BERNAT ARES

CARLES CHAIMAE

FELIPE AHMED

ALEJANDRO GERARD

IRENE ALEIX C.

ISIDRE ROGER

ALEIX A.

A la part alta de les parets de la meva habitació hi ha enganxades unes estrelles que brillen en la foscor. Una nit que la Martina es va quedar a dormir a casa s‘ hi va fixar:- Ohhhhh! Què maques són! - va dir mentre l'ajudava a posar-se el pijama - Són de veritat?- I tant que ho són! Com podrien brillar tant, si no...- I qui te les ha donat?- mmmmm... no t‘ ho puc dir, és un secret.

La Martina va acostar-se molt a mi i en una veu que gairebé era un murmuri em va dir:- Jo ja sóc gran i sé guardar un secret, si m‘ ho dius no li explicaré a ningú. Siusplauuuuuuuuuuu...- Està bé, t‘ ho explicaré! Però has d‘ estar molt atenta, d‘ acord?- Síííí - es va tapar amb la flassada i va obrir uns ulls com unes taronges - Ja estic apunt!- Suposo que a l‘ escola ja t‘ hauran explicat que els puntets brillants que es veuen al cel durant la nit són planetes i estrelles que estan mooooolt lluny, però el que segur que no t'han explicat és que hi ha una fada que s‘ encarrega de tenir cura de tots i cadascun. Cada dia els frega amb la seva capa per deixar-los llustrosos i els ruixa amb pols de fada perquè brillin molt; d'aquesta manera tothom que se'ls miri, encara que sigui des de molt lluny com nosaltres, els vegi brillar.-Ohhhhhhhh

- Doncs bé, resulta que aquesta fada, la fada de les estrelles, hi ha nits que enllesteix la feina aviat. Però allà dalt tota sola s'avorreix, així que de vegades baixa a la terra i es dedica a observar a les persones que dormen.- I els hi regala una estrella com aquestes que tu tens?- No pas a tothom! Mentre dormim, ella ens observa i mira dins nostre; si li agrada el que veu, deixa un fragment d'estrella al costat del llit i si no li agrada, se'n va sense fer soroll.- Ahhhhhhhh - Doncs a tu t'ha vingut a veure moltes vegades!- Si, moltes. Tantes com estrelles veus aquí. Però això no és el millor...- No?! I què hi ha millor que tenir un tros d'estrella de la fada de les estrelles?- Doncs saber que un cop et regala una d'aquestes, la fada no s'oblida mai de tu i et protegeix totes les nits de la teva vida. Encara que estiguis molt trist o tinguis molta por, pots mirar al cel i saps que ella està amb tu.- Vaja... Quin secret més fantàstic! No li explicaré a ningú, t'ho prometo.- D'acord. I ara, a dormir! Bona nit!Al dia següent, la veu de la Martina em va despertar de cop:- Ha vingut, ha vingut! La fada, la fada!Vaig acostar-me al seu llit i la nena em va mostrar una estrella idèntica a les que jo tenia penjades.- Mira! M'ha deixat un tros d'estrella! La fada de les estrelles m'ha mirat dins i... Ara ja no tindré mai més por durant la nit sabent que ella té cura de mi!

NOSALTRES VIVIM AL PLANETA TERRA, EL PLANETA BLAU, I TÉ MOLTA AIGUA I TERRA.

LA TERRA GIRA TAN RÀPID QUE NO HO NOTEM. NOMÉS AL PLANETA TERRA HI VIUEN PERSONES. LES PERSONES, LES PLANTES I LES PERSONES PODEM VIURE AL PLANETA TERRA PERQUÈ HI HA OXIGEN ( AIRE ).

LA TERRA TÉ FORMA D’ ESFERA, ÉS COM UNA PILOTA MOLT GRAN.

CAL QUE ENTRE TOTS LA CUIDEM I VIGILEM A EMBRUTAR-LA PERQUÈ NOMÉS N’ HI HA UNA.

LES ESTRELLES BRILLEN A LA NIT I ESTAN MOLT LLUNY.

DURANT EL DIA TAMBÉ HI SÓN LES ESTRELLES PERÒ NO LES

VEIEM PERQUÈ LA LLUM DEL SOL ENS HO IMPEDEIX.

SÓN MOLT GRANS I ESTAN CALENTES.

QUAN NEIXEN SÓN DE COLOR GROC I ESTAN MOLT

CALENTES.

LES VERMELLES, SÓN LES QUE ESTAN MÉS FREDES I A PUNT

D’EXPLOTAR I MORIR.

PER PODER VEURE LES ESTRELLES NECESSITEM UN

TELESCOPI.

AMB ELS TELESCOPIS PODEM MIRAR MIRAR L’UNIVERS I

VEURE LES ESTRELLES, EL SOL I LA LLUNA MÉS A PROP.

HI HA UNES ESTRELLES QUE VIUEN AL MAR, LES ESTRELLLES DE MAR.

I ENS HEM APRÈS AQUEST POEMA.

L’ESTRELLA

L’ESTRELLA ES MIRAVA

A L’AIGUA DEL MAR,

ONADES DE PLATA,

LA FEIEN BALLAR.

UN VESPRE VA CAURE

I AL FONS SE’N VA ANAR

PERQUÈ LA CRIDAVA,

L’ESTRELLA DE MAR.

ROGER

ANIOL

ALEJANDRO

HI HA UNA ESTRELLA QUE BRILLA DURANT EL DIA.

EL SOL!

