Judit Asensio

David Bagué

Andrea Heras

Estefania López

Lorena Romero

Crèdit 3 - Higiene

Avantatges Desavantatges

Material d’un sol ús

- Menys infeccions.

- Ús mes còmode i més

ràpid.

- Més contaminant per

al medi.

- Es necessita un

sistema de recollida i

processat del material.

Reutilitzable - Menys contaminant

per al medi.

- Procediments de neteja

complicats i més cars.

- Risc d’infeccions si es

netegen incorrectament.

La esterilització és un procediment físic, químic o una combinació

d’ambdós que destrueix tots els microorganismes i les espores d’una

superfície o d’una matèria.

Procediment Tipus de material Exemples

Esterilització

Crític:

Penetrarà en el

organisme o en el sistema

vascular

- Instruments quirúrgics

- Implantacions

- Agulles, sondes i tubs

Es pot produir mitjançant:

1. Calor seca

1. La incineració

2. Les estufes de calor sec

3. Flamejat

2. Vapor d’aigua

3. Irradiació amb rajos gamma

Es basen en aplicar a un objecte una energia tant intensa que elimini els essers vius.

Incineració: Els objectes s’introdueixen en un forn, que es calenta a

una temperatura molt alta i això provoca que s’eliminin els

microorganismes.

les estufes de calor seca: Funciona com un forn elèctric, calentem el

seu interior a 200 ºC i per regular el procés tenim un rellotge, un

termòmetre intern i un termòstat.

◦ La estufa Poupinel

◦ El forn Pasteur.

El flamejat: Hem de col·locar l’objecte dins d’una flama durant un

mínim de 20 segons, posant-li alcohol i foc.

1. Calor seca

2. Vapor d’aigua

El sistema d’esterilització més utilitzat en el àmbit sanitari: el

autoclau.

• Fases del procés:

1. VA. Vaciado

2. V.Vapor

3. C.Cerrado

L’autoclave és un recipient de parets gruixudes amb una tapa hermètica,

amb els comandaments per regular la temperatura, el temps i la pressió,

l’autoclau funciona com una olla a pressió.

Procediment d’utilització de l’autoclave:

1. Dipositar els paquets a l’interior de l’autoclau.

2. Tancar i posar en marxa en posició V.

3. Després de varis minuts, canviar la posició C.

4. Verificar la pressió i la temperatura.

5. Per finalitzar girar en posició V per refredar-se ràpidament.

6. Obrir la tapa i deixar sortir el vapor.

7. Verificar si el procés s’ha portar a terme correctament.

3. La irradiació en rajos gamma

S’ha d’evitar que els rajos gamma escapin i afectin a las persones

o es dispersin per l’ambient.

1. L’òxid d'etilè.

2. Altres mètodes:

a) El glutaraldehído.

b) El formaldehid

c) Gas plasma de peroxido de hidrogen.

1. L’òxid d’etilè:

Avantatges Desavantatges

L’òxid d’etilè

- És molt eficaç i elimina

les bactèries, els virus, els

fongs i les espores.

- És molt penetrant.

no deteriora el material.

- És molt tòxic.

- És inflamable.

- Es explosiu.

Tingues-ho en compte:

• Informar i formar.

• Portar prendes d’aïllament i realitzar exàmens

periòdics de l’estat de salut.

• La cambra de l’òxid d’etileno ha d’estar en una

habitació separada de l’ unitat d’esterilització.

• Ventilar el material desprès de l’esterilització.

2. Altres mètodes

a) Glutaraldehído: és un bactericida molt potent i ràpid.

b) Formaldehid: és un líquid molt tòxic que s’utilitza en mans de

professionals especialitzats.

c) Peròxid d’hidrogen: presenta un estat de plasma

Avantatges:

- No necessita calor.

- El cicle dura entre 55 i 57 minuts.

- No requereix ventilació.

Inconvenient és que és massa car.

Als paquets se’ls incorporen uns indicadors per verificar la

efectivitat de la esterilització.

Hi han tres tipus d'indicadors:

1. Físics

2. Químics

3. Biològics

- Termòmetres

1. Físics - Manòmetres

- Rellotges autoclaus

Ens permet veure els valors de temperatura i pressió en cada

moment del procés.

- Externa

2. Químics

- Interna

Són substàncies que impregnen una tira de paper i canvien de color

a la temperatura i pressió adequades.

Al primer cicle de cada dia es col·loca un tercer indicador en un

lloc poc accessible de la càmera per garantir que el vapor es

distribueix correctament.

3. Biològics

Són preparats comercials que contenen espores de bactèries que

es troben en tires de paper, ampolles o en càpsules de Petri.

Si no creix res, la esterilització els ha destruït, pel contrari

l'esterilització es incorrecta i s'ha d'efectuar de nou.