1

Fundació transparència i bon govern local

BonGovern

Estratègia ACM Serveis Socials d’àmbit local 2019-2023

1 Col·leccióBGL

Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)C/ València 231, 6a planta

08007 Barcelonawww.acm.cat - formacio@acm.cat

934961616Edició: Març 2019

ÍNDEX

I. Presentació. els serveis socials d’ambit local: un actiu cabdal en la creació de valor per les persones, el territori i el país...........................................................................................................................................4

II. Metodologia: finalitat, objectius, processos clau i marc de treball............................................................5

III. Marc jurídic i de planificació dels serveis socials en l’àmbit local..............................................................7

IV. Essència, visió de futur i valors referencials.............................................................................................8

V. Diagnòstic i formulació estratègica........................................................................................................10

VI. Marc estratègic 2019-2023: línies, objectius i iniciatives........................................................................12

VII. conclusions........................................................................................................................................27

4

I. PRESENTACIÓ. ELS SERVEIS SOCIALS D’ÀMBIT LOCAL: UN ACTIU CABDAL EN LA CREACIÓ DE VALOR PER A LES PERSONES, EL TERRITORI I EL PAÍS

L’ACM és la principal veu del món local català, amb més d’un miler d’associats. Té per finalitat representar, defensar i promoure els interessos generals dels municipis, les comarques i els altres ens locals associats i, alhora, potenciar l’autonomia local en el marc català, estatal i europeu. I, per això, realitza, entre d’altres, funcions i actuacions que s’orienten a:

• Assessorar i donar suport als ens locals.

• Analitzar i reflexionar acuradament sobre tot allò que afecta el món local.

• Oferir un ampli ventall de recursos per a tots els treballadors públics dels ens locals. 

• Editar publicacions relacionades amb temàtiques que afecten el món local.

• Promoure i elaborar estudis sobre problemes i qüestions municipals i comarcals.

També cal assenyalar que, des de l’ACM, s’entenen el municipi i la comarca com “el nivell bàsic d’organització política i social, que permet als ciutadans participar en decisions que afecten directament el seu entorn i, al mateix temps, facilita a cada un d’aquests ciutadans els serveis bàsics per al seu bon desenvolupament.”Una finalitat, unes funcions i una visió que tenen en els serveis socials d’àmbit local una de les principals eines, un actiu cabdal en la creació de valor per a les persones, el territori i el país.Tanmateix, a nivell del nostre entorn, observem grans canvis estructurals que afectaran profundament el futur dels serveis socials i la tasca que realitzen els seus professionals. Entre aquests, assenyalem:

L’extensió de la societat del coneixement i la creixent innovació tecnològica i social.

L’increment de la longevitat i l’augment de la diversitat (diversitat ètnica, cultural i moral) en les comunitats i la societat.

La diversitat de models familiars i de convivència.L’extensió i intensificació de l’expectativa de qualitat

dels serveis públics i de la posició de la ciutadania davant d’aquests com a portadora de drets, així

com el nou paper que es demanda a l’administració pública.

Els canvis en el model econòmic i en el món del treball.

I encara de manera més especifica, s’observen reptes pels serveis socials d’àmbit local, com ara:

L’adaptació de l’actual sistema de serveis socials al nou context social.

La implementació de la RGC i l’impacte que generarà, tant a nivell humà com en diversos aspectes tècnics i de gestió.

La necessitat de coordinació i integració funcional entre els serveis socials bàsics i els serveis de salut.

Els models emergents de vida autònoma en la comunitat, alternatius a la institucionalització.

Els dèficits en les polítiques socials d’habitatge, ocupació activa i suport a les famílies.

Els nous marcs legislatius sobre la concertació social amb les entitats del tercer sector.

La innovació en els mètodes d’intervenció centrats en la persona i el seu entorn.

La necessitat d’una avaluació més eficaç dels resultats i els aprenentatges per una millora continua de la pràctica professional i la qualitat dels serveis socials.

El potencial de la cooperació i la transferència d’experiències i coneixements entre els diversos equips locals de serveis socials.

Per això, davant dels grans reptes i transformacions que afronten els ens locals del nostre país, l’ACM, comptant amb el suport d’un Grup de Treball expert, ha realitzat una acurada reflexió sobre el futur dels serveis socials i els reptes estratègics que s’hauran d’afrontar en els respectius municipis i comarques. Una reflexió estratègica que, a hores d’ara, es plasma en aquest document.En suma, la reflexió i les propostes realitzades pel Grup de Treball sobre els reptes de futur dels serveis socials en l’àmbit local, aporten un gran valor, sobretot en la focalització de noves estratègies, de nous mètodes i de noves eines per assolir una resposta més eficaç i propera a la ciutadania.

5

II. METODOLOGIA: FINALITAT, OBJECTIUS, PROCESSOS CLAU I MARC DE TREBALL

Tot comptant amb la reflexió estratègica, realitzada pel Grup de Treball de l’ACM sobre els reptes de futur dels serveis socials en l’àmbit local, la finalitat última d’aquesta iniciativa és contribuir a que els serveis socials d’àmbit local esdevinguin una eina, encara més eficaç, en la creació de valor per a les persones, el territori i el país.

En aquest sentit, per aquesta actuació s’han tingut com a referència permanent els objectius generals següents:

o Avançar en la definició d’un sistema públic de serveis socials on els ens locals comptin amb millors eines i recursos per tal de garantir els drets dels ciutadans i ciutadanes en aquest àmbit cabdal pel futur del país.

o Identificar les principals millores en els processos clau d’accés i ús del sistema de serveis socials per part de la població en general i de les persones més vulnerables de manera prioritària.

o Reforçar la coordinació interna del sistema de serveis socials i promoure la coordinació amb els altres sistemes que conformen el Sistema Català de Benestar Social.

o Definir el marc de qualitat del sistema i les condicions per assolir majors nivells de creativitat, innovació i cooperació entre professionals i equips.

o Reflexionar sobre els instruments i els recursos necessaris per donar cobertura a les necessitats socials emergents.

o Fomentar la formació continuada dels professionals.

D’acord amb aquesta finalitat i aquests objectius generals, s’han dut a terme els processos clau següents:

1) Constitució i funcionament del grup de treball d’acord amb la programació realitzada per a 2018.

2) Elaboració d’un document de bases referencials sobre els serveis socials locals.

3) Formulació d’una visió de futur sobre els principals resultats que es volen aportar a les persones, el territori i la societat des dels serveis socials d’àmbit local, i del model global d’actuació que ho ha de fer possible.

4) Identificació i definició dels valors referencials en els quals s’han de basar les actuacions, de manera coherent amb la visió de futur i el model global d’actuació.

5) Realització d’un procés de prospecció i selecció de reptes de futur pels serveis socials locals, així com de diagnòstic i formulació estratègica –eixos i objectius estratègics–, coherent amb la visió i els valors prèviament formulats. Aquest procés de treball es concreta en aquest document, que exposa l’Estratègia ACM serveis socials 2023 i el seu model d’actuació.

6) Concepció i bases de disseny d’aquelles eines, dispositius i accions que han de permetre una eficaç aplicació, seguiment i avaluació de l’Estratègia ACM serveis socials 2023 i pel suport de formació i apoderament dels professionals dels serveis socials que actuen en l’àmbit local.

Un conjunt de processos que s’han realitzat d’acord amb el marc de treball que s’exposa en el diagrama següent:

6

PERSONA

SOCIETAT

APODERAMENT I FORMACIÓ

ESTRATEGIA I CULTURA

ÈTICA

INNOVACIÓ EN SERVEIS I SUPORTS

REPTES DELS SERVEIS SOCIALS D’AMBIT LOCAL

A. DRETS I QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES I LES

FAMÍLIES

B. IMPACTE EN TRANSFORMACIÓ

SOCIAL

C. RETORN ECONÒ-MIC I CONTRIBUCIÓ AL DESENVOLUPA-

MENT DEL TERRITORI

MARC DE TREBALL REFERENCIAL

7

II. MARC JURÍDIC I DE PLANIFICACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS EN L’ÀMBIT LOCAL

En la realització de la reflexió estratègica i les propostes que es formulen en aquest document, s’ha tingut en compte, com a principal base referencial, el marc legislatiu en tot allò que incideix en l’activitat i el futur dels serveis socials d’àmbit local. Una base referencial de caràcter normatiu que recollim a l’annex I d’aquest document. Tanmateix, ressaltem allò que estableix la Llei 12/2007 de Serveis Socials, pel que fa a la finalitat d’aquest sistema de suport a les persones i de progrés social, i en allò que ateny als serveis socials bàsics:

“Els serveis socials tenen com a finalitat assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones.” (Article 3)“Els serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social.” (Article 16)

També s’estableix, a l’article 31 de l’esmentada llei, que els municipis i les comarques desenvolupin, entre altres, les competències següents:

“a) Estudiar i detectar les necessitats socials en llur àmbit territorial.b) Crear i gestionar els serveis socials necessaris, tant propis com delegats per altres administracions, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent.c) Elaborar plans d’actuació local en matèria de serveis socials i participar, si s’escau, en el pla d’actuació de l’àrea bàsica corresponent.d) Establir els centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials bàsics.e) Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics.f) Promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb l’Administració de la Generalitat i l’ens

local supramunicipal corresponent, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent.j) Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l’àmbit dels serveis socials locals.”

I encara figura com una prioritat, per part de les Administracions competents, l’adopció de “les mesures necessàries per fomentar el compliment d’activitats i programes adreçats a la formació i la millora de les capacitats del personal professional de serveis socials i a la recerca i la innovació tecnològica en aquesta matèria.” (Article 79)

8

IV. ESSÈNCIA, VISIÓ DE FUTUR I VALORS REFERENCIALS

Per aquest primer procés bàsic de reflexió estratègica, en base a l’expertesa de les persones participants en el grup de treball, i de manera coherent amb la finalitat i els objectius abans exposats, s’ha formulat l’essència de la que es considera la raó de ser dels serveis socials, així com una visió de futur sobre els principals resultats que es volen aportar a les persones, el territori i la societat des dels serveis socials d’àmbit local, i sobre el model global d’actuació que ho ha de fer possible. Això, tot relatant:

• Els principals resultats que es volen aportar respecte a les persones, la societat i el territori per les quals treballen els serveis socials locals.

• El sistema de serveis, suports, i actuacions de transformació social amb els quals es considera s’hauria de comptar i dur a terme per assolir els tipus de resultats prèviament definits.

• Les bases principals del marc ètic, de qualitat i responsabilitat social que es considera haurien de caracteritzar els serveis socials locals.

ESSÈNCIA I VISIÓ*

ESSÈNCIA:

Els Serveis Socials acompanyen i apoderen les persones per una vida plena al llarg del seu cicle vital.

LEMA: “Acompanyem persones per una vida plena”.

1 Totes aquelles coses que permeten que la persona sigui més feliç a casa, a l’escola, al treball i a la comunitat.2 Projecte vital entès com a cobertura de necessitats, realització de desitjos, preferències, etc., en qualsevol etapa de la vida.3 Conjunt de persones que es relacionen.4 Gran varietat de formes de viure, d’històries, de relacions socials i culturals que creen la pròpia persona.

VISIÓ DE FUTUR:

Com a visió de futur, des del món local liderarem l’articulació d’un Sistema de Serveis Socials que acompanya i apodera les persones al llarg del seu cicle vital. Això, per tal d’aconseguir que:

• Cada persona pugui viure una vida plena1, d’acord amb els seus valors, les seves decisions i preferències, per fer realitat el seu projecte vital2.

• La societat3 es distingeixi en termes de justícia social i creixi en cohesió, igualtat i en la seva capacitat d’inclusió, d’interacció i valoració de la diversitat humana4.

• Els serveis socials siguin un agent de major impacte pel desenvolupament i transformació del territori .

I per això, considerem que el Sistema de Serveis Socials ha de reunir les condicions següents:

a) Tenir un abast universal.b) Ser accessible, participatiu, equitatiu i de qualitat.c) Tenir responsabilitat pública.d) Que integri el conjunt de serveis socials en el territori.e) Que generi canvi social i dinamització comunitària. f) Que exerceixi la cooperació interterritorial.

Visió*: La visió de futur expressa els principals resultats que es volen aportar a les persones, les famílies i la societat, així com el model global d’actuació que els ha de fer possible.

9

Tot seguit, per aquest procés referencial del conjunt de l’estratègia proposada, s’identifiquen els valors referencials en els quals es considera que s’han de basar totes les actuacions que duguin a terme els principals actors i responsables dels serveis socials d’àmbit local.

VALORS REFERENCIALS DELS SERVEIS SOCIALS D’ÀMBIT LOCAL

La cultura ètica* del Sistema de Serveis Socials d’àmbit local es fonamenta en el compromís amb cada persona, des del respecte per la seva individualitat5 i dignitat6, tot treballant per una societat més inclusiva que valori la diversitat humana7, com a base del nostre futur col·lectiu.

D’acord amb aquests principis fonamentals, l’actuació dels responsables i dels professionals dels serveis socials s’ha de realitzar segons els valors referencials següents:

• Autonomia, autodeterminació i participació: Apoderament de l’autonomia i l’autodeterminació de cada persona, i acompanyament en la seva participació i interacció efectiva amb els entorns vitals i la comunitat, com a base essencial del nostre marc d’actuació professional.

