ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun...

16
Pàgines especials 1 Diari de Terrassa Sábado, 3 de marzo de 2018 PÀGINES ESPECIALS Un món més eficient ESTALVI ENERGÈTIC

Transcript of ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun...

Page 1: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

Pàgines especials 1Diari de Terrassa Sábado, 3 de marzo de 2018

PÀGINES ESPECIALS

Un món més eficient

ESTALVI ENERGÈTIC

Page 2: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

�������������� ��

������������������ ��������������������������

����������������������������������

��������������

������������� ������������������� �����

�������������

ra fa uns dos anys que en Francesc Mauri (Barcelona, 1966) i la seva fa-mília van traslla-

dar-se a viure de Matadepera a Terrassa. L’home del temps més conegut de TV3 i Catalunya Ràdio (amb el permís d’en Tomàs Moli-na) és un convençut de les neces-sitats de fomentar l’estalvi bo i aprofitant un seguit d’energies al-ternatives i respectuoses amb el medi ambient.

ta, encara que remarca que Terras-sa no és ni de bon tros un indret tan preparat com Barcelona per anar en bici. El meteoròleg indica que a la capital catalana, un 80 per cent dels ciutadans es mouen a peu, en transport públic o en bici-cleta, mentre que només un 20 per cent ho fa en vehicle privat. “Però com que el cotxe ocupa la meitat de l’espai urbà, la percepció que tenim és que, de desplaçaments en cotxe, n’hi ha molts més”.

Quan en Mauri va a la feina, a TV3, també fa servir un mitjà de trans-port energèticament sostenible. Baixa al pàrquing de casa, on com si fos un telèfon mòbil intel·ligent, hi té carregant el seu vehicle 100% elèctric.

Esvaint els dubtes que solen acompanyar aquest tipus de mo-dels ecològics, el presentador es mostra encantat amb l’elecció que va fer el seu dia. I ho argumenta amb xifres: “El consum d’aquest cotxe és de només un euro d’elec-tricitat per cada cent quilòmetres”.

Puntualitza, això sí, que el seu vehicle elèctric és uns set mil eu-ros més car que un vehicle con-vencional (no elèctric) de catego-ria similar. Per a algú com ell, que recorre uns 40 mil quilòmetres l’any de mitjana, l’alternativa elèc-trica surt “econòmicament molt a compte”.

I n’enumera més avantatges: “Jo vaig a treballar pel peatge de Les Fonts i els túnels de Vallvidre-ra. I em va molt bé perquè, amb un vehicle elèctric, de dilluns a di-vendres, a l’àrea metropolitana de Barcelona, no has de pagar peat-ge. M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”.

En Mauri segueix fent núme-ros. I resulten més que evidents:

“Abans de tenir el automòbil elèc-tric gastava un 300 euros al mes, vivint a Terrassa, sumant peatges i benzina. Ara només gasto uns 15 euros mensuals”.

Amb en Mauri també pugem al terrat de casa seva, des d’on per cert s’observen unes vistes de pràcticament 360 graus sobre Ter-rassa, amb Sant Llorenç al fons i les muntanyes rosegades de Montserrat traient el cap a l’horit-zó.

De dalt estant, el presentador ens introdueix en un concepte for-ça desconegut per a la majoria dels mortals, el de l’aerotèrmia.

Si hem pujat al terrat és perquè allà hi té col·locat un aparell que, estèticament, bé podria semblar d’aire condicionat, d’aquells que hi ha a tants i tants balcons d’edi-ficis. Però no ho és. És un aparell d’aerotèrmia.

Per un suposat defecte profes-sional, en Mauri aixeca la vista cap al cel. Avui és un dia net d’hivern, blau, fred, però amb sol. La neu, per això, anava acostant-se a Ter-rassa i ell ja s’ho ensumava. Des-prés de tornar la vista cap a nosal-

A en Mauri és relativament fà-cil de veure’l recorrent el Centre al damunt d’una bicicleta elèctrica plegable. L’agafa per anar cada di-lluns a classes d’anglès, i de vega-des hi col·loca una cadireta, hi puja també el seu fill petit, i el por-ta a la piscina.

“Dins de la ciutat, normalment em desplaço en bicicleta”, comen-

tres, fa una explicació planera de què és això de l’aerotèrmia: “Aquesta màquina aprofita una característica física de l’aire, basa-da en la contracció i la dilatació, i a partir d’aquí pren, per enten-dre’ns, el seu calor intern, les pro-pietats internes de l’aire”.

Per fer servir aquesta alternativa als sistemes de calefacció o aire condicionat tradicionals, dins de casa ens hauran d’instal·lar uns “splits”, és a dir, unes bombes a l’ús de fred i de calor. L’aerotèrmia també pot funcionar per mitjà de canals d’aire (serien aquelles rei-xetes que veiem als sostres de moltes botigues, oficines i altres llocs públics).

“L’aparell mare, aquest que tinc al terrat, obté el seu màxim rendi-ment quan la temperatura ambi-ent es troba situada entre els dos i els vuit graus centígrads –explica. Per tant, a Terrassa, obté el màxim rendiment durant una gran part de l’hivern”.

Però... Per què el famós meteo-ròleg ha apostat per l’aerotèrmia a l’hora de mantenir casa seva a la temperatura desitjada, grau

Page 3: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

Tot i que ell ha optat pel cotxe elèctric, el meteoròleg de TV3 i presentador de l’espai “Meteomauri” a Catalunya Ràdio també parla dels avantatges dels vehicles que fun-cionen amb gas, coneguts com a GLP i GNC. Aquests automòbils es consideren que són respectuosos amb el medi ambient, donat que compten amb motors amb baixes emis-sions de partícules perjudicials per a la sa-lut. “A Itàlia, entorn d’un 50 per cent dels cotxes funcionen amb gas”, afirma.

En si, aquests models disposen de dos di-pòsits separats per a carburant (gas i benzi-na). El gas pot ser Gas Natural Comprimit (GNC) o Gas Liquat del Petroli (GLP).

Una vegada que està en funcionament, el cotxe combina les dues energies. O, dit d’una altra manera, el vehicle arrenca em-prant la benzina per després passar al gas.

En el cas que ens quedem sense gas, no cal patir, donat que l’automòbil tornarà a ali-mentar-se amb benzina.

Segons indica l’Organització de Consu-midors i Usuaris (OCU), la compra d’un cot-xe que funcioni amb gas compensa molt, des del punt de vista econòmic, si tenim un lloc proper on reposar. “Es un tipus de ve-hicle molt desconegut”, apunta. //

amunt, grau avall? De nou, l’eco-nomia domèstica esdevé una raó de pes: “L’aparell mare costa un 40% més que si adquiríssim una màquina tradicional per generar aire fred i calent, però la diferèn-cia rau en la factura. De pagar uns 450 euros en el rebut de la calefac-ció, amb l’aerotèrmia, n’acabarem pagant només uns 100”.

