ESPECIFICACIÓ D’UN SISTEMA D’INDICADORS PER MESURAR LA INSERCIÓ LABORAL Maig 2015

Equip de treball

Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques:

David Casado

Federico Todeschini

Observatori d’Empresa i Ocupació, Departament d’Empresa i Ocupació:

Carles Bochaca

Francesc López

Narcís Mir

Manuela Redondo

Astrid Ripoll

Maria Cinta Robert

Carme Saborit

i

ii

Introducció ..................................................................................... 1

1. Indicadors generals ................................................................. 2

1.1 Taxa de participació laboral (TPL) ....................................................................... 2

1.2 Taxa d’inserció acumulada (TIA) ......................................................................... 2

1.2 a) Taxa d’inserció mitjana ............................................................................................... 4

1.2 b) Taxa d’inserció marginal ............................................................................................. 5

2. Indicadors d’estada en l’ocupació .......................................... 7

2.1 Temps en l’ocupació ........................................................................................... 7

2.1 a) Temps en l’ocupació individual ................................................................................... 7

2.2 b) Temps mig d’ocupació de la cohort ............................................................................ 8

2.2 Taxa d’estada mitjana en l’ocupació .................................................................... 8

2.2 a) Taxa d’estada en l’ocupació individual ...................................................................... 8

2.2 b) Taxa d’estada mitjana en l’ocupació dels inserits ....................................................... 8

2.2 c) Taxa d’estada en l’ocupació de la cohort .................................................................... 9

2.3 Taxa mitjana d’estada màxima en l’ocupació ...................................................... 9

2.3 a) Taxa d’estada màxima en l’ocupació individual .......................................................... 9

2.3 b) Taxa mitjana d’estada màxima en l’ocupació dels inserits ....................................... 10

2.3 c) Taxa mitjana d’estada màxima en l’ocupació de la cohort ...................................... 10

3. Indicadors de qualitat de l’ocupació .................................... 11

3.1 Grau de temporalitat .......................................................................................... 11

3.2 Grau d’aparellament de qualificacions ............................................................... 11

3.3 Nivell retributiu................................................................................................... 15

Notació ......................................................................................... 16

1

Introducció

L’objecte d’aquest document és establir l’especificació d’un sistema d’indicadors

d’inserció laboral. A continuació es definirà una cistella d’indicadors que progressen en

la direcció d’un major coneixement de la inserció laboral i de la seva caracterització.

No obstant, el seu ús vindrà determinat per la disponibilitat de les dades necessàries

per al seu càlcul, utilitzant fonamentalment dades procedents dels registres

administratius de l’afiliació a la Seguretat Social i de la contractació laboral. Els

indicadors proposats es classifiquen així:

Indicadors generals: mesuren les variables bàsiques de la inserció laboral.

Indicadors d’estada en l’ocupació: mesuren el temps en què estan ocupades

les persones durant el període d’anàlisi.

Indicadors de qualitat de l’ocupació: mesuren la temporalitat de l’ocupació, el

grau d’aparellament entre els nivells formatius de les persones i els requisits de

qualificació dels llocs de treball i, finalment, el nivell retributiu.

Els indicadors d’inserció laboral estaran definits sobre un grup d’observació d’individus

o cohort de grandària igual a N, durant un període de temps d’observació T que anirà

des del moment t0 fins al moment tT.1

Per facilitar la lectura de les fórmules del document consulteu l’apartat “Notació”

1 El temps generalment es mesura en dies, setmanes, mesos, trimestres, etc.

2

1. Indicadors generals

1.1 Taxa de participació laboral (TPL)

La taxa de participació laboral es defineix como el nombre de persones que es troben

treballant en un moment del temps ( ) en relació amb el nombre total de persones

que constitueixen el grup d’observació (N).

Equació 1 – Taxa de participació laboral

1.2 Taxa d’inserció acumulada (TIA)

A partir de la taxa de participació laboral es pot construir la taxa d’inserció acumulada

durant el període de temps que va del moment al moment . Aquesta fa referència

al nombre de persones que ha tingut algun contacte o participació amb el

mercat laboral durant aquest període de temps respecte al total de persones que

integren el grup d’observació.