• Igualtat i accessibilitat: Promoció de condicions d’igualtat i d’accessibilitat universal en els entorns vitals i en el conjunt de la comunitat i el territori on actuem.

• Proximitat i flexibilitat: Planejament i organització dels serveis socials de manera que siguin propers i alhora flexibles per adaptar-se a les realitats diverses dels nostres territoris i a l’ampli ventall de necessitats i itineraris vitals de les persones.

• Prevenció: Disseny i aplicació efectiva d’estratègies i línies d’acció preventives per a la detecció precoç i la resposta eficaç a les necessitats socials del nostre entorn.

• Responsabilitat pública i equitat: El conjunt del Sistema de Serveis Socials d’àmbit local ha de reunir la doble condició de preservar la titularitat i responsabilitat pública i una plena equitat en la distribució

5 Reconeixement de cada persona com una persona única i que necessita ser compresa per l’altre.6 És un dret de les persones a ser tractades de manera justa i amb respecte.La dignitat es pot perdre si et maltracten, et diuen o et fan coses sense que tu vulguis o quan les condicions físiques es deterioren i t’impedeixen la vida amb un mínim benestar.7 Gran varietat de formes de viure, d’històries, de relacions socials i culturals que creen la pròpia persona.

sectorial i territorial dels recursos.• Qualitat: La qualitat dels nostres serveis

han de garantir un contínuum d’atenció i suport personalitzat, tot incorporant la innovació, l’avaluació i el desenvolupament professional com a eixos bàsics pel valor que aportem a totes i cadascuna de les persones.

• Cooperació transversal i professional: El bon funcionament dels serveis socials locals requereix un treball transversal amb d’altres nivells del propi sistema de serveis socials i amb d’altres sistemes que actuen en el propi territori, de manera que es garanteixi una actuació integral amb cada persona a través d’una integració vertical i horitzontal de la resposta. Per tal d’assolir-ho, també resulta imprescindible la millora dels marcs normatius i una cooperació i intercanvi sistemàtics entre diferents tipus de professionals.

*Cultura ètica: la cultura ètica s’expressa en els principis i els valors en els quals s’han de basar totes les seves actuacions, comptant amb una actuació coherent i compromesa dels diferents agents interns –persones, professionals– que la conformen. Els principis són el camí que cal seguir per aconseguir allò que ens proposem. Els valors són creences que ens ajuden a tenir un comportament adequat amb les altres persones i ens permeten preferir, apreciar o escollir unes coses en lloc d’altres, o un comportament en lloc d’un altre. Reflecteixen els nostres interessos, sentiments i allò que pensem.

10

V. DIAGNÒSTIC I FORMULACIÓ ESTRATÈGICA

Tenint com a marc referencial, en tot moment, la visió i els valors abans formulats, durant aquest segon procés de reflexió sobre el futur dels serveis socials d’àmbit local s’ha dut a terme un diagnòstic estratègic, tot identificant els factors clau de l’entorn i dels propis serveis socials locals. Això s’ha fet amb la previsió de la posterior formulació d’eixos i objectius estratègics pel desenvolupament futur dels serveis socials locals.

Aquesta diagnosi estratègica s’ha realitzat aplicant la metodologia DAFO, la qual comporta la identificació dels factors clau de l’entorn i del propi sistema de serveis socials locals per al desenvolupament estratègic de la visió de futur abans exposada, així com una anàlisi interna (fortaleses i debilitats) i externa (oportunitats i amenaces) de les principals interrelacions entre els diferents factors.

En la realització d’aquest diagnòstic i la posterior formulació d’estratègies i objectius, s’ha procurat tenir en compte la diversitat de realitats locals que existeixen a Catalunya.

ENTORN

+OPORTUNITATS AMENACES

-

FORTALESES DEBILITATS

INTERN ORGANITZACIÓ

NOTA: el procés de diagnòstic i formulació estratègica s’ha realitzat en base a l’essència, la visió de futur i els valors abans exposats i al DAFO que s’adjunta a l’annex III d’aquest document.

CONCLUSIONS DEL DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC:

Els Serveis Socials d’àmbit local disposen d’una llarga trajectòria amb un gran reconeixement social i institucional. Així mateix, compten amb equips professionals sòlids i amb una acreditada experiència en la realització de la seva raó de ser i els seus objectius. Tot això, en un entorn que, després d’una llarga crisi sistèmica, mostra senyals de lenta recuperació econòmica i d’incipients millores en el reconeixement i la dotació de serveis.

Tanmateix, en base als factors d’amenaça i de debilitats identificats en el DAFO, es pot considerar que el Sistema de Serveis Socials d’àmbit local ha de dotar-se de noves eines i d’espais més eficients, alhora que consolida el seu nivell de prestigi i s’aferma en els principis i els valors que han permès el nivell de desenvolupament amb que compta a hores d’ara. En aquest sentit, es destaquen quatre eixos de transformació i millora:

a) L’apoderament de les persones, sobretot en autodeterminació i participació, com a element clau de futur. I per això seran necessaris serveis nous i millors, mètodes de treball nous i, sobretot, un grau d’implicació creixent de les persones en el seu propi projecte vital.

b) La transformació del nostre entorn social i comunitari en diversos àmbits, que van des de tot allò que suposi una major activitat vital de les persones en els entorns de proximitat, fins a aspectes cabdals com l’activació del conjunt d’actors i l’avenç per la plenitud de drets en una societat més inclusiva.

c) Els serveis socials són un sistema clau pel desenvolupament del territori. Tanmateix, la seva aportació de valor no és prou coneguda ni, per tant, reconeguda, ni tampoc compten amb estratègies i línies d’acció adreçades a incrementar l’impacte global i el retorn que generen.

d) Es compta amb un Sistema de Serveis Socials que requereix una profunda actualització per avançar en els tres eixos abans descrits. Un Sistema de Serveis Socials més proper i accessible, que integri en el territori de referència el conjunt dels seus recursos, i que garanteixi una plena universalitat, així com un alt nivell de qualitat.

Amb tot això, el món local ha de ser capaç de liderar una profunda transformació dels Serveis Socials, tot cercant un aprofundiment dels marcs de cooperació institucionals amb el conjunt d’actors clau per al seu futur.

11

FORMULACIÓ ESTRATÈGICA:

Per tal d’avançar en la realització de la visió de futur, es planteja que el món local lideri una estratègia de definició i articulació d’un Sistema de Serveis Socials que acompanya i apodera les persones al llarg del seu cicle vital, en un marc de cooperació institucional amb la Generalitat i el conjunt d’actors clau per a la seva efectiva realització.

En aquest sentit, en base al diagnòstic abans exposat i per cada dimensió de la visió de futur, es plantegen les quatre línies estratègiques següents:

A. Persona8: Incorporar models, eines i competències professionals nous per situar la persona al centre del sistema de serveis socials com a actors creatius d’una millora continua en un marc sistemàtic de recerca, innovació i desenvolupament d’aquest nou paradigma. (APODERAR LES PERSONES PER L’AUTONOMIA I LA PARTICIPACIÓ.)

B. Societat9: Crear espais col·laboratius i establir aliances amb el conjunt d’actors del nostre entorn social per compartir projectes i promoure una societat més inclusiva, que reuneixi millors condicions de justícia social, cohesió, igualtat i valoració de la diversitat. (SER MOTOR DE CANVI PER REDUIR DESIGUALTATS I CRÉIXER EN DRETS I INCLUSIÓ.)

8 Aquesta línia estratègica es relaciona amb la primera dimensió de la visió de futur: que cada persona pugui viure una vida plena, d’acord amb

els seus valors, les seves decisions i les seves preferències per fer realitat el seu projecte vital.

9 Aquesta línia estratègica es relaciona amb la segona dimensió de la visió de futur: que la societat es distingeixi en termes de justícia social

i creixi en cohesió, igualtat i en la seva capacitat d’inclusió, d’interacció i valoració de la diversitat humana.

10 Aquesta línia estratègica es relaciona amb la tercera dimensió de la visió de futur: que els serveis socials siguin un agent de major impacte pel

desenvolupament i la transformació del territori .

11 Aquesta línia estratègica es relaciona amb la quarta dimensió de la visió de futur: I per això, considerem que el Sistema de Serveis Socials

ha de reunir les condicions següents:

• Tenir un abast universal.

• Ser accessible, participatiu, equitatiu i de qualitat.

• Tenir responsabilitat pública.

• Que integri el conjunt de serveis socials en el territori.

• Que generi canvi social i dinamització comunitària.

Que exerceixi la cooperació interterritorial

C. Territori10: Significar els serveis socials com a eix dels projectes globals del territori, en base a una doble via de posta en valor d’allò aporten, tant en coneixement de la realitat social com pel que fa a l’impacte social i el retorn econòmic que generen. (PROMOURE ELS SERVEIS SOCIALS COM A EIX CLAU EN EL PLANEJAMENT I DESENVOLUPAMENT DEL TERRITORI.)

D. Sistema11: Avançar cap a un Sistema de Serveis Socials d’àmbit local que integri, en un funcionament unificat, el conjunt de serveis socials i d’altres serveis del respectiu territori i una millor dotació de suports professionals, tot garantint l’abast universal, la responsabilitat pública i les condicions bàsiques d’accessibilitat, participació, equitat i qualitat. (AVANÇAR CAP UN SISTEMA DE SERVEIS SOCIALS INTEGRAT, UNIVERSAL I DE QUALITAT.)

12

VI. MARC ESTRATÈGIC 2019-2023: LÍNIES, OBJECTIUS I INICIATIVES

A la segona part de l’annex II sobre Marc Estratègic es recullen, per a cadascuna de les línies estratègiques abans exposades, els respectius objectius, així com les iniciatives que ens proposem dur a terme durant el període 2019-2023, les correspondències d’aquestes amb les línies estratègiques i l’apunt sobre si es tracta d’un tipus d’iniciativa que es considera hauria d’emprendre la pròpia ACM o cadascun dels ens locals competents en matèria de serveis socials.

ANNEX I. REFERÈNCIES LEGALS I DE PLANIFICACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS EN L’ÀMBIT LOCAL

REFERÈNCIES LEGALS.-

-Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. DOGC núm. 4990, publicat el 18 d’octubre de 2007. http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=415692

- Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011. DOGC núm. 5738, publicat el 20 d’octubre de 2010.http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=557820&action=fitxa

- Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials. DOGC núm. 5533, publicat el 24 de desembre de 2009. http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=530777&action=fitxa

- Organització de les Nacions Unides (2006). Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. NNUU (Nova York, 13 de desembre de 2006). Ratificada per L’Estat Espanyol, BOE Núm. 96 (21 d’abril de 2008).h t t p : / / w 1 1 0 . b c n . c a t / f i t x e r s / b a c c e s s i b l e /convenciodretsdiscapacitatslecturafacil.9 51.pdf https://www.boe.es/boe/dias/2008/04/21/pdfs/A20648-20659.pdf

- Organització de les Nacions Unides (1989). Convenció sobre els Drets dels Infants. NNUU (Nova York, 20 de novembre de 1989). Ratificada per L’Estat Espanyol. http://w110.bcn.cat/fitxers/dretscivils/annexe16.convencidelsdretsdelsinfants.546.pdf

-Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia. h t t p : / / w w w . b o e . e s / b u s c a r / d o c .php?id=BOE-A-2006-21990

Així mateix, en l’elaboració d’aquest document s’han tingut en compte els marcs normatius i la legislació següent:

• Legislació Règim local.• Legislació sobre Associacionisme i Voluntariat.• Llei Erradicació Violència Masclista 2012.• Llei 24/15, de 29 de juliol, de mesures urgents, per

afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

• Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones amb risc d’exclusió social.

• Llei d’Infància: desplegament normatiu en curs. Model SIS -Servei Intervenció sòcio-educativa.

• Llei LGTBI.• Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les

persones immigrades i de les retornades a Catalunya.

• Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la Renda Garantida de Ciutadania.

• Llei 13/2006, de 26 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.

• Llei de participació en serveis socials, 2010.• Decret 202/2009 dels òrgans de participació i

coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.• Decret 27/2003, de 21 de gener, de l’atenció social

primària.• Decret Pla Estratègic de Serveis Socials.• Projecte de Llei de Serveis a les Persones.

13

• LORTA -protecció de dades (...) directiva europea.• Legislació sobre Administració Electrònica.

