Església de Nicaragua Defensa de capellans Pax Romana ...€¦ · a la revista «Concilium». Els...
1
20 RELIGIÓ AVUI, dimecres, 1 de juliol del 1981 Església de Nicaragua Defensa de capellans ficats en política Un gwp de teòlegs, vinculats a la rexista «Concüiwn», ha demanat als bisbes de Nicaragua que es facin enrera de la seva decisió de prohibir als capellans l'activitat política Münsier (DPA.) - Vint-i-dos teòlegs de deu països han enviat una carta oberta als bisbes de Nicaragua demanant-los que reflexionin sobre el seu projecte de prohi- bir als sacerdots que ocupin càrrecs polítics. La carta oberta va ser publicada ahir a la ciutat alemanya de Münster pel teòleg Johannes B. Metz. Entre els signants hi ha els al- emanys Norbert Greinacher I Jürgen Moitmann, el suís Hans Küng, l'holandès Edw^ard Schillebeeciíx, el francès Yves Congar i el peruà Gusta- vo Gutiérrez, tots ells vinculats a la revista «Concilium». Els teòlegs diuen que, abans de prendre una mesura, la jerarquia catòlica de Nicara- gua havia d'entaular un «extens diàleg» amb els afec- tats, entre els quals hl ha el mi- nistre de l'Exterior Miguel d'Es- coto, el de Cultura, Ernesto Cardenal, el de Benestar Social, Edgar Parrales, i el di- rigent de les joventuts sandi- nlstes Fernando Cardenal. Els autors de la carta dema- nen a la jerarquia eclesiàstica de Nicaragua que «no menys- preï la significació eclesial de la participació de cristians en la construcció d'una nova Nica- ragua». També diuen que no s'han d'oblidar les condicions excepcionals en què ac- tualment viu el pals. Pel seu cantó, el president de la conferència episcopal de Nicaragua I arquebisbe de Ma- nagua, monsenyor Miguel Obando es va negar a fer cap comentari personal sobre la decisió de l'alta jerarquia de l'Església sobre el fet d'exigir als capellans amb càrrecs pú- blics que es retirin de la vida política. ANUNCIS GENERALS AVUI COMENÇA CURS INTENSIU DE CATALÀ Informació Tel. 211 22 24 a les 9 del vespre. Sant GervasI de Cassoles, 81, LUCENCÍAT EN QUÍMIQUES Amb experiència, dóna classes particulars de matemà- tiques, física I química. BUP, COU.FP. Tel. 224 79 48. MOBLES ANTICS pisos sencers, porceílanes, llums, rellotges, nines cap de porcellana, etc... Se/ietat i màxima discreció. TeL 317 10 79 i 230 19 71. Sr. Pic. CASA ORO CASA ORO Casa Oro de Barcelona. No posa preu però paga fins al darrer gram. Abans de vendre peseu-lo en aquesta casa vostra; en sabreu el pes exacte I el seu veritable preu. Servei de pes i valoració gratuïta. Problemes amb la vostra papereta d'empenyorament. Consulteu-nos, paguem al comptat en e/oct/u. Tocant a la Caixa. Via Laietana, 54 -2n pis. Horari de 8.30 a 2 i de 4 a 8. Dissabtes de 8.30 a 2. Tel. 30132 42. y' TALLER ORO FINANÇA TALLER ORO FINANÇA Som Taller. Ningú no paga el preu que nosaltres paguem. Fins a 1.300 Ptes/gr. or fi. Joies per peces perquè som Üailer).Joies fins a 1 .000 ptes/- grl recordi la plata fins a 60.000 Rfef' Kg. Val la pena venir a ve^e'ns. Aquesta és la sej^grg·j.j·-S'àriosa I discreta. Navas de Tolosa, 270. 5è. al costat .^netro Navas,pròxim Meridians OBERT TOT BL DIA A MALLORCA Es lloga gran apartament els mesos d'agost i se- tembre. Completament equipat per a set persones. Gran terrassa. Platja privada. Piscina. Aire condicio- nat. De particular a particular. Informació 971/24 32 19 (hores d'oficina) i 971/292769 (particular). CASA DEDÍCADA A LA IMPORTACIÓ DE MOTORS D'EXPLOSIÓ I DIESEL Ofereix a MECÀNIC OFICIAL DE PRIMERA Lloc de trebiall de responsabilitat, per a dur a terme la gestió del taller. Es demana certa experiència en motors agrícoles i industrials de petits cilindratges. Podeu trucar al telèfon: 223 33 92 de Barcelona. (INEM B-2/195) Moviment d'Intel·lectuals Catòlics Pax Romana prepara un congrés europeu Amb gran participació catalana Brussel·les. (J. M. Loza- no).