Equació 2 – Taxa d’inserció acumulada

En el cas que , la taxa d’inserció acumulada coincidirà amb la taxa de

participació laboral del moment . Si , llavors, estarem mesurant la taxa

d’inserció acumulada de tot el període. Per definició, la funció de la taxa d’inserció

acumulada en funció del temps és estrictament no decreixent.

La combinació de la TPL i la TIA ens permet entendre de forma més completa el

mercat laboral.

En els exemples dels gràfics 1 i 2 es mostra el seguiment mensual durant un any de la

inserció laboral de dos grups que tenen la mateixa taxa de participació laboral

mensual, és a dir, en cada mes la proporció de persones treballant és equivalent. No

obstant això, la dinàmica és totalment diferent.

3

En el gràfic número 1, els valors de la TIA ens indiquen que les persones del grup

d’observació que treballen o han treballat mes a mes durant el temps d’observació són

gairebé sempre les mateixes. En canvi, en el gràfic número 2, els valors de la TIA

indiquen que hi ha una rotació alta, mes a mes, entre les persones que estan

treballant. Mentre que en el grup d’observació del gràfic número 1 menys del 50% ha

tingut una inserció laboral un cop transcorreguts els primers dotze mesos, en el grup

d’observació número 2 ha estat aproximadament d’un 90%.

Gràfic 1- Exemple núm. 1 de taxa de participació laboral i taxa d’inserció acumulada

Gràfic 2 – Exemple núm. 2 de taxa de participació laboral i taxa d’inserció acumulada

4

La curvatura de la taxa d’inserció acumulada en funció del temps ens dóna una

primera idea de les diferents dinàmiques d’inserció laboral. A partir d’aquesta podem

definir dos indicadors més: la taxa d’inserció mitjana i la taxa d’inserció marginal.

1.2 a) Taxa d’inserció mitjana

La taxa d’inserció mitjana (TIM)es calcula com:

Equació 3 – Taxa d’inserció mitjana

Aquest indicador ens informa quin hauria estat el creixement de la taxa d’inserció

laboral acumulada si el ritme d’incorporació hagués estat uniforme. En el cas del gràfic

1, un cop passats 6 mesos la taxa d’inserció mitjana és aproximadament d’un 5%

mensual mentre que la del gràfic 2 és superior al 8%. Als 12 mesos, les taxes són 4% i

7% respectivament.

5

Gràfic3 – Taxa d’inserció mitjana

1.2 b) Taxa d’inserció marginal

Addicionalment, podem definir la taxa d’inserció marginal (TIMarg) com l’increment de

la taxa d’inserció acumulada quan s’incrementa marginalment el temps transcorregut.

Equació 4 – Taxa d’inserció marginal

Gràficament, la taxa d’inserció marginal ve representada per la tangent de l’angle β, tal

com es pot veure en la figura següent:

t

TIA (%)

100%

6

Gràfic 4 – Taxa d’inserció marginal

De forma intuïtiva, aquest indicador mostra la relació existent entre l’increment

d’unitats addicionals de taxa d’inserció per cada unitat addicional de temps

transcorregut. Val la pena tenir en compte que essent la taxa d’inserció laboral

acumulada en funció del temps una variable estrictament no decreixent, la taxa

d’inserció marginal pot ser decreixent però mai podrà ser negativa.

Així doncs, una TIMarg nul·la descriu un mercat laboral “saturat”, en el sentit que no té

capacitat d’incorporar nous treballadors. És a dir les persones, de la cohort en estudi,

que fins el moment observat no han treballat no s’incorporen al mercat de treball.

D’altra banda, una TIMarg alta indica que el ritme d’incorporació de persones que no

havien treballat prèviament és proporcionalment alt respecte al conjunt de persones de

la cohort.

t

TIA (%)

100%

7

2. Indicadors d’estada en l’ocupació

2.1 Temps en l’ocupació

2.1 a) Temps en l’ocupació individual

El temps d’ocupació vindrà donat per la quantitat d’unitats de temps que una persona

ha treballat entre els moments a i es calcula com:

Equació 5 – Temps en l’ocupació individual

∑

On és una variable dicotòmica que pren el valor 1 si l’individu “i” ha treballat en el

moment “t” i 0 en cas contrari.