L’home del temps posa l’exemple del seu habitatge per persuadir-nos que l’aerotèrmia (una energia considerada renovable) surt real-ment a compte. “A causa de l’acti-vitat professional de la meva dona, nosaltres vam decidir ajuntar dos pisos. Doncs bé, aquest hivern, amb l’aerotèrmia, els hem man-tingut a una temperatura constant de 22 graus centígrads durant les 24 hores del dia”, explica.

“Tenint en compte que tenim contractats 9,2 quilovats de potèn-cia elèctrica; en règim de tarifa nocturna, és a dir, que pagues menys per l’electricitat que con-sumeixes de nit; i fent servir una cuina d’inducció, assecadora, ren-tadora... Aquest febrer, un mes fred, hem pagat uns 190 euros de llum. Hem de considerar que són dos pisos. És a dir, que serien poc més de 90 euros per cada pis”.

L’egarenc està molt satisfet amb el resultat que li ha donat l’aero-tèrmia. L’aparell que la fa possible funciona amb electricitat. “I a més –conclou– gasta molt poc.” //

Page 4: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

n l’àmbit del dis-seny i la construc-ció d’edificis, exis-teix l’anomenat concepte Nearly

Zero Energy Building (NZEB). Aquest és un terme aplicat a edi-ficis amb un consum d’energia neta proper a zero en un any típic, és a dir, l’energia prové del propi edifici o de l’entorn immediat mit-jançant fonts d’energies renova-bles i ha de tendir a ser igual a l’energia demandada per l’edifici.

En els edificis de disseny con-vencional l’èmfasi està normal-ment en la reducció del cost de construcció inicial al mínim. En canvi, en la postura NZEB cada decisió sobre la selecció de cada subsistema s’avalua en termes de les seves conseqüències futures respecte de la seva demanda ener-gètica. En aquest cas, els dissenya-dors admeten un augment del cost inicial de construcció si amb això aconsegueixen reduir la de-manda energètica i les despeses de funcionament.

Dani Puente, director de DSL, una empresa de serveis tècnics d’enginyeria i arquitectura amb seu a Terrassa, explica que això és més fàcil d’aconseguir en un ha-bitatge o en oficines que no pas en una nau industrial. “És més fàcil d’aconseguir en edificis que tenen un consum molt baix. Quan hi ha un procés productiu on es neces-sita molt vapor, oli tèrmic, electri-citat per moure motors… és im-possible. Quan es tracta de magat-zems, que només necessiten re-carrega de toros, il·luminació i fer anar quatre ordinadors, es podria aconseguir. No obstant, el balanç energètic zero no està tant pensat

per les zones de producció sinó per oficines”.

Puente comenta que existeixen diverses solucions arquitectòni-ques de disseny i sistemes mecà-nics per millorar l’eficiència ener-gètica en aquests edificis. En aquest sentit, destaca que la mi-llor fórmula és l’optimització del disseny passiu, un mètode utilit-zat en arquitectura per tal d’obte-nir edificis que aconsegueixin el seu condicionament ambiental mitjançant procediments natu-rals, utilitzant el sol, les brises i vents, les característiques pròpies dels materials de construcció i l’orientació, entre d’altres. “Un exemple molt senzill podrien ser els lluernaris orientats a nord i les

lames en la façana sud, que per-meten que el sol de sud entri a l’hi-vern però no a l’estiu, estalviar energia en quant a llum i reduir la càrrega tèrmica de l’edifici”, co-menta l’enginyer industrial. “Un altre factor molt important en sis-temes passiu és l’aïllament tèr-mic”, afegeix. “A més també fem servir geotèrmies, aerotèrmies, il·luminacions led, detectors de presència, etc.”, diu.

“Depèn de cada cas però fer un edifici energèticament eficient acostuma a suposar una gran in-versió. En quant a sistemes de dis-seny passiu, no però en quant a sistemes mecànics, sí: acostumen a ser bastant més cars. Quan més ús els donis, més rendible seran”,

Projectem fàbriques, construïm indústria

www.dsl.catFont Vella, 78 2n 1a - 08221 Terrassa - 93 736 13 17 - [email protected]

explica Puente. “En edificis industrials les ren-

dibilitats que busca el client acos-tumen a ser sempre per sota dels deu anys. Quan es fa un edifici de nou és més senzill perquè la inver-sió s’ha de fer sí o sí. En canvi, quan es tracta d’una reforma, és com si ho haguessis d’amortitzar altra vegada. Si fer una paret nova costa deu i fer-la energèticament més eficient costa dotze o quinze és una cosa però si ja tens la paret feta i el que vols és reformar l’edi-fici per fer-lo més sostenible ener-gèticament, és tota la inversió que has d’amortitzar de nou”, diu.

Per a que el client amortitzi la inversió, doncs, des de DSL fan un estudi teòric previ i implanten un sistema de monitorització del consum per a poder demostrar que s’ha assolit el que es pretenia. “A més, aquests equips de mesu-ra o comptadors permeten saber en què se te’n va l’electricitat i po-der tenir després polítiques d’es-talvi”, destaca Puente.

Totes aquestes mesures d’efici-ència energètica tenen, doncs, avantatges tant sobre el medi am-bient i la societat com a nivell em-presarial, i és que tot i la inversió que s’ha de fer hi ha un retorn eco-nòmic. //

Page 5: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

�������������� �������� �� ���� � � � � � � � � ��� ������������� ���������������� � � � �� � ������� � ����������� ��� ����������������� ���� �������� ��������� ������������ ������� �� ��������� ������������ ������������������������� ���� ����������� ��������� ����������������������������������!������������������������� ���������"

#������������������� ����������� �� �������� ������� �� ������ ����$%&�'(%&�)*�����������������������"%&&������� ���+�� ��%&&��������� ����� ����������������������� ���� ��(������ �������� �� �������(��������� �,����� -��� ����������������������������������(��������������������� ���� �� ������������������������ ��������������"

��������� ���������� ���������������.���������������� �/���0� ���/� ��� ��������������������������� ��������

����������� �� ���� ���1���������� ��"����+�� �������!������������ ������������ ����������������.������������ 2,����� �� ����� ��� ���������1����� ��������������������� � ��� �� ����3���������� �� �� ���������� �� ������"