— El passat cap de set- mana es va celebrar a Brus- sel·les l'assamblea europea del MIIC (Pax Romana) a la qual van assistir, en repre- sentació del Centre Fran- cesc EIximenis, Josep M. Bardés, Manuel Lladonosa I Josep M. Lozano. Ultra la representació catalana, n'hi hagué del País Basc, Luxemburg, la Gran Breta- nya, Itàlia, Alemanya, Bèlgi- ca, Holanda, França i Polònia. El nucli central de la reunió era enllestir els trets fonamentals del congrés europeu de Pax Romana, que se celebrarà a Roma el setembre de 1982. El tema d'aquest congrés, ja escollit amb anterioritat, serà «La responsabilitat ètica I la fe cristiana en una Europa en mutació». Un primer apartat del con- grés serà dedicat a analit- zar el context de mutació en què es troba submergida Europa. Aquesta mutació, ben cert, té una base en les diverses modificacions so- ciològiques, polítiques i In- stitucionals que s'estan produint; tanmateix, hom va demanar un esforç per tel d'explicitar quines són aquestes noves situacions axiològiques. Entre d'altres, potser cal remarcar les següents pistes de tre- ball; l'escissió entre el q-je és viscut 1 les construccions teòrico-tècniques; r·ensulsi- ada de la idea d^'sistema; la ruptura de Is·ò'nitèfttxultu- ral; el sentiment I defe||nsa dels particularismes; üwa renovada sensibilitat er^- front deis valors morals i re(- llgi<»os. El segon apartat serà de-^ dicat a estudiar alguns problemes específics que plantegen desafiaments ètics particularment pro- funds, 1 que és previsible que augmentin en la seva importància en els anys a venir. Aquests problemes es van dividir en dos grans blocs. Un primer bloc seria dedicat als problemes de caràcter més sòcio-polític, com és ara el nou ordre eco- nòmic internacional, la inci- dència de l'ús de les noves tecnologies en les cultures i els valors, la defensa de l'individu enfront de l'Estat o la responsabilitat europea davant la redistribució de la riquesa. Un segon bloc in- clouria iTiés aviat problemes de tipus científico-tècnics com la mateixa investigació científica (amb particular referència a la medicina i la recerca biològica) o la inno- vació tecnològica com a font de configuració de noves formes de vida. En aquest punt es va donar una relativa manca d'acord entre els qui consideraven que el conjunt d'aquests dos grans blocs coincidia en la preocupació per les condicions efectives de l'e- xercici dels drets de l'home,, i els qui en feien una lectura que podríem qua'iïficar de més indivi- dualista i que els reduïen, per exemple, al problema d© la llibertat enfront de l'Estat 0 els problemes de labio-ètica. Finalment, el tercer apar- tat del congrés hom el dedi- carà a il·luminar la relació entre fe I ètica, a partir de tot el que ja s'hagi pariat. Potser és el punt que va quedar més penjat, entre altres coses a causa d'una Implícita divisió tècnica del treball, acríticament accep- tada, que això és feina bàsi- è^ment de teòlegs. Vint-i-cinc anys de fector Gallifa va homenatjar mossèn Dalmau Gallifa. (Amàlia Bosch.) ^ El dia 27 de juny a la nit el poble de Gallifa va retre un gran ho- menatge a mossèn Josep Dalmau amb motiu dels seus vint-i-cinc anys com a rector d'aqueste parròquia. En efecte, el mes de juny del 1956 el bisbat de Barcelona destinava a la parròquia de Gallifa mossèn Josep Dalmau 1 Olivé, un jove capellà que ja havia exercit a Sat>adell i a Vi- lanova I la Geltnj. Un mig dissi- mulat desterrament el traslla- dà del món industrial i obrer a un entorn rural. La pluja persistent d'aquest cap de setmana no afavorí la revetlla de foc i petards, però, en canvi, va proporcionar una major intimitat en haver-se d'allotjar la gent en una sala de la rectoria. L'acte s'Inicià amb l'ofrena feta a mossèn Dalmau, en testimoniatge d'a- fecte i admiració, d'una piaca commemorativa i una màquina elèctrica d'escriure