UNIVERSITAT DE BARCELONA Març 2006 Any X Especial

Què enpensen elsalumnesde secundàriap. 40

Activitatsp. 46

Suggeriments per decidir els teus estudis i integrar-te en el món universitari

La UB també serà a Estudia 2006

A més de molta informació dels nostres ensenyaments, a l’estand de la UB podràs participar en diverses activitats i compartir experiències amb professors universitaris.Has participat mai en un debat filosòfic o en un experiment científic?

T’esperem a Estudia 2006

Saló de l’EnsenyamentDel 22 al 26 de març

De 10.00 a 19.00 horesDiumenge 26 de 10.00 a 14.00 h

3

Carta del rectorSumari Especial

Suggeriments per decidir els teus estudis i integrar-te en el món universitari ....................4Transició batxillerat - universitat. Cinc condicions per intentar assegurar l’èxit ...............34El primer any a la universitat.......................................................36Accés a la universitat: una porta de futur.......................................38Què en pensen els alumnes de secundària ..........................................................40Activitats per a alumnes de secundària ..........................................................46Ensenyaments, centres i campus de la UB .................................................................................49

la universitatRevista de la Universitat de Barcelona

Imprès en paper ecològic

Número especial editat per la Unitat de Comunicació i per la Unitat d’O-rientació i Atenció a Nous Estudiants. Col·laboració del fotògraf: J.M. Rué.Producció gràfica: El Tinter, SAL. Maquetació i impressió: El Tinter, SAL (em-presa certificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 25.000 exemplars. Dipòsit legal: B-19682-97

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

Benvolguts i benvolgudes,

Amb aquest número especial de la revista La Universitat que teniu a les mans, la Univer-sitat de Barcelona llança una col·lecció deperiodicitat anual per tal d’apropar la institu-ció a l’alumnat de secundària en particular,

però també a totes les persones i institucions relacionadesamb el procés de transició del batxillerat a la Universitat.Conscients de la dificultat que comporta triar el vostre futurcurricular, hem elaborat la revista de manera que disposeud’un element informatiu addicional que us pugui ajudar quanproperament hagueu de prendre aquesta important decisió. Ésper això que en aquest primer número trobareu, entre d’altres,informacions referents tant als serveis com als ensenyamentsque ofereix la Universitat de Barcelona.A més, recull diversos consells sobre:• el que heu de tenir en compte a l’hora d’escollir els vostres es-

tudis universitaris, com ara les vostres habilitats i competèn-cies;

• la nova situació amb què us enfrontareu quan inicieu la vostraestada a la Universitat i les estratègies per fer-hi front, i

• els principals elements que heu de considerar per integrar-vosamb èxit en el món universitari, com ara la figura del professortutor com a suport i guiatge en el vostre procés d’aprenen-tatge.

Amb el desig que les informacions que trobareu a la revista ussiguin útils i en pugueu treure el màxim profit, i esperant queen el futur formeu part de la comunitat universitària amb méshistòria i tradició d’entre les universitats públiques catalanes,rebeu una cordial salutació.

Màrius Rubiralta, rector

Com has dedecidir-teCom has dedecidir-teCom has dedecidir-te

Passar del batxillerat a launiversitat implica viure unaetapa de transició. Ara estàsen un moment en què etplanteges molts dubtes i et costa trobar respostes a molts interrogants, i tot això encara et provoca més confusió.

JA HO VEUS: TU TRIES, però abans ésrecomanable que valoris alguns factorsque incideixen en la teva elecció:

n Informa’t de l’oferta formativa i de les

diferents universitats, ja que no tan

sols decidiràs què estudiar, sinó tam-

bé on fer-ho.

n Saps a quines carreres pots optar?

Has d’indagar quines opcions tens, ja

que, segons la modalitat de batxille-

rat que hagis cursat, podràs accedir a

unes titulacions o a unes altres.

nQuins coneixements previs necessa-

ris et faran falta per cursar l’ense-nya-

ment universitari que vols?

n Saps que, per accedir a algunes carre-

res, cal passar unes proves específi-

ques (PAP)?

Has de tenir en compte altresaspectes, com ara els següents:

nConèixer en profunditat els estudis

i les seves característiques, l’oferta for-

mativa existent i les particularitats d’a-

questa, i la nota de tall de cada en-

senyament, que no és res més que la

qualificació mínima amb què s’hi pot

accedir i que depèn del nombre de

places ofertes i de les notes d’accés

dels estudiants que s’hi han preinscrit.

nConèixer el mercat laboral: has de

parlar amb professionals dels dife-

Per començar,hauries dereflexionar sobre:n Quines matèries creus que et van

millor.

nQuines habilitats i capacitats tens.

nQuines professions t’agraden més.

nQuins estudis et motiven més.

nQuines preferències tens.

Decidir-te

5

Triar quina carrera universitària vols estudiar ésuna decisió important, de la qual pot dependreel teu futur professional. Aquesta elecció suposaun procés que et requerirà temps i dedicació.

ABANS DE DECIDIR, HAS DE SER CAPAÇ DE DONAR RES-POSTA A TOTES AQUESTES QÜESTIONS. ÉS MOLT IMPOR-TANT SABER QUÈ VOLS ESTUDIAR I PER QUÈ.

rents sectors perquè t’expliquin la

seva experiència i el seu dia a dia la-

boral. És la millor manera per desco-

brir com és la professió a la qual et

voldries dedicar. Així podràs identifi-

car i descartar altres alternatives.

nConeix-te a tu mateix: compara les

teves capacitats i interessos amb les

ocupacions que vols fer; com més

gran sigui la similitud, més grans són

també les probabilitats de trobar una

carrera que lligui amb la teva manera

de ser.

Qui t’ajuda a decidir

n Tècnics d’orientació: els trobaràs als

punts d’informació juvenil del teu po-

ble, als serveis de joventut o als ser-

veis d’orientació de les universitats,

i tots et podran assessorar perquè la

teva decisió sigui la més encertada.

nPedagogs i psicopedagogs: els tro-

baràs al teu centre de batxillerat i t’a-

judaran a l’hora de fer l’elecció. De-

mana aquest suport als teus profes-

sors.

nProfessionals en actiu: et donaran

consells i recomanacions pràctiques

sobre la seva tasca laboral. Després,

fes les teves pròpies reflexions: hi

veus reflectida la teva vocació? No

dubtis a assessorar-te com més mi-

llor!

n Família: valora les seves recomana-

cions, però no oblidis que la carrera

l’has de cursar tu i que passaràs uns

quants anys de la teva vida estudiant.

Has de saber potenciar els teus punts

forts i les teves habilitats. En definiti-

va, ningú no et coneix millor que tu

mateix!

nEstudiants universitaris: si tens amics

que cursen estudis a la universitat,

aprofita l’ocasió: són una bona font

d’informació. Si tens la sort que són

carreres del teu interès, millor; si no és

així, també pots descobrir a través

d’ells altres aspectes relacionats amb

la vida universitària. n

Decidir-te

6

VINE A CONEIXE’NS!!

Decidir-te

7

Què pots fernREFLEXIONA seriosament sobre les capacitats i les habilitats que són necessà-

ries per cursar els estudis universitaris, per tal de potenciar-les. És l’única mane-

ra de tenir èxit en els teus estudis.

n És impossible saber ara quines carreres tindran més sortida laboral quan hagis

acabat els estudis. Estaràs uns quants anys dedicant els teus esforços als estu-

dis i, per tant, hi han de prevaler les teves MOTIVACIONS per fer-los. Són un

factor clau per tirar-los endavant amb un bon rendiment.

nUn cop tens la informació necessària sobre les tasques professionals que faries

en el futur, POSA’T A PROVA i fes-te una avaluació: t’hi veus, fent això? Creus

que t’agradarà?

nCom més ben INFORMAT estiguis, menys dificultats tindràs a l’hora de fer la

tria i reduiràs el risc d’equivocar-te. No es tracta d’estudiar qualsevol carrera,

sinó d’encertar-la en la tria, de descobrir el que més t’agrada gràcies a la bona

informació i l’assessorament que hagis rebut amb antelació.

n Potser la carrera que vols estudiar imparteix assignatures en les quals tens al-

gunes mancances; indaga-ho! Potser no és la carrera òptima per a tu, però tam-

bé hi ha mecanismes de reforç. ASSABENTA-TE’N.

nVISITA els diferents campus de la UB, assisteix a les jornades de portes obertes,

a les sessions informatives que se celebren a les facultats i a altres activitats.

Consulta les RECOMANACIONS per cursar els estudis que t’interessen a:www.ub.edu/csecundaria/recomanacions/

Quins coneixementshas de tenir percomençar estudisuniversitaris?

Quins coneixementshas de tenir percomençar estudisuniversitaris?

Quan accedeixis a la universitat, la teva situació canviarà força.A partir del moment en què siguis universitari gaudiràs demolta autonomia personal i seràs tu qui prendrà decisionsimportants sobre el teu futur acadèmic: com, quan i quantestudiar, fer la tria d’assignatures en funció dels teus interessosprofessionals, i planificar el teu temps d’estudi.

Començar

9

Perquè el primer curs acadèmic passa

molt ràpid: ni t’adonaràs que estàs aca-

bant el semestre i ja t’estaràs exami-

nant. Si comptes els dies festius: el

Nadal, les vacances i les festes institu-

cionals, comprova tu mateix quants

dies tens per estudiar. Sorprenent, oi?:

no et queden gaires dies. Per tant, això

suposarà que a partir d’ara serà impres-

cindible per a tu planificar-te el temps

d’estudi.

A la universitat no és gens recomanable

deixar-ho tot per al final. Hauràs d’acos-

tumar-te a agafar un hàbit d’estudi

diari, ja que serà l’única manera d’ad-

quirir un compromís amb tu mateix/a.

Si t’hi acostumes, no se’t farà pesat

posar-te a estudiar, no et costarà, sabràs

que és el que et toca fer, ja que sabràs

que això serà la teva nova feina a partir

d’ara.

La PLANIFICACIÓ és la millor estratègia

per evitar nervis d’última hora, per evitar

acumulacions d’hores d’estudi i de

matèries. Encara no ho veus clar? Prova-

ho: comença ja a fer el teu propi pla de

treball. Saps com fer-ho? Segurament

alguna vegada a l’institut algun profes-

PENSA QUE HAURÀS D’APRENDRE A DISTRIBUIR EL TEU TEMPS I QUE, ENFUNCIÓ DE LES TEVES NECESSITATS, ANIRÀS MODIFICANT I DOSIFICANTELS ESFORÇOS.

Per què és important que coneguis la distribució de la docència?

COMENÇA JA A FER EL TEU

PROPI PLA DETREBALL!

Començar

10

sor o professora t’ha dit que t’aniria bé

que et fessis un horari d’estudi. Doncs

ara et toca fer-ho; pren-te aquesta idea

seriosament. Primer de tot, hauràs de

plasmar per escrit les teves hores de

classe i les teves hores lliures. A la teva

planificació no poden faltar les hores de

descans, de menjar i de vida social. Un

cop fet això, veuràs reflectida la teva rea-

litat per saber exactament de quin

temps disposes per estudiar, per repas-

sar, per fer treballs, per anar a la bibliote-

ca, per completar els apunts, per quedar

amb els companys, per planificar les

exposicions dels treballs, etc.

La clau és que coneguis de bon principi

quines són les hores en les quals rendei-

xes més, et concentres més: en quin

moment del dia tens més energia, i a

partir d’aquí planifica les hores d’estudi

i les tasques que et requereixen més

esforç, i reserva’t aquestes hores.

T’has d’assegurar amb antelació de quin

temps disposes per poder estudiar

totes les assignatures. Per tant, dins de

les teves tasques com a universitari no

t’oblidis de: preguntar i aclarir tots els

dubtes, ampliar els apunts amb la

bibliografia que et recomanarà el pro-

fessor/a, fer esquemes i resums i orga-

nitzar-los bé i estudiar, i repassar, repas-

sar i repassar per tal de facilitar la

memorització i la comprensió dels nous

aprenentatges que aniràs fent.

PLANIFICAR-TEÉS LA MILLOR MANERAD’ASSEGURAR-TE QUE PUGUISAFRONTARI SUPERAR AMBÈXIT LES EXIGÈNCIESACADÈMIQUES

PREPARA JA EL TEU HORARI PERSONAL DE TREBALL, TOT PRIORITZANT LESTEVES ACTIVITATS; TU MATEIX HAURÀS DE CONTROLAR EL TEU PROPI REN-DIMENT, EL TEU PROGRÉS.

!

Començar

11

Els tipus de treballs que hauràs de fer

seran diferents dels que estaves acostu-

mat a fer fins ara. Segons la carrera que

facis, prioritzaran més una classe de tre-

ball o una altra. Però, a tall d’exemple, et

demanaran:

n Informe de les pràctiques. Segura-

ment ara desconeixes què és això de

les pràctiques. Doncs has de saber

que tindràs uns dies i unes hores con-

cretes en què posaràs en pràctica els

coneixements teòrics que has anat

adquirint al llarg de la carrera. Co-

mençaràs a fer les primeres passes

com a futur professional!

nResums de llibres, d’articles i de revistes.

n Estudi de casos.

nMonogràfics.

El que és important a l’hora de realitzar

els treballs que et proposi el professo-

rat, és que tinguis clar el procés d’elabo-

ració d’aquests abans de començar a

fer-los, per tal d’assegurar-te que la

feina que faràs estarà ben feta. Has d’as-

sessorar-te molt bé del que et dema-

nen, de quin és l’objectiu del treball i de

quin grau d’aprofundiment se t’exigeix;

en definitiva, has de saber què espera

de tu el professor/a amb l’elaboració del

treball en qüestió.

Treballs

Quines fonts d’informació tens al teu abastper realitzar els treballs universitaris

Avui dia, les noves tecnologies estan a la teva disposició. Coneixes programes

informàtics i, sobretot, domines Internet, oi? Això serà una eina més que t’ajudarà

a cercar la informació, però has de tenir molta cura i posar un bon filtre a la infor-

mació que trobis, ja que no serveix tot el que trobis: pots caure en molts errors si et

fies i dónes per vàlida tota la informació que hagis cercat. Sobretot, fixa’t en l’actua-

litat dels continguts, si estan vigents o no les informacions que hi figuren. Això és

tan fàcil com comprovar la data i l’última actualització de la pàgina web consulta-

da, conèixer la serietat del que s’hi explica, saber si el que s’hi exposa té rigor cien-

tífic i qui n’és l’autor i quina formació té, etc. Pensa que a la universitat t’exigiran

aquesta serietat i justificació de tots els treballs que vagis fent. No val tot!