EL SOL, A L’IGUAL QUE LA TERRA, TÉ FORMA D’ESFERA, COM UNA PILOTA

MOLT GRAN. EL SOL CREMA MOTÍSSIM I ENS DONA LLUM I ENS ESCALFA.

LA TERRA RODA. QUAN EL NOSTRE POBLE ESTÀ MÉS A PROP DEL SOL, ÉS

DE DIA I QUAN ESTÀ MÉS A PROP DE LA LLUNA, ÉS DE NIT.

POEMA

SOL

EM LLEVO,

ET DESPERTO,

T’ESCALFO,

ET FAIG LLUM,

SI UN NÚVOL EM TAPA,

TOT QUEDA COM FUM.

A LA NIT PODEM VEURE LA LLUNA, QUE ENS ILUMINA UNA MICA PERÒ NO ENS ESCALFA.

LA LLUNA TÉ CRÀTERS. ELS CRÀTERS SÓN COM UNS FORATS QUE ES FAN QUAN

ELS METEORITS ( UNES ROQUES )XOQUEN AMB LA LLUNA.

AL SOL NO HI HA ANAT MAI NINGÚ PERQUÈ CERMA MOLT, PERÒ A LA LLUNA I A

L’UNIVERS I PODEN ANAR ELS ASTRONAUTES AMB UN COET. PER PODER ANAR

AMB EL COET HAN DE FER MOLT EXERCICI, MENJAR COSES SANES I POSAR-SE

UN TRAJE ESPECIAL I UNA BOMBONA D’OXIGEN PER PODER RESPIRAR.

El primer senyor que va arribar a la lluna va ser el

NEIL AMSTRONG

http://www.edu365.cat/infantil/contesweb/sol_lluna/index.htm

Les mestres de l’escola havien organitzat la primera colònia infantil i tots els alumnes estaven molt contents i alegres perquè passarien una nit fora de casa en una cabana de fusta.

El lloc que havien triat era molt a prop de la ciutat, però era realment bonic: un petit bosc de pins i eucaliptus. Enmig dels arbres, al costat de les cabanes, es formava una clariana molt àmplia, amb un petit turó de terra, ideal per mirar els estels.

La granota Nota anava a la motxilla d’en Jaume, amb el cap a fora, molt atenta a tot el que passava. Era la primera vegada que la Nota anava de colònies i estava desitjant qeu el Sol s’amagués i que arribés la nit per veure la Lluna i tots els estels.

- Falta molt perquè es faci de nit? Queda gaire? – preguntava la Nota a en Jaume a cada moment.

-Veus el Sol allà dalt? – li explicava en Jaume -, doncs fins que no s’amagui darrrere de les muntanyes no es farà de nit.

La Nota estava impacient. La mestra els havia promès que, després del sopar, anirien al bosc a observar els estels amb un telescopi. El telescopi era un aparell allargat amb el qual es podien veure de prop objectes molt llunyans.

-Podem veure des d’aquí l’escola amb el telescopi – va preguntar la Nota.

-No, Nota – va respondre en Jaume-, el telescopi és per mirar el cel.

- I per què no hi ha estels de dia? – preguntava la Nota.

- Sí que n’hi ha – afirmava en Jaume -, però no es veuen perquè la llum del Sol els amaga.

Els nens i les nenes van sopar verdura amb salsitxes i se’n van anar al turó amb els telescopis. Aviat es va fer molt de nit i els estels es van il·luminar. Què bonic!

Els alumnes van esperar els seu torn per mirar pel telescopi. Quan li tocava a en Jaume, el nen el va orientar cap a la Lluna. Era immensa! Semblava que la tingués davant d’ell i que la pogués tocar amb les seves mans. La Nota va mirar pel telescopi i es va quedar embadalida, amb la Lluna i amb tots aquells forats, alçaaaaa!

-Què són aquests forats? – va preguntar la granota amb curiositat.

- Són els cràters - va dir en Jaume -. La mestra ens ha explicat que els cràters es produeixen per roques qeu xoquen contra la Lluna, plof, els meteorits... Per això la Lluna sembla un formatge amb forats!

La granota estava encantada amb totes aquelles explicacions i va decidir que quan es fes gran seria astronauta!, per posar-se un vestit espacial i visitar la Lluna en un coet.

-Lluna cridant a Terra, aquí la granota Nota al capdavant de l’expedició espacial! La nau s’aproxima al satèl·lit. Canvi i fora!

La Nota es va imaginar pilotant una nau espacial que es dirigia a la Lluna i es va deixar portar per la fantasia. La granota mirava per la finestreta i pitjava els botons de la nau per apropar-se a un cràter. Era una maniobra molt arriscada!

-Aquí la granota Nota! Em disposa a aterrar a la Lluna. Canvi i fora!

La granota va posar el coet sobre la superfície i va sortir a fer un passeig per la Lluna. El seu cos pesava molt poc i semblava que flotava... Com un somni!

-Nota, desperta Nota! – li cridava en Jaume mort de riure -. Hem de tornar a la cabana, que ens quedarem els últims!

- Estava somiant desperta – va respondre la Nota.

- Ha, ha. Estaves a la Lluna! – va dir en Jaume.

La meva mare diu que les persones fantasioses i somiadores estan a la Lluna.

La Nota es va ficar al llit molt contenta. Havia descobert que era una granota somiadora i aventurera, i aquella nit, ho tenia decidit, somiaria en un viatge espacial, ni més ni menys que al planeta Mart! L’astronauta Nota!