Tot seguit es llegí un text, a través del qual els joves de Gallifa —aleshores infants- donaren a conèixer la seva va- loració d'aquests vint-i-cinc anys. En acabat una dona del poble, que es presentà com a pagesa, féu també la seva aportació llegint una poesia que amb molts esforços havia escrit. Mossèn Dalmau prengué la paraula per explicar les seves vivències durant aquests anys i exposar l'evolució que seguí el poble des que ell va arribar fins a l'èxode de la joventut i l'entrada de noves generaci- ons. Amb molta emoció, mossèn Dalmau es referí al sentiment de paternitat que havia experimentat en veure créixer prop seu els infants de Gallifa i els dolors interns que provoca la seva emancipació. Finalment digué que ell era part de la nostra terra i volia ser-ne per sempre. S'encengué el foc i es menjà coca i es begué xampany. El grup de caramellaires de Galli- fa oferí unes quarrtes cançons del seu repertori I un conjunt de música moderna amenitzà la resta de la vetllada. «Correspondència» Celebració deí número dos-cents Barcelona. — La revista <<k>- rrespondència de diàleg ecle- sial» acaba de publicar el niümero dos-cents, i amb aquest motiu organitza per a demà, dia 2 de juliol, un acte de presentació d'aquest niimero extraordinari, en què hi haurà també un debat sobre la premsa I revistes religioses d'actualitat. L'acte esmentat tindrà lloc a la Sala Claret de Barcelona (carrer de Llúria, 5) i comença- rà a dos quarts de vuit del ves- pre. Hi assistiran mossèn Joan E. Jarque, director de «Catalunya Cristiana»; Roser Bofill, directora de «Foc Nou»; mossèn Joan Can-era, un dels fundadors de «Correspondèn- cia»; Joan Llopis, de la pàgina religiosa de r«Avui»: mossèn Josep M. Totosaus, director de «Quaderns de Pastoral», i altres representants de la premsa cristiana. Una bona part del debat es dedicarà a pariar de la funció I el pa.per de la revista «Correspondència» de cara al futur VettlaT per la continuïtat El número dos-cents conté una tria de fragments d'articles i notes apareguts a la revista en els seus cent darrers núme- ros, encapçalada per una nota editorial i un article de Joan Llopis sobre la necessitat de vetllar per la continuïtat de «Correspondència». Sobre això, l'editorial acaba dient: «"Conespondència" conserva- rà la seva raó de ser si la gent hi escriu, sJ la gent se'n serveix. Cada número representa —per les limitacions conegudes— un gran esforç, I no sols econò- mic. Amb l'alegria serena d'ha- ver anibat al número dos-cents sembla oportuna un cop més la reiterada invitació a col·laborar, a intervenir, per tal que X^nes- pondència" continuï viva, oberta, pluralista, atractiva. Mans molt distintes han contri- buït durant divuit anys a un mateix esforç, a un mateix I considerable resultat. Com sempre, continuem demanant col·laboració a les mans cansa- des, a les mans afeblides, a les mans reticents. "Correspon- dència" ha estat una íasca co- l·lectiva i ho ha de continuar essent». Cal tenir present que una de les característiques més típi- ques de la revista «Correspon- dència» és que és oberta a tota mena de col·laboracions, perquè la finalitat última d'a- questa publicació és de fo- mentar el diàleg entre els di- versos sectors de l'Església catalana. PAUSA Gerasem E ls gerasens, en lloc d'agrair a Jesús l'alli- berament dels seus con- ciutadans endimoniats, es dolen del ramat de porcs ofegats, i preguen Jesús que s'allunyi del )aís. També nosaltres em pregària gerasem quan demanem coses materials i oblidem les persones i fins i tot Jesús mateix. Cal triar entre Jesús i els porcs, H. R. £ 1 !1 i t! i y : i hi OV.t. i ir f -I I" JJ-f r -r.i.í'i^x ífl iTiÉi. Avui, 1981-07-01, p. 20. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
Transcript of Església de Nicaragua Defensa de capellans Pax Romana ...€¦ · a la revista «Concilium». Els...