En la il·lustració 1, mostrem el període d’anàlisi T i els diferents moments en què

l’individu ha treballat, que es mostren marcats en blau. La suma d’aquestes unitats

constitueixen el temps en l’ocupació de l’individu “i”.

Il·lustració 1–Temps en l’ocupació de l’individu “i”

T

Individu i

8

2.1. b) Temps mig d’ocupació de la cohort

En termes del grup d’observació, podem definir la mitjana dels temps en l’ocupació de

la població observada com:

Equació 6- Temps mig en l’ocupació

∑

2.2 Taxa d’estada mitjana en l’ocupació

La taxa d’estada en l’ocupació ens dóna una idea inicial de la presència en el mercat

de treball durant el període d’observació. Aquest indicador el podem calcular tant per a

un individu, com per al grup de persones inserides en algun moment del període

d’observació i també per al conjunt de persones que integren el grup d’observació.

2.2 a) Taxa d’estada en l’ocupació individual

.

En primer lloc, s’ha de calcular el nombre d’intervals treballats per una persona durant

el període d’anàlisi i dividir-lo pel nombre de períodes possibles. Així,

Equació 7 – Taxa d’estada en l’ocupació individual

∑

Així, en el cas que la persona hagi treballat durant tots els moments que integren el

període a , la seva taxa d’estada en l’ocupació serà 1. En el cas que no hagi tingut

cap inserció laboral, serà 0.

2.2 b) Taxa d’estada mitjana en l’ocupació dels inserits

La taxa d’estada en l’ocupació dels inserits durant el període que va des de fins al

moment es defineix com la mitjana de les taxes d’estada en l’ocupació individual

dels integrants del grup d’observació que es van inserir en algun moment del període

9

analitzat. Per tant, l’agregació sobre el conjunt de persones inserides en el període de

referència es calcula de la següent manera:

Equació 8 – Taxa d’estada en l’ocupació dels inserits

∑

∑(

∑

)

2.2 c) Taxa d’estada en l’ocupació de la cohort

La taxa d’estada en l’ocupació de tota la cohort és molt semblant a la dels inserits però

en aquest cas el denominador serà N en lloc de .

Equació 9 – Taxa d’estada en l’ocupació de la cohort

∑

∑(

∑

)

2.3 Taxa mitjana d’estada màxima en l’ocupació

2.3 a) Taxa d’estada màxima en l’ocupació individual

Definim el temps màxim d’ocupació per a l’individu “i” com l’interval més llarg en el qual

l’individu ha estat treballant sense interrupció durant el període que va des de a .

Equació 10 – Temps màxim d’ocupació a nivell individual

( )

Així, la taxa d’estada màxima en l’ocupació per a l’individu “i” serà la dividida

per la durada del període d’anàlisi.

Equació 11 – Taxa d’estada màxima en l’ocupació individual

10

2.3 b) Taxa mitjana d’estada màxima en l’ocupació dels inserits

La taxa mitjana d’estada màxima en l’ocupació dels inserits és la mitjana del temps

màxim d’ocupació sense interrupció dels inserits.

Per tant, aquest indicador es defineix com la mitjana del temps de la taxa d’estada

màxima en l’ocupació individual per als inserits, en tant que el temps màxim

d’ocupació fa referència a l’interval més llarg entre i en el qual l’individu “i” va estar

treballant sense interrupció.

