Els beneficis dels productes de proximitat 8Pàgina 2 D.O.P. Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya/ Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya 8Pàgina 4 El nèctum d’avet 8Pàgina 6 Celler Mas Berenguer, vins de les Valls d’Andorra 8Pàgina 7 Mas d’Eroles 8Pàgina 8

Poltrand 8Pàgina 9 Pastisseria Vilarrubla 8Pàgina 10 Trobada de productors i distribuïdors de productes ecològics i de qualitat 8Pàgina 12 IGP Pa de Pagès Català 8Pàgina 13 Les mostres gastronòmiques de la Cerdanya 8Pàgina 14 Carisma, vi d’alçada 8Pàgina 15

el Periòdicd'And

orra

29dl.

ESPECIAL

KM 0,PRODUCTES DE

PROXIMITAT

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra2 especial KM 0

Els beneficis dels productes de proximitat

desforestació o l’expulsió de petits agricultors de les seves terres és una pràctica comuna per treure-li «ren-diment» a la seva inversió ... cada pam compte per al seu compte de resultats. Qui defensa l’entorn i les

persones? Els aliments de proximitat són, també en aquest sentit, aliments més nets.La compra local us dóna encara al-guns avantatges més ... per exem-ple, recuperar sabors de varietats

Consumir aliments de proximitat és fer una aposta per la pròpia salut i a l’hora per la salut de l’economia lo-cal i la del planeta.Els aliments de proximitat són més frescos, ja que acostumen collir-se en temporada i en el seu moment just de maduració ja que no han de fer grans viatges per arribar fins a la teva taula. Els aliments que provenen de més lluny es recullen abans de la maduració per a que puguin resistir el viatge en contenidors frigorífics, per això no tenen les mateixes pro-pietats alimentàries ni organolèpti-ques, és a dir, l’olor i el sabor.És possible que per a mantenir-se «frescos» fins a l’arribada al super-mercat també els hagin sotmès a al-gun procés químic addicional, inne-cessari quan compreu aliments de la vostra zona. Els productes de proxi-mitat arriben a les botigues en el seu moment òptim de consum, amb tots els seus nutrients i beneficis per a la vostra salut.Els aliments de proximitat acostumen a anar del camp al mercat directa-ment, fins i tot podeu comprar-los di-rectament al productor. L’agricultor rep un preu just pels seus productes, d’aquesta manera podeu comprar millor qualitat a preus competitius, ja que no hi ha intermediaris que espe-culin amb el valor dels aliments.Si els compreu a la botiga podeu comprar-ne menys quantitat i pro-ductes de procedències diverses, alhora que doneu suport al comerç local enfront de les grans cadenes i internacionals.En tots dos casos els vostres diners són una inversió per al teixit econò-mic de la vostra zona.Heu analitzat mai quin percentatge del preu d’un producte tropical co-rrespon a la fruita i quin al transport? Heu pensat mai quina quantitat de combustible s’ha gastat per fer arri-bar aquest producte des de l’altra banda del món? Cada vegada que compreu producte local feu un gest per reduir les emissions de CO2.A més, la nostra demanda de pro-ductes exòtics o fora de temporada fa que les grans corporacions ad-quireixin més i més territori per con-rear aliments «de moda» o capri-ci (cal menjar cireres al gener?); la

Redacció: el Periòdic d’Andorra. Disseny: Andreu Estapé Maquetació i fotomecànica: Pako Temprado i Marta Ballús. ANDORRANA DE PUBLICACIONS Publicitat: Xavier Farran, Elisabeth Machado i Elena Guirado. Administració: Nona Muñoz. Subscripcions: Imma Foix.

ANDORRANA DE PUBLICACIONS President: Enric Dolsa.Conseller Delegat: Jaume Torres.

EL PERIÒDIC D’ANDORRADirector: Arnau Colominas.Sotsdirector: Joan Ramon Baiges.Cap de redacció: Rafa Mora.

locals que es cultiven a la vostra zo-na i que, donat el poc volum de pro-ducció, la seva menor grandària o el seu aspecte menys atractiu, no pots trobar al supermercat.Proximitat dels aliments també és

proximitat de les relacions ... recupe-rar el contacte amb agricultors i bo-tiguers, conèixer el seu nom i gaudir el moment de xerrar i conèixer millor el que mengem, on vivim i als nos-tres veïns. H

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 3especial KM 0

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra4 especial KM 0

D.O.P. Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya

COMPOSICIÓEn l’elaboració dels formatges es poden utilitzar les matèries primeres següents: Llet de vaca pasteuritzada recollida diàriamentQuall animalFerments làcticsClorur de sodi

COMERCIALITZACIÓEl formatge es comercialitza per pe-ces senceres, que poden ser talla-des en els establiments de venda i es presenten amb l’etiqueta adherida sobre la cara superior. A l’etiqueta fi-gura, a més de les mencions que exi-geix la legislació vigent, el nom del producte «Formatge de l’Alt Urgell - Cerdanya. Denominació d’Origen Protegida» i el logotip.

