Adaptat i traduït per juan amoros campello – spe v-16 –alberic- setembre 2008

Adaptat i traduït per juan amoros campello – spe v-16 –alberic- setembre 2008

ORIENTACIONS ALS PARES PER A DESENROTLLAR EL CONTROL D'ESFÍNTERS El control d'esfínters suposa el pas d'un comportament reflex automàtic a una conducta voluntària i controlada. Diem que no hi ha control d'esfínters quan el xiquet mulla el llit durant la nit i / o se mulla els pantalons durant el dia, després de determinada edat. La majoria dels xiquets normals aconseguixen el control diürn entre els dos i els tres anys. Cap als cinc anys ha adquirit ja el control nocturn i entre els dotze i catorze anys únicament un 2% dels xiquets romanen amb incontinència ocasional. És important assenyalar que qualsevol situació que produïsca tensió o ansietat pot destorbar o interferir el control d'esfínters. Què podem fer els pares i mares per a ajudar el xiquet • Tindre molt clars els hàbits que volem aconseguir (en este cas el control d'esfínters però també qualsevol altre hàbit com pot ser vestir-se i desvestir-se, llavar-se les dents,...) • Acompanyar sempre els xiquets en estes activitats i ensenyar-los com han de fer-ho. • Fer-ho sempre en un ambient relaxat, tranquil i comprensiu, sobretot quan ocórrega algun "fallada" (estem començant). • El control del pis a la nit, es començarà una vegada que els xiquets controlen bé durant el dia. • Evitarem en tot cas etiquetar als nostres fills amb paraules com: "eres un pixaner..."; "la teua germana va controlar molt abans..."; "estic farta de llavar llençols tots els dies..." i evitarem utilitzar castics per a aconseguir este objectiu. (Tindre en compte que l'angoixa pot provocar més ganes de fer pis). • Recordar que cada xiquet té el seu propi ritme. El millor és confiar en el desenrotllament del xiquet, estimular-lo positivament i ensenyar-li, no exigir-li. • Anotar en paper les hores en què el xiquet orina o fa caca durant una setmana. • Començar el programa d'entrenament LLEVANT-LI EL BOLQUER i posant-li en l'orinal mitjana hora abans de la que hem anotat en períodes no superiors a dos hores. NO tornar a POSAR EL BOLQUER encara que hàgem d'estar canviant-lo contínuament. • Aconseguir en el xiquet uns bons hàbits d'higiene personal, requerix per part dels pares mantindre la rutina, orde i horaris fixos, que permeten al xiquet automatitzar l'hàbit que volem aconseguir i amb això una més autonomia. És a dir, els pares devem: SER PACIENTS i PERSEVERANTS.

ANAR PAS A PAS. TINDRE SENTIT DE L'HUMOR.

Adaptat i traduït per juan amoros campello – spe v-16 –alberic- setembre 2008

Adaptat i traduït per juan amoros campello – spe v-16 –alberic- setembre 2008

Què ocorre amb un xiquet amb dificultats... A més de tots els reptes normals del control d'esfínters, els pares heu de tindre en compte diverses qüestions: 1. El xiquet pot tindre problemes d'aprenentatge, per la qual cosa pot costar-li molt

més temps l'adquirir les habilitats bàsiques necessàries per a anar al bany de mode independent. També potser no es done compte que necessita anar al bany, tardant molt a aprendre a reconéixer els senyals del seu propi cos. (En alguns casos pot portar un any, o inclús més, el que els xiquets aconseguisquen mantindre's eixuts i dos anys o més el que es netegen per si mateixos).

2. Sovint tenen problemes per a aprendre i utilitzar el llenguatge. Potser no siguen capaços de dir-li als seus pares que necessiten anar al WC amb paraules, per la qual cosa estos han d'atendre a altres signes per a saber-lo.

3. Poden trobar difícil l'adaptar-se d'una situació a una altra. Per això, podria ocórrer que a casa vagen al bany molt a gust, però no voler anar en la guarderia o en l'escola.

4. Alguns xiquets poden adquirir hàbits de neteja, o mantindre's eixuts, però no ambdós coses al mateix temps.

Causes de retard en el control d'esfínters: 1. Demora en el desenrotllament neurològic. 2. Una forma d'explicar estats de tensió i angoixa. Un xiquet davall moltes pressions familiars pot expressar la dita disfunció amb retrocessos. 3. Excés de castic en l'ensenyança del control d'esfínters. 4. Pot presentar-se per infeccions, pressió muscular, o inhibició dels reflexos, per això és preferible crear un ambient agradable per al desenrotllament d'estos hàbits. ALGUNES CONSIDERACIONS: ⌦ El xiquet ha de tindre prèviament uns coneixements.

