ESTRUCTURA D'UNA EXPERIÈNCIA PRÀTICA A L'AULA

Títol de l'experiència: Projecte sobre la Festa Major: Coneixem els gegants i construïm

capgrossos

Nivell i curs: 5è i 6è curs (Cicle superior)

Nom de l'autor/a: Aina Mañà Domes

Centre: Com que de moment no estic treballant a cap centre, he dissenyat un projecte

fictici que es podria portar a terme a l'escola Carme Auguet, situada al barri de Pont Major

(Girona), on pràcticament tots els alumnes són de família d'origen immigrant.

Descripció: Hem observat que els alumnes de l'escola Carme Auguet no saben què són

les festes populars catalanes i, per aquest motiu, s'ha plantejat fer un projecte anual a

nivell de centre sobre la Festa Major amb l'objectiu que els alumnes coneguin els

elements tradicionals d'aquesta festa i les activitats que s'hi porten a terme, i s'animin a

formar part de la Festa Major de Girona. Com que la idea és que cada cicle treballi

diferents temes relacionats amb la Festa Major; en aquest treball em centraré únicament a

explicar les activitats sobre gegants i capgrossos que portarien a terme els alumnes de

Cicle Superior.

Objectius:

Recol·lectar informació sobre els gegants i els capgrossos a partir de diferents

canals (Internet, llibres, persones, etc) i en diferents formats (texts, vídeos, imatges,

enregistraments de veu, etc) amb l'objectiu de conèixer aquesta tradició catalana.

Crear un capgròs a través de l'ajuda d'un expert per aprendre quines tècniques i

materials fan servir els constructors de capgrossos i provar l'ofici d'artesà de

capgrossos.

Treballar en grup cooperatiu a partir de les diferents activitats proposades pel

mestre per tal d'assumir responsabilitats individuals i col·lectives, opinar, tolerar les

opinions dels altres i arribar a acords.

Continguts:

Persones, cultures i societats (Coneixement del medi natural, social i cultural):

Observació, identificació, descripció i recollida d'informació en diferents formats

d’alguns trets culturals de la societat catalana (els gegants i els capgrossos)

relacionats amb la Festa Major.

Participació activa i reconeixement de la diversitat d'opinions a l’escola com a

aprenentatge per a la vida en democràcia.

Interpretar i crear (Visual i plàstica):

Construcció i caracterització de personatges (capgrossos) a partir de la pròpia

experiència i en el desenvolupament d’activitats del centre.

Interès a conèixer i valorar el fet artístic propi i dels altres, i les manifestacions

artístiques i culturals (gegants i capgrossos) del nostre entorn.

Desenvolupament:

Sessió 1 (1 hora): Mirem un vídeo d'una Festa Major en la que surten gegants i

capgrossos i ens fem preguntes sobre qui (o què) deuen ser.

Sessió 2 (3 hores): Fem una sortida per conèixer els gegants i capgrossos de Girona,

resolem les inquietuds amb l'ajuda dels geganters i recollim les respostes.

Sessió 3 (2 hores): En grups recol·lectem més informació sobre els gegants i els

capgrossos d'Internet i de la Biblioteca en diferents formats (vídeos, imatges,...) i

preparem una petita presentació de 5 minuts en grup amb les curiositats que hem trobat i

que ens ve de gust explicar.

Sessió 4 (2 hores): Visitem el taller d'un constructor de gegants.

Sessió 5, 6 i 7 (12 hores): Dissenyem i construïm el nostre capgròs.

Sessió 8 (3 hores): Inventem la llegenda del nostre capgròs

Sessió 9 (1 hora): Presentem el nostre capgròs a la resta de la classe i expliquem la seva

llegenda.

Metodologia: Tal i com s'ha explicat prèviament, el projecte es portarà a terme en grups

cooperatius. La idea és que cada membre del grup se senti imprescindible per poder

realitzar la tasca encomanada; per aquest motiu, a part de les responsabilitats col·lectives,

se n'assumiran unes d'individuals (secretari, portaveu, gestió del temps i calendari,

material) que es mantindran al llarg de tot el projecte.

Criteris d'avaluació:

Persones, cultures i societats (Coneixement del medi natural, social i cultural):

Conèixer, analitzar i valorar els mecanismes de funcionament i de participació de

les societats democràtiques, assumint responsabilitats en el si del marc escolar.

Reconèixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de l’entorn

(Catalunya), entre les quals els gegants i els capgrossos.

Utilitzar diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) per

obtenir informació sobre els gegants i els capgrossos i exposar aquesta informació

de manera clara i concisa.

Interpretar i crear (Visual i plàstica):

Cercar, elaborar i valorar concepcions al voltant dels gegants i capgrossos i de les

artesans que els creen.

Conclusió: A partir del projecte proposat, s'aconseguiria acostar els alumnes a les festes

i tradicions catalanes. A més, els alumnes de Cicle Superior, a través de la creació de

capgrossos, realitzarien un treball plàstic i creatiu, i experimentarien amb la pròpia pell la

feina que fan els artesans de gegants i capgrossos. També es fomentaria la lectura i

l'expressió escrita i oral a través de la cerca de llegendes sobre gegants i capgrossos a la

Biblioteca Municipal, la creació d'una llegenda per a cada capgròs realitzat i les petites

exposicions que es portarien a terme al llarg del projecte. En tot moment els alumnes

treballarien en grup cooperatiu amb l'objectiu que aprenguessin a escoltar-se els uns als

altres, respectar-se, gestionar conflictes i arribar a acords, cosa que els prepararia per

viure en una societat democràtica. Com es pot observar, el projecte ofereix un gran ventall

de possibilitats, potencia diferents habilitats dels infants i té en compte les intel·ligències

múltiples. A més, en tot moment, s'intentaria plantejar als alumnes unes activitats en

forma de repte, vivencials i motivadores... perquè és així, i no d'una altra manera, com

s'aprèn.

Annex (Material, fotografies, filmacions):

Voleu veure com es fa un gegant? https://www.youtube.com/watch?v=-

KrbRU_CpBw

Imitaríem aquesta tècnica per fer els capgrossos: Taller de capgrossos a la

Residència Geriàtrica de Maó https://www.youtube.com/watch?v=OXgC8f1rXAE

Imatges de tallers de capgrossos fets a escoles:

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

Títol de l’experiència EL PATATUF

Nivell i curs Primària CM; 3r

Nom de l’autor/a Marta Casademont Fernandez

Centre Escola Volcà Bisaroques

Població Olot-Girona

DESCRIPCIÓ

Aquesta activitat tracta de ballar la dansa “El Patatuf”.

OBJECTIUS

• Conèixer la procedència de la dansa “El Patatuf”.

• Ballar “El Patatuf” manera individual, parelles.

• Ballar “El Patatuf” de manera col·lectiva.

• Gust i respecte per la música, la història i la tradició.

CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ

CONTINGUTS:

• Dansa “El Patatuf”, individual, parelles i col·lectiva.

• La música tradicional.

TEMPORITZACIÓ: 2 sessions de 3/4 d’hora.

DESENVOLUPAMENT

ACTIVITATS SESSIÓ 1

• Introducció: visualitzem/escoltem el vídeo de “El Patatuf”.

• Parlem dels instruments que hi sentim, de la seva estructura... Expliquem la història d’aquesta dansa, d’on procedeix.

• Aprenem els passos de la dansa individual. Primer la part A, després la part B. Primer sense música, després amb música.

• Fem parelles i ajuntem tots els passos. SESSIÓ 2

• Fem una petita repassada de la sessió anterior.

• Ballem la dansa de manera col·lectiva. Primer fem els passos sense música, comptant, després amb música.

• Dividim la classe en dos grups i posant en pràctica el que hem après, uns fan d’aspectadors i els altres dansen.

METODOLOGIA

• Treball individual, i col·lectiu.

• La mestra fa molt de guia. Veuen el vídeo i ells n’extreuen els passos que han de fer. Després la mestra corregeix i ajuda a perfeccionar la dansa.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Parar atenció i mostrar interès per la música tradicional.

• Saber explicar nocions bàsiques sobre “El Patatuf”.

• Ballar la dansa de manera precisa; de manera individual, parella i col·lectiva, tot distingint l’estructura.

• Respectar el propi aprenentatge i el dels altres.

CONCLUSIÓ

Valoro molt positivament aquesta experiència. Amb els alumnes ha anat molt bé. Era adequat al seu nivell.

ANNEX

Videos:

https://www.youtube.com/watch?v=1raZypMjlMY

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

Títol de l’experiència

Introducció a la glosa.

Nivell i curs 5è de primària

Nom de l’autor/a Marta Munsó i Soms

Centre Arquitecte Jujol Població Els Pallaresos

DESCRIPCIÓ Amb aquesta experiència es pretén iniciar els alumnes de cicle superior, en aquest cas de cinquè, a la glosa. Són alumnes que desconeixen totalment el tema, així doncs caldrà començar des de zero, treballant primer les rimes, i una melodia senzilla (les nyacres) fins arribar a construir per ells mateixos una quarteta.

OBJECTIUS

1-Conèixer que hi ha rimes fàcils ( acabades amb o, a, í) i d’altres més difícils. 2-Discriminar auditivament què rima i què no. 3-Aprendre la melodia de les nyacres i algunes lletres de repertori. 4-Ser capaç de dominar la mètrica pròpia de la glosa (7 sil.labes)

5- Reconèixer les paraules agudes-planes- esdrúixoles. 6- Reconèixer les sinalefes i elisions. 7- Construir una quarteta improvisada. CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ

1- La rima. 2- Els rodolins. 3- Les nyacres. 4- Corrandes de repertori. 5- Versos heptasil·labs. 6- Sinalefes i elisions. 7- La quarteta.

Aquesta experiència didàctica es desenvoluparà a les classes de música durant el primer trimestre els mesos d’octubre i novembre amb amb una sessió d’una hora a la setmana.

DESENVOLUPAMENT

Cal dir que gairebé tot el treball es farà de manera oral, ja que la finalitat es que improvisin oralment, tot i així hi haurà algun exercici escrit quan es cregui oportú.