CONTROLAquest producte té durant tot el pro-cés de producció, un control ex-tern realitzat per una entitat de con-trol reconeguda pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

ZONA DE PRODUCCIÓ I ELABORACIÓLa zona de producció de la llet, així com la d’elaboració del for-matge està constituïda per les co-marques de l’Alt Urgell i la Cer-danya. En aquestes comarques es va introduir la producció lletera a principis de segle XX arran de l’entrada de la fil·loxera que va afectar tota la vinya, conreu que fins aquell moment era l’activitat agrícola principal de la zona.

CARACTERÍSTIQUES DEL PRODUCTEEl formatge emparat per aquesta denominació d’origen protegida és un formatge elaborat exclusi-vament amb llet de vaca pasteu-ritzada, madurat, de pasta prem-sada no cuita. La pasta és de color crema o «ivori» de textura tendra i cremosa, d’aroma dolç i penetrant, gust franc, suau, agra-dable i molt característic. Esco-rça natural de color marró clar.

Mantega de l’Alt Urgell i la CerdanyaMantega elaborada a partir de la nata pasteuritzada de llet de vaca. Les seves característiques organo-lèptiques són: consistència sòlida i homogènia, de gran untabilitat, molt fundent i molt poc adherent al paladar, color uniforme i groc bri-llant, més o menys intens depenent de l’estació, donada la seva rique-sa natural en carotenoides (provita-mina A ), i un gust i olor d’alta inten-sitat global a l’entrada, fi, suau però lleugerament àcid que recorda al gust de l’avellana, resultat del con-tingut natural en àcids grassos de la nata fresca, i del diacetil format des-prés de la llarga maduració ( 48 ho-res) a la qual se sotmet la nata amb ferments làctics específics.

ZONA GEOGRÀFICALa zona de producció de la llet i la zona d’elaboració de la ‘Mante-ga de l’Alt Urgell i la Cerdanya’ co-incideixen, i s’estén pels municipis

que integren les comarques pirinen-ques de l ‘Alt Urgell i la Cerdanya, situada al nord-est de la península ibèrica.

MÈTODE D’OBTENCIÓ- En l’elaboració de la mantega es segueix un procés de desnatat de la llet, 0% de matèria grassa, d’esterilització, 120º durant 20 mi-nuts, i finalment refredament a una temperatura de 22º, pasteuritza-ció de la nata obtinguda i finalment desgasificació de la mateixa. A continuació, la nata pasteuritzada se sotmet a refredament per pos-teriorment iniciar la fase de madu-ració per acció de ferments làctics mesòfils específics, es procedeix a una incubació de 20 hores a 22º Transcorregut el temps es compro-va que l’acidesa sigui entre 80 i 100% Dormic el que demostra que el creixement ha estat l’adequat. Partint d’aquests ferments incubats

amb llet de la zona es procedeix a la sembra de la nata, la propor-ció de sembra és d’un 2-3% de fer-ments incubats per 100litros de na-ta. Aquest procés es porta a una temperatura de 16-18º C i durant 48 hores, moment en el qual la na-ta adquireix el punt de maduració adequat i na acidesa de 40 a 50 graus Dormic.- La nata es bat fins aconseguir el gra de mantega adequat (de la mida d’un gra d’arròs), regulat i homogeni. Després de la separa-ció del sèrum de mantega o ma-zada, es procedeix al rentat del gra. Posteriorment es pasta el gra a fi d’obtenir un bloc compacte de mantega. El procés finalitza amb l’envasat de la mantega.- Queda totalment prohibida l’addició de colorants, de qual-sevol altre additiu, així com la presència de residus d’antibiòtics o d’inhibidors de la fermentació. H