REFERÈNCIES DOCUMENTALS I GLOSSARI.-

- Comisión de las Comunidades Europeas –COM- (2001). La Gobernanza Europea: un Libro Blanco. h t t p : / / e - s p a c i o . u n e d . e s / f e z / e s e r v .php?pid=bibliuned:19137&dsID=GbzaEurLBco.pdf

-Comisión Europea (2010). Estrategia Europea sobre Discapacidad 2010-2020: un compromiso renovado para una Europa sin barreras. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2010:0636:FIN:ES:PDF

- Departament de Benestar Social i Família. Equip de recerca: Miguel Ángel Verdugo Alonso (dir.), Benito Arias Martínez, Laura E. Gómez Sánchez, Robert L. Schalock. (2013). Model de qualitat de vida: informe sobre els perfils de servei basats en el model de qualitat de vida per als serveis socials especialitzats de Catalunya. h t tp : / / t reba l l i a f e r ssoc i a l s .genca t . ca t /web/ .content/01departament/08publicacions/ambits_tematics/serveis_socials_2011/05qualitatvidaperfils/qualitat_de_vida_perfil_servei_definitiu.pdf

- Generalitat de Catalunya. Desplegament territorial del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya. Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010- 2013. http://treball iaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/serveis_socials/pla-estrategic-de-serveis-socials-de-catalunya/i-pla-estrategic-de-serveis-socials-de-catalunya/desplegament-territorial-del-pla-estrategic-de-serveis-socials-de-catalunya/

17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. Agenda Global 2030.Model de Serveis Socials Bàsics. GENCAT- amb participació de l’ACM

- Mansell, J., Beadle-Brown, J. (2011). “Desinstitucionalización y vida en la comunidad. Declaración del Grupo de Investigación sobre Política y Práctica Comparativa de la Asociación Internacional para el Estudio Científico de las Discapacidades Intelectuales (IASSID)”. Traducció al castellà. Revista Zerbitzuan.

- Nussbaum, M. (2007). Las fronteras de la justicia: consideraciones sobre la exclusión. Editorial Paidós.

- Nussbaum, M. (2012). Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano. Editorial Paidós.

- Organización Mundial de la Salud (2001). Clasificación Internacional del Funcionamiento, de la Discapacidad y de la Salud (CIF). http://www.imserso.es/InterPresent2/groups/imserso/documents/binario/435cif.pdf

- Organització Mundial de la Salut (2016). Nota descriptiva sobre discapacitat i salut. http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs352/es/

- Schalock,R.L.;Verdugo,M.A. (2007). “El concepto de calidad de vida en los servicios y apoyos parapersonas con discapacidad intelectual.” Siglo Cero, 38, p. 21-36.

- Sen, A. (1999). Development as freedom. Oxford: Oxford University Press.

- Sen, A. (2010). La idea de la justícia. Santillana Ediciones Generales.

- Stiglitz, J. (2000). La economía del sector público. Antoni Bosch Editor.

- Autonomia personal i vida independent. L’autonomia personal és la capacitat de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals sobre com viure d’acord amb les normes i preferències pròpies, i sobre com volem desenvolupar les activitats bàsiques la vida diària.Així mateix, podem definir la vida independent com la situació en la qual la persona exerceix el poder de decisió sobre la seva pròpia existència i participa activament en la vida de la seva comunitat, conforme al dret al lliure desenvolupament de la personalitat.Les persones tenen dret a gaudir d’autonomia, a poder triar i decidir amb les seves capacitats desenvolupades al màxim, i a beneficiar-se de l’ajuda necessària, en cada cas, per compensar aquells dèficits o limitacions en el seu funcionament. Aquest procés d’autonomia es relaciona amb els següents conceptes: vida autònoma, elecció i autodeterminació, participació i responsabilitat i solidaritat. -Vida autònoma. Tots els serveis i recursos destinats a les persones han d’estar orientats a aquest objectiu final. No es tracta només de viure, sinó de tenir possibilitats de poder

14

triar, tenir una ocupació, relacionar-se amb amics o amb la parella. Això significa que les persones han de disposar dels suports i dels entorns suficients per integrar-se en la societat i valdre’s per sí mateixes en diferents situacions. - Elecció i autodeterminació. L’autodeterminació es basa en el dret a viure com un vulgui, sense que la seva discapacitat sigui motiu d’exclusió. - Participació i responsabilitat. Les persones, siguin quins siguin les seves condicions i funcionament vital, han de poder prendre part en les decisions que afectin la seva vida, el seu entorn i el conjunt de la societat.- Solidaritat. Una societat que valora i reconeix l’autonomia dels individus que la composen, mostra solidaritat i atenció per a les persones que són diferents i els ofereix tot el suport al seu abast pel seu ple desenvolupament i participació.

- Accessibilitat universal. És la condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes o instruments, eines i dispositius, per ser comprensibles, utilitzables i practicables per a totes les persones en condicions de seguretat i comoditat, i de la forma més autònoma i natural possible. Pressuposa l’estratègia de «disseny universal» i s’entén sense perjudici dels ajustaments raonables que hagin d’adoptar-se.

- Disseny universal. És el disseny de productes, entorns, programes i serveis que puguin utilitzar el màxim possible de persones, sense necessitat d’adaptació ni d’un disseny especialitzat. Tanmateix, el “disseny universal” no exclou les ajudes tècniques o productes de suport per a persones amb discapacitat, quan aquests els permetin millorar la seva autonomia i qualitat de vida.

- Igualtat d’oportunitats. La igualtat d’oportunitats es defineix com l’absència de qualsevol discriminació, directa o indirecta, que tingui la seva causa en una discapacitat, així com l’adopció de mesures d’acció positiva orientades a evitar o compensar els desavantatges d’una persona amb discapacitat per a participar plenament en la vida política, econòmica, cultural i social.

- Necessitats socials. Són necessitats socials les

12 Schalock,R.L., Verdugo,M.A. (2007). El concepto de calidad de vida en los servicios y apoyos para personas con discapacidad

intelectual. Siglo Cero, 38, p. 21-36.

13 Departament de Benestar Social i Família. Equip de recerca: Miguel Ángel Verdugo Alonso (dir.), Benito Arias Martínez, Laura E.

Gómez Sánchez, Robert L. Schalock. (2013). Model de qualitat de vida: informe sobre els perfils de servei basats en el model de qualitat

de vida per als serveis socials especialitzats de Catalunya.

h t tp : / / t reba l l i a fe rssoc ia ls .gencat .cat /web/ .content /01depar tament /08pub l icac ions/ambi ts_ temat ics/serve is_

socials_2011/05qualitatvidaperfils/qualitat_de_vida_perfil_servei_definitiu.pdf

que repercuteixen en l’autonomia personal i el suport a la dependència, en una millor qualitat de vida personal, familiar i de grup, en les relacions interpersonals i socials i en el benestar de la col·lectivitat.

- Necessitats personals bàsiques. Les necessitats personals bàsiques són les pròpies de la subsistència i la qualitat de vida de cada persona.

- Qualitat de vida. El concepte de qualitat de vida és un instrument de gran utilitat per a la planificació i avaluació dels serveis des de perspectives centrades en la persona, i alhora serveix com a principi orientador dels canvis i actuacions que s’han de dur a terme. A més, constitueix la missió principal de les entitats del sector social que treballen a favor de les persones amb discapacitat.

Definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS):- La qualitat de vida s’entén com la percepció que una persona té del seu lloc a la vida, en un context determinat i en un sistema de valors, en relació amb els seus propis objectius i expectatives. Involucra la salut física, l’estat psicològic, el nivell d’independència, les relacions socials i les relacions amb el seu ambient.

Definició de Robert Schalock12:- “La qualitat de vida és un estat desitjat de benestar personal que: (a) és multidimensional; (b) té propietats ètiques -universals-- i èmiques --lligades a la cultura; (c) té components objectius i subjectius; i (d) està influenciada per factors personals i ambientals.” És un concepte que reflecteix els desigs d’una persona sobre la seva qualitat de vida respecte a vuit dimensions centrals de la seva vida: el benestar emocional, les relacions interpersonals, el benestar material, el desenvolupament personal, el benestar físic, l’autodeterminació, la inclusió social i els drets.

Descripció de les dimensions de qualitat de vida i indicadors centrals13 :

• Benestar emocional (BE): fa referència a sentir-se tranquil, segur, sense aclaparaments ni neguits. S’avalua mitjançant

15

els indicadors: satisfacció, autoconcepte i absència d’estrès o de sentiments negatius. • Relacions interpersonals (RI): relacionar-se amb diferents persones, tenir amics i portar-se bé amb la gent (veïns, companys, etc.). Es mesura amb els indicadors següents: relacions socials, tenir amics clarament identificats, relacions familiars, contactes socials positius i gratificants, relacions de parella i sexualitat. • Benestar material (BM): tenir prou diners per comprar el que es necessita i es desitja, tenir un habitatge i un lloc de treball adequats. Els indicadors avaluats són: habitatge, lloc de treball, salari (pensió i ingressos), possessions (béns materials) i estalvis (o possibilitat d’accedir a capricis). • Desenvolupament personal (DP): es refereix a la possibilitat d’aprendre diferents coses, tenir coneixements i realitzar-se personalment. Es mesura amb els indicadors: limitacions/capacitats, accés a noves tecnologies, oportunitats d’aprenentatge, habilitats relacionades amb el treball (o altres activitats) i habilitats funcionals (competència personal, conducta adaptativa i comunicació).

• Benestar físic (BF): tenir bona salut, sentir-se en bona forma física, tenir hàbits d’alimentació saludables. Inclou els indicadors: atenció sanitària, son, salut i les seves alteracions, activitats de la vida diària, accés a ajuts tècnics i alimentació. • Autodeterminació (AU): decidir per si mateix i tenir oportunitat d’elegir les coses que un vol, com vol que sigui la seva vida, la seva feina, el seu temps lliure, el lloc on viu, les persones amb les quals està. Els indicadors amb què s’avalua són: metes i preferències personals, decisions, autonomia i eleccions.

• Inclusió social (IS): anar a llocs de la ciutat o del barri on van altres persones i participar en les seves activitats com un més. Sentir-se membre de la societat, sentir-se integrat, comptar amb el suport d’altres persones. Avaluat pels indicadors: integració, participació, accessibilitat i suports. • Drets (DE): ser considerat igual que la resta de la gent, rebre un tracte igual, ser respectat per la pròpia manera de ser, opinions, desitjos, intimitat, drets. Els indicadors utilitzats per avaluar aquesta dimensió són: intimitat, respecte, coneixement i exercici de drets.

Hi ha una sèrie de principis bàsics que orienten l’avaluació de la qualitat de vida. Aquests principis es concreten en cinc: 1. La qualitat de vida mesura el grau en que les persones tenen experiències de vida significatives que elles mateixes valoren. 2. La mesura de la qualitat de vida permet que les persones progressin cap a una vida significativa que valoren i gaudeixen. 3. La qualitat de vida mesura el grau en que els dominis o les dimensions contribueixen a una vida plena i interconnectada. 4. La mesura de la qualitat de vida es porta a terme en el context dels entorns que són importants per a les persones.5. La mesura de la qualitat de vida per a les persones es basa tant en les experiències humanes comunes com en les experiències de vida individuals i úniques.

-Planificació Centrada en la Persona. La Planificació Centrada en la Persona (PCP) apareix com a conseqüència d’un compromís ètic, tècnic i organitzatiu, que orienta qualsevol esforç associatiu i professional cap al benefici de cada una de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies. Es tracta de canviar la mirada, la manera com veiem i valorem la persona amb discapacitat intel·lectual, per situar la persona, cada persona, amb les seves capacitats, somnis i projectes, en el centre de les nostres actuacions i suports.

Definició ACP“L’atenció integral centrada en la persona és la que es dirigeix a la consecució de millores en tots els àmbits de la qualitat de vida i el benestar de la persona, partint del respecte ple a la seva dignitat i drets, als seus interessos i preferències, i comptant amb la seva participació efectiva.” La finalitat d’aquest model d’atenció és la persona, la seva dignitat, el seu benestar, els seus drets i les seves decisions, sense oblidar el compliment dels seus deures i l’assumpció de les seves responsabilitats.”

http://presidencia.gencat.cat/web/.content/departament/plans_sectorials_i_interdepartamentals/PIAISS/docs/PIAISS_atencio_centrada_en_la_persona_201601.pdf

16

8 principis de l ‘ACP

Modelo de Evaluación y Gestión Aplicada de Competencias Personales y EmocionalesEl Talento Humano centrado en la Persona:http://www.fundacionpilares.org/modeloyambiente/docs/buenaspracticas/anexos/BP33_AYMARyPUIG_EvaluacionGestionCompetencias_Anexo.pdf

17

ANNE

X II.

TAU

LES D

E DIA

GNÒS

TIC

–DAF

O- I

MAR

C ES

TRAT

ÈGIC

-.E

l DA

FO q

ue s

’exp

osa

tot

segu

it re

cull

els

dive

rsos

ele

men

ts d

’aqu

est

met

odol

ogia

–se

gons

s’h

a ex

plic

at e

n l’a

part

at d

e di

agnò

stic

i fo

rmul

ació

est

ratè

gica

-- i

afeg

eix

l’ava

luac

ió d

e l’i

mpa

cte

que

es c

onsi

dera

pot

ten

ir ca

da fa

ctor

per

a l’

asso

limen

t de

ls e

lem

ents

cla

u de

la v

isió

de

futu

r: (a

) la

Per

sona

, (b)

la S

ocie

tat,

(c) e

l

Terr

itori,

(d) e

l pro

pi S

iste

ma

de S

erve

is S

ocia

ls d

’àm

bit l

ocal

.

