tipologia del sòl de conreu, junt amb l’ordenament de la vegetació que es preveu a la zona de sòl
urbanitzable, fa que el risc d’incendi sigui molt baix. Tot i això, com ja hem fet esment, cal prendre
mesures per la seguretat dels habitants de la zona residencial i de les taques urbanitzades que hi ha a
tot el municipi. També cal prendre mesures en els espais on els models de combustibilitat i
inflamabilitat puguin comportar risc d’incendi, com és el cas de l’extrem situat al SE del municpi, amb
un model de combustible de pastures i un model d’inflamabilitat amb més d’un 75% d’espècies de tipus
1 i 2.
Tot i això, el mapa de risc bàsic d’incendis que proporciona el CREAF determina que la majoria del
municipi té un risc baix de patir un incendi forestal i només alguns petits sectors poden tenir un risc
moderat.
33
Mesures correctores:
Les mesures proposades per a la prevenció d’incendis en el municipi, són un bon disseny i uns
materials de construcció adequats, un estat acurat i ben senyalitzat de la xarxa viària, l'existència
d'espais defensius i un pla d'emergència conegut i assajat per tothom, mesures que són la base de
l'autoprotecció.
- És necessari realitzar un Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPIF) de tot el municipi en
general (o revisar-lo si aquest ja existeix a nivell municipal per tal d’introduir-hi les modificacions
en la caracterítzaicó urbanístiques que comporta el nou planejament), i realitzar diferents
actuacions silvícoles per a la prevenció de sinistres, adequat punts d’aigua i hidrants per a
l’autoprotecció dels nous àmbits.
- Cal complementar aquest concepte amb diverses feines (neteges, esporgues...), fetes
periòdicament i en el moment oportú, que confereixen a l'autoprotecció una concepció dinàmica
en el temps. Cal fer una neteja dels 25 m col·lindants a les zones urbanitzades i dels marges de
les vies de comunicació.
- En aquest sentit, es pot reduir aquest risc evitant normativament la implantació d’activitats
que presentin un risc important d’incendis.
- Cal la divulgació i el desenvolupament del Pla d’Emergència Municipal (PEM) i el Pla
d’Actuació Municipal (PAM) per tal de poder actuar el més ràpidament i eficientment possible
en cas d’emergència.
Mesures d'autoprotecció:
- Disposar d'una xarxa d'hidrants d'incendi.
- Mantenir els vials, les zones d'accés i les cunetes netes de vegetació seca i morta.
- Tenir cura que els carrers, les cases i les vies d'accés estiguin ben senyalitzats per a facilitar-
ne la identificació i la localització en cas de sinistre.
- Senyalitzar els punts d'aigua propers i disponibles (piscines, basses, connexions d'aigua...).
Conservar la zona de protecció perimetral a les zones construïdes (25 metres d'amplada) i les
parcel·les sense edificar, netes de vegetació seca i morta i de qualsevol residu que pugui afavorir la
propagació del foc.
4.3.13.- Impacte paisatgístic
Qualsevol intervenció com la proposada suposa la incorporació d’un element d’intrusió en la conca
visual de la zona, essent un element estrany en el paisatge perceptiu. Un punt a favor de la implantació
del present POUM és que suposa una continuïtat del sòl urbà vinculat a nuclis edificats i vials ja
existents.
En aquest aspecte, els nous espais urbanitzables s’ubiquen en una àrea fragmentada per l’existència
de conreus i infrastructures i no suposa un impacte de nova generació. El creixement residencial de la
zona no implica una gran alteració ja que s’ha estipulat un tipus de creixement que no permet fer
edificis amb una gran alçada, i es proposen estils de construcció que no desentonen amb l’entorn. Pel
que fa als nous creixements industrials tenen un impacte paisatgístic relativament baix, ja que es
localitzen en zones perifèriques de la ciutat, on ja hi ha altres polígons industrials i infrastructures com
la via de tren. A més poden tenir un aspecte positiu, ja que faran d’efecte pantalla del barri amb més
pendent, on les façanes exteriors donen un aspecte desordenat a la ciutat.
La identificació dels impactes sobre el medi perceptiu, i del paisatge en particular, és diferent i més
intensa durant l’etapa de construcció que durant la d’explotació.
Així es determinen els següents impactes potencials en el sòl urbanitzable:
- Intrusisme per part de les diferents instal·lacions i serveis d’obra que es presenten com a
elements no integrats en l’entorn que els conté durant la fase de construcció. Tot i això aquest
efecte es veu minimitzat per la vinculació de la zona a sòl urbà.
- El conjunt de tasques de pavimentació i d’urbanització així com la construcció de les
edificacions previstes provoquen un impacte visual important.