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 5especial KM 0

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra6 especial KM 0

El nèctum d’avetLa història comença al segle XIX, quan les dones de Tuixent van co-mençar a emigrar a la zona costa-nera catalana per vendre produc-tes relacionats amb les herbes i resines d’avets per a la seva super-vivència. D’aquesta manera porta-ven diners a casa per poder sobre-viure en els llargs i crus hiverns de l’Alt Pirineu.Gràcies a elles, avui podem gau-dir d’una tradició que ha arribat als nostres dies amb tota la vigència d’aleshores. L’avet, segueix sent un remei eficaç per tractar malalties respiratòries per les seves propie-tats balsàmiques, expectorants i antigripals. A més, se sap que és molt beneficiós per a la pell per les seves qualitats cicatritzants i diürèti-ques.Michel Baylocq va descobrir un dia passejant per un bosc d’avets a un padrí que baixava de dalt d’un d’aquests arbres. L’avi li va expli-car que feia una recepta casola-na per al refredat, que millorava la

respiració i descongestionava els pulmons. Aquesta trobada el va deixar inquiet, i aquest mateix any es va posar mans a l’obra i ho va fer ell mateix a casa seva. Per a la seva sorpresa, es va trobar amb un gust molt interessant, no només per utilitzar per les seves propietats an-tigripals, sinó per dur-lo a la cuina i fer plats amb això.Va començar a fer proves amb el xarop d’avet, i va crear una sèrie de receptes a base d’aquest pro-ducte. La seva sorpresa va ser gran, quan va comprovar que a la seva clientela li encantava i li de-manava més. El xarop permet ser maridat a la cuina amb moltes re-ceptes per dotar els plats d’un gust especial de bosc i territori.En alguns pobles del Pirineu s’han especialitzat en aquest producte i entre els mesos d’agost i octubre es recullen les pinyes totalment verdes, únicament les de la copa de l’arbre a uns 40 metres d’altura, les que els toca el sol i les que més grandària

tenen. La seva recollida és manual per persones expertes i professio-nals. Aquests arbres pertanyen a zones reservades i protegides per Medi Ambient i es necessita un per-mís especial per obtenir-les.Es traslladen a un magatzem on es posen en un procés de mace-

ració natural en cubs especials i romanen allà diversos mesos (de 8 a 10), barrejats amb sucre bio-lògic. Durant aquest temps les pin-yes d’avet comencen a llagrimejar deixant-nos el seu preuat suc. Des-prés d’aquest llarg temps, vénen les filtracions artesanes dels diferents

cubs i es dipositen en un altre dipò-sit especial perquè acabin de com-pletar la maceració.Molt antigament, tot aquest procés el feien Trementinaires, aquestes dones sàvies de les muntanyes que tot ho curaven amb el suc de la pin-ya d’avet. H

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 7especial KM 0

yes joves de les varietats Pinot noir, Chardonnay i Sauvignon blanc.El Celler Mas Berenguer, es-tà envoltat d’un paisatge majes-tuós, amb cims imponents i aigua cristal·lina que donen a les nostres vinyes el seu caràcter especial. Les instal·lacions de premsat i tracta-ment són de dimensions modestes, però al mateix temps són molt mo-dernes i funcionals. El Celler Mas Berenguer és una empresa jove que comença a fer el seu raconet de vins i escumosos per als propers anys:

VI ESCUMÓS Fet amb les varietats de vi Char-donnay, Sauvignon blanc i Pinot noir.

MAS BERENGUERÉs un vi blanc fet amb raïm de la varietat Chardonnay criomacerat i fermentat a baixa temperatura (30% fermentat i criat en fusta) a 900 metres d’altitud i 13% vol.

TANCAT ROCAFORTÉs un vi blanc sec fet amb raïm de

Celler Mas Berenguer, vins de les Valls d’Andorra

la varietat Chardonnay criomace-rat i fermentat a baixa temperatu-ra (30% fermentat i criat en fusta) a 900 metres d’altitud i 13% vol.El Tancat rocafort és un vi de color daurat net i brillant. Presenta una mitja intensitat en nas on destaca la seva finor i tocs subtils. Desta-quen les notes de fruita verda, tons herbacis i vegetals, una mica de fruita tropical sobretot pinya, ani-sats i fonoll. No molt complex però sí definit i amb gran neteja. En bo-ca és fresc i rodó, amb una bona acidesa, pas lleuger i final amable, deixant sensacions de fruites amar-gues i tons herbacis. Deixa una persistència mitjana. El Tancat Rocafort és un projecte encara jove però que demostra el seu caràcter i deixa entreveure ja el seu futur més que esperançador amb una molt bona base. És un vi fresc i equilibrat, que es beu molt bé i resulta plaent.