Equació12– Taxa mitjana d’estada màxima en l’ocupació dels inserits

∑

2.3.c) Taxa mitjana d’estada màxima en l’ocupació de la cohort

Equació 13– Taxa mitjana d’estada màxima en l’ocupació de la cohort

∑

11

3. Indicadors de qualitat de l’ocupació

3.1 Grau de temporalitat

Per a les persones que han tingut insercions laborals per compte aliè, es pot definir el

grau de temporalitat com el percentatge d’unitats de temps en l’ocupació d’aquestes

insercions que es van fer amb una contractació temporal. Per tant, l’expressió

algebraica del grau de temporalitat individual seria:

Equació 14 – Grau de temporalitat individual

∑ ( | )

∑ ( | )

Així, la mitjana ponderada del grau de temporalitat del grup d’observació seria:

Equació 15 – Grau de temporalitat de la cohort

3.2 Grau d’aparellament de qualificacions

El grau d’aparellament de qualificacions intenta mesurar fins a quin punt els llocs de

treball generats s’ocupen amb persones que tenen el mateix nivell formatiu que el

requerit o si s’han ocupat amb persones sobre qualificades o infraqualificades.

Com aproximació general, a partir de la classificació catalana d’ocupacions (CCO -

2011), es poden agrupar les diferents ocupacions en tres nivells formatius: 1 (Baix),

2 (Mig) i 3 (Alt).

12

Taula 1 – Nivell formatiu de les diferents ocupacions

Nivell Formatiu Codi

CCO2011 Descripció

Baix 5 Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors

8 Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors

9 Ocupacions elementals

Mig 3 Tècnics i professionals de suport

4 Treballadors comptables, administratius i altres treballadors d'oficina

6 Treballadors qualificats en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer

7 Artesans i treballadors qualificats de les industries manufactureres i la construcció (excepte operadors d’instal·lacions i maquinària)

0 Ocupacions militars

Alt 1 Directors i Gerents

2 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals

D’altra banda, segons el nivell educatiu assolit pels individus també els podrem

agrupar en tres categories: 1 (Baix), 2(Mig) i 3(Alt).

Taula 2– Nivell formatiu dels individus

Nivell Formatiu Codi

CNED-2014 Descripció

Baix 0 Educació infantil

1 Educació primària

2 Primera etapa de educació secundària i similar

Mig 3 Segona etapa de educació secundària i similar

4 Educació post-secundaria no superior

Alt 5 Estudis de formació professional, arts plàstiques i disseny i esportives de grau superior i equivalents; títols propis universitaris que requereixen el títol de batxiller, de duració igual o superior a 2 anys

6 Graus universitaris de 240 crèdits ECTS, diplomatures universitàries, títols propis universitaris d’expert o especialista, i similars

7 Graus universitaris de més de 240 crèdits ECTS, llicenciatures, màsters, i similars

8 Estudis de doctorat

13

Si creuem les dues taules anteriors es poden identificar tres situacions com es mostra

a la taula 3:

i) Diagonal: Aquelles situacions on el nivell formatiu es correspon amb el

requerit per l’ocupació

ii) Sobre la diagonal: aquelles situacions on el nivell formatiu de la persona és

inferior al teòricament requerit per l’ocupació i que anomenarem

infraqualificació

iii) Sota la diagonal: aquelles situacions on el nivell formatiu de la persona és

superior al teòricament requerit per l’ocupació i que anomenarem

sobrequalificació

Taula 3 – Taula de concordança entre nivell formatiu i qualificació de l’ocupació

Nivell formatiu de l'ocupació

Baix Mig Alt

Nivell formatiu de l’individu

Baix Concordança Infraqualificació

Mig Sobrequalificació Concordança

Alt Concordança

D’aquesta manera es pot definir una funció de distància que identifiqui el nivell de

desaparellament que existeix entre el nivell educatiu que exigeix l‘ocupació i el nivell

educatiu assolit per la persona.

Equació 16 – Nivell de desparellament de l’individu “i” en l’ocupació “h”

| |

és el nivell formatiu de l’ocupació corresponent a la inserció o episodi laboral o

contacte laboral “h”

és el nivell educatiu de l’individu “i” en el moment de produir-se la inserció laboral

“h”.

Per exemple, una persona que ha assolit un nivell formatiu alt però troba una feina que

requereix un nivell formatiu baix, estarà sobrequalificat per a la feina, la qual cosa es

tradueix en un desaparellament de 2. A la taula 4 tenim la matriu de desaparellaments.