OP

OR

TU

NIT

AT

SIM

PAC

TE

AM

EN

AC

ES

IMPA

CT

E

PS

OC

TS

IST

PS

OC

TS

IST

Pro

cés

part

icip

atiu

per

red

efini

r el

s se

rvei

s so

cial

s: P

la E

stra

tègi

c de

Ser

veis

Soc

ials

/ C

arte

ra d

e S

erve

is S

ocia

ls /

Pla

ns T

errit

oria

ls

43

44

No

disp

osem

d’u

n P

la S

ecto

rial d

e S

erve

is

Soc

ials

-am

b pr

evis

ió d

’inve

rsió

plu

rianu

al

per

un im

puls

equ

itatiu

del

s S

erve

is s

ocia

ls

loca

ls-

conc

erta

t ent

re e

l mun

icip

alis

me

i la

Gen

eral

itat.

33

44

Tend

ènci

a ca

p a

sist

emes

de

serv

eis

més

co

l·lab

orat

ius

43

34

Els

pre

ssup

osto

s as

sign

ats

a se

rvei

s so

cial

s lo

cals

son

insu

ficie

nts

per

fer

efec

tiva

la ll

ei

en a

ques

t àm

bit i

no

resp

onen

a u

ns c

riter

is

i ind

icad

ors

obje

ctiu

s.

No

hi

ha

un

perc

enta

tge

gara

ntit

de

pres

supo

st

assi

gnat

al

s S

erve

is

Soc

ials

(p

ende

nt

veur

e %

en

re

laci

ó a

d’al

tres

pa

ïsos

)

43

44

Cre

ixen

t re

cone

ixem

ent

i ne

cess

itat

dels

S

erve

is S

ocia

ls p

er p

art

d’al

tres

Sis

tem

es

(Sal

ut, E

duca

ció,

Tre

ball,

etc

.)

22

23

Els

ser

veis

soc

ials

enc

ara

son

un c

alai

x de

sas

tre

que

cobr

eix

dèfic

its d

e re

spos

ta

d’al

tres

sis

tem

es.

34

24

Els

ca

nvis

so

ciod

emog

ràfic

s en

s si

tuen

co

m u

n S

iste

ma

clau

de

futu

r: e

nvel

limen

t, im

mig

raci

ó, s

oled

at, e

tc.

23

24

El

Pla

E

stra

tègi

c de

S

erve

is

Soc

ials

no

es

ta e

ncar

a de

senv

olup

at a

niv

ell d

e P

lans

te

rrito

rials

act

ualit

zats

.

43

34

Can

vi d

e pa

radi

gma

en re

laci

ó a

les

cièn

cies

i la

tecn

olog

ia p

er la

vid

a de

les

pers

ones

(CIF

O

MS

200

0)

43

24

Falta

un

sist

ema

indi

cado

rs o

bjec

tius

de

nece

ssita

t qu

e pe

rmet

i un

re

part

imen

t eq

uita

tiu d

els

recu

rsos

en

la s

eva

aplic

ació

ef

ectiv

a en

el t

errit

ori.

22

34

La p

ract

ica

d’al

tres

paï

sos

més

ava

nçat

s en

el

des

envo

lupa

men

t del

s se

rvei

s so

cial

s co

m

a re

fere

ncia

a te

nir

en c

ompt

e.

33

33

No

es d

ispo

sa d

’un

inte

grac

ió f

unci

onal

si

stem

àtic

a de

l co

njun

t de

ser

veis

soc

ials

en

el r

espe

ctiu

terr

itori.

43

44

El

reco

neix

emen

t de

l dr

et

a un

a vi

da

inde

pend

ent

d’ac

ord

amb

el p

ropi

pro

ject

e vi

tal (

art 1

9 C

onve

nció

Dre

ts D

isca

paci

tat)

43

23

La

Car

tera

de

S

erve

is

Soc

ials

no

re

cone

ix i

dot

a su

ficie

nts

recu

rsos

per

a

gest

iona

r re

spos

tes

inte

gral

s a

un i

tiner

ari

vita

l d’

auto

nom

ia,

auto

dete

rmin

ació

i

part

icip

ació

42

24

Una

ci

utad

ania

m

és

apod

erad

a a

l’hor

a d’

exig

ir el

s se

us d

rets

.3

42

3

L’ac

tual

prà

ctic

a de

cop

agam

ent n

o re

spon

a

crite

ris d

’equ

itat i

efic

iènc

ia.

42

23

18

S’a

torg

a m

és i

mpo

rtàn

cia

als

dete

rmin

ants

so

cial

s i c

ondi

cion

s de

l’en

torn

en

rela

ció

a la

sa

lut d

e le

s pe

rson

es.

34

23

Els

ser

veis

soc

ials

enc

ara

no c

ompt

en a

mb

un r

econ

eixe

men

t so

cial

de

la

ciut

adan

ia

equi

vale

nt

a d’

altr

es

sist

emes

(s

alut

, ed

ucac

ió)

23

24

La im

plem

enta

ció

de la

Ren

da G

aran

tida

de

Ciu

tada

nia.

4

22

3

Exc

essi

va

fragm

enta

ció

del

conj

unt

de

serv

eis

soci

als

en e

l res

pect

iu te

rrito

ri.4

34

4

Hi

ha

una

perc

epci

ó ge

nera

litza

da

en

el

conj

unt

dels

ser

veis

soc

ials

de

la n

eces

sita

t d’

un c

anvi

pro

fund

de

para

digm

a

22

34

Man

ca d

’una

pla

tafo

rma

de r

ecer

ca i

de

crea

ció

de

corp

us

tècn

ic

com

part

it:

no

disp

osem

d’e

ines

en

clau

cie

ntífi

ca.

33

24

El D

ecre

t de

Ser

veis

Soc

ials

Bàs

ics

s’or

ient

a de

man

era

sem

blan

t a

la v

isió

de

futu

r qu

e es

pla

ntej

a en

aqu

esta

Est

ratè

gia

de l’

AC

M

33

24

No

com

ptem

am

b un

apl

icat

iu i

nfor

màt

ic

com

ú pe

r a

la s

iste

mat

itzac

ió i

gest

ió d

e la

in

form

ació

i el

con

eixe

men

t

43

24

El

nou

cont

ract

e pr

ogra

ma

dota

rà

més

su

port

adm

inis

trat

iu3

32

4

Dep

enem

d’u

n co

ntra

cte

prog

ram

a an

ual

que

fa

més

pr

ecàr

ia

la

inco

rpor

ació

i

esta

bilit

at d

e pr

ofes

sion

als.

33

24

Nov

es o

port

unita

ts p

rofe

ssio

nals

si s

’obr

e un

no

u pa

radi

gma

de

serv

eis

soci

als.

33

24

No

disp

osem

d’

una

met

odol

ogia

ho

mol

ogad

a de

Pla

nific

ació

cen

trad

a en

la

Per

sona

que

per

met

i ev

oluc

iona

r de

la

resp

osta

de

nece

ssita

ts a

l su

port

int

egra

l de

l itin

erar

i vita

l

43

24

La

ciut

adan

ia,

en

gene

ral,

enca

ra

no

exer

ceix

de

man

era

sist

emàt

ica

l’exi

gènc

ia

del d

ret a

ls s

erve

is s

ocia

ls

43

23

No

es fa

cilit

a al

s ci

utad

ans

un s

upor

t jur

ídic

in

depe

nden

t per

def

ensa

r els

seu

s dr

ets

en

l’acc

és a

les

pres

taci

ons

als

serv

eis

soci

als.

A

la C

arte

ra d

e S

erve

is S

ocia

ls n

o hi

ha

cap

serv

ei d

e su

port

juríd

ic in

depe

nden

t.

43

24

Un

Terc

er S

ecto

r S

ocia

l qu

e de

veg

ades

pr

iorit

za l

a ge

stió

de

recu

rsos

per

sob

re

de la

def

ensa

del

s dr

ets

i, en

el s

eu c

as, l

a re

ivin

dica

ció

o de

nunc

ia

43

23

Els

pr

essu

post

os

i el

s re

curs

os

que

s’as

sign

en

no

son

sufic

ient

s pe

r l’a

com

plim

ent p

le d

els

dret

s re

cone

guts

.

43

24

No

com

ptem

a

la

Gen

eral

itat

amb

una

estr

uctu

ra i

nstit

ucio

nal

de p

rou

relle

u pe

r ev

oluc

iona

r els

ser

veis

soc

ials

, com

ser

ia u

n S

erve

i Cat

alà

de S

erve

is S

ocia

ls o

n el

mon

m

unic

ipal

sig

ui c

lau

en la

sev

a go

vern

ança

.

44

44

19

S’a

torg

a m

és i

mpo

rtàn

cia

als

dete

rmin

ants

so

cial

s i c

ondi

cion

s de

l’en

torn

en

rela

ció

a la

sa

lut d

e le

s pe

rson

es.

34

23

Els

ser

veis

soc

ials

enc

ara

no c

ompt

en a

mb

un r

econ

eixe

men

t so

cial

de

la

ciut

adan

ia

equi

vale

nt

a d’

altr

es

sist

emes

(s

alut

, ed

ucac

ió)

23

24

La im

plem

enta

ció

de la

Ren

da G

aran

tida

de

Ciu

tada

nia.

4

22

3

Exc

essi

va

fragm

enta

ció

del

conj

unt

de

serv

eis

soci

als

en e

l res

pect

iu te

rrito

ri.4

34

4

Hi

ha

una

perc

epci

ó ge

nera

litza

da

en

el

conj

unt

dels

ser

veis

soc

ials

de

la n

eces

sita

t d’

un c

anvi

pro

fund

de

para

digm

a

22

34

Man

ca d

’una

pla

tafo

rma

de r

ecer

ca i

de

crea

ció

de

corp

us

tècn

ic

com

part

it:

no

disp

osem

d’e

ines

en

clau

cie

ntífi

ca.

33

24

El D

ecre

t de

Ser

veis

Soc

ials

Bàs

ics

s’or

ient

a de

man

era

sem

blan

t a

la v

isió

de

futu

r qu

e es

pla

ntej

a en

aqu

esta

Est

ratè

gia

de l’

AC

M

33

24

No

com

ptem

am

b un

apl

icat

iu i

nfor

màt

ic

com

ú pe

r a

la s

iste

mat

itzac

ió i

gest

ió d

e la

in

form

ació

i el

con

eixe

men

t

43

24

El

nou

cont

ract

e pr

ogra

ma

dota

rà

més

su

port

adm

inis

trat

iu3

32

4

Dep

enem

d’u

n co

ntra

cte

prog

ram

a an

ual

que

fa

més

pr

ecàr

ia

la

inco

rpor

ació

i

esta

bilit

at d

e pr

ofes

sion

als.

33

24

Nov

es o

port

unita

ts p

rofe

ssio

nals

si s

’obr

e un

no

u pa

radi

gma

de

serv

eis

soci

als.

33

24

No

disp

osem

d’

una

met

odol

ogia

ho

mol

ogad

a de

Pla

nific

ació

cen

trad

a en

la

Per

sona

que

per

met

i ev

oluc

iona

r de

la

resp

osta

de

nece

ssita

ts a

l su

port

int

egra

l de

l itin

erar

i vita

l

43

24

La

ciut

adan

ia,

en

gene

ral,

enca

ra

no

exer

ceix

de

man

era

sist

emàt

ica

l’exi

gènc

ia

del d

ret a

ls s

erve

is s

ocia

ls

43

23

No

es fa

cilit

a al

s ci

utad

ans

un s

upor

t jur

ídic

in

depe

nden

t per

def

ensa

r els

seu

s dr

ets

en

l’acc

és a

les

pres

taci

ons

als

serv

eis

soci

als.

A

la C

arte

ra d

e S

erve

is S

ocia

ls n

o hi

ha

cap

serv

ei d

e su

port

juríd

ic in

depe

nden

t.

43

24

Un

Terc

er S

ecto

r S

ocia

l qu

e de

veg

ades

pr

iorit

za l

a ge

stió

de

recu

rsos

per

sob

re

de la

def

ensa

del

s dr

ets

i, en

el s

eu c

as, l

a re

ivin

dica

ció

o de

nunc

ia

43

23

Els

pr

essu

post

os

i el

s re

curs

os

que

s’as

sign

en

no

son

sufic

ient

s pe

r l’a

com

plim

ent p

le d

els

dret

s re

cone

guts

.

43

24

No

com

ptem

a

la

Gen

eral

itat

amb

una

estr

uctu

ra i

nstit

ucio

nal

de p

rou

relle

u pe

r ev

oluc

iona

r els

ser

veis

soc

ials

, com

ser

ia u

n S

erve

i Cat

alà

de S

erve

is S

ocia

ls o

n el

mon

m

unic

ipal

sig

ui c

lau

en la

sev

a go

vern

ança

.

44

44

Els

ser

veis

soc

ials

no

com

ptem

am

b un

co

ntín

uum

sufi

cien

t pe

r fa

cilit

ar u

na v

ida

autò

nom

a, a

mb

prou

div

ersi

tats

de

serv

eis

i la

poss

ibilit

at d

e co

mbi

nar-

los.

43

24

Els

ser

veis

soc

ials

est

an m

és e

nfoc

ats

a at

endr

e ne

cess

itats

qu

e a

prom

oure

la

au

tono

mia

de

la p

erso

na.

43

23

Man

ca

dife

renc

iar

el

reco

neix

emen

t de

l qu

antu

m

reco

negu

t, en

ba

se

al

dret

su

bjec

tiu i

les

nece

ssita

ts d

e su

port

, de

la

pres

crip

ció

de s

erve

is.