CORTÓ CARLOMAGNO Es un vi Chardonnay de 15 a 18 mesos de criança del que tan sols elaborem 350 U. H

El Celler Mas Berenguer és una petita empresa familiar que perpetua la tradició agrícola centenària del «Mas Berenguer» arrel·lada al Pui d’Olivesa des de tems remots.

Celler Mas Berenguer neix en una masia situada al Pui d’Olivesa a la Parròquia de Sant Julià de Lòria al Principat d’Andorra en la qual hi ha la mateixa família de pares a fills des de l`any 902. El cognom de

«Berenguer» va ser al Pui d’Olivesa durant set generacions seguides fins l`any 1714 i és per això que hem volgut reconèixer aquest antic nom de la masia per donar nom al nou Celler creat l’any 2009 amb vin-

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra8 especial KM 0

En la mateixa explotació rama-dera Mas d’Eroles, situada al bell mig de l’Urgellet, s’elaboren des de l’any 2000, amb llet crua i sencera de vaca, una dotzena de formatges diferents. Uns pro-ductes d’alta qualitat amb un con-trol d’alt nivell i unes instal·lacions d’acurada higiene.

El control de qualitat dels nostres productes comença en el bestiar, ja que el ramat de vaques és nos-tre i està totalment controlat i sane-jat, amb el que dominem l’origen de la matèria primera. Les nostres instal·lacions acura-des, tan a la sala de munyir com en la formatgeria, fan que la higie-ne estigui present en tot el procés d’elaboració.El mètode tradicional juntament amb tècniques i materials d’última generació, ens permeten contro-lar tots els passos per elaborar uns formatges de bondat contrastada.Les nostres especialitats van des de l’Escaldat de 160 grams, pas-sant pel Gebrat d’Obaga, o el Castellot fins a l’Ermesenda d’Eroles, un formatge de 3 qui-

Mas d’Eroles us ofereix un nou espai de tast i menjars

los a base de llet crua de vaca amb una maduració mínima de 90 dies.

Espai de tast i menjars Km.0Però l’explicació que us puguem donar en aquestes ratlles o el que us puguin explicar els qui l’han provat, no poden valorar-los sufi-cientment si no els proveu. És per això que a Mas d’Eroles comptem amb un nou espai de tast on po-dreu degustar totes les nostres es-pecialitats. Al nostre menjador po-dreu degustar des d’unes torrades amb formatge, passant per una sopa, un formatge fos al forn o una raclette. Tot un plaer amb un formatge pirinenc de primera qua-litat i un ambient acollidor.Doncs que en als nostres restau-rants es cuinen plats de Km0 en els quals prioritzem la pagesia propera i ecològica, emprem ali-ments de temporada, evitem l’ús de transgènics, recuperem produc-tes de l’Arca del Gust i dels Ba-luards d’Slow Food, i cuinem peix capturat de forma sostenible.Cuinem des del cor i treballem

amb aliments de màxima quali-tat compartint el nostre coneixe-ment amb altres restaurants Km0 per millorar el vincle entre la terra i la gastronomia local. Ens agrada cuinar, i ens agrada que els nos-tres clients rebin a la taula el que

Saps què vol dir restaurant Km0 d’Slow Food… ?

nosaltres estimem a la cuina.De dimecres al migdia fins diu-menge, també al migdia, us pro-posem cada dia de 13 a 20 ho-res el nostre espai on podreu fer un tast o degustar un excel·lent di-nar o sopar. H

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 9especial KM 0

Poltrand es va crear arran del de-sig i de la il·lusió de tres famílies andorranes de comercialitzar la carn de poltre al Principat. El nos-tre principal objectiu és activar un mercat intern per poder donar sor-tida a la producció de carn de pol-tre realitzada al nostre país. Així, basem les nostres vendes en un se-guit de lots que es poden adquirir prèviament per internet o telèfon i a les xarxes socials i que seran acuradament preparats i lliurats a domicili en el moment que estiguin disponibles. D’aquesta manera garantim totalment la frescor dels productes adquirits. Tots els nostres productes se serveixen envasats al buit amb indicació de caducitat pel consum immediat o si són con-gelats. Els nostres pollins estan entre 6 i 8 mesos a la natura en pastu-res d’alta muntanya de la Vall d’Ordino per a ser posteriorment engreixats únicament amb pinso establert per la Societat de Rama-ders d’Andorra i que compleix es-trictament la normativa del Segell de Carn de Qualitat d’Andorra.La carn de Poltrand no conté addi-