IMAGINA’T EL SUPORT

QUE LA UB ETPROPORCIONA! !

Començar

De fer treballs, se n’aprèn fent-los, i a

mesura que vagis avançant, aniràs adqui-

rint més pràctica. L’objectiu és aconseguir

que el teu treball motivi a la lectura, que

tinguis un estil propi, que siguis creatiu,

original, que no hi reprodueixis el que

hagis llegit als llibres, que hi afegeixis sem-

pre la bibliografia que hagis fet servir per a

l’elaboració del treball, i que la presentació

sigui acurada i estigui ben estructurada.

Però, sobretot, recorda: NO T’OBLIDIS

MAI DE LA BIBLIOTECA DE LA UB! Hi

trobaràs llibres que poden ajudar-te a

refermar el contingut del treball, revis-

tes especialitzades que et donaran una

visió actualitzada del tema que vulguis

tractar, revistes electròniques, manuals,

material en suport audiovisual (vídeos i

pel·lícules), llibres electrònics i arxiu d’i-

matges.

INVESTIGA I CONEIX LES POSSIBILITATS QUE TENS PER ARRODONIR LESTEVES APORTACIONS, ELS TEUS TREBALLS I LES TEVES PRESENTACIONS.

12

13

Una de les tècniques d’estudi a la qual pot-

ser no hi dónes la importància que es me-

reix i de vegades la tens més oblidada, és la

lectura. A aquestes alçades, ja has fet un camí

ben llarg llegint-te llibres que potser no han

estat els que t’hauria agradat llegir, però en

determinats casos t’hi has vist “obligat” per

poder superar algunes de les assignatures

del batxillerat, a llegir els que han estat obli-

gatoris per superar la teva etapa escolar.

Ara continuaràs llegint no només llibres, sinó

també manuals, articles i revistes relaciona-

des amb la disciplina que hagis triat. Per tant,

has de ser conscient que molts dels textos

que llegiràs seran del teu interès, i n’hi hau-

rà algun que potser se’t resistirà més. El que

és evident és que llegiràs molt, a la universi-

tat, i que la lectura és un dels eixos fonamen-

tals en el teu procés d’aprenentatge.

Perquè l’estudi sigui eficaç, necessitaràs sa-

ber llegir. Segurament penses que ja ho fas

bé, però el teu objectiu futur, com a estu-

diant universitari, ha de ser aconseguir fer

una lectura comprensiva. I què vol dir, això?

Doncs que entenguis tot el que has llegit i

que estableixis el màxim de connexions i re-

lacions possibles amb els coneixements

previs que ja tinguis, que és la millor mane-

ra d’assimilar els nous coneixements, de

conservar-los a la teva memòria i de recu-

perar-los quan els necessitis. Es tracta que

entenguis el tot i les parts, que sàpigues dis-

tingir, tot identificant les idees principals de

les secundàries del text, apunts o articles

que hagis de llegir. n

Lectura

n AMPLIAR EL TEU VOCABULARI,

la riquesa del qual farà que pu-

guis comprendre millor el que

llegeixes. Has d’integrar les no-

ves paraules de cada una de les

assignatures. Pensa que el domi-

ni d’una assignatura comença

pel domini del seu vocabulari,

i això és clau per al teu apre-

nentatge. Acostuma’t a estudiar

amb un diccionari ben a prop,

per tal de cercar la nova termi-

nologia i fer-ne ús en el teu dia

a dia com a estudiant, en els exà-

mens escrits, en els exàmens

orals, en la presentació dels tre-

balls: és la millor estratègia per

adquirir un bon bagatge lector.

nSUBRATLLAR t’ajudarà molt a l’ho-

ra de posar-te a estudiar. És un bon

recurs, si el saps utilitzar correcta-

ment. Has de diferenciar les idees

bàsiques del text tot destacant-les

amb diferents tipus de subratllat.

La primera lectura ha de ser ràpi-

da, àgil, i no convé subratllar; ja que

primer de tot t’has de fer una com-

posició del text sencer, has d’aga-

far la idea general. El subratllat fes-

lo quan tornis a llegir el text a la se-

gona lectura, i serà llavors que hau-

ràs de començar a diferenciar el

més important del més superflu.

nPRENDRE NOTES als marges del

text: et serà molt útil manifestar per

escrit les teves reflexions, els teus

dubtes. Has d’anotar el que et sus-

cita la lectura, què et provoca, què

et fa pensar, si et desperta curiosi-

tat, si notes que et falten coneixe-

ments i la lectura se’t fa lenta da-

vant de la dificultat d’entendre els

conceptes, si et motiva, si compar-

teixes opinions amb l’autor/a, etc.

Comença a fer-te preguntes. Si la

teva actitud és activa i dinàmica,

t’engrescaràs i voldràs obtenir res-

postes a tot el que has anotat, i

aquesta serà la millor manera d’en-

tendre el que llegeixes. Per això és

tan important ajudar-te de l’escrip-

tura: el saber escriure t’ajudarà a

elaborar i treballar la informació.

Quines estratègies has de fer servir?

LA COMPRENSIÓ D’UN TEXT NO SURT DEL TEXT, VE DONADAPER LA INTENCIÓ QUE TU TENS A L’HORA DE LLEGIR-LO, ELSENTIT QUE LI VOLS DONAR. ELS MOTIUS PELS QUALS LLE-GEIXES SERAN LA BASE PER INICIAR-TE COM A BON LECTOR.

Com podràs integrar-te ambèxit a la UB?

Com podràs integrar-te ambèxit a la UB?Coneix el teu centreConeix el teu centre

Integrar-te

15

Elements bàsics per començar:ASSISTÈNCIA A CLASSE

És la millor estratègia per familiaritzar-

te amb els continguts de les assignatu-

res. El professorat et remarcarà els te-

mes més importants de les matèries, i et

recomanarà bibliografia bàsica i com-

plementària per seguir les classes; faràs

exercicis pràctics que t’aniran molt bé

per entendre millor la teoria, i estaràs al

dia de qualsevol canvi que es faci en

relació amb l’assignatura.

APUNTS

Amb els apunts afavoriràs la comprensió

de la matèria, però mai no són suficients.

Integrar-te

!INICIA AMB

IL·LUSIÓ IMOTIVACIÓ LA

TEVA VIDACOM A

UNIVERSITARI!

Primer de tot hauràs de conèixer el teu centre, les auleson es fan les classes, les sales d’estudi, les aules d’informà-tica, els menjadors universitaris, els serveis de fotocòpiesque tindràs a la teva disposició, la biblioteca, la web de laUniversitat i l’espai propi dels estudiants (Món UB), la webde la Facultat, etc. Has d’ubicar-te bé en el teu entorn, jaque passaràs moltes hores al teu centre.

16

T’hauràs d’acostumar a complementar-

los llegint articles, llibres i revistes espe-

cialitzades i fent ús de les noves tecnolo-

gies.

ASSIGNATURES

Les assignatures que et trobaràs a pri-

mer potser seran més teòriques del que

t’imaginaves, però és fonamental tenir

una base sòlida per aprofundir poste-

riorment en el vessant més pràctic dels

teus estudis. No vegis les assignatures

com a apartats estancs: busca la relació

entre elles, troba-hi els vincles.

La major part de les assignatures tenen

una durada semestral: les classes del

primer semestre van del setembre al

desembre, i després, entre el gener i el

febrer, tindràs els primers exàmens. Al

febrer començaràs el segon semestre,

és a dir, noves assignatures la docència

de les quals acaba al maig, i tornaràs a

fer exàmens entre el juny i el juliol. n

Integrar-te

!CONSULTALES HORES DEVISITA DELPROFESSORATI FES-LOSPREGUNTES!

És important que...

HI PARTICIPIS ACTIVAMENT: que

a les classes aclareixis tots els dub-

tes. Segurament també els teus

companys i companyes tindran els

mateixos interrogants que tu o

altres de semblants.

Ara gaudiràs de molta AUTONO-

MIA, i es fa imprescindible per a tu

planificar-te l’estudi: hauràs de

dosificar les teves energies al llarg

de tot el curs acadèmic.

SIGUES CONSTANT A L’HORA DE

POSAR-TE A ESTUDIAR.

Integrar-te

17

!VÉS-HI, IVEURÀS ELS

AVANTATGESD’ANAR-HI!

PROFESSORS i PROFESSORESDóna’t un temps per conèixer-los i

perquè et coneguin. El professorat a

vegades dóna per sabuts coneixe-

ments que encara no domines. Els

teus professors i les teves professores

estan disposats a assessorar-te aca-

dèmicament en el que et calgui: per

aclarir-te dubtes sobre la matèria i per

donar-te pautes sobre els treballs.

Ara coneixeràs companys nous i de

mica en mica aniràs trobant els que

seran més afins a tu, amb els quals t’a-

vindràs més i amb els quals acabaràs

compartint moltes hores d’estudi i hi

realitzaràs treballs conjuntament.

TUTORIESA la Universitat de Barcelona, a més

de rebre una formació universitària

de qualitat, podràs disposar d’un

suport personalitzat, a través de la

tutoria universitària, que es concreta

en un pla d’acció tutorial (PAT) espe-

cífic per a cada ensenyament.

Els estudis universitaris suposen un

pas més en la teva vida acadèmica.

Ara t’hauràs de preocupar de cercar

informació d’interès per als teus estu-

dis, hauràs de treballar-la, fer-te-la

teva i, si tens dubtes, podràs consul-

tar-la amb el tutor o tutora que se

t’assignarà cada curs.

Pensa que cada any tindràs un tutor

o tutora que t’assessorarà en totes

les necessitats acadèmiques que et

vagin sorgint al llarg del pas per la

universitat. Aquesta persona serà qui

t’ajudarà a reflexionar i a analitzar allò

que no et queda prou clar de les

assignatures o de la vida acadèmica

en general, serà qui et guiarà en la

teva trajectòria universitària.

Qui m’ajudarà?

Quins recursostrobaràs a la Universitatde Barcelona?

Quins recursostrobaràs a la Universitatde Barcelona?

Cursar uns estudis superiors implica

conèixer en profunditat els diferents

espais que t’envoltaran, i un dels més

importants per a la teva trajectòria uni-

versitària serà la biblioteca.

N’hauràs de fer ús tant com puguis, ja

que, a banda de la teva assistència a clas-

se, de la planificació de les teves hores

d’estudi, de la presa que faràs d’apunts,

etc., l’estatus d’universitari suposa anar

més enllà, avançar, i això implica que

hauràs de completar els apunts de classe,

el material que et faciliti el professorat,

amb bibliografia complementària i reco-

manada perquè puguis ampliar els teus

coneixements de les diferents assignatu-

res cercant informació.

No en dubtis: a partir d’ara la Biblioteca

serà teva, serà un recurs bàsic per afron-

tar el teu dia a dia en els estudis.

Si vols aprofitar al màxim la teva estada

a la universitat, gaudeix de la Biblioteca,

fes-te’n “usuari habitual”: hi sortiràs gua-

nyant!

Recursos

19

Els dossiers electrònics

Ara has anat avançant, i serà molt important per a tu fer ús d’una eina que com-

plementarà cada una de les assignatures que cursis.

Un universitari ha de tenir habilitats per fer ús de les noves tecnologies, i per tant

a partir d’ara t’hauràs d’acostumar a utilitzar els anomenats dossier electrònics.

A més d’assistir a classe, podràs fer ús dels anomenats dossiers electrònics, que

són un complement per als teus estudis: trobaràs una prestatgeria virtual,

organitzada per ensenyaments i assignatures, on el teu professor publicarà la

informació d’interès de la seva assignatura, revistes, bases de dades, llibres elec-

trònics i col·leccions digitals, que podràs consultar a través de qualsevol ordina-

dor i que et podràs descarregar còmodament. Ara el teu professor/a es comu-

nicarà amb tu a través del correu electrònic, i tu, pel mateix sistema, podràs

enviar-li els treballs, fer-li consultes, etc.

Dins d’aquest espai virtual que utilitzaràs sovint per poder seguir les assignatu-

res, també podràs compartir amb els teus companys de curs d’un espai comú

de participació lliure: un fòrum on s’establiran debats, grups de discussió, etc.

A PARTIRD’ARA LA

BIBLIOTECASERÀ TEVA,

SERÀ UNRECURS BÀSIC

PER AFRONTAREL TEU DIA A

DIA EN ELSESTUDIS

!

BibliotecaINDAGA: CERCA LLIBRES I REVISTES ESPECIALITZADES ENLES MATÈRIES QUE ESTUDIES! AQUESTA ÉS, ENTRE D’AL-TRES, LA GRAN DIFERÈNCIA ENTRE ELS ESTUDIS SECUN-DARIS I LA UNIVERSITAT: LA CAPACITAT D’APROFUNDIREN LES MATÈRIES, LA CAPACITAT DE TREBALL I DE RECER-CA D’INFORMACIÓ.

20

Recursos

!La Biblioteca de la Universitat de Bar-

celona (BUB) és una de les primeres bi-

blioteques de Catalunya i de l’Estat es-

panyol, i serà per a tu un instrument

fonamental per a l’estudi. Has de gau-

dir-ne perquè et donarà suport i satis-

farà les teves necessitats d’informació,

d’aprenentatge i de recerca, aspectes

que hauràs d’anar adquirint per for-

mar-te com a estudiant universitari.

Gaudiràs d’una sèrie de serveis i recur-

sos, com ara els següents:

nPodràs estudiar, planificar-te la feina

o passar els teus apunts en sales i llocs

habilitats per a l’estudi, com també

gaudir dels serveis informàtics, ja que

hi tindràs ordinadors connectats a In-

ternet. Si tens ordinador portàtil, por-

ta’l i connecta’t... i treballa tranquil·la-

ment des de la biblioteca!

n Horaris d’obertura durant la set-

mana ampliats quan tu més ho ne-

cessites, o sigui, en època d’exà-

mens!

n Podràs accedir a: informació electrò-

nica i digital (podràs gaudir d’un

banc d’imatges), revistes especialit-

zades, articles, llibres, audiovisuals,

bases de dades, etc.

n Podràs accedir a tota la informació

que necessitis des de qualsevol lloc:

aules de la teva facultat, departa-

ments, i també des de casa teva!

n Podràs apuntar-te a les sessions que

es faran perquè coneguis els dife-

rents serveis específics relacionats

amb la teva carrera. Pregunta-ho

i apunta-t’hi!

n Una vegada siguis estudiant de la

UB, podràs gaudir del servei de prés-

tec de la BUB i tindràs accés lliure a

qualsevol dels més de 6.600 punts

de lectura, alguns dels quals estan

equipats per poder treballar amb or-

dinador. Aprofita-ho!

