ESPORT - ajuntament.barcelona.cat fileParticipació d'una comunitat educativa en la 6a Cursa de les...

bcn.cat/

esportsfacebook.com/bcnesportstwitter.com/bcn_esports

E S P O R Tdones

Coordinació de la publicació:

Institut Barcelona Esports – Ajuntament de Barcelona

Imatges:

Mundo DeportivoArxiu privat Marta VilajosanaArxiu privat Sylvana MestreInstitut Barcelona EsportsEscola BogatellAnna BoschMotor Press

Imatge de la coberta: Núria Lozano

Correccions: Xavier Vives

Disseny gràfic i maquetació: Víctor Oliva. Disseny gràfic, SL

Producció: Motor Press

ISBN: 84-7794-269-2

Dipòsit legal: TO-792-2007

Edició: febrer de 2013

Tiratge: 1.500 exemplars

3 Presentació

BARCELONA I LES DONES

5 El premi Jean Bouin i la incorporació de la dona a l’atletisme durant la dictadura (1947-1975)Xavier Pujadas

SETMANA ESPORTIVA DE LES DONES 2011

13 Biografia del Premi Dona i Esport “Mireia Tapiador” 2011: Marta VilajosanaCarme Mas

16 Biografia de la finalista del Premi Dona i Esport “Mireia Tapiador” 2011: Sylvana Mestre Mariona Masdemont

18 Jornada de reflexió, debat i reconeixementInstitut Barcelona Esports

20 6a Cursa de les DonesRevista Marathon

22 Corrent sota la pluja. Participació d'una comunitat educativa en la 6a Cursa de les Dones 2011Antònia Montero

LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES EN L’OFERTA ESPORTIVA

27 Estudi de la participació femenina en les cursesInstitut Barcelona Esports

38 Per què les dones no corren Maratons, al nostre país?Miquel Pucurull

Tres propostes amb èxit

41 Entrenant per a la Cursa de les DonesAdriana Corona

44 Activa’t als parcsInstitut Barcelona Esports

46 Elles trepitgen fortInstitut Barcelona Esports

ESPORTdones

Quadern 6. 2012

Interior DiES 6 d+v_.- 12/02/13 13:00 Página 1

Barcelona i les dones


Quadern 6 | Dones i Esport 5

És prou conegut que, a partir de 1939, laimplantació de la dictadura franquista tin-gué uns efectes intensament transforma-dors en el sistema esportiu català i espanyol.De fet, pel que fa a l’entramat esportiu tra-dicional, l’obra de la dictadura va significaruna clara ruptura amb el passat, atès queles autoritats del règim van dissenyar unaestructura organitzativa que subordinaval’esport a la Secretaría General del Movi-miento i a Falange Española Tradicionalis-ta y de las JONS, el partit únic. L’esport, quehabitualment es fonamentava en l’associa-cionisme privat, passà a ser fortament con-trolat des de 1941 per la Delegación Nacio-nal de Deportes, sota l’ideari del règim. Enel terreny de l’esport femení aquestes con-seqüències foren encara més importants,puix que al control associatiu i ideològics’hi sumava la visió moral i social del nouEstat franquista, basat en uns valors tradi-cionals, catòlics i patriòtics que atorgavena la dona un paper subsidiari, en relacióamb el de l’home. L’ideal femení del fran-quisme era el d’una dona abnegada, religio-sa i amb l’alta responsabilitat de la procrea-ció i la cura de la família, fet que l’allunyavad’una carrera esportiva plena i lliurementtriada. Durant les dècades de 1940 i 1950,aquesta visió de l’esport femení es traduíen un control de l’educació física i l’esport

en l’àmbit públic i també privat. Així, men-tre algunes disciplines, com ara la gimnàs-tica, la natació, el bàsquet o la dansa, erenconsiderades aptes per a les capacitats deles dones, d’altres com ara l’atletisme o elsesports de contacte van ser vivament des-aconsellades o, fins i tot, prohibides.

En el cas català i, en concret, barceloní, l’a-norreament de l’atletisme femení va supo-sar una pèrdua irreparable durant quasidues dècades i la imposició d’un parèntesiforçós que trencava amb l’etapa republica-na, durant la qual les atletes catalanes

Maria Víctor amb el dorsal 3 va ser lavencedora de 1947.Aquesta fou la primeravegada que corriendones a la Jean Bouin.Font: Mundo Deportivo.

El premi Jean Bouin i la incorporació de la dona a l’atletisme durant la dictadura(1947-1975)Xavier Pujadas

Historiador i professor a la Universitat Ramon Llull


havien emergit amb força en els campio-nats catalans entre 1931 i 1936. La desapari-ció de les proves femenines de les compe-ticions federatives oficials i la pràcticainvisibilitat pública de l’atletisme femení apartir de 1939, reflecteixen una part d’a-

questa ruptura. Malgrat que la lenta i difí-cil represa de l’atletisme practicat perdones a Barcelona no fou plena fins a ladècada de 1960, es féu realitat d’una mane-ra episòdica a partir de 1947 amb la cele-bració d’algunes proves com ara el GranPremi Jean Bouin, significatiu pel seu caràc-ter popular i perquè vinculava la ciutat auna llarga tradició atlètica anterior a laguerra civil. La cursa, la primera gran pro-va en circuit urbà de la ciutat a partir de1920, fou en gran manera un mirall de l’at-letisme barceloní més arrelat entre elpúblic també durant la dictadura. Un mirallque ens ajuda a explicar, en part, com lesdones iniciaren el camí de la seva recupe-ració en el terreny esportiu, tot i les dificul-tats del moment. En aquest text ens fixa-rem en el paper que aquesta cursa jugà enel llarg procés de represa.

Una cursa superviventen la postguerraA principis de la dècada de 1920, en unmoment de gran efervescència de l’atletis-me català i, en general, dels esports com afenomen públic, van néixer algunes cursesurbanes a la ciutat de Barcelona. Normal-ment eren curses vinculades al cros o alfons, com l’anomenada Challenge Pere Prat(1922), atès que aquestes modalitats tenienun fort arrelament a la ciutat i un impactepúblic destacat. La prova més importantd’aquestes característiques, però, fou elGran Premi Jean Bouin, instaurat el febrerde 1920 amb alguns trets semblants a lescurses europees de l’època que eren orga-nitzades per capçaleres de premsa esporti-va. De fet, en el moment de néixer, la cur-sa tenia un fort lligam amb Europa i amb elseu temps, i fou batejada en honor de l’at-leta olímpic originari de Marsella –JeanBouin– que morí l’any 1914 al front del Mar-ne, poc després de l’esclat de la PrimeraGuerra Mundial. Igualment, copiava elmodel de les curses urbanes multitudinà-ries d’altres capitals del continent, com elPrix Lemmonier que es corria entre Versa-lles i París, i partia de l’impuls de diferentsperiòdics que l’organitzaren: El Sport, entre1920 i 1921, La Jornada Deportiva, de 1922 a1924, El Día Gráfico (1925), El Mundo Depor-tivo (1926), Gràfic Sport (1927) i El MundoDeportivo, de nou a partir de 1928.1 La cur-sa va tenir un caràcter molt innovador pertres raons. Primer, perquè acostava les pro-ves de fons al gran públic no especialitzat ino acostumat a veure curses a la ciutat; ensegon terme, perquè presentava un grannivell competitiu, tot i tractar-se d’una cur-sa popular, i, finalment, perquè fou una deles primeres que encetaren proves per ajúniors i neòfits, fet molt inusual fins ales-hores. El seu traçat tradicional de 10 quilò-metres entre el Pont d’Esplugues i l’Arc delTriomf li conferia un caràcter de gran pro-va urbana que ben aviat assolí un gran èxit

Quadern 6 | Dones i Esport6

Encarnación Escuderoen la categoriajúnior-sénior femení.

1981Font: Mundo Deportivo


de participants –dos-cents ja en l’edició de1926– i de públic, sobretot massiu en elstrams finals. El Gran Premi Jean Bouin, perles seves característiques, fou una cursamasculina. Per bé que l’atletisme femenícomençà a desenvolupar-se amb assiduïtata partir de 1930 a Barcelona, cal tenir encompte que les proves de fons no forma-ven part del calendari competitiu femeníperquè eren considerades excessives per ala capacitat de resistència de les dones i, entot cas, abans de 1936 tampoc no es féu unaadaptació del recorregut a una distànciamenor.

Amb l’esclat de la guerra civil el juliol de1936, la cursa fou suspesa entre 1937 i 1939.Tanmateix, fou una de les poques cursespopulars urbanes que sobrevisqueren a ladictadura, atès que es reprengué en plenapostguerra, ja el gener de 1940; això sí, ambalguns canvis forçats per les autoritats fran-quistes, com per exemple el fet que entre1940 i 1945 es va veure obligada a substitu-ir el seu nom pel de Gran Premio de AñoNuevo, perquè el de Jean Bouin era francèsi tenia connotacions alienes al nou règim.Igualment fou necessari afegir una novacategoria de corredors militars, que es vamantenir al llarg dels anys i que s’afegia a

les de debutants, júniors i sèniors. Final-ment, en la primera edició de 1940 tambées va haver de tancar el recorregut dins elparc de la Ciutadella –la qual cosa en per-metia un control més estricte en tractar-sed’un circuit reclòs– i l’organització de laprova va recaure en la Federació Catalanad’Atletisme i no en El Mundo Deportivo. Laprecarietat de la situació, però, es va ferevident en les primeres edicions de la post-guerra, amb un nombre d’inscrits escàs entotes les categories. En la cursa de 1940 nos’arribà a vuitanta corredors entre sèniors,debutants i júniors, fet que contrastavaamb els centenars d’inscrits de les edicionsanteriors a 1936. Tanmateix, la cursa es vaanar celebrant durant tot el període fran-quista, amb les úniques excepcions de 1955i 1967.

Les primeres proves femenines: entre la marginalitat i la represaTot i les consignes del règim sobre laimprocedència de l’atletisme femení, entre1941 i 1953 es van celebrar a la ciutat de Bar-celona algunes proves atlètiques públiques


La primera Jean Bouinfemenina, el 1947,comptà amb 20 atletes.

Ramon ClaretFont: Mundo Deportivo.



amb escassa continuïtat que, si bé no per-meten parlar en cap cas d’una recuperacióplena d’aquest esport, posen de manifestl’existència d’una certa voluntat de represaper part dels seus organitzadors, malgratl’oposició genèrica de les autoritats. Enaquest sentit, és interessant fer esment,sobretot, de la permissivitat en algunesproves femenines del Campionat de Cata-lunya dels anys 1947 i 1948, en 100 i 200 mllisos, en 100 m tanques, en cros individu-al, en alçada, llargada, pes i disc.2 La repre-sa de la normalitat competitiva en les pro-ves dels campionats federatius esproduiria, tot i algunes excepcions com arael cros, entre 1961 i 1964, moment en el quals’encetava una nova etapa d’obertura, quetambé arribà en forma de renovació en l’es-tructura política esportiva espanyola.