Poltrand, de les nostres muntanyes a casa vostra

tius ni conservants i és apta pel consum de celíacs o intolerants a la lactosa. Tot el procés de prepa-ració elaboració dels lots i distribu-ció està realitzat per nosaltres ma-teixos, pel que la qualitat no es veu alterada en cap moment.A Poltrand considerem molt impor-tant conservar i potenciar la nos-tra producció natural i la tradició ramadera familiar amb un tracte directe amb el destinatari final del producte.

PROPIETATS NUTRICIONALSLa carn de poltre és una carn molt saludable i nutritiva. Es caracterit-za pel color rosat, per ser tendra (poltres entre 8-12 mesos), per la seva poca quantitat en greixos, pel seu alt valor proteic, per la seva gran riquesa en vitamines, minerals i ferro. La carn de poltre està reco-manada per professionals de la salut. Molt aconsellada per nens, adults, gent gran, així com per a tothom que vulgui portar una dieta saludable.

LES PROPIETATS DE LA CARN DE POL-TRE SÓN:

CALORIES: Baixa en calories. Es pot comparar amb la carn de conill o pollastre.PROTEÏNES: Rica en proteïnes d’alt valor biològic. Conté tots els ami-noàcids que necessita l’organisme. La carn de poltre té aproximada-ment les mateixes proteïnes que la vedella, però és menys greixosa i conté unes 9 vegades més d’àcids grassos Omega 3, essencials per a l’organisme.GREIXOS: Aporta pocs greixos. Se-ria equivalent al pollastre o al gall dindi. És un bon aliment per dietes, pel control de colesterol, pels trigli-cèrids, per la obesitat i pel risc car-diovascular alt.VITAMINES: La carn de poltre és ri-ca en vitamines A, C i del grup B ( la tiamina, riboflavina, àcid pan-toteic, niacina, biotina i vitamina B12).MINERALS: És una Important font de minerals com:• ZINC: imprescindible per la pell i el sistema inmunològic.• FÒSFOR: necessari pel manteni-ment de les dents, ossos, pel cervell i major resistència en els atletes.

• FERRO: conté més ferro que la vedella, és un ferro de fàcil assimi-lació, motiu pel que és molt reco-manable per a pacients amb anè-mia ferropènica o nivells baixos de ferro.

BAIX CONTINGUT EN COL·LÀGEN: Això la fa més tendra i de fàcil di-gestió. Per tal de garantir una bo-na qualitat de la carn que us pro-posem, l’eugassada està criada en pastures d’alta muntanya, a la Vall d’Ordino. H

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra10 especial KM 0

La pastisseria Vilarrubla ha arri-bat ja a la tercera generació, després que en Francesc Vilarru-bla Bonet la fundés ara fa més de 50 anys.

L’experiència i tradició de tots aquests anys es poden assabo-rir en el dia a dia dels nostres productes cuits tots amb forn de llenya i elaborat en un procés completament natural i artesa-nal tal i com es feia abans.

Els pastissos, les coques i tots els nostres productes són de la més alta qualitat. Així a Pastisse-ria Vilarrubla comptem amb la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de pa de pagès català, el que ens diferencia amb una bo-na qualitat del pa, amb un pro-cés completament natural, fer-mentacions lentes de més de 4 hores i cuit al forn de llenya.

Les nostres especialitats són, la coca de pa, coques de brioix, reixes de pasta de full, pasta se-ca, i el més destacat de tot, la Sopa a la Reina, un pastis de crema amb una base de borra-txo i nata al damunt que l’han convertit en un pastís conegut i valorat per tothom i que s’ha fet famós al llarg dels anys. A més el cabell d’àngel del la nostra pastisseria és de collita pròpia, amb carbasses del nostre hort, tota una garantia de qualitat i frescor.TAMBÉ A L’ALDOSA

Pastisseria Vilarrubla, més de 50 anys de tradició i qualitat

La Pastisseria Vilarrubla, ja fa gairebé un any i mig que està treballant les seves especialitats a l’obrador de l’Aldosa de la pa-rròquia de la Massana a Ando-rra, on diàriament elaborem per a tots vosaltres els productes tra-dicionals de casa nostra, amb la mateixa cura i dedicació de sempre.