Què t’ofereix la UB?

Si vols saber-ne més, entra a: www.bib.ub.es/bub/bub.htm

FES-TE’N“USUARIHABITUAL”: HI SORTIRÀSGUANYANT!

Recursos

Ja saps que en aquest moment els estu-

dis universitaris estan en procés de

canvi, bo i adaptant-se a l’Espai Europeu

d’Educació Superior, i això repercutirà

en la teva formació universitària, ja que

el coneixement d’alguna llengua estran-

gera et beneficiarà en molts aspectes.

Has de ser conscient que el domini de

les llengües és un requisit que en la nos-

tra societat s’ha tornat bàsic i imprescin-

dible. Avui dia les empreses, a l’hora de

contractar titulats universitaris, bus-

quen perfils que siguin al més complets

possible, i per tant has de saber què

s’està buscant, què es demana als titu-

lats universitaris.

Aprenent idiomes tindràs més facilitat

per trobar feina. Pensa que trobaràs

molta competència entre els graduats,

ja que tothom es preocupa pel seu futur

professional. Per tant, per tal d’inserir-te

al mercat laboral, comença ja a omplir el

teu currículum vitae amb formació

complementària.

Idiomes

SAPS QUÈ ES NECESSITA A LA NOSTRA SOCIETAT? DONCS GENT JOVE, PRE-PARADA ACADÈMICAMENT, AMB BONS CONEIXEMENTS TEORICOPRÀCTICSI QUE ESTIGUI FORMADA EN IDIOMES.

ARA QUE HOSAPS, ACTUAAMB TEMPS:ESTÀS EN EL

MILLORMOMENT PER

OMPLIR LATEVA

“MOTXILLA”ACADÈMICA!

!21

Recursos

22

Si t’apuntes a l’Escola d’Idiomes Moderns, podràs fer cursos en quinze llengües!

L’EIM ofereix cursos d’una gran varietat de tipus i nivells, en tots els campus de la

UB, en diferents moments de l’any i amb un gran ventall d’horaris.

A més d’aprendre idiomes, t’acceptaran el reconeixement d’aquesta formació

com a crèdits de lliure elecció.

També l’EIM et pot reconèixer com a crèdits els idiomes cursats en altres centres

quan siguis universitari.

La UB també posa al teu servei els centres d’autoaprenentatge de llengües per tal

que complementis l’ensenyament de la classe.

Què t’ofereix la UB?

Per a més informació, consulta: www.eim.ub.es/

ANIMA’T AENRIQUIR LATEVAFORMACIÓLINGÜÍSTICA!!

COMPLETA EL TEU CURRÍCULUM VITAE PER TAL D’AUGMENTAR LES TEVESPOSSIBILITATS DE TREBALL TANT A ESPANYA COM A L’ESTRANGER. ÉS LAMANERA DE MILLORAR LES TEVES EXPECTATIVES!

L’APRENENTATGE DELS IDIOMES ÉS UN VALOR AFEGIT TANT EN EL TERRENYPROFESSIONAL COM EN EL PERSONAL.

PREPARA’T BÉ PERINCORPORAR-TE AL MERCATLABORAL!

Has sentit a parlar de lamobilitat a la universitat? Sapsquè és?És una oportunitat que et dóna la Uni-

versitat si ho desitges, si et ve de gust, si

et fa il·lusió, estudiar en una altra uni-

versitat espanyola o europea durant

uns quants mesos. La mobilitat és un

element de canvi per a tu, és un suport

a la teva formació universitària. T’ho

deixaràs perdre?

Què hi guanyes, fent una partdels teus estudis fora de la UB?Doncs que coneixeràs altres models

d’ensenyament, enriquiràs la teva for-

mació acadèmica, faràs amics nous

d’altres universitats, d’altres països. En-

grandiràs la visió del món, que t’aporta-

rà un creixement personal i et farà sen-

tir una persona més independent. Tu

seràs el qui decidiràs, i augmentaràs el

sentit de responsabilitat, ja que hauràs

de desenvolupar habilitats per resoldre

situacions noves per a tu. A més a més,

si decideixes viatjar a una universitat

estrangera, conviuràs amb companys

d’altres cultures.

Tot és positiu per a tu! Encara dubtes?

Millora la teva formació, ja que així

t’enriquiràs personalment i professio-

nalment. Aprofita’t i gaudeix d’aquesta

HAS SENTIT A PARLAR DE LA MOBILITAT A LA UNIVERSITAT? SAPS QUÈ ÉS?

Mobilitat acadèmica

Recursos

23

!MOU-TE, ARAPOTS!

Recursos

24

possibilitat. Pot ser una nova meta per a

tu i per al teu futur professional. És una

alternativa a la teva formació.

Ara que ets jove, has d’aprofitar totes

les oportunitats que tens al teu abast!

Tens l’excusa ideal per viatjar, per conèi-

xer altres països, conèixer estudiants

d’arreu del món que tenen les mateixes

inquietuds intel·lectuals que tu.

No hi ha res com conèixer de primera

mà la realitat sociolingüística de cada

país. A més d’enriquir-te com a persona,

com a futur professional, és una oportu-

nitat per diferenciar-te de la resta de

titulats: milloraràs el teu currículum

vitae. Per tant, recorda que hauràs de

conèixer una llengua (i, si és possible,

dominar-la), que serà un valor afegit

entre tots els que tingueu la mateixa

titulació.

No te n’oblidis! Ara ja ho saps: si ets

estudiant de la UB, podràs fer part dels

AMPLIA EL TEUCURRÍCULUMAMB UNAEXPERIÈNCIAACADÈMICADIFERENT!

n ÉS UNA MOLT BONA INVERSIÓ!

n ENRIQUIRÀS EL TEU ESTUDI

n INTERCANVIARÀS EXPERIÈNCIES

n CONEIXERÀS LES TEVES CAPACI-

TATS D’ADAPTAR-TE A UN NOU

ENTORN

nAMPLIA ELS TEUS OBJECTIUS,

BUSCA NOUS HORITZONS

Recursos

25

teus estudis o assignatures, o el teu pro-

jecte de fi de carrera, en qualsevol de les

universitats en les quals el teu centre

ofereixi places, amb la garantia de reco-

neixement acadèmic a la universitat

d’origen.

T’ajuda a la integració als programes

d’intercanvi i mobilitat tant d’àmbit

estatal com europeu.

En l’àmbit estatal:Sistema d’Intercanvi en Centres Universi-

taris Espanyols (SICUE): per tal de millorar

la teva formació, podràs estudiar en

qualsevol de les universitats espanyoles

que han signat un acord bilateral amb la

UB. La teva estada a la universitat de des-

tí que triïs, podrà ser d’un mínim de tres

mesos i un màxim de nou.

n DRAC: podràs aconseguir ajuts per

assistir a cursos, seminaris o con-

gressos, per visitar un servei d’una

altra universitat espanyola, per ini-

ciar una investigació o un projecte,

per cursar una o diverses assignatu-

res en una altra universitat; o bé per

organitzar altres activitats culturals.

Tot això s’emmarca dins la xarxa d’u-

niversitats signatàries de l’acord i

pressuposa sempre un reconeixe-

ment mutu de l’activitat duta a ter-

me.

En l’àmbit europeu:Programa SÒCRATES-ERASMUS: quan

ja hagis realitzat un curs acadèmic, si

t’interessa estudiar en alguna universi-

tat europea, podràs fer-ho un o dos

semestres, com desitgis! Només hau-

ràs d’estar matriculat a la UB en l’en-

senyament i en el mateix curs acadè-

mic relacionat amb l’intercanvi. La

Comissió Europea concedeix un ajut

econòmic mensual per cobrir les diver-

ses despeses, com per exemple el des-

plaçament.

Ara ho tens més clar? De segur que sí, que estudiar en una

altra universitat t’aportarà moltes

coses:

n Perquè participis i experimentis sis-

temes docents diferents.

n Perquè coneguis aspectes socials i

culturals d’altres comunitats autòno-

mes i altres països.

n Perquè puguis ampliar el teu currícu-

lum amb una experiència acadèmica

diferent.

Què t’ofereix la UB?

Si vols saber-ne més, entra a: www.ub.edu/acad/intercanvis

ARA QUE ETSJOVE HAS

D’APROFITARTOTES LES

OPORTUNITATSQUE TENS AL

TEU ABAST!!

Recursos

26

Hi ha ajuts per fer estudis de qualsevol ni-

vell universitari, fer recerca, participar en cur-

sos d’estiu, sortir a l’estranger a fer una am-

pliació d’estudis o una recerca, estudiar la

llengua i la cultura d’un país, treballar de lec-

tor o d’auxiliar de conversa, participar en un

programa d’intercanvi, fer pràctiques de tre-

ball a l’estranger, etc. La qüestió és saber

on trobar aquesta informació, decidir qui-

nes són les convocatòries en les quals pots

participar i, finalment, preparar correcta-

ment la documentació necessària.

Hi ha una convocatòria de beques per a pri-

mer curs d’estudis universitaris destinada a

tu, que inicies estudis universitaris per pri-

mera vegada.

La finalitat d’aquesta convocatòria és que

coneguis, abans de formalitzar la matrícula

per primera vegada a la Universitat, si com-

pleixes les condicions econòmiques i patri-

monials imprescindibles per obtenir la beca.

Si compleixes aquests requisits econòmics,

només et restarà complir els requisits aca-

dèmics per a la concessió total de la beca.

La UB t’ofereix la possibilitat de consultar tota la informació per a la sol·licitud i tra-

mitació d’aquesta beca a l’adreça

Visita també el portal de beques per informar-te d’altres beques i ajuts:

Què t’ofereix la UB?

www.ub.edu/acad/beques/1r2ncicle/anticipada/

www.ub.edu/acad/beques/welcome.html

Beques i ajuts

SAPS QUE HI HA MOLTES CONVOCATÒRIES DE BEQUES, SUBVENCIONS I PREMIS QUE ET PODEN AJU-DAR A COSTEJAR LES DESPESES DELS TEUS ESTUDIS UNIVERSITARIS?

QUINA BECA ET POTINTERESSAR I MOLT?!

Recursos

27

La pràctica d’algun esport feta amb regu-

laritat t’ajudarà a millorar la teva salut

física i la teva salut psicològica. L’objec-

tiu és trobar la relaxació de l’estrès gene-

rat en l’activitat acadèmica, per tal d’evi-

tar tensions i pressions. L’esport t’ajudarà

a alliberar-te de les preocupacions habi-

tuals que pots tenir quan siguis estudiant

universitari, com ara els nervis típics

davant dels exàmens, l’ansietat per apro-

var, les dificultats de concentració, etc. Si

fas esport, veuràs com millores la qualitat

Esports

LA REALITZACIÓ D’ESPORT CONTRIBUEIX A LA FORMACIÓ INTEGRAL DE LA PERSONA, I EN L’AM-BIENT ACADÈMIC ENTENEM L’ACTIVITAT ESPORTIVA COM UN FACTOR DE DESENVOLUPAMENTTRANSVERSAL.

recursos

28

L’ESPORT TÉEFECTESPOSITIUS PER ALA SALUT! I TUT’HAS DECUIDAR PERPODEROBTENIR UNSRESULTATSÒPTIMS EN ELSTEUS ESTUDIS

!

Podràs fer activitats dirigides en les nostres instal·lacions esportives, podràs parti-

cipar en competicions universitàries, i tot això se’t reconeixerà, si vols, com a crè-

dits de lliure elecció!

Ara ja ho saps: a la Universitat de Barcelona la pràctica de l’esport i el coneixe-

ment teòric d’aquest passa a formar part del teu itinerari curricular.

Què t’ofereix la UB?

Si vols saber-ne més, entra a www.ub.edu/esports/

de vida i controlaràs aquests aspectes

que poden influir negativament en el teu

rendiment acadèmic.

Si l’esport et pot ajudar, per què no pro-

ves de fer-ne? L’efecte és immediat, tin-

dràs una sensació de benestar personal,

la teva autoestima creixerà perquè saps

que contribueixes a la teva formació com

a persona, i a més fomentaràs les rela-

cions amb nous companys.

recursos

29

Feina UB

ÉS LA MILLORMANERA

D’AFRONTARLA TEVA

FUTURA CERCADE FEINA!!

SAPS COM ENCARAR EL PAS DEL MÓN UNIVERSITARI AL MÓN LABORAL? ETPREOCUPA EL TEU FUTUR PROFESSIONAL? VOLS SABER DE QUÈ TREBALLARÀS?

És lògic que això et preocupi, és normal que

una vegada avancis en els teus estudis et

facis aquestes preguntes, i potser també

una vegada t’hagis graduat, però creus que

t’has d’esperar a acabar la carrera per plan-

tejar-te aquestes qüestions?

Ja saps que la nostra societat no para

d’evolucionar i que els canvis econò-

mics i socials fan que t’hagis d’adaptar

constantment perquè puguis afrontar

els nous reptes laborals amb què et tro-

baràs quan acabaràs els teus estudis

universitaris. I és per això que t’has

d’anticipar i actuar abans de ser llicen-

ciat o diplomat. És interessant per a tu

que complementis la teva formació aca-

dèmica amb una formació que millori

les competències professionals que et

demanaran (i de vegades exigiran) en el

mercat laboral. n

recursos

30

Tens a la teva disposició un servei d’inser-

ció i orientació laboral, Feina UB, que t’o-

fereix un seguit de serveis i accions adre-

çades a la teva inserció professional:

n Pràctiques en empreses: podràs ac-

cedir al mercat laboral mitjançant les

pràctiques, és a dir, que tindràs l’o-

portunitat d’adquirir l’experiència

professional dels estudis que estiguis

cursant, coneixeràs de prop a què es

dedica un professional com tu, i se-

ràs tu qui posarà en pràctica els co-

neixements teòrics que has anat ad-

quirint al llarg de la carrera.

n Borsa de treball: hi ha empreses que

necessiten cobrir determinats llocs

de feina i tu podràs veure les seves

ofertes de treball publicades a la web.