En aquest context d’aparicions esporàdi-ques de l’atletisme femení a finals de ladècada de 1940, la realització de proves pera dones atletes en el marc del Gran PremiJean Bouin del període 1947-1953 va fer visi-ble –ni que fos d’una manera circumstan-cial– l’existència de les atletes en una gran

cursa popular a la ciutat. Aquest fet eraimportant perquè es tractava de la prime-ra cursa femenina en circuit urbà a l’Estat,pel caràcter multitudinari de la competició–que tingué ressò a la premsa especialitza-da– i perquè feia possible apreciar una cer-ta línia de continuïtat amb l’atletisme feme-ní dels anys anteriors a la guerra civil. Laprimera edició, l’any 1947, que s’adaptà a unrecorregut de 500 metres entre el carrer dela Diputació i l’Arc del Triomf, va suscitarcomentaris a la premsa que recordaven elstriomfs d’atletes com Margot Moles o Joa-quima Andreu en els anys de la República,atès que “las féminas de antaño habían yabrillado internacionalmente”, o valoracionsesperançadores sobre el futur de l’atletis-me femení, car “ya no puede existir ningu-na duda en incluir esta prueba en futurasediciones [...] que puede llegar en popula-ridad a la misma altura que las demás cate-gorías”.3 Els comentaris finals de la crònicade la cursa, però, posaren en relleu que la“gran victoria” fou que les atletes partici-pants van arribar sense gaires dificultats ala meta després de recórrer els 500 metres,fet que posa de manifest l’hegemonia del

Arribada a lameta en l'edicióde 1953.

Xavi VallsFont: Mundo Deportivo.


discurs dominant en l’època sobre les capa-citats atlètiques femenines. Malgrat tot, laprimera edició de la prova femenina de laJean Bouin comptà amb una participació–rellevant tenint en compte les circumstàn-cies– de vint atletes, representants de qua-tre clubs: el RCD Espanyol, el CD Hispano-Francès, la UGD Badalona i el ClubGimnàstic Barcelonès. El triomf fou per al’espanyolista Maria Víctor, filla del perio-dista esportiu Joan Víctor Eizaguirre, ger-mana de l’atleta Joan Víctor i guanyadorade la prova de 200 m llisos del Campionatde Catalunya de 1947 i de les proves de crosentre 1947 i 1949. Tot i que no era una atle-ta experimentada quan començà a compe-tir en aquesta prova i que havia de combi-nar la preparació atlètica amb el treball enun context econòmic precari, Maria Víctorféu uns resultats excel·lents durant cincanys i va guanyar en les edicions de la JeanBouin dels anys 1947 a 1950 i l’any 1952. Alcostat d’altres corredores com DeniseHuet, Maria Felipa, Françoise Mahe oMaria Carme Ferrer, Víctor es convertí enun exemple per a les dones atletes catala-nes que intentaven practicar aquest esportsota unes condicions polítiques, socials ieconòmiques molt difícils.

Les edicions posteriors de la cursa amb par-ticipació femenina tingueren un ressòmenor en l’àmbit públic i, paral·lelament,comptaren amb un nivell d’inscripcionsmolt inferior. Així, la XXV edició de la JeanBouin, l’any 1948, se celebrà amb dotze par-ticipants, mentre que en la de gener de1950 hi prengueren part només tres donesi, el 1953, la darrera abans de la dècada de1960, hi van córrer deu atletes.4 La JeanBouin, però, no tornaria a tenir categoriafemenina fins a deu anys després a causade l’oposició de la Sección Femenina deFalange, que considerava indecorosa l’acti-vitat atlètica de les dones. De fet, a més dela desaparició de la categoria femenina, l’e-dició de 1954 presentà altres novetats. Pas-sà a dir-se Gran Premio Internacional

Pedestre de Barcelona i, encara que conser-và el nom de Jean Bouin en la categoriasènior, incorporà el nom de diversos atle-tes espanyols ja traspassats per a les pro-ves de les altres categories. D’aquestamanera, es minimitzava l’existència delnom d’un atleta estranger i es feia visible elcaràcter hispànic de la cursa. La margina-ció de les proves femenines de la JeanBouin a principis de la dècada de 1950 coin-cidí amb la desaparició de les competicionsfemenines del Campionat de Catalunya, fetque condemnà les dones atletes a la invisi-bilitat i que posà de manifest que l’intentde represa de 1947 havia estat un assaigfrustrat, un miratge d’escassa durada.

La recuperació de la prova en la dècadade 1960Els canvis econòmics i socials de la dècadade 1960 a Espanya, impulsats sobretot perl’inici del desenvolupament de l’economia,una certa obertura a l’exterior i la tímidarenovació del règim, van permetre una len-ta modernització de les estructures de ladictadura que també afectà el sistemaesportiu. Aquest fet es deixà notar en ins-titucions com la Delegación Nacional de


Carme Garcia, de la UG Badalona,arribant a meta l'any 1951.

Xavi VallsFont: Mundo Deportivo.


Deportes de Falange, que entre 1956 i 1961inicià una lenta renovació del discurs tradi-cional falangista cap a una visió més peda-gògica i oberta de l’esport, tot fixant-se enles tendències que es desenvolupaven enels països de l’entorn occidental. Si bé éscert que es tractava d’una transformacióformal i molt limitada a causa de l’escenariautoritari en què es donava, cal valorar quees produí en un context social també can-viant, que afavorí l’expansió de la pràcticaesportiva i d’un clima d’obertura cap a noushàbits de consum que deixaven enrere elsdifícils anys de la postguerra. La nova Lleid’educació física (1961), per exemple, jasuperava l’estricta retòrica falangista i sesituava en un discurs –poc efectiu, si esvol– proper al de l’esport com a necessitatpública per als ciutadans. Aquesta novaperspectiva, unida al desenvolupamentinternacional de l’esport femení, va facilitarun canvi en la consideració de l’atletismefemení per part de les autoritats esportivesde la dictadura. Es tractava d’una progres-siva aproximació a la normalitat, que ja esva deixar notar en les assemblees de laFederació Espanyola d’Atletisme de la sego-na meitat de la dècada de 1950, en algunesde les quals es recomanava la represa del’atletisme femení. A Catalunya, on com jahem vist tenia una llarga tradició, aquestprocés va ser aprofitat per alguns clubscom ara l’Hispano-Francès, que l’any 1959va instaurar el festival Jean Arnaud, ambproves de la categoria femenina.

Atesa la nova situació de permissivitat alvoltant de la pràctica de l’atletisme entreles dones, l’any 1961 la Federació Provinciald’Atletisme de Barcelona va crear, per pri-mera vegada, una comissió d’atletismefemení, controlada per la delegació provin-cial de la Sección Femenina de Falange idirigida per Mercè Oliveró. Es tractavanomés d’un primer pas, ja que des del but-lletí de la federació es reconeixia el caràc-ter provisional de l’esmentada comissió,“habiendo sido autorizada con carácter de

ensayo la práctica del atletismo femeninopor parte de la Real Federación Española deAtletismo”.5 A partir d’aquest moment l’ex-tensió de l’atletisme femení es desenvolu-pà lentament en dues línies fonamentals:la recuperació de les competicions oficialsi el creixement de practicants, que, sensdubte, fou més costós. En el primer cas caltenir en compte que els campionats deCatalunya femenins es rehabilitaren l’any1961 en les proves de 100 i 200 m llisos, 100m tanques, alçada, pes, disc i javelina, men-tre que altres proves de distància superior,com ara els 400 i 800 m llisos –que s’ha-vien celebrat fins a l’inici de la guerra civil–,no es tornaren a disputar fins a l’any 1964,és a dir, després d’un parèntesi de vint-i-vuit anys. En el cas del Campionat Catalàde Cros, la normalitat arribà l’any 1965. Noobstant això, el nombre de les practicantsva ser encara molt reduït durant tota ladècada, fins i tot entre els clubs més relle-vants de la ciutat, com ara el Club NatacióBarcelona o el FC Barcelona, fet que provo-cava que la competència fos escassa i lapossibilitat de millora, molt limitada. Laincorporació de seccions i proves femeni-nes en els clubs, però, fou una realitat desde 1960; és el cas del ja esmentat CD His-pano-Francès, el CD Mediterrani, el ClubAtlètic Manresa, l’Universitari, el CA Linter-na Roja, La Seda o el Club Gimnàstic Bar-celonès, entre d’altres.

És en aquest marc de progressiva represaquan es va produir la recuperació de la pro-va de categoria femenina del Gran PremiJean Bouin, en l’edició del 15 de desembrede 1963 i sota una intensa nevada. Indubta-blement, significà una mostra més de l’en-cara incert camí que s’estava obrint cap ala normalització, fet que quedava ratificatamb una participació inèdita de vint-i-vuitatletes de clubs com ara el CN Reus, el CDMediterrani, La Seda, el Club GimnàsticBarcelonès i l’Universitari; de fet, la mésextensa que s’havia produït mai. Una set-mana abans de l’inici, els organitzadors van


Patrocinio Alonso, de La Seda,vencedora de l'edició de 1953.

Joan BertFont: Mundo Deportivo.


Notes

1. C. Santacana i X. Pujadas (2012). Història de l’atletisme a Catalunya. Barcelona: FCA, p. 70.

2. Op. cit., p. 262-304. La prova de cros individual se celebrà també els anys 1949 i 1951.

3. El Mundo Deportivo, 2 de gener de 1947, p. 1.

4. El Mundo Deportivo, 12 de gener de 1953, p. 6.

5. Atletismo, 209-210, novembre-desembre de 1961, p. 4.

6. “La Jean Bouin, fiesta grande del pedestrismo nacional”, a El Mundo Deportivo, 7 de desembre de 1963, p. 6.


voler remarcar la rellevància del retorn deles atletes a la cursa com un repte de lesdones esportistes per assimilar-se a l’esportfemení internacional, atès que “en esteresurgir del atletismo femenino, no hanquerido dejar pasar esta edición sin queuna carrera destinada a ellas sirva, al igualque las pruebas masculinas, como signodivulgador de una juventud femenina quequiere igualarse con el resto de la juventudfemenina del mundo”.6 La cursa s’organitzàen un recorregut de 550 metres amb sorti-da des de la plaça de Tetuan i fou guanya-da per Montserrat Bel, del Mediterrani, quesuperà la campiona catalana de 100 i 200metres Anna Maria Gibert. En l’edició de1964 ja hi figuraven més de seixanta corre-dores inscrites.

L’expansió final Durant la segona meitat de la dècada de1960 i en els primers anys del següentdecenni, la Jean Bouin reflectí el procésd’expansió, internacionalització i popularit-zació de l’esport i de l’atletisme al país. L’any 1968 la prova ja comptava amb mésde 2.300 participants i una quinzena de cur-ses diferents, essent la competició atlèticapopular més important a la ciutat. Les pro-ves femenines que s’hi celebraven visque-ren un procés de creixement i d’adaptacióinèdits. En la cursa de 1965, que encara escorria en la distància de 550 metres, hi par-ticiparen setanta-sis atletes entre les pro-ves júnior i sènior, mentre que l’any 1969 jaho feren més de dues-centes dones, repar-

tides en tres curses. En realitat, però, l’eclo-sió de l’atletisme femení en la matinal bar-celonina es va produir durant la dècada de1970, amb un creixement exponencial d’at-letes participants i amb una repercussiópública cada vegada més important. L’acce-leració dels canvis en la societat barceloni-na de finals de la dictadura, la democratit-zació de la vida i les institucions en lasegona meitat de la dècada i l’impactepúblic dels èxits internacionals de les atle-tes catalanes ajudaren a transformar l’esce-nari de l’atletisme femení. Al final del fran-quisme, el 1975, la Jean Bouin –que jas’havia traslladat a Montjuïc– presentavaun panorama molt distint de totes les edi-cions anteriors, amb cinc proves femeninesdiferents i una participació de 612 dones. Esdonava pas, així, a una nova realitat quehavia començat tres dècades abans amb laparticipació de vint dones i moltes incerte-ses per a una cursa popular molt arrelada aBarcelona i definitivament lligada a les atle-tes d’aquesta ciutat. El camí a recórrer,però, havia de ser encara molt llarg.

Maria Víctor corrent la Jean Bouinde 1949.

Font: Arxiu privat Maria Víctor.