4����������1���������������� ���������������+��������������� ������������ �5����������� ��� �+� ����������������������������������������� �������� �������������� �������������� ������������� ���������� �������0� �������� $���6�������� �� .���� �� ���*"

����������� ���������������������������������

7�� ������ ���� ��0�� ��� 8�� ��������� ��9�� ���%&�:(%&�;� +�� �������� ���� ���� � � � � � � � � � � �� �� � � � �� ���� � � ����� � ��� � � ������������� �����������

�������������������������������������������������!������ �0��0��� ���������������(���"

<�������������������+�� ��=&>� ����� ����������������� ������������������������,����� ����������������� �����������������������+�������������������������������� ���� � ������� � � ������� �������������������������"�4�������� �1����� ��� ������.���������� �� ������ ����������� ������� � �������������������������.����������������������"�������+�� ��?@�������<������� �� A����A���,���� �� B�������������� ����������� �� �������������0� ���� ������������������������������������������ ������� �� �?��������������������� ������������!�������������������������������(2�������������������"

����������������������.���������� �� ��� ����������� � ��� �� � ! � �� ��� � � �� ��������������� ����� ����

�� �������� ��� ����� �������� � ��� � �� � �� ���� � � � � � � � � � � ��� ������������� �� ������� �� ���(���!�������� ����������01������������������������������ ������������� � ����� �� ���� ����������������"

C�� �������� +�� ��� �������������������������� ����� ����������� ���� ����(��������3����������������������� �� ���������� ���3����������������� ������������������������������3��������������,�����������+����������DEF2������������ ���������������3������������������������������ ������� ���� �������� � � � �� ���� ������ �����������0�����"

4����������1���������������� ����������� ��������������������������������.����� ������������������������������� ���������� ����� �����0��0��� �� ����� �����.����������� ������� � � � � ���������� �������!������

������ ����������� ������ �� � ? � �����"��� ����1������������������������ ?���������� ����(�������� ����������� ���� ����������������������������+����������������������� ��� ��������������� ������� �?����������������������� �� ��� ��������� ������G �� ?�������"

8��� ��� ��� �� ������������ ������ ����� ��� ������������������� ������������������� ������������ ������������ �� ��� ��� ���� ����������� ������ ���� ��2������������������:&>������� ������� ��6��� ��� �� ����������� �� ������������+� ��� ��� ����� ���������������������������������� ���������������"���01����������.��� � ������� ������ � � ��������� ���������� �� ��� 0��0�� �� ������ �� � ��� ���� ����������� �� � � � �������������� �����0�������� ���� ���� ����� C� "

������������������ ��!"#��"##������$%��!��� ��" ���� $�!!" � &#��! �'���(#�����#� )(����

�������������

A�� ���� ���������� �������B���� �� ��H�� ���"�I��������� ����������"

C,��� ��C� "�I��������� ����������"

A�� ���� ����������0��0�� ������� ����������6"�I��������� ����������"

8�����������"�I��������� ����������"

Page 6: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

es energies renovables són cada cop més pro-tagonistes en els pro-jectes de noves ins-tal·lacions i rehabilita-

cions d’edificis. Les bombes de ca-lor en aerotèrmia i geotèrmia s’im-posen entre les diverses opcions per aconseguir una major eficièn-cia energètica.

Des de Fontgas aposten per les bombes de calor. Consideren que és millor l’aplicació en aerotèr-mia o en geotèrmia? Des del departament tècnic de Fontgas proposem la que creiem que és la millor solució per a cli-matitzar els habitatges que ens confien els nostres clients. Hem de buscar l’equilibri entre la necessi-tat i el pressupost, i en aquest sen-tit, les bombes de calor aerotèrmi-ques s’adapten perfectament de-gut a la seva facilitat d’instal·lació, integració i altíssim rendiment.

En quin segment s’està aplicant més l’aerotèrmia, en habitatges

mica va guanyant terreny a la cal-dera tradicional, tot i que el mer-cat de la caldera a Espanya és molt superior al de la bomba de calor. Hem de tenir present que el 2020, els edificis de nova construcció han de ser de consum d’energia gairebé nul (NZEB), i la seva baixa demanda energètica unida a la ne-cessitat de consumir energies pro-cedents de fonts renovables, con-verteixen l’aerotèrmia en un dels

sistemes de referència a mitjà ter-mini.

Si les tarifes elèctriques del nostre país fossin més econòmiques, tin-dríem més usuaris d’aerotèrmia? Sí però no és només això. També calen més ajudes a la instal·lació. En països com França, disposen d’un programa molt atractiu que ha ajudat a convertir aquest país en el líder indiscutible a Europa. //

tèrmica en l’habitatge multifami-liar. Aquesta solució és molt inte-ressant per al promotor de l’obra, ja que es simplifica molt la ins-tal·lació de climatització i ACS pel fet de tenir un únic proveïdor d’energia, i per descomptat per al futur propietari, perquè gaudirà dels grans estalvis que s’aconse-gueixen amb l’aerotèrmia.

L’aplicació més generalitzada de la aerotèrmia és en la producció d’ACS. Quins altres usos té? Al ser equips capaços de generar calefacció, refrigeració i ACS, no només s’instal·len per únicament produir aigua calenta (tot i que hi ha equips específics en el mercat), sinó per climatitzar de forma in-tegral una llar.

Segons alguns experts del sector, la tendència en els propers anys, és que la bomba de calor anirà desplaçant les calderes tradicio-nals. Què n’opina vostè? Hi estic totalment d’acord. A poc a poc la bomba de calor aerotèr-

a meitat de les empre-ses catalanes podria estalviar gairebé un 25% en la seva factura si implantés mesures

d’eficiència energètica. Aquesta és una de les dades que s’extreuen del segon Informe de Comporta-ment Energètic de les Empreses Espanyoles 2017 d’Endesa. L’estu-di es basa en les resultats obtin-guts entre els anys 2014 i 2017 de l’anàlisi del comportament ener-gètic de 3.684 empreses arreu de l’estat espanyol i conclou que no-més un 18% de les mateixes tenen aplicades mesures d’estalvi ener-gètic.

Queda encara molt camí per recórrer en matèria d’eficiència energètica a les empreses. La cau-sa, segons l’estudi, rau en el des-coneixement real de les empreses de les seves pròpies dades energè-tiques i de les possibilitats de mi-llora que tenen, i d’altra banda, en la por que els produeix la idea d’enfrontar-se a una forta inver-sió. Sobre aquest darrer aspecte,

però, l’informe és rotund: en 4 anys, la inversió en mesures d’efi-ciència energètica queda 100% amortitzada i , en el cas de la mei-tat de les empreses analitzades, el potencial d’estalvi és de gairebé el 25% respecte a l’actual consum, és a dir, s’estalviarien un de cada quatre euros.