T’hauràs d’inscriure a la borsa de tre-

ball i podràs posar-hi el teu currícu-

lum vitae, i en el cas que hi ha hagi al-

guna oferta que t’interessi, t’hi podràs

presentar i optar a la feina!

n Curs de tècniques de cerca de feina:

podràs participar de manera virtual en

un curs relacionat amb la recerca de fei-

na, coneixeràs quina és la millor estra-

tègia per incorporar-te al món laboral,

coneixeràs també les eines bàsiques de

recerca de feina, i et prepararàs per su-

perar amb èxit les entrevistes de selec-

ció de personal.

n Jornades d’orientació: a la teva fa-

cultat, al llarg d’un dia, s’organitzaran

unes sessions d’introducció als ins-

truments bàsics de la recerca de fei-

na, com ara: l’elaboració del currícu-

lum vitae o el disseny de la carta de

presentació, i coneixeràs els diferents

tipus de tests psicotècnics i proves de

selecció que es fan habitualment.

També podràs conèixer de prop ex-

alumnes de la UB que t’explicaran com

ha estat la seva experiència una vegada

acabats els estudis universitaris, i sabràs

com els ha anat la vida com a professio-

nals en el mercat de treball: com van

passar la seva primera entrevista de fei-

na, quines dificultats van trobar per in-

corporar-se al mercat de treball, satis-

faccions d’haver passat per la universi-

tat, etc.

Què t’ofereix la UB?

Si vols saber-ne més, entra a www.ub.edu/feinaub

Has sentit a parlar de l’Espai Europeud’EducacióSuperior?

Has sentit a parlar de l’Espai Europeud’EducacióSuperior?

Anem cap a Europa!

Espai Europeu

32

En la Declaració de Bolonya del 1999 s’es-

tableix un Espai Europeu d’Educació Su-

perior (EEES), que no és més que un sis-

tema de confiança mútua entre països

per tal de garantir i assegurar la qualitat

de l’ensenyament universitari.

En aquest moment, la UB s’està adap-

tant a aquest Espai; és una de les priori-

tats en la política de l’actual equip de

govern. Com a experiència pilot vers el

procés de convergència europea, es

porten a terme deu ensenyaments: Bi-

blioteconomia i Documentació, Estadís-

tica, Gestió i Administració Pública, Tu-

risme i Mestre (sis ensenyaments). Són

titulacions oficials actuals a les quals

s’associarà un títol propi de grau adap-

tat a l’EEES.

T’has d’anar acostumant a la nova termi-

nologia que es farà servir, com ara la dels

crèdits acadèmics, que s’anomenaran

ECTS (European Credit Transfer System).

Per tant, la nova concepció del crèdit aca-

dèmic serà que passarem a un sistema

basat en l’aprenentatge de l’alumne.

Perquè te’n facis una idea, amb aquest

nou sistema de crèdits l’equivalència, a

títol orientatiu, serà la següent:

L’OBJECTIU ÉSADOPTAR UNSISTEMA DETITULACIONSFLEXIBLE, QUEPROMOGUI LESTEVESOPORTUNITATSFUTURES DETREBALL, LAQUAL COSASIGNIFICA QUEES POTENCIARÀLA MOBILITATINTERNACIONAL

!QUÈ SÓN ELS CRÈDITS? SÓN LA UNITAT DE VALORACIÓ, QUE COMPRÈN LA TEÒRICA I LA PRÀCTICA. I ARA, UN COP IMMERSOS EN L’ESPAI EUROPEU, S’HI AFEGIRAN LES HORES D’ESTUDI I DE TREBALL PERSONAL QUE TU HAURÀS DE DEDICAR PER ACONSEGUIR SUPERAR AMB ÈXIT LES EXIGÈNCIES ACADÈMIQUES. ES VALORARÀ LA QUANTITAT DE FEINA QUE FAS, EXPRESSADA EN HORES, QUE INCLOURÀ:TEÒRICA, PRÀCTICA, ESFORÇ DEDICAT A L’ESTUDI I PREPARACIÓ I REALITZACIÓ D’EXÀMENS.

Si vols saber-ne més, entra a www.ub.edu/ub/europa/

1 ECTS 25-30 hores de treball d’un estudiant

1 curs acadèmic 60 crèdits, aproximadament, que equivaldran a unes 1.500-1800 hores cada curs

1 semestre 30 crèdits

Tota la informació al teu abast,

a la pàgina de la UB

www.ub.edu

Què oferim als futurs estudiants de grau

www.ub.edu/queoferim/grau/

Les activitats que organitzem per acostar

els estudiants i els centres de secundària

a la nostra Universitat

www.ub.edu/csecundaria/espaiub/

La informació i els serveis personalitzats

dels quals gaudeixen els nostres estudiants,

a MonUB, el portal dels estudiants

http://monub.ub.edu/

Opinió

34

Per a molts estudiants, el pas del batxillerat

a la universitat és un dels canvis que més

incerteses creen i, alhora, més oportunitats

ofereixen. Fa temps que sabem que les con-

dicions de l’accés als estudis universitaris i

les primeres experiències a la universitat te-

nen influència en l’èxit més o menys gran

que s’assoleix en els estudis superiors. En la

mesura que el procés d’accés sigui satisfac-

tori, i que sapiguem afrontar les primeres

experiències acadèmiques i adequar-nos a

la vida universitària, augmentaran les nos-

tres possibilitats d’èxit i de satisfacció.

En aquest breu escrit revisaré les cinc con-

dicions que es consideren desitjables per

resoldre la transició a la universitat i en-

carrilar els estudis universitaris.

La motivació. És molt important estar

convençut del que es vol fer, sentir-se mo-

tivat i atret pels estudis escollits, i, fins i tot,

imaginar-se els possibles escenaris profes-

sionals. La motivació no ha d’estar lligada a

la dificultat més o menys gran que puguin

tenir uns estudis, sinó a un desig personal

intens de dedicar temps i esforços per acon-

seguir un objectiu previst.

La preparació prèvia. Després de su-

perar el batxillerat, pot semblar que poques

coses hi deu haver més difícils de fer. Afor-

tunadament encara queden moltes més

coses per aprendre i superar. La trajectòria

dels estudis al batxillerat és un bon indica-

dor per a la trajectòria a la universitat. La

preparació prèvia no es limita als coneixe-

ments, sinó també a les competències re-

lacionades amb l’estudi, com ara: saber-se

organitzar, gestionar amb eficàcia el temps,

dominar tècniques d’estudi, ser responsa-

ble, tenir capacitat d’autogestió, etc. Mal-

grat això, tots aquests indicadors no són ni

decisius ni determinants del resultat final.

Moltes trajectòries personals i acadèmiques

prèvies dels estudiants es poden reconduir,

i d’altres, millorar.

El suport social. El suport emocional és

una altra necessitat dels joves que accedei-

xen als estudis universitaris. El suport emo-

cional el proporciona el grup social més

pròxim a l’estudiant. El més habitual és que

procedeixi de la família, sobretot dels pares

i els germans, i del grup d’amics, el qual

acostuma a tenir una forta influència per

ajudar a mantenir les expectatives i afron-

tar les dificultats inicials. Sovint es produei-

xen canvis no desitjats en les relacions amb

els amics i les amigues de l’institut que po-

den afectar l’estat d’ànim. Les distàncies, els

horaris, etc. modifiquen el mapa de rela-

cions que durant anys han sigut importants

i necessàries. Moltes d’aquestes relacions

es podran continuar mantenint, tot i que

potser amb menys intensitat. Ens trobarem,

doncs, davant l’oportunitat d’ampliar el cer-

cle d’amistats. Aquestes situacions de can-

vi en les relacions personals, per a alguns

joves no els són fàcils. Els nous entorns, els

nous professors, les noves assignatures i els

nous companys s’han de saber veure com

a noves oportunitats de creixement perso-

nal. Tot plegat (el pas de l’institut a la uni-

versitat, el pas dels amics de sempre a “més

amics per sempre”, el pas de la rigidesa ho-

rària a la flexibilitat i autonomia en la uni-

versitat, de la dependència a la indepen-

dència, la majoria d’edat, etc.) conforma un

Transició batxillerat - universitat.Cinc condicions per intentarassegurar l’èxit

Àngel FornerCatedràtic del

Departament de Mètodes

d’Investigació i

Diagnòstic en Educació

(MIDE), Facultat de

Formació del Professorat,

Universitat de Barcelona

Opinió

35

ACTIVITATSCULTURALSque ocupen un lloc molt important en el món universitariEls membres de la nostra comunitatpoden col·laborar en les diferentsagrupacions musicals, com ara el Cor i l’Orquestra de la Universitatde Barcelona, i grups de teatre

Cicles de música, representacions d’òpera,

exposicions, representacions teatrals,

etc.

www.ub.edu/aclt/I consulta també

la programació d’activitats a l’agendawww.ub.edu/comint/agenda/

incomparable marc d’oportunitats de crei-

xement personal, la qual cosa és més fàcil

si es disposa d’un bon suport social.

El desig d’aprofitament. Una actitud

clau davant els estudis universitaris és estar

disposat a aprofitar-los tant com sigui pos-

sible. El pitjor plantejament és decidir-se per

optar al rendiment mínim a canvi de l’es-

forç mínim. Aquest plantejament, que en

part és irresponsable i en part una estafa so-

cial, qüestiona totes les condicions que aquí

exposo: falta de motivació, poc estímul, es-

cassa valoració del capital humà, renúncia

a les oportunitats que s’ofereixen, confor-

misme de cara al futur, etc., i fa fàcil l’apari-

ció de desenganys, dubtes i desitjos d’aban-

donament. La vida universitària acostuma

a ser molt estimulant, sobretot per als qui

estan disposats a aprofitar les ocasions que

es presenten i a buscar amb criteri aquelles

altres que els interessen. La vida università-

ria sol constituir una font intensa d’aprenen-

tatges i també de realitzacions, ja que no

només s’aprèn de les assignatures i dels

professors, sinó també de les pràctiques,

de les activitats organitzades per la univer-

sitat, les facultats o els col·lectius d’estu-

diants; i de tot el que se’n deriva: con-

gressos, seminaris, investigacions, inter-

canvis a l’estranger, etc. Vull deixar ben clar

que les enormes potencialitats que té la uni-

versitat per a la formació de les noves ge-

neracions, necessiten que els estudiants

vulguin aprofitar-les al màxim buscant l’ex-

cel·lència i estiguin disposats a participar ac-

tivament en la vida universitària.

La xarxa de relacions. Part de l’èxit en

la formació universitària (èxit personal, èxit

acadèmic i èxit professional) està relacionat

amb l’establiment d’una bona xarxa de re-

lacions. Relacions amb els professors, els tu-

tors, etc., i relacions amb companys deci-

dits, estimulants i capaços, amb els quals si-

gui fàcil de col·laborar i es pugui treballar

de forma cooperativa. Molts d’aquests com-

panys probablement en el futur seran col·le-

gues de professió.

De manera molt resumida, he revisat les

condicions que més i millor poden ajudar

els estudiants de nou ingrés a la universitat

a enfocar la trajectòria dels estudis supe-

riors. Espero que us pugui ser d’alguna uti-

litat. Benvinguts i molta sort. n

ÉS MOLTIMPORTANT

ESTARCONVENÇUT

DEL QUE ES VOLFER, SENTIR-SE

MOTIVAT IATRET PELS

ESTUDISESCOLLITS, I,

FINS I TOT,IMAGINAR-SE

ELS POSSIBLESESCENARIS

PROFESSIONALS

!

Opinió

36

El primer any a la universitat és un any de

canvi. Suposa accedir a un nou espai d’a-

prenentatge i de convivència diferent al

del batxillerat. No és ni més difícil ni tam-

poc més fàcil; és, en una paraula, diferent.

Com el pas d’un estadi a un altre de la vida,

es tracta d’una transició que requereix

adaptar-se a noves situacions i nous rep-

tes. Així doncs, els que accediu per primer

cop als estudis universitaris comprovareu,

i experimentareu, nous estils de treballar i

una altra manera de sentir-vos estudiants.

Però no us confongueu. No és un pas que

us hagi de fer sentir-vos indefensos ni

incompetents per aprendre continguts

que ara no sabeu gaire bé com seran ni

quins seran. És un pas que heu de viure

—com segurament viureu molts altres

moments a la vida— com un avenç i una

superació. El món de l’estudi a la universi-

tat i el món laboral, que alguns ja deveu

conèixer i que tots i totes coneixereu al

llarg de la vida, és un món on la persona

ha d’obrir-se camí. No ha d’esperar que li

diguin el que ha de fer. Ha de construir la

seva via i ha de saber demanar ajut, obser-

var i escoltar quan algú li digui com pot

abordar els problemes i com superar les

dificultats.

S’ha acabat aquell temps en què el profes-

sorat universitari estava lluny dels estu-

diants. Avui les facultats i les escoles de la

universitat són conscients d’aquests

moments de transició entre el món del

batxillerat i els primers anys dels estudis

universitaris que viviu estudiants com els

que ara voleu iniciar les vostres carreres. Hi

trobareu ajut i orientació si us cal, tutors i

tutores il·lusionats amb la seva feina i amb

la voluntat d’ajudar-vos en l’accés a la uni-

versitat.

Per tant, el primer missatge és el següent:

no ho vulgueu fer tots sols; demaneu

ajut, als companys, per descomptat, però

també al professorat i en particular als tu-

tors i tutores i al personal d’atenció als

estudiants que treballa a les secretaries

dels centres. Això no vol dir que tot seran

flors i violes. Haureu de cercar la informa-

ció i posar-hi molt d’interès, però la troba-

reu, i amb més facilitats que no us penseu.

Però cal que sigueu conscients que qui ha

d’aprendre sou vosaltres i que a la univer-

sitat cal ser autònom en l’aprenentatge i

saber organitzar-se un mateix. Això no pot

fer-ho ningú per vosaltres.

La societat en què vivim —vosaltres ja hi

viviu i ara ho notareu més que abans— és

complexa, i la persona ha d’aprendre a

superar-hi dificultats, a esforçar-s’hi estu-

diant o bé treballant, com potser molts

dels vostres companys de batxillerat faran

quan vosaltres comenceu els estudis uni-

versitaris, el proper setembre. És una

societat que cal fer més justa i més equita-

tiva i que necessita persones amb empen-

ta, amb esperit emprenedor i amb cons-

tància.

Aquest és, doncs, el segon missatge: tot és

possible, però tot comporta esforç perso-

nal i compromís. Convé que analitzeu amb

serietat i responsabilitat si esteu disposats

a assumir aquest esforç i a ser responsa-

bles amb el que vosaltres mateixos, les

vostres famílies i la societat fa per tal que

pugueu estudiar i finalitzar amb èxit la

carrera que escollireu. No es tracta d’una

qüestió menor. És una qüestió important.