Setmanaesportiva de les dones2011


Biografia del Premi Dona i Esport“Mireia Tapiador” 2011: Marta VilajosanaCarme Mas


Recordo que ara fa un any, més o menys,vàrem arribar en una localitat italiana perassistir a un congrés d’esport femení. Enshi esperava una dona que ens havia d’aju-dar i fer-nos de cicerone. I creieu-me que esmovia com el peix a l’aigua, tot i que ellatampoc no era originària d’allà. Però aixòtan sols era el començament. De sobte vacomençar a ser assetjada pels mitjans decomunicació, i fou llavors quan ens adonà-rem de la importància que tenia aquelladona fora del seu país.

Es tracta d’una dona que ja de ben petitatenia una gran passió pel seu esport, elciclisme, i que va començar en un club petitsota la tutela del seu pare. Ell fou qui li vafer despertar del tot aquell cuquet, i tambéel seu germà, que encara avui l’anima i l’a-juda. Amb 13 anys va començar a competiri, de fet, ho ha estat fent fins fa ben poc. Haformat part, per exemple, tant de la selec-ció catalana com també de l’espanyola.Amb 28 anys, i després d’assolir bons resul-tats a casa i a l’estranger, decidí marxar acompetir a Itàlia en grans equips femeninsinternacionals i professionals, cosa que li vapermetre millorar molt.

I és que ella tan sols tenia un somni, unapassió, tal com va confessar al seu pare,

justament l’any 1992 durant els Jocs Olím-pics de Barcelona. Li va dir, mentre miravaembadalida aquelles dones fortes, compe-tidores, que lluitaven i se sacrificaven perl’esport que estimaven: “Que maco... Jotambé vull arribar a participar en unesolimpíades.” I sabeu què va fer el seu pare?Doncs se la mirà sense dir-li res… Ella vaentendre el missatge del seu pare. Simple-ment li deia, amb aquella mirada, que noseria gens fàcil, i així ha estat. Però, com jasabem, se n’ha sortit, i amb nota. El seu pal-marès és tan llarg que el deixaré per alfinal; abans comentaré algunes anècdotesque ens descobriran una mica la personali-tat i el caràcter lluitador i emprenedor d’a-questa dona.

Marta Vilajosanarecollint el premi de la mà de MaiteFandos i FrancinaVila.

Font: Institut BarcelonaEsports.


En una prova ciclista a França,participant amb un equip català,es posà molt malalta. Tenia ungreu problema gàstric que quasila va fer abandonar; s’estiguémolts dies sense menjar i, d’a-questa manera, va poder anarrecuperant-se. Era una provad’uns dies; doncs bé, tot i que noanava ben alimentada (cosanecessària per a una esportistadel seu nivell), els últims dies vaaconseguir estar entre les vuit pri-meres. I en l’última prova se situàlíder per una estona. Ella explicaque va ser un dels dies més feliçosde la seva vida esportiva i que enaquells moments s’adonà que, sila sort l’hagués acompanyada,hauria estat una de les més gransciclistes de la seva època.

Sens dubte que també ha viscut altres moments molt difícils, però el seu esperit de supe-ració l’ha feta lluitadora fins al final. La seva tornada a la competició després de la mort delseu pare la marcà molt, i es va haver d’encoratjar per continuar lluitant i aconseguir el seuobjectiu en aquella competició en la qual va quedar segona per mil·lèsimes.

De la mateixa manera que és lluitadora, patidora i constant, també és divertida. I una peti-ta anècdota que m’han explicat, i que espero que es pugui revelar ara i aquí, és que la nitabans o, fins i tot, només unes quantes hores abans d’una competició es prenia un got dellet. Això sí, sempre amb el Cola-Cao que portava sota el braç.

Vint anys dedicada a aquest esport en els quals ho ha donat tot: sacrificis, constància, esfor-ços… Abocada en cos i ànima al ciclisme, també aquest esport li ha correspost fent-la asso-lir... (i ara hauré d’agafar aire perquè el palmarès d’aquesta dona és molt extens):

1993 a 2002: campiona de Catalunya en les modalitats de pista, ruta i contrarellotge 1993: campiona d’Espanya Júnior de BTT1998: quarta en el Campionat d’Europa 2000: campiona del Trophée d’Or a França, amb la selecció catalana2001: líder de la Copa d’Espanya i campiona de les 3 proves de Madrid, Múrcia i Durango.2001: vuitena al Giro di Toscana, Itàlia2002: campiona d’Espanya de la modalitat de pista2002: segona al Tour de França, a París CRI, amb la selecció catalana2002: sisena al Tour de França, amb la selecció catalana2003: primera a la Fletxa Gasconne (França), amb la selecció catalana2005: quarta a la Vuelta Internacional de Castilla-León 2005: primera al Giro del Trentino


Marta Vilajosana,campiona d'Espanyade ciclisme aSantander, 2009.

Font: Arxiu privat MartaVilajosana.


2005: catorzena al Giro d’Itàlia2006: primera al Giro d’Itàlia, etapa de Pescia2006 i 2007: primera a la Vuelta Ciclista a El Salvador 2007 i 2008: setzena al Giro d’Itàlia2008: segona a la Vuelta Ciclista a El Salvador2008: setena al Campionat del Món de Varese2008: dinovena als Jocs Olímpics de Pequín2009: campiona d’Espanya, a Santander2009: desena a la Copa del Món - Flecha Wallone2010: divuitena al Giro d’Itàlia2010: tercera a la clàssica Muri Fermani, Itàlia23 podis en campionats estatals, amb la selecció catalana

Malgrat competir a aquest nivell tan descomunal, sempre ha tingut debilitat pels infants.Fins i tot en plena pre-temporada, abans de marxar cap a Itàlia, organitzava excursions ala Mola o a altres indrets i compartia les seves experiències. També ha participat en xerra-des i en activitats d’esport femení, i actualment col·labora amb la comissió femenina de laFederació Espanyola i és tècnica d’esport i seleccionadora.

Deixeu-me que transmeti les seves paraules a un esport que, com ella sempre diu, li ho hadonat tot: “No són els èxits el més important, sinó els valors que ens dóna l’esport: conviu-re amb companyes d’equip, aprendre a créixer, a relacionar-se, a espavilar-se, a viure unarutina sana mitjançant els entrenaments,a tenir unes pautes i rituals, a tenir unaalimentació sana, a conèixer el teu cos i,sobretot, que qualsevol sacrifici té laseva recompensa; i, a més d’aquestsvalors, les vivències que també ens dónal’esport, com superar moments difícils isaber gaudir dels bons moments comaquest.”

Com a membre del jurat del V PremiDona i Esport “Mireia Tapiador”, vullinformar que aquest jurat va adoptar lasegüent resolució: “Atorgar el PremiDona i Esport Mireia Tapiador 2011, enla seva cinquena edició, a la Sra. MartaVilajosana per la seva competitivitat enl’esport, destacant especialment la sevatrajectòria professional en l’àmbit delciclisme, i per la seva actual dedicació enla promoció d’aquest esport entre elsmés petits.”


Marta Vilajosana en una de les proves.

Font: Arxiu privat MartaVilajosana.


Biografia de la finalista del PremiDona i Esport “Mireia Tapiador” 2011:Sylvana MestreMariona Masdemont

Play and Train


Sylvana Mestre ha recollit darrerament undels guardons més importants en el mónde l’esport, el que lliura la prestigiosa enti-

tat internacional SportAccord, en reconei-xement a la seva aportació en el món del’esport paralímpic. Això no obstant, quanla veus, no ho diries mai, perquè té unamanera de fer aparentment despreocupa-da i el seu tarannà a vegades la porta a seresbojarrada. Però, de tot això, en té en lajusta mesura, la necessària per a ser unadona que ha dedicat tota la seva vida a l’es-port i els darrers quinze anys a fer créixerl’esport paralímpic i el nombre de practi-cants arreu del món.

La Sylvana va néixer l’1 de maig de 1956 a Bar-celona. En aquell moment poc se’n sabia, del’esport d’hivern paralímpic. Per circumstàn-cies de la vida, però, un periodista la va con-vèncer per a seguir un entrenament del queen aquell moment era l’equip d’esquiadorscecs i deficients visuals. La Sylvana no hi vaveure la discapacitat, sinó l’esport i les quali-tats esportives d’aquells joves. Des d’aquelldia i fins avui, no ha deixat de lluitar perdonar el valor que l’esport paralímpic esmereix: el reconeixement com a esport i nopels principis de discapacitat.

De ben petita la Sylvana ja era una amantde l’esport: en la seva etapa a l’escola Betà-nia de Barcelona va practicar el bàsquet il’esquí, i era la representant del centre enles competicions escolars. Més endavant,practicà l’esquí nàutic, el surf, l’escalada, l’e-quitació... L’esquí alpí, però, va ser l’esportque va guiar la seva vida i que la portà a sermembre, durant tres anys, de l’equip nacio-nal. De corredora va passar a entrenadorai, finalment, a gestora i presidenta de laFederació Internacional, dins el ComitèParalímpic Internacional. A banda d’estu-diar infermeria, es formà com a tècnicaesportiva d’esquí els anys 1978 i 1979 alsEstats Units, a la divisió de la costa est dela Professional Ski Association.

Sylvana Mestre.

Font: Arxiu privat SylvanaMestre.


La Sylvana és una apassionada del que fa iaixò ho respira per tots els porus del seucos. Des de l’any 1995 esmerça bona partdel seu temps a tasques a nivell internacio-nal; així, l’any 2008 va fundar l’entitat Play& Train, dedicada a la iniciació, promoció itecnificació de l’esport dirigit a personesamb discapacitat. Tot i el gran nombre decompromisos que ha de complir fora delnostre país, sempre que el calendari li hopermet es dedica a la iniciació i promoció,una activitat que l’omple i que, com elladiu, és la base de l’esport i on s’han d’es-merçar esforços, no solament en l’àmbitesportiu, sinó també en l’àmbit educacio-nal. La Sylvana és una gran defensora de l’e-ducació que es pot donar a través de l’es-port. Per aquest motiu, l’any 2009 l’AgènciaMundial Antidopatge li va oferir formarpart del Comitè d’Educació. Aquest comitè

té com a tasca educar els joves esportistessobre els perills d’ingerir substàncies pro-hibides en la seva vida esportiva i tambépel que fa a les repercussions negatives quecomporta en el dia a dia de la persona el fetde dopar-se.


Sylvana Mestre amb l'atleta italinaMelania Corradini a Vancouver.

2010Font: Arxiu privat SylvanaMestre.

Sylvana Mestre,finalista del premiDona i Esport.

2011Font: Institut BarcelonaEsports.


Jornada de reflexió, debat i reconeixementInstitut Barcelona Esports


Enguany la jornada de reflexió, debat ireconeixement ha sumat sinèrgies amb lesJornades Educació i Esport, que són l’espaide relació, intercanvi i reflexió sobre l’acti-

vitat física i l’esport en edat escolar delsprofessionals d’aquest àmbit i que ha cele-brat la seva novena edició escollint la pers-pectiva de gènere com a tema transversalen els diferents espais formatius. La pre-ocupació per aconseguir que més nenes inoies facin activitat física i esport d’unamanera habitual, és una de les prioritats enmatèria de promoció esportiva a la nostraciutat.

Espai de reflexió La reflexió ens ajuda a aprofundir, a com-prendre i a millorar la nostra tasca profes-sional. En aquest sentit, en la conferènciainaugural, a través de l’experiència viscudaen l’alt rendiment per Anna Tarrés, entre-nadora i seleccionadora de l’equip espanyolde natació sincronitzada, vam poder refle-xionar sobre si el valor de fer esport és igu-al per a tothom.