32

24

El

Sis

tem

a d’

Ate

nció

a

la

Dep

endè

ncia

no

es

pr

ou

gara

ntis

ta

y ge

nera

m

olta

bu

rocr

àcia

.

42

24

La d

etec

ció

i pr

otec

ció

en s

ituac

ions

de

risc,

de

m

aner

a no

tòria

en

re

laci

ó a

la

infà

ncia

, he

m d

’ass

umir-

la s

ense

mitj

ans

adie

nts.

42

24

El S

iste

ma

de S

erve

is S

ocia

ls e

sta

regu

lat

amb

un e

xcés

de

buro

cràc

ia3

22

4

FOR

TALE

SE

SIM

PAC

TE

DE

BIL

ITA

TS

IMPA

CT

E

PS

OC

TS

IST

PS

OC

TS

IST

Teni

m u

na v

isió

cla

ra i

cons

ensu

ada

de c

ap

on h

an d

’ana

r el

s se

rvei

s so

cial

s de

l fut

ur.

33

34

Febl

e lid

erat

ge p

olíti

c de

l mun

icip

alis

me

en

serv

eis

soci

als

33

34

Els

ser

veis

soc

ials

com

pten

am

b un

cre

ixen

t re

cone

ixem

ent

inst

ituci

onal

al

s pr

opis

m

unic

ipis

i co

mar

ques

.

33

34

Falta

de

visi

ó es

trat

ègic

a so

bre

el p

aper

de

ls s

erve

is s

ocia

ls c

om e

ix c

lau

del t

errit

ori.

33

44

Bon

niv

ell d

e lid

erat

ge p

rofe

ssio

nal a

ls s

erve

is

soci

als

loca

ls.

33

34

Dèfi

cit

en la

sis

tem

atitz

ació

del

s se

rvei

s i l

a re

spos

ta q

ue o

fere

ixen

.4

32

4

Cul

tura

pro

fess

iona

l am

b vo

caci

ó de

ser

vei i

ca

paci

tat d

’impl

icac

ió i

resi

lenc

ia.

33

33

Ens

man

quen

per

fils

prof

essi

onal

s in

tegr

ats

o vi

ncul

ats

als

EB

AS

.3

32

4

Mol

t co

neix

emen

t vi

venc

ial

i di

rect

e de

l te

rrito

ri i d

e la

real

itat s

ocia

l.4

43

3

Dèfi

cits

en

el

co

mpl

imen

t de

ra

tis

prof

essi

onal

s al

s E

BA

S4

32

4

Nom

bre

de p

erso

nes

que

treb

alle

n en

el

conj

unt d

e se

rvei

s so

cial

s de

l ter

ritor

i.2

24

3

Esc

assa

m

obilit

at

dels

pr

ofes

sion

als

en

dete

rmin

ats

àmbi

ts te

rrito

rials

pet

its.

33

23

Cap

acita

t pe

r pr

even

ir l’a

greu

jam

ent

de

situ

acio

ns d

e de

pend

ènci

a o

risc

soci

al.

42

23

Eve

ntua

litat

i

prec

arie

tat

de

una

part

im

port

ant

de p

rofe

ssio

nals

per

cau

sa d

el

sist

ema

de c

ontr

acte

s pr

ogra

mes

.

33

24

Som

un

sist

ema

que

s’or

ient

a a

una

resp

osta

a

la p

erso

na, d

e m

aner

a in

tegr

al i

holís

tica.

44

34

No

esta

defi

nida

una

pol

ítica

que

pro

mog

ui

una

carr

era

prof

essi

onal

hom

ogèn

ia.

33

24

20

El

treb

all

grup

al e

ntre

pro

fess

iona

ls i

am

b pe

rson

es u

suàr

ies

dels

ser

veis

soc

ials

com

a

bona

pra

ctic

a. P

er e

xem

ple

“apr

enen

tatg

e se

rvei

”, e

tc.

33

23

Els

EA

IA e

stan

en

una

dobl

e as

sign

ació

co

mpe

tenc

ial

amb

el

greu

ris

c d’

inco

herè

ncia

.

43

24

No

es

com

pta

amb

una

sist

emàt

ica

sufic

ient

de

prev

enci

ó de

ris

cos

labo

rals

, so

bre

tot e

n la

dim

ensi

ó ps

icos

ocia

l.

33

24

No

com

ptem

am

b en

torn

s se

gurs

, ni

am

b su

port

s ad

ient

s da

vant

po

ssib

les

agre

ssio

ns.

33

24

Tam

poc

es c

ompt

a am

b un

sup

ort

juríd

ic

adie

nt d

avan

t d’u

na e

vent

ual a

gres

sió.

33

24

Gra

n pa

rt

dels

no

stre

s re

curs

os

prof

essi

onal

s es

tan

dest

inat

s a

fer

gest

ió

adm

inis

trat

iva

33

24

Gra

n di

stan

cia

entr

e el

mon

aca

dèm

ic i

la

pràc

tica

prof

essi

onal

.3

32

3

Mas

sa s

ovin

t as

sum

im f

unci

ons

de s

upor

t a

les

pers

ones

per

sob

re d

e le

s no

stre

s po

ssib

ilitat

s i

recu

rsos

. P

er

exem

ple

en

habi

tatg

e.

43

24

En

aque

sta

taul

a de

Mar

c E

stra

tègi

c es

rec

ulle

n, p

er a

cad

ascu

na d

e le

s lín

ies

estr

atèg

ique

s ab

ans

expo

sade

s, e

ls r

espe

ctiu

s ob

ject

ius

estr

atèg

ics,

aix

í com

les

inic

iativ

es q

ue e

s pr

opos

a du

r a te

rme

dura

nt e

l per

íode

201

9-20

23. A

ixí m

atei

x le

s co

rres

pond

ènci

es d

’aqu

este

s am

b el

con

junt

de

línie

s es

trat

ègiq

ues

i l’a

punt

sob

re s

i es

trac

ta d

’un

tipus

d’in

icia

tiva

que

es c

onsi

dera

hau

ria d

’em

pren

dre

la p

ròpi

a A

CM

o c

adas

cun

dels

ens

loca

ls c

ompe

tent

s en

mat

èria

de

serv

eis

soci

als

i la

seva

prio

ritza

ció

–en

n

Un

cop

apro

vat c

om E

stra

tègi

a re

fere

ncia

l de

l’AC

M e

n l’à

mbi

t del

s se

rvei

s so

cial

s, e

s re

com

ana

un p

rocé

s pr

iorit

ari d

e pr

esen

taci

ó i p

oten

cial

con

sens

am

b la

FM

C, p

er u

na p

oste

rior

pres

enta

ció

a la

Gen

eral

itat i

difu

sió

glob

al.

21

LÍN

IES

ES

TR

AT

ÈG

IQU

ES

OB

JEC

TIU

S

ES

TR

AT

ÈG

ICS

INIC

IAT

IVE

S

2019

-202

3

CO

RR

ES

PO

NA

CM

AB

CD

LOC

AL

A.

AP

OD

ER

AR

LE

S

PE

R-

SO

NE

S P

ER

L’A

UT

ON

OM

IA I

LA P

AR

TIC

IPA

CIÓ

Per

sona

14:

Inco

rpor

ar n

ous

mo

-d

els,

ei

nes

i co

mp

etèn

cies

p

rofe

ssio

nals

pe

r si

tuar

la

p

erso

na a

l ce

ntre

del

sis

te-

ma

de

serv

eis

soci

als

com

a

acto

rs c

reat

ius

d’un

a m

illora

co

ntin

ua e

n un

mar

c si

stem

à-tic

de

re

cerc

a,

inno

vaci

ó

i d

esen

volu

pam

ent

d’aq

uest

no

u pa

radi

gma.

Inco

rpor

ar n

ous

mo

del

s, m

èto

des

i

com

pet

ènci

es p

rofe

ssio

nals

per

si-

tuar

la

per

sona

al

cent

re d

el s

iste

-m

a d

e se

rvei

s so

cial

s co

m a

act

ors

cr

eati

us, e

n el

mar

c d

’uns

pri

ncip

is

ètic

s co

here

nts

amb

la m

issi

ó d

els

serv

eis

soci

als.

Ela

bora

r un

mo

del

d’a

po

der

amen

t en

au-

tono

mia

i p

arti

cip

ació

, ce

ntra

t en

con

si-

dera

r la

per

sona

com

a p

rota

goni

sta

del s

eu

prop

i pro

ject

e vi

tal i

les

met

odol

ogie

s pe

r apl

i-ca

r-lo

–en

tre

les

qual

s le

s re

laci

onad

es a

mb

el

cons

truc

te d

e qu

alita

t de

vida

-, to

t cer

cant

un

canv

i cul

tura

l en

la re

laci

ó pe

rson

a-pr

ofes

sio-

nal d

els

serv

eis

soci

als.

14

AC

M

(es

reco

man

a qu

e aq

uest

a in

icia

tiva

la li

deri

el fu

-tu

r C

omitè

Cie

ntífi

c)

Defi

nir

les

co

mp

etèn

cies

p

rofe

ssio

nals

d

e ca

ràct

er

tran

sver

sal

–d’a

utog

estió

em

ocio

nal

i re

laci

onal

s- q

ue h

an d

e fa

cilit

ar

l’aco

mpa

nyam

ent

i l’a

pode

ram

ent

de

les

pers

ones

.

14

AC

M

(es

reco

man

a qu

e aq

uest

a in

icia

tiva

la li

deri

el fu

-tu

r C

omitè

Cie

ntífi

c)

Rea

litza

r un

a m

illora

con

tinua

, e

n un

m

arc

sist

emàt

ic d

e re

cerc

a, i

nno

va-

ció

i d

esen

volu

pam

ent

d’aq

uest

nou

pa

radi

gma

cent

rat

en

l’aco

mpa

nya-

men

t i a

pode

ram

ent d

e la

per

sona

.

Cre

ar u

na l

ínia

de

rece

rca

aplic

ada

en e

l ca

mp

dels

Ser

veis

Soc

ials

d’à

mbi

t lo

cal q

ue

com

pti a

mb

el s

upor

t de

l’AC

M, t

ot d

ispo

sant

d’

un C

om

itè

Cie

ntífi

c en

Ser

veis

So

cial

s d

’àm

bit

loca

l15 –

on h

i par

ticip

in e

ls p

rinci

pals

ac

tors

, en

tre

els

qual

s: p

erso

nes

resp

onsa

-bl

es d

els

serv

eis

soci

als

loca

ls, p

rofe

ssio

nals

, do

cent

s i p

erso

nes

expe

rtes

en

aque

st à

m-

bit-

. Aqu

est c

omitè

cie

ntífi

c tin

drà,

ent

re a

ltres

fu

ncio

ns,

les

de:

elab

orar

el m

odel

d’a

pode

-ra

men

t, va

lidar

les

met

odol

ogie

s, l

es e

ines

, el

s pr

otoc

ols

a ut

ilitza

r, et

c.,

enve

rs l

a se

va

hom

ogen

eïtz

ació

i es

tand

ardi

tzac

ió.

12

4A

CM

(e

s re

com

ana

crea

r am

b ca

ràct

er d

e m

àxim

a pr

i-or

itat

el C

omitè

Cie

ntífi

c, a

ixí

com

pla

ntej

ar a

la

FMC

que

es

pu

gui

crea

r de

m

aner

a co

njun

ta.)

Cre

ar u

n B

anc

d’in

terc

anvi

de

pro

ject

es

i b

one

s p

ràct

ique

s pe

r ta

l d’

incr

emen

tar

la c

apac

itat

de t

rans

ferè

ncia

d’e

xper

iènc

ies

d’in

terv

enci

ó in

divi

dual

i

fam

iliar,

grup

al,

col·l

ectiv

a i

com

unità

ria,

orga

nitz

acio

nal,

etc.

, en

tre

terr

itoris

; fo

men

tant

el d

isse

ny d

e m

anua

ls d

’us

com

ú i d

e m

odel

s de

pro

ject

es

per s

iste

mat

itzar

, aco

mpa

nyar

i m

onito

ritza

r la

impl

emen

taci

ó de

les

inic

iativ

es.

12

34

AC

M (

Aqu

esta

inic

iativ

a ja

es

ve re

alitz

ant,

però

es

cons

ide-

ra im

port

ant c

rear

el B

anc

per

asso

lir u

na m

ajor

efic

àcia

)

22

B.

SE

R M

OT

OR

DE

CA

NV

I P

ER

RE

DU

IR D

ES

IGU

ALT

AT

S I

C

RÉ

IXE

R E

N D

RE

TS

I I

NC

LU-

SIÓ

So

ciet

at16

: C

rear

es

pai

s co

l·la-

bo

rati

us i

esta

blir

alia

nces

am

b

el c

onj

unt

d’a

cto

rs d

el n

ostr

e en

-to

rn s

ocia

l per

co

mp

arti

r p

roje

c-te

s i p

rom

our

e un

a so

ciet

at m

és

incl

usiv

a qu

e re

unei

xi m

illors

con

-di

cion

s de

jus

tícia

soc

ial,

cohe

sió

igua

ltat i

val

orac

ió d

e la

div

ersi

tat.