1a sessió:

-Aprenem la melodia de les nyacres amb lletres tradicionals (ex: de cançons i de corrandes, jo us en cantaré deu mil, que les porto a la butxaca, lligadetes amb un fil.) - Un cop ens l’hem après a la tornada farem acompanyament amb les mans del ritme ta-ti-ti. -La mestra improvisarà amb la melodia apresa per explicar en què consistirà el treball que farem. L’alumnat repeteix el tercer vers (segons el funcionament de les nyacres) i canta la tornada. Un cop fet els fem adonar que estem fent rimes i

les hauran de descobrir, adonar-se també, de quins versos rimen. -Passarem a fer un joc d’encadenar paraules que rimen, un nen diu una paraula qualsevol i anem fent cadena de paraules que rimin. Ens fixarem que hi ha paraules que van més bé que d’altres per fer rima. ( Les que acaben amb o, a, í) -En acabat, per grups, faran llistes de paraules que rimin. Cada rup tindrà una terminació diferent així veuran que hi ha grups que poden fer llistes molt llargues i d’altres que no perquè les rimes són més difícils.

2a sessió:

-Repassarem la tonada i aprendrem lletres noves del repertori tradicional. -Per fer repàs farem una roda ràpida de rimes. -Perquè s’acostumin a cantar sols, un començarà a cantar els dos primers versos d’una lletra que hagim après i el següent haurà de cantar la continuació. -Comptarem quantes síl·labes té cada vers (haurem de fer repàs de com comptar síl·labes en català i també de saber trobar la síl·laba forta en paraules agudes, planes i esdrúixoles) i observarem que sempre són versos heptasíl·labs. -En acabat farem exercicis rítmics corporals i vocals per per treballar l’heptasíl·lab. (per ex: repetir amb ritme aquestes síl·labes, tiro-liro-liro-liro, tiro-liro-liro-là, tiro-liro-liro-liro, tiro-liro-lrio-là.)

3a sessió:

-Començarem cantant i farem acompanyament a la tornada amb nyacres o altres instruments de petita percussió amb el ritme treballat anteriorment (ta-ti-ti). - Per torns cada alumne dirà una frase qualsevol i llavors l’haurem de transformar en heptasil·làbica. (ex: quin fred que fa--- ai, quin fred que tinc avui) - Farem un llistat de paraules que rimin i les apuntarem a la pissarra de manera que així quedin a la vista. Amb aquestes paraules hauran de fer rodolins heptasíl·labs. - Els rodolins que hagin sortit els anotem.

4a sessió:

-Amb les lletres tradicionals de corrandes que ja sabem cantarem cançons conegudes que també tinguin versos de set síl·labes i veurem que la lletra hi encaixa. També podem fer l’exercici al revés. -Dels rodolins que vam fer el dia anterior en buscarem les sinalefes i elisions. -Farem el joc dels pergamins. Es reparteixen pergamins amb la meitat d’una quarteta que no coneixien. Cada un té el temps per llegir-les. LLavors un canta la seva (que sigui un començament) i qui tingui la continuació, ho han d’endevinar per la rima, ha de cantar-la. De moment les rimes de la quarteta seran sempre ABCB.

5ena sessió:

-Aprendrem una nova melodia de cançó improvisada, les corrandes de Beget, i hi posarem les lletres que ja coneixem. -Per repassar podem tornar a fer el joc dels pergamins amb la nova melodia que hem après.

-Per poder fer una bona quarteta és important escollir primer la última paraula que direm i a partir d’aquí construir els versos. Per treballar això farem els següent exercici: tindrem una quarteta feta però hi faltaran les dues últimes paraules del segon i quart vers, ex:

Ahir vaig nar a la muntanya

i em vaig trobar amb un/una____ Avui quan i he tornat en lloc d’un/a n’hi havia_______

Han d’escollir molt bé quin nombre diran per poder trobar una paraula que hi rimi.

-Audició de nyacres de presentació per introduir la tasca de la propera sessió.

6ena sessió:

- Aprendrem una segona veu per terceres per fer a la tornada de les nyacres. Cada un podrà escollir aquella veu que li vagi més bé per cantar.

-En aquesta sessió es tracte d’intentar d’arribar a fer ja una quarteta. Per agafar idees treballarem amb camps lèxics. L’alumnat farà una pluja d’idees de paraules que siguin del mateix camp lèxic (per exemple sobre la castanyada, aprofitant que seria aquesta època) i les anotarem a la pissarra. Agruparem les paraules per rima i aleshores hauran de triar dos paraules que riminin i fer-ne un rodolí o una quarteta de set síl·labes.

- Ara tocarà fer una quarteta de presentació. Primer la mestra farà un exemple presentat-se a si mateixa. Per fer aquesta quarteta cal pensar una cosa que els agradi i que rimi amb el seu nom, cognom o poble on viu. Com ja s’ha dit caldrà pensar primer la última paraula del quart vers, la última del segon i després fer la resta. Normalment totes les activitats són orals, però essent la primera vegada que han de fer una quarteta obligatoriament, si algú ho necessita es pot ajudar de paper i llapis.

7ena sessió:

-Comencem la sessió cantant les nyacres de presentació que van fer el dia anterior. Si algú ha necessitat paper i llapis se’ls demanarà que tanmateix la cantin de memòria. - Seguint la dinàmica dels camps lèxics omplim la pissarra amb tot de paraules del mateix camp i hi afegim els nom de tot l’alumnat de la classe. Amb les paraules i noms que ja tenim cada un agafa un nom i un objecte i fa una quarteta amb referència a la persona de la classe de qui ha agafat el nom. Les cantarem en veu alta i a qui es dirigeixi haurà de pensar una resposta que pot ser immediata o si no la pot portar pensada per el proper dia. Poden utilitzar qualsevol de les dues melodies que han après.

8ena sessió i úlitma: -Començarem la sessió cantant aquelles respostes que l’alumnat s’haurà preparat a casa. Amb aquest fet ja s’ha produit la dialèctica pròpia de la glosa.

-Analitzarem les quartetes que s’han inventat. Ens fixarem si tenen les síl·labes que toca i si les rimes estan ben fetes. Si no és així entre tots buscarem sol·lucions per convertir els versos en heptasíl·labs i millorarem les rimes que calgui.

-Com a cloenda donarem temes de dialèctica (per exemple, uns volen anar de colònies al mar els altres a la muntanya) perquè s’animin a improvisar. Perquè els sigui més fàcil ens podem posar per grups de dos o tres.

METODOLOGIA

Aquesta unitat es durà a terme amb tot el grup classe, 25 alumnes. Des de bon principi la mestra utilitzarà molt el fet d’explicar les activitats amb nyacres per així servir d’exemple a l’alumnat. Es procurarà que totes les activitats siguin orals, ja que es important no acostumar-se a escriure per poder improvisar. Tot i això s’utilitzarà la pissarra per anotar idees i que tothom les pugui visualitzar. Es crearà un clima de respecte perquè tota la mainada se senti a gust per poder cantar sola i deixin temors i vergonyes aquells que en tinguin.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Es valorarà: - la participació activa a les classes. Es valorarà positivament el fet de

participar encara que ens equivoquem. - La correcta utilització del vers heptasíl·lab. - el domini de la rima. - la creativitat i inventiva. - la correcta afinació de les tonades apreses. - el respecte cap a les intervencions dels companys.

CONCLUSIÓ

Aquesta és una unitat didàctica que per dates no s’ha pogut dur a terme encara. Quan a l’inici del curs es pugui treballar caldrà treure les conclusions del que ha funcionat i què cal millorar.

ANNEX

(Material, fotografies, filmacions...)

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència Jocs populars i tradicionals.

Nivell i curs 4art de Primària.

Nom de l’autor/a Norman Pujolràs.

Centre Escola El Morrot.

Població Olot.

DESCRIPCIÓ

El joc sempre ha tingut un paper important en l'evolució de l'ésser humà. Pot ser de

caràcter agradable, motivador, espontani, voluntari, amb una participació activa,

vinculat a la creativitat i desenvolupament del paper social, simbòlic i reglat. Al mateix

temps, pot potenciar un ambient coeducatiu i el desenvolupament d’habilitats per a un

bon comportament en societat entre d’altres aspectes.

Per la seva banda, Huizinga, J. (1938) defineix el joc com a “Acció o ocupació lliure que

es desenvolupa dins uns límits temporals i espacials determinats, segons regles

absolutament obligatòries, encara que lliurement acceptades, acció que té un fi en si

mateixa i va acompanyada d’un sentiment de tensió i alegria i de la consciència de “ser

d’altra manera” que en la vida corrent”.

Donat la importància del joc en molts àmbits i com a part destacada de la cultura

popular i tradicional que és el que ens pertoca, és adient i oportú dedicar una unitat

didàctica a aquest entorn, concretament, a certs jocs populars i tradicionals.

OBJECTIUS

Els objectius són els següents:

1. Recuperar part de la cultura a través dels jocs populars i tradicionals.

2. Recopilar un bon nombre de jocs populars i tradicionals tenint en compte les

capacitats individuals de l’alumnat i les fonts d'informació disponibles (pares,

avis, professors, llibres, Internet, etc.).

3. Valorar les diferents maneres d'ocupar el temps lliure i d'oci.

4. Respectar regles i normes bàsiques dins del joc i acceptar el paper donat dins

d’aquest.

CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ

Pel que fa als continguts, seran els següents:

Conceptuals:

- Recerca i recopilació de jocs populars i tradicionals.

- Utilització de materials poc comuns per a jugar.

- Realització de tasques que impliquin construcció i/o elaboració del material per al joc.

Procedimentals:

- Activitats que comportin investigació i recopilació de jocs populars i tradicionals.

- Pràctica d'aquests jocs a l'escola i fora d' ella en la mesura del possible.

- Realització de mini tallers d’elaboració de materials per alguns dels jocs populars i

tradicionals.

Actitudinals:

- Respecte a les tradicions.

- Conscienciació de l'existència d'altres mitjans de jugar.

- Recuperació de jocs populars i tradicionals que es podrien estar perdent.

- Presa de consciència de la influència tan directa que ha exercit l'activitat física sobre

la cultura al llarg de la història.

- Acceptació de regles i normes, així com del rol que li toqui exercir a l’alumnat en cada

tasca.

- Valoració de les pròpies possibilitats i de les dels altres, premiant l'esforç dels seus

companys per damunt del resultat obtingut.

Pel que fa a la temporització:

Aquesta unitat consta de cinc sessions programades prèviament i d’unes tres a cinc

sessions més, on l’alumnat serà qui proposarà els jocs per tal de dur-los a terme.

Aquestes sessions es realitzaran una per setmana i es realitzaran a partir de Setmana

Santa, fins que sessió rere sessió s’hagin dut a terme totes elles.

DESENVOLUPAMENT

SESSIONS

Sessió 1:

Abans que res cal dir que en la sessió prèvia al inici d’aquesta unitat didàctica, s’hauria

de dir a l’alumnat que busquessin informació sobre jocs populars i tradicionals per tal

de que en aquesta, ja portessin alguns jocs trobats. Només caldrà comentar-los i

explicar-los de forma general.