També en la proposta dels diversos semina-ris pràctics i tallers: “Condició física i salut.Propostes de treball i valoració a secundà-ria en un context competencial” (MeritxellMonguillot), “Aproximació al funcionamentsistèmic a l’escola” (Mercè Martínez), “Acti-vitats amb suport musical” (Jèssica i JoseExpósito), “Autoavaluació de la pràcticaprofessional” (Sandra Gallardo), “Prevencióde conductes de risc a través de l’educaciófísica i l’esport” (Mariona Corbella) i “Viurei no sobreviure en la docència” (FedericoPérez), entre d’altres, es va tenir en consi-deració la perspectiva de gènere. Així, totesles accions havien estat dissenyades per ala consecució dels següents objectius:

■ potenciar la participació de les noies enles sessions d’educació física;

Seminari pràctic.



■ aconseguir una oferta variada d’activitatsatenent els interessos de les noies;

■ atendre la diversitat de nivells;

■ facilitar l’assumpció de rols de lideratgeper a les noies;

■ generar, en les noies, actituds positivesenvers l’àrea d’educació física;

■ trencar amb els estereotips de gènere.

Espai de debat El debat, a través de la discussió, el diàleg il’argumentació, afavoreix la construcció deconeixement i col·labora a formar opinionscrítiques i constructives. Amb aquestaintenció, es va dur a terme la taula de debat“Dilema entre valors i estratègies en la pro-moció de la pràctica esportiva femenina”,moderada per Francina Vila, regidora deDona i Drets Civils de l’Ajuntament de Bar-celona, i que va comptar amb la participa-ció de Fran Chico, Carme Lluveras, OctaviFullat i Marisol Casado. En aquest espai dereflexió es va fer palesa la necessitat, d’u-na banda, de cercar i posar en marxa novesidees per a combatre l’abandonament de lapràctica esportiva durant l’adolescència i lamaternitat, tant de caràcter inclusiu comd’afirmació positiva; i, de l’altra, d’oferir mésoportunitats a les dones perquè se sentinmés a gust amb la pràctica esportiva i per-què siguin elles mateixes les impulsores del

canvi, trencant amb els estereotips i elimi-nant les barreres per a la participació.

Espai dereconeixementEl reconeixement públic contribueix a donarvisibilitat a la tasca de promoció i difusió del’esport que han fet les dones de la nostraciutat. En aquest marc, es va procedir al lliu-rament del V Premi Dona i Esport “MireiaTapiador” a Marta Vilajosana i a la finalistaSylvana Mestre, que, a mans de Maite Fan-dos, tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida,Igualtat i Esports, acompanyada de GlòriaLópez, mare de Mireia Tapiador, van rebreaquesta distinció. En aquesta sisena ediciódel quadern Dones i Esport hi trobareu reco-llida la biografia d’ambdues premiades.


Taula rodona“Dilema entre valorsi estratègies en lapromoció de lapràctica esportivafemenina”.


Lliurament del VPremi Dona i Esport“Mireia Tapiador”.

Font: Institut Barcelona Esports.


6a Cursa de les DonesRevista Marathon


Malgrat la pluja, van participar-hi 7.000 donesTot i la intensa pluja, la sisena Cursa de lesDones de Barcelona, que forma part delCircuito Carrera de la Mujer “Central Leche-ra Asturiana”, va aplegar 7.000 participantsde totes les edats per a córrer i lluitar con-tra una de les malalties que més afecta elgènere femení: el càncer de mama.

La cursa solidària es va convertir en un granrepte ja que el mal temps fou el principalprotagonista. Les participants, però, no esdeixaren intimidar i van sortir al carrer,malgrat les condicions adverses. Per bé que

s’esperaven 12.000 participants a la sorti-da, només se n’hi van poder veure 7.000, jaque desafortunadament moltes partici-pants es van fer enrere a causa del maltemps. Amb l’avinguda de Maria Cristinacom a punt de trobada, les més valentesesperaven ben xopes el tret de sortida.Com acostuma a passar en aquesta menade curses, l’emoció que es genera entretantes dones juntes unides per a córrer peruna bona causa és espectacular. Fa posar lapell de gallina a qualsevol.

Un cop en marxa, les participants van seguirel nou circuit d’aquest any, que transcorre-gué pels carrers més cèntrics de Barcelona,amb el mateix lloc de sortida i arribada del’avinguda de Maria Cristina, a tocar de laplaça d’Espanya. La Gran Via, el carrer deSepúlveda, la ronda de Sant Antoni, el carrerde Pelai i el Paral·lel van ser algunes de lesvies emblemàtiques per on passà la prova.

Carrers sense públic a causa del mal temps Malgrat la gran mobilització de dones, elscarrers eren buits de públic i, per tant, sen-se gent animant, una autèntica llàstima.

La pluja, una de lesprotagonistes de la6ª Cursa de lesDones.

Font: Motorpress.


Així ho explicava la nova vice-presidentad’ICV al Baix Llobregat, Elena Embuena:“Ha estat una cursa molt diferent de la

de l’any passat perquè no hi havia gent

animant, i molt més dura perquè la pluja

no va donar treva ni una estoneta. Però

en cap moment les participants no vàrem

perdre els ànims: cridàvem, saltàvem i,

sobretot, anàvem tan de pressa com

podíem per arribar”.

Cal esmentar que es van viure certsmoments de confusió entre els vehiclesque anaven al davant de la cursa, ja que noconeixien prou bé el nou recorregut a seguir;això no va afectar, en absolut, la classifica-ció final, però sí els temps de les primerescorredores. La vencedora d’aquesta ediciófou la jove migfondista María del CarmenGonzález, amb un temps de 23 minuts 36segons. L’atleta laietanenca de Vilassarreedità el seu triomf del 2010, després d’im-posar-se en un disputat esprint a la vetera-na fondista Encarna García (23 min 38 s),del Club Atlètic Vic, i a la coneguda marxa-dora María Vasco (23 min 39 s). Quarta icinquena en meta van quedar dues vetera-nes, l’andorrana Sílvia Felipo i la moianesadel California Sports Sandra Sánchez.

Després de la cursa, i malgrat que la pluja novolia deixar acabar la festa tranquil·lament,encara quedava una cosa per fer que ja haesdevingut un clàssic de l’esdevenimentesportiu: classes d’aeròbic per a relaxar elsmúsculs al ritme de la música i acabar degaudir d’una bona estona amb la resta decompanyes. Ni en aquest moment les atre-vides participants no van poder ballar al sode la música a causa del fons de pluja conti-nuada.

La cursa solidària contra el càncer de mamaés una iniciativa de l’Associació Espanyolacontra el Càncer (AECC), que vol conscien-ciar de la importància de la prevenció en lalluita contra aquesta malaltia i, d’altra ban-da, donar un missatge d’esperança col·lec-

tiu. Per cada atleta inscrita en la prova,l’AECC rep una aportació solidària d’uneuro.

Hem de recordar que aquesta cursa té mésseguidores any rere any. N’és una prova elfet que les inscripcions es van cobrir a l’oc-tubre, al cap de poques setmanes d’haverobert el termini per a poder participar-hi. Ical subratllar que el límit de places ha fetque hagin estat centenars les dones ques’han sumat sense dorsal a la gran festaesportiva.

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, presenten el lliurament de premis, va fer a mans larecaptació de 50.000 euros a la directora dela Junta de Barcelona de l’AECC, ÁngelaSánchez, qui deixà la porta oberta a l’amplia-ció a 15.000 dorsals en les properes edicions.


A punt per a lasortida.

Font: Motorpress.

Set mil dones vanparticipar a la 6ªCursa de les Dones.

Font: Motorpress.


Corrent sota la pluja. Participaciód’una comunitat educativa en la 6a Cursa de les Dones 2011Antònia Montero

Mestra d’educació física de l’Escola Bogatell


Any rere any ha anat creixent el nombre departicipants en la Cursa de les Dones.Podem afirmar que aquesta cursa és unesdeveniment esportiu que ja forma partdel paisatge urbà de Barcelona i que, cap afinals del mes d’octubre, tenyeix els carrersdel color de la samarreta que aquell anyporten les corredores. Per bé que la Cursade les Dones està plantejada com un com-bat més contra el càncer de mama, aques-ta s’ha convertit en una acció solidària nosolament envers la malaltia, amb la recap-tació de fons per a la recerca, sinó tambécom a reivindicació d’un acte exclusiva-ment femení en el qual dones de totes lesedats i condició, amb el seu esforç perso-nal, fan un recorregut urbà d’entre cinc i sisquilòmetres.

Cada corredora es planteja el repte quemés de gust li ve: acabar la cursa corrent,sense haver caminat ni un instant; millorarla marca de l’any anterior; convèncer ami-gues o companyes de la feina que s’hiapuntin; córrer diferents generacions dedones de la família (àvia, mare i filla, perexemple); etc.

Les tres mestres especialistes d’educaciófísica de l’escola pública Bogatell hem cor-regut les darreres edicions de la cursa.Enguany, ens plantejàvem una nova fita: ferparticipar el màxim nombre de dones de lacomunitat educativa (mares i altres fami-liars, mestres, personal no docent i nenesde l’escola). El nostre objectiu era no tansols ajudar en la recerca i solidaritzar-nos

Amb la voluntat de promoure l’activitat física saludable i l’exemple de les famílies, l’Institut Bar-celona Esports dóna suport a les comunitats educatives que incentiven totes les seves dones apreparar-se i participar en la Cursa de les Dones. Aquesta acció, que anomenem “mares dina-mitzadores”, es va posar en marxa l’any 2008.

A resguard.

Font: Escola Bogatell.

Alumnesentrevistades pels mitjans decomunicació.



amb les persones que han tingut la malal-tia, sinó també promoure un acte esportiuen què els diferents components de gène-re femení de la comunitat escolar, més queen altres edicions anteriors de la cursa,poguessin estar representats. No era la pri-mera vegada, ja que l’any anterior havíemaconseguit córrer trenta dones de l’escola,però volíem ser-ne més. Així, en diferentsocasions de la vida escolar, d’una maneranatural es parlava, mesos abans, de la par-ticipació de mares, àvies, tietes, germanes,alumnes i mestres: “Aquest any ho farem,correrem totes com a Escola Bogatell.”

Així, doncs, vam començar a animar a totesles dones que tenien alguna relació ambl’escola i que potencialment podrien parti-cipar en la cursa. El procés per engrescar-les va anar més o menys d’aquesta manera:

■ Informar l’alumnat, especialment lesnenes del darrer curs de primària, des dela classe d’educació física de l’existènciade la cursa i fomentar la seva participació(en la cursa només s’hi pot participar ofi-cialment a partir dels 12 anys).

■ Informar les famílies de la cursa mitjan-çant el correu electrònic i animar-les aparticipar. En aquest punt, l’administrati-va de l’AMPA ens va ajudar molt amb totala gestió d’enviar els correus electrònics ia emplenar les inscripcions.

■ Proposar uns dies d’entrenament de caraa la preparació de la cursa.

El boca a orella fa funcionar prou bé i s’hivan apuntar fins a un centenar de donesvinculades, directament o indirecta, a l’es-cola. Fins i tot, es van trobar tres dies per afer entrenament. Aquest consistia a anarcorrent, cadascuna al seu ritme, des de l’es-cola fins a l’hotel Vela i tornar; una corre-guda a la vora del mar molt agradable defer durant la tardor en petits grups.