Cre

ar i

acti

var

esp

ais

de

inte

rcan

vi,

com

unic

ació

i

col·l

abo

raci

ó

entr

e un

a am

pla

div

ersi

tat

d’a

cto

rs

Faci

litar

i

pote

ncia

r l’a

cció

co

mun

itàr

ia

a tr

avés

de

mec

anis

mes

de

coo

per

ació

, co

ord

inac

ió i

actu

ació

inte

gra

da

entr

e el

co

njun

t d

’act

ors

per

gen

erar

ent

orns

més

in

clus

ius

i pe

r la

igu

alta

t, co

m a

ra é

s el

cas

de

ls P

lans

d’In

clus

ió c

omun

itària

, le

s Ta

ules

de

Sal

ut M

enta

l o to

ta a

ctua

ció

que

resp

ongu

i a

una

real

itat s

ocia

l tra

nsve

rsal

.

23

4E

ns

loca

ls

(les

ini-

ciat

ives

d’

acci

ó co

mun

itària

i

part

icip

ació

han

de

ge

nera

r un

al

t val

or i

reto

rn)

Dis

seny

ar i

apl

icar

, de

s de

ls s

erve

is s

ocia

ls

loca

ls,

acci

ons

, p

lans

i m

èto

des

de

màr

-q

ueti

ng s

oci

al i

com

unic

ació

que

pot

enci

ïn

la p

artic

ipac

ió d

e le

s pe

rson

es, e

ls p

rofe

ssio

-na

ls, e

ls a

ctor

s lo

cals

i la

ciu

tada

nia.

23

4E

ns l

oca

ls (a

ques

-ta

ac

tuac

ió

és

de c

aràc

ter

es-

trat

ègic

per

po-

tenc

iar

el

canv

i cu

ltura

l qu

e su

-po

sa la

vis

ió e

x-po

sada

)

Est

ablir

xa

rxes

d

e co

ord

inac

ió

form

alit

zad

es e

ntre

sis

tem

es a

mb

id

ea d

e co

ntin

uïta

t.

Defi

nir,

a ni

vell

del

conj

unt

de p

aís,

pau

tes,

p

roto

cols

i cr

iter

is d

’act

uaci

ó t

rans

vers

al

en

xarx

a en

tre

els

dife

rent

s si

stem

es

que

in

terv

enen

en

l’à

mb

it

loca

l, to

t co

ncre

tant

els

indi

cado

rs d

’ava

luac

ió c

omun

s i c

ompa

rtits

de

les

actu

acio

ns i

dels

resu

ltats

.

23

4A

CM

(e

s re

com

a-na

que

aqu

esta

in

icia

tiva

la l

ider

i el

fu

tur

Com

itè

Cie

ntífi

c)

C.

PR

OM

OU

RE

E

LS

SE

R-

VE

IS S

OC

IALS

CO

M A

EIX

CLA

U

EN

EL

PLA

NE

JAM

EN

T I

DE

SE

N-

VO

LUPA

ME

NT

DE

L T

ER

RIT

OR

I

Mai

te i

Ro

sa

Terr

ito

ri17

: S

igni

ficar

el

s se

rvei

s so

cial

s co

m a

eix

del

s p

roje

ctes

g

lob

als

de

terr

ito

ri,

en

base

a

una

do

ble

via

de

po

sta

en v

alo

r de

l que

apo

rten

, ta

nt e

n el

co

nei-

xem

ent

de

la r

ealit

at s

oci

al c

om

pel q

ue f

a a

l’im

pac

te s

oci

al i

el

reto

rn e

conò

mic

que

gen

eren

.

Pro

mou

re l

a pa

rtic

ipac

ió d

els

serv

eis

soci

als

loca

ls e

n la

defi

nici

ó i i

mpl

emen

-ta

ció

de

pro

ject

es g

lob

als

de

terr

i-to

ri.

Pro

posa

r la

par

ticip

ació

del

s S

erve

is s

ocia

ls

loca

ls e

n l’e

labo

raci

ó de

ls p

lans

est

ratè

gics

de

l res

pect

iu te

rrito

ri.

24

Ens

loca

ls

Sis

tem

atitz

ar la

rec

ollid

a i t

ract

amen

t de

da-

des

relle

vant

s en

rel

ació

a p

lans

est

ratè

gics

de

l ter

ritor

i i p

ublic

itar-

ho.

24

Ens

loca

ls

Cre

ar à

mbi

ts d

e co

oper

ació

inte

rter

ritor

ial e

n pr

oces

sos

de c

ontr

acta

ció

públ

ica

de s

erve

is

quan

aix

ò pe

rmet

i la

sost

enib

ilitat

del

sis

tem

a i l

a ge

nera

ció

d’un

a m

ajor

apo

rtac

ió d

e va

lor a

le

s pe

rson

es i

els

resp

ectiu

s te

rrito

ris.

4E

ns l

ocal

s (u

n ex

empl

e cl

ar

és l

a co

ntra

ctac

ió d

e la

te

leas

sist

ènci

a).

Aco

nseg

uir

acor

ds

que

faci

litin

si

nèrg

ies

i co

mpr

omis

os s

ecto

rials

per

im

puls

ar e

l co

-ne

ixem

ent i

la m

oder

nitz

ació

del

terr

itori

4E

ns lo

cals

Impl

emen

tar p

roje

ctes

d’in

clus

ió la

bora

l per

a

col·l

ectiu

s de

sfav

orits

am

b el

com

prom

ís d

e le

s ad

min

istr

acio

ns lo

cals

del

ter

ritor

i, de

les

entit

ats

del t

erce

r sec

tor i

del

teix

it em

pres

aria

l

24

Ens

loca

ls

Con

èixe

r i d

ifond

re l

’imp

acte

so

cial

i

el r

eto

rn e

conò

mic

que

gen

eren

els

se

rvei

s so

cial

s

Rea

litza

r es

tudi

s d’

impa

cte

en

qual

itat

de

vida

, so

cial

i d

e re

torn

eco

nòm

ic,

d’ac

ord

amb

una

met

odol

ogia

com

part

ida

pels

Ser

-ve

is S

ocia

ls lo

cals

.

12

4A

CM

i en

s lo

cals

(e

s re

com

ana

que

aque

sta

inic

iativ

a la

lide

ri el

futu

r C

omitè

C

ient

ífic)

23

B.

SE

R M

OT

OR

DE

CA

NV

I P

ER

RE

DU

IR D

ES

IGU

ALT

AT

S I

C

RÉ

IXE

R E

N D

RE

TS

I I

NC

LU-

SIÓ

So

ciet

at16

: C

rear

es

pai

s co

l·la-

bo

rati

us i

esta

blir

alia

nces

am

b

el c

onj

unt

d’a

cto

rs d

el n

ostr

e en

-to

rn s

ocia

l per

co

mp

arti

r p

roje

c-te

s i p

rom

our

e un

a so

ciet

at m

és

incl

usiv

a qu

e re

unei

xi m

illors

con

-di

cion

s de

jus

tícia

soc

ial,

cohe

sió

igua

ltat i

val

orac

ió d

e la

div

ersi

tat.

Cre

ar i

acti

var

esp

ais

de

inte

rcan

vi,

com

unic

ació

i

col·l

abo

raci

ó

entr

e un

a am

pla

div

ersi

tat

d’a

cto

rs

Faci

litar

i

pote

ncia

r l’a

cció

co

mun

itàr

ia

a tr

avés

de

mec

anis

mes

de

coo

per

ació

, co

ord

inac

ió i

actu

ació

inte

gra

da

entr

e el

co

njun

t d

’act

ors

per

gen

erar

ent

orns

més

in

clus

ius

i pe

r la

igu

alta

t, co

m a

ra é

s el

cas

de

ls P

lans

d’In

clus

ió c

omun

itària

, le

s Ta

ules

de

Sal

ut M

enta

l o to

ta a

ctua

ció

que

resp

ongu

i a

una

real

itat s

ocia

l tra

nsve

rsal

.

23

4E

ns

loca

ls

(les

ini-

ciat

ives

d’

acci

ó co

mun

itària

i

part

icip

ació

han

de

ge

nera

r un

al

t val

or i

reto

rn)

Dis

seny

ar i

apl

icar

, de

s de

ls s

erve

is s

ocia

ls

loca

ls,

acci

ons

, p

lans

i m

èto

des

de

màr

-q

ueti

ng s

oci

al i

com

unic

ació

que

pot

enci

ïn

la p

artic

ipac

ió d

e le

s pe

rson

es, e

ls p

rofe

ssio

-na

ls, e

ls a

ctor

s lo

cals

i la

ciu

tada

nia.

23

4E

ns l

oca

ls (a

ques

-ta

ac

tuac

ió

és

de c

aràc

ter

es-

trat

ègic

per

po-

tenc

iar

el

canv

i cu

ltura

l qu

e su

-po

sa la

vis

ió e

x-po

sada

)

Est

ablir

xa

rxes

d

e co

ord

inac

ió

form

alit

zad

es e

ntre

sis

tem

es a

mb

id

ea d

e co

ntin

uïta

t.

Defi

nir,

a ni

vell

del

conj

unt

de p

aís,

pau

tes,

p

roto

cols

i cr

iter

is d

’act

uaci

ó t

rans

vers

al

en

xarx

a en

tre

els

dife

rent

s si

stem

es

que

in

terv

enen

en

l’à

mb

it

loca

l, to

t co

ncre

tant

els

indi

cado

rs d

’ava

luac

ió c

omun

s i c

ompa

rtits

de

les

actu

acio

ns i

dels

resu

ltats

.

23

4A

CM

(e

s re

com

a-na

que

aqu

esta

in

icia

tiva

la l

ider

i el

fu

tur

Com

itè

Cie

ntífi

c)

C.

PR

OM

OU

RE

E

LS

SE

R-

VE

IS S

OC

IALS

CO

M A

EIX

CLA

U

EN

EL

PLA

NE

JAM

EN

T I

DE

SE

N-

VO

LUPA

ME

NT

DE

L T

ER

RIT

OR

I

Mai

te i

Ro

sa

Terr

ito

ri17

: S

igni

ficar

el

s se

rvei

s so

cial

s co

m a

eix

del

s p

roje

ctes

g

lob

als

de

terr

ito

ri,

en

base

a

una

do

ble

via

de

po

sta

en v

alo

r de

l que

apo

rten

, ta

nt e

n el

co

nei-

xem

ent

de

la r

ealit

at s

oci

al c

om

pel q

ue f

a a

l’im

pac

te s

oci

al i

el

reto

rn e

conò

mic

que

gen

eren

.

Pro

mou

re l

a pa

rtic

ipac

ió d

els

serv

eis

soci

als

loca

ls e

n la

defi

nici

ó i i

mpl

emen

-ta

ció

de

pro

ject

es g

lob

als

de

terr

i-to

ri.

Pro

posa

r la

par

ticip

ació

del

s S

erve

is s

ocia

ls

loca

ls e

n l’e

labo

raci

ó de

ls p

lans

est

ratè

gics

de

l res

pect

iu te

rrito

ri.

24

Ens

loca

ls

Sis

tem

atitz

ar la

rec

ollid

a i t

ract

amen

t de

da-

des

relle

vant

s en

rel

ació

a p

lans

est

ratè

gics

de

l ter

ritor

i i p

ublic

itar-

ho.

24

Ens

loca

ls

Cre

ar à

mbi

ts d

e co

oper

ació

inte

rter

ritor

ial e

n pr

oces

sos

de c

ontr

acta

ció

públ

ica

de s

erve

is

quan

aix

ò pe

rmet

i la

sost

enib

ilitat

del

sis

tem

a i l

a ge

nera

ció

d’un

a m

ajor

apo

rtac

ió d

e va

lor a

le

s pe

rson

es i

els

resp

ectiu

s te

rrito

ris.

4E

ns l

ocal

s (u

n ex

empl

e cl

ar

és l

a co

ntra

ctac

ió d

e la

te

leas

sist

ènci

a).

Aco

nseg

uir

acor

ds

que

faci

litin

si

nèrg

ies

i co

mpr

omis

os s

ecto

rials

per

im

puls

ar e

l co

-ne

ixem

ent i

la m

oder

nitz

ació

del

terr

itori

4E

ns lo

cals

Impl

emen

tar p

roje

ctes

d’in

clus

ió la

bora

l per

a

col·l

ectiu

s de

sfav

orits

am

b el

com

prom

ís d

e le

s ad

min

istr

acio

ns lo

cals

del

ter

ritor

i, de

les

entit

ats

del t

erce

r sec

tor i

del

teix

it em

pres

aria

l

24

Ens

loca

ls

Con

èixe

r i d

ifond

re l

’imp

acte

so

cial

i

el r

eto

rn e

conò

mic

que

gen

eren

els

se

rvei

s so

cial

s

Rea

litza

r es

tudi

s d’

impa

cte

en

qual

itat

de

vida

, so

cial

i d

e re

torn

eco

nòm

ic,

d’ac

ord

amb

una

met

odol

ogia

com

part

ida

pels

Ser

-ve

is S

ocia

ls lo

cals

.

12

4A

CM

i en

s lo

cals

(e

s re

com

ana

que

aque

sta

inic

iativ

a la

lide

ri el

futu

r C

omitè

C

ient

ífic)

24

D.

