TEMA 8 (Cont.):

ESTELS I ESTELS I CONSTEL·LACIONSCONSTEL·LACIONS

(ESTIU)(ESTIU)Principals constel·lacions de

referència per a l’observador en latitud 40° Nord

RECORDEM COM LOCALITZEM POLARIS, INDICADOR DEL POL NORD CELESTE

I ELS SÍMBOLS DE LES CARTES CELESTES:

PRINCIPALS ALINEACIONS A L’ESTIU.

DESTACA EL TRIANGLE TRIANGLE ESTIVALESTIVAL FORMAT PER VEGAVEGA (LYRA),DENEBDENEB (CYGNUS), I ALTAIRALTAIR (AQUILA)

L’horitzó nord a diverses latituds de l’hemisferi nord.

L’horitzó sud a diverses latituds de l’hemisferi nord.

LYRA

Inventada per Hermes, Apol·lo la regalà al seu fill, Orfeu, el qual, en

morir la seua esposa Eurídice, baixà a l’infern per salvar-la. No ho

aconseguí, i finalment, Zeus els distingí situant la lira al cel.

α Lyrae, VegaVega, és el cinqué estel més brillant del

firmament, blanc-blavós, a 26 anys llum i magnitud

0’03.

ε Lyr, la Doble DobleDoble Doble, a 120 anys llum, és un cèlebren estel quàdruple; es resol

fàcilment en does estels de magnituds 4’7 i 5’1, àdhuc sense ajuda òptica. Cada

estel és, al seu torn, doble.

Destaca M57, la NebulosaNebulosa Anular de LyraAnular de Lyra, famosa

nebulosa planetària a 4100 a-l, situada convenientment

entre β y γ Lyrae.

LYRA

M57 és la Nebulosa Anular de Lyra, difícil d’observar, però al nostre abast en la nit i el lloc adequats.

Nebulosa planetària a 4.100 anys-llum

AQUILA

La funció de Ganimedes era fer de coper del déu. Les cultures de la conca de l’Èufrates també identificaren aquesta constel·lació amb una àguila.

α Aquilae, AltairAltair, de magnitud 0’77, és un estel blanc a 16 anys llum de distància, dels més pròxims al Sol. Constitueix un dels vértexs del Triangle d’Estiu, Triangle d’Estiu, junt amb Vega Vega i Deneb.Deneb.β Aql, AlshainAlshain, és un estel groc de magnitud 3’7, a 42 a-l.

γ Aql, TarazedTarazed, de magnitud 2’7, és un gegant groc a 280 a-l.

AQUILA

CYGNUS

Des de l’antiguitat se l’identifica amb una au. Per als grecs, representava, o bé Zeus transformat per a raptar Leda, amb qui tindria un fill, Pòl·lux, o bé Orfeu, convertit en cigne a prop de la seua lira.

α Cygni, DenebDeneb, de magnitud 1’3, és un estel supergegant blanc-blavós a 1800 anys llum.

β Cyg, AlbireoAlbireo, a 390 a-l., és un dels estels dobles visuals més famosos: un estel gegant groc, de magnitud 3’1, i un company blau-verdós de magnitud 5’1.ο Cyg és un famós estel doble a l’abast dels prismàtics, compost per un de color taronja i magnitud 3’8,i un altre de blavós i magitud 4’8, a 520 a-l.Entre molts altres objectes, destaca NGC 7000, la Nebulosa Nord-Amèrica, amb aquesta peculiar forma, a 1500 a-l.

CYGNUS

Albireus és β Cygni, al cap de la constel·lació, una espectacular doble òptica amb la combinació d’estrelles groga i blava-verdosa, de magnitud 3,1 i 5,1 repectivament.

Distància: 390 anys-llum

NGC 7000, LA NEBULOSA DE NORD-AMÈRICANEBULOSA DE NORD-AMÈRICA

SAGITTA

ELS ANTICS HEBREUS, PERSES, ÀRABS, GRECS I ROMANS JA HI VAN VEURE UNA FLETXA, QUE VA SER IDENTIFICADA AMB LA QUE APOL·LO UTILITZÀ PER A MATAR EL CICLOP, I FINS I TOT AMB EL DARD DEL DÉU CUPIDUS.

Aquesta constel·lació, la tercera més petita, se superposa a un ric fons de la Via Làctia.

L’objecte més destacable és M71, cúmul de magnitud 7 a 18.000 anys llum,de difícil classificació

VULPECULA

ÉS UNA CONSTEL·LACIÓ MODERNA, CONCEBUDA AL SEGLE XVII PER JOHANNES HEVELIUS, SENSE CAP TRADICIÓ MITOLÒGICA.