Però hauria estat massa bonic que tot sortísperfecte. El dia de la cursa va fer un matí

plujós, fins i tot abans de començar a córrer,i no va parar de ploure amb una certa inten-sitat durant tota la cursa. Vàrem quedar ales 8.30 h a la boca del metro, per a anartotes juntes cap a la plaça d’Espanya (onhavíem de recollir els pitrals, els xips, etc.).Entre mares, tietes, àvies, alumnes, ex-alum-nes i altres, érem una quarantena de dones.Si hagués fet bon dia potser s’hi haurien pre-sentat les cent que s’hi havien apuntat, peròel temps no hi acompanyava gens. Totesteníem la secreta esperança que just abansde començar la cursa pararia de ploure, peròla cosa no va anar així. Sota el gran tendald’una coneguda marca de llet, on ens aixo-plugàvem, vam rebre algunes trucades decompanyes que havien esperat fins al darrermoment per si parava de ploure i havien vin-gut pel seu compte: cada trucada era unaalegria. Llevat de les que vam anar juntesamb metro, les “dones del Bogatell” està-vem dispersades per diferents indrets pocabans de la sortida. Totes les que érem allà,milers segons l’organització, estàvem dispo-sades a acabar la cursa fos com fos, amb plu-ja o sense. La causa s’ho valia i quatre gotes,o quatre mil, no ens farien enrere. Les cape-llines i els cangurs de les corredores tapavenel color original de la samarreta i totes lesdones, sota la pluja pels carrers de Barcelo-na, amb una gran varietat de colors i demides de cos fèiem un efecte que impacta-va qualsevol que ens veiés.


La preparació jacomençava altransport públic.



La pluja no ens va aturar a cap de les que havíem pres la sortida. És difícil oblidar el xip-xapque feien els peus xops dins les sabatilles al cap d’una estona de començar, o la mala visi-bilitat quan intentes avançar sota una cortina d’aigua. Tot va ser més feixuc i fatigós, peròacabar el recorregut va ser així més meritori. Córrer, cadascú segons les seves possibilitats,ens va omplir de joia en el moment de passar la línia de la meta, potser més i tot que si lescondicions haguessin estat bones.

La dispersió a l’arribada va ser encara més gran que la de la sortida i tampoc no vam poderimmortalitzar el moment amb cap fotografia de totes les dones de l’escola que havíem cor-regut. Finalment, vam participar en la cursa 89 dones del Bogatell: tot un rècord que el cursvinent, si el temps ens ho permet, intentarem superar.


Algunes participantsde l’escola Bogatell.




La participacióde les dones en l’oferta esportiva


Estudi de la participació femeninaen les cursesInstitut Barcelona Esports


IntroduccióL’atletisme popular és un fenomen en pleauge al nostre país. N’és una prova el crei-xement, en els darrers anys, de l’oferta decurses populars que s’organitzen als muni-cipis catalans i del nombre d’inscripcions.Als espais públics, tant urbans com en elmedi natural, cada vegada hi podem veuremés gent que surt a córrer. En aquest sen-tit, Barcelona és una ciutat que promoul’activitat física i esportiva entre la sevapoblació, tal com es pot comprovar en lesactuacions proposades pel que fa a l’úsesportiu de l’espai urbà, en el marc del PlaEstratègic de l’Esport de l’any 2003.

L’enquesta de l’any 20061 sobre hàbitsesportius feta als barcelonins i barceloni-nes, mostra com una de les activitats méspracticades a la ciutat és sortir a córrer,amb un 8% de la gent que fa activitat físi-ca major de 15 anys (65%). Si s’extrapoles-sin aquestes dades a la població de la ciu-tat l’any 2011, es parlaria que hi va haver untotal de 73.129 persones de més de 15 anysque van sortir a córrer amb la intenció defer activitat física. Aprofundint en aquestadada per sexes, els homes van representarel 11% (51.594 barcelonins) i les dones, el 4%(17.598 barcelonines).

Sortir a córrer, en comparació de les activi-tats que requereixen la utilització d’equipa-ments esportius o de materials esportiusmolt específics, es pot dir que és una acti-vitat senzilla, econòmica i no lligada a res-triccions horàries o de calendari. Aquestatendència d’ús lliure de l’espai urbà o natu-ral es dóna també en l’enquesta feta a nivellcatalà, segons l’informe de la SecretariaGeneral de l’Esport,2 i en la resta de païsosamb sistemes esportius desenvolupats.

Des de l’Ajuntament de Barcelona fa tempsque es va detectar aquest fenomen creixentde l’atletisme popular i, per aquest motiu,s’han dut a terme actuacions per a donar-hisuport, com ara condicionar l’espai urbà pera la pràctica esportiva o crear un calendarianual de curses. Un dels aspectes que pre-ocupa més l’Ajuntament és el desequilibrientre la participació d’homes i dones en lescurses populars. En aquest context, es vaencarregar un estudi3 per a analitzar esta-dísticament les dades de les persones par-ticipants en les principals curses popularsde Barcelona i poder disposar de dadesobjectives que ajudessin a definir la políticaesportiva municipal pel que fa a l’atletismepopular. Dins aquest estudi es va prestaruna atenció especial al fenomen de la par-ticipació femenina en les diferents curses,


als factors que influeixen a l’hora de pren-dre-hi part i a l’evolució de la participació deles dones en els darrers anys per tal depoder preveure una tendència futura. Elpresent article es basa en les dades que esdesprenen de l’esmentat estudi.

L’estudiLes curses que han format part de l’estudisón nou, més el Triatló de Barcelona, queés una prova que combina tres modalitatsesportives (nedar, córrer i anar amb bicicle-ta). En l’anàlisi s’hi va incloure la Cursa dela Diagonal, tot i que aquesta es va fer ambcaràcter puntual l’any 2010.4

Curses de mitjana distància: 10 km

la Cursa de la Mercè, la Cursa dels Nassos,la Cursa dels Bombers, la Jean Bouin i laCursa d’El Corte Inglés

Curses de curta distància: 5 km

la Cursa de les Dones i la Cursa de la Dia-gonal (única edició l’any 2010)

Curses de llarga distància

la Marató i la Mitja Marató

Altres

el Triatló de Barcelona

La participació de les dones en lescurses de la ciutatL’increment de la participació de les donesen les curses populars és un dels reptes del’Ajuntament de Barcelona. A partir de l’es-tudi dut a terme, es va comprovar com elpercentatge de participació de les donesvaria en funció del tipus de cursa, i semblaque l’element clau és la distància. La parti-cipació femenina és més alta en les cursesde menor distància, i més encara si aques-tes tenen un caire lúdic més que no pas decompetició.

Fent una comparativa entre pols oposats,s’observa com en les curses amb una dis-tància més llarga la participació de lesdones respecte als homes és molt inferior:la Marató i la Mitja Marató compten ambun 13% de participació femenina. En canvi,les curses amb més presència de dones sónles de distància més curta i de caire méslúdic: la Cursa d’El Corte Inglés (39%) i laCursa de la Diagonal del 2010 (31%).


Taula 1. Inscripcions de dones en les curses de Barcelona de l’any 2011

10 km 5 km > 10 km Altres

Cursa de Cursa Cursa dels Jean Cursa d’El Cursa de *Cursa de Marató Mitja Triatló

la Mercè dels Nassos Bombers Bouin Corte Inglés les Dones la Diagonal Marató

3.583 2.251 5.433 2.127 22.981 11.181 1.449 1.918 1.067 919

26% 22% 26% 21% 39% 100% 31% 13% 13% 15%

* La Cursa de la Diagonal es va córrer només l’any 2010.

Figura 1. Comparativa de les inscripcions de dones i homes en les curses de Barcelonade l’any 2011 (en xifres absolutes)

Cursade la

Mercè

Cursadels

Nassos

Cursadels

Bombers

JeanBouin

Cursad'El Corte

Inglés

*Cursade lesDones

Cursa de la

Diagonal

Marató MitjaMarató

Triatló

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000Dones

Homes

3.583

10.455 7.927

2.25115.374

5.433

8.028

2.127

35.886

11.181

22.981

1.4493.233

13.216

1.918

7.046

1.067919

5.113


Figura 2. Comparativa de les inscripcions de dones i homes en les curses de Barcelona

de l’any 2011 (en percentatges)

* En la Cursa de les Dones la participació és reservada únicament a les dones.


Cursade la

Mercè

Cursadels

Nassos

Cursadels

Bombers

JeanBouin

Cursad'El Corte

Inglés

*Cursade lesDones

Cursa de la

Diagonal

Marató MitjaMarató

Triatló

Dones

Homes

74% 78% 74% 79%61% 69%

87% 87% 85%

26% 22% 26% 21%39%

100%

31%13% 13% 15%

Analitzant la participació femenina enxifres absolutes, ens pot sorgir una pregun-ta: per què les dones que corren en la Cur-sa de les Dones no ho fan en la resta decurses? Com es pot observar en la figura 1,la participació femenina l’any 2011 enaquesta cursa va ser d’11.181 dones, gairebévuit vegades més que en la resta de curses,llevat de la Cursa dels Bombers i la Cursad’El Corte Inglés. Segurament són diversosels factors que fan de la Cursa de les Donesuna cursa popular atractiva per al sexefemení: el nom mateix, una manera dereivindicar el paper de la dona en l’esport,el caràcter benèfic de la cursa contra elcàncer de mama, la manera com es comu-nica la cursa, entre altres variables que ana-litzarem més endavant. A continuació esdefineixen els trets bàsics i la tendència departicipació de les dones en sis de les cur-ses analitzades.

La Cursa de la MercèLa Cursa de la Mercè es corre amb motiude la Festa Major de la Mercè, patrona dela ciutat de Barcelona, al costat de diferents

activitats que tenen lloc en un gran nom-bre d’espais públics de la ciutat. És una deles curses més populars de les que es fan ala capital.

Distància 10 km

Nombre d’edicions 33

Inscripcions 14.038

Mitjana d’edat 36 anys

Inscripcions de dones 3.583 / 25,5%

Presència de barcelonins/ines 37%

Participants d’altres països 1,3%

Dades de l’edició de 2011

La participació femenina en la darrera edi-ció de la Cursa de la Mercè va ser de 3.583dones, la qual cosa suposa un incrementacumulatiu del 114% en cinc anys. Tal comes pot veure en la figura 3, la tendència enels darrers anys ha estat l’increment dedones, de la mateixa manera que també haaugmentat la proporció de dones respecteals homes. Si l’any 2001 el percentatge dedones va ser del 8,6%, en la darrera edicióes va arribar al 25,5%.


Figura 3. Evolució de les inscripcions en la Cursa de la Mercè (en xifres absolutes)

Figura 4. Evolució de les inscripcions en la Cursa de la Mercè (en percentatges)


0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000Dones

Homes

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

971 2.854 2.507 2.9614.280 4.598

6.278 7.2808.097

9.277 10.455

91

228 181499

858 889

1.3221.743

2.097

2.607

3.583

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 20110

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2.783 3.393 3.621 4.270 5.328 6.0856.978 7.338 7.379 7.927395 437 487

654

8521.074

1.3051.618 1.873

2.251 Dones

Homes

Dones

Homes

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

74,5%91,4% 92,6% 93,3% 85,6% 83,3% 83,8% 82,6% 80,7% 79,4% 78,1%

8,6% 7,4% 6,7% 14,4% 16,7% 16,2% 17,4% 19,3% 20,6% 21,9% 21,9%

La Cursa dels NassosLa Cursa dels Nassos, que es fa l’últim diade l’any, es va córrer per primer cop a Bar-celona l’any 1999 amb el nom de “la SantSilvestre”. Des de l’any 2004 va passar aanomenar-se la Cursa dels Nassos.

Distància 10 km

Distància 10 km


Inscripcions 10.178


Inscripcions de dones 2.251 / 22%


Participants d’altres països 2%


La Cursa dels Nassos és potser la cursa onl’increment acumulatiu de les inscripcionsde dones en els darrers cinc anys és menor;tot i això, aquest increment és del 81%, amb2.251 dones inscrites l’any 2011. Si bé la pro-porció de dones en les edicions 2002-2006ha estat estable (entre l’11% i el 13%), a par-tir de l’any 2007 ha anat augmentant a raóde gairebé dos punts per any.

