ESTIMAR ELS ENEMICS

Tot seguit de les Benaurances, l’Evangeli de Sant Lluc recull

un ensenyament de Jesucrist que bé podria considerar-se el

nucli de la seva doctrina: «A vosaltres que escoltau, jo us dic

estimau els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els

qui us maleeixen, pregau pels qui us calumnien.» I perquè no

quedin dubtes que aquest ensenyament supera l’actitud de

venjança i concretament la llei del talió, afegeix exemples: «Si algú et pega en una galta,

para-li també l’altra, i si et vol prendre el mantell no li neguis el vestit» (Lc 6,27-29).

Això és excessiu!, podríem pensar. Qui és capaç de fer això? La resposta la dóna el

mateix Jesús amb la seva vida, sempre coherent amb les seves paraules. Ell mateix es va

oferir als qui li volien mal, es va deixar clavar a la creu i les seves últimes paraules van ser

de petició de perdó per als seus botxins. Va ser, a imitació seva, el que va fer Esteve en la

primera hora del martiri cristià, i tants altres sants.

L’actitud de perdó i de no respondre a la violència amb violència ha tingut exemples molt

assenyalats en personatges de la vida pública del segle XX, com Gandhi, Luther King, Nelson

Mandela… Tots ells van reconèixer la inspiració en el sermó de les Benaurances i en les

paraules de Jesucrist sobre l’amor.

Mandela fa aquesta reflexió a l’última pàgina de la seva autobiografia: «Els llargs anys

de combat per la llibertat del nostre poble es van convertir en lluita per la llibertat de tots:

blancs i negres. Vaig saber que l’opressor necessita ser alliberat tant com l’oprimit, perquè

aquell és presoner de l’odi, mira a través dels barrots del seu prejudici i la seva estretor de

mires.»

El cristià que renuncia a ser venjatiu, no és per això una persona que hagi d’acollir-ho tot

passivament. Té la possibilitat, fins i tot el deure moltes vegades, de fer valer els seus

drets com qualsevol ciutadà. El que no pot fer és deixar-se portar per la ira, per la set de

venjança, per un instint primitiu de fer mal als altres encara que s’hagin portat malament

amb ell.

Reivindicar drets i no venjar-se són actituds compatibles. Fray Luis de León va ser

desposseït de la càtedra de Salamanca per rivalitats acadèmiques que el van portar a la

Inquisició. Quan, cinc anys després, la va recuperar, va allargar la mà al seu difamador, va

avançar cap a la tribuna i va pronunciar la famosa frase, com tancant un parèntesi:

«Decíamos ayer.»

Jaume Pujol Balcells

Arquebisbe de Tarragona

Any XX Nº 252 Agost 2015 www.parroquiasonferriol.com

Era el diumenge 2 de setembre de 1990, a la missa de les 10 del matí, presidida pel llavors Vicari Episcopal Mn. Miquel Gual, en representació del bisbe Teodor, quan iniciava el meu ministeri rectoral a aquesta parròquia i al mateix temps s’acomiadava el qui fins llavors havia estat el rector per espai de 22 anys Mn. Llorenç Miquel Jaume.

Per tant el proper 2 de setembre farà 25 anys que estic entre vosaltres. Uns anys que m’han omplert de felicitat intentant realitzar la tasca que l’Església de Mallorca m’encomanà en aquells moments: acompanyar la fe dels creients d’aquest poble amb la proclamació de la Paraula de Déu, la celebració dels sagraments i l’acció caritativa amb els més necessitats, sense deixar de banda la col·laboració amb totes aquelles persones o institucions que s’esforcen perquè en el nostre poble hi hagi una bona qualitat de vida i uns valors que ens omplin com a persones.

La veritat és que sobre tot en la tasca pastoral m’he sentit ben acompanyat per molts de vosaltres, malgrat les meves mancances i limitacions. Per això vull agrair-vos la vostra col·laboració, la vostra estima i sobre tot la vostra comprensió.