Adaptat i traduït per juan amoros campello – spe v-16 –alberic- setembre 2008

És convenient que, abans d'iniciar l'educació dels esfínters, el xiquet tinga algunes nocions bàsiques de l'esquema corporal (com dalt, baix, avant, arrere) per a poder seguir instruccions, siga capaç d'imitar i obeir instruccions simples com pujar-se i abaixar-se el pantaló. ⌦ El xiquet ha de conéixer les paraules clau. Per a això utilitzar les paraules adequades: pis, orina, caca, excrements, mullat, brut, net, bolquer, vàter, excusat, orinal, bacinilla,... ⌦ El xiquet ha d'entendre el que és la “caca” o el “pis” (en moltes famílies s'utilitzen paraules o expressions molt diferents) i ha de poder dir-les. Ha d'adonar-se de les sensacions que ocorren després d'orinar o defecar estar "mullat", "brut", ... Un poc més avant, el xiquet serà conscient del que se sent abans de: les "ganes" d'orinar (contraccions de la bufeta) o de defecar (moviments de l'intestí). ⌦ Importància que el xiquet veja com fan els majors (xiquets o adults). A més de veure els pares i als germans majors es pot emprar llibres de contes que tracten sobre això, amb lectura dels mateixos i incitar-lo als personatges. ⌦ Establir una rutina. Portar-li al bany cada un cert temps. ⌦ Descobrir els senyals i respondre a elles. El xiquet pot donar signes concrets no verbals que vol fer pis o caca. Observa si el xiquet té algun moviment especial abans de defecar (es posa roig, s'encollix,...) o orinar (es mou, creua les cames, es porta les mans al pubis,...). Quan ho inicie, cride-li l'atenció perquè es de compte d'això: "(nom del xiquet/a), em pareix que tens ganes de fer caca ara veritat?". Proposa-li un primer intent: "Vols assentar-te un estona en l'orinal a veure si ix la teua caca?" Si el xiquet té èxit, celebre-ho amb una alabança, compte sense cridar a ningúUna frase senzilla. Si no, no passa res. Però es pot dir que "un altre dia" O "la pròxima vegada" (nom del xiquet/a) farà caca en l'orinal com els xiquets majors. Explicar-li la connexió entre els pantalons eixuts i el fet d'utilitzar l'orinal. El xiquet ha de saber que els pantalons eixuts signifiquen una sensauna sensació agradable i que pot mantindre així utilitzant l'orinal. ⌦ Incitació. Alguns xiquets necessiten que se'ls anime a anar al bany a fer pis o caca. ⌦ Usar recompenses. Durant la fase d'aprenentatge, elogia sempre els èxits i lleva importància als fracassos. Mostrar-li que estem encantats quan usa l'orinal o el WC degudament pot ser una recompensa molt poderosa. Per a alguns xiquets, els elogis seran el més efectiu; per a altres serà el permetre'ls fer alguna activitat favorita, o donar-los una cosa agradable per a menjar. ⌦ Posar al xiquet roba fàcil de llevar. Les primeres vegades a penes podrà esperar que li descorden els vaquers i ...se sentirà frustrat si es li "escapa". Açò és encara més important si el propi xiquet desitja anar a l'excusat pel seu compte sense cridar a ningú. Per tant és millor posar-li pantalons amb elàstics (tipus xandall). Mai devem: •Tindre pressa. Cada xiquet madura al seu ritme. Pressionar-li només conduirà a frustració i dificultats.