Figura 5. Evolució de les inscripcions en la Cursa dels Nassos (en xifres absolutes)


Figura 6. Evolució de les inscripcions en la Cursa dels Nassos (en percentatges)


2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Dones

Homes

87,6%

12,4% 11,4% 11,9% 13,3% 13,8% 15,0% 15,8% 18,1% 20,2% 22,1%

88,6% 88,1% 86,7% 86,2% 85,0% 84,2% 81,9% 79,8% 77,9%

5.000

25.000

20.000

15.000

10.000

0

Dones Homes

11.188 12.348 14.445 13.943 15.374

1.9192.848

3.702 4.4105.433

2007 2008 2009 2010 2011

5.000

25.000

20.000

15.000

10.000

02007 2008 2009 2010 2011

14,6%

85,4%

18,7% 20,4% 24,0% 26,1%

81,3% 79,6% 76,0% 73,9%

Dones Homes

La Cursa dels BombersEls inicis de la Cursa dels Bombers daten del’any 1999 i avui dia aquesta cursa ha esde-vingut un homenatge als bombers i unacita per a les persones que els agrada cór-rer. És també una de les curses amb mésparticipació femenina, havent arribat a les5.433 inscripcions en l’edició de 2011.

Distància 10 km


Inscripcions 20.807

Mitjana d’edat 36,5 anys


Presència província Barcelona 90%



L’increment acumulatiu de les dones en lescinc últimes edicions de la Cursa dels Bom-bers és del 121%. Després de la Cursa d’ElCorte Inglés, aquesta és la que té una pro-porció més alta de dones, el 26,1% en l’edi-ció de 2011. Tal com veurem més endavant,el pla de comunicació de la Cursa delsBombers compta amb missatges adreçatsespecíficament al col·lectiu femení.

Figura 7. Evolució de les inscripcions en la

Cursa dels Bombers (en xifres absolutes)

Figura 8. Evolució de les inscripcions en

la Cursa dels Bombers (en percentatges)


La Cursa de les DonesLa Cursa de les Dones de Barcelona és unade les proves que s’emmarquen en el Cir-cuito Carrera de la Mujer, en què participenaltres ciutats com ara Màlaga, València oVitòria. Es tracta d’una cursa benèfica con-tra el càncer de mama en què es recaptenfons a partir del preu del dorsal de partici-pació. Adreçada exclusivament a les dones,aquesta cursa sempre ha tingut un granèxit ja que el nombre de dones que hi par-ticipen no es dóna en cap altra de les cur-ses de Barcelona, llevat de la Cursa d’ElCorte Inglés.

Distància 5 km


Inscripcions 11.181



Presència de barcelonines 40%

Presència de dones d’altres països 0,3%


En l’edició de 2007 el nombre d’inscripcionsva ser de 3.622, xifra que ha anat creixentfins a les 11.181 inscripcions de l’edició de2011. En cinc anys l’increment acumulatiuha estat del 133%.


Cursa de les Dones (en xifres absolutes)

La Marató de BarcelonaLa Marató de Barcelona és la prova reina dela ciutat i la més internacional, amb 15.134persones inscrites en l’edició de 2011. Elsseus 42 km transcorren per diferents puntsde la ciutat i acaben a la font de Montjuïc.La gent que hi pren part té una certa con-tinuïtat en la participació en curses de fonsja que aquesta prova requereix una granexigència física. A més, el percentatge d’a-bandonament durant la cursa és molt baix,aproximadament del 4%.

Distància 42,195 km


Inscripcions 15.134






La Marató i la Mitja Marató són les duescurses amb menys dones inscrites i alhoraamb un tant per cent més baix respecte ala participació masculina. Tal com ja s’haesmentat abans, s’intueix que la distànciad’aquestes curses és un dels factors quepoden influir en la participació de lesdones. En els darrers anys el nombre dedones s’ha mantingut força estable, sensesuperar mai les 2.000 inscripcions. L’incre-ment acumulatiu de participació femeninaen les cinc darreres edicions és únicamentdel 27%.


2007 2008 2009 2010 2011

2.000

0

4.000

6.000

8.000

12.000

10.000

3.622

5.441

7.737

10.00011.181




Marató de Barcelona (en xifres absolutes)


la Marató de Barcelona (en percentatges)

En el cas concret de la Marató, i en menorproporció en la Mitja Marató, s’ha detectatque el 71% de les corredores resideixen a l’es-tranger. Per tant, el nombre de corredorescatalanes és encara molt inferior. Cal tenirpresent que en altres països com ara França,la Gran Bretanya o Alemanya l’atletismepopular està més arrelat a la cultura femeni-na. En canvi, al nostre país la població feme-nina s’ha incorporat recentment a l’atletis-me popular i es tracta, doncs, d’un col·lectiuencara “tendre” per a córrer curses de llargadistància. Es preveu que amb el pas deltemps, si es manté la tendència creixentd’interès per l’atletisme popular, s’incremen-ti la presència de dones catalanes en cursesde llarga distància com la Marató.

La Mitja Marató de BarcelonaLa Mitja Marató de Barcelona és la prime-ra cursa de l’any de més de 10 km que secelebra a la ciutat, a la vegada que inaugu-ra el cicle de curses. El nombre d’inscrip-cions de dones en l’edició de 2011 va ser de1.067, xifra que representa el 13% del totalde participants.

Distància 21,009 km


Inscripcions 8.113






L’increment acumulatiu dels darrers cincanys es presenta elevat, el 179%, atès quel’any 2007 el nombre de dones era de tansols 243. Com que es tracta d’una cursa dellarga distància, la presència de dones ésinferior, tal com passa amb la Marató.


la Mitja Marató de Barcelona (en xifres

absolutes)

2.000

0

4.000

6.000

8.000

12.000

10.000

14.000

16.000

2007 2008 2009 2010 2011

Dones Homes

7.888 7.919 8.59510.509

13.216

1.685 1.2021.157

1.702

1.918

82,4%

2007 2008 2009 2010 2011

Dones Homes

86,8% 88,1% 86,1% 87,3%

17,6% 13,2% 11,9% 13,9% 12,7%

1.000

0

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

2007 2008 2009 2010 2011

Dones Homes

20062005

1.593 1.8172.523 3.300

4.079 4.383

7.046

145 124

243

274529

745

1.067




la Mitja Marató de Barcelona (en percen-

tatges)

Per a tenir una visió global de totes les cur-ses, a continuació es presenta un gràfic del’evolució en el nombre d’inscripcions dedones (figura 14). En aquest gràfic es veuamb claredat com la Cursa d’El Corte Inglésés la que aplega un nombre més alt de cor-redores amb molta diferència, sent tambéla cursa amb més inscrits en general. Lisegueix en segon lloc la Cursa de les Donesi, ja més allunyades, la Cursa dels Bombersi la Cursa de la Mercè. En canvi, la Cursadels Nassos, la Marató i la Mitja Maratópresenten un creixement femení més tímid.

Figura 14. Evolució de les inscripcions de dones en les curses de Barcelona en les cinc

darreres edicions

Dones Homes

91,7% 93,6% 91,2%89,8% 88,5%

85,5% 86,8%

8,3% 6,4% 8,8% 10,2% 11,5% 145% 13,2%

Factors que influeixenen la participació deles donesLa tendència dels darrers anys apunta capa un increment de les dones en les cursespopulars no tan sols en xifres absolutes,sinó també en la proporció de dones res-pecte als homes. Tot i aquesta evoluciócreixent, encara es dóna un fort desequili-bri i també diferents percentatges de par-ticipació en funció de la cursa, tal com hemvist en la taula 1. Les xifres mostren com lacursa en què les inscripcions d’homes idones són més equilibrades és la Cursa d’El

Corte Inglés (39%), i on es dóna un des-equilibri més gran és en la Marató, la Mit-ja Marató i el Triatló, totes tres amb nomésun 13% de dones. La primera hipòtesi plan-tejada per a explicar les diferències entreels percentatges de participació masculinai femenina és la distancia de les curses: lesdones, per tradició, prefereixen participaren curses amb un recorregut curt; es trac-ta d’un aspecte generacional. La Marató fa42 km i la Cursa d’El Corte Inglés en fa 10.Aquesta explicació té tant una base biolò-gica com social: biològica perquè les donestenen unes capacitats físiques diferents deles dels homes; i social perquè pel seu pro-


cés de socialització, en general, les donesse senten més atretes per activitats nocompetitives i de caire lúdic. Crida l’aten-ció que la Cursa de les Dones, cursa nomésper a dones i amb una finalitat solidària (lalluita contra el càncer de mama), comptaamb una elevada participació femenina(11.181 dones l’any 2011) que no es veu encap altra cursa, llevat de la Cursa d’El Cor-te Inglés. Potser la unió solidària entredones per una causa comuna és unal·licient per a la seva participació.

Un altre aspecte que cal tenir en compte ésl’índex de pràctica fisicoesportiva. Tot i queencara es dóna un desequilibri de pràcticaentre homes i dones, aquest no és tan mar-cat com en la participació en les curses.L’enquesta sobre hàbits esportius a Barce-lona feta l’any 2006 a la població de més de15 anys, situa la pràctica regular de lesdones en el 48,8%, únicament 2,4 punts

per sota de la dels homes (51,2%). Una dadarellevant són les activitats més practicades,entre les quals destaquen la gimnàstica demanteniment i activitats amb suport musi-cal entre les dones. Per tant, un altre aspec-te que pot explicar la menor participació deles dones en les curses és la preferència perpart d’elles d’activitats físiques d’un altretipus. A nivell general, sortir a córrer pelcarrer se situa en el cinquè esport méspracticat a la ciutat de Barcelona, amb uníndex més alt entre els homes (11,4%) queentre les dones (4,1%).

El factor generacional té un pes importanten la presència de dones en les curses. Laincorporació de la dona a l’atletisme popu-lar ha estat més tardana i aquest fet esreflecteix en l’edat mitjana de les corredo-res, sempre per sota de la dels homes(vegeu la taula 2).


Taula 2. Mitjana d’edat de les persones inscrites en les curses de Barcelona de l’any 2011

10 km 5 km > 10 km Altres

Cursa de Cursa Cursa dels Jean Cursa d’El Cursa de Marató Mitja Triatló

la Mercè dels Nassos Bombers Bouin Corte Inglés les Dones Marató

Homes 37 38 37 38 37 --- 42 39 34

Dones 35 36 35 36 36 37 40 37 36

A més, el desequilibri entre homes i donesno es dóna d’igual manera en totes les fran-ges d’edat (vegeu la figura 15). En la franjad’edat a partir dels 46 anys el desequilibriés més gran. Això pot fer pensar que les

dones de més de 46 anys no se senten atre-tes per les curses populars; en realitat,però, té a veure amb el factor generacionald’incorporació de les dones a l’atletismepopular.

Figura 15. Distribució de les inscripcions per franges d’edat en l’any 2011

0-15anys

16-25 anys

26-35 anys

36-45 anys

46-55 anys

56-65 anys

més de 65 anys

Cursa de la Mercè

0 2.000 4.0004.000 2.000 0 2.000 6.0006.000 2.0004.000 4.000

16-25 anys

26-35 anys

36-45 anys

46-55 anys

56-65 anys

més de 65 anys

Cursa dels Bombers

Dones HomesDones Homes


A nivell d’esport de competició vinculatamb l’atletisme, el nombre de llicènciescatalanes de dones és del 36%, xifra quebaixa considerablement en el cas de lamodalitat esportiva del triatló, on única-ment el 9% de les llicències pertanyen adones (font: Observatori Català de l’Esport,2009).