34
- Cal considerar que l’efecte barrera respecte els moviments de la fauna és baix a la vista que el
desplegament del sòl urbanitzable del municipi de Puigcerdà no es troba vinculat a grans
masses forestals i tampoc no es situa en mig de grans itineraris per la fauna, ja que s’emplaça
en una plana agrícola.
- Incentivar l’esforça aquitectonic en el disseny de nous edificis i infrastructures que per la seva
dimensió puguin esdevenir impactants, girnat aquesta tendència i assolir un nivell de singularitat
que dignifiqui la seva presència.
- Establir zones d’apantallament de les principals infrastructures per tal de no esdevenir façanes
amb visuals poc agradbles tant des de la població com de les conques visuals llunyanes.
Mesures correctores:
- Crear una àrea de protecció de pendents, per evitar nous casos on la inclinació del terreny
permeti que un edifici que a nivell de carrer sigui de planta més dos o tres pisos de l’altra banda
en tingui 3 o 4 més. A nivell paisatgístic aquesta situació és poc estètica i dóna un aire poc
ordenat a la ciutat. El límit de pendent per construir que s’hauria de respectar és de menys del
25%.
- Seguint en la línia de la proposta anterior, és necessari limitar el creixement vertical, tant de les
noves construccions residencials com industrials, ja que evitarà impactes visuals i estètics a
més de portar a un ordenament urbanístic més racional.
- És necessari doncs crear àrees d’apantallament amb vegetació arbòria per reduir l’impacte
visual que suposen els edificis ja construïts amb zones de forts pendents.
- Incentivar l’esforça aquitectonic en el disseny de nous edificis i infrastructures que per la seva
dimensió puguin esdevenir impactants, girnat aquesta tendència i assolir un nivell de singularitat
que dignifiqui la seva presència.
- Establir zones d’apantallament de les principals infrastructures per tal de no esdevenir façanes
amb visuals poc agradbles tant des de la població com de les conques visuals llunyanes.
Fotografia 9: barri de Puigcerdà on seria interessant aplicar mesures d’apantallament degut a la tipologia d’edificis que s’han
construït fins el moment.
4.3.14.- Patrimoni cultural
En les consultes fetes als catàlegs de Béns Culturals d’Interès Nacional i de Béns Culturals d’Interès
Local no s’ha trobat cap edifici o runes catalogades i que el POUM pugui esdevenir negatiu per aquest.
Com acció interesant per a la valorització del patrimoni cultural es contempla la reconstrucció de Mas
Florensa, que és catalogat com a monument històric i monumental.
Tot i que no hi cap element arquitectònic catalogat com a BCIN o BCIL, la reconstrucció de Mas
Florensa i les actuacions en el nucli antic i en zones d’ordenació tradicional ceretana han de comportar
unes mesures de control. En el POUM s’estableixen tots els criteris perquè aquests espais es conservin
i millorin les seves condicions, i no es vegin afectats de manera negativa.
Mesures correctores:
Tot i que no es preveu aplicar mesures correctores en aquest sentit és interessant de fer informes de
patrimoni cultural o recerques arqueològiques en el desplegament del Plans Parcials que resultin del
present POUM.
35
4.3.15.- Generació de residus El nou creixement comporta entre altres accions, l’increment de la població o el seu desplaçament, i per
tant és tradueix inexorablement en un increment en la generació de residus de tota mena.
Les noves construccions comporten que durant la seva fase de construcció generi residus de la
construcció, els quals s’han de tractar en els abocadors especialitzats per aquesta mena de residus
que hi ha a la zona. Al municipi de Puigcerdà no hi ha cap gestor de residus de la construcció, però a la
mateixa comarca de la Cerdanya hi ha el del municipi de Prats i Sansor, que és d’àmbit supramunicipal.
Pel que fa a la fase d’explotació es generaran residus, aquests es caracteritzaran de dues menes:
aigües residuals, residus sòlids urbans i afins (RSU) i residus industrials.
Pel que fa a les aigües residuals, el municipi conta amb una depuradora municipal de tractament
biològic amb reducció de nutrients. La seva capacitat de tractament és de 830 m3. Pel que fa a les
aigües residuals s’estimen en una producció mitjana de 200 l/dia per habitant. Es suposa que aquesta
infrastructura serà suficient i no donarà problema per gestionar les aigües residuals, i per tant poc
absorvir els creixements proposats.
Els residus assimilables a urbans es tractaran a través dels sistemes de recollida d’escombraries i de
les campanyes de recollida selectiva que es porten a terme. Es considera una acció compatible, essent
una mesura directament derivada d’aquesta acció la incorporació de contenidors de recollida selectiva.