Els estudis universitaris tenen un cost que

cal aprofitar, atès que molts ciutadans

i ciutadanes, mitjançant els seus impos-

tos, ajuden a sufragar-lo i fan possible que

joves com vosaltres puguin formar-se a la

universitat.

No feu dels vostres estudis universitaris l’ú-

nica opció de realització personal en els

propers quatre anys. En la majoria de

casos són anys que ho són també de for-

El primer any a la Universitat

Miquel MartínezCatedràtic del

Departament de Teoria

i Història de l’Educació,

Facultat de Pedagogia,

i director de l’Institut de

Ciències de l’Educació

(ICE) de la UB

Opinió

FUNDACIÓ SOLIDARITAT UB té la finalitat de fomentarvalors de solidaritat, promoure la participació social i canalitzar accions de cooperació per al desenvolupament i per la defensa dels drets humans des de la Universitat

www.ub.es/solidaritat/

La solidaritat i la cooperació a la UB

• Observatori Solidaritat

• La UB al carrer

• Cooperació Internacional

• Formació

• Projecte Paula d’educació

per a la pau

mació cultural, d’incorporació a la vida

social, de consolidació de la vida afectiva i

emocional de la persona i de compromís

amb accions de voluntariat que no seran

fàcils de desenvolupar amb la mateixa lli-

bertat d’acció en moments posteriors. Els

estudiants teniu temps lliure per gaudir de

la vida, de la cultura i dels altres. Cal apren-

dre, doncs, a aprofitar aquest temps.

Només així sereu capaços d’aprendre a

fer-ho com una cosa natural en acabar els

estudis i al llarg de la vida.

El tercer missatge és el següent: apreneu a

gaudir i a organitzar bé el temps de què

disposeu fent altres coses i no només estu-

diant. Això no és fàcil que algú us ho

ensenyi. Aprendre a organitzar-se el

temps és clau en la societat actual. És

important que combineu i us esbargiu

amb activitats diverses: d’estudi, d’oci,

d’altruisme i en les relacions amb els vos-

tres companys i amics. Actualment, tan

sols qui sap organitzar-se el temps de tre-

ball, familiar i de lleure és capaç de dur una

vida sostenible, satisfactòria i feliç. I això és

molt important. Un bon professional, cal

que sigui alhora una persona feliç i un bon

ciutadà o ciutadana.

Ara pertocaria dir que cal que sigueu uns

bons estudiants. Convé, però, que aprofi-

teu també aquests anys de la vostra vida

per aprendre i viure com a persones en

tots els vessants que comporta ser perso-

na. No oblideu, tanmateix, que sou a la

universitat per aprendre, i que se us ha de

demanar i exigir que el temps que dedi-

queu a estudiar sigui profitós. I que això

significa esforç personal, superació de

moments de dificultat i exigència per tal

que la qualitat de la docència a la universi-

tat sigui com cal. La participació dels estu-

diants en l’assoliment d’aquest darrer

objectiu és, també, clau.

Finalment —i no gens menys impor-

tant—, no s’ha de perdre de vista que el

món no s’acaba al nostre poble o ciutat, o

a Catalunya. Cal que viatgeu tant com

pugueu i les vostres obligacions com a

estudiants us ho permetin. I, per poder

aprofitar-ho bé, heu d’aprendre llengües

estrangeres. Pel que fa a coneixements de

llengües, som a la cua d’Europa. Així

doncs, hem de millorar. Conèixer altres

cultures i visitar o viure en altres llocs, fent

intercanvis com a estudiants o bé treba-

llant en els períodes de vacances, és el

millor sistema per conèixer altres mons

i tenir una visió de la nostra societat, glo-

bal i diversa, més real.

Us desitjo una bona entrada a la universi-

tat i que hi tingueu un primer any profitós

i ple de bones experiències. n

HI TROBAREUAJUT I

ORIENTACIÓSI US CAL,TUTORS ITUTORES

IL·LUSIONATSAMB LA SEVA

FEINA I AMBLA VOLUNTAT

D’AJUDAR-VOS EN

L’ACCÉS A LAUNIVERSITAT

!

Opinió

38

Una part important de l’alumnat que cursa

actualment segon de batxillerat, d’aquí a un

quant temps, tal vegada no recordarà l’any

2006 per les diverses efemèrides que s’hi

commemoren, sigui el 250è aniversari del

naixement de Mozart, el 400 de Rembrandt

o el 2.500 de Pèricles, sinó més aviat perquè

la fi de la primavera i l’inici de l’estiu d’aquest

any hauran estat, sens dubte, per a aques-

tes noies i aquests nois que enguany com-

pleixen divuit anys —d’acord amb el siste-

ma educatiu del nostre país— un període

de presa de decisions importants i d’una

gran activitat. En efecte, entre el final de

maig i mitjans de juliol, els estudiants de bat-

xillerat que volen seguir estudis universita-

ris han de fer front, en un interval de temps

relativament curt, a un seguit d’esdeveni-

ments que marquen de forma significativa

el seu futur, acadèmic, professional i perso-

nal. En primer lloc, han d’acabar bé el batxi-

llerat, després vénen les PAU (i, en alguns

casos, també les PAP); hauran de formalit-

zar la preinscripció universitària, esperar l’as-

signació de plaça i, finalment, matricular-se.

Aquesta seqüència inclou fets de natura dis-

tinta: els uns són estrictament acadèmics,

i els altres, de caire administratiu, però una

bona realització en el conjunt de tots dos

aspectes garanteix i facilita la fita última, que

és l’accés a la universitat.

Comencem per les PAU. Superar les proves

d’accés a la universitat —la “sele”, per dir-

ho en termes col·loquials— és una condi-

ció necessària per accedir a la universitat,

però preparar bé les PAU és, simplement,

fer bé el batxillerat. Els exàmens de què

consten les PAU —les proves són anòni-

mes, simultànies i idèntiques per garantir

al màxim la igualtat d’oportunitats— ava-

luen els coneixements, les competències

bàsiques i la formació adquirida tant en les

matèries comunes com en les de la moda-

litat de batxillerat cursada. Res, doncs, no es

demana en aquestes proves que no formi

part del currículum i el nivell de batxillerat:

els enunciats dels exàmens no poden sor-

prendre; només cal llegir-los amb atenció.

Igualment, l’estructura de cadascun dels

exàmens, com també els criteris d’avalua-

ció, són de sobres coneguts pels exami-

nands i pel professorat de batxillerat. A més,

de l’abril al setembre funciona l’aplicació

interactiva d’autoavaluació “Posa’t a pro-

va”, la finalitat de la qual és ajudar a fer el re-

pàs final abans dels exàmens.

En resum, això vol dir que l’èxit en les PAU

—concebudes com un instrument per de-

terminar l’accés a la universitat sobre els

principis d’igualtat, mèrit i capacitat— s’as-

segura no deixant la feina per al darrer dia,

i potser és bo recordar ara que la nota defi-

nitiva per a l’accés es calcula ponderant en

un 60% la qualificació final del batxillerat i

en un 40% la qualificació global de les PAU.

D’altra banda, cal tenir present que els exà-

mens s’avaluen en funció del que es deixa

escrit, i aquí, cal mostrar-hi el saber i també

el saber fer. Per tant, a l’hora de realitzar les

proves és aconsellable dedicar un temps

específic a revisar les respostes, i en la re-

dacció d’aquestes cal tenir cura d’aspectes

com ara la claredat conceptual i el rigor ex-

positiu, l’argumentació correcta, els plante-

jaments i els desenvolupaments de les

qüestions, l’ús adequat de la terminologia

específica de cada matèria i, en general,

d’un vocabulari adient, juntament amb una

presentació clara i pulcra, que és sempre un

valor afegit. Aquests components són bà-

Accés a la Universitat:una porta de futur

Pilar Gómez i CardóProfessora Titular del

Departament de

Filologia Grega –

Facultat de Filologia,

i coordinadora de les

PAU de Catalunya

Tota la informació sobre l’accés a la Universitat es troba en el web http://www.gencat.net/dursi/accesalauniversitat; i el portal per a totes les gestions d’accés (matrícula de les proves, preinscripció, consulta d’assignació de places, etc.) és

http://accesnet.gencat.net

39

Opinió

A l’estiu organitzem cursos en àrees molt diverses que acos-ten la Universitat a nous públics, nous temes i nous escenaris.

Els JuliolsCursos multidisciplinaris i oberts a tothom que vulgui ampliarels seus coneixements, i també a estudiants d’últims cursosde batxillerat que volen conèixer la Universitat.Es consoliden com una de les activitats acadèmiques d’estiude més envergadura a Catalunya i en l’àmbit de l’Institut JoanLluís VivesPer conèixer totes les activitats d’estiu, visita Estiu UBwww.ub.edu/estiu/

sics per a totes les proves en les quals

el professorat d’universitat i el de bat-

xillerat avaluen i valoren tots els as-

pectes de les respostes o resolucions

d’acord amb les pautes establertes per

a tots els correctors.

La preinscripció universitària és el pro-

cediment mitjançant el qual se sol·lici-

ta i s’assigna una plaça per accedir al

primer curs de qualsevol ensenya-

ment homologat o propi de les set uni-

versitats públiques catalanes, i també

de la Universitat de Vic. El període per

realitzar la preinscripció és enguany

entre el 24 de maig i el 10 de juliol, i

fins a aquest darrer dia és possible in-

troduir modificacions en la sol·licitud.

En formalitzar aquesta preinscricpió,

es poden triar fins a vuit opcions d’es-

tudi (és a dir, d’ensenyament o de cen-

tre on s’imparteix un ensenyament),

que cal posar en estricte ordre de pre-

ferència. I aquesta és la qüestió fona-

mental, ja que l’assignació de plaça es

fa en funció de les sol·licituds de pri-

mera preferència, ordenades per op-

ció de PAU i nota d’accés, el nombre

total de les quals determina cada ju-

liol la nota de tall de cada ensenya-

ment i cada centre. Per tant, la temu-

da nota de tall no s’estableix a priori ni

al marge del procés de preinscripció:

és només la raó entre el nombre de

places ofertes en un ensenyament i un

centre, i el nombre de sol·licituds de

primera preferència. La nota de tall no

és, acadèmicament, cap indicador ni

de la dificultat d’uns determinats es-

tudis, ni de l’èxit o fracàs en aquests.

És cert, però, que, com més alta sigui

la nota d’accés, més probabilitats hi ha

de poder cursar els estudis triats en pri-

mera preferència, o més gran és el ven-

tall de la tria. L’assignació de plaça es

farà pública el dia 19 de juliol, i la ma-

trícula dels alumnes assignats en pri-

mera preferència serà entre el 21 i el

27 de juliol. En la resta de casos, només

és possible matricular-se al juliol si ex-

plícitament un renuncia a seguir par-

ticipant en el procés i accepta com a

plaça definitiva la que li hagi estat as-

signada (de les demanades entre la se-

gona opció i la vuitena); si no és així,

cal esperar la segona assignació, el 3

d’agost, i anar seguint els terminis mar-

cats en el calendari de preinscripció.

El detall del procés aquí assenyalat no

té altra finalitat que destacar ara, en

aquestes breus línies, la importància

d’establir la preferència d’opcions amb

el màxim d’adequació i d’ajust possi-

ble des del punt de vista tècnic i for-

mal, i administratiu també —és a dir,

correspondència entre la modalitat de

batxillerat, la via d’accés de PAU i la ti-

tulació triada, o saber quines altres vies

d’accés hi ha com a possibles—, però

igualment amb responsabilitat des del

punt de vista acadèmic —és a dir, amb

coneixement dels continguts obliga-

toris del primer curs o del primer cicle,

dels requisits específics i de les habili-

tats que exigeix de manera especial

cada titulació.

La tria d’estudis superiors sovint no és

fàcil, perquè hi incideixen diversos fac-

tors (vocació, sortides professionals,

amplitud de l’oferta, prestigi d’uns de-

terminats estudis, etc.) i diferents ac-

tors (els mateixos interessats, l’entorn

familiar i social, els professors de se-

cundària, els amics, etc.), cadascun dels

quals té, en cada cas, un pes específic.

És imprescindible avaluar prèviament

tots i cadascun dels elements en joc a

l’hora de decidir. L’accés a la universi-

tat no tan sols compromet el futur de

les noies i els nois nascuts el 1988, sinó

també, en part, el futur de tots. I, per

tant, és responsabilitat de tots els

agents implicats estar al seu costat i

ajudar-los facilitant-los aquest camí. n

Què et preocupa de la transició del

batxillerat a la universitat? Primera-

ment, jo opino que l’estudiant que

arriba al segon de batxillerat es troba

amb el curs més difícil que ha cursat

des de l’inici de la seva formació aca-

dèmica. És un curs on hi ha molta ma-

tèria, molt treball, i la principal preo-

cupació és aprovar el batxillerat amb

la màxima nota. Si l’estudiant ja té

molt clars els seus estudis posteriors,

crec que una de les coses que el pre-

ocupen més és saber si arribarà a la

nota de tall, per així poder cursar la ca-

rrera que té intenció estudiar l’any vi-

nent. A part d’això, una de les preocu-

pacions que s’afegeixen a aquest curs

és decidir què fer l’any que ve, amb

quins estudis seguir. El batxillerat és

un curs difícil on l’estudiant ha de

prendre unes decisions clau, unes de-

cisions de les quals dependrà el seu

futur acadèmic i professional. Aques-

ta important decisió et fa que et plan-

tegis moltes preguntes: quina carrera

segueixo?, de veritat que vull estu-

diar?, etc. I en totes aquestes qües-

tions hi ha una gran por, la por de cau-

re en l’error.

Quins entrebancs et penses que

trobaràs en arribar a la universitat?

Els principals entrebancs que em

puc trobar, penso que poden venir

pel gran canvi de l’estil de vida. El

canvi de viure en un poble petit a

viure en una ciutat gran, on al prin-

cipi tot serà desconegut. Adaptar-

se a un nou ritme acadèmic i a un

nou estil de vida són dues de les tas-

ques que tots els estudiants hem de

proposar-nos amb l’arribada a la

universitat.

Vols anar a la universitat? Sí, la meva

intenció és treure la màxima nota pos-

sible de batxillerat i poder entrar a fer

la carrera de medicina.

Tens clar el teu futur acadèmic?