Sé que tot això és difícil de quantificar però crec que tant jo com vosaltres la duim dins el cor i és Déu qui la coneix i la pot valorar .

El que sí voldria fer ara és resumir aquí la tasca, fàcilment palpable i quantificable que al llarg d’aquests 25 anys he realitzat a aquesta parròquia a la que tant estim i de la que me sent tant estimat:

Obres materials:

Durant els anys del meu rectorat les obres materials fetes a la parròquia han estat aquestes: - L’any 1992 es va pintar tota l’església amb una subvenció del Consell Insular de Mallorca. - L’any 1994 es construí el cor i batiport obra que fou l’ocasió perquè el novembre de 1995

l’església fos consagrada pel Bisbe Teodor Ubeda. Aquest mateix any es col·locaren, a les nues parets del temple, dotze quadres d’apòstols,

segurament del segle XVIII, donats per la família Fortuny quan varen vendre la possessió de “Son Llàtzer” per fer-hi el segon hospital de Palma.

- L’any 2001 davant la manca de locals parroquials, ja que el Col·legi Sant Antoni Abat havia deixat de ser parroquial per convertir-se en diocesà, es construïren sis sales per a la catequesi i altres activitats, al que era el jardí de la rectoria. Al mateix temps el local que fins aleshores havia estat la llar de persones majors i que administrava la caixa SA NOSTRA DE BALEARS, per desig del Bisbe Teodor passava a la parròquia quedant com a saló parroquial i el que era una terrassa coberta annexa es convertia en una senzilla capella per a la celebració diària de l’Eucaristia.

- L’any 2003 es col·locaren al presbiteri dos vitralls obra de Nils Burwitz un representa a Sant Antoni Abat i l’altre a Sant Ferriol Màrtir.

- L’any 2007, any en el qual celebràrem el cinquantenari del temple parroquial es col·locaren deu nous vitralls a la nau central de l’església que fan referència als deu manaments de la llei de Déu i tres damunt el cor que són dedicats a la Santíssima Trinitat, obra tots ells també de Nils Burwitz, pagats per comerços, empreses i donatius particulars i que foren beneïts pels Bisbe D. Jesús a la missa commemorativa del cinquanta anys de la parròquia.

A aquestes obres majors s'hi ha d'afegir totes les petites millores que al llarg d’aquests 25 anys s’han fet per mantenir i embellir l’edifici més emblemàtic de la nostra barriada: el temple parroquial.

Serveis religiosos:

Al llarg d’aquests 25 anys al nostre temple parroquial s'hi han celebrat els següents serveis:

- Baptismes ..........................1.265; Funerals;................1.271; - Confirmacions .......................335; Bodes....................... 338, - Primeres Comunions 1.580. Guillem Rosselló, Rector

XXV ANYS ENTRE VOSALTRES

FOU NOTÍCIAFOU NOTÍCIAFOU NOTÍCIAFOU NOTÍCIA

* FESTA ALS MAJORS DE 80 ANYS :* FESTA ALS MAJORS DE 80 ANYS :* FESTA ALS MAJORS DE 80 ANYS :* FESTA ALS MAJORS DE 80 ANYS :

L’horabaixa del passat 15 de Juliol, la Llar de Persones Majors del nostre poble reté homenatge als socis que aquest any compleixen els 80.

L’acte començà a les 18 h. amb una Eucaristia d’acció de gràcies a l’església parroquial, que fou celebrada pel nostre rector i a la qual hi participaren més de dues-centes persones. Els homenatjats ocuparen els primers bancs.

Acabada l’Eucaristia i al local social de les persones majors es feu una berena per a tots els assistents a la qual hi participaren representants de la Federació de Persones Majors, així com també el nostre rector.

Des d’aquí volem felicitar-los i desitjar-los molts i bons anys de vida.