20 RELIGIÓ AVUI, dimecres, 1 de juliol del 1981
Església de Nicaragua
Defensa de capellans ficats en política
Un gwp de teòlegs, vinculats a la rexista «Concüiwn», ha demanat als bisbes de Nicaragua que es facin enrera
de la seva decisió de prohibir als capellans l'activitat política
Münsier (DPA.) - Vint-i-dos teò legs de deu països han env ia t una carta oberta als b i s b e s de N ica ragua demanant- los que reflexionin sobre el seu projecte de prohi-bir als sacerdots que ocupin c à r r e c s po l í t i cs . La ca r ta oberta va ser publicada ahir a la ciutat alemanya de Münster pel teòleg Johannes B. Metz. Entre els signants hi ha els al-emanys Norbert Greinacher I J ü r g e n Mo i tmann , el su ís Hans Küng, l'holandès Edw^ard Sch i l l ebeec i í x , e l f r a n c è s Yves Congar i el peruà Gusta-vo Gutiérrez, tots ells vinculats a la revista «Concilium».
Els t eò legs d i u e n que, abans de prendre una mesura, la jerarquia catòlica de Nicara-gua hav ia d ' en tau la r un «extens diàleg» amb els afec-tats, entre els quals hl ha el mi-nistre de l'Exterior Miguel d'Es-
coto, el de Cultura, Ernesto Ca rdena l , e l de B e n e s t a r Social, Edgar Parrales, i el di-rigent de les joventuts sandi-nlstes Fernando Cardenal.
Els autors de la carta dema-nen a la jerarquia eclesiàstica de Nicaragua que «no menys-preï la significació eclesial de la participació de cristians en la construcció d'una nova Nica-ragua». També diuen que no s'han d'oblidar les condicions e x c e p c i o n a l s en què ac -tualment viu el pals.
Pel seu cantó, el president de la conferència episcopal de Nicaragua I arquebisbe de Ma-nagua, monsenyor M igue l Obando es va negar a fer cap comentar i personal sobre la decis ió de l'alta jerarquia de l'Església sobre el fet d'exigir als capellans amb càrrecs pú-blics que es retirin de la vida polít ica.
ANUNCIS GENERALS
AVUI COMENÇA CURS INTENSIU DE
CATALÀ Informació Tel. 211 22 24
a les 9 del vespre.
Sant GervasI de Cassoles, 81,
LUCENCÍAT EN QUÍMIQUES
A m b e x p e r i è n c i a , d ó n a c l a s s e s p a r t i c u l a r s d e m a t e m à -t i q u e s , f í s i c a I q u í m i c a . B U P , C O U . F P . Tel. 224 79 48.
MOBLES ANTICS pisos sencers, porceílanes, llums, rellotges, nines cap de porcellana, etc... Se/ietat i màxima discreció.
TeL 317 10 79 i 230 19 71. Sr. Pic.
CASA ORO
CASA ORO
Casa Oro de Barcelona. No posa preu però paga fins al darrer gram. Abans de vendre peseu-lo en aquesta casa vostra; en sabreu el pes exacte I el seu veritable preu. Servei de pes i valoració gratuïta. Problemes amb la vostra papereta d'empenyorament.
Consulteu-nos, paguem al comptat en e/oct/u. Tocant a la Caixa. Via Laietana, 54 -2n pis. Horari de 8.30 a 2 i de 4 a 8. Dissabtes de 8.30 a 2. Tel. 30132 42. y'
TALLER ORO FINANÇA
TALLER ORO FINANÇA
Som Taller. Ningú no paga el preu que nosaltres paguem. Fins a 1.300 Ptes/gr. or fi. Joies per peces perquè som Üailer).Joies fins a 1 .000 ptes/-grl recordi la plata fins a 60.000 Rfef ' Kg. Val la pena venir a ve^e 'ns . Aquesta és la sej^grg·j.j·-S'àriosa I discreta.
Navas de Tolosa, 270. 5è. al costat .̂ netro Navas,pròxim Meridians
OBERT TOT BL DIA
A MALLORCA Es lloga gran apartament els mesos d'agost i se-
tembre. Completament equipat per a set persones. Gran terrassa. Platja privada. Piscina. Aire condicio-nat. De particular a particular.
Informació 971/24 32 19 (hores d'oficina)
i 971/292769 (particular).
CASA DEDÍCADA A LA IMPORTACIÓ DE MOTORS
D'EXPLOSIÓ I DIESEL Ofereix a
MECÀNIC OFICIAL DE PRIMERA
Lloc de trebiall de responsabilitat, per a dur a terme la gestió del taller.
Es demana certa experiència en motors agrícoles i industrials de petits cilindratges.