MATERIAL: Quadern de classe.

FASE DE DESCRIPCIÓ DE LA PART INICIAL

Explicació a classe del que són els jocs populars i autòctons de la nostra Comunitat i de

l'entorn que ens envolta. Al mateix temps, en nombraríem alguns dels més coneguts.

PART PRINCIPAL

Prèviament a aquesta activitat, com he dit abans s’hauria d’haver dit a l’alumnat que

portessin jocs escrits en el seu quadern. A classe farem la següent activitat: Cada un

anirà dient els diferents jocs que coneguin o hagin trobat. S'explicarà cada joc de

manera general i es lliuraran al mestre els que cadascú hagi escrit al seu quadern.

RETORN A LA CALMA

Tots asseguts expliquen les seves experiències sobre aquests jocs i què els sembla en

relació als jocs que més practiquen avui en dia.

Sessió 2:

MATERIAL: Sacs resistents.

JOC:“POLICIES I LLADRES”

Dos grups (policies i lladres). Els policies a la senyal sortiran a pels lladres. Quan agafin

a cada un, el porten a la presó. Els lladres podran salvar els del la presó. El terreny de

joc serà petit.

PART PRINCIPAL

JOC: “CARRERES DE CAVALLETS I CARRETONS”

Tots per parelles col·locats en la posició que calgui en funció de si la cursa sigui d’una

modalitat o d'una altra. El canvi d'una modalitat a una altra es realitzarà de manera

alternativa a l’acabament de cada sèrie. A la senyal s'inicia la cursa fins a una marca

determinada i tornada al lloc de partida. El primer en travessar la línia d'arribada

guanya. Es tracta d'un recorregut d'anada i tornada.

JOC: “CARRERES DE SACS”

Tots amb les cames ficades en un sac darrere del senyal de sortida. Al senyal s'inicia la

carrera fins a una marca determinada i tornada al lloc de partida. El primer a travessar

la línia d’arribada guanya. Es tracta d'un recorregut d'anada i tornada.

JOC: “EL PATI DE LA MEVA CASA”

Tots en cercle agafats de la mà. Comencem a caminar en el sentit de les agulles del

rellotge cantant la cançó popular "El pati de casa meva és particular, i quan plou es

mulla com tots els altres ... " al mateix temps que anem fent el que la cançó ens vagi

ordenant.

RETORN A LA CALMA

Donem temps per anar al lavabo per tal de refrescar-se, canviar-se de samarreta,

beure aigua i el que faci falta.

Sessió 3:

MATERIAL: Soga amb llaç, fitxes, guixos, teixeix dibuixat i pilotes de tennis.

PART INICIAL

JOC: “A AGAFAR”

Típic joc infantil que consisteix en atrapar els companys. Per a la part d'escalfament,

acotarem el terreny de joc per fer-lo més reduït.

PART PRINCIPAL

JOC: “SOGATIRA”

2 equips. Es posa cada equip a un extrem de la corda darrere de la marca corresponent

i al senyal comencen a tirar amb força intentant que el llaç de la soga passi el senyal

del seu camp.

JOC: “EL CORRO DE LA PATATA”

Tots en cercle agafats de la mà. Comencem a caminar en el sentit de les agulles del

rellotge cantant la cançó popular "El corro de la patata ... " al mateix temps que anem

fent el que la cançó ens vagi ordenant.

JOC: “EL TEJE” o “LA XARRANCA”

Tots col·locats per ordre a l' inici del turc dibuixat a terra. En el nostre torn llancem la

pedra al n º 1 i comencem fent el recorregut saltant-nos aquest nombre i avançant a

peu coix a les caselles que es troben soles i amb un peu a cada casella quan en troba

dos unides, casos del 4-5 i 7-8. Si aconsegueix fer el recorregut d'anada i tornada sense

errors recolliré la meva fitxa i la llançaré al n º 2 procedint de la mateixa manera

saltant-nos el número 2 aquesta vegada.

RETORN A LA CALMA

JOC: “EL TEMPLE”

Cada alumne amb una pilota de tennis. L'objectiu és deixar-la el més prop possible

d'una línia marcada. Quan acabem, donem temps per anar al lavabo per tal de

refrescar-se, canviar-se de samarreta, beure aigua i el que faci falta.

Sessió 4:

MATERIAL: Mocadors, xapes, circuit de xapes.

PART INICIAL

JOC: “STOP FRUITA”

Un para, els altres per a evitar ser agafats han de dir el nom d'una fruita, excepte la

fruita prohibida. Utilitzar mig camp de futbol sala.

PART PRINCIPAL

JOC: “El mocadoret”

Dos equips numerats, cadascun darrere de la senyal del seu respectiu camp. El mestre

situat enmig de la pista diu en veu alta un nombre qualsevol. Els jugadors amb aquest

nombre intentaran agafar el mocador del mestre abans que el seu homòleg en l'altre

equip, i intentaran arribar fins a la línia en què es troben els seus companys abans de

ser atrapat o tocat pel seu adversari.

JOC: “LES XAPES”

S'estableixen dos grups i un ordre dins de cada un d'ells. En el nostre torn colpejarem

la nostra xapa amb el dit tres vegades intentant no sortir-nos del circuit. Quan s'escolti

la veu de "canvi" (fi de l'activitat) el que fos a primera posició en l'última ronda de

tirades haurà guanyat, intentant d'aquesta manera donar-li avantatge als que tirin

primer.

JOC: “LA GALLINETA CEGA”

Un para amb els ulls tapats per un mocador, la resta es col·loca al seu voltant. Al que

para se li dóna diverses voltes mentre cantem la cançó oficial del joc: "Gallineta cega,

què se t'ha perdut ...". Després d'això ha de intentar agafar a un dels seus companys i

ajudant-se del tacte endevinar qui és. Si ho endevina canviarà de rol amb el company

aconseguit, si s'equivoca el mestre elegirà el company que li succeirà.

RETORN A LA CALMA:

Donem temps per anar al lavabo per tal de refrescar-se, canviar-se de samarreta,

beure aigua i el que faci falta.

Sessió 5:

PART INICIAL

JOC: “TORITO EN ALT”

Per a evitar ser agafat, el jugador perseguit ha de pujar a un altre (a manera de

cavallet). Utilitzar mig camp de futbol-sala.

PART PRINCIPAL

JOC: “LA BOMBETA”

Un para i es posa amb el tronc inclinat en el principi de la bombeta (en el casquet)

perquè els seus companys puguin saltar al entrar a la bombeta. La resta es posa per

ordre i en fila fora de la mateixa. Abans de començar el joc el mestre li diu a cau

d'orella a qui para el nom d'una fruita. Els alumnes entren a la bombeta saltant al qui

para dient al aire el nom d'una fruita, en caure poden donar dos passos en la direcció

que desitgen i es queden quiets. Si toquen a un company o diuen la fruita prohibida

passarà a quedar.

JOC: “LA PETANCA”

Tots darrere de la línia de començament i ordenats per torn de llançament. L'últim

jugador llança la bola petita a la distància que desitgi. Posteriorment tots han de

provar aproximar les seves boles el més a prop possible de la petita tirant una vegada

cada un fins a concloure els seus tres llançaments. Qui dipositi la seva bola més a prop

de la petita s'anotarà un punt. Un cop acabada aquesta primera ronda i des de l’altre

extrem de la pista es procedirà de la mateixa manera, i ara el jugador que ha guanyat a

la ronda anterior és qui llanci la bola petita.

RETORN A LA CALMA:

Donem temps per anar al lavabo per tal de refrescar-se, canviar-se de samarreta,

beure aigua i el que faci falta.

Sessió 6, 7, 8, 9 i 10:

Es faran de tres a cinc sessions i les durà a terme el mateix alumnat ja que realitzarem

els jocs proposats per ells mateixos. El nombre de sessions dependrà dels jocs a

realitzar, del temps dedicat a cadascun d’ells i si es necessita preparar i/o crear el

material per tal de realitzar-los.

Cal dir que es necessari que l’alumnat expliqui al mestre els jocs que vol realitzar abans

d’aquestes sessions, per tal de saber si són jocs apropiats i per altra banda, el temps

que poden durar. D’aquesta manera es podrà planificar les sessions tot i que sigui

aproximatiu, ja que si és l’alumnat qui explica i dur a terme els jocs, el temps pot variar

substancialment.

Totes les sessions tindran una estructura similar, i serà la següent:

PART INICIAL

Explicació i preparació dels jocs que es realitzaran al llarg de la sessió. Cal que

l’alumnat porti el material necessari (si no el tenim a l’escola), i en el cas que s’hagi

d’elaborar, portar tot el material necessari per a fer-lo. Cal tenir present que si s’ha

d’elaborar, no pot comportar molt de temps. Si aquest és el cas, el material l’hauran de

fer fora de les hores d’escola.

PART PRINCIPAL

Es realitzaran el jocs proposats per a l’alumnat. Se’n podran fer més o menys depenent

dels jocs que es vulguin realitzar i del temps de què disposem.

RETORN A LA CALMA:

Donem temps per anar al lavabo per tal de refrescar-se, canviar-se de samarreta,

beure aigua i el que faci falta. Per altra banda, l’alumnat que ha fet els jocs, també li

donarem temps per tal de que pugui recollir el material utilitzat per dur a terme el seu

joc.

METODOLOGIA

La metodologia d’ensenyament es basarà en fomentar el descobriment a l’alumnat.

En el joc s'han de fer diferents consideracions metodològiques, concretament:

1. Referents a l'alumnat i a jocs adaptats i idonis al seu desenvolupament.

2. Referents al mestre cal dir que juga un paper clau; ha de ser espontani i sense

donar plena llibertat a l’alumnat. No cal realitzar l’estil directiu, i per altra

banda cal conèixer a l'alumnat i propiciar la reflexió.

3. Referents al propi joc és important la presentació, valoració i els elements.

El joc haurà de tenir un temps necessari per a l'aprenentatge, motivant contínuament

a l’alumnat i tenint en compte les seves diferències individuals. És important buscar

aprenentatges significatius i integrats mitjançant estratègies globals i mitjançant la

tècnica d’indagar i l'estil de resolució de problemes. De vegades cal presentar també

models, posant especial cura que siguin adequats. Es donaran en tot moment

informacions breus i es fomentarà el feedback. L’alumnat haurà de realitzar una llista

de jocs que ells practiquen.