Allò més destacable és la nebulosa planetària M27, o Nebulosa Dumbbell, gran i brillant, de magnitud 8, a 150 anys llum. S’observa amb prismàtics, però resulta més interessant amb petits telescopis.

En el limit amb Sagitta destaca un grup d’estels de magnituds 6 i 7, col·loquialment conegut com el Penja-robes.

M27 és la Nebulosa Dumb-bell, visible amb prismàtics. Visualment apareix com una borrosa resplendor verda amb forma de pesa.

A 150 anys-llum. Magnitud 8.

Hèracles, en grec, era mig déu, per ser son pare Zeus, i mig home, per ser sa mare Alcmena, esposa d’Amfitrió. En

haver matat els fills propis, tinguts de Mègara, l’oracle de Delfos l’obligà a

acomplis dotze treballs.

HERCULESα Herculis, Ras AlguethiRas Alguethi, a 540 anys llum, és un estel supergegant roig, variable entre les magnituds 3 i 4,

amb 600 vegades el diàmetre del Sol: és un dels

majors estels coneguts. Posseeix un company blau-

verdós visibles amb telescopis petits.

Destaquem el cúmul globular M13, el més notori

de l’hemisferi nord, amb més de 300.000 estels.

HERCULES

M13 és visible a simple vista, i és el cúmul globular més lluent de l’hemisferi nord. Malauradament, no podrem resoldre estrelles individuals.

A 22.500 anys-llum de distància, format per unes 300.000 estrelles i amb un diàmetre de 100 anys-llum.

CORONA BOREALIS

LA MITOLOGIA GREGA L’ASSOCIA AMB LA CORONA REGALADA PER DIONISOS A ARIADNA, FILLA DEL REI MINOS DE CRETA, DESPRÉS D'HAVER ESTAT ABANDONADA PER TESEU.

α Coronae Borealis, GemmaGemma o AlpheccaAlphecca, de magnitud 2’2, és un estel blanc-blavós a 78 anys llum.

CORONA BOREALIS

OPHIUCHUS

Se l’identifica amb Asclepi, guaridor mitològic avantpassat d’Hipòcrates, metge de l’expedició dels argonautes. Instruït per una serp, podia fins i tot ressuscitar els morts, per la qual cosa Hades, déu del món terrenal, persuadí Zeus perquè el matara amb un llamp.

α Ophiuchi, Ras AlhagueRas Alhague, és un estel blanc a 62 anys llum, de magnitud

2’1.

A prop de β Oph, CebalraiCebalrai, gegant groc a

120 a-l i magnitud 2’8, hi ha l’Estel de Barnardl’Estel de Barnard, el segon més pròxim, de magnitud 9 i a 6 a-l.

OPHIUCHUS

OPHIUCHUS

SERPENS

Antiga constel·lació és l’única que se’ns presenta dividida en dues parts, separades per Ophiuchus: Serpens Caput i Serpens Cauda.

Representa la serp que ensenyà al Serpentari el poder guaridor de les plantes.

α Serpentis, UnukalhaiUnukalhai, de

magnitud 2’7, és un estel gegant

taronja a 85 anys llum.

Destaca M5, cúmul globular de

magnitud 6 a 27000 a-l.

SERPENS

M5: cúmul globular a Serpens Caput.

Un dels cúmuls globulars més antics (uns 13.000 milions d’anys) i més extensos (130 anys-llum de diàmetre).

SCUTUM

Dèbil constel·lació entre Aquila i Serpens, introduïda al segle XVII pel polonés Johannes Hevelius, en honor al rei Joan Sobieski II, el seu mecenes.

α Scuti, de magnitud 3’9, és un gegant taronja a 200 anys llum.

L’objecte més destacable és el cúmul obert M11, conegut amb el nom de l’Ànec Silvestre, format per uns dos-cents estels; l’estel més lluent és de magnitud 8. Se situa a 5.700 anys llum.

ESCUTUM

Per als grecs eren les pinces de Scorpius, però des dels romans se separaren i representaren La Balança de la justícia, sostinguda per Astraea.

α Librae (ZubenelgenubiZubenelgenubi), a 72 anys llum, és un estel doble format per un de blanc-blavós i magnitud 2’8, i un altre nlanc de magnitud 5’2.

β Lib (ZubeneschamaliZubeneschamali), a 120 a-l i magnitud 2’6, és famosa pel seu color verdós.

γ Lib (ZubenelakrabZubenelakrab), de magnitud 3’9, és un gegant groc a 75 a-l.