Adaptat i traduït per juan amoros campello – spe v-16 –alberic- setembre 2008

•Amenaçar-lo , renyir-li, cridar-li, castigar-li... quan no aconseguix controlar els esfínters. •Ridiculitzar-lo en públic, davant dels seus germans... Comparar-lo amb altres xiquets més "avançats". •Forçar-lo a usar el vàter (hi ha xiquets que poden tindre por de caure). •Posar-li dificultats involuntàries en forma de roba difícil de manejar pel xiquet: oblidar-se de vaquers, pantalons amb cremalleres, petos amb tirants, leotards... Control intestinal. 1. És preferible començar a habituar-lo a l'ús de l'orinal o assentar-lo en el WC just després de les menjars, ja que en eixe moment la necessitat evacuar és més urgent i és més probable que tinga èxit. Intenta portar al teu fill durant aproximadament vint minuts després de cada menjar. Trobar el temps correcte serà qüestió d'aplicar el mètode de “assaig i error”. 2. Al començar l'ensenyança de control intestinal aprofita el moment de canviar el bolquer brut. Deixar-ho caure en l'orinal, establint així una relació entre deposició i recipient. Pot animar-se-li a fer pràctiques. Abaixar-li els pantalons i col·locar-lo un curt temps en l'orinal, inclús amb el bolquer obert dins de l'orinal. Com si fóra un joc. Mai forçar que s'assente en ell o mantindre'l contra la seua voluntat. 3. Aprofitar el moment en què els pares o la seua germana major, cosins,.., estiguen efectuant l'acte de defecar, perquè es veja estimulat el seu desig natural d'imitació. 4. Després d'haver iniciat les pràctiques, s'ha de trobar el moment en què el xiquet estiga deposant per a aconseguir, amb habilitat, que ho faça en l'orinal o en el WC. Açò no és fàcil aconseguir-ho, sobretot en les primeres ocasions. 5. Al principi, premiar qualsevol intent amb contactes físics, besos o paraules afectuoses. Després fer-ho només amb els èxits, però continuar elogiant els bons resultats obtinguts en els dies successius. Si tardara a aconseguir el control intestinal, seguir animant-li i elogiant els intents. No enfadar-se, bonegar ni castigar perquè es produïsquen fallades. L'aconseguir bons resultats s'aconseguix en un temps molt variable d'uns xiquets a altres. Control d'orina diürn. 1.- Retirar el bolquer durant el dia. 2.- Posar al xiquet/a en l'Orinal o WC cada dos hores els quinze primers dies. És important parlar amb ell recordant-li que farà pis i que ell ho diga. 3.- Cada vegada que faça pis, reforçar-lo amb una cosa que li agrade. 4.- Si el xiquet controla passats uns quinze dies, començarem a posar-lo cada dos hores i mitja. 5.- Reforçar de la mateixa manera cada vegada que faça pis. 6.- Després d'altres quinze dies, si controla bé, passar a posar-lo cada tres hores. 7.- A partir d'este moment se li reforçarà cada dos vegades que faça pis en l'orinal. 8.- Als quinze dies de controlar i demanar quan tinga ganes d'anar al WC, reforçar només al final del dia. 9.- Retirar el reforç. Ja no ho necessita. Control d'orina nocturn.

Adaptat i traduït per juan amoros campello – spe v-16 –alberic- setembre 2008

1.- Una vegada aconseguit el control durant el dia i inclús ha eixit algun dia eixut, retirarem el bolquer de la nit Definitivament! 2.- Recordar que és molt important que els xiquets s'acostumen a fer pis sempre abans de gitar-se. 3.- És possible que els primers dies no aguante tota la nit eixut, en eixe cas procurarem despertar-li a mitjanit, perquè faça pis conscientment en el WC. Si veiem que està mullat, la següent nit l'alçarem un poquet abans. 4.- Per a ajudar-lo a controlar el pis durant més temps, és convenient jugar durant el dia a soltar i retindre el pis diverses vegades cada vegada que vaja al WC. Una vegada aconseguit el control hem d'iniciar al xiquet en l'ús

Adequat del WC: ⌦ Pujar i abaixar la tapa del WC abans i després del seu ús. ⌦ Tancar la porta del bany quan estiga utilitzant el WC i a l'eixir del mateix. ⌦ Orinar o defecar sense mullar-se o tacar-se. ⌦ Tallar el paper higiènic, netejar-se sense tacar-se o mullar-se la mà i tirar al WC el paper usat. ⌦ Després d'utilitzar el WC estirar la cadena o polsador d'aigua. Alguns llibres de contes que podem utilitzar. Per a incitar el xiquet en el control d'esfínters, una forma és llegir-li contes que tracten sobre això, explicant-li el que ocorre amb els personatges. • Caca!.BAXTER, INCOLA. Barcelona: Timun Mas, 2003. Quan una criatura com Nina demana l'orinal, no tot va com havíem previst. Però no serà necessari molt de temps perquè tota la família se senta... descansada. • ¡Ya