L’optimització de la potència con-tractada és una primera mesura correctora que no requereix inver-sió per a les empreses i presenta efectes de manera immediata.

L’informe assenyala que una de cada dues empreses podria millo-rar la seva contractació energèti-ca. L’estalvi per ajustar la potència arriba als 2.000 euros l’any en el 25% de les empreses catalanes es-

tudiades, un percentatge una mica superior al de l’àmbit estatal, on les empreses amb aquesta capaci-tat d’estalvi són el 20%.

El control de l’energia reactiva és una altra de les assignatures

pendents en matèria d’estalvi energètic. El 76% de les empreses analitzades no disposen d’equips de bateries de condensadors que compensin aquesta pèrdua d’energia que es consumeix però no es transforma en energia útil a causa del funcionament intern d’alguns aparells. L’estudi conclou que més de la meitat de les empre-ses catalanes estudiades podrien amortitzar la compensació d’ener-gia reactiva entre 4 i 6 anys amb la instal·lació de bateries.

Una altra dada rellevant és la que fa referència als consums fan-tasma. Es tracta d’aquells con-sums no útils ocasionats, per exemple, pels “standbys” dels apa-rells que es queden encesos quan no estan treballant. El 41% de les empreses tenen aquest tipus de consums. Això suposa una despe-sa energètica que podria evitar-se incorporant hàbits senzills tal com deixar desendollats determinats aparells, o apagar-ne d’altres a tra-vés d’un botó per treure’n l’“stand-by” en acabar la jornada laboral.//

unifamiliars, comunitats, hotels o residències? Tal i com entenem l’aerotèrmia, està clarament focalitzada al sec-tor residencial, tant unifamiliar com multifamiliar. Rebem diària-ment sol·licituds de pressupostos per a habitatges unifamiliars, on l’instal·lador sol recomanar la marca i sistema de la mà de l’ar-quitecte. En aquest sentit, fem un suport 360º al nostre client, estant presents en les tres fases de l’obra o instal·lació: des del principi ofe-rint la millor solució, durant l’exe-cució fent visites a peu d’obra, i fins i tot en la posada en marxa provisional del sistema. Alhora, observem la necessitat i creixe-ment de la bomba de calor aero-

Page 7: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

Mina té una obligació in-

eludible que és preservar

i respectar el medi am-

bient, treballant per ofe-

rir una alta qualitat i una

millora contínua dels seus

serveis. Immersa en un clar com-

promís de gestió sostenible, Mina

Pública d’Aigües de Terrassa es va

plantejar, ja fa molts anys, esmerçar

esforços per contribuir a una utilit-

-

ducció de les emissions de CO2, amb

de tot el procés de subministrament.

En aquesta línia, un dels objectius

-

llora en el rendiment hidràulic de la

-

trada pels comptadors respecte del

tractava d’implementar actuacions

-

dues, sent àgils en la reparació de fui-

tes, reduint els consums inherents al

procés d’operació i al manteniment

del sistema, etc. Si Mina era capaç

de contenir i minimitzar aquests

usos no consumptius, podia satisfer

lògicament fent un menor consum

d’energia relacionada amb la capta-

ció, el tractament i el transport de

a Terrassa. Després d’anys d’actua-cions i d’un acurat seguiment, el rendiment hidràulic se situa en uns valors per sobre del 80%, -

fra que està perfectament alineada i

inclús supera la d’altres ciutats com-

parables amb Terrassa.

-

-

cipals instal·lacions, que abasten el

86,7% del consum total de l’organit-

zació. Com a resultat d’aquestes au-

ditories s’han generat plans d’actua-

Mina també ha fet actuacions

importants en les estacions eleva-

dores o de bombament, que són les

instal·lacions que concentren el per-

centatge més gran del consum ener-

servei. Entre altres actuacions, s’han

renovat els equips de bombament,

seleccionant en cada cas la bomba

més idònia o fent-hi actuacions de

rehabilitació per recuperar-ne la

per unes de darrera generació, d’alt

-

dors de velocitat en aquells mo-

potencial, fent operar els grups de

bombament en el seu millor punt

en cada moment.

La sensibilització de Mina pel que

-

ta i s’ha demostrat en un bon seguit

de mesures dutes a terme també en

altres instal·lacions, com la millo-

ra en els equips de climatització,

l’adequació de la quantitat de llum

a l’activitat que s’està realitzant en

la tecnologia led per a la il·lumina-

ció de la majoria de les nostres ins-

tal·lacions, i la instal·lació de sensors

de moviment a les zones de pas o

la implementació de la norma ISO

50001 de gestió de l’energia en al-

gunes instal·lacions. Destacar també

que en els vehicles s’han incorporat

sistemes de localització, el que ha

i alhora un menor consum de com-

bustible en els desplaçaments.

Totes aquestes accions conjuntes

han donat, al cap dels anys, un estal-

m -

posat un estalvi de costos, només

en aquest concepte, equivalent a

MINA, AIGÜES DE TERRASSA COMPROMESA EN LA PRESERVACIÓ

DEL MEDI AMBIENT

Bombes d’impulsió de la Central Elevadora d’Abrera

Mina Pública d’Aigües de Terrassa, societat constituïda l’any 1842

amb l’objectiu de subministrar aigua a la ciutat, ha proporcionat un

servei continuat des de la seva fundació. El 85% dels recursos hídrics

que distribueix provenen del riu Llobregat, la resta arriba de la xarxa

de mines que travessen el subsòl de Terrassa i de pous que capten

aigua d’aqüífers locals.

Mina també és responsable de gestionar el servei d’abastament

-

cia, com Ullastrell, Rellinars, Viladecavalls i a urbanitzacions d’al-

tres indrets com Vacarisses o Abrera. També és accionista majoritària

d’Aigües de Matadepera, SA i participa a Suministro de Agua Potable

Les Fonts, SA.

MILLORA CONTÍNUA EN EL RENDIMENT HIDRÀULIC, QUE SE SITUA EN UNS VALORS PER

SOBRE DEL 80%

PLANS D’ACTUACIÓ PER A LA MILLORA DE L’EFICIÈNCIA

ENERGÈTICA

ACTUACIONS EN LES ESTACIONS ELEVADORES O DE BOMBAMENT PER A OPTIMITZAR EL CONSUM

ENERGÈTIC

COMPROMESOS AMB EL MEDI AMBIENT:

1 2 3

Page 8: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

l primer vehicle elèctric fabricat per una com-panyia automobilística de les reconegudes va sortir al mercat l’any 2010. Des d’aleshores

s’han venut uns 2 milions de cotxes elèctrics al món.