El municipi conta amb un centre gestor de residus municipals que abasta tot l’àmbit comarcal. Segons
les dades de que es disposa obtingudes de la Junta de Residus, es considera que la mitja de
Catalunya és de 1,42 Kg/hab.dia i es suposa que aquest gestor podrà acollir sense problemes el nou
volum de residus generats.
També existeix al municpi un gestor de residus industrials. I per tant pot gestionar els residus
ocasionats per aquest sector.
La comarca disposa d’equipaments suficients per tal de poder fer front a aquesta producció de residus,
i la previsió dels sistemes de tractament d’aigües residuals caldrà dissenyar-los tenint en compte
aquestes produccions.
En aquest mapa es poden observar les
plantes gestores de residus municials i de
residus industrials i la depuradora. Les
que es troben al límit municipal pertanyen
al municipi de Guils de Cerdanya. Mesures correctores: - En l'execució de les obres caldrà portar una correcta gestió dels residus de les construccions
exportant-los a abocadors i recuperadors autoritzats.
- Establir la xarxa separativa de les aigües residuals, amb una gestió diferenciada de les
aigües pluvials i de les negres, aportant una millor eficiència del sistema de depuració d’aigües
residuals.
36
- Situar els elements necessaris i en els llocs estratègics per tal de facilitar a la població l'accés
als contenidors de recollida selectiva. Cercar els punts idonis per a la col·locació dels contenidors
per tal d'evitar fenòmens de dispersió de residus degut al vent o al vandalisme.
- Campanyes d’informació i concienciació de la necessitat de fer recollida selectiva, amb atenció
a tots els colectius existents a la població, i posant la informació a l’abast dels nouvinguts.
4.3.16.- Consum energètic Un dels efectes directes de la implantació d’un nucli de població, és el consum d’energia, aquesta
bàsicament serà de tipus elèctric i/o gas va destinada a l’abastament de necessitats dels habitatges, de
les infrastructures comunitàries, de l’enllumenat públic i de les necessitats industrials.
Amb les línies elèctriques existents al municipi i a la comarca, l’aport d’aquesta potència no es
considera que tingui gran impacte i és de fàcil subministrament als diferents sectors.
Mesures correctores:
- Caldria estudiar la incorporació de sistemes de reducció del consum energètic, introduint
propostes com làmpades de baix consum, sistemes alternatius d’energia i ús d’energia
renovable, com la solar, per exemple, en les accions d’urbanització i edificatories que resultin
del present planejament.
4.3.17.- Consum d’aigua Un dels aspectes a tenir en consideració en la gestió de la infrastructura que es preveu i que en funció
de la seva gestió pot suposar un impacte considerable, és la disponibilitat i el consum d’aigua.
La utilització de l’aigua anirà encaminada a l’abastament d’aigua potable domèstica a la població,
aigua de reg per les zones verdes i per a usos industrials. Aquests són els consums que poden ser més
rellevants. Es preveu que les xarxes d’abastament existents al municipi i la comarca han de poder
satisfer sense problemes les noves demandes, i que el planejament preveu infrastructures de reseva
d’aiguan per a la seva distribució.
Mesures correctores:
- Adequar sistemes de recollida d’aigües pluvials i condicionar l’estació depuradora prevista per
tal d’obtenir aigua apte per les zones de reg.
- Afavorir la xerojardineria i la vegetació amb els mínims requeriments d’aigua de reg.
- Introduir sistemes d’estalvi d’aigua, com cisternes de doble volum, aixetes de doble cabal, etc.
- Campanyes informatives adreçades a fomentar l’estalvi de l’aigua.
5.- MESURES PREVENTIVES L’IMPACTE AMBIENTAL DE CARÀCTER GENERAL 5.1- Mesures de caràcter general Per a cada un dels factors ambientals descrits s’han proposat un seguit de normes i mesures
preventives per tal d’eliminar o minimitzar els efectes ambientals de l’actuació, tot i això es poden fer un
seguit de recomanacions de caràcter general que poden ajudar a evitar o minimitzar possibles impactes
sobre el medi.
Es planteja un recull de mesures i recomanacions de caràcter general que van dirigides a l’aplicació del
POUM i que afecten a diferents factors ambientals d'una forma interactiva.
- A nivell de correcció general cal executar les obres i fer una gestió del nou equipament seguint
criteris de sostenibilitat i respecte per a l’entorn, seguint pautes de minimització per a l’entorn on
s’implanten les noves infrastructures i els seus agents i factors ambientals.
- En aquest sentit ésser curós en la minimització de l’extensificació dels impactes i de la petjada
sobre l’entorn no alterant espais que no siguin del tot imprescindible.