AVA

NÇ

AR

CA

P U

N S

IS-

TE

MA

DE

SE

RV

EIS

SO

-C

IALS

IN

TE

GR

AT,

U

NI-

VE

RS

AL

I DE

QU

ALI

TAT

Sis

tem

a18:

Ava

nçar

cap

a u

n S

iste

ma

de S

erve

is S

oci-

als

d’àm

bit

loca

l que

inte

-g

ri e

n un

fun

cio

nam

ent

unifi

cat

el

conj

unt

de

serv

eis

soci

als

i d’a

ltre

s se

rvei

s de

l re

spec

tiu t

er-

ritor

i i

una

mill

or

do

taci

ó

de

sup

ort

s p

rofe

ssio

-na

ls,

tot

gar

anti

nt l’

abas

t un

iver

sal,

la r

espo

nsab

ilitat

pú

blic

a i

les

cond

icio

ns

bàsi

ques

d’

acce

ssib

ilitat

, pa

rtic

ipac

ió,

equi

tat

i qua

-lit

at.

Ava

nçar

cap

a u

n S

iste

ma

de

Ser

veis

S

ocia

ls

d’àm

bit

loca

l qu

e in

teg

ri e

n un

fu

ncio

nam

ent

unifi

cat

el

conj

unt

de

serv

eis

soci

als

del

resp

ectiu

ter

-rit

ori.

Cre

ar

un

sist

ema

d’in

form

ació

so

cial

co

mp

arti

t en

tre

les

dife

rent

s ad

min

istr

acio

ns

i el

s di

fere

nts

agen

ts,

que

doni

res

post

a al

co

njun

t de

ls

serv

eis

soci

als

del

resp

ectiu

te

rrito

ri i

perm

eti

la u

tilitz

ació

de

les

nove

s te

cnol

ogie

s pe

r par

t del

s ci

utad

ans

en l’

accé

s a

la in

form

ació

, als

ser

veis

, a le

s pr

esta

cion

s i

als

tràm

its.

Aix

ò co

mpo

rta

la in

tero

pera

tivita

t de

ls d

ifere

nts

Sis

tem

es d

’Info

rmac

ió,

per

faci

litar

la g

estió

de

la in

form

ació

, la

inte

rven

ció

coor

dina

da i

en

xarx

a, e

ntre

pro

fess

iona

ls i

en

tre

depa

rtam

ents

, la

rec

ollid

a i

anàl

isi

de

dade

s i l

a e-

adm

inis

trac

ió.

12

34

AC

M (A

ques

ta in

i-ci

ativ

a es

con

si-

dera

de

màx

ima

prio

ritat

per

po

der

avan

çar

cap

al S

iste

ma

unifi

cat q

ue e

s pr

opos

a)

Ref

orm

a le

gis

lati

va

i p

la

sect

ori

al

de

tran

sici

ó

per

fer

efec

tiva

la

unifi

caci

ó fu

ncio

nal d

els

serv

eis

soci

als.

4A

CM

Millo

rar

la

com

plem

enta

rieta

t i

el

treb

all

conj

unt

dels

Ser

veis

so-

cial

s lo

cals

am

b la

res

ta d

e la

xa

rxa

de s

erve

is i

ent

itats

que

ac

tuen

en

el n

ostr

e àm

bit

terr

i-to

rial,

esta

blin

t fó

rmul

es d

e co

-o

per

ació

i d

isse

nyan

t cir

cuit

s i

pro

toco

ls d

’inte

rven

ció

en

xarx

a

4A

CM

(es

reco

man

a qu

e aq

uest

a in

icia

tiva

la li

deri

el fu

tur

Com

itè C

ient

ífic)

Aco

nseg

uir

una

mill

or

do

ta-

ció

de

sup

ort

s p

rofe

ssi-

ona

ls i

recu

rso

s tè

cnic

s o

mat

eria

ls,

tot

gar

an-

tint

l’a

bast

un

iver

sal,

la

resp

onsa

bilit

at

públ

ica

i le

s co

ndic

ions

bà

siqu

es

d’ac

cess

ibilit

at,

part

icip

a-ci

ó, e

quita

t i q

ualit

at.

Inst

ar la

rev

isió

, re

defin

ició

i ac

tua-

litza

ció

de

la c

arte

ra d

e S

er-

veis

So

cial

s pe

r do

nar

resp

os-

ta a

les

nece

ssita

ts i

expe

ctat

i-ve

s de

la c

iuta

dani

a, fe

r pos

sibl

e la

inte

grac

ió fu

ncio

nal e

n co

ndi-

cion

s eq

uita

tives

i s

er c

oher

ent

amb

el

Mod

el

d’ap

oder

amen

t de

les

pers

ones

aba

ns e

xpos

at.

4A

CM

Ade

quac

ió d

e la

do

taci

ó i

div

ersi

-ta

t d

e p

erfi

ls p

rofe

ssio

nals

a l

es

nece

ssita

ts e

xist

ents

, ai

xí a

l M

odel

d’

apod

eram

ent

i la

futu

ra C

arte

ra d

e S

erve

is S

ocia

ls.

Aqu

esta

act

uaci

ó ha

de

com

port

ar,

entr

e al

tres

m

esur

es,

la

inco

rpor

a-ci

ó de

no

us p

erfi

ls p

rofe

ssio

nals

a

l’àm

bit

d

els

serv

eis

soci

als

en

div

erse

s d

imen

sio

ns

com

ar

a:

sup

ort

p

sico

lòg

ic,

ped

agò

gic

, ju

ríd

ic,

de

ges

tió

ec

onò

mic

a,

arq

uite

ctur

a, i

nteg

rad

ors

so

cial

s,

etc.

4A

CM

Ass

olir

un e

qui

libri

ter

rito

ri-

al,

que

gara

ntei

xi

l’acc

és

de

la c

iuta

dani

a al

s S

ER

VE

IS S

O-

CIA

LS L

OC

ALS

en

igua

ltat

de

cond

icio

ns, p

er d

onar

lloc

a u

n si

stem

a un

iver

sal

basa

t en

el

reco

neix

emen

t de

dret

s.

Ref

orm

ar l’

actu

al s

iste

ma

de fi

nanç

a-m

ent

dels

ser

veis

soc

ials

, m

itjan

çant

un

a de

finic

ió i

aplic

ació

d’u

ns in

dica

-do

rs c

lau

que

perm

etin

una

do

taci

ó

i fi

nanç

amen

t d

els

SE

RV

EIS

SO

-C

IALS

LO

CA

LS e

n co

ndic

ions

de

qual

itat,

equi

libri

i equ

itat t

errit

oria

l.

4A

CM

Defi

nir

i ap

licar

els

pro

cess

os

de

capa

cita

ció,

tè

cnic

s i

els

crite

ris d

’ate

nció

per

mill

ora

r la

qua

litat

del

s se

rvei

s, o

pti

-m

itza

r el

s re

curs

os

i millo

rar

la g

estió

.

Dis

seny

ar u

n p

la d

e fo

rmac

ió c

ontín

ua i

pe

rman

ent o

rient

at a

ls re

quer

imen

ts d

els

nous

m

odel

s d’

acom

pany

amen

t i

apod

eram

ent

cent

rats

en

la p

erso

na,

basa

t en

la d

etec

ció

rigor

osa

de

les

nece

ssita

ts

form

ativ

es

dels

di

fere

nts

col·l

ectiu

s pr

ofes

sion

als

i la

ca

paci

taci

ó ge

renc

ial

del

rol

dire

ctiu

de

S

ER

VE

IS S

OC

IALS

LO

CA

LS.

4A

CM

(es

reco

man

a qu

e aq

uest

a in

icia

tiva

la li

deri

el fu

tur

Com

itè C

ient

ífic)

Est

ablir

aco

rds

glob

als

a C

atal

unya

, en

tre

els

ens

loca

ls i

la G

ener

alita

t, pe

r ho

mog

eneï

tzar

le

s co

ndic

ions

de

cop

agam

ent.

4A

CM

Defi

nir

norm

ativ

amen

t i

com

part

ir el

s p

roce

sso

s tè

cnic

s i

els

crite

ris d

’ate

nció

es

tabl

int

prot

ocol

s d’

inte

rven

ció

indi

vidu

al-

fam

iliar

paut

ats

en f

unci

ó de

les

tip

olog

ies

d’us

uaris

/ p

robl

emàt

ique

s so

cial

s i e

stab

lint

fórm

ules

tipu

s d’

abor

datg

e.

4A

CM

(es

reco

man

a qu

e aq

uest

a in

icia

tiva

la li

deri

el fu

tur

Com

itè C

ient

ífic)

Est

ablir

cri

teri

s i

ind

icad

ors

de

qua

litat

co

mp

arti

ts

per

incr

emen

tar

l’opt

imitz

ació

de

ls r

ecur

sos,

mitj

ança

nt l

a im

plem

enta

ció

de

prot

ocol

s d’

aten

ció,

de

la

ge

stió

pe

r pr

oces

sos,

de

ls

sist

emes

d’

aval

uaci

ó de

ls

serv

eis

pres

tats

i de

l’ac

tuac

ió t

ècni

ca e

n le

s di

fere

nts

form

es d

’ate

nció

, etc

.

4A

CM

(es

reco

man

a qu

e aq

uest

a in

icia

tiva

la li

deri

el fu

tur

Com

itè C

ient

ífic)

25

D.

AVA

NÇ

AR

CA

P U

N S

IS-

TE

MA

DE

SE

RV

EIS

SO

-C

IALS

IN

TE

GR

AT,

U

NI-

VE

RS

AL

I DE

QU

ALI

TAT

Sis

tem

a18:

Ava

nçar

cap

a u

n S

iste

ma

de S

erve

is S

oci-

als

d’àm

bit

loca

l que

inte

-g

ri e

n un

fun

cio

nam

ent

unifi

cat

el

conj

unt

de

serv

eis

soci

als

i d’a

ltre

s se

rvei

s de

l re

spec

tiu t

er-

ritor

i i

una

mill

or

do

taci

ó

de

sup

ort

s p

rofe

ssio

-na

ls,

tot

gar

anti

nt l’

abas

t un

iver

sal,

la r

espo

nsab

ilitat

pú

blic

a i

les

cond

icio

ns

bàsi

ques

d’

acce

ssib

ilitat

, pa

rtic

ipac

ió,

equi

tat

i qua

-lit

at.

Ava

nçar

cap

a u

n S

iste

ma

de

Ser

veis

S

ocia

ls

d’àm

bit

loca

l qu

e in

teg

ri e

n un

fu

ncio

nam

ent

unifi

cat

el

conj

unt

de

serv

eis

soci

als

del

resp

ectiu

ter

-rit

ori.

Cre

ar

un

sist

ema

d’in

form

ació

so

cial

co

mp

arti

t en

tre

les

dife

rent

s ad

min

istr

acio

ns

i el

s di

fere

nts

agen

ts,

que

doni

res

post

a al

co

njun

t de

ls

serv

eis

soci

als

del

resp

ectiu

te

rrito

ri i

perm

eti

la u

tilitz

ació

de

les

nove

s te

cnol

ogie

s pe

r par

t del

s ci

utad

ans

en l’

accé

s a

la in

form

ació

, als

ser

veis

, a le

s pr

esta

cion

s i

als

tràm

its.

Aix

ò co

mpo

rta

la in

tero

pera

tivita

t de

ls d

ifere

nts

Sis

tem

es d

’Info

rmac

ió,

per

faci

litar

la g

estió

de

la in

form

ació

, la

inte

rven

ció

coor

dina

da i

en

xarx

a, e

ntre

pro

fess

iona

ls i

en

tre

depa

rtam

ents

, la

rec

ollid

a i

anàl

isi

de

dade

s i l

a e-

adm

inis

trac

ió.

12

34

AC

M (A

ques

ta in

i-ci

ativ

a es

con

si-

dera

de

màx

ima

prio

ritat

per

po

der

avan

çar

cap

al S

iste

ma

unifi

cat q

ue e

s pr

opos

a)

Ref

orm

a le

gis

lati

va

i p

la

sect

ori

al

de

tran

sici

ó

per

fer

efec

tiva

la

unifi

caci

ó fu

ncio

nal d

els

serv

eis

soci

als.

4A

CM

Millo

rar

la

com

plem

enta

rieta

t i

el

treb

all

conj

unt

dels

Ser

veis

so-

cial

s lo

cals

am

b la

res

ta d

e la

xa

rxa

de s

erve

is i

ent

itats

que

ac

tuen

en

el n

ostr

e àm

bit

terr

i-to

rial,

esta

blin

t fó

rmul

es d

e co

-o

per

ació

i d

isse

nyan

t cir

cuit

s i

pro

toco

ls d

’inte

rven

ció

en

xarx

a

4A

CM

(es

reco

man

a qu

e aq

uest

a in

icia

tiva

la li

deri

el fu

tur

Com

itè C

ient

ífic)

Aco

nseg

uir

una

mill

or

do

ta-

ció

de

sup

ort

s p

rofe

ssi-

ona

ls i

recu

rso

s tè

cnic

s o

mat

eria

ls,

tot

gar

an-

tint

l’a

bast

un

iver

sal,

la

resp

onsa

bilit

at

públ

ica

i le

s co

ndic

ions

bà

siqu

es

d’ac

cess

ibilit

at,

part

icip

a-ci

ó, e

quita

t i q

ualit

at.