A dia d’avui els mercats princi-pals són Estats Units, Europa i l’est asiàtic. Dins d’Europa, on més s’està impulsant la mobilitat elèctrica és al nord. Noruega ha anunciat que a partir del 2025 estarà prohibit ven-dre cap vehicle que no sigui d’emis-sions zero. Altres països com Holan-da ho han anunciat pel 2030. A més, a la Xina els 500 models de cotxes més contaminants que es venien al país van quedar prohibits a princi-pis d’any.

“Això esclatarà quan tinguem cotxes elèctrics per tirar i remenar. El que falta és que els fabricants s’hi posin de debò. Alguns ja fa un cert temps que van apostar per la mobi-litat elèctrica però de manera tími-da, traient només algun model. Ara, la majoria de fabricants reconeguts s’hi estan posant de forma seriosa. Fa uns dies Volkswagen va anunci-ar que invertiria 85 mil milions d’eu-ros per al vehicle elèctric i que d’aquí a 2025 trauria 80 models”, explica Joan Comellas, director tèc-nic de Circontrol. El terrassenc co-menta que la implantació del vehi-cle elèctric està sent tímida però de cop i volta veurem un canvi radical. “Jo crec que en deu o dotze anys serà difícil o si més no estrany po-der comprar un vehicle que no sigui elèctric”, pronostica.

“Actualment, els fabricants que han tret algun model elèctric no el poden promocionar en excés per-què tenen molts models que no ho són i han de vendre i amortitzar les inversions que han fet. En el mo-ment en què tinguin capacitat pro-ductiva suficient i models suficients de vehicles elèctrics es començarà

a fer promoció d’aquests. Potser hi haurà una època de transició però ben aviat es canviarà al model elèc-tric. Aquest canvi serà, en part, for-çat per tot el tema de la contamina-ció i les normatives en aquest sen-tit”, diu el terrassenc, que assegura que en quant a infrastructures no serà un problema perquè de carre-gadors fa anys que en sabem fer i no són excessivament cars, i energia elèctrica per a carregar aquests cot-

xes en tenim de sobra. “El vehicle elèctric, però, és no-

més una petita part d’un gran can-vi. El vertader canvi que estem vivint no és el de la mobilitat sinó de mo-del energètic. És un canvi global, que afectarà tot el món”, alerta el direc-tor tècnic de Circontrol.

En aquest sentit, l’egarenc expli-ca que el vehicle elèctric està perme-tent que s’investigui molt en com fa-bricar bateries en massa. “El canvi

des de120€/mes*

Tria la Gamma Toyota Hybrid

Gamma híbrida: Consum mitjà (l/100km): 3,3 – 5,1. Emissions CO (g/km): 76 – 118. *Preu correspondent al model Toyota Yaris 70cv 3p City. PVP recomanat: 9.750 € per nançament. Entrada: 1.195,40 €. TIN: 6,50%. TAE: 7,72%. 48 quotes de 120€ i una última quota (valor futur garantit): 4.860 €. Comissió d’apertura nançada (2,75%): 235,25 €. Import total del crèdit: 8.789,85 €. Import total degut: 10.620 €. Oferta nancera amb el producte Pay per Drive de Toyota Kreditbank GmbH sucursal a Espanya. IVA, transport, impost de matriculació, promoció, aportació del concessionari, 3 anys de garantia o 100.000 km (el que arribi abans) i 3 anys d’assistència en carretera inclosos. Altres despeses de matriculació, pintura metalitzada i equipament opcional no inclosos. Model visualitzat Toyota Yaris hybrid Feel!. Oferta vàlida ns al 31/03/2018 a Península i Balears. Promoció no acumulable a altres ofertes o descomptes. Queden exclosos d’aquesta promoció els vehicles per a tes. Oferta facilitada per Toyota España S.L.U. (Avda. Bruselas, 22. 28108 – Madrid) i la seva xarxa de concessionaris. Per més informació consulta al teu concessionari habitual o a toyota.es

CONDUEIX COM PENSESLÍDERS EN TECNOLOGIA HÍBRIDA

TOYOTA ORIENT CARSwww.toyotaterrassa.com

Avinguda Jaume I, 198 08226 Terrassa

93 799 70 11

energètic cap al que estem anant és que l’energia es generi a partir de fonts renovables i de manera molt distribuïda i s’emmagatzemi en pe-tites bateries també molt distribuï-des. No estem parlant d’una gran bateria que alimenti tota una ciutat sinó que cadascú pugui tenir una petita bateria a casa, generar la seva corrent i carregar la bateria. No obs-tant, en la majoria de casos, hi se-guirà havent una xarxa elèctrica compartida per dies de necessitat, per tibar no necessàriament d’una central nuclear sinó d’un altre pro-ductor que pot ser el teu veí”, expli-ca Comellas.

“Serà un canvi molt més ràpid del que imaginem. Sempre és difícil fer prediccions. Si només tingués-sim en compte el nivell tècnic, el canvi el podríem viure completa-ment en cinc o deu anys; però com que també depèn de la implicació política i la legislació, crec que s’as-solirà un nivell molt important d’im-plantació del vehicle elèctric i d’aquest canvi energètic en deu o dotze anys, cap al 2030”, apunta . //

Page 9: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

l món de l’automo-ció també hi té molt a dir en quant a efi-ciència energètica. En aquest sentit, cal

fer especial menció al vehicle elèc-tric. Aquest tipus d’automòbil re-dueix el soroll ambiental i l’emis-sió de gasos d’efecte hivernacle, promovent una mobilitat més sos-tenible. Però aquests no són els seus únics avantatges.

L’automoció s’està transformant cap a un concepte basat en el cot-xe elèctric, connectat i autònom, en el qual no ja només estan en joc aspectes mediambientals i de sa-lut, que per si sols són importants, sinó que també estem a les portes d’una transformació energètica sense precedents en la qual la ges-tió eficient de la demanda, l’auto-consum i la generació distribuïda, les energies renovables i l’apode-rament de l’usuari com a protago-

tre que els millors motors de com-bustió interna poden arribar com a molt un 28% d’aprofitament d’ener-gia, un motor elèctric pot superar el 95% de rendiment.

Un altre dels avantatges és que el cotxe elèctric el pots carregar a casa, al carrer o a la feina. “La idea és que allà on vagis, allà on el cotxe estigui parat, el carreguis; que no faci falta anar a un lloc especial, com una benzinera, a carregar-lo”, explica Co-mellas.