Crec que podria dir que sí. Però, com

he dit abans, sempre hi ha una gran

por, que és la de caure en l’error. No

obstant això, cada vegada tinc més

clar els estudis que vull cursar i pen-

so que no em puc estar platejant si

cauré en l’error o no, sinó que pen-

so que jo haig de fer el que vertade-

rament vull fer, i caure en l’error o

no, és una cosa que ara no puc sa-

ber, sinó que el temps ho decidirà.

Com faràs la tria d’estudis universita-

ris? Com decidiràs quina carrera es-

tudiar? Pots explicar els passos que

fas per fer la millor elecció? Primera-

ment tenint en compte les meves pre-

ferències: quines són les coses que em

motiven, quines són les coses que m’a-

graden. En el meu cas, que vull estu-

diar medicina i especialitzar-me en pe-

diatria, sempre m’han agradat els

nens. A més a més, des que vaig co-

mençar a treballar amb nens amb tre-

balls d’estiu com animació infantil i

monitor d’extraescolar en col·legis i en

un gimnàs de ball, cada vegada tinc

més clar que treballar amb nens és el

que vertaderament vull fer. A més a

més, parlo amb persones que conec

que han cursat la mateixa carrera que

vull fer, per tal d’assabentar-me en

què consistirà la meva feina si aconse-

gueixo tenir la carrera. Finalment bus-

co informació per Internet de quines

matèries són les que apareixen en els

meus estudis posteriors, per tal de sa-

ber si són aquestes les assignatu-

40

Adrià Mendoza Marín2n de batxillerat científic. IES Frederic Martí, Palafrugell

Què en pensen els alu

Què en pensen?

41

Què et preocupa de la transició del

batxillerat a la universitat? Òbvia-

ment , la universitat és més difícil que

el batxillerat, i hi haurà moltes coses

noves; però, si estàs segur que vols

tenir un futur, només t’hi has d’adap-

tar i veure-ho com un pas més.

Quins entrebancs et penses que

trobaràs en arribar a la universitat?

Jo crec que cap. M’adapto ràpida-

ment a les coses i estic segura que

m’hi trobaré a gust. És qüestió d’es-

tudiar i, si ho faig, tindré un bon fu-

tur.

Vols anar a la universitat? Sí.

Tens clar el teu futur acadèmic? Sí.

Com faràs la tria d’estudis univer-

sitaris? Com decidiràs quina carre-

ra estudiar? Pots explicar els pas-

sos que fas per fer la millor elecció?

Jo penso que, quan faci el batxille-

rat, estaré més segura del que vull

fer a la universitat. Estic buscant una

carrera que m’agradi, per poder

aprofitar els estudis i estar conten-

ta. Estic indagant i preguntant a per-

sones que em puguin orientar en tot

això.

Saps que cada titulació et requeri-

rà uns coneixements previs per po-

der cursar-la sense dificultats. De

les carreres que t’interessen, ja

tens informació sobre quins són

aquests coneixements previs? Sí,

estic segura que són necessaris al-

guns coneixements previs, per sa-

ber realment el que vols fer. No tinc

encara massa informació, però m’a-

gradaria que publiquessin una revis-

ta on et donessin tots els coneixe-

ments previs.

Saps quins professionals et poden

orientar i assessorar en la teva elec-

ció? Persones que hagin administrat

empreses, que tinguin coneixe-

ments de tot el que s’ha de fer per

poder organitzar empreses.

La UB es va apropar al teu centre.

Vas aclarir els teus dubtes després

d’assistir a la xerrada que et van

fer? M’ha aclarit alguns dubtes i m’ha

agradat assistir a la xerrada. n

Nicole Noriega Vargas4t d’ESO. Escola Jesús i Maria, Badalona

umnes de secundària

res que m’agraden i que porto al dia.

Saps quins professionals et poden

orientar i assessorar en la teva elec-

ció? Crec que en l’orientació de l’estu-

diant poden ajudar-hi els mestres, que

et poden aconsellar i informar sobre

les diferents carreres i altres estudis

posteriors al batxillerat. Després, per-

sones que tinguin la mateixa carrera

que tu vols estudiar, els quals et po-

drien aconsellar des de la seva expe-

riència viscuda, i, finalment, les dife-

rents universitats.

La UB es va apropar al teu centre.

Vas aclarir els teus dubtes després

d’assistir a la xerrada que et van

fer? Sí, tot i que hi havia molts con-

ceptes que ja havíem aclarit al cen-

tre. Un aspecte del qual sí que em va

informar, va ser el dels diferents ti-

pus d’estudis que es poden realitzar

a la universitat: el que eren els títols

homologats, els títols propis, la clas-

sificació de les carreres en carreres

curtes de primer cicle, les carreres

llargues amb primer i segon cicles,

les carreres de segon cicle, etc. n

Què et preocupa de la transició del

batxillerat a la universitat? La gent, el

canvi d’ambient, la manera d’estudiar

i el nivell d’estudis.

Quins entrebancs et penses que tro-

baràs en arribar a la universitat? El fet

que, al principi, estaré perduda: no sa-

bré què he de fer. Hauré de prendre

apunts i jugar-m’ho tot a un examen,

i això m’espanta.

Vols anar a la universitat? Sí, hi vull

anar i treure una llicenciatura.

Tens clar el teu futur acadèmic? De

moment sí que tinc clar què vull fer,

però potser més endavant dubto.

Com faràs la tria d’estudis universita-

ris? Com decidiràs quina carrera es-

tudiar? Pots explicar els passos que

fas per fer la millor elecció? Tindré en

compte el que a mi m’agrada, el que

em va bé i si, una vegada acabada la

universitat, té sortides i tindré un bon

treball. De moment, el que faig per

aconseguir-ho és estudiar i esforçar-

me. Procuro reforçar el que més ne-

cessitaré, que són les matemàtiques i

coses d’economia.

Saps que cada titulació et requerirà

uns coneixements previs per poder

cursar-la sense dificultats. De les car-

reres que t’interessen, ja tens infor-

mació sobre quins són aquests conei-

xements previs? Els coneixements

previs són: un bon nivell de matemà-

tiques i saber una llengua estrangera

quan surti de la universitat.

Saps quins professionals et poden

orientar i assessorar en la teva elec-

ció? Tots els comptables o economis-

tes de les empreses, la gent que estu-

dia o ha estudiat la mateixa carrera que

vull estudiar jo, i, en general, la gent re-

lacionada amb les empreses i la comp-

tabilitat.

La UB es va apropar al teu centre. Vas

aclarir els teus dubtes després d’as-

sistir a la xerrada que et van fer? Sí,

els vaig aclarir. n

Sandra Jiménez Cerdà2n de batxillerat d’humanitats i ciències socials. Col·legi Sagrada Família, Gavà

Què en pensen?

42

Neus Barceló Mercader4t d’ESO. Escola Jesús i Maria, Badalona

Què et preocupa de la transició del

batxillerat a la universitat? El que més

em preocupa d’aquest període de

transició és decidir quins estudis i quin

centre universitari triaré en acabar el

batxillerat. És una decisió que marca-

rà el meu futur i ha de ser encertada.

També em preocupa la famosa nota

de tall que facilitarà la meva entrada,

o no, a la universitat.

Quins entrebancs et penses que tro-

baràs en arribar a la universitat? El

primer any d’universitat serà el més

difícil. Penso que els entrebancs que

trobaré seran de caire adaptatiu: el

ritme de les classes, l’organització

dels exàmens i treballs, i les relacions

amb nous companys i professors.

Una altra dificultat serà anar a estu-

diar lluny de casa, ja que el col·legi on

he anat sempre és molt a prop de

casa meva. De tota manera, com a

qualsevol estudiant, l’entrebanc més

gran serà, si es donés el cas, suspen-

dre.

Vols anar a la universitat? Sempre he

pensat anar a la universitat per formar-

me correctament. Després d’aquests

anys al col·legi, veig que aquest objec-

tiu es pot aconseguir amb esforç i de-

dicació. D’aquesta manera es podran

complir els desitjos que des de fa tant

de temps compartim la meva família i

jo.

Tens clar el teu futur acadèmic? Tinc

clar quines són les meves capacitats i

sé que puc estudiar una carrera univer-

sitària, però no tinc clar quina. Quan

vaig començar el batxillerat d’huma-

nitats i ciències socials ja dubtava.

Doncs bé, ara sóc als últims mesos del

batxillerat i encara dubto. A la selecti-

vitat m’examinaré de les dues vies, la

qual cosa m’eixamplarà la tria definiti-

va.

Com faràs la tria d’estudis universi-

taris? Com decidiràs quina carrera

estudiar? Pots explicar els passos

que fas per fer la millor elecció? L’ei-

na que més utilitzo és Internet. Em

proporciona informació de totes les

Què en pensen?

43

Què et preocupa de la transició del

batxillerat a la universitat? Moltes

coses. Però principalment la forma

d’estudiar i la dificultat d’enllaçar els

conceptes apresos aquest any amb

el curs universitari.

Quins entrebancs et penses que tro-

baràs en arribar a la universitat?

Crec que, en primer lloc, tardaré uns

quants dies a acostumar-me al recin-

te universitari i al fet de canviar de re-

sidència.

Vols anar a la universitat? Sí, penso

que avui dia és molt important tenir

una carrera universitària.

Com faràs la tria d’estudis universi-

taris? Com decidiràs quina carrera

estudiar? Pots explicar els passos

que fas per fer la millor elecció? L’e-

lecció dels estudis universitaris és

molt difícil, i sense dubte és la deci-

sió més important que he pres fins

ara. Crec que el més important és es-

collir la carrera universitària en fun-

ció dels teus gustos. Tot i així, també

he tingut en compte les sortides pro-

fessionals que tenen les carreres que

m’interessen i, finalment, després de

sospesar tots aquests aspectes, he es-

collit els estudis més adients per a mi.

Saps que cada titulació et requerirà

uns coneixements previs per poder

cursar-la sense dificultats. De les car-

reres que t’interessen, ja tens infor-

mació sobre quins són aquests co-

neixements previs? Sí, i crec que és

un dels aspectes més importants que

cal tenir en compte per a l’elecció

dels estudis universitaris. Penso que

també és rellevant, a banda dels co-

neixements previs, tenir clar quin ti-

pus d’assignatures es cursaran al llarg

de la carrera i determinar si és real-

ment el que vols fer.

Saps quins professionals et poden

orientar i assessorar en la teva elec-

ció? Sí, sobretot el professorat, pel fet

de que és molt proper a mi. També,

evidentment, aquells professionals

que han fet els mateixos estudis uni-

versitaris que vols escollir.

La UB es va apropar al teu centre.

Vas aclarir els teus dubtes després

d’assistir a la xerrada que et van fer?

Aclarir tots els dubtes sobre aquest

tema és difícil, però trobo molt bé

que la universitat faci una xerrada in-

formativa. En el meu cas, em va que-

dar més clar el sistema d’estudis que

segueixen a la UB, així com el com-

plex sistema acadèmic actual (vies

d’accés, assignatures optatives, assig-

natures de lliure elecció, quines co-

ses cal fer, etc.). n

Jordi Soler2n de batxillerat científic. IES-SEP La Garrotxa d’Olot

carreres, i així vaig seleccionant les que

m’atreuen més. Una vegada feta

aquesta tria, comença el meu “treball

de recerca” personal. Demano consell

a persones properes a mi, com els pro-

fessors del col·legi o familiars, i esbri-

no quines són les sortides professio-

nals de la carrera.

Saps que cada titulació et requerirà

uns coneixements previs per poder

cursar-la sense dificultats. De les car-

reres que t’interessen, ja tens infor-

mació sobre quins són aquests co-

neixements previs?

Malgrat que els coneixements previs

són importants per cursar uns estudis

universitaris, no crec que el fet de no

tenir-ne ho impossibiliti. No obstant

això, abans de fer la tria definitiva, con-

sultaré quin és el programa d’estudis

de cada carrera que m’interessi per tal

de reforçar els continguts que més ne-

cessiti.

Saps quins professionals et poden

orientar i assessorar en la teva elec-

ció?

Els professionals que estan més a prop

són els professors del col·legi. Però

també m’interessa conèixer l’opinió

de gent que hagi estudiat i/o treballi

en el mateix. L’assessorament de l’e-

quip psicopedagògic del centre pot

servir-me.

La UB es va apropar al teu centre. Vas

aclarir els teus dubtes després d’as-

sistir a la xerrada que et van fer?

Molts dels dubtes que tenia, sí. Però

sempre queden aspectes més perso-

nals que no pots aclarir en una xerra-

da per a tothom ni en un torn de pre-

guntes de caire general. n

Un bon coneixement de la

llengua et donarà un plus de

qualitat; no t’ho deixis perdre:

t’oferim una base de dades

terminològica universitària,

cursos de redacció científica,

d’aprenentatge simultani de

llengües romàniques i de tec-

nologies de la informació i comunicació, però

també participaràs en revistes, premis i jocs lingüís-

tics, una gimcana per la llengua, etc.