- Plantejar solucions integrades pel que fa a les obres o a la posterior explotació de les zones
planejades, en aquest sentit és interessant plantejar solucions que permetin la utilització de
materials reciclats, que garanteixin minimitzar la generació de recursos naturals escassos i
plantegin infrastructures que afavoreixin un funcionament seguint aquests aspectes.
37
- Potenciar l’apantallament de les obres i les infrastructures amb barreres vegetades tot
preservant i potenciant la vegetació existent.
- Cercar la reducció sistemàtica de la zona d'impacte paisatgístic.
- No considerar l'ordenació paisatgística com una disfressa sistemàtica, sinó més bé el contrari,
com aquella cosa que es pot variar segons les circumstàncies locals entre diferents opcions.
- Mostrar-se voluntàriament afirmant la tecnologia moderna a través d'una recerca arquitectònica
sostenible.
- Plantejar solucions constructives que vagin encaminades a la reducció de consums de bens
escassos com són el consum energètic (tècniques que millorin l‘eficiència energètica de les
construccions) i d’aigua potable (aixetes de doble cabal, regs localitzats, etc.), reduint
sistemàticament de forma simultània la generació de residus.
- Cercar la restauració de zones degradades valoritzant aquests indrets d’una forma indirecta.
Un factor interessant a tenir en consideració per ser un dels que genera major impacte a nivell del
paisatge i de la modificació morfològica de la zona, és la gestió de les terres i en especial de les terres
vegetals i els seus decapatges donat que és un dels aspectes que permet cicatritzar de la millor forma
una vegada acabades les obres.
Particularment la gestió de la maquinària durant les obres és un dels elements que pot garantir un
menor nivell d’intervenció, en el cas d’una important presència d’aquesta cal fer una gestió del parc de
màquines de forma curosa (impermeabilitzant-lo si fos necessari).
5.2- Sostenibilitat en la gestió dels recursos naturals
En el funcionament de l'activitat per tal de portar a terme polítiques de sostenibilitat, a nivell general és
aconsellable establir a nivell municipal campanyes destinades a la informació en matèria ambiental de
la població, vinculades a La gestió dels residus i el seu reciclatge, l'estalvi energètic i la correcta gestió
de l'aigua.
6.- SÍNTESIS 6.1- Descripció del planejament . La zona d’actuació es situa a la comarca de La Cerdanya, i engloba tot el terme municipal de
Puigcerdà, aquest es situa a l’extrem oriental de la Baixa Cerdanya, a la línia de frontera amb França.
Es troba a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol (límit occidental amb Guils de Cerdanya) i del Reür i el
Segre.
Les vies de comunicació que es troben en el municipi es pot destacar que hi passa la carretera N-152,
que enllaça al sud de la vila amb la N-260 que ve de la Seu d’Urgell i que arriba fins la frontera, a l’altra
banda de la qual és prolongada per la N-116, fins el coll de la Perxa, i per la carretera que va cap a
Llívia des de la qual es pot accedir a la N-220 de la xarxa francesa. Una carretera local enllaça
Puigcerdà amb Age i Vilallobent . Hi passa també el tren de Barcelona a la Tor de Querol.
L’actuació pretén el desenvolupament del POUM del municipi de Puigcerdà essent el seu objectiu
l’ordenació urbanística del municipi en el seu conjunt, essent el seu abast territorial el definit pels límits
del seu terme Municipal.
La proposta comporta la posta en joc de nou sòl urbanitzable la qual no ha de resultar incompatible en
cap cas amb criteris basats en la sostenibilitat. Es proposa un creixement racional on s’han tingut en
compte les necessitats de desenvolupament econòmic del municipi, però basant-se en ús racional dels
recursos naturals i del territori.
La present acció suposa un desplegament de la zona residencial i industrial amb una certa qualitat i
limitant, degut a la incidència de l’equipament, un desenvolupament periurbà de poca qualitat i amb
riscos d’aparició d’activitats i usos poc interessant per al municipi.
Aquest planejament també pretén donar cabuda a les principals infrastructures prvistes com ara l’eix
cap al tunel del puigmorent.
Cal fer esment que aquest POUM es situa en una zona considerablement antropitzada, que s’implanta
en un terreny que ha estat alterat per conreus des de fa segles, i que si bé hi ha zones que
evidentment s’han de preservar n’hi ha d’altres que no presenten cap problema per ser urbanitzades
seguint uns criteris racionals.
38
El POUM és la figura principal d’ordenació del territori municipal i per tant ha d’esdevenir la figura
d’ordenació que ha de permetre l’articulació de tots els usos en l’àmbit del terme municipal. Aquest és
el principal element de gestió municipal i l’element que ha de ser capaç de preveure l’orientació futura
del municipi i esdevenir una eina eficient per al seu creixement sostenible.