A més, el director tècnic de Cir-control assegura que en el tema eco-nòmic, acaben sortint els números. “Si bé el cotxe elèctric es ven un pèl més car, si tens en compte tot el que és el manteniment, la benzina que t’estalvies…, en 10 anys ho has amortitzat. A més, la sensació de conducció també és millor, en quant a acceleració, estabilitat… A la que proves un cotxe elèctric no vols tornar enrere”, afirma.

Un dels aspectes que alguns es-grimeixen com a inconvenient és l’autonomia però ara ja hi ha cotxes elèctrics amb 500 km d’autonomia i això anirà en escalada. En aquesta línia, l’egarenc indica que si l’auto-mòbil es vol comprar ja i es necessi-ta disposar de més autonomia, exis-teix la opció del vehicle híbrid, que,

com expliquen des de CSM Grup Va-llès Hòlding Automoció, recicla energia i té dos motors (un de gaso-lina i un elèctric), una combinació perfecte que ofereix unes xifres im-pressionants, com els tot just 3,1 li-tres de gasolina consumida als 100 km (amb el llançament del nou To-yota Prius l’any 2016). //

nista dels seus consums marcaran la tendència.

En aquest sentit, cal destacar la ma-jor eficiència del vehicle elèctric per sobre del vehicle de combustió in-terna. Joan Comellas, director tèc-nic de Circontrol, una empresa va-llesana que ofereix solucions per al pàrquing eficient i la càrrega de ve-hicles elèctrics, assegura que men-

Page 10: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

da de 50.000 hores. De fet, no és que s’espatllin o acabin la seva vida útil sinó que no deixen de funcionar i el que experimenten és una reducció de la seva capaci-tat lumínica.

Quant a consum, les llums LED re-presenten, aproximadament, un 80 per cent menys d’energia elèc-trica que una llum de les altres. A més, els llums LED es poden diri-gir al punt que es desitgi, fet que redueix la pèrdua d’il·luminació, com passa amb els altres tipus de llums.

Si bé la inversió inicial pot ser molt més cara del que és habitual, l’estalvi, a la llarga, és important. Una llum LED pot tenir un preu molt més alt però, amb el pas del temps, el descens pel que fa al consum, compensarà del tot aquesta primera despesa que, d’entrada, pot semblar excessiva.//

l principal valor de la il·luminació LED és l’estalvi que gene-ra la seva utilització respecte a altres ti-

pus de llums. La seva eficiència les situa en unes xifres al voltant del 90 per cent d’estalvi econòmic res-pecte a les llums incandescents, però també hi ha altres motius per a la seva utilització.

LED prové de l’expressió angle-sa Light Emitting Diode, que sig-nifica “díode emissor de llum”. Un díode és, pel que fa al seu signifi-cat literal, un dispositiu electrònic no lineal i polaritzat format per dos elèctrodes actius. Habitual-ment s’utilitza en computadores, panells numèrics i altres. És un material semiconductor que emet radiacions electromagnètiques en forma de llum.

Els llums LED, pel fet de no contenir parts mecàniques ni fila-ments, poden una vida aproxima-

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Els Sistemes de gestió energètics SGES són cada vegada més intel·ligents i estan avançant cap a una major aportació de control, capacitats avançades de previsió de consum i analítica d'optimització.

Monitoritza, actua, genera informes, programa alarmes, simula factures, implanta ISO 50001.

- Auditories energètiques- Estudis de consum- Gestió de consums generals vs facturació elèctrica - Assessorament, estudi i / o implantació de noves tecnologies d'eficiència energètica.

Grup empresarial amb 25 anys d’experiència com a enginyeria elèctrica d’Alta Tensió, oferim serveis d’enginyeria, instal·lacions, manteniments en AT/BT, solucions en eficiència energètica i energies renovables.

ENGINYERIA- Disseny d’instal·lacions industrials, comercials, públiques i pàrquings.- Projectes de legalització de BT.- Llicències d’Obra .- Termografies.- Mesures i Certificacions Acústiques.- Llicències d'Activitats i Comunicació d'Obertura d'Establiment.

AUTOCONSUM

Projectes d’autoconsum fotovoltaicDisseny i execució de projectes "Clau en mà":

Les directius de la comunitat Europea aposten clarament per l’ús de les energies renovables com la fotovoltaica d’autoconsum per reduir el cost elèctric i les emissions de CO2.

Aprofitant la seva teulada industrial o domèstica, instal·lem panells solars que produeixen electricitat en aquells moments del dia on l’energia té un preu més alt.

AECA group té una llarga experiència en instal·lacions solars fotovoltaiques amb mes de 40.000 panells solars instal·lats.

ALTA TENSIÓ I BAIXA TENSIÓ- Instal·lació i Manteniment d'instal·lacions d'Alta Tensió i Baixa Tensió.- Projecte i Muntatge d'Estacions Transformadores AT.- Instal·lació i Manteniment d'instal·lacions Solars.- Localització de Serveis Subterranis.- Instal·lació i manteniment de Bateries de condensadors per a compensació d’energia reactiva.

www.aecagroup.com | www.datawatt40.com | www.doica.net | [email protected] | 937 836 200

Page 11: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

���������������� ���������������������� ���������� ��� ������� ��������������������������������� ���������� ��� ���� ������������������������������������ ���� � ���� ������ �� � � ��� ���� ������������������ ��� ������������������� ����������� ��� ��� ��� ������ � ���������������� � � ���� ���� ����� !���� �� " �������� ��#�$������������� ������ "������ ��������� �������� �� �%��� ������� �%������ � ��������&��� ���� �������������� ������ ��������������������������� ������ !�� ��� ��'� ��� ������� !�� ���������������� !� � ���� ��������������� ���� ������� �#

( ����)������������������� ������������� �������*������ ������+�� �� ��������� ��������� ��� ������ ���� �� ���������� ����������������������+ ���������� � � ���������� ��� �������� � +��� �� ����+� ��� � ���� ��

��������#������������������ ��*���� "'����� "���������������� ����������� ������������ ����� ������������� � ������������%����������+� ����� � ��� !����������� ����+� �� �� ��*� �����,�-�� ������ ���� ����� � ���� �%�� !��������"�"�����+�� �����#

� ������������� ���� �� �������� ���� ��� ����� �������������������������������� ���������������������������������������� �� �� � � ��� ��./0/12013���� �������� ���������� !� �� ���4���������������������������)�� � ��� !�������������+� ���� ��*��������������� � � ���)������������������������������� �� ��� !#

���������������������� ����������5���� �6�������+�����������+�� ���������������������������������� ������ �"���� ����)�� � � �� � "������*���������������

����'� �������� � � !���� ����������������)�� � ��� !�������������+� ���� ��*����#