**** QUADREQUADREQUADREQUADRE----RETRAT DE FRA JUNIPER SERRA:RETRAT DE FRA JUNIPER SERRA:RETRAT DE FRA JUNIPER SERRA:RETRAT DE FRA JUNIPER SERRA:

La pintora del nostre poble Margalida Ramón ha realitzat un quadre-retrat del beat Juníper Serra per regalar a la nostra parròquia. És una pintura a l’oli feta damunt fusta i que té unes dimensions de 45x60 cm.

Com sabeu aquest serà canonitzat pel Papa Francesc a Washington el proper 23 de setembre. Per tant serà el segon sant mallorquí, després de Santa Catalina Thomás que podrem venerar.

Ara estarà un temps exposat perquè el pugueu contemplar i una vegada beneït, data que està encara per decidir, quedarà dins la capella del Sant Crist. perquè pugui ser venerat pels fidels que ho desitgin.

Des d’aquí volem donar les gràcies a Na Margalida per aquesta donació i que el Sant Juníper Serra l’acompanyi en totes les seves tasques.

* CELEBRACI* CELEBRACI* CELEBRACI* CELEBRACIÓ PENITENCIAL: PENITENCIAL: PENITENCIAL: PENITENCIAL:

Dia 22 del passat mes vàrem tenir la celebració penitencial amb els pares i infants que havien de celebrar la seva Primera Comunió en els dos darrers torns de Juliol i el de setembre.

La celebració fou presidida pel nostre rector acompanyat de Mn. Joan Suñer Ramos i el P. Pablo Cañas. TOR.

Els pares que ho desitjaren tengueren l’oportunitat també de rebre aquest sagrament i així acompanyar els seus fills a l’hora de donar aquesta passa tant important en el seu viure cristià.

**** FEST FEST FEST FESTESESESES D D D D’EEEESTIU:STIU:STIU:STIU:

Organitzades per l’Associació de Comerciants del nostre poble, els dies 23, 24, 25 i 26 del mes passat, celebràrem les festes d’estiu.

Fou una llàstima que, com ja succeí l’any passat, no es celebràs l’Eucaristia en honor de Sant Ferriol i després d’ella un senzill homenatge a les persones majors del nostre poble.

SABIES QUÈ …AGOST

Qui canta a l’agost el desembre dejuna / Cada cosa en el seu temps i a les estiu cigales / Per la Mare de Deu d’agost a les set ja es fosc / Sant Llorenç banyat és ben arribat

Estam en plena canícula o període canicular són tradicionalment els dies més càlids de l'estiu, es el període d'unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i gran part de l'agost. Mes de grans calorades estivals, el sol bofega, se senten cantar les cigales amb un cant monòton i adormidor, comemça la collida de les ametlles, garrofes i figues.

Es un temps eixut però també amb barrumbades estiuenques. Els sopars a la fresca que s’han posat de moda en molts de

pobles i barriades, son una bona excusa per compartir, per xerrar i fer relació social i d’amistat.

L’agost te un santoral amb molta tradició de festes dins el pobles de Mallorca.

Per molts pobles de Mallorca celebren les seves festes patronals d’estiu consisteixen gaire bé en aquests actes: revetla amb ball de bot, berbena, completes, Missa Major, cercaviles, corregudes, teatre i focs d’artifici.

Dia 1 Sant Feliu patró de Llubí. El 2 Nostra Senyora dels Àngels patrona de Pollença.Festa

gran a Pollença, tot comença a les 5 del mati amb la tradicional ALBORADA. I celebren el simulacre de la batalla que en 1550 alliberaren els pollencins contra els corsaris i les tropes Turques comandades per el pirata Dragut.

En Joan Mas va ser el heroi Pollencí que amb el crit “Mare de Déu dels Àngels assistiu-nos, Pollencins, alceu-vos. Que els pirates ja son aquí”.

El 10 Sant Llorenç no deixeu de mirar al cel el vespre per veure les llàgrimes del Sant. Festa a Escorca, Sant Llorenç des Cardassar, i Selva.