Els jocs populars, autòctons i tradicionals estan molt presents en la programació, ja

que s'ha d'entendre la pràctica lúdica com a vincle amb la cultura. Aquestes activitats

no han de derivar en aprenentatges esportius, sinó que tenen sentit en si, i afavoreixen

l'exploració corporal, les relacions amb els altres i el gaudi creatiu de l'oci.

Se li donarà un enfocament de plaer, de jugar per jugar, sense més fi que la pràctica i

diversió, sense perdedors ni vençuts, sense por al fracàs o al ridícul, cooperant amb els

altres participants. Així, aquest tipus d'activitats seran les ideals per aconseguir en

l’alumnat una experiència positiva de l'exercici físic i un canvi en la qualitat i forma de

relacions interpersonals amb el que això suposa de positiu.

Les activitats es caracteritzaran per la recerca d'un major rendiment motriu i eficàcia

en la execució de les tasques, de manera que les activitats estaran centrades en jocs de

regles i propostes que impliqui repte, sobretot repte amb un mateix, implicant

l'autosuperació i valoració de les seves possibilitats.

En els jocs competitius es tractarà que l’alumnat no enfoqui de forma errònia la

competició. A més, es fugirà en tot moment de l'eliminació, proposant tasques

alternatives o bé donant o traient punts.

El joc estarà molt encaminat a l'exploració de les possibilitats de moviment qualitatiu,

es realitzaran tasques de posada en pràctica i utilització dels propis recursos per tal de

millorar la comunicació. D'aquesta manera s'utilitzaran jocs de representació

d'objectes, persones, animals i fenòmens naturals.

Després de la proposta inicial del mestre, es tractarà d'incentivar l'alumnat a les seves

pròpies propostes. L'interès general radicarà en el descobriment i experimentació de

les possibilitats, encara que entre els recursos que utilitzarem en el nostre treball

tenen cabuda senzilles tècniques de mim, teatre i dansa per exemple. Simplement els

farem servir per enriquir les possibilitats de l’alumnat i no buscant una eficàcia en la

tècnica.

Cal dir que l'ús d'aquestes tècniques està justificat en el fet que el mim ens ajudarà a

prendre consciència de factors expressius com el gest, mirada i postura. Per altra

banda, la dramatització contribueix a desenvolupar el llenguatge corporal juntament

amb el verbal. La dansa té el component musical i motriu alhora.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació seran els següents:

1. Ha desenvolupat una correcta actitud social.

2. Coneix i aplica les regles de cada joc.

3. Coneix diferents jocs i els relaciona amb el seu àmbit.

4. Accepta el seu paper en cada joc i respecta els seus companys.

5. Participa de manera activa buscant diversió.

6. Ha realitzat una tasca d'investigació per obtenir informació de diferents fonts.

7. Participa de manera activa en les tasques proposades independentment del rol

que li sigui assignat.

8. Accepta els diferents nivells de competència motriu sobreposant el gaudir del

joc per damunt del fet de guanyar.

9. Porta diàriament la bossa d'esport a classe amb la indumentària necessària i els

estris de neteja.

Sistema d’avaluació:

L'avaluació es durà a terme mitjançant l'observació directa de l’alumnat en el dia a dia

de les classes. En finalitzar cada classe s'ha d’anotar allò que es consideri d’importància

(aspectes generals o bé particularitats de cada alumne). Tot d'acord amb els criteris

abans esmentats. Per altra banda, s'hauran d'examinar els diferents quaderns de

treball.

Avaluació de la unitat:

Per avaluar la unitat observarem si s'han cobert els objectius, si han estat adequats a

les característiques i necessitats de l’alumnat. A més, ens servirà d'autoavaluació la

posada en comú final i el qüestionari que els passarem a l’alumnat, els quals tindran

que indicar de manera anònima el següent:

1. Interès per la unitat didàctica (de l'1 al 10).

2. Quins jocs nous han conegut.

3. El joc que els ha agradat més i el que menys i perquè.

3. Algun aspecte a destacar al llarg de la unitat didàctica.

CONCLUSIÓ

Penso que aquesta unitat és divertida i interessant ja que es fonamenta en els jocs

tradicionals i populars, i a l’alumnat els hi sol agradar molt. Es realitzen jocs

entretinguts, divertits i fins a cert punt diferents, per tant, s’ho passen bé i gaudeixen a

la hora de fer les diferents activitats proposades.

Per altra banda, el fet d’haver de fer una recerca de jocs, sumat a què han de

presentar-ne un i dur-lo a terme, també fa que siguin més protagonistes al llarg de la

unitat didàctica. Per tant, les últimes sessions és el propi alumnat qui decideix quins

jocs volen fer, i cadascú disposarà del seu temps per posar a la pràctica l’activitat que

hagi decidit.

ANNEX

1. QÜESTIONS A TENIR EN COMPTE RESPECTE DE LES ACTIVITATS DE LA UNITAT

DIDÀCTICA :

-Activitats de reforç: es planteja la possibilitat d'inserir activitats de reforç mitjançant la

modificació d'alguns jocs que a determinats grups o persones els costi dur a terme o bé

calgui plantejar alguna progressió.

-Carrera de sacs (es podria fer al principi saltant amb els peus junts sense sac, després

amb cames lligades i finalment ja amb els sacs).

-Altres jocs també poden ser adaptats en el cas que l'alumnat no tingui una total

confiança, ja que no s'ha d'oblidar que els jocs han de ser enfocats per tal de que

l'alumnat gaudeixi i el pugui utilitzar fora del centre en molts casos.

-Es pot fer també el visionat d'algun vídeo perquè ells vegin la dinàmica prèviament.

2. MATERIALS :

A. CURRICULARS :

L’alumnat farà ús d’una llibreta en la qual aniran anotant i representant els jocs fets a

classe. A més, una vegada finalitzats els jocs proposats per a les sessions, el mestre

donarà a l’alumnat les fulles amb els dibuixos dels jocs fets a classe i una breu

explicació que digui les bases claus d’aquests, de manera que l’alumnat pugui

comparar les seves representacions i escrits amb els donats pel mestre.

B. ALTRES MATERIALS I INSTAL·LACIONS :

Tant els materials com les instal·lacions es detallaran al començament de cada sessió

corresponent a aquesta unitat didàctica. Podrà patir modificacions d'acord amb el que

requereix en cada moment i que no s'hagi tingut en compte (deteriorament, pèrdua,

pluja, etc.). S’ha de tenir en compte també, que els jocs proposats per l’alumnat caldrà

que portin el material i/o l’elaborin a no ser que ja hi sigui a l’escola.

3. POSSIBLES ADAPTACIONS CURRICULARS INDIVIDUALS I ALUMNAT EXEMPT

(ATENCIÓ A LA DIVERSITAT) :

En el cas que hi hagi alumnat amb necessitats educatives especials s’haurà d’adaptar

de tal manera que tothom hi pugui participar. Es tindrà especial atenció al tractament

coeducatiu en les diferents activitats d'aquesta unitat didàctica, rebutjant

discriminacions tant de sexe com de qualsevol altre tipus i eliminant estereotips que es

produeixen en l'activitat física.

ESTRUCTURA D'UNA EXPERIÈNCIA A L'AULA.

TÍTOL: Conèixer la cultura irlandesa

NIVELL I CURS: Es tractaria de fer-ho a nivell de secundària. En el meu cas concret, una Escola

Oficial d'Idiomes, els alumnes són generalment adults, a partir de 16 anys. El nivell seria avançat,

però es podria adaptar a tots.

NOM DE L'AUTOR: Emilia Ezquioga Vivern

CENTRE: EOI Ripoll

POBLACIÓ: Ripoll

DESCRIPCIÓ: Unitat Didàctica sobre cultura de països de parla anglesa. En aquest cas es

centraria especialment en la cultura tradicional irlandesa, tot i que poden aparèixer trets que es

comparteixin amb altres països.

OBJECTIUS: Donar a conèixer i difondre aspectes de la cultura angloparlant als alumnes que

estudien aquesta llengua.

CONTINGUTS I TEMPORITZACIÓ: Poesia popular (Limericks), música irlandesa, balls

irlandesos, cuina, festes, éssers fantàstics o mitologics (Leprechauns). Crec que la temporització

ideal serien tres sessions. Les sessions en una EOI són de dues hores i quart, per tant, tot plegat

serien sis hores i tres quarts, més o menys.

DESENVOLUPAMENT:

1a sessió:

Introducció: informació bàsica sobre Irlanda, breu explicació de la seva història.

Literatura irlandesa: Caldria fer un breu recordatori o explicació de la literatura popular d'irlanda

i ens centrariem en els Limericks, prenent com a base allò après durant el curs. El Limerick també

es pot improvitzar i molts tenen continguts humorístics. Es veuran algunes mostres i s'explicarà el

patró mètric. Després d'haver-ne llegit i/o escoltat alguns, els alumnes procediran a crear els seus

propis Limericks.

2ª sessió:

Cuina irlandesa: Aquí es parlaria d'alguns plats típics de la cuina irlandesa a partir de la

informació que es troba a l'enllaç de l'annex i s'hauria de relacionar força amb les festes, doncs

acostuma a passar que hi ha certs plats que són habituals en determinades celebracions. S'hauria de

fer també referència a la cervesa Guinness, típica d'Irlanda i coneguda per el seu alt contingut en

ferro. Una curiositat és que , moltes mares que alleten solen prendre'n per la quantitat de ferro que

conté.

Éssers fantàstics o mitològics: Un dels més coneguts és el Leprechaun , una mena de follet que és

molt difícil de veure. Segons la llegenda, recullen or i el guarden en peroles al cap d'un arc de St.

Martí. Qui pugui atrapar un Leprechaun, obtindrà l'or.

Festes: Les més festes més conegudes són Halloween i St. Patrick's. La primera, d'origen celta, s'ha

fet famosa a tot el mon a través de les celebracions nord-americanes. Cal recordar que a Nord-

Amèrica hi va haver molta immigració irlandesa, especialment a principis del segle 20 quan hi va

haver la 'fam de la patata'. Degut a uns anys en que les collites de patata van anar molt malament, es

va produïr una situació de fam a Irlanda que va provocar moltes morts i molta gent va decidir

emigrar a Amèrica per buscar fortuna. Molts es van fer buscadors d'or. Val a dir que avui en dia

Halloween és com un carnaval, tot i que en el seu origen era molt diferent. Veuriem l'origen de la

festa i també de la de St. Patrick, patró d'Irlanda, que també es celebra en altres llocs del mon. A

Nord-amèrica hi ha moltes desfilades i cercaviles i una cosa típica és verstir-se de verd, en

representació d'Irlanda. A Chicago fins i tot s'ha arribat a tenyir el riu de verd. Un símbol és també

el trèbol, el 'shamrock', i a Irlanda és força habitual passar el dia al pub bevent.