A més, hem incorporat una sèrie de creacions especialment per a Andorra, que són tota una ex-periència pel paladar. Entre els pans hi podreu trobar: la Cam-perola, estreta i crostosa; la Rústica de l’Aldosa, elaborada amb una barreja de farines que li dóna un peculiar sabor; el pa de sègol i el pa negre, tots dos a base de farina de sègol inte-gral; el pa d’espelta, amb fari-na d’espelta integral, que només fem els dimecres i dissabtes; els pans especials de nous, ceba, olives...; el pa de motllo; el pa de la iaia, amb farina sense re-finar, i que per tant, conserva totes les seves propietats, com ara les vitamines i minerals que li aporta el gèrmen, i la fibra que li aporta el segó (pela del blat); i la última creació, el pa de pe-dra, elaborat amb farina mòlta amb un molí tradicional de pe-dra, la propietat del qual és que la pedra va deixant anar calci-ta que acompanyada amb la farina resulta molt bona per a l’estómac.També trobareu les ja conegu-

L’experiència i tradició de tots aquests anys es poden assaborir en el dia a dia

des i reconegudes a la zona ensaïmades de “S’Aldosa”, de Cabell d’àngel, xocolata, gerds o sobrassada, i la recuperació d’una antiga coca d’Andorra, la coca d’abans, que porta mata-faluga i anís, i una gran varietat de coques salades i de recapte.

Menjareu el pa dels nostres padrins!!

A Pastisseria Vilarrubla cuidem el producte i les tradicions, amb l’elaboració artesana i sense conservants, per a què vosaltres pugueu cuidar la vostra salut i recuperar els sabors de temps enrere!

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 11especial KM 0

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra12 especial KM 0

Trobada de productors i distribuïdors de productes ecològics i de qualitat

segons la tipologia de cada em-presa.La segona part de la sessió va con-sistit en una taula rodona sobre ex-periències en diferents canals de venda, concretament en relació a les demandes dels agents comer-cials als productors. En aquesta taula hi va participar el gerent de Bioconsum; el director comercial de Plusfresc; el responsable de compres de Món Verd, una coope-rativa de distribució; un expert en distribució a l’àrea metropolitana; el grup de consum de les Terres de Lleida, Lo Fato; i l’impulsor de Piri-neu en boca, un restaurant botiga de productes del Pirineu a Barce-lona. Aquest debat va facilitar als productors el coneixement dels re-quisits i les demandes dels agents comercials que els permetin millo-rar la comercialització.La jornada va acabar amb un di-nar a peu dret que va facilitar la presa de contacte entre els parti-cipants, productors i distribuïdors. L’àpat va estar elaborat per dife-rents cuiners de l’Associació de Professionals de l’Àmbit Turístic (Àpat Pallars) a partir de produc-tes ecològics i de qualitat de la comarca. H

La darrera setmana va tenir lloc a Tremp la jornada de networking ‘Com funciona el mercat de pro-ductes ecològics i de qualitat?, organitzada per l’Ajuntament de Tremp a través del projecte ‘Al teu gust, aliments del Pallars’. La con-vocatòria es va fer amb el princi-pal objectiu d’establir contactes comercials i posar-se al dia sobre la situació i les perspectives del sector ecològic i de la producció de proximitat i qualitat. Així, s’hi van donat cita uns cinquanta pro-ductors i una quinzena d’agents comercials d’empreses distribuïdo-res, grans superfícies i altres esta-bliments de venta al detall d’arreu de Catalunya.En el decurs de la jornada van tenir lloc dues ponències. D’una banda, es va presentar l’estudi so-bre les tendències i oportunitats de negoci en el sector ecològic realit-zat per Mercabarna. Es tracta d’un estudi pioner, ja que no existia fins ara cap estudi d’aquestes carac-terístiques a Catalunya. I d’altra banda, l’expert en producte local, Ramon Sentmartí, va exposar les estratègies comercials per vendre productes de qualitat i proximitat i saber escollir els millors canals

70 persones van participat en una jornada per conèixer més a fons el circuit de comercialització d’aquest tipus de productes.

