EstevanELS TSUNAMISEsther ,Arnau ,Estevan , Sira .

Una vegada s'ha format el tsunami, la seva energia es distribueix per tota la columna d'aigua, independentment de la profunditat de l'oceà en aquest punt. Un tsunami està format per una sèrie d'ones molt llargues que viatgen en totes direccions a partir del punt que s'originen, en forma molt similar a les ondulacions que produïx una pedra en un estany.

La longitud d'ona i el període del tsunami dependran en gran mesura del mecanisme que el genera i de les dimensions del mateix. Si el tsunami s'origina per culpa d'un gran terratrèmol que afecta un àrea molt gran, la seva longitud d'ona i període inicial seran majors que si el tsunami s'origina per una esllavissada de terra local. El període de les ones d'un tsunami pot variar entre 5 i 90 minuts.

El front d'una ona de tsunami pot mesurar fins a 1000 km. i la distància entre ones pot variar des d'uns pocs km fins a més de 200 km mentre creuen l'oceà fins a la seva destinació. L'altura de l'ona sobre el nivell del mar pot ser de pocs cm a poc més d'un metre (depenent, una vegada més, de la causa que l'origina).

En mar obert, l'amplitud d'ona del tsunami és menor d'un metre i les crestes de les ones poden estar separades entre si més de 100 km. Així que, els passatgers dels vaixells, en aigües profundes lluny de la costa, ni veuran ni sentiran el tsunami que es desplaça sota d’ ells a alta velocitat, ho percebran com una simple oscil·lació de la superfície del mar.

El gran tsunami Sanriku, que va arribar a Honshu (Japó) el 15 de juny de 1896, no va ser detectat en absolut pels pescadors que pescaven a tan sols 20 milles mar endins, l’ ona va mesurar tan sol 40 cm quan va passar sota d’ ells, però quan va arribar a la costa es va transformar en un gran mur d'aigua que va matar a 28.000 persones, destruint el port de Sanriku i els pobles al llarg de 275 km. de costa.

Per aquesta mateixa raó, els tsunamis no es poden detectar des de l'aire; des del cel les ones de tsunami no es distingeixen de les ones oceàniques normals.

1 d’ abril de 1946 – Illes Aleutianes. Un terratrèmol de força 7.8 va generar una ona de 35 metres d'altura que va destruir un far de 30 metres sobre el mar. Ones de 8 metres van arribar a Hawaii al cap de 5 hores, causant mort i destrucció. Després d'aquest fet, en 1948 es va crear el “Pacific Tsunami Warning Center” a Hawaii.

Sistema de detecció i alerta de Tsunamis

• 4 novembre de 1952 – Península de Kamchatka (Japó).

Un terratrèmol de força 8.2 va crear un gran tsunami que va afectar tot l’ oceà Pacífic. Va arribar a Kamchatka, les Kurils i Rússia causant mort i destrucció amb ones d’ entre 4 i 18 metres. Va ser àmpliament observat a Japó, on no va causar danys. Si que va causar problemes a Hawaii, Perú i Xile. També va ser observat en totes les illes del Pacífic, a Nova Zelanda l’ ona detectada va mesurar 1 metre. A Alaska, les Aleutianes i a Califòrnia es va observar una ona de 1.4 metres. Les majors ones es van detectar a Hawaii amb alçades de 4.5 m i crestes de fins a 6.1 m.

• 9 març de 1957 – Illes Aleutianes.

Un terratrèmol de 8.3, en la mateixa zona que el de 1946, va generar un tsunami que es va detectar per tot el Pacífic. Va destruir moltes propietats a Hawaii, amb ones de 16 metres, però no es va cobrar vides humanes.

• 22 maig de 1960 Xile.

El major terratrèmol del segle XX, amb una magnitud de 9.5, va tenir lloc enfront de la costa central de Xile i va generar un destructiu tsunami que va afectar la costa xilena i la resta del Pacífic. Les illes Hawaii es van veure molt afectades, així com Japó i moltes altres illes d'aquest oceà.

3

• 1 d’ abril de 1964 – Illes Aleutianes.Un terratrèmol de força 7.8 va generar una ona de 35 metres d’ altura que va destruir un far de 30 metres sobre el mar.Ones de 8 metres van arribar a Hawai al cap de 5 hores, causant mort i destrucció. Després d’aquest fet, en 1948 es va crear el “Pacific Tsunami Warning Center” a Hawai.