La principal funció del planejament es detallar a escala municipal les directius marcades pels plans
estratègics i els plans directors, facilitant la funció de major d’ell als futurs plans parcials que han de
desenvolupar-se en el marc del POUM.
6.2- Efectes ambientals
Segurament el millor moment per a defensar el territori en front de futures agressions, és el moment de
la redacció del POUM, en aquest punt, es important establir els mecanismes de defensa ambiental del
territori, per tal de que en un futur, sota les directrius del planejament no hi hagi dubtes en la defensa
dels valors ambientals, i sigui un instrument que faciliti potenciar aquests en base a intervencions
futures.
A part del coneixement previ del territori, la redacció i futura aplicació del POUM, comporta les pautes
que regiran la gestió territorial municipal, en aquest àmbit, el POUM és l’element que indica on es
situen els nous creixements dels assentaments tant a nivell residencial com industrial i/o comercial,
essent aquesta implantació d’activitats i assentament la que pot comportar una disminució de la qualitat
ambiental en general o d’algun factor ambiental en particular (ambient atmosfèric, acústic, paisatge,..),
.
La principal incidència ambiental que te el POUM, és la de determinar on es situen els nous
creixements i quins són els usos que aquests poden tenir, aquest fenomen porta inherent l’afectació de
recursos naturals i de bens escassos, aigua, energia, generació de residus, etc.
Tot i que s’han pres totes les mesures perquè el POUM del municipi de Puigcerdà es desenvolupi
afectant el mínim els recursos, els espais naturals i el conjunt del territori se’n deriven una sèrie
d’incidències:
- Ús de recursos naturals com ara: sòl, aigua i energia.
Evidentment la construcció de nous habitatges i dels polígons industrials comportaran un increment de
consum de diversos recursos naturals.
- Necessitat d'ocupació de sòl, amb pèrdua del seu ús existent
- Efecte d'intrusió en el paisatge, que cal amortir amb tècniques d'apantallament amb vegetació des de
les conques de millor visibilitat com per exemple en la carretera o els vials que condueixen directament
als nuclis de població del municipi i amb la introducció de vegetació autòctona en les zones
enjardinades.
Altres derivats de l'activitat humana en la zona:
- Generació de residus i aigües residuals.
- Emissió de contaminants.
- Augment del risc d’incendi.
- Augment del consum.
- Efectes ocasionats pel soroll i les vibracions.
- Impacte visual i paisatgístic.
Aspectes en el seu conjunt que es veuen reduïts o minimitzats en part per la tipologia d’ordenació, que
no preveu un creixement desmesurat i que en tot cas apunta un increment no excessivament major del
vegetatiu i d’acolliment de nouvinguts, sense afavorir la proliferació de segones residències en el marc
del pla estratègic i del pla director del Pirineu.
Cal remarcar que tot i el que hem esmentat fins aquí, no és únicament aquesta la figura de preservació
ambiental i que totes les activitats que poden plantejar una certa incidència ambiental de nova creació
estan sotmeses al tràmit de llicència ambiental o autorització ambiental segons la Llei 3/98,
d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental, per la qual cosa, a nivell normatiu és possible
delimitar la implantació d'algunes activitats en funció de la seva dimensió o el seu potencial efecte
ambiental.
Finalment el POUM ha de ser una figura que integri i marqui les pautes d’integració de les futures
infrastructures que ha d’acollir el territori, en l’abast d’aquest pla hi ha un element, el futur eix de
Pimorent. La previsió que fa el planejament de situar-lo al costat de la via del tren comporta un esforç
tant a nivell d’integració de la infrastructura, com de disminució de la disseminació dels impactes pel
territori com la facilitat de la seva integració a l’hora que pot esdevenir un element de contenció urbana.
39
6.3- Compatibilització dels criteris de sostenibilitat Cal fer esment que aquest POUM es situa en una zona considerablement antropitzada, que s’implanta
en un terreny que ha estat alterat per conreus des de fa segles, i que si bé hi ha zones que
evidentment s’han de preservar n’hi ha d’altres que no presenten cap problema per ser urbanitzades
seguint uns criteris racionals.
Finalment cal tenir en consideració que paral·lelament a les alteracions ambientals es produeixen uns
efectes positius de generació de llocs de treball i de riquesa.
6.3.1.- Implantació geogràfica
Donat que la proposta no es situa en cap zona d’especial protecció o vulnerabilitat, el planejament no
preveu la implantació de nous assentaments en llocs que puguin comportar problemàtiques per la seva
implantaicó geográfica.
6.3.2.- Accessibilitat
Les parcel·les on s’hauran de desenvolupar els usos residencials i industrials en el seu conjunt
presenten una bona accessibilitat donada la presència de vials existents.