Podeu trucar al telèfon: 223 33 92 de Barcelona. (INEM B-2/195)
Moviment d'Intel·lectuals Catòlics
Pax Romana prepara un congrés europeu Amb gran participació catalana
Brussel·les. (J. M. Loza-no).— El passat cap de set-mana es va celebrar a Brus-sel·les l'assamblea europea del MIIC (Pax Romana) a la qual van assistir, en repre-sentació del Centre Fran-cesc EIximenis, Josep M. Bardés, Manuel Lladonosa I Josep M. Lozano. Ultra la r e p r e s e n t a c i ó ca ta lana , n'hi hagué del País Basc, Luxemburg, la Gran Breta-nya, Itàlia, Alemanya, Bèlgi-ca, Ho landa, F rança i Polònia.
El nuc l i cen t ra l de la reunió era enllestir els trets fonamenta ls del congrés europeu de Pax Romana, que se celebrarà a Roma el setembre de 1982. El tema d'aquest congrés, ja escollit amb anterioritat, serà «La responsabilitat ètica I la fe cristiana en una Europa en mutació».
Un primer apartat del con-grés serà dedicat a analit-zar el context de mutació en què es troba submergida Europa. Aquesta mutació, ben cert, té una base en les diverses modificacions so-ciològiques, polítiques i In-s t i t uc i ona l s que s 'es tan produint; tanmateix, hom va demanar un esforç per tel d ' exp l i c i t a r q u i n e s són aquestes noves situacions ax io lòg iques . Entre d'altres, potser cal remarcar les següents pistes de tre-ball; l'escissió entre el q- je és viscut 1 les construccions teòrico-tècniques; r·ensulsi-ada de la idea d^ 's is tema; la ruptura de Is·ò'nitèfttxultu-ral; el sentiment I defe||nsa dels part icular ismes; üwa renovada sensibi l i tat er^-front deis valors morals i re(-llgi<»os.
El segon apartat serà de-^ d i ca t a es tud ia r a l guns problemes específ ics que
p lan tegen desa f i amen ts è t i c s part icularment pro-funds, 1 que és previsible que augmentin en la seva importància en els anys a venir. Aquests problemes es van dividir en dos grans blocs. Un primer bloc seria dedicat als problemes de caràcter més sòcio-polític, com és ara el nou ordre eco-nòmic internacional, la inci-dència de l'ús de les noves tecnologies en les cultures i els valors, la defensa de l'individu enfront de l'Estat o la responsabilitat europea davant la redistribució de la riquesa. Un segon bloc in-clouria iTiés aviat problemes de t ipus científ ico-tècnics com la mateixa investigació c ientí f ica (amb part icular referència a la medicina i la recerca biològica) o la inno-vac ió tecno lòg ica com a font de c o n f i g u r a c i ó de noves formes de vida. En aques t punt es va donar una relativa manca d'acord entre els qui consideraven que el conjunt d 'aquests dos grans blocs coincidia en la preocupació per les condicions efectives de l'e-xe rc i c i de l s d re ts de l'home,, i els qui en feien una lec tu ra que podríem qua ' i ï f icar de més indivi-dual ista i que els reduïen, per exemple , al problema d© la l l ibertat enfront de l'Estat 0 els problemes de labio-ètica.
Finalment, el tercer apar-tat del congrés hom el dedi-carà a il·luminar la relació entre fe I ètica, a partir de tot el que ja s'hagi pariat. Potser és el punt que va quedar més penjat , entre altres coses a causa d'una Implícita divisió tècnica del treball, acríticament accep-tada, que això és feina bàsi-è^ment de teòlegs.
Vint-i-cinc anys de fector
Gallifa va homenatjar mossèn Dalmau
Gallifa. (Amàlia Bosch.) ^ El dia 27 de juny a la nit el poble de Gallifa va retre un gran ho-mena tge a m o s s è n Josep Dalmau amb motiu dels seus vint- i-cinc anys com a rector d'aqueste parròquia.
En efecte, el mes de juny del 1956 el bisbat de Barcelona dest inava a la parròquia de Gallifa mossèn Josep Dalmau 1 Olivé, un jove capellà que ja havia exercit a Sat>adell i a Vi-lanova I la Geltnj. Un mig dissi-mulat desterrament el traslla-dà del món industrial i obrer a un entorn rural.