Altres festes serien les habituals també en altres llocs: Nadal i Pasqua, on també es veurien els plats

típics i les tradicions pròpies de cada una.

3ª sessió:

Musica irlandesa: Hi hauria una introducció als instruments utilitzats en la música tradicional

irlandesa, si fos possible veure'ls en directe millor, si no, en vídeos o fotografies. També

s'explicarien els tipus de música tradicional més habituals i se'n escoltarien algunes mostres, com

les del grup “The Boys of the Isle” i se'n podrien aprendre algunes de les més conegudes, com

“Molly Malone” o “The Wild Rover” i cantar-les junts. S'hauria d'explicar que és una pràctica molt

comú que es canti als pubs irlandesos.

Balls Irlandesos: També seguint el fil del que hem après durant el campus, estaria bé que els

alumnes poguéssin aprendre alguns balls irlandesos, doncs són divertits i espectaculars. Hi ha un

grup que balla a Arbúcies, i se'ls podria demanar si estarien disposats a venir a fer un taller durant

aquesta sessió, que podria acabar amb una petita festa, on es degustaria la cervesa Guiness i algun

plat preparat pels propis alumnes, basat en les receptes vistes el dia anterior.

METODOLOGIA:

Com que el tipus d'activitats que es portarien a terme són molt diferents i variades, també ho serà la

metodologia que s' utilitzarà. A totes les sessions hi haurà una part teòrica, informativa i centrada en

el professor o el conferenciant, segons el cas. En tot moment, però, s'incentivarà la participació

activa de l'alumnat. En el cas dels Limericks, treballarien en grup per tal de confeccionar

composicions i després compartir-les amb la resta de companys. En la segona sessió la part activa

tindrà lloc més aviat de manera individual, doncs prepararan coses a casa o també poden trobar-se

per fer-ho en grup, però serà fora de l'escola. Finalment, a la tercera sessió també hi haurà

participació en les cançons i els balls, així com en la preparació de la festa.

CRITERIS D'AVALUACIÓ:

En cas que hi hagués temps, durant la festa, es podria també fer un 'Pub Quiz', on els alumnes

demostrarien allò que han assimilat. Seria una manera divertida d'avaluar-los i veure què recorden

del que s'ha parlat en les tres sessions. El Pub Quiz es celebra normalment un dia a la setmana. Sol

haver-hi una persona encarregada de fer preguntes de cultura general, o d'un tema concret i el públic

que es troba al pub pot respondre. Si encerta la resposta, pot obtenir, be un descompte en la

consumició o una consumició gratuïta. Hi poden haver moltes adaptacions del joc.

També es podria demanar als alumnes que facin un resum de la unitat i que en donin les seves

impressions. En aquest cas s'aplicarien els criteris d'expressió escrita habituals: una valoració global

sobre l'acompliment de la tasca, organització del text, riquesa de la llengua i correcció.

CONCLUSIÓ:

Per completar la unitat seria ideal poder fer un viatge a Irlanda i poder viure en directe aquests fets

culturals. Si hi hagués predisposició es podria organitzar una sortida de cap de setmana o algun

pont.

ANNEX:

A continuació adjunto documents que s'utilitzarien a les classes i links on podreu fer-vos una idea

de com serien les sessions. Els documents són en anglès, doncs és la llengua meta, i per tant la

utilitzada a classe.

LIMERICKS

A limerick is a five-line poem written with one couplet and one triplet. If a couplet is a

two-line rhymed poem, then a triplet would be a three-line rhymed poem. The rhyme

pattern is a a b b a with lines 1, 2 and 5 containing 3 beats and rhyming, and lines 3 and

4 having two beats and rhyming. Some people say that the limerick was invented by

soldiers returning from France to the Irish town of Limerick in the 1700's.

Limericks are meant to be funny. They often contain hyperbole, onomatopoeia, idioms,

puns, and other figurative devices. The last line of a good limerick contains the PUNCH

LINE or "heart of the joke." As you work with limericks, remember to have pun, I mean

FUN! Say the following limericks out loud and clap to the rhythm.

A flea and a fly in a flue

Were caught, so what could they do?

Said the fly, "Let us flee."

"Let us fly," said the flea.

So they flew through a flaw in the flue.

-Anonymous

Try completing this limerick. (Aquí es demanaria que intentin completar el poema amb

paraules que rimin).

There once was a pauper named Meg

Who accidentally broke her _______.

She slipped on the ______.

Not once, but thrice

Take no pity on her, I __________.

A Form of Poetry? Limerick Poems? Limericks the genre?

The form of poetry referred to as Limerick poems have received incredibly bad press and

dismissed as not having a rightful place amongst what is seen as 'cultivated poetry'. The

reason for this is three-fold:

The content of many limericks is often of a bawdy and humorous nature.

A Limerick as a poetry form is by nature simple and short - limericks only have

five lines.

And finally the somewhat dubious history of limericks have contributed to the

critics attitudes.

Limericks - The History

Variants of the form of poetry referred to as Limerick poems can be traced back to the

fourteenth century English history. Limericks were used in Nursery Rhymes and other

poems for children. But as limericks were short, relatively easy to compose and bawdy

or sexual in nature they were often repeated by beggars or the working classes in the

British pubs and taverns of the fifteenth, sixteenth and seventh centuries. The poets who

created these limericks were therefore often drunkards! Limericks were also referred to

as dirty.

Where does the term 'Limerick' come from?

The word derives from the Irish town of Limerick. Apparently a pub song or tavern

chorus based on the refrain "Will you come up to Limerick?" where, of course, such

bawdy songs or 'Limericks' were sung.

Limericks - The form

Limericks consist of five anapaestic lines.

Lines 1, 2, and 5 of Limericks have seven to ten syllables and rhyme with one another.

Lines 3 and 4 of Limericks have five to seven syllables and also rhyme with each other.

Limericks - A Defence - Shakespeare even wrote Limericks!

Admittedly the content of Limericks can often verge on the indecent, the dirty, or even

the obscene, but they make people laugh! Limericks are easy to remember! Limericks

are short and no great talent is necessary to compose one - Limericks are a form of

poetry that everyone feels happy to try (especially when inebriated!). Limericks as a

form of poetry has survived the test of time dating back for centuries! And whilst the

poetic and literary skills of Shakespeare are not necessary for the composition of a

limerick the great Bard himself did in fact write limericks which can be found in two of

his greatest plays - Othello and King Lear.

The Limericks of Edward Lear - Limericks are Fun!!

Edward Lear's Book of Nonsense included the poetry form of Limericks. His work with

limericks were, however, was not in any way indecent and this particular book proved to

be extremely popular in the nineteenth century and this was contributed to by the

humorous magazine Punch which started printing examples of limericks leading to a

craze by its readers. The first edition of Edward Lear's Book of Nonsense was published

by Thomas McLean on 10th February 1846. There were altogether seventy-two

limericks in two volumes which sold at 3s 6d each. These limericks have proven to be

extremely popular with children.

Some examples of Limericks:

There was a young girl from Rabat,

who had triplets, Nat, Pat and Tat;

It was fun in the breeding,

But hell in the feeding,

When she found she had no tit for Tat.

--

'Tis a favourite project of mine,

A new value of pi to assign.

I would fix it at 3,

For it's simpler, you see,

Than 3 point 1 4 1 5 9

--

A macho young swimmer named Dwyer,

Really liked playing with fire.

One night in the dark

He swam with a shark,

And his voice is now two octaves higher

Now you try!!!!

Aquí hi hauria alguns enllaços sobre tots els aspectes que s'han tractat. Alguns

s'utilitzarien durant les sessions. D'altres serien opcionals per donar més informació.

LIMERICKS:

https://youtu.be/t3OeU8GGusM How to write a limerick

CANÇONS I MÚSICA

https://en.wikipedia.org/wiki/Folk_music_of_Ireland

Amb aquest enllaç es dona una visió de la història de la música tradicional irlandesa fins

els nostres dies i també dels instruments que s'hi utilitzen. Els següents enllaços són de

cançons amb la seva lletra, una mostra de les més conegudes.

https://youtu.be/So1qiyLaypk?list=PLmKnA-RUOR7FU5-NToKP7eYVBh30YGiXE

'Tell my ma'

https://youtu.be/bYPuz0EYPSo?list=PLmKnA-RUOR7FU5-NToKP7eYVBh30YGiXE

https://youtu.be/eJwC9jPhuY4 'The wild rover'

https://youtu.be/pXKLkLcdtjI 'Molly Malone'

https://youtu.be/bOuK6F2FgKs 'She moved through the fair'

https://youtu.be/wOS0i9ZlBzc

En aquest últim vídeo es pot veure com els clients d'un pub canten.

Aquests enllaços mostren gent ballant en un pub, en el primer cas, el segon explica la

música irlandesa així com alguns instruments, i en els dos següents hi veiem un grup de

gent que està aprenent un ball irlandès. També hi ha exhibicions.

BALLS

https://youtu.be/KXwc5Ti3py8

https://en.wikipedia.org/wiki/Irish_dance

https://youtu.be/ngg8n4JCNc8

http://mediterraniaescola.cat/?page_id=4295&lang=es

Aquesta escola és la que ensenyava el ball al vídeo d'abans.

CUINA IRLANDESA

http://www.foodbycountry.com/Germany-to-Japan/Ireland.html

https://youtu.be/OJB3_asB2rc?list=PLPXxNwplOM5n6VPylHItRV5xQYlwCCbcH

https://en.wikipedia.org/wiki/Guinness

https://youtu.be/uuZcjbuMRAA

FESTES

http://www.history.com/topics/halloween

http://www.history.com/topics/st-patricks-day

http://www.whychristmas.com/cultures/ireland.shtml

http://www.irishcentral.com/roots/how-the-traditional-irish-easter-was-celebrated-

120536204-237383821.html

https://youtu.be/LmNc-NTfmPc

ÉSSERS FANTÀSTICS

http://blog.privateislandparty.com/top-ten-strangest-irish-mythical-creatures/

http://www.yourirish.com/folklore/legend-of-leprechauns

https://youtu.be/HFch06rGKXw

https://youtu.be/7lKB2uaMOto

PUB QUIZ

https://youtu.be/Zjlvgf9RYDk

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència Jocs tradicionals Nivell i curs 3r de Primària Nom de l’autor/a Glòria Piany Centre Veïnat Població Salt DESCRIPCIÓ

El joc sempre ha jugat un paper important en l’evolució de l’ésser humà. És

sens dubte l’activitat més atraient per l’alumnat.