Vés a www.ub.edu/xdl

I, si ets de fora de Catalunya i no entens el català,

no et preocupis i participa en el

Aprofita tots els recursos que

t’oferim perquè el català no

sigui un problema:

cursos de català intensius i

gratuïts abans de començar les

classes, sessions informatives,

tutories de suport lingüístic, borsa d’intercanvi de

conversa, guies de conversa universitària multilin-

gües, vocabularis bàsics d’especialitat i moltes altres

coses que pots consultar a www.ub.edu/slc

PROGRAMA D’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC

Jornades

45

Les Jornades de Portes Obertes són una activitat informativa que organitzen molts dels centres

de la nostra Universitat per apropar-se als estudiants de secundària. La finalitat d’aquestes Jor-

nades és proporcionar als futurs estudiants una visió global dels ensenyaments que s’impartei-

xen al centre, de les sortides professionals i dels serveis i instal·lacions dels quals gaudeixen els

seus estudiants. Aquí tens les dates ja confirmades:

CONSULTA LA INFORMACIÓ ACTUALITZADA A: www.ub.edu/csecundaria/espaiub

nnnnFACULTAT DE BELLES ARTS:

4 d’abril, 12.00 h, sala d’actes

nnnn FACULTAT DE BIBLIOTECONOMIA I DOCUMEN-

TACIÓ:

19 d’abril, 12.00-13.30 h i 17.00-18.00 h, aula 309

nnnnFACULTAT DE BIOLOGIA:

21 d’abril, pendents de confirmar hora i sala

nnnnFACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESA-

RIALS: 5 d’abril, 12.00-13.45 h

nnnnEU D’ESTUDIS EMPRESARIALS:

4 d’abril, 11.00 h, Aula Magna

nnnnFACULTAT DE DRET:

20 d’abril, 10.00-14.00 h, Saló de Graus

nnnnFACULTAT DE FILOLOGIA:

27 d’abril, 9.30-12.30 h, Aula Capella

nnnnFACULTAT DE FILOSOFIA:

19 d’abril, 12.00 h i 19.00 h, Saló de Graus

nnnnFACULTAT DE FÍSICA:

7 de febrer

nnnnFACULTAT DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT:

26 d’abril, 10.00-12.30 h, Sala de Graus

nnnnFACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA:

26 d’abril, 11.00 h, Saló de Graus

nnnnEU D’INFERMERIA:

Ens. d’Infermeria: 30 de març, 13.00 h, aula 208

Ens. de Podologia: 25 d’abril, 10.00 h, aula 013

nnnnFACULTAT DE MATEMÀTIQUES:

27 d’abril, 10.15-13.00 h, Aula Magna

nnnnFACULTAT DE MEDICINA:

21 d’abril, 9.00-14.00 h, aula 1, Edifici Casanova

nnnnFACULTAT D’ODONTOLOGIA:

25 d’abril, 11.00 h, aula 208

nnnnFACULTAT DE PEDAGOGIA:

4 de maig, 11.00 h i 18.00 h, Edifici Teatre

nnnnFACULTAT DE PSICOLOGIA:

20 d’abril, 9.30-14.00 h, Aula Antoni Caparrós

CENTRES ADSCRITS

nnnnCES DE NUTRICIÓ I DIETÈTICA:

19 d’abril i 23 de maig, 12.00 i 16.30 h (seu del CES-

NID)

nnnnES DE CINEMA I AUDIOVISUALS:

21 d’abril, 17.00 h, Aula Néstor Almendros

nnnnES DE RELACIONS PÚBLIQUES:

19 d’abril, 11.30 h, i 20 d’abril, 17.30 h

nnnnEU D’HOTELERIA I TURISME - CETT:

1 d’abril, 9.30-14.00 h

nnnnEU D’INFERMERIA SANT JOAN DE DÉU:

24 i 26 d’abril, 10.00 h i 15.00 h, Edifici Docent

nnnnEU D’INFERMERIA SANTA MADRONA:

18 d’abril, 16.00 h, aula B

nnnn INEFC: 26 d’abril, 11.00 h, sala d’actes

Jornades de Portes Obertes 2006

Jornades de Portes Obertes 2006

46

A LA FACULTAT DE FÍSICA

ELS EXPERIMENTS DE FÍSICA:

Més de quatre-cents alumnes dels cen-

tres de batxillerat han realitzat una sèrie

d’experiments innovadors relacionats

amb les noves tecnologies i materials en

l’edició d’aquest any. Els alumnes, distri-

buïts en grups reduïts, han manipulat di-

rectament els materials seguint les indi-

cacions dels professors monitors. Durant

més de tres hores, es fan un seguit d’ac-

tivitats, que estan dividides en quatre ex-

periències. Aquest any han estat les se-

güents:

nnnn Nous materials

nnnn Llum invisible

nnnn Làser i holografia

nnnn Observem el Sol i la seva influència

en el clima

A la pàgina web www.ub.edu/csecunda-

ria/espaiub/Alumnes/fisica_exp.php, po-

deu trobar-hi la informació i les imatges

d’aquesta edició. Penseu que les places

són limitades!

A LA FACULTAT DE GEOLOGIALES EXCURSIONS GEOLÒGIQUES:

La Facultat de Geologia organitza un con-

junt d’excursions geològiques que sempre

han tingut molt d’èxit i que es reparteixen

durant tot el curs. Les excursions es fan amb

els professors de batxillerat i els seus alum-

nes, i es visiten llocs com ara els següents:

nnnn Serra de Collserola

nnnn L’aqüífer del Garraf

nnnn Muntanya de sal de Cardona

nnnn Delta de l’Ebre

nnnn Les empremtes de les antigues gla-

ceres del massís del Carlit

nnnn La mineria a les comarques tarrago-

nines

nnnn Els conglomerats de Gandesa - Hor-

ta de Sant Joan

nnnn Estany de Banyoles

nnnn Les esllavissades a l’àrea de la Coma

nnnn La depressió del Vallès-Penedès

nnnn La geologia a prop del teu centre

Activitatsper a l’alumnat de secundària

INFLEM UN GLOBUS SONDA.

LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA

Activitats

47

A LA FACULTAT DEMATEMÀTIQUESSota el lema UBICA’T a Mates, la Facultat

de Matemàtiques proposa un seguit d’ac-

tivitats adreçades als estudiants dels cen-

tres de batxillerat.

MATEFEST , INFOFEST

Cada any, els alumnes dels ensenyaments

de Matemàtiques i d’ETIS (Enginyeria

Tècnica Informàtica de Sistemes) organit-

zen la Matefest, una festa en què el més

important no és la música, sinó els jocs, les

proves i les qüestions matemàtiques.

I també les interioritats de la informàtica,

dels aparells i dels programes...

Hi esteu tots convidats!

XERRADES-TALLER

Dirigides als alumnes de batxillerat de la

via cientificotècnica, les xerrades han aple-

gat aquest any grups d’alumnes amb dos

temes com: “Estadístiques curioses” i

“Teoria de jocs no cooperatius.”

TREBALLS DE RECERCA

Els professors de la Facultat de

Matemàtiques ofereixen la seva ajuda i els

seus coneixements per donar suport als

treball de recerca de batxillerat, tant a

tutors com a alumnes que vulguin realitzar

un treball en l’àmbit de les matemàtiques.

Per a qualsevol dubte o suggeriment, o si

voleu més informació sobre les activitats

de Matemàtiques, podeu consultar

www.ub.edu/csecundaria/ubicat/

ANIMEU-VOS IENGRESQUEUELS VOSTRES

PROFESSORS!!LA FACULTAT DEMATEMÀTIQUES

A LA FACULTAT DE QUÍMICA

FEM QUÍMICA AL LABORATORI:

Aquest any 2006, són més de mil alum-

nes els que s’han inscrit a l’activitat “Fem

química al laboratori”.

Les jornades van adreçades als alumnes

de 1r i 2n de batxillerat (modalitats de

Tecnologia i de Ciències de la Naturale-

sa i de la Salut) que cursin química.

L’activitat s’estructura en sessions molt

participatives i experiments en laborato-

ri, com ara les següents:

nnnn Fem reaccions a petita escala

nnnn El racó del fred

nnnn Aigua dura, aigua blana

nnnn Destil·la que destil·laràs

nnnn Identifiquem analgèsics

nnnn L’experiència de l’any

La UB és la universitat líder en productivitatcientífica a tot l’Estat espanyolLa UB és l’única universitat catalana que figura en un ràn-quing amb les dues-centes millors universitats de tot elmón i les cent millors de l’àmbit europeu*

* Dades de l’informe Academic Ranking of World Universities 2005,publicat per l’Institute of Higher Education de la Xangai Jiao TongUniversity

Algunes dades de l’any 2004 d’activitat de recerca:• Més del 50% del professorat integrat en projectes

d’R+D competitius• 193 grups de recerca consolidats• Setanta-una xarxes temàtiques• Trenta centres de recerca• Cinc instituts universitaris• Més de mil becaris• 2.324 publicacions científiques• Ingressos per recerca: 53.156 milers d’euros

UB Recerca

Ensenyaments

49

Ensenyaments que s’imparteixen a la UBÀrea de Ciències Humanes i Socials

Àrea de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055

EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSSAntropologia Social i Cultural 2n cicle Llicenciatura HomologatArqueologia 2n cicle Graduat superior PropiBelles Arts 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,89 7,2Filologia Alemanya 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Filologia Anglesa 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Filologia Àrab 1r i 2n cicles Llicenciatura HomologatFilologia Catalana 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Filologia Clàssica 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Filologia Eslava 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Filologia Francesa 1r i 2n cicles Llicenciatura HomologatFilologia Gallega 2n cicle Llicenciatura HomologatFilologia Hebrea 1r i 2n cicles Llicenciatura HomologatFilologia Hispànica 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Filologia Italiana 1r i 2n cicles Llicenciatura HomologatFilologia Portuguesa 2n cicle Llicenciatura HomologatFilologia Romànica 1r i 2n cicles Llicenciatura HomologatFilosofia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5Geografia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5Història 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Història de l’Art 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,29 5Lingüística 2n cicle Llicenciatura HomologatTeoria de la Literatura 2n cicle Llicenciatura Homologati Literatura Comparada

NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055

EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSS

Administració i Direcció d’Empreses 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,32/5 (febrer)

Ciències Actuarials i Financeres 2n cicle Llicenciatura HomologatCiències del Treball 2n cicle Llicenciatura HomologatCiències Empresarials 1r cicle Diplomatura Homologat 5,23 6,73Ciències Polítiques i de l’Administració 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,38Criminologia 2n cicle Llicenciatura HomologatCriminologia i Política Criminal 1r cicle Graduat Propi 5,52 6,08Dret 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5Economia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,34Estadística 1r cicle Diplomatura Homologat 5 5

Ensenyaments

50

NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055

EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSSEstudis Immobiliaris i de la Construcció 1r cicle Graduat Propi 5 5Gestió i Administració Pública 1r cicle Diplomatura Homologat 5 5Investigació i Tècniques de Mercat 2n cicle Llicenciatura HomologatInvestigació Privada 1r cicle Graduat Propi 5 5Relacions Laborals 1r cicle Diplomatura Homologat 5 5Sociologia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,4 5Tributari i Comptable 1r cicle Graduat Propi 5 5

NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055

EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSSBiologia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,33Bioquímica 2n cicle Llicenciatura HomologatCiències Ambientals 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,68Enginyeria de Materials 2n cicle Enginyeria Superior Compartit homol.Enginyeria Electrònica 2n cicle Enginyeria Superior HomologatEnginyeria Geològica 1r i 2n cicles Enginyeria Superior Compartit homol. 5Enginyeria Química 1r i 2n cicles Enginyeria Superior Compartit homol. 5,73Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes 1r cicle Enginyeria Tècnica Homologat 5,76 7,04Física 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5Geologia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Matemàtiques 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5Química 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,17

NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055

EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSSBiblioteconomia i Documentació 1r cicle Diplomatura Homologat 5 5Comunicació Audiovisual 2n cicle Llicenciatura HomologatDocumentació 2n cicle Llicenciatura HomologatEducació Social 1r cicle Diplomatura Homologat 6,22 6,99Formació a les Organitzacions 2n cicle Graduat superior PropiMestre - Educació Especial 1r cicle Diplomatura Homologat 6,28 8,01Mestre - Educació Física 1r cicle Diplomatura Homologat 6,26 7,97Mestre - Educació Infantil 1r cicle Diplomatura Homologat 6,62 8,51Mestre - Educació Musical 1r cicle Diplomatura Homologat 5,75 6,48Mestre - Educació Primària 1r cicle Diplomatura Homologat 6,32 8,07Mestre - Llengua Estrangera 1r cicle Diplomatura Homologat 6,12 7,21Pedagogia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,57 7,19Pedagogia Social 2n cicle Graduat superior PropiPsicopedagogia 2n cicle Llicenciatura HomologatTreball Social 1r cicle Diplomatura Homologat 5,74 7,64

Àrea de Ciències Experimentals i Matemàtiques

Àrea de Ciències de l’Educació

Ensenyaments

51

NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055

EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSSCiència i Tecnologia dels Aliments 2n cicle Llicenciatura Compartit homol.Farmàcia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,58Infermeria 1r cicle Diplomatura Homologat 6,53 8,5

5,55 (febrer) 7,82 (febrer)

Medicina 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 8,14 5Odontologia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 7,36Podologia 1r cicle Diplomatura Homologat 5,85 7,67Psicologia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,13 7,15

NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055

EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSSCiències de l’Activitat Físicai l’Esport (INEFC) 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,3 8,33Cinema i Audiovisuals (ESCAC) 1r i 2n cicles Graduat superior Propi 5 6,85Infermeria (EU d’Infermeria Sant Joan de Déu) 1r cicle Diplomatura Homologat 5,22 7,2Infermeria (EU d’Infermeria Santa Madrona) 1r cicle Diplomatura Homologat 5,52 7,17Nutrició Humana i Dietètica (CESNID) 1r cicle Diplomatura Homologat 5,66 6,59Prevenció de Riscos Laborals 2n cicle Graduat superior Compartit propiPublicitat i Relacions Públiques (ES de Relacions Públiques) 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,93 7,13Turisme (EU d’Hoteleria i Turisme - CETT) 1r cicle Diplomatura Homologat 5 5

Centres adscrits

Àrea de Ciències de la Salut

CCoonnssuullttaa ttoottaa llaa iinnffoorrmmaacciióó ddeellss eennsseennyyaammeennttss ddee llaa UUBB aa:: wwwwww..uubb..eedduu//aaccaadd//pprriimmeerriisseeggoonn..hhttmm

La formació continuada, una necessitat

MÀSTERS I POSTGRAUS DEL GRUP UBwww.ub.eduPenses que la formació és important?...Nosaltres, sí.

I després, què?Completar la formació amb un màster o un postgrau és avui unanecessitat, tant per especialitzar-se en acabar els estudis, comper reciclar els coneixements professionals.

La Universitat de Barcelona i les entitats del Grup UB ofereixen,en conjunt, el ventall més ampli i flexible de màsters i postgraus,en programes presencials i a distància.