La infrastructura més important que s’hi ha de dur a terme és l’accés al túnel de Puimorent que ha de
servir per anar a Foix i Tolosa de Llenguadoc des del túnel del Cadí i el futur de Tosses, aquest últim
corresponent a l’eix Pirinenc.
Es prenen les mesures necessàries perquè tingui un impacte mínim, amb la construcció d’un túnel a la
zona urbana i triant el recorregut de la vall del Querol, situant-se en paral·lel a la via del tren Barcelona-
la Tor de Querol. El fet de triar un espai on ja s’hi ubica la via del tren afavoreix que no hi hagi dispersió
d’infrastructures i es limita el creixement de la ciutat en aquell sector.
6.3.3.- Medi geològic-hidrogeològic
No es consideren necessaris moviments de terres considerables que puguin aportar problemes de
modificació de la geologia existent en l’adequació dels sistemes d’edificacions, de vials i aparcaments,
però es poden donar petites alteracions en la morfologia del territori i amb incidència sobre la seva
geologia, tot i que la modificació del medi geològic ja es va portar a terme en el moment de la
instauració de les zones de conreu.
La intervenció en si no es considera que aporti excessives modificacions sobre la hidrogeologia ni es
preveu cap mena d’impacte sobre cap aqüífer donada l’envergadura dels possibles moviments que es
limitaran a la formació d’explanades per a l’edificació i el pas de vials i excavacions en fonamentació.
De forma diferenciada la incidència que presenta el planejament vigent es concreta en:
- Impermeabilització del sòl, conseqüència de la vialitat i les parcel·les.
- Adequació de superfícies per a espais enjardinats de caràcter privat, el que pot ser punt
d’entrada de contaminants derivats de l’ús incorrecte de pesticides i adobs que poden afectar
les aigües freàtiques.
- Alteracions derivades dels acopis temporals de terres procedents dels moviments de terres
durant la fase d’obres.
6.3.4.- Efectes d’alteració climàtica A la vista de la tipologia de la modificació urbanística que es planteja i de l’equipament que es preveu
que s’hi implanti, no es preveu cap modificació que comporti l’alteració de la situació climàtica de la
zona. El tipus d’indústries que hi ha al municipi no han de generar una emissió de gasos contaminants
excessivament elevada. A més les característiques de la zona, poc urbanitzada, amb un nivell baix
d’emissió de gasos, i una pluviometria que permet el rentatge de l’atmosfera fan que no hi hagi
alteració.
Tampoc es preveuen alteracions en la qualitat de l’aire. Les incidències són de poca rellevància com
producció de pols durant les obres i emissions dels vehicles en circulació, per atenuar aquest fet durant
les obres es procedirà a regs d’aigua.
40
6.3.5.- Medi hidrològic Part del POUM es desenvolupa en espais on no es respecta la distància de més de 100m de protecció
de policia d’aigües, per la qual cosa pot suposar una incidència directa sobre els sistemes hidrològics
superficials de la zona i els hàbitats fluvials. De totes maneres no ha de suposar cap problema, ja que
per dur a terme qualsevol tipus d’actuació l’Agència Catalana de l’Aigua ha de donar els permisos
necessaris. Això suposa que es prendran totes les mesures per tal que hi hagi una afectació mínima
sobre els cursos fluvials ni tampoc sobre els corredors biològics que aquests suposen, alterant el mínim
possible els cursos i la vegetació i fauna vinculats a aquests. En tot cas cap dels espais de nous
creixements previstos es situa en zones inundables segons l’NUNCAT o afectades per cap dels punts
crítics identificats en el mateix.
Les mesures correctores van encaminades a establir estudis més detallats previa a l’implantació
d’assentament urbans i a la recuperació dels anbients fluvials, així com a una correcta gestió de les
aigües i la seva preservació.
6.3.6.- Medi edàfic Es genera una pèrdua de sòl derivada de l’ocupació i substitució de l’ús actual i de l’efecte de les obres.
Aquesta pèrdua serà mínima tenint en consideració els creisements que planteja el POUMna, el seu
funcionament hidrològic, i l’abast de les actuacions que cal portar a terme, en aquest sentit no es
preveuen zones de desestabilització, o amb riscos derivats dels processos erosius.
6.3.7.- Usos del sòl
Tota activitat necessita un espai físic on emplaçar-se i que aquesta l’ha d’arravatar a un altre ús o
activitat que fins el moment hi era establerta. En aquest cas en el creixements proposats s’ocupen
espais agrícoles amb poc valor o erms, i propers als nuclis urbans, la pèrdua dels quals no suposa un
excessiu impacte ambiental i paisatgístic.