Activitat lúdica de caràcter motivador, espontani i voluntari, amb una

participació activa, vinculat a la creativitat i desenvolupament del paper

social i simbòlic.

En aquesta unitat treballarem els jocs tradicionals, ja que són un element

important de la nostre cultura, que forma part de la nostre societat. Són una

eina molt vàlida per afavorir aquesta integració.

OBJECTIUS

OBJECTIUS GENERALS:

. Experimentar el joc com a font de plaer i recreació.

. Fruir dels jocs tradicionals i populars en diferents instal·lacions (pista, pati,

plaça, ...)

. Saber participar lliurement en els jocs, respectant les regles acordades per

tots.

. Saber participar en la construcció de materials necessaris per a diferents

jocs populars o tradicionals.

OBJECTIUS REFERENCIALS:

. Conèixer alguns jocs populars i/o tradicionals del propi territori.

. Manifestar la pròpia personalitat a través del joc.

. Reconèixer la informació en els jocs de caire sensorial.

. Col·laborar activament en els jocs proposats.

CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ

FETS I CONCEPTES:

. Joc tradicional i popular del propi territori amb normes senzilles.

PROCEDIMENT:

. Experimentació del joc com a font de plaer.

. Manifestació de la pròpia personalitat en el joc.

. Reconeixement de la informació en els jocs de caire sensorial.

. Participació en tota mena de jocs tradicionals adequats a l’edat.

ACTITUDS/VALORS/NORMES:

. Participació activa en els jocs proposats.

. Apreciació de les pròpies possibilitats.

. Potenciació de la relació i cooperació entre el grup.

TEMPORALITZACIÓ:

Es realitzar al principi del 1r trimestre quatre sessions i durant el curs fer

alguna sessió de recordatori de la Unitat Didàctica amb nous jocs.

DESENVOLUPAMENT

1ª sessió:( 2 hores )

Una petita part de la primera sessió, col·locats en semicercle, es dedicarà a

parlar una mica dels jocs tradicionals. En coneixeu? Hi heu jugat?... I tot

seguit explicació dels jocs que es realitzaran i iniciació d’aquests.

Joc: “Corrida de cabàs”

. Descripció: El joc consisteix en recollir el més ràpidament possible les deu

pedres alineades davant el cabàs, i separades un metre unes de les altres.

Quan s'inicia el joc cada jugador ha d'anar corrents i posar les pedres al seu

cabàs, d'una en una, és a dir, el més ràpid possible. Cada cop, però, sols en

pot agafar una i posar-la al cabàs i després tornar a córrer per agafar-ne una

altra -el cabàs no es toca, es queda a la línia de sortida-.

L'ordre per començar a recollir és indistint. Es pot començar per la primera,

per la darrera o per la meitat.

Guanya el qui recull primer la filera de pedres que té davant seu.

. Material: pedres i cabassos

Joc: “ La xarranca”

. Descripció: Es fa un dibuix amb moltes cases, tal i com indica el dibuix. Des

de fora de la figura s’ha de llançar una pedra o un pal petit a la primera casa,

i a peu coix s’ha de saltar fins la casa2, i després, a la3. Un cop aquí, s’ha de

saltar amb els dos peus i col·locar-se a les 4-5; a peu coix, a la 6 i amb els

dos peus, a les 7-8. Per acabar, es giravolta i es desfà el camí, arribant fins a

la casa 2, on es recull la pedra i es salta fins a tora. Si s’aconsegueix, es

llança la pedra a la casa 2, i així successivament. Quan es trepitja ratlla o la

pedra cau tora de lloc, es perd el torn.

. Material: guix, pedres o pals

2ª sessió: ( 1 hora )

*Explicació dels jocs que es duran a terme i iniciació d’aquest

Joc:“Arrencar cebes”

. Descripció: Un jugador s’asseu al terra i els altres damunt seu en filera i

ben agafats per la cintura. Un altre jugador fa de rol de pagès que arrenca

cebes i ha de fer molta força. Quan aconsegueix arrencar un jugador, aquest

li ajudarà a fer força per aconseguir arrencar el següent i així fins que ja no

en quedi ningú.

. Material: cap

Joc: “La gallineta cega”

. Descripció: Un para amb els ulls tapats per un mocador, la resta es col·loca

al seu voltant. Al que para se li dóna diverses voltes mentre cantem la cançó

oficial del joc: "Gallineta cega, què se t'ha perdut ...". Després d'això ha de

intentar agafar a un dels seus companys i ajudant-se del tacte endevinar qui

és. Si ho endevina canviarà de rol amb el company aconseguit, si s'equivoca

el monitor elegirà el company que li succeirà.

. Material: mocador

3ª SESSIÓ: ( 1 hora )

*Explicació dels jocs que es duran a terme i iniciació d’aquest

Joc: “Les cadires”

. Descripció: Es posen totes les cadires en cercle, de tal manera que la part

on les persones quedi de cara enfora. Els jugadors han d’anar donant voltes

caminant per fora sense tocar les cadires mentre sona una música, quan la

música deixa de sonar, les persones s’han d’assentar en una cadira, no es

poden assentar dos jugadors a una mateixa ni es pot travessar el cercle pel

mig. La persona que es queda sense cadira queda eliminat. A cada ronda

s’ha de treure una cadira. Finalment queda una cadira i dos jugadors, guanya

el que s’assenta primer.

També es pot fer una variant del joc, ningú queda eliminat i s’han de seure

un al cim de l’altre si es queden sense cadira.

. Material: cadires i aparell de música

Joc: “El mocador”

. Descripció: Dos equips numerats, cadascun darrere de la senyal del seu

respectiu camp. El monitor situat enmig de la pista diu en veu alta un

nombre qualsevol. Els jugadors amb aquest nombre intentaran agafar el

mocador del monitor abans que el seu homòleg en l'altre equip i intentaran

arribar fins a la línia en què es troben els seus companys abans de ser assolit

per el seu adversari.

. Material: mocador

4ª sessió: ( 2 hores )

*Explicació dels jocs que es duran a terme i iniciació d’aquest

Joc: “Cursa de xapes”

. Descripció: S'estableixen dos grups i un ordre dins de cada un d'ells. En el nostre

torn colpejarem la nostra xapa amb el dit tres vegades intentant no sortir-nos del circuit.

Quan s'escolti la veu de "canvi" (fi de l'activitat) el que fos a primera posició en l'última

ronda de tirades haurà guanyat, intentant d'aquesta manera donar-li avantatge als que

tirin primer.

. Material: Xapes

Joc: “Les bitlles”

. Descripció: El joc de bitlles consta de sis bitlles de fusta i tres bitllots. Les

bitlles tenen forma d’ampolla i per jugar cal plantar-les a terra en dues

rengleres: tres bitlles al davant i tres al darrera. Entre bitlla i bitlla ha

d’haver-hi una distància igual al diàmetre del cul de la bitlla. A les bitlles s’hi

pot jugar per equips o individualment:

Si s’hi juga individualment, cada jugador disposa de tres bitllots per llançar-

los un darrere l’altre contra les bitlles. En una partida cada jugador repetirà

aquesta acció tres vegades, llançant els tres bitllots cada cop que li toqui el

torn.

Tots els jugadors llançaran els bitllots des de la mateixa distància.

Els jugadors han d’intentar tombar totes les bitlles menys una que queda

plantada ( a la comarca de la Terra Alta aquesta tirada s’anomena “feta”). Si

ho aconsegueixen s’anoten 10 punts. Si, per contra, la punteria no els

acompanya, s’anoten tants punts com bitlles han tirat després de llançar els

tres bitllots, excepte en el cas que les hagin tombades totes – jugada que

s’anomena llenya– que no se n’anoten cap.

Els punts de les tres tirades se sumen al final per saber qui ha guanyat la

partida.

Si es juga per equips, cadascun compost de jugadors, i es procedeix de la

mateixa manera; per esbrinar els guanyadors se suma la puntuació dels

membres de l’equip.

. Material: bitlles i bitllots (es poden utilitzar ampolles de plàstic amb sorra

construïdes pels nens/es).

I finalment farem una xerrada entre tots i individualment un petita avaluació de com els hi ha anat.

*Totes els jocs es realitzaran al pati, a la pista o a la plaça del poble

*Els jocs aquí proposats es poden trobar a les pàgines que trobareu a

l’Annex

METODOLOGIA

Cal que sigui una metodologia força activa i poc dirigida. D'aquesta manera

els alumnes poden jugar en llibertat i escollir companys, material, joc,

normes, etc.

El joc tindrà un temps necessari per a l'aprenentatge, motivant contínuament

als alumnes i tenint en compte les seves diferències individuals. És important

buscar aprenentatges significatius i integrats mitjançant estratègies globals i

mitjançant la tècnica indagar i l'estil resolució de problemes. De vegades cal

presentar també models, posant especial cura que siguin adequats. Adaptat

al nivell, donant en tot moment informacions breus i fomentant el feedback.

Se li donarà un enfocament de plaer, de jugar per jugar, sense més fi que la

pràctica i diversió, sense perdedors ni vençuts, sense por al fracàs o al

ridícul, cooperant amb els altres participants. Així, aquest tipus d'activitats

seran les ideals per aconseguir en l'alumne una experiència positiva.

Es proposa la possibilitat de realitzar la primera i última sessió tot el grup

classe junt. La primera sessió per fer una petita introducció del què són els

jocs tradicionals i la última sessió per fer una petita conclusió i avaluació de

com ha anat. Les sessions que queden es realitzaran en mitjos grups.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació es durà terme mitjançant l’observació directe dels alumnes en el

dia a dia de les classes.

Sistema d’avaluació:

Per avaluar la unitat, observarem si s’han cobert els objectius, si han estat

adequats a les característiques i necessitats de cada alumne. A més ens

servirà d’autoavaluació el qüestionari final que els passarem a cada un dels

alumnes, els quals tindran que indicar de manera anònima el següent:

1. Interès per l’activitat 2. Si els ha servit per conèixer jocs nous

3. Algun aspecte a destacar 4. etc

CONCLUSIÓ

Aquest treball ha estat enriquidor per mi, ja que descobert un mon

desconegut i engrescador per els nens i nenes.

Els jocs tradicionals, engloben tot tipus de jocs. Ja sigui competitius,

cooperatius i com no tradicionals. El recull de jocs que he presentat han estat

els que he cregut més dinàmics i divertits.