La pluja persistent d'aquest cap de setmana no afavorí la revetlla de foc i petards, però, en canvi, va proporcionar una major in t imi tat en haver-se d'allotjar la gent en una sala de la rectoria. L'acte s'Inicià amb l 'ofrena feta a mossèn Dalmau, en testimoniatge d'a-fecte i admiració, d'una piaca commemorativa i una màquina elèctrica d'escriure
Tot seguit es llegí un text, a través del qual e ls joves de Gal l i fa —aleshores in fan ts -
donaren a conèixer la seva va-loració d 'aquests v int- i -c inc anys. En acabat una dona del poble, que es presentà com a pagesa , féu també la seva aportació l legint una poesia que amb molts esforços havia escrit.
Mossèn Dalmau prengué la paraula per explicar les seves vivències durant aquests anys i exposar l'evolució que seguí el poble des que ell va arribar fins a l'èxode de la joventut i l 'entrada de noves generaci-ons . Amb mol ta emoc ió , mossèn Dalmau es referí al sent iment de paterni tat que havia experimentat en veure créixer prop seu els infants de Gallifa i els dolors interns que provoca la seva emancipació. Finalment d igué que ell era part de la nostra terra i volia ser-ne per sempre.
S'encengué el foc i es menjà coca i es begué xampany. El grup de caramellaires de Galli-fa oferí unes quarrtes cançons del seu repertori I un conjunt de música moderna amenitzà la resta de la vetllada.
«Correspondència»
Celebració deí número
dos-cents Barcelona. — La revista <<k>-
rrespondència de diàleg ecle-sia l» acaba de pub l i ca r el niümero d o s - c e n t s , i amb aquest motiu organitza per a demà, dia 2 de juliol, un acte de p r e s e n t a c i ó d ' aques t ni imero extraordinari, en què hi haurà també un debat sobre la premsa I revistes religioses d'actualitat.
L'acte esmentat tindrà lloc a la Sala C la re t de Barcelona (carrer de Llúria, 5) i comença-rà a dos quarts de vuit del ves-pre. Hi a s s i s t i r a n m o s s è n Joan E. Jarque, director de «Catalunya Cristiana»; Roser Bofill, directora de «Foc Nou»; mossèn Joan Can-era, un dels fundadors de «Correspondèn-cia»; Joan Llopis, de la pàgina rel ig iosa de r«Avui»: mossèn Josep M. Totosaus, director de «Quaderns de Pastora l», i a l t res r e p r e s e n t a n t s de la premsa cr is t iana. Una bona part del debat es dedicarà a pariar de la funció I el pa.per de la revista «Correspondència» de cara al futur
VettlaT per la continuïtat
El número dos-cents conté una tria de fragments d'articles i notes apareguts a la revista en els seus cent darrers núme-ros, encapçalada per una nota edi tor ia l i un article de Joan Llopis sobre la necessitat de ve t l la r per la cont inuïtat de «Cor respondènc ia» . Sobre això, l 'editor ial acaba dient: «"Conespondència" conserva-rà la seva raó de ser si la gent hi escriu, sJ la gent se'n serveix. Cada número representa —per les limitacions conegudes— un gran esforç, I no sols econò-mic. Amb l'alegria serena d'ha-ver anibat al número dos-cents sembla oportuna un cop més la reiterada invitació a col·laborar, a intervenir, per tal que X^nes-pondència" continuï viva, oberta, pluralista, atractiva. Mans molt distintes han contri-buït durant divuit anys a un mateix esforç, a un mateix I considerable resultat. Com sempre, continuem demanant col·laboració a les mans cansa-des, a les mans afeblides, a les mans reticents. "Correspon-dència" ha estat una íasca co-l·lectiva i ho ha de continuar essent».
Cal tenir present que una de les característiques més típi-ques de la revista «Correspon-dència» és que és oberta a tota mena de col·laboracions, perquè la finalitat última d'a-questa publ icac ió és de fo-mentar el diàleg entre els di-versos sectors de l'Església catalana.
P A U S A
Gerasem Els gerasens, en lloc
d'agrair a Jesús l'alli-berament dels seus con-ciutadans endimoniats, es dolen del ramat de porcs ofegats, i preguen Jesús que s'allunyi del )aís. També nosaltres e m pregària gerasem
quan demanem coses materials i oblidem les persones i fins i tot Jesús mateix. Cal triar entre Jesús i els porcs,
H. R.
£ 1 !1 i t ! i y : i hi OV.t. i ir f -I I" JJ-f r - r . i . í ' i ^ x ífl iTiÉi. Avui, 1981-07-01, p. 20.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