Un altre aspecte que pot tenir una granrellevància en la participació de les donesés la manera de comunicar la cursa. N’és unexemple clar la Cursa de les Dones, on s’hapogut veure com la presència de dones enxifres absolutes és la més alta de totes lescurses analitzades, llevat de la Cursa d’ElCorte Inglés. Bona part de l’èxit de la Cur-sa de les Dones es deu a la comunicacióque se’n fa, ja que, pel missatge i els valorsque transmet, aquesta cursa arriba més ales dones que cap altra: solidaritat, diver-sió, sentiment de pertinença a un col·lec-tiu, entre altres valors associats al gènerefemení.

Després de la Cursa de les Dones, la cursaamb més dones inscrites és la Cursa delsBombers. En la seva comunicació, aquestacursa fa servir la imatge de la dona i unalínia amb un simbolisme i uns colors moltfemenins.

En països com els Estats Units o el RegneUnit l’oferta de curses reservades a lesdones és molt àmplia, i totes tenen unalínia de comunicació molt vinculada ambvalors associats a l’estereotip femení; així,la majoria d’aquestes curses fan servir coma color principal de la comunicació el rosa,que en la cultura occidental sempre s’haassociat a les dones. Fins i tot, moltes cur-ses fan arribar un missatge de ratificaciódel sexe femení, com la Nike Women’sMarathon,5 que s’acompanya de la frase“Corre com una noia” (Run like a girl). Fra-ses com aquesta, o el fet de crear un espaion les dones se sentin identificades i còmo-des, poden fomentar la seva participació enles curses populars.


Font: http://www.cursabom-bers.com (edició de 2010).

Font: http://inside.nike.com/blogs/nikerunning_events-en_US/?tags=nike_womens_marathon_2010.

Font: http://www.carreradela-mujer.com/secciones/informa-cion/barcelona/8/ (edició de 2010).


El factor de la motivació és un dels mésimportants. Segons un estudi sobre lesdiferents motivacions de dones i homes al’hora de participar en una marató,6 elshomes miren més la part de competició iles dones valoren sobretot la part de l’ex-periència. En l’estudi es van entrevistar 900persones que havien participat per prime-ra vegada en una marató. Una de les perso-nes enquestades afirmava el següent:“Quan parlo de la marató amb un home, lamajoria de vegades em pregunten quinamarca he fet; en canvi, les dones em solenpreguntar sobre com m’he sentit.”

ConclusionsL’atletisme popular a la ciutat de Barcelonaté cada vegada més seguidors ja que estracta d’una activitat esportiva senzilla, eco-nòmica i amb una gran flexibilitat horària depràctica. Un indicador del creixement delnombre de persones que surten a córrer pelcarrer és l’augment de les inscripcions enles curses populars. Tot i que el nombre decorredores creix any rere any, el desequili-bri entre sexes persisteix, amb percentatgesde participació de les dones que es mouenentre el 13% i el 26% en la majoria de curses.

Són diversos els factors que poden influir enla participació de les dones en les cursespopulars. Un dels més rellevants és la dis-tància de la cursa, ja que, d’acord amb lesdades analitzades, com més llarga és aques-ta, menys dones s’hi inscriuen. Com a polsoposats, la participació de les dones en laMarató és de 1.918 atletes, de les qual el 71%

són estrangeres; en canvi, les inscripcionsen la Cursa de les Dones superen les 11.000,sent la majoria locals. Si es vol incrementarla participació femenina, a l’hora de disse-nyar les curses caldrà tenir en compte elsdiversos factors que poden afavorir que lesdones hi prenguin part, recollir-los en el seureglament i saber comunicar-ne els valors.Les dones, sobretot les que s’inicien en l’at-letisme popular, s’han de sentir identifica-des amb els valors que transmet la cursa.

Finalment, cal no oblidar la incorporació tar-dana de les dones a l’atletisme popular. Sino es té en compte aquest factor generacio-nal, es pot caure en una falsa evidència ipensar que les dones no se senten atretesper les curses de fons. A partir de les dadesanalitzades, s’intueix que en els propersanys el nombre d’inscripcions de dones enles curses continuarà creixent, tal com hoha fet en els darrers anys, i hi haurà un lentacostament a l’equilibri entre sexes, sobre-tot en curses de distància més curta.

Estudi realitzat per Marta Pérez i Jordi Viñas.Itik Consultoria Esport i Lleure, SL

Notes1. Enquesta sobre hàbits esportius a Barcelona (2006).

Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat.

Direcció de Serveis d’Estudis i Avaluació. Ajunta-

ment de Barcelona.

2. Enquesta sobre hàbits esportius a Catalunya 2009-

2010 (2010). Secretaria General de l’Esport. Gene-

ralitat de Catalunya.

3. Estudi sobre el perfil dels participants en les curses de

la ciutat de Barcelona (2012). Institut Barcelona Esports.

4. El mètode emprat en la recerca ha estat l’anàlisi de les

bases de dades de les persones inscrites en les curses

que es fan a la ciutat de Barcelona. Les organitzacions

propietàries de les bases de dades de cada cursa han

estat les encarregades de gestionar i analitzar les bases

de dades d’acord amb uns criteris preestablerts per a

aconseguir la informació requerida per a l’estudi.

5. La Nike Women’s Marathon és una marató que es fa

als Estats Units i s’hi poden inscriure tant dones com

homes. Hi prenen part prop de 20.000 persones i es

calcula que de cada cinc participants quatre són dones.

6. “Marathon motivation differs between sexes”, BBC

News (http://news.bbc.co.uk/2/hi/health/8625923.stm).


Font:http://www.raceforlife.org/.


Per què les dones no corren maratons,al nostre país?Miquel Pucurull

Corredor de fons


És un fet incontrovertible: cada dia hi hamés dones que corren a casa nostra. Enca-ra més: l’actual boom de l’atletisme popu-lar té molt a veure amb la seva notableincorporació d’uns anys ençà.

Tot i això, la participació femenina en lamarató de Barcelona –malgrat que ha aug-mentat molt en els darrers dos anys– ésmolt minsa. I més encara si es té en compte

que la majoria de les que hi corren –gairebéel 70%– són estrangeres.

Què fa que, comparat amb el que succeeixen altres països, corrin tan poques donesen les maratons de tot l’Estat? Els percen-tatges d’homes i dones de les top 5 de lesseves maratons, comparats amb les top 5d’Europa i dels Estats Units, fan mal als ulls.

Percentatge d’homes i dones sobre el total

% % Homes Dones TotalMaratons Homes Dones que han que han d’arribatsa Espanya arribat a arribat a

la meta la meta

Barcelona 87% 13% 14.057 2.159 16.216

Madrid 90% 10% 8.598 971 9.569

València 94% 6% 5.332 349 5.681

Sevilla 94% 6% 4.090 263 4.353

Sant Sebastià 94% 6% 2.062 140 2.202

Castelló 92% 8% 1.669 145 1.814

Palma 82% 18% 977 218 1.195

La Corunya 96% 4% 921 35 956

Saragossa 97% 3% 834 28 862

Màlaga 95% 5% 597 30 627


% % Homes Dones TotalMaratons Homes Dones que han que han d’arribatsa Europa arribat a arribat a

la meta la meta

Londres 64% 36% 23.634 13.065 36.699

Berlín 78% 22% 25.577 7.414 32.991

París 81% 19% 26.626 6.354 32.980

Barcelona 87% 13% 14.057 2.159 16.216

Estocolm 77% 23% 11.835 3.630 15.465

Roma 82% 18% 10.211 2.289 12.500

Frankfurt 81% 19% 10.042 2.383 12.425

Dublín 73% 27% 8.175 3.070 11.245

Hamburg 80% 20% 8.268 2.049 10.317

Copenhaguen 79% 21% 7.466 2.040 9.506

% % Homes Dones TotalMaratons Homes Dones que han que han d’arribatsals EUA arribat a arribat a

la meta la meta

Nova York 64% 36% 29.669 16.867 46.536

Chicago 57% 43% 20.256 15.414 35.670

Boston 58% 42% 12.558 8.966 21.554

Washington 59% 41% 12.365 8.530 20.895

Honolulu 53% 47% 10.082 8.996 19.078

Los Angeles 61% 39% 11.381 7.348 18.729

Orlando 53% 47% 7.155 6.312 13.467

Filadèlfia 59% 41% 6.042 4.271 10.313

Minneapolis 57% 43% 4.855 3.676 8.531

Portland 47% 53% 4.013 4.448 8.461


La marató de Barcelona, tot i tenir el tantper cent més alt de l’Estat, tampoc no “se’nsalva”. No vull referir-me al fet que és eltant per cent més alt perquè hi corren mol-tes estrangeres ja que segurament passa elmateix arreu. En la de Palma, per exemple,hi van córrer només set espanyoles. Faangúnia veure que el nombre de donessobre el total de participants en la maratónostra, i en les de Madrid, València, etc., éstan raquític en relació amb el nombre deles que participen a Londres, Estocolm,Berlín... i no parlem de les maratons nord-americanes. La de Portland, per exemple,tot i no ser entre les top, l’acaben més de

Sortida a l’Avinguda ReinaMaria Cristina.



8.000 participants, on les dones són el 53%del total.

Quins són els motiusd’aquestes diferènciestan abismals? Penso que les dones que corren maratons aCatalunya i a la resta de l’Estat són poquesen comparació d’altres països per raonspurament culturals i també socials. No potser d’una altra manera. Ningú no pot pen-sar que són diferents de les estrangeres.

Per a córrer maratons, s’han de dedicarmoltes hores a entrenar-se. I no serà, pot-ser, que els horaris laborals –molt diferentsdels de fora– no les ajuden? O cosa encaramés greu: No serà que les dones d’aquíestan poc emancipades? No serà que, abanda de treballar fora de casa, dediquenmolt de temps a tenir cura dels fills i a lesfeines domèstiques, molt més temps que elque hi dediquen en altres països, on elshomes fan més aquestes tasques?

Malgrat els “brots verds” que s’estan pro-duint (enguany han corregut la marató deBarcelona més del doble de dones de l’Es-tat –el 70% catalanes– que fa dos anys),encara som molt lluny de poder dir que lacorredora de casa nostra participa tambéen la marató com ho fa l’estrangera, que éson ens hem d’emmirallar. És d’esperar quela seva eclosió en les curses de menys qui-lometratge (en les de 10 km el famós per-centatge és actualment de 72/28 de mitja-na) serveixi també per a nodrir la maratód’una manera progressiva. Són molts anysd’una cultura social diferent –i nul·la enl’àmbit esportiu– i s’ha de donar temps altemps. Això tot just comença!


Participants passant per un dels puntsemblemàtics de la ciutat.

Font: InstitutBarcelona Esports.