Gràcies a aquesta recerca de jocs m’he adonat que hi ha diversitat de jocs,

però tot i això, tots tenen un objectiu comú: divertir a l’infant alhora que

aprèn.

ANNEX La xarranca, la corrida del cabàs o de les pedres, el mocador, les bitlles http://www.xtec.cat/centres/e3007233/WEB%20COMENIUS/WEB%20CATALA/CATALUNYA/jocs%20tradicionals.htm#mocador

La gallina cega, arrencar cebes http://blocs.xtec.cat/jocsalpatiescolaterresdeponent/jocs-de-moviment/ Cursa de xapes http://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/interficiejocscarrer/jocsambxapes/cursadexapes.htm Joc de les cadires http://www.xtec.cat/~jsanz/jocs/les_cadires.htm

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència

INVESTIGUEM JOCS DELS NOSTRES AVANTPASSATS

Nivell i curs Cicle mitjà 3r i 4t

Nom de l’autor/a

Marta García Llargués

Centre Lacustària

Població Llagostera

DESCRIPCIÓ Un dels tallers que més em va agradar i vaig poder gaudir més, va ser el que varen fer diumenge als jardins del Doctor Figueras. En Miqui Giménez va dirigir aquest taller de jocs tradicionals per a tothom. Ens va ensenyar un munt de jocs que després vam posar en pràctica. Em vaig adonar de la riquesa dels jocs i com es poden transmetre de generació en generació. El ric patrimoni cultural que tenim permet treballar els jocs. Així doncs, els jocs tradicionals són una oportunitat perquè els infants puguin parlar amb els seus pares, avis, germans... de les maneres de jugar que tenien anys enrere, i es converteixen en una manera de conèixer millor l’herència cultural. Fa que hi hagi uns vincles afectius que afavoreixen la cohesió familiar. Aproximar-se al joc tradicional és apropar-se al folklore, a la ciència de les tradicions, costums, usos, creences i llegendes d’una regió. Cada poble té les seves tradicions i costums, amb els seus jocs que els distingeixen d’altres poblacions. A través dels jocs estem coneixent la nostra cultura més propera. D’aquesta manera, els jocs tradicionals formen part del nostre patrimoni cultural.

OBJECTIUS - Conèixer el patrimoni cultural, participar en la seva conservació i millora i respectar la diversitat lingüística i cultural com a dret dels pobles i individus, i desenvolupar una actitud d’interès i respecte. - Recuperar part de les tradicions de la nostra comunitat i dels nostres avantpassats a través dels jocs populars i tradicionals. - Recopilar el màxim nombre de jocs possibles tenint en compte les capacitats individuals de cada alumne i les fonts d'informació disponibles (pares, avis, professors, llibres ...). - Valorar les diferents maneres d'ocupar el temps lliure i d'oci. - Respectar regles i normes bàsiques dins del joc i acceptar el paper donat dins d´ aquest. CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ Aquesta unitat didàctica la farem dins de l’àrea de català. Disposarem de sis sessions durant dues setmanes. Tres sessions d’una hora una setmana i unes altres tres sessions d’una hora l’altre setmana.

- Definicions de jocs popular, tradicional i autòcton ( Què són? D’on venen? Com es coneixen..) - El paper de transmissor cultural dels jocs populars i tradicionals. - Origen dels diferents jocs tradicionals que es treballin. - El procés de degradació dels jocs populars i tradicionals. - Pràctica de jocs populars i tradicionals. - Recerca, recopilació i presentació per part dels alumnes de jocs tradicionals. - Acceptació de les propostes de jocs tradicionals propis i d’altres comunitats. - Respecte pels jocs dels nostres avantpassats i valoració de la seva importància històrica. DESENVOLUPAMENT Primer de tot farem una pluja d’idees: Quins jocs coneixen, què són els jocs tradicionals i populars.. si en coneixen algún i que l’expliquin... A continuació mitjançant una fitxa (veure annex, darrera pàgina) d’investigadors, els alumnes hauran de preguntar, investigar, anotar jocs d’abans. Podran omplir més d’una fitxa. Cada setmana uns quants alumnes ens explicaran les seves primeres investigacions i recerques del jocs. La mestra repassarà els escrits i faltes. Les tres primeres sessions seran per poder polir la feina. Les altres tres darreres sessions ja seran perquè cada alumne ensenyi la seva fitxa, presenti el seu joc i el possi en pràctica amb la resta de companys/es de classe. Així doncs es portarà material i es sortirà al pati a jugar aquests diferents jocs que han anat descobrint els nostres joves investigadors de 3r i 4t curs. METODOLOGIA Conèixer altres tipus de jocs i posar-los en pràctica a l’hora del pati, no només existeix el futbol. Descobreixen maneres de jugar dels seus pares i avis, molt diferents dels seus jocs. D’aquesta manera, poden viure un aprenentatge d’una altra forma de vida, molt propera a ells. Se li donarà un enfocament de plaer, de jugar per jugar, sense més fi que la pràctica i diversió, sense perdedors ni vençuts, sense por al fracàs o al ridícul, cooperant amb els altres participants. Exercici per practicar l’expressió oral i parlar davant del públic ( els alumnes de la classe) Es revisarà la cohesió i faltes del text de la fitxa que hauran d’omplir, però no s’avaluarà. És més important l’expressió oral per poder explicar els jocs. Avui

dia un ha de saber comunicar-se i fer-se entendre. CRITERIS D’AVALUACIÓ - Expressió oral. - Cercar i descriure jocs tradicionals de l’entorn. - Mostrar interès per la pràctica de jocs populars i tradicionals. - Respectar els jocs tradicionals per la seva importància històrica.

CONCLUSIÓ Penso que deixar que els nostres alumnes investiguin i portin jocs nous ( desconeguts per a ells) i se’ls deixi temps per jugar, per posar-los en pràctica, que els puguin ensenyar als altres companys/es és participatiu i crea un bon clima de classe. Es desenvolupen experiències de satisfacció que, al capdavall, enregistren aprenentatges necessaris per al desenvolupament personal i del grup. A més amb els jocs podem treballar diferents materies i fer projectes interdisciplinars. “Els jocs donen molt de joc” ANNEX

FITXA D’INVESTIGACIÓ DE JOCS

Fes un recull dels jocs que jugaven els nostres avantpassats : familiars, amics, gent del poble...

Nom de l’alumne/a: Data de realització de la fitxa: Nom del joc: Qui m’ho ha explicat? On es jugava? Quin material es necessita per jugar?

Quants de jugadors hi participaven?

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Fes un petit dibuix

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

Títol de l’experiència

Assaig de castells

Nivell i curs 1r de primària Nom de l’autor/a Marina Deulofeu Cànoves Centre Escola Montserrat Vayreda Població Roses DESCRIPCIÓ El 16 de novembre de 2010, el Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, reunit a Nairobi, va declarar els castells patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. Treball en equip, esforç i esperit d’autosuperació. Aquests són els valors que encarnen els Castells, una pràctica cultural amb més de 70 colles als Països Catalans. Els castells es realitzen en un entorn festiu, generalment en les festes majors dels pobles i ciutats catalans, especialment de l'àrea originària (Tarragona i el Penedès). La majoria de colles fan entre vint i trenta actuacions l'any. Habitualment es fan a la plaça major del poble, davant l'ajuntament, amb la participació de dues o tres colles i davant un públic aficionat que aplaudeix l'evolució dels castells i fins i tot col·labora activament afegint-se a la pinya (la base que sustenta la torre). L’Escola Montserrat Vayreda es troba a l’Alt Empordà, comarca en la que la majoria de la població coneix l’existència dels castells però no hi està familiaritzada. Aquesta activitat forma part d’una unitat didàctica anomenada “Els castells tocats per la tramuntana” en la que es pretén aproximar els castells a l’alumnat del primer curs de cicle inicial. OBJECTIUS Mostrar interès i curiositat pel medi social. Utilitzar el llenguatge oral com a mitjà d’expressió i comunicació de

coneixements, emocions i sentiments. Conèixer manifestacions culturals pròpies de Catalunya. CONTINGUTS Comprensió de textos orals de diferents tipus, formats i mitjans, per obtenir

informació i per aprendre. Participació activa en interaccions amb persones internes i externes al centre. Reconeixement de costums, tradicions i estils de vida propis i d’altres

companys i companyes. Valoració del fet casteller com a signe d’identitat i formes de cohesió social. DESENVOLUPAMENT i TEMPORITZACIÓ Des de l’àrea de llengua catalana es redacta en gran grup un email adreçat a la colla castellera Vailets de l’Empordà demanant l’activitat “Taller a les escoles” i es facilita informació sobre els assajos i actuacions que fan als alumnes. Fora de l’horari lectiu es convoca als alumnes a anar a veure de manera voluntària un assaig d’aquesta colla. El dia de l’assaig la mestra d’educació física fa un reportatge fotogràfic per poder-ne parlar a l’aula amb la resta d’alumnes. Es dedica una sessió d’educació física a conversar sobre la dinàmica d’assaig i els beneficis personals que pot aportar aquest tipus d’activitat social.

Finalment es dedica una sessió al taller que fan els Vailets de l’Empordà amb la participació i dinamització de la mestra d’educació física i de la mestra de llengua catalana. METODOLOGIA Un dels punts clau del currículum és que les competències es desenvolupin de manera transversal. Per aquest motiu en aquesta activitat dues mestres d’àrees diferents s’han coordinat per tal que l’alumnat pugui relacionar aprenentatges proposats en les diferents àrees curriculars, en aquest cas en l’àrea de llengua i en la d’educació física. El mestre en tot moment fa de guia i proporciona activitats vivencials en les que els alumnes poden adquirir coneixements en contextos significatius. CRITERIS D’AVALUACIÓ Compren textos orals de diferents tipus, formats i mitjans, per obtenir

informació i per aprendre. Participa activament en interaccions amb persones internes i externes al

centre. Reconeix costums, tradicions i estils de vida propis i d’altres companys i

companyes. Valora el fet casteller com a signe d’identitat i forma de cohesió social. CONCLUSIÓ La implicació i motivació dels mestres és essencial per engrescar l’alumnat. El fet de basar-se en fets que els alumnes poden viure i sentir de primera mà proporciona motivació i interès que faciliten el procés d’ensenyament i aprenentatge . La coordinació entre les mestres i els castellers que participen en el taller és bàsica perquè les diferents sessions tinguin sentit i s’enriqueixin unes amb les altres. ANNEX

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

Títol de l’experiència

Per Carnaval, tot s’hi val!