Directori

52

Escola Universitària d’Estudis EmpresarialsAv. Diagonal, 696. 08034 Barcelona

Tel.: 934 024 464- Fax: 934 024 473

A/e: secretaria.emp@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/empresarials/

Escola Universitària d’InfermeriaFeixa Llarga, s/n, Pavelló de Govern. 08907

l’Hospitalet de Llobregat

Tel.: 934 024 292 - Fax: 934 024 216

A/e: secretariabellvitge@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/infermeria

Facultat de Belles ArtsPau Gargallo, 4. 08028 Barcelona

Tel.: 934 034 055 - Fax: 934 034 056

A/e: sec.ba@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/bbaasec/index.htm

Facultat de Biblioteconomia iDocumentacióMelcior del Palau, 140. 08014 Barcelona

Tel.: 934 035 770 - Fax: 934 035 772

A/e: bibdoc@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/biblio/

Facultat de BiologiaAv. Diagonal, 645

08028 Barcelona

Tel.: 934 021 086 - Fax: 933 307 157

A/e: secretaria-biologia@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/biologia/

Facultat de Ciències Econòmiques i EmpresarialsAv. Diagonal, 690

08034 Barcelona

Tel.: 934 024 301- Fax: 934 021 989

A/e: secretaria.eco@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/economiq/

Directori de centres de la UB:

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

CCiièènncciieess EEmmpprreessaarriiaallss

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

IInnffeerrmmeerriiaa

PPooddoollooggiiaa

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

BBeelllleess AArrttss

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

BBiibblliiootteeccoonnoommiiaa ii DDooccuummeennttaacciióó

DDooccuummeennttaacciióó

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

BBiioollooggiiaa

BBiiooqquuíímmiiccaa

CCiièènncciieess AAmmbbiieennttaallss

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

AAddmmiinniissttrraacciióó ii DDiirreecccciióó dd’’EEmmpprreesseess

CCiièènncciieess AAccttuuaarriiaallss ii FFiinnaanncceerreess

EEccoonnoommiiaa

EEssttaaddííssttiiccaa

EEssttuuddiiss IImmmmoobbiilliiaarriiss ii ddee llaa CCoonnssttrruucccciióó

IInnvveessttiiggaacciióó ii TTèèccnniiqquueess ddee MMeerrccaatt

SSoocciioollooggiiaa

TTrriibbuuttaarrii ii CCoommppttaabbllee

Directori

53

Facultat de DretAv. Diagonal, 684

08034 Barcelona

Tel.: 934 024 346 - Fax: 934 024 354

A/e: sec.dret@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/facdt/

FFaaccuullttaatt ddee DDrreett -- RReellaacciioonnss LLaabboorraallss

Ortigosa, 2

08003 Barcelona

Tel.: 934 039 310 - Fax: 934 039 312

A/e: secretaria.rlaborals@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/facdt/

Facultat de FarmàciaAv. Joan XXIII, s/n

08028 Barcelona

Tel.: 934 021 314 - Fax: 934 035 884

A/e: secretaria-estudiants-farmacia@ub.edu

URL: http://www.farmacia.ub.es

Facultat de FilologiaGran Via de les Corts Catalanes, 585

08007 Barcelona

Tel.: 934 035 583 - Fax: 934 035 596

A/e: fil-secretaria@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/facfil/

Facultat de FilosofiaBaldiri Reixac, s/n. 08028Barcelona

Tel.: 934 409 200 - Fax: 934 498 510

A/e: secretariafilosofia@ub.edu

URL: http://www.ub.es/filosof/

Facultat de FísicaAv. Diagonal, 647. 08028Barcelona

Tel.: 934 021 116 - Fax:934 021 118

A/e: sec-estudiants-fisica@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/fisica/

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

CCiièènncciieess PPoollííttiiqquueess ii ddee ll’’AAddmmiinniissttrraacciióó

CCrriimmiinnoollooggiiaa

CCrriimmiinnoollooggiiaa ii PPoollííttiiccaa CCrriimmiinnaall

DDrreett

GGeessttiióó ii AAddmmiinniissttrraacciióó PPúúbblliiccaa

IInnvveessttiiggaacciióó PPrriivvaaddaa

CCiièènncciieess ddeell TTrreebbaallll

RReellaacciioonnss LLaabboorraallss

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa ddeellss AAlliimmeennttss

FFaarrmmààcciiaa

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

FFiilloossooffiiaa

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

EEnnggiinnyyeerriiaa EElleeccttrròònniiccaa

FFííssiiccaa

FFiilloollooggiiaa AAlleemmaannyyaa

FFiilloollooggiiaa AAnngglleessaa

FFiilloollooggiiaa ÀÀrraabb

FFiilloollooggiiaa CCaattaallaannaa

FFiilloollooggiiaa CCllààssssiiccaa

FFiilloollooggiiaa EEssllaavvaa

FFiilloollooggiiaa FFrraanncceessaa

FFiilloollooggiiaa GGaalllleeggaa

FFiilloollooggiiaa HHeebbrreeaa

FFiilloollooggiiaa HHiissppàànniiccaa

FFiilloollooggiiaa IIttaalliiaannaa

FFiilloollooggiiaa PPoorrttuugguueessaa

FFiilloollooggiiaa RRoommàànniiccaa

LLiinnggüüííssttiiccaa

TTeeoorriiaa ddee llaa LLiitteerraattuurraa ii

LLiitteerraattuurraa CCoommppaarraaddaa

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

Directori

54

Facultat de Formació del ProfessoratPasseig Vall d’Hebron, Edifici Migdia

08035 Barcelona

Tel.: 934 035 120 - Fax: 934 035 121

A/e: secretaria_ffpro@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/ffpro/

Facultat de Geografia i HistòriaBaldiri Reixac, s/n. 08028Barcelona

Tel.: 933 333 466 - Fax:933 330 614

A/e: secretariagih@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/facgh/gh.htm

Facultat de GeologiaMartí i Franquès, s/n

08028 Barcelona

Tel.: 934 021 336 - Fax: 934 021 340

A/e: secretaria-geologia@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/geologia/

Facultat de MatemàtiquesGran Via de les Corts Catalanes, 585

08007 Barcelona

Tel.: 934 021 598 - Fax: 934 021 601

A/e: sec-mat@ub.edu

URL: http://www.mat.ub.edu/

Facultat de Medicina CCaammppuuss CCaassaannoovvaa

Casanova, 143

08036 Barcelona

Tel.: 934 035 251 - Fax: 934 035 254

A/e: secretariamedicina@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/medicina

CCaammppuuss BBeellllvviittggee

C/ Feixa Llarga, s/n

08907 l’Hospitalet de Llobregat

Tel.: 934 034 752 - Fax: 934 034 777

A/e: secretariabellvitge@ub.edu

URL: http://www.ub.es/medicina/

CCoommuunniiccaacciióó AAuuddiioovvii--

ssuuaall

MMeessttrree -- EEdduu.. EEssppeecciiaall

MMeessttrree -- EEdduu.. FFííssiiccaa

MMeessttrree -- EEdduu.. IInnffaannttiill

MMeessttrree -- EEdduu.. MMuussiiccaall

MMeessttrree -- EEdduu.. PPrriimmààrriiaa

MMeessttrree -- LLlleenngguuaa

EEssttrraannggeerraa

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

EEnnggiinnyyeerriiaa GGeeoollòòggiiccaa

GGeeoollooggiiaa

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

EEnnggiinnyyeerriiaa TTèèccnniiccaa IInnffoorrmmààttiiccaa ddee SSiisstteemmeess

MMaatteemmààttiiqquueess

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

MMeeddiicciinnaa

AAnnttrrooppoollooggiiaa SSoocciiaall ii

CCuullttuurraall

AArrqquueeoollooggiiaa

GGeeooggrraaffiiaa

HHiissttòòrriiaa

HHiissttòòrriiaa ddee ll’’AArrtt

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

Directori

55

Facultat d’OdontologiaFeixa Llarga, s/n, Pavelló de Govern

08907 l’Hospitalet de Llobregat

Tel.: 934 024 256 - Fax: 934 034 777

A/e: secretariabellvitge@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/odontologia

Facultat de PedagogiaPasseig Vall d’Hebron, Edifici Migdia

08035 Barcelona

Tel.: 934 035 199 - Fax: 934 035 201

A/e: secretaria_pedagogia@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/facpd/

FFaaccuullttaatt ddee PPeeddaaggooggiiaa -- TTrreebbaallll SSoocciiaall

Còrsega, 409. 08037 Barcelona

Tel.: 934 034 922 - Fax: 934 587 854

A/e: secretaria_treballsocial@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/facpd/

Facultat de PsicologiaPg. Vall d’Hebron, 171, Edifici Ponent

08035 Barcelona

Tel.: 933 125 009 - Fax: 934 021 427

A/e: secretaria_psico@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/psicologia

Facultat de QuímicaMartí i Franquès, 1-11. 08028 Barcelona

Tel.: 934 021 200 - Fax: 934 111 492

A/e: secretaria.quimica@ub.edu

URL: http://www.ub.edu/quimica/

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

OOddoonnttoollooggiiaa

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

EEdduuccaacciióó SSoocciiaall

FFoorrmmaacciióó aa lleess OOrrggaanniittzzaacciioonnss

PPeeddaaggooggiiaa

PPeeddaaggooggiiaa SSoocciiaall

PPssiiccooppeeddaaggooggiiaa

TTrreebbaallll SSoocciiaall

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

PPssiiccoollooggiiaa

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

EEnnggiinnyyeerriiaa ddee MMaatteerriiaallss

EEnnggiinnyyeerriiaa QQuuíímmiiccaa

QQuuíímmiiccaa

Centre d’Ensenyament Superior deNutrició i Dietètica (CESNID)Recinte Torribera, av. Prat de la Riba, 171

08921 Santa Coloma de Gramanet

Tel.: 934 680 721 - Fax: 934 680 690

A/e: info@cesnid.es

URL: http://www.cesnid.es/

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

NNuuttrriicciióó HHuummaannaa ii DDiieettèèttiiccaa

Centres adscrits

Directori

56

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

CCiinneemmaa ii AAuuddiioovviissuuaallss

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

PPrreevveenncciióó ddee RRiissccooss LLaabboorraallss

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

PPuubblliicciittaatt ii RReellaacciioonnss PPúúbblliiqquueess

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

TTuurriissmmee

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

IInnffeerrmmeerriiaa

Escola Superior de Cinema i Audiovisualsde Catalunya (ESCAC)Colom, 84-90 - 08222 Terrassa

Tel.: 937 361 555 - Fax: 937 361 556

A/e: escac@escac.es URL: http://www.escac.es

Escola Superior de Prevenció de RiscosLaboralsDulcet, 2-10. 08034 Barcelona

Tel.: 932 804 542 - Fax: 932 803 642

A/e: info.esprl@fundacio.upc.edu

URL: http://www.escuela-prevencion.com

Escola Superior de Relacions PúbliquesUrgell, 187, recinte de la Universitat Industrial

08036 Barcelona

Tel.: 933 215 462 - Fax: 934 100 402

A/e: esrp@esrp.net URL: http://www.esrp.net

Escola Universitària d’Hostaleria i Turisme- CETTAv. Can Marcet, 36-38 - 08035 Barcelona

Tel.: 934 280 777 - Fax: 934 286 777

A/e: cett@cett.es URL: http://www.cett.es

Escola Universitària d’Infermeria Sant Joande DéuSanta Rosa, 39-57. 08950 Esplugues de Llobregat

Tel.: 932 800 949 - Fax: 936 006 112

A/e: eui@eui.hsjdbcn.org

URL: http://eui.hsjdbcn.org

Escola Universitària d’Infermeria SantaMadronaEscorial, 177. 08024 Barcelona

Tel.: 932 544 200 - Fax: 932 544 201

A/e: santamadrona.fundacio@lacaixa.es

URL: http://www.fundacio.lacaixa.es/santamadrona

Institut Nacional d’Educació Física deCatalunya (INEFC)Av. de l’Estadi, s/n (Anella Olímpica)

08038 Barcelona

Tel.: 934 255 445 - Fax: 934 263 617

A/e: nesinefc@gencat.net URL: http://www.inefc.net

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

IInnffeerrmmeerriiaa

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:

CCiièènncciieess ddee ll’’AAccttiivviittaatt FFííssiiccaa ii ll’’EEssppoorrtt

Xifres

57

La UB en xifresEl curs 2004-2005

DDaaddeess bbààssiiqquueessEstudiants (1r i 2n cicles, doctorat i postgrau) 6622..330044Personal docent i investigador 44..551177 Personal d’administració i serveis 22..002255

Pressupost 22000055 (milers ‘) 331100..775511

Ingressos per recerca (milers ‘) 5533..115566 Superfície construïda (m2) 554477..333322 Campus 44 Centres (facultats i escoles) 2200Ensenyaments (homologats i propis) 7777 Departaments 110055 Programes de doctorat 9988 Dels quals, amb menció de qualitat del MEC 4488 Programes de postgrau 332277Cursos de formació continuada (les Heures) 333388Cursos de formació a distància (UB Virtual) 227733Tesis doctorals (22000033--0044) 448855Titulats de 1r i 2n cicles i doctorat (22000033--0044) 88..333399Centres Adscrits 99Fundacions 88Instituts de recerca 55Altres centres de recerca 3300

EEssttuuddiiaannttssEstudiants nous 1111..881133Estudiants de primer i segon cicles 5522..223388Estudiants equivalents temps complet (ETC) 3388..776655Estudiants de doctorat 33..114488Estudiants de postgrau 88..993333Estudiants de centres adscrits 44..882200 Estudiants de formació continuada (les Heures) 66..117711 Estudiants d’UB Virtual 2211..889900Estudiants estrangers en programes d’intercanvi 11..772266 Estudiants de l’Escola d’Idiomes Moderns 44..888855Estudiants d’Estudis Hispànics 44..110055Estudiants del Servei de Llengua Catalana 22..226600 Estudiants dels cursos d’estiu (els Juliols UB) 11..993333Estudiants de l’Institut de Ciències de l’Educació 1199..550088

Campus UB

58

1. Campus Plaça Universitatn Rectorat, Gerència i Serveis Generals

n Facultat de Filologia

n Facultat de Matemàtiques

2. Facultat de Medicina (Casanova)

3. Edifici Santsn Facultat de Biblioteconomia i Documentació

4. Campus de Bellvitgen EU d'Infermeria

n Facultat de Medicina (Bellvitge)

n Facultat d’Odontologia

5. Campus de la Diagonaln EU d'Estudis Empresarials

n Facultat de Dret

n Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

6. Campus de la Diagonaln Facultat de Belles Arts

n Facultat de Biologia

n Facultat de Farmàcia

n Facultat de Filosofia

n Facultat de Física

n Facultat de Geografia i Història

n Facultat de Geologia

n Facultat de Química

Campus UB

59

7 Instal·lacions esportives universitàries

8. Campus Mundetn Facultat de Formació del Professorat

n Facultat de Pedagogia

n Facultat de Psicologia

Centres adscritsA. ES de Prevenció de Riscos LaboralsB. ES de Relacions PúbliquesC. EU d’Infermeria Santa MadronaD. EU d’Hoteleria i Turisme CETTE. Institut Nacional d’Educació Física de Catalu-

nya (INEFC)F. Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició

i Dietètica CESNID -Sta. Coloma de GramenetG. ES de Cinema i Audiovisuals de Catalunya

(ESCAC) - TerrassaH. EU d’Infermeria Sant Joan de Déu - Esplugues

de Llobregat