El 12 Santa Candida patrona de Llucmajor. Per la Mare de Déu d’agost (el 15) ja ens temem que els dies

s’acurcen i les nits son mes llargues. (a les 7 ja es focs) El 15 L’Assumpció de Maria, la Mare de Déu d’Agost o la

Mare de Déu Morta o Dormida. En aquesta festa l’Església celebra la feliç partida de María

d’aquesta vida i l’Assumpció del seu cos al Cel A Palma 13 parròquies mostren els llits de la Verge dormida,

destacant las parròquies de Sant Jaume, Sant Miquel, Santa Creu, Sant Francesc o Sant Nicolau i sobre tot la Seu.

En aquest dia fan festa a Biniarraix, Caimari, Campos, Esporles, Sencelles i Puigpunyent.

Sineu es rendeix a n’en Much i na Muca (personatges de les rondalles de Mossèn Alcover, (Son un bou i la seva done ).

El 16 Sant Roc advocat contra la pesta. Festes Alaró, Porreres, Cala Ratjada, i S’Alqueria Blanca,

Galilea. A Alaró ballen el Cossiers. El 20 Sant Bernat el (la monja l’ansen i frare l’apague).

Tradicional Romeria i revetla al Secar de la Real. Sant Bernat és l’advocat contra el mal de cap i les migranyes.

Als qui van a venerar el Sant a la Real els donen un brot d’alfabeguera.

El 24 Sant Bartomeu Festes a Andratx, Capdepera, Consell, Montuïri, Ses Salines i

Sóller. A Montuïri ballen els Cossiers. Si a la església de Maria / hi hagués sant Bartomeu, / a mi no

em sabria greu / anar a missa cada dia, / al manco visitaria / es nom de s’estimat meu.

El 28 Sant Agustí patró de Felanitx Des de sempre les berbenes mes famoses de Mallorca. Sebastià Roser

REGREGREGREGISTRE PRROQUIALISTRE PRROQUIALISTRE PRROQUIALISTRE PRROQUIAL Durant el passat mes de Juliol el moviment del

registre parroquial ha estat el següent:

DEFUNCIONS:DEFUNCIONS:DEFUNCIONS:DEFUNCIONS:

* Victorino Augosto Pérez, 63 anys * Rosendo Torres Matías, 92 anys * Catalina Puig Santamaría, 89 anys * Tomeu Crespí Cañellas, 81 anys * Martí Catalá Salas, 54 anys

BAPTISMES:BAPTISMES:BAPTISMES:BAPTISMES:

* Jaime Moll Gorgouglas 5-07-15 * Hugo Gelabert Bordoy 11-07-15 * Nathan Muñoz Sánchez 12-07-15 * Samuel Jiménez Sans 12-07-15 * Angel Granados Sans 12-07-15 * Angel Sánchez Machado 25-07-15 * Víctor Martí Beltrán 26-07-15 * Marta Montesinos Beltrán 26-07-15 * Nikole Manzano Molina 26-07-15

PRIMERES COMUNIONS:PRIMERES COMUNIONS:PRIMERES COMUNIONS:PRIMERES COMUNIONS:

Dissabte 11 de Juliol:

* Alba García Riera * Cristina Dols Parcero * Víctor García Riera * Javier Piqueras Cádiz * Jordi Porcel Martínez

Dissabte 12 de Juliol;

* Samuel Jiménez Sans * Hugo Ortega Castilla * José Manuel Ortega López * Marta Ferrer Fons * Cristina Adrover Beltrán * Teresa Linares Ferre * Angelica Muñoz Sánchez * Marco de Haro Martín * Alejandro de la Torre Hernández * Marisa Ortega Rodríguez.

Dissabte 18 Juliol:

* Marta Frau Simó

Dissabte 25 Juliol:

* Miquel Jaume Grimalt * Llucía Rodríguez Oliver * Sebastián Coll Slodka * Alvaro Crespí Rubio * María Enseñat Naranjo * Raúl Enseñat Naranjo * Silvia Madrueño Mateu

Diumenge 26 Juliol:

* Carlos Magín Bordoy Montenegro * Carla García Romero * Jorge Fernández Ibañez * Marc Torres González.