Nivell i curs Primària. 6è. Nom de l’autor/a Eugènia Bravo Riba Centre Escola d’Avinyonet del Penedès Població Avinyonet del Penedès DESCRIPCIÓ Al llarg del segon trimestre, l’alumnat de 6è treballa la cançó improvisada. Quan falten un parell de setmanes per Carnaval, l’alumnat comença a pensar coses que volen dir al professorat. Normalment, són idees amb caire burlesc. El dia que se celebra la festa de Carnaval, l’alumnat de 6è canta davant de tots els nens i nenes de l’escola, un conjunt de Nyacres, dient coses divertides sobre el professorat. L’alumnat és lliure de dir el que vulgui sobre cada mestre. OBJECTIUS

- Comprendre i utilitzar la rima consonant i assonant (vocàlica). - Utilitzar versos heptasil·làbics per a compondre les nyacres o diferents

tipus de glosa. - Utilitzar l’estructura ABAB i -A-A en les quartetes. - Memoritzar i cantar la melodia dels Garrotins, les Corrandes de Beget,

Corrandes d’en Carolino i les Nyacres. - Glosar partint d’un tema inicial, i practicar el fet de posar la idea

principal en l’últim vers. CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ

- La cançó improvisada. Contextualització. - La rima. Rima assonant i consonant. - El vers heptasíl·lab. Sinalefes i elisions en la llengua oral. - L’estructura dels versos en forma de quarteta: ABAB, -A-A. - La melodia dels Garrotins, les Corrandes de Beget, Corrandes d’en

Carolino i les nyacres. 12 sessions + mostra de glosa. DESENVOLUPAMENT

1. Investigar què és la cançó improvisada, el seu origen/història, llocs on s’ha mantingut la tradició, intencionalitat de la glosa. Visualitzar fragments del documental: “Glosadors”.

2. Treballar la rima de paraules. a) El mestre diu una paraula a l’atzar, i l’alumnat busca paraules que

rimin amb aquesta. Repetir l’activitat amb diferents paraules. L’alumnat s’ha d’adonar que hi ha paraules molt fàcils de rimar, i d’altres de complicades. A partir d’aquí explicar la rima consonant i la rima assonant.

b) Jugar al joc de la motxilla però amb paraules que rimin: El mestre

comença dient “A la meva motxilla hi porto...”. Cada vegada que li toca el torn a un alumne, ha de repetir la frase, el llistat de paraules dit pels companys i companyes i afegir-ne una de nova que rimi. Ex: “A la meva motxilla hi porto: un carregador, un camió, un tractor, un escalador, ... “

c) Buscar parelles paraules que rimin, seguint la rima consonant. d) A partir d’un camp semàntic, fer llistats de paraules. Després buscar

paraules que rimin amb aquestes. e) Jugar en rotllana: el mestre comença amb una paraula a l’atzar,

l’alumne busca un mot que rimi amb aquesta i la diu, el següent company haurà de dir ràpidament una paraula del camp semàntic de la paraula del company/a. Es formarà una cadena: rima – camp semàntic – rima – camp semàntic...

3. Treballar la construcció d’heptasíl·labs. a) Dir frases comptant les síl·labes. b) Aprendre una melodia bàsica, que ens ajudarà a construir quartetes:

“Tirorirotirorí, tirorirotirorà”. c) Adaptar les frases curtes dites anteriorment i construir heptasíl·labs

amb aquestes. Ex: “A-vui hem can-tat can-çons”, “Què bé ens ho hem pas-sat”. * Observar que a vegades podem sinalefes o elisions, per a construir aquests heptasíl·labs.

d) Fer rodolins amb les parelles de paraules que rimin. e) Reconvertir les frases dels rodolins en versos heptasíl·labs.

4. L’estructura dels versos en forma de quarteta: ABAB, -A-A.

a) Explicar què és una quarteta. b) Escoltar un parell de cançons glosades i demanar a veure si

identifiquen les característiques d’aquestes. Amb el guiatge del/la mestre/a s’ha de mirar d’arribar a la conclusió de l’estructura ABAB, -A-A.

c) Donar a l’alumnat unes targetes amb frases soltes. Les hauran d’ordenar per aconseguir obtenir quartetes amb l’estructura ABAB.

d) Donar a l’alumnat una targeta on hi hagi escrits el segon i quart vers, i ells hagin de completar la quarteta amb el primer i el segon.

e) Explicar que la idea que volem expressar ha d’estar al final de la quarteta, i que per tant, serà la part que prioritzarem. Quan ho tinguem clar, pensarem en com completem la quarteta de manera que rimi i tingui sentit amb el que volem dir.

f) A partir de parelles de paraules que rimen, pensar el vers final i dir-lo. Després afegir la resta de la quarteta. Si és necessari, tornar a repetir la quarteta millorant aspectes concrets. Fer variants d’una mateixa quarteta.

g) Posar un tema concret sobre el que parlar, i pensar una idea sobre el que volem dir. Transformar la idea en quarteta, deixant la part més important en l’últim vers.

5. La melodia dels Garrotins, les Corrandes de Beget, Corrandes d’en

Carolino i les Nyacres. a) Aprendre la següent quarteta:

Si voleu ballar corrandes jo us en cantaré deu mil, que les duc a la butxaca,

lligadetes amb un fil.

b) Escoltar la melodia dels Garrotins. Aprendre la melodia i la tornada. Cantar la quarteta “model” amb aquesta melodia. Aprofitar quartetes que hagin sortit anteriorment, i cantar-les amb la melodia dels Garrotins. A partir d’un tema, intentar fer garrotins.

c) Fer el mateix amb les següents melodies: Corrandes de Beget, Corrandes d’en Carolino i Nyacres.

6. Preparació per fer la mostra de glosa sobre el professorat del centre. a) Triar una de les melodies treballades. b) Pensar coses que podem dir sobre cada mestre/a. Triarem un/a

mestre/a en concret. c) Pensar les paraules clau i construir la frase final. d) Acabar de completar la quarteta i cantar-la. e) Cada vegada que algú vulgui participar, aixecarà la mà i glosarà.

7. Amb el recull d’idees fet a l’aula, farem la MOSTRA DE GLOSA. La

melodia que cantaran seran les Nyacres, i el tema seran els i les mestres de l’escola.

METODOLOGIA Caldrà tenir en compte, que la cançó improvisada és una activitat oral. Tot i que es treballen molts aspectes de la llengua tant oral com escrita. Partirem de la motivació de l’alumnat. A 6è tenen moltes ganes de començar a glosar, perquè ho han vist a fer als nens i nenes de 6è que els han precedit. El/la mestre/a acompanyarà a l’alumnat en el seu procés d’ensenyament aprenentatge. Sí que en certs moments haurà de fer de model, però després deixarà pas a l’alumnat i el motivarà a continuar. En certs moments, tant el professorat com l’alumnat podran donar un cop de mà a algun company/a que es quedi encallat/a. La majoria d’activitats estan pensades per fer en forma de joc, però respectant el torn de paraula. Serà molt important aquest caire lúdic, encara que no s’ha de perdre de vista l’aspecte formal i tot el que s’anirà aprenent al llarg de la unitat. Es tracta d’aplicar els nous aprenentatges i fer-ne ús a la mostra de glosa. Es treballarà en rotllana, on l’alumnat es vegi la cara, i la participació esdevingui fàcilment. CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Comprèn i utilitza la rima consonant i assonant en les seves produccions. - Utilitza versos heptasil·làbics per a compondre les nyacres o diferents

tipus de glosa. - Utilitza l’estructura ABAB i -A-A en les quartetes. - Memoritza, canta la melodia i glosa amb els Garrotins, les Corrandes de

Beget, Corrandes d’en Carolino i les Nyacres. - Glosa partint d’un tema inicial. - Posa la idea principal en l’últim vers.

CONCLUSIÓ Aquesta és una unitat que està pensada per dur a terme a Cicle Superior de Primària. Encara que hi ha fragments que es poden anar introduint en cursos inferiors. Potencia l’ús de la llengua oral com a mitjà de comunicació i treballar molts elements poètics. A més, facilitat la capacitat d’improvisació de l’alumnat. El fet que el tema final de la mostra de glosa siguin els mestres, motiva molt a l’alumnat, ja que es senten lliures de dir i criticar coses que en un context formal no gosarien. Cal també, però, fomentar el respecte. ANNEX

- Reportatge “Glosadors”. - Manual d’iniciació a la glosa. - CD amb les músiques que acompanyen al Manual d’Iniciació a la glosa. - Blog Cançó improvisada a l’escola. - Blog La glosa a l’escola. - Material manipulatiu per fer quartetes: TARGETES

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència La imatgeria festiva als Països Catalans Nivell i curs Secundària (3r ESO) Nom de l’autor/a Jorgina Aguilar Llavoré Centre Institut de Vilablareix Població Vilablareix-Girona DESCRIPCIÓ -Ensenyar i explicar la imatgeria festiva dels Països Catalans a l’alumnat de 3r d’ESO. -Inventar un nou element d’imatgeria festiva. OBJECTIUS -Descobrir, observar i diferenciar els diferents elements de la imatgeria festiva. -Crear un nou ésser dins la imatgeria festiva. CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ CONTINGUTS: -Ensenyar què és la imatgeria festiva. -Diferenciar entre: els animals del bestiari, gegants, capgrossos, cavallets, diables... -Trobar nous elements d’imatgeria festiva. TEMPORITZACIÓ: -1 sessió a l’aula DESENVOLUPAMENT -Explicar a l’alumnat l’origen de la imatgeria festiva als Països Catalans. -Ensenyar (tot passant imatges) la varietat i les diferències entre els múltiples animals del bestiari i també dels gegants, capgrossos, cavallets, diables... METODOLOGIA -Grups heterogenis de 4/5 alumnes -Treball posterior de creació, dins del grup, d’un nou element d’imatgeria festiva. CRITERIS D’AVALUACIÓ -Presentació oral del que ha creat cada grup. Caldrà la intervenció de tots els membres del grup. L’avaluació es farà mitjançant una rúbrica d’exposició oral. -Valoració positiva del respecte per l’activitat proposada i pels companys a l’hora de presentar la seva creació.

CONCLUSIÓ -Descobrir que molts pobles dels Països Catalans tenen algun o més elements que pertanyen a la imatgeria festiva. -Acostar als alumnes una part molt important del llegat cultural dels Països Catalans en forma d’imatgeria festiva. ANNEX www.creacionstallaferro.cat -Elements d’imatgeria de la ciutat de Girona (Museu d’Història de la Ciutat de Girona)

-Cavallets

-Detall de l’àliga de la ciutat de Girona

-Capgrossos

-Gegants

-Dracs