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 13especial KM 0

IGP Pa de Pagès Català

La Reglamentació del Consell Regula-dor de la Indicació Geogràfica Protegi-da (IGP) Pa de Pagès Català defineix el producte com un pa tradicional, rodó, de crosta cruixent, molla tendra i alveolat gran, on al menys el format es realitza de forma manual. Tot el procés es realitza se-guint una elaboració tradicional, amb fer-mentacions lentes, coent sempre les mas-ses en forns de solera refractària.

Pel que fa a la seves característiques, les podem dividir en visuals i organolèpti-ques.

Els aspectes visuals del Pa de Pagès Cata-là han de ser:• És un pa rodó girat, d’imatge rústica.• La molla és d’alveolat gran i irregular.

És del mateix color blanc que la fari-na que s’utilitza i romandrà tendre en el temps.

• La crosta és gruixuda i cruixent, de co-lor torrat amb cert clivellat resultat de l’obertura en el moment de la cocció.

Les característiques organolèptiques que ha de complir són:• És un pa de gran aroma i sabor, amb

certa acidesa que manté la sensació de frescor i una textura agradable passa-des 8-9 hores.

• El pa mantindrà la seva frescor durant 2-3 dies.

El pa de la IGP Pa de Pagès Català es presenta en fogasses de 500 g i 1 kg de pes aproximat, de forma rodona amb una obertura natural a la part superior.El pa de la IGP Pa de Pagès Català es presenta al públic en peça sencera i sen-

se tallar. El Pa de Pagès Català només po-drà tallar-se en llesques en el moment de la venda si el client ho sol·licita.El pa es ven envasat. S’utilitza un embol-call individual per a cada peça de pa i només es permeten les bosses de paper o qualsevol altre material sostenible i bio-degradable respectuós amb el medi am-bient.

L’envasat s’ha de realitzar en l’establiment de venda just abans de la venda del pro-ducte al consumidor final, ja que l’envasat pot accelerar que la humitat de molla pas-si a la crosta tornant-se tova i elàstica, dis-minuint el cruixent i l’esponjositat del pa.La IGP Pa de Pagès Català té un logotip propi per acompanyar el producte final, el qual va imprès en la bossa oficial de lliura-ment del pa. És la garantia per a el consu-midor que està adquirint un pa de pagès emparat en la IGP Pa de Pagès Català.La IGP Pa de Pagès Català està sotmesa als controls d’una l’Entitat Certificadora re-coneguda per la Generalitat de Catalun-ya, que certifica el sistema d’autocontrol dels flequers inscrits a la IGP, el siste-ma de traçabilitat, i el control del procés d’elaboració. A més, realitza el control de les característiques del pa defini-des al nostre Reglament i Plec de Condi-cions. Tots els controls es basen en ins-peccions periòdiques dels establiments d’elaboració i de venda, revisió de la do-cumentació (llibres de registre) i anàlisis de la matèria primera i producte acabat.Si no es compleixen els requisits del Regla-ment del Consell Regulador, no es podrà comercialitzar aquest pa sota la denomi-nació Indicació Geogràfica Protegida Pa de Pagès Català. H

Un pa artesà i amb les màximes garanties pel consumidor

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra14 especial KM 0

Les mostres gastronòmiques de la Cerdanya

en l’agricultura del segle XXI, retor-nant als valors de la proximitat, de la tradició, del saber fer i del trac-te familiar, i de defensa del mercat de quilòmetre 0.

La Mostra de Formatges i Produc-tes Làctics de la Cerdanya i l’Alt Ur-gell contribueix a la promoció dels productes derivats de la llet, no tan sols els formatges fets amb llet de cabra, ovella o vaca sinó també matons, qualles, iogurts; dinamit-zant la indústria local i el turisme.Durant la mostra s’hi fan conferèn-cies i el Mercat d’artesans del fe-rro, la fusta, la llana i dels produc-tors dels formatges participants.Paral·lelament se celebrarà el Con-curs de Formatges on es premia el millor formatge i el millor producte làctic fresc.També es pot assistir al Maridatge de Cerveses i Formatges de la Cer-danya i l’Alt Urgell amb la presèn-cia de diferents cerveseries. Així mateix cal destacar que els restau-rants i bars del municipi ofereixen plats i menús cuinats amb els for-matges presents a la Mostra. H

productors i el consum local aju-den a maximitzar els esforços de foment i promoció dels productes de temporada i a millorar la sensi-bilitat envers l’entorn mediambien-tal. La festa potencia tots aquells valors que ens permeten avançar

sos restaurants, proveïdors i establi-ments de Puigcerdà i comarca.La Mostra de la Cuina Popular amb Naps de Cerdanya serveix per reivindicar la recuperació del cultiu del nap a la Cerdanya i aplega autoritats i gent de tota

la comarca, i també visitants que volen acostar-se per participar en aquesta tradicional trobada.El nap de la Cerdanya és un pro-ducte de km 0, de qualitat i salu-dable, i que resumeix la gastro-nomia de la Cerdanya. Els petits