LIBRA

En la mitologia grega, era l’escorpí que va matar a Orió, i

per això totes dues constel·lacions es troben en posicions oposades; quan ix

Scorpius, es pon Orion.

Es troba en una rica regió de la Via Làctia, en direcció al centre galàctic.

A prop de β Scorpii, GraffiasGraffias, s’hi troba la font més brillant de raigs X

del firmament, Scorpius X-1.

α Scorpii, AntaresAntares, a 330 anys llum, és un supergegant roig amb 300

vegades el diàmetre del Sol. És un estel variable entre les agnituds 0’9

i 1’1, cada 5 anys. Posseeix un compant esquiu de magnitud 6 i color

blavós.

Destaca M4, cúmul globular a 7500 a-l, visible amb prismàtics, i els

cúmuls oberts M6 i M7, pels volts de λ Sco, SchaulaSchaula.

SCORPIUS

M6

M7

Són cúmuls oberts a Scorpio, de magnitud 6 i situats a 1300 i 800 anys-llum respectivament. Són visibles amb prismàtics.

El tret més característic és un grup d’estels en la part interior anomenat la Tetera. Aquesta constel·lació es troba superposada a la Via Làctia, en direcció al centre galàctic.

α Sagittarii, Rukbat, de magnitud 4, i el grup de β Sgr, Arkab Prior (magnitud 3’9)i Arkab Posterior (magnitud 4’3), són exemple que els estels α i β no són sempre els més brillants.γ Sgr, Al Nasl, és un gegant groc de magnitud 3, a 120 anys llum; representa la punta de la sagita.λ Sgr, Kaus Borealis, δ Sgr, Kaus Meridionalis, i ε Sgr, Kaus Australis, representen l’arc; σ Sgr, Nunki, de magnitud 2, és una bona referència per a localitzar els objectes Messier més interessants. ⇒⇒

Constel·lació antiga que representa un centaure, meitat home meitat cavall, amb un arc i una fletxa. Cal distingir-la de Centaurus, que representa Chiron, símbol de saviesa i amabilitat.

SAGITTARIUS

Destaquen, entre molts d’altres, les nebuloses M8, Nebulosa de la LlacunaNebulosa de la Llacuna en el límit de la visibilitat a ull nu, a 5.000 anys llum; M17, Nebulosa OmegaNebulosa Omega a una distància entre 5.000 i 6.000 a-l; M20, Nebulosa Nebulosa TrífidaTrífida...i els cúmuls globulars M22, M28 i M55, junt amb els cúmuls oberts M21 (superposat a M20), M24 o M25, que podem observar després en la imatge de gran camp de la Via Làctia.

EL CENTRE DE LA VIA LÀCTIA, EN DIRECCIÓ A SAGITTARIUS.

S’HI POT APRECIAR MULTITUD D’OBJECTES; DESTACA MÉS AVALL DEL CENTRE M8, LA NEBULOSA DE NEBULOSA DE LA LLACUNA.LA LLACUNA.

M22

M20

M8σ Sgr

M17

M20 és la Nebulosa Trífida, un núvol de gas incandescent, menys impressionant en llum visible que no en les fotografies a color, coincident amb el cúmul obert M21.

Nebulosa d’emissió a 5.100 anys-llum

Il·lustrat com una cabra amb cua de peix, representa el déu Pan, que, fugint del monstre Tifon, es llançà al riu Nil: la part no submergida esdevingué peix.

Fa milers d’anys, el solstici d’hivern es produïa en aquesta constel·lació (ara és a Sagittarius), i encara se’n conserva la denominació de Tròpic de Capricorni.α Capricorni, AlgediAlgedi, és un sistema múltiple, amb dos estels principals, groc i taronja, i magnituds 4’2 i 3’6, a 1600 i 120 anys llum, respectivament.β Cap, DabihDabih, és un estel groc de magnitud 3’1, a 250 a-l., que posseeix un ampli company blau de magnitud 6 visible amb prismàtics.

CAPRICORNUS

CONSTEL·LACIONS DE L’HEMISFERI NORD CELESTE

Ens centrem en aquelles requadrades, a més de les corresponents constel·lacions zodiacals.