$��*����������������������������� � ��� !�����+� ��� ���������� �������� �����,��7��5��������������)����������������� ���� ���� ������������������������������� ��� ���� � ��� ��� ��� ���

������� ���������������������������������������������� � � �%�������� �� ������ �" ��������� ������ � � �*�� ����������� ���� ��� ��� � � � ��� � ���� ����)����������+� �����������+� ���������� ��� !� ���������� ��� !����������&�� ������8�#

� ����� �� �����!����� � ����� ������ ����������� ���������"�#����3��������"�������)������������� ����� ��� !���� ������� ��� ����� ��� ���� � +�� �����+� ������ ���� "�"��������9�������� ����*���������� ��� !�� ��������� ���� ��:���;�������������������������� ������� ���<�������������� �� �%������������� !�������� �������� ��������� � +�� ������+� �������������� �����=��� ����� �� ��4�����+�� ������� ����=� ��+�� ���� � � ��� ��������������������&� �#

$��� ���������� ��� ��� ������� ����������������� �� �������� ��� ��>���� � ��������� ����*��������������� "�������+������������������������� ��� �� ��+�� ����� ������� ���������!���������������%������������ ������������������'������ ������ !�������� �����+�� ����������&������������������������������������������� !���������� �������������������&������������ ������+�� �#

�������������������� ��� ������ ���������������������������������� ���*��������� ������������� ���� ����� ���;6����������������������������"�"�����+�� ��������������� ����*������� � ��� ���������� ���������� � �������������� ����� ���������#

�����������������*���������� �� ������$��� ������%&����� ������'��" ��������� � �%����� ������ !������ ��� ��������� �� �����=��� ����9����������������������� �%����������� � ���������"�"�����������������9������ ���������" !������ �� ���������%����������+� �#� ����*� � ���������� �� ������( ������)�*������������������������ ����������� �%������ ������ ����� ����������������=���������� ���������������������������������� ��������&����� �����&���������� ���+�� �� �� ��� ���������#

��� � ������� � ������)���������������� ��� � !�������������������?���+�������+� ���� �� � �� ������������+" ���������������������������� ���" � �%������������� ����� ����� !������������������������������������� ���� ��������������������#

����� � ��+ � ������ ��� ���,��� ���������� �����������������"

���� �������

������������ "����� ���������� ������)�����������������������������?���+���������� � � ��������� ��� ������� � +�� ������+� ��� ����� ��������������� ���������������������� � � ���� ������ �����) ����#

@ ������������ ���)�� � ��� !��� ���� ����,�-���-�������AB6C<BB>��,�DE(�A��-$F;��5B7GH��$<7$�

<��������� "��������� !�������� ���������)������ � �� ��������)�� � +�� ���������������)� ���#

$������ !�����+� �������)���������? ����#�5������(����������)������������

5����)���������6������������?���+�#

Page 12: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

‘energia que ens aporta el sol té els beneficis que comporta una energia d’origen natu-ral. L’energia fotovoltai-ca pot suposar un crei-

xement sostenible i, a més, signi-fica un estalvi econòmic impor-tant, així com una defensa de l’en-torn natural.

Si hem d’apuntar l’avantatge més evident de l’aplicació de l’energia solar podríem destacar el seu caràcter d’energia renova-ble. És a dir, que és inesgotable. L’energia que emet el sol, possible-ment, es pugui esgotar algun dia però, segons els estudis, això no succeirà abans dels pròxims 5.000 milions d’anys. Per tant, la podem considerar com una energia ines-gotable.

L’energia solar tèrmica s’utilit-za. Bàsicament, per a escalfar ai-gua. El procés consisteix a concen-trar la calor del Sol, que s’emma-gatzema en uns panells. Més tard, aquesta energia es convertirà, a través de la instal·lació correspo-nent, en l’aigua calenta o la cale-facció que faran servir les llars que tinguin aquest sistema. Tot sense que intervingui cap altra mena d’energia com l’electricitat o el gas.

L’energia solar fotovoltaica ac-tua d’una manera similar a la de l’electricitat. Hi ha la possibilitat d’emmagatzemar-la durant un

molt en compte a l’hora de deci-dir-se cap aquesta opció.

Un altre avantatge del sistema de panells solars és la facilitat de poder-lo situar gairebé a qualse-vol espai, i en qualsevol de les po-sicions, sigui amb una direcció vertical o horitzontal. Hem de te-nir en compte que estem a una zona on el sol és molt habitual i gaudim d’unes temperatures, du-rant una bona part de l’any, que ajuden a comptar amb aquest ti-pus d’energia.

També podem ressaltar la seva durada. Podem dir que un siste-ma fotovoltaic pot arribar als 40 anys de vida, amb una garantia aproximada, pel que fa als seus components, de fins a 25 anys.

Sembla clar que el futur augura que l’energia solar serà una de les peces capitals de les nostres vides. Estem parlant d’una energia que té un cost pràcticament zero i fàcil d’acumular. Segons els experts, es calcula que, cap a l’any 2030, dos terços de la població mundial es podrà subministrar energia a tra-vés d’aquest sistema.

A més, cal remarcar que, segons un estudi establert pel Consell Mundial d’Energia, l’any 2100 el 70 per cent de l’energia consumi-da a tot el món tindrà aquest ori-gen, el Sol.//

cert període de temps. Però, en el seu cas, aporta una font d’energia sense límits i permet a l’usuari el control de la despesa. A més, pel fet que són instal·lacions indepen-dents, es poden situar a llocs o, possiblement, no es poden ins-tal·lar altres tipus de serveis energètics. És ideal, per exemple, per a zones on no arriben les xar-xes elèctriques.

El cost principal de gaudir d’ener-gia solar és el de la instal·lació dels equipaments necessaris per a un bon funcionament. L’energia és del tot gratuïta i, per tant, les de-ses d’instal·lació i muntatge es po-dran amortitzar molt més ràpid que altres. Tot i això, cal destacar que el seu cost dels panells solars està disminuint respecte als seus inicis. Això possibilita que l’ener-gia solar es converteixi en una op-ció molt recomanable i viable per les seves possibilitats econòmi-ques, molt més a l’abast de les butxaques.

A més, l’energia solar no té ne-cessàriament que dependre d’un subministrament exterior i, el seu funcionament, deixa pràctica-ment en residuals els costos que es puguin derivar del seu mante-niment i de la producció d’ener-gia. Sense cap mena de dubte, aquest és un altre factor a tenir

Page 13: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

“Amb petits gestos podem estalviar molt sense perdrequalitat de vida”

© C

omun

icac

ió A

junt

amen

t de

Terr

assa

20

18

Consells d’eficiència energètica a la llar

*1Poseu la calefacció entre 18 i 21 graus.

