Estructuras resistencia materiales
-
Upload
chossen-sxbx -
Category
Documents
-
view
94 -
download
4
description
Transcript of Estructuras resistencia materiales
Resistència de Materials
1 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
• ESTRUCTURES • Definim per estructura un conjunt d’elements resistents, units entre
sí o a una fundació, sotmesos a l’acció de càrregues externes o a l’acció altres estructures
Resistència de Materials
4 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
• Classificació de les estructures
• Reticulars : Quan els elements que les composen tenen una dimensió molt més gran que les altres dues (barres, columnes, pilars)
• Articulades: Si els elements estan units per articulacions (nusos) és
a dir no hi ha transmissió de moments d’un element a l’altre. I les càrregues transversals són de segon ordre respecte a les longitudinals.
• Continues: Si els elements estan units per unions rígides i per tant es transmet moment d’un element a un altre. I per aquest motiu les càrregues longitudinals són de segon ordre respecte les transversals
Resistència de Materials
5 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
Estructura reticular articulada Estructura reticular continua
• Classificació de les estructures
Resistència de Materials
6 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
• Criteris de rigidesa d’una estructura r. a.
e.r.a. No rígida e.r.a. rígida e.r.a indeterminada
Criteri de rigidesa: m = 2 n – 3 m = nº de barres n = nº de nusos
Resistència de Materials
7 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
• Càlcul d’una estructura ret. articulada • Tal i com hem definit les nostres estructures articulades, les càrregues
estaran aplicades en els nusos i en el pla de l’estructura, de tal manera que les barres d’aquesta només treballaran a tracció o a compressió.
• La força a la que estarà sotmesa cada barra la calcularem establint l’equilibri de forces en cada nus
Resistència de Materials
8 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
• Procés de càlcul
• Determinar la rigidesa de l’estructura
• Calcular les reaccions en els recolzaments
• Establir les equacions l’equilibri d’un nus, en el que no hi hagi més de dues incògnites (nusos de recolzaments, nusos on hi ha les càrregues aplicades, etc.)
• A mesura que anem resolent incògnites, passar d’un nus a l’altre, fins que hàgim trobat la força a la que està sotmesa cada barra, que sempre serà de tracció o compressió.
Resistència de Materials
9 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
• Procés de càlcul
• Ens podem trobar amb barres que no treballin, és a dir la força a la que estan sotmeses es nul·la. Tot i amb això aquest element de l’estructura no es pot eliminar, doncs és necessària la seva presència per tal d’assegurar la rigidesa.
• Si es tracta d’un cas de disseny, un cop conegudes la força que
suporta cada barra, procedirem a escollir el perfil més adient.
• OBSERVACIÓ!! Les forces que actuen sobre els nusos són iguals, però de sentit contrari de les que actuen sobre les barres.
Resistència de Materials
10 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
• Procés de càlcul
- Un cop tenim establert el DSLL de l’estructura, i amb les equacions de l’equilibri d’un sòlid al pla, calculem el valor de les reaccions H , V i R
-Un cop definit el valor, sentit i direcció de les reaccions co- mençariem per analitzar l’equilibri del nus A, on tenim per incògnites les forces de les barres a i h
H = 5000 N V = - 7500 N R = 17500 N
Resistència de Materials
11 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
Equacions d’equilibri del nus A
0º45·sin0º45·cos
0FX
=−=−+
=∑
VFHFF
a
ha
D’on obtenim els valors i el veritable sentit de les forces que actuen sopbre les barres a i h.
Fa = 10606.6 N (Tracció) Fh = - 2500 N (Compressió)
Resistència de Materials
12 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
De les equacions d’equilibri del nus C, on hem posat les forces que conei- xen en sentit ver- dader, trobem que: Fj = 2500 N Fg = 0 N
D’aquesta manera, nus per nus, anem confeccionant un quadre de resultats on tenim el valor de la força que suporta cada barra i si treballa a tracció o a compressió.
Resistència de Materials
14 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
• Dimensionat de les barres • Un cop sabem la càrrega que suporta cada barra i com treballa
procedirem a dimensionar-les, d’acord a les condicions de disseny (tipus de perfil, tipus de material, CS, llargada, etc...)
• Les barres que treballen a tracció calcularem la dimensió de la secció com:
perfilsdetaulaFAAFC
admadm
S
eadm
admmàx
⇒=⇒=
=
≤
σσ
σσ
σσ
Resistència de Materials
15 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
• Dimensionat de les barres
• Les barres que treballen a compressió, les dissenyarem a vinclament i procedirem per iteració, de la següent forma:
• Determinarem primer la λlimit (només depèn del material usat) • Classificarem la secció del perfil a fer servir (a0, a, b, c, d)
• Amb la secció classificada i per una
la màxima que permet la norma
trobarem el radi d’inèrcia del perfil
8,1=λ
itit
lii
l
limlim λλλλ =⇒=
Resistència de Materials
16 Jaume Saltó
TEMA 8 Estructures
• Dimensionat de les barres
• Amb la i trobada ens permet accedir a la taula de perfils i en la columna del radi d’inèrcia mínim trobar un perfil escaient, per tant ja tenim definida la secció d’aquest A, i ara podem calcular la seva
Si aquesta el perfil és bo, si no, agafarem un perfil superior i refarem el càlcul tants cops com sigui necessari, fins a
trobar un perfil que ho compleixi
admcrit AP σχ=FPcri ≥