Inst

ar la

rev

isió

, re

defin

ició

i ac

tua-

litza

ció

de

la c

arte

ra d

e S

er-

veis

So

cial

s pe

r do

nar

resp

os-

ta a

les

nece

ssita

ts i

expe

ctat

i-ve

s de

la c

iuta

dani

a, fe

r pos

sibl

e la

inte

grac

ió fu

ncio

nal e

n co

ndi-

cion

s eq

uita

tives

i s

er c

oher

ent

amb

el

Mod

el

d’ap

oder

amen

t de

les

pers

ones

aba

ns e

xpos

at.

4A

CM

Ade

quac

ió d

e la

do

taci

ó i

div

ersi

-ta

t d

e p

erfi

ls p

rofe

ssio

nals

a l

es

nece

ssita

ts e

xist

ents

, ai

xí a

l M

odel

d’

apod

eram

ent

i la

futu

ra C

arte

ra d

e S

erve

is S

ocia

ls.

Aqu

esta

act

uaci

ó ha

de

com

port

ar,

entr

e al

tres

m

esur

es,

la

inco

rpor

a-ci

ó de

no

us p

erfi

ls p

rofe

ssio

nals

a

l’àm

bit

d

els

serv

eis

soci

als

en

div

erse

s d

imen

sio

ns

com

ar

a:

sup

ort

p

sico

lòg

ic,

ped

agò

gic

, ju

ríd

ic,

de

ges

tió

ec

onò

mic

a,

arq

uite

ctur

a, i

nteg

rad

ors

so

cial

s,

etc.

4A

CM

Ass

olir

un e

qui

libri

ter

rito

ri-

al,

que

gara

ntei

xi

l’acc

és

de

la c

iuta

dani

a al

s S

ER

VE

IS S

O-

CIA

LS L

OC

ALS

en

igua

ltat

de

cond

icio

ns, p

er d

onar

lloc

a u

n si

stem

a un

iver

sal

basa

t en

el

reco

neix

emen

t de

dret

s.

Ref

orm

ar l’

actu

al s

iste

ma

de fi

nanç

a-m

ent

dels

ser

veis

soc

ials

, m

itjan

çant

un

a de

finic

ió i

aplic

ació

d’u

ns in

dica

-do

rs c

lau

que

perm

etin

una

do

taci

ó

i fi

nanç

amen

t d

els

SE

RV

EIS

SO

-C

IALS

LO

CA

LS e

n co

ndic

ions

de

qual

itat,

equi

libri

i equ

itat t

errit

oria

l.

4A

CM

Defi

nir

i ap

licar

els

pro

cess

os

de

capa

cita

ció,

tè

cnic

s i

els

crite

ris d

’ate

nció

per

mill

ora

r la

qua

litat

del

s se

rvei

s, o

pti

-m

itza

r el

s re

curs

os

i millo

rar

la g

estió

.

Dis

seny

ar u

n p

la d

e fo

rmac

ió c

ontín

ua i

pe

rman

ent o

rient

at a

ls re

quer

imen

ts d

els

nous

m

odel

s d’

acom

pany

amen

t i

apod

eram

ent

cent

rats

en

la p

erso

na,

basa

t en

la d

etec

ció

rigor

osa

de

les

nece

ssita

ts

form

ativ

es

dels

di

fere

nts

col·l

ectiu

s pr

ofes

sion

als

i la

ca

paci

taci

ó ge

renc

ial

del

rol

dire

ctiu

de

S

ER

VE

IS S

OC

IALS

LO

CA

LS.

4A

CM

(es

reco

man

a qu

e aq

uest

a in

icia

tiva

la li

deri

el fu

tur

Com

itè C

ient

ífic)

Est

ablir

aco

rds

glob

als

a C

atal

unya

, en

tre

els

ens

loca

ls i

la G

ener

alita

t, pe

r ho

mog

eneï

tzar

le

s co

ndic

ions

de

cop

agam

ent.

4A

CM

Defi

nir

norm

ativ

amen

t i

com

part

ir el

s p

roce

sso

s tè

cnic

s i

els

crite

ris d

’ate

nció

es

tabl

int

prot

ocol

s d’

inte

rven

ció

indi

vidu

al-

fam

iliar

paut

ats

en f

unci

ó de

les

tip

olog

ies

d’us

uaris

/ p

robl

emàt

ique

s so

cial

s i e

stab

lint

fórm

ules

tipu

s d’

abor

datg

e.

4A

CM

(es

reco

man

a qu

e aq

uest

a in

icia

tiva

la li

deri

el fu

tur

Com

itè C

ient

ífic)

Est

ablir

cri

teri

s i

ind

icad

ors

de

qua

litat

co

mp

arti

ts

per

incr

emen

tar

l’opt

imitz

ació

de

ls r

ecur

sos,

mitj

ança

nt l

a im

plem

enta

ció

de

prot

ocol

s d’

aten

ció,

de

la

ge

stió

pe

r pr

oces

sos,

de

ls

sist

emes

d’

aval

uaci

ó de

ls

serv

eis

pres

tats

i de

l’ac

tuac

ió t

ècni

ca e

n le

s di

fere

nts

form

es d

’ate

nció

, etc

.

4A

CM

(es

reco

man

a qu

e aq

uest

a in

icia

tiva

la li

deri

el fu

tur

Com

itè C

ient

ífic)

26

Des

bur

ocr

atit

zar

els

proc

esso

s de

tr

amita

ció

en

l’àm

bit

dels

se

rvei

s so

cial

s bà

sics

, m

itjan

çant

la

revi

sió,

la

sim

plifi

caci

ó,

l’est

anda

rditz

ació

i l’i

ncre

men

t de

l sup

ort

a la

ge

stió

adm

inis

trat

iva.

4A

CM

Rea

litza

r un

a m

illo

r su

per

visi

ó

tècn

ica

dels

/les

dire

ctiu

s/ve

s de

ls s

erve

is s

ocia

ls l

ocal

s pe

r ga

rant

ir el

de

senv

olup

amen

t ho

mog

eni d

el s

iste

ma

i la

impl

e-m

enta

ció

unifo

rme

dels

est

àn-

dard

s de

qua

litat

, re

spec

tant

la

idio

sinc

ràsi

a te

rrito

rial.

4E

ns lo

cals

Aco

nseg

uir q

ue l’

AC

M a

po

r-ti

un

alt

nive

ll d

’efi

càci

a en

la

tr

ansf

orm

ació

de

m

odel

s, e

ntor

ns i

sist

ema

que

com

port

a l’e

stra

tègi

a de

finid

a.

Ass

olir

la c

ondi

ció

norm

ativ

a –c

om a

en

titat

rep

rese

ntat

iva-

d’a

ctor

rec

o-ne

gut

en l

’act

ualit

zaci

ó de

ls p

lans

d

’est

udis

uni

vers

itar

is a

les

nove

s re

alita

ts

soci

als

tot

pote

ncia

nt

dis-

seny

s cu

rric

ular

s m

és t

rans

vers

als

i ad

equa

ts a

ls n

ous

mod

els.

12

34

AC

M

14

Aqu

esta

líni

a es

trat

ègic

a es

rela

cion

a am

b la

prim

era

dim

ensi

ó de

la v

isió

de

futu

r: C

ada

pers

ona

pugu

i viu

re u

na v

ida

plen

a, d

’aco

rd a

mb

els

seus

val

ors,

les

seve

s de

cisi

ons

i pre

ferè

ncie

s, p

er fe

r re

alita

t el s

eu

proj

ecte

vita

l. 15

A

mb

el p

ropò

sit d

e cr

ear

un e

spai

per

man

ent d

e ca

ràct

er c

ient

ífic

i pro

fess

iona

l, vi

ncul

at a

l’A

CM

, que

ting

ui c

om a

prin

cipa

l fina

litat

don

ar s

upor

t i fe

r el

seg

uim

ent e

n l’i

mpu

ls d

e l’e

stra

tègi

a en

ser

veis

soc

ials

d’

àmbi

t loc

al i

les

acci

ons

deriv

ades

.

16

Aqu

esta

líni

a es

trat

ègic

a es

rela

cion

a am

b la

seg

ona

dim

ensi

ó de

la v

isió

de

futu

r: L

a so

ciet

at e

s di

stin

geix

i en

term

es d

e ju

stíc

ia s

ocia

l i c

reix

i en

cohe

sió,

igua

ltat i

en

la s

eva

capa

cita

t d’in

clus

ió, d

’inte

racc

ió i

valo

raci

ó de

la d

iver

sita

t hum

ana.

17

Aqu

esta

líni

a es

trat

ègic

a es

rela

cion

a am

b la

terc

era

dim

ensi

ó de

la v

isió

de

futu

r E

ls s

erve

is s

ocia

ls s

igui

n un

age

nt d

e m

ajor

impa

cte

pel d

esen

volu

pam

ent i

tran

sfor

mac

ió d

el te

rrito

ri .

18

Aqu

esta

líni

a es

trat

ègic

a es

rela

cion

a am

b la

qua

rta

dim

ensi

ó de

la v

isió

de

futu

r: I

per

això

, con

side

rem

que

el S

iste

ma

de S

erve

is S

ocia

ls h

a de

reun

ir le

s co

ndic

ions

seg

üent

s:•

Aba

st u

nive

rsal

.•

Acc

essi

ble,

par

ticip

atiu

, equ

itatiu

i de

qua

litat

.•

Res

pons

abilit

at P

úblic

a.•

Que

inte

gri e

l con

junt

de

serv

eis

soci

als

en e

l ter

ritor

i.•

Que

gen

eri c

anvi

soc

ial i

din

amitz

ació

com

unità

ria.

•A

mb

coop

erac

ió in

tert

errit

oria

l

27

Aquest document ha estat fruit del treball de diferents pro-fessionals dels serveis socials municipals que han aportat la seva expertesa. Professionals moguts per la inquietud de millorar l’atenció a les persones usuàries a serveis socials treballant pel seu apoderament i l’acompanyament al llarg del seu cicle vital.

Ha estat un treball enriquidor. Ple de capacitats i de valors humans que han volgut complementar el treball tècnic. La missió del grup de treball fou la de contribuir a que els serveis socials d’àmbit local esdevinguin una eina, encara més eficaç, en la creació de valor per les persones, el terri-tori i el país.

Objectiu que creiem que hem acomplert i que ens ha aju-dat a complementar-nos. El treball que n’ha sorgit ha estat aquest document que creiem que ens pot ajudar a definir el

sistema públic de serveis socials on els ens locals comptin amb millors eines i recursos per tal de garantir els drets dels ciutadans i ciutadanes en aquest àmbit cabdal pel futur del país; identificar les principals millores en els processos clau d’accés i ús del sistema de serveis socials per part de la població en general i de les persones més vulnerables de manera prioritària i sobretot, definir el marc de qualitat del sistema i les condicions per assolir majors nivells de crea-tivitat, innovació i cooperació entre professionals i equips.A banda, han sorgit nous projectes, com la creació del co-mitè científic, que creiem que us poden engrescar i us ani-mem a participar-hi i aportar coneixement.

Ens retrobem, de ben segur, en nous projectes en benefici dels serveis socials municipals i dels seus professionals.

VII. CONCLUSIONS

El Grup de Treball que ha elaborat aquest document esta format per:

Anna Rufí, Consell Comarcal d’Osona Cari Castillo, Consorci Benestar Social Gironès-Salt

Francesc Hernández, Diputació de BarcelonaJosep Miquel Beltrán, Ajuntament de Tarragona

Júlia Fisas, Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de BarcelonaLucía Linuesa, Ajuntament de Terrassa

Maria Rosa Guixé, Consell Comarcal de l’Alt EmpordàMaite Lecha, Consell Comarcal de la Segarra

Montse Domènech, Consell Comarcal de l’Alt PenedèsMontse Rossinés, Consell Comarcal del Vallès Oriental

Montserrat Montrabeta, Ajuntament d’IgualadaRosa Fumàs, Consell Comarcal del Pallàrs Jussà

Sílvia Mateu, Ajuntament de VicTeia Fàbrega, Consorci Benestar Social de la Garrotxa

Sònia Oriola, ACMVíctor Bayarri, Consultor Social

28

C/ València 231, 6a 08007 BARCELONA

T 93 496 16 16 F: 93 216 02 86

acm@acm.cat

Amb aquesta col·lecció, publiquem les aportacions que es recullen en jornades, seminaris, estudis i monografies organitzats o encomanats per l’àrea de continguts i àmbits de l’ACM i de la fundació Transparèn-cia i Bon Govern Local.

Volem que, més enllà de l’assistència presencial, tothom que hi tingui interès pugui accedir d’una manera immediata a continguts que abasten el món local i els diferents sectors en què s’organitza la nostra societat.Molts d’ells tenen la virtut de la immediatesa, de qüestions que s’acoten en el temps i l’espai en què es produeixen; d’altres, són intemporals i volen passar a enriquir el debat i les propostes en un àmbit prou especialitzat com és el municipal.

Esperem que siguin del vostre interès.

Fundació transparència i bon govern local

BonGovern