*2Reguleu la calefacció a les diferents estances en funció de l’ús que en feu.

*3Amb 10 minuts cada dia n’hi ha prou per ventilar i renovar l’aire de casa.

*4

Aïlleu les finestres i eviteu que entri aire per sota de la porta.

*5Reduïu el temps de dutxa. Amb 5 minuts n’hi ha prou.

*6Utilitza temporitzadors per regular l’encesa i l’apagada de radiadors elèctrics.

*7El refrigerador ha d’estar a 5ºC i el congelador a -18ºC.

*8Col·loqueu un reductor de cabal a totes les aixetes. Podeu estalviar un 40-50% d’aigua.

*9Utilitzeu bombetes de baix consum (gasten fins a un 80% menys).

*10Connecteu els aparells elèctrics a una regleta i apagueu-la pel botó.

*11Poseu en funcionament el rentavaixella i la rentadora quan estiguin plens.

*12Eixuga la roba a l’estenedor enlloc d’utilitzar l’assecadora.

*13Si tens vitroceràmica, redueix dos punts la intensitat quan l’aigua bulli i estalviaràs 1/3 de la despesa energètica.

Per a més informació:www.terrassa.cat/OFIMAPE

Habitatgewww.terrassa.cat/habitatge

Page 14: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

n 16,8 % del consum energètic del nostre país corresponen a la llar. Els nostres hàbits de consum, repre-

senten un impacte directe, no no-més pel que fa a la nostra econo-mia, sinó que també pel que fa a les repercussions mediambientals de tot el món. Depenent de l’utilit-zació que fem de l’energia, podem incidir en una acceleració o un fre a escala del canvi climàtic, fet que pot condicionar la nostra salut.

Per aquest motiu, uns bons cos-tums a l’hora de consumir i esco-llir una alternativa d’energia que ens permeti estalviar, alhora que perjudiqui molt menys el nostre entorn, poden esdevenir claus per les nostres vides. En aquest sentit, el gas natural, a causa del fet que compta amb una espaiosa xarxa de distribució, és present a un gran nombre de llars espanyoles. A més, el seu preu s’ha pogut mantenir amb certa estabilitat en els últims quinze anys, cosa que altres ener-gies, com és el cas de l’elèctrica, no poden dir.

El gas natural és una de les op-cions més econòmiques i la seva presència als habitatges és cons-tant. Les necessitats dels consu-midors, com disposar d’aigua ca-lenta, gaudir d’un bon sistema de calefacció o una cuina eficient, te-nen en el gas natural un compo-nent amb moltes virtuts: no ne-cessita un espai per emmagatze-mar-lo i el seu subministrament és continu. Per tant, no hem d’es-tar preocupats per la seva reposi-ció com passa amb altres tipus d’energies.

Si parlem de la calefacció de gas natural, cal destacar que, pel fet que reparteix l’escalfor de mane-ra uniforme per tot l’espai, repre-senta una manera molt eficient

d’assolir la temperatura idònia. Les opcions de programar i regu-lar la temperatura a cada habita-ció, segons les nostres preferèn-cies, és un altre dels beneficis de l’ús d’aquest sistema energètic.

Si ens referim a l’aigua calenta i a la cuina, el gas natural és una al-ternativa realment profitosa. La producció d’aigua calenta és ins-tantània i, en ser un subministra-ment continuat, no patim escenes desagradables com quedar-nos sense aquesta energia, per exemp-le, a meitat d’una dutxa. A la cui-na, aquesta energia ens atorga

més potència i, a més, possibilitat, amb la regulació de la flama, cui-nar els aliments amb la seva coc-ció ideal. Tot això, òbviament, amb un estalvi important d’energia que beneficia l’economia de l’usuari.

La instal·lació de gas, tot i que pot sembla al contrari, no dema-na obres oneroses i que signifi-quen una clara molèstia als usua-ris. A l’inrevés, és senzilla i no su-posa una despesa exagerada o inassumible pel consumidor.

A més, un cop té instal·lat el sis-tema, el client pot contractar el subministrament amb l’empresa que li agradi més, amb la que li ofereixi més confiança o amb la

que li aporti uns preus més asse-quibles a la seva economia. El mercat del gas natural, està libe-ralitzat. La instal·lació haurà de passar per una inspecció cada cinc anys per adaptar-se a la normati-va que estigui en vigència.

Quant al tema del medi am-bient, cal recordar que el gas na-tural és el més respectuós amb, l’entorn, ja que redueix amb vehemència l’emissió de partícu-les sòlides, que són les que embru-ten l’aire. A més, no emet NO2, que és un dels responsables més indiscutibles de la contaminació a les grans ciutats i produeix menys CO2 que la resta.//

Segons informa un estudi de l’Ins-titut per a la Diversificació i Estal-vi de l’Energia (IDAE), un dels punts importants de cara a l’estal-vi energètic és un aïllament tèrmic adequat. Quan patim baixes tem-peratures, per exemple, els usua-ris pugen els graus del termòstat, però això significa un augment del

7 per cent en la despesa de com-bustible. Un bon aïllament ajuda molt més que aquesta mesura..

Segons els experts, la instal·lació de finestres d’alumini podria su-posar un estalvi del 60 per cent pel que fa a costos energètics. A més, si ho traslladem a l’àmbit me-diambiental, una mesura d’aquest tipus podria suposar un estalvi d’energia anual de 16 milions de tones de gas. Una xifra molt im-portant.

Els sistemes d’alumini esdeve-nen en una opció molt hàbil per a la fabricació de finestres i portes. Es tracta d’un producte que mos-tra una forta resistència a la corro-sió, és un material lleuger, molt fort, i que col·labora a l’eficiència energètica. A més, és una peça molt versàtil.

Actualment, s’estan desenvolu-pant uns nous sistemes de fuste-ria amb alumini de primer nivell i també es compta amb vidres efi-cients i d’altes qualitats per ser de-terminants en l’aïllament.//

Page 15: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent
Page 16: ESTALVI ENERGÈTIC Un món més eficient · 2018. 3. 7. · M’és un gran estalvi, perquè al-gun dia he arribat a passar fins a sis cops pels túnels!”. En Mauri segueix fent

Ahora,Gas Natural Distribución es NedgiaCada día descubrimos nuevas

maneras de aprovechar mejor

la energía, nuevas formas de cuidar

nuestro planeta. Todo avanza

muy deprisa y nosotros también

elegimos cambiar para adaptarnos

a los nuevos retos.

Bienvenidos al futuro, bienvenidosa Nedgia.

www.nedgia.es