Tres propostes amb èxit

Entrenant per a la Cursa de les DonesAdriana Corona


Quan em van demanar formar part de l’e-quip tècnic dels entrenaments de la Cursade les Dones, immediatament vaig dir quesí, sense saber-ne molt bé els detalls, peròes tractava de córrer i... això ho he fet totala vida! No he estat mai una atleta profes-

sional, però córrer ha estat part de la mevavida des que puc recordar, i ho continuaràsent. Per què m’agrada? Cada vegada queem poso les sabatilles esportives, mentrevisualitzo mentalment el recorregut, vaigcalculant temps i distància i penso: “Avui hede baixar la marca, serà difícil...”, però lacosa és que quan em poso en marxa i l’aireem toca a la cara i escolto el trot dels meus

passos, em sento lliure, em carrego d’ener-gia i llavors em perdo pels carrers de Bar-celona. Per aquest motiu, i també pel fetd’haver estat mare feia tot just quatremesos, disciplinar-me fent els entrena-ments programats per a la Cursa de les

Dones m’ajudaria a posar-me en forma,encara que he de confessar que m’intimida-va pensar que em trobaria amb un grupd’atletes experimentades. Però, per sort, nova ser així, ja que el grup era format majo-ritàriament per dones que començaven agaudir dels sacrificis i les gratificacions decórrer, per la qual cosa podria compartiramb elles les meves petites experiències i,

Preparació estones abans del tret de sortida

Font: Institut Barcelona Esports.


sobretot, animar-les a continuar fins alfinal. En el primer entrenament eren unavintena, però el grup va anar creixent jaque gairebé sempre algú convidava unaamiga, germana, veïna o companya de fei-na a venir als entrenaments. Encara en l’úl-tim entrenament hi va haver noves incor-poracions, dones que lamentaven nohaver-se’n assabentat abans i que van par-ticipar i mostrar-se igual d’entusiasmades

que la resta. Ben segur que aquest any noes perdran el primer dia d’entrenament! Elgrup va arribar fins a gairebé cinquantadones entrenant-se a la Ciutadella el dime-cres a la nit i al Port Olímpic el dissabte almatí. Cal reconèixer que per a una dona i,en especial, per a aquelles que són mares,renunciar al matí de dissabte per a entre-nar-se té un gran mèrit.

El grup es dividia en principiants i avança-des, però totes compartien un objectiucomú: preparar-se per a la Cursa de lesDones. La motivació de les dones va serrealment inspiradora ja que en cada entre-nament venien molt animades i disposadesa treballar dur per assolir la seva meta. Lesque estaven més avançades volien baixar laseva marca i les principiants simplementacabar els sis quilòmetres de la cursa. Elgran dia va arribar, el 6 de novembre de2011, dia en què el temps no ens va acom-panyar ja que abans de sortir va caure un

aiguat i estàvem amarades. Això no va fermés que animar-nos a córrer amb mésímpetu i determinació. Crec que no heestat mai en una cursa amb tanta eufòriaabans de començar. Tot esperant la sortida,cantàvem i saltàvem sota la pluja ansiosesper començar a córrer. Però, sobretot,aquest estat d’ànim es percep en creuar lameta, quan les corredores tenen les emo-cions a flor de pell per haver superat el rep-te. Durant el recorregut de la cursa, vaiganar trobant les dones que havien assistitals entrenaments: algunes corrien en petitsgrups i, així, mantenien el ritme i es dona-ven ànims per a seguir quan alguna estavaa punt d’abandonar. D’altres, en canvi, vananar per lliure; vam coincidir a la sortida,però no les vaig poder atrapar durant lacursa. Em vaig sentir molt orgullosa detotes elles.

Al llarg de l’any he coincidit amb algunes deles dones que van prendre part en elsentrenaments. Quan això passa, ens posemuna mica al dia, però el millor de tot ésquan em diuen que continuen corrent i queja han pres part en algunes de les curses deBarcelona (incloent-hi la mitja marató i lamarató). També recordo amb gran satisfac-ció el que em va dir una de les noies en l’úl-tim dia d’entrenament: “Ara corro gairebécada dia. Ha estat difícil, però ara m’encan-ta i vull continuar.” Havien quedat enrereaquells dies en què es desanimava a causadel flat. Podria dir que gairebé totes vanaconseguir el seu repte personal i les quevan caure pel camí a causa d’alguna lesió,ho tornaran a intentar aquest any: “Tenimuna cita pendent!”

Crec que és un encert que la ciutat donisuport a activitats com aquestes. Una ciu-tat com Barcelona, amb la projecció inter-nacional i el reconegut prestigi que té enesdeveniments esportius, ha de continuarreinventant-se i fer partícips de l’esport elsseus ciutadans; en aquest cas, les seves ciu-tadanes, amb la Cursa de les Dones i els


8.000 dones van passar per lacatifa d’arribada.

2009Font: Institut Barcelona Esports.


entrenaments previs a aquesta. Ho he vist,ho he viscut, fa vuit anys que visc a Barce-lona, fa vuit anys que surto a córrer cadavegada que puc. Al començament no hihavia tantes dones corrent com si fos unacosa habitual; sí que em trobava algunanoia que corria, però eren molt poquesvegades, i ara cada dia em creuo ambdones de totes les edats corrent com si hohaguessin fet sempre, com si fos part de laseva vida. Vull pensar que els entrena-ments de la Cursa de les Dones hi han con-tribuït ja que la participació el 2011 va sermés gran que la del 2010, el primer any quevaig prendre-hi part; a més, moltes de lesnoies que vaig conèixer el 2010 van tornarals entrenaments el 2011.

M’alegra saber que quan surto a córrer emtrobaré amb dones que, com jo, es motivenper sortir a córrer quan el temps no acom-panya o quan senzillament no ve de gust,perquè tenim un objectiu comú: superar elrepte de la darrera cursa. Per a mi, ha estat

una experiència molt gratificant haveraportat el meu granet de sorra en els entre-naments de la Cursa de les Dones, i això hohe d’agrair a Jessica Bonet, la superatleta iamiga que em va fer partícip d’aquest pro-jecte tan bonic. També gràcies a AlbertCaballero i a totes les dones que han for-mat part d’aquest gran esdeveniment,sobretot aquelles que van participar en elsentrenaments.


Activitats dirigidesper a les persones queencara tenen forces.


Entrenaments per la cursa.



Activa’t als parcsInstitut Barcelona Esports


El programa Activa’t té com a objectiu afa-vorir un estil de vida actiu per a la gentgran en el seu mateix barri, especialmentels menys afavorits, mitjançant activitatsfísiques suaus en parcs, jardins i places dela ciutat. Les activitats (tai-txi i caminades)s’hi fan dos dies a la setmana en cada undels onze punts que hi ha actualment enfuncionament. El mes d’octubre de 2012s’han posat en marxa dos nous espais d’ac-tivitat (Ciutat Meridiana i Zona Franca) queamplien la cobertura del programa.

Des del curs 2008-2009, l’Agència de SalutPública de Barcelona fa anualment unaenquesta d’avaluació. Segons les dades d’a-

questa enquesta, les persones que hi pre-nen part són majoritàriament dones (el87%), grans (68 anys de mitjana), amb unnivell d’estudis baix i sense una feina remu-nerada; es tracta d’un col·lectiu amb unaalta prevalença de sedentarisme en el qualés fonamental incrementar l’activitat física.

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Si valorem les dades de l’enquesta pel quefa al possible efecte sobre la salut de lespersones que prenen part en el programa,trobem que el 81,9% de les personesenquestades afirmen que el seu estat desalut ha millorat amb la participació a l’Ac-

Activa’t als parcs.

Font: Anna Bosch.

Dones Homes

87%

13%

Participació a l’Activa’tsegons el sexe


tiva’t i que una quarta part assenyala quevisita menys, o molt menys, l’equip desalut. El 99,3% de les persones enquestadesse senten satisfetes, o molt satisfetes, ambel programa i el 99,6% el recomanarien. Lesraons principals que han motivat aquestespersones a participar en el programa hanestat que volien ser més actives (54,2%) imillorar la salut (23%).

Més enllà d’aquestes dades, però, hem detenir present que els beneficis d’aquestprograma no es donen solament a nivellfísic, sinó que, a través d’aquesta activitatcontinuada (només s’atura durant el mesd’agost), s’estableixen també entre les par-ticipants uns vincles de relació que els per-meten crear una xarxa social de la qual nodisposaven en alguns casos. Aquest és un

factor important de l’èxit, ja que permetque se sentin part d’un grup i, per tant, ques’adhereixin a l’activitat. L’abandonamentdel programa, especialment en el cas deles dones, es produeix principalment nopas per motius relacionats amb l’activitat,sinó per motius personals (problemes desalut, vacances i el fet de tenir cura defamiliars).

El programa, doncs, sembla que compleixamb el seu objectiu d’incidir en la poblacióque té un índex elevat de sedentarisme i,atès el seu caràcter gratuït, no suposa capbarrera per a les persones amb una situa-ció econòmica delicada.

Per a més informació: www.bcn.cat/trobatb.



Elles trepitgen fortInstitut Barcelona Esports


Caminar és una activitat que fa gairebé tot-hom d’una manera natural i habitual; éssaludable perquè fa que el cos s’activi,enforteix la musculatura, estabilitza lesarticulacions, millora l’estat d’ànim... És adir, és una pràctica a l’abast de tothom ique afavoreix el benestar de la persona.

L’any 2000, l’Ajuntament de Barcelona, jun-tament amb l’Associació d’Entitats Excur-sionistes del Barcelonès, organitzà duescaminades pels carrers de Barcelona ambla doble finalitat de fomentar l’hàbit salu-dable de caminar i de conèixer la ciutat. Lainiciativa va tenir molt bona acollida entreun sector de la població que no prenia parten els esdeveniments esportius popularsorganitzats per l’Ajuntament (bàsicament,curses) i, per aquest motiu, es va conside-rar adient donar-hi continuïtat i ampliar-ne

l’oferta amb la creació d’un programa decaminades anual.

És així com l’any 2001 va néixer el programaBarnatresc, amb l’eslògan Caminem, fem saluti redescobrim Barcelona. Es va confeccionar uncalendari de sis caminades gratuïtes adreça-des a un gruix de població que probablementbusca alguna cosa més que fer activitat físi-ca i amb uns objectius molt clars:

■ unir dins una mateixa pràctica esportivapersones de diferents edats, sexe, condi-ció social i econòmica;

■ promoure una activitat física no compe-titiva i d’intensitat moderada perseguintbeneficis per a la salut de les personesque hi prenen part;

■ conèixer diferents racons i indrets de lanostra ciutat;

■ respectar l’entorn proper i les personesque hi habiten.

A mesura que han anat passant els anys, elprograma ha crescut en nombre, tant decaminades com de participants. Actual-ment es fan onze caminades, en generald’uns deu quilòmetres. La participació ésgratuïta i sempre hi ha una mica d’avitua-llament. Per a saber-ne més, consulteu:http://www.euro-senders.com/barnatresc/index.htm.

Amb la ciutat als peus.

Xavi FontFont: Institut BarcelonaEsports.


Evolució del creixement de Barnatresc

2008 15.813

2009 18.517

2010 16.043

2011 22.158

Des de l’any 2009 es comptabilitza la par-ticipació segmentada per sexes per a tenirdades més exhaustives:

Participants aBarnatresc 2011 L’any 2011, dels 22.158 participants, 9.827van ser homes i 12.331 dones.

Hem observat que caminar s’ajusta força ales preferències que tenen les dones a l’ho-ra de fer activitat física. El fet de ser unaproposta de baixa intensitat, no competiti-va, que permet la comunicació verbal, que

es pot fer en petit grup al mateix ritme, queafavoreix la creació de xarxes socials... per-met que l’índex de participació de dones enles caminades sigui força diferent del de lescurses, en què la participació femenina arri-ba, a tot estirar, al 30%. Per això podem dirque les dones trepitgen fort al Barnatresc.En aquesta mateixa línia, des de l’IBE s’or-ganitza, fora del programa Barnatresc, laCaminada de les Dones: es tracta d’unaagradable trobada nocturna, apta per a tot-hom, que ha tingut una bona acceptació ique té com a finalitat promoure l’activitatde caminar entre les dones.


Participació

2008 2009 2010 20110

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

15.813

18.517

16.043

22.158

Dones Homes

41,63%58,38%

Participació per gènere

3r premi de concursfotogràfic Barnatresc 2010.

Pere PudelaFont: Institut BarcelonaEsports.


ESPORT - ajuntament.barcelona.cat fileParticipació d'una comunitat educativa en la 6a Cursa de les...

Documents

Transcript of ESPORT - ajuntament.barcelona.cat fileParticipació d'una comunitat educativa en la 6a Cursa de les...