CONSTEL·LACIONS

DE L’HEMISFERI

SUD CELESTE

(I)

NOMÉS ENS CENTREM EN ALGUNES OBSERVABLES DES DE LA NOSTRA LATITUD

CONSTEL·LACIONS

DE L’HEMISFERI

SUD CELESTE

(II)

NOMÉS ENS CENTRAM EN ALGUNES OBSERVABLES DES DE LA NOSTRA LATITUD

PRINCIPALS ALINEACIONS DE TARDORTARDOR

A BANDA D’URSA MAIOR, PODEM USAR PEGASUS PER A LOCALITZAR POLARISPOLARIS

PRINCIPALS ALINEACIONS AL CEL D’HIVERNHIVERN

LA CONSTEL·LACIÓ D’ORION ORION ÉS DETERMINANT PER A LOCALITZAR-NE D’ALTRES

PRINCIPALS ALINEACIONS A LA PRIMAVERAPRIMAVERA

DESTACA EL GRAN TRIANGLE TRIANGLE DE DE PRIMAVERAPRIMAVERA, FORMAT PER REGULUS, ARCTURUS I SPICA

PRINCIPALS ALINEACIONS A L’ESTIU.

DESTACA EL TRIANGLE TRIANGLE ESTIVALESTIVAL FORMAT PER VEGAVEGA (LYRA),DENEBDENEB (CYGNUS), I ALTAIRALTAIR (AQUILA)

1. SIRIUS SIRIUS .......magnitud -1,46

2. CANOPUS....................-0,72

3. RIGIL............................-0,01

4. ARCTURUSARCTURUS..................-0,04

5. VEGAVEGA...............................0,03

6. CAPELLACAPELLA........................0,08

7. RIGEL. RIGEL..............................0,12

8. PROCYONPROCYON.......................0,8

9. ACHERNAR...................0,46

10.HADAR..........................0,66

11.BETELGEUSEBETELGEUSE..............0,7

12.ALTAIRALTAIR........................0,77

13.ALDEBARANALDEBARAN...............0,85

14.ACRUX..........................0,87

15.ANTARESANTARES....................0,92

16.SPICASPICA...........................1,00

17.POLLUXPOLLUX.........................1,14

18.FOMALHAUTFOMALHAUT...............1,16

19.DENEBDENEB...........................1,25

20.β CRUCIS......................1,28

ELS ESTELS MÉS BRILLANTS:

TEMA 7: ESTUDI DE LES ESTUDI DE LES

POSICIONSPOSICIONS DEL SOL DEL SOL EN LES ESTACIONSEN LES ESTACIONS

ESTUDI DE LES POSICIONS DEL SOL A LES ESTACIONS

EN CADA POSICIÓ DE LA TERRA EN LA SEUA ÒRBITA, EL SOL AL MIGDIA (QUAN CREUA EL MERIDIÀ LOCAL) ES TROBA A UNA

ALTURA DISTINTA CADA DIA SOBRE L’HORITZÓ SUD.

EN LA FIGURA S’OBSERVA QUE EN LES POSICIONS 2 I 4 ELS RAIGS SOLARS CAUEN PERPENDICULARMENT SOBRE UN PUNT

DE L’EQUADOR TERRESTRE (MIGDIA EN AQUELL PUNT).

EN LES POSICIONS 1 I 3, CAUEN PERPENDICULARMENT SOBRE UN PUNT SITUAT A LATITUDS -ε I +ε, RESPECTIVAMENT. CAP

PUNT AMB ϕ >ε NO POT REBRE’LS PERPENDICULARMENT.

ε ÉS L’ANGLE AMB QUÈ S’INCLINA L’EIX DE ROTACIÓ DE LA TERRA RESPECTE A LA PERPENDICULAR AL PLA DE L’ECLÍPTICA, 23’5°

RECONSTRUÏM EL MOVIMENT APARENT DEL SOL SOBRE L’ESFERA CELESTE GENERAL.EL SOL S’HI MOU EN SENTIT ANTIHORARI, FENT UN GIR DE 360º EN UN ANY (1º/DIA)

A PARTIR DE LES FIGURES ANTERIORS, QUAN EL SOL ES TROBA

SITUAT SOBRE UN DELS QUATRE PUNTS ESTUDIATS, OBSERVAT DES D’UN PUNT SITUAT A L’HEMISFERI NORD (PER A L’HEMISFERI SUD ES FARIA DE FORMA EQUIVALENT),

REALITZA ELS SEGÜENTS MOVIMENTS SOBRE L’ESFERA

CELESTE LOCAL:

2: Punt en Àries (γ)

3: Punt en Càncer (γγ)

Punt 4: Sol en Balança (Ω)

Punt 1: Sol en Capricorn (τ)

SI OBSERVEM EL CEL SITUATS SOBRE LA SUPERFÍCIE TERRESTRE, TORNEM A UTILITZAR L’ESFERA CELESTE LOCAL, A LA LATITUD ϕ DEL LLOC. ARA EL SOL I ELS ESTELS ES MOUEN AMB EL MOVIMENT DIÜRN.