Simulació del tsunami a Alaska a l’any1964

• Alaska 28 de març de 1964

El major terratrèmol del segle XX en l’ hemisferi nord, amb una magnitud de 8.4, va afectar principalment Alaska.. Algunes zones del territori es van elevar 15 metres mentres que unes altres es van enfonsar. A més de gran quantitat de tsunamis locals, el desplaçament vertical de gairebé 2 metres de l’ escorça terrestre en una zona de prop de 300.000 Km quadrats, va provocar un gran tsunami en tot el pacífic que va afectar tota la costa oest de Canadà, EEUU i Hawaii amb ones de fins a 6 metres.

Aquest tsunami va causar una veritable tragèdia humanitària. El recompte de morts és molt alt; encara que encara no està finalitzat, es calcula el nombre de víctimes en més de 300.000 persones, un 30% dels quals serien nens. Els danys econòmics són incalculables. Es calcula que, en algunes zones, l’ ona va penetrar 5 km. terra endins, arrasant-ho tot al seu pas.

• El tsunami d’ Àsia 2004El 26 de desembre de 2004, va tenir lloc un terratrèmol de magnitud 9.0 l’ epicentre del qual estava situat enfront de l’ illa de Sumatra (Indonèsia).Aquest moviment sísmic va generar un tsunami amb ones de 10 metres que va afectar a tot l ’ oceà Índic , principalment a les illes de Sumatra i Sri Lanka però també les costes d’ Índia, Thailandia, les illes Maldives i fins i tot Kenya i Somàlia.

Imatges dels efectes del tsunami d’ Indonèsia 2004

Aquest és, probablement, el tsunami més destructiu de la història, degut sobretot a la progressiva tendència de les societats de tot el món a instal·lar-se prop de la costa i a la falta d'un sistema de vigilància com l'existent en el Pacífic. .

Segons sembla, la gran energia del desplaçament tectònic (calculada en uns 200 megatons) va accelerar la rotació de la terra en diverses milionèsimes de segon, i va desplaçar l'eix magnètic en 2 mil·lèsimes de segon d'arc (5-6 cm lineals).

Els tsunamis han tingut lloc en els oceans més grans del planeta, en general, són més habituals en l' àrea del Pacífic. Una zona envoltada per un arc volcànic, cadenes muntanyenques i zones tectòniques, coneguda com el Cercle de Foc, la zona geològica més activa i susceptible de terratrèmols submarins i tsunamis.

El mateix succeïx amb l'Oceà Índic i l'Oceà Atlàntic, menys actius i de moment, menys proclius als tsunamis. A Europa els tipus de tsunamis més probables són els causats per moviments tectònics en el Mar Mediterrani i en el Mar Negre.

Les zones de major perill són les més properes a volcans o a zones d'activitat sísmica.

A Noruega, principalment, són deguts a esllavissaments de terres submarines, encara que també tenen lloc en altres països d'Europa. En ocasions, resulta difícil distingir si un terratrèmol va causar un tsunami o si un terratrèmol va causar un lliscament de terres i aquest un tsunami. D'una manera o d'una altra, es pot arribar a la conclusió que qualsevol zona costanera que es trobi prop d'una zona tectònica activa i/o on succeïxen lliscaments de terres submarines són àrees amb perill de tsunami.

Encara que Europa no ha viscut un tsunami devastador des de fa 100 anys, el perill segueix sent molt alt.

En aquest treball hem aprés moltes coses però , sobretot , hem aprés a treballar en grup. També a d’ altres coses com a posar música i vídeos en un Power Point , a fer una bibliogragia , a fer els crèdits , a fer un índex , a fer els subtítols iguals , a posar imatges de fons a posar efectes de presentació de diapositives i a fer una bona presentació oral davant de tota la classe.

• Web :

- Autor : Miquel Pontes / Consultat : 28 març 2013 / Nom : Marenostrum /

Web : http://www.marenostrum.org/ecologia/oceanografia/tsunami/

- Autor : Steven N. Ward / Consultat : 28 març 2013 / Web : http://es.ucsc.edu/~ward/movies_eqtsu_index.htm

• Audiovisuals :

• Autor : You Tube, LLC / Consultat : 28 març 2013 / Nom : You Tube / Web : http://www.Youtube.com