14

Taula 4 – Taula de desparellament entre nivell formatiu i qualificació de l’ocupació

Nivell formatiu de l'ocupació

Baix Mig Alt

Nivell formatiu de

l'individu

Baix 0 1 2

Mig 1 0 1

Alt 2 1 0

Així doncs, el nivell de desparellament de l’individu “i” en totes les insercions (Ocup)

del període que va des de a serà:

Equació 17 – Taxa de desparellament individual

D’aquesta manera, el grau de desparellament del grup d’observació serà la mitjana

ponderada del desparellament de tots els individus.

Equació 18 – Grau de desparellament de la cohort

𝐺𝐷𝑇

∑ 𝑁𝑖 ∑ 𝐷𝑒𝑠𝑝𝑎𝑟𝑒𝑙𝑙𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑖

⬚

⬚𝑂𝑐𝑢𝑝 𝑖

∑ 𝑂𝑐𝑢𝑝𝑖𝑁𝑖

15

3.3 Nivell retributiu

Finalment, com que a les bases de dades actuals no existeixen dades de retribució

salarial, proposem combinar-les amb informació procedent de la Muestra Continua de

VidasLaborales del Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Es tractaria d’imputar el

nivell retributiu de l’individu a partir d’una regressió de Mincer utilitzant la informació de

la persona (edat, sexe, nivell educatiu, nacionalitat, etc.), de l’ocupació (codi

CCO2011) i de les característiques del contracte (tipus de contracte, tipus de jornada,

municipi, sector d’activitat econòmica), variables totes elles disponibles a l’esmentada

mostra. D’aquesta manera, podríem estimar la mitjana salarial del grup d’observació a

partir de les estimacions individuals. L’algoritme seria el següent:

1 – A partir de la Muestra Continua de Vidas Laborales estimem l’equació següent:

2 – A partir de les característiques dels individus (X) i dels contractes (Z), fem un

pronòstic del nivell salarial per a cadascun dels individus/insercions del grup

d’observació

3 – Per a cada individu, construïm el nivell retributiu del període a partir dels ingressos

salarials de les diferents insercions laborals.

4 – Finalment, podem estimar la mitjana del nivell retributiu dels individus

Equació 19 – Nivell retributiu mitjà de la cohort

∑

16

Notació

i: individu “i”

N: Població total, grup d’observació o cohort

: Nombre total de persones inserides laboralment d’entre la població total

T: temps total d’estudi comprés entre el moment i

t: unitat (moment) de temps entre i . Pot estar definida com dies, mesos, etc.

: Conjunt de persones que en el moment “t” es troben treballant

: Conjunt de persones que entre les unitats (o moments) de temps i van tenir

un contacte, episodi laboral o inserció

: Variable dicotòmica que pren el valor 1 si l’individu “i” està ocupat en el moment “t”

: Variable dicotòmica que pren el valor 1 si l’individu “i” està ocupat per compte aliè

en el moment “t”

: Variable dicotòmica que pren el valor 1 si l’individu “i” està ocupat per compte aliè

amb un contracte temporal en el moment “t”

: Nivell Formatiu de l’ocupació corresponent a la inserció o episodi laboral o

contacte laboral “h”

: Nivell educatiu de l’individu “i”

: Nombre total d’ocupacions de l’individu “i” en el període considerat

: Nivell retributiu de l’individu “i”

17

Projecte formalitzat mitjançant l’expedient EMO 2014 660 de contractació menor per a

l’assessorament i posada en marxa d’un pilot per al desenvolupament d’un instrument

estandarditzat de seguiment i monitorització dels programes del Servei d’Ocupació de

Catalunya i per a la construcció d’indicadors per a la mesura de la inserció laboral, l’any 2014.

Ivàlua promou l’avaluació de polítiques públiques a Catalunya, com a eina de

millora de l’acció de govern i de rendiment de comptes democràtic. Facilitem

l’intercanvi d’informació i l’accés a recursos. Ens adrecem a gestors, analistes i

a usuaris de l’avaluació.