De forma general, l’efecte sobre els usos del sòl és de caràcter permanent per a totes aquelles zones
que perden la seva orientació primitiva en front de la nova implantació, o de caràcter temporal pels llocs
que han de servir per a l’execució de les obres i que acabades aquestes retornen al seu ús primitiu.
6.3.8.- Vegetació En la magjoria de l’àmbit de la ubicació del sòl, residencial i industrial no hi ha vegetació climàcica que
suposi una pèrdua de comunitats, ja que el seu estat natural ja es va veure impactat amb la implantació
dels nuclis urbans disseminats i la plana agrícola actual. Cal tenir cura de les zones de vegetació de
ribera que es puguin veure afectades i evitar la degradació que poguessin patir.
L’actuació pot comportar la millora de les comunitats vegetals de la zona amb la millora i aparició de
zones verdes amb vegetació autòctona.
6.3.9.- Fauna A la vista del nivell de foragitació de la fauna i el nivell de pressió humana de la zona, conseqüència de
la continuïtat amb sòl urbanitzat, no es consideren rellevants les accions que pugui generar la
implantació sobre la fauna. Cal però tenir en compte que el municipi es troba en zona de recuperació
del trencalòs i s’ha d’evitar qualsevol impacte sobre aquesta espècie.
6.3.10.- Infrastructures, serveis i instal·lacions
En el sector d’aplicació del POUM s’hi poden trobar infrastructures servies i instal·lacions existents que
es poden veure afectades.
Els efectes que es derivaran de l'afectació als diferents serveis i instal·lacions seran durant l'execució
de les obres i de forma temporal:
- Talls del trànsit dels vials.
- Funcionament deficient o incomplet d’algun servei.
- Desviament de serveis.
41
6.3.11.- Impacte acústic Les actuacions que poden generar més problemes acústic són el nou accés al túnel de Puimorent, per
l’increment del trànsit que pot provocar, i les noves activitats industrials. En aquests casos s’haurà de
minimitzar l’impacte que puguin produir amb zones d’apantallament que amorteixin el soroll i
l’adequació de les activitats industrials als nivells màxims permesos diürns i nocturns.
Les mesures principals de protecció van encaminades a generar una zona de protecció vinculada a les
noves traces previstes, i l’adequació a la Llei 16/2002.
6.3.12.- Risc d’incendis forestals
L’assentament humà comporta un augment de la freqüentació antròpica i per tant un increment del
possible risc d’incendi per la qual cosa s’han de prendre les mesures oportunes per defensar-se de la
propagació. Aquest és un aspecte que s’ha de tenir en consideració pels riscos que una eventualitat
podria arribar a generar pels usuaris de l’equipament.
Per una banda cal intervenir en la protecció per a la possible eventualitat d’un foc en l’interior de
l’equipament i que pugui generar una propagació externa, i per l’altra en la defensa en front de focs
procedent de l’exterior.
La inexistència de boscos a la zona on s’han d’ubicar els nous espais residencials i industrials
comporta que el risc de propagació d’incendis forestals que puguin afectar aquestes àrees és baix
segons els nivells de combustibilitat i inflamabilitat de la zona. Això es deu a que la majoria de sòl que
envolta els nuclis urbans del municipi és agrícola.
Cal tenir adoptar mesures de prevenció en les zones forestals del municipi on els models
d’inflamabilitat i combustibilitat indiquin que pot haver-hi risc. De totes maneres la majoria del municipi
té un risc baix d’incendi forestal segons el mapa de risc bàsic d’incendis forestals fet pel CREAF.
Només en punts molt concrets el risc pot ser moderat.
6.3.13.- Impacte paisatgístic
Qualsevol intervenció com la proposada, suposa la incorporació d’elements d’intrusió en la conca
visual, essent elements estranys en el paisatge perceptiu. Un punt a favor de la present actuació, és
que suposa una continuïtat del sòl edificat i permet vincular nuclis edificatoris fins ara aïllats entre si.
Aquest aspecte, en l’àmbit en què ens trobem, té una importància relativa per la situació i el paisatge
que ens ocupa essent proper a una zona urbana, i en un àmbit molt modificat antròpicament per la
presència de conreu que genera un paisatge molt fraccionat tan sols destacant elements de valor
paisatgístic com són els cursos fluvials i les zones forestals (molt allunyades de la zona de sòl
urbanitzable).
Algunes mesures que es tenen en compte per minimitzar l’impacte paisatgístic a les noves zones de
creixement són la creació d’una zona de protecció de pendents, posar un límit al creixement vertical
dels edificis i la creació de pantalles vegetals per amagar zones on la construcció amb pendents
excessius ha generat edificis amb façanes poc estètiques.