Els productes de la terra tenen tres cites essencials al llarg del calen-dari a la comarca de la Cerdanya. Concretament us recomanem la Festa del Trinxat, que es fa a finals de febrer, la Mostra de Formatges i Productes Làctics, que es pot vi-sitar al mes d’abril, i la Mostra de Cuina Popular amb Naps, que se celebra durant el mes de novem-bre.

La Festa del Trinxat de Puigcerdà aplega uns 800 comensals tant de Puigcerdà i la Cerdanya com de la resta del país, de França i d’Andorra, i compta amb la presència de diverses personalitats rellevants de la vida cultural, social i política. La Festa del Trinxat va més enllà d’un sopar de gala i vol ser un aparador de la gastronomia cerdana, els seus plats més tradi-cionals i els productes de la terra.El certamen l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà i el Pa-tronat Municipal de Turisme, i compta amb la col·laboració de l’associació gastronòmica Cuina Pirinenca de Cerdanya i de diver-

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 15especial KM 0

Quan parlem de vi a l’Alt Urgell, hem de fer referència a dues poblacions situades a banda i banda del Segre, Montanissell, situat al peu de la serra de Sant Joan i Montant de Tost, una petita població de la Ribera d’Urgellet.

A l’any 2008 es van plantar paral·lelament, i per separat, dues vin-yes en aquests dos nuclis Alt Urgellencs vorejant els 1.200 metres d’alçada, es-sent així unes de les mes altes d’Europa.

La vinya de Montant la va plantar Xavier Ribes, fill del poble però vincu-lat des de fa gairebé 40 anys amb l’elaboració de raïm al Penedès, des-prés de fer probes amb empelts de pa-rres de l’Alt Urgell amb ceps del Pene-dès per poder comparar maduracions, es decideix a plantar les varietats de Gewürztraminer i Riesling.

La de Montanissell la planten Carles Ribes i Josep Galup, ambdós vinculats al món del vi, aprofitant una finca de la família del Carles que s’estava quedant erma. Un malaurat accident de trànsit al 2010 acaba amb el somni d’elaborar vi del Carles Ribes. El relleu l’agafa la seva família i uneixen esforços amb en Xavier Ribes per iniciar el projecte Carisma, nom que, a part de ser les seves inicials, definia perfectament a en Carles Ribes Masana.

Al 2011 es va fer la primera collita, s’acostuma a fer a finals de setembre o octubre en funció de la climatologia de l’anyada, i es porta a elaborar a un celler de Vilalba dels Arcs, a la Te-rra Alta. La producció és limitada, en-torn a les 5.000 ampolles anuals, amb unes previsions màximes al voltant de les 10.000.

Carisma, vi d’alçada fet amb el cor

El fet de disposar de dues vinyes amb condicions climatològiques semblants, però separades en els dos vessants del Segre, suposa un avantatge a l’hora d’evitar que les inclemències meteorolò-giques provoquin problemes que afec-tin a la totalitat de la producció, i per tant assegurar una mínima producció anual. La producció és dura i dificulto-sa, tan sòls es pot extraure aproxima-dament mitja ampolla per cep. Mal-grat això, els productors busquen que sigui un vi que pugui arribar a tothom, amb un preu per ampolla molt ajustat.

El clima també influeix molt en la gra-duació i maduració del vi, amb una graduació al voltant del 12%, variant el gust any rere any i fent que cada collita tingui un «Carisma» especial i subtilment diferent a l’anterior.

L’estil de vi té un aire als d’Alsàcia, al nord d’Europa, i creiem que és ca-paç d’un llarg i fantàstic envelliment a l’ampolla.

És un vi de color palla brillant amb reflexes daurats, al nas, aromes com-plexos com préssec i lychee, amb un toc mineral. Al paladar acidesa pronuncia-da, fantàstica longitud i pes en boca.

Carisma és un vi fet amb el cor, amb la intenció que es pugui arribar a to-thom traslladant al paladar de tot el qui el provi els aromes del Pirineu. H