6.3.14.- Patrimoni cultural No està previst que s’afecti negativament cap element cultural de manera negativa, i en el POUM en
preveuen totes les mesures necessàries a l’hora d’actuar en el nucli històric de Puigcerdà i regula
també les actuacions que es duguin a terme en espais on existeix la ordenació tradicional ceretana.
6.3.15.- Generació de residus
La gestió dels increments dels residus que es puguin generar com a objecte de la creació de nous
espais urbans i industrials, esta garantida per els sistemes de recollida i gestió tant de residus com
d’aigües residuals.
La comarca disposa d’equipaments per tal de poder fer front a aquesta producció de residus i per tant
pot donar una sortida ambientalment correcta a aquesta producció.
Les mesures correctores van encaminades a establir criteris de sostenibilitat en la gestió dels residus,
en la seva minimització, valorització i reciclatge, i amb la pedagogia dirigida als usuaris per tal de
potenciar aquests criteris.
42
6.3.16.- Consum energètic Els sistemes d’abastament tant d’energia elèctrica com de gas, estan garantits i poden suposar
l’abastament sense problemes dels àmbits de creixement que comporten les noves zones urbanes que
resulten del POUM.
Les mesures correctores proposades van encaminades a la formació i informació per a l’ús racional de
l’energia.
6.3.17.- Consum d’aigua
La utilització de l’aigua anirà encaminada a l’abastament d’aigua potable domèstica a la població, aigua
de rec per les zones verdes i per a usos industrials. Aquests són els consums que poden ser més
rellevants. Es preveu que les xarxes d’abastament existents al municipi i la comarca han de poder
satisfer sense problemes les noves demandes, i que el planejament preveu infrastructures de reserva
d’aigua per a la seva distribució.
Les mesures correctores van encaminades a una correcta gestió de l’aigua, tant a nivell públic,
proposant tècniques de xerojardineria, com privat amb campanyes de sensibilització per a una correcta
gestió de l’aigua.
6.4- Mesures de prevenció i control ambiental A nivell de gestió ambiental de l’actuació es planteja la necessitat de recomanar un seguit de mesures
que poden ajudar a evitar o minimitzar possibles impactes sobre el medi els quals s’han anat detallant
en cada un dels factors ambientals d’acord amb les incidències sobre el medi que s’han previst.
De forma resumida es plantegen aquí les directrius que emmarquen aquestes mesures preventives les
quals es detallen a continuació:
- A nivell de correcció general cal executar les obres i fer una gestió del nou equipament basat en
criteris de sostenibilitat i respecte per a l’entorn, seguint pautes de respecte i minimització per a
l’entorn on s’implanten les noves infrastructures i els seus agents i factors ambientals.
En aquest sentit ésser curós en la minimització de l’extensificació dels impactes i de la petjada
sobre l’entorn no alterant espais que no siguin del tot imprescindibles.
- Plantejar solucions integrades pel que fa a les obres o a la posterior explotació de les zones
planejades. És interessant plantejar solucions que permetin la no utilització de recursos naturals
escassos i plantegin infrastructures que afavoreixin un funcionament seguint aquests aspectes. 6.5- Conclusions A la vista de tot el que s’ha exposat en l’abast del present estudi s’estableixen les següents
conclusions:
1.- En l’estudi ambiental referent al POUM de Puigcerdà no s’ha identificat, ni cap figura normativa que
comporti un nivell de protecció especial de la zona, ni tampoc s’ha identificat cap element d’importància
ambiental, cultural o social que es pugui veure alterat negativament per l’actuació.
2.- Les noves zones industrials i residencials que es preveuen en el POUM de Puigcerdà es situen
íntimament vinculades al sòl urbà existent, afavorint una correcta conectivitat i no disseminant efectes
negatius pel territori.
3.- Amb l’adopció de les mesures correctores i de minimització que s’estableixen en l’apartat
corresponent del present estudi, es considera que es pot assolir un major nivell d’integració i per tant,
un bon grau d’immersió en el medi.
43
4.- En base als factors ambientals que s’han estudiat, i al seguit d’efectes que pot generar el
planejament sobre aquest i que s’han intentat identificar de la forma més exhaustiva possible, es
considera que el POUM proposat es pot qualificar de COMPATIBLE en el seu entorn sense que generi
un impacte o pèrdua dels valors naturals irreparable o de gran incidència.
Per tot això entenem que en base a la documentació i informació a què s’ha tingut accés el
desplegament planteja un bon nivell d’integració ambiental, atenent que, en el cas de millorar aquest
coneixement o documentació pot ser possible millorar aquest nivell d’integració.
Puigcerdà, a abril de 2.005
ELS AUTORS DE L’INFORME:
Per ASPECTE SL
JOAN FONT TURRATS
Enginyer Agrícola C.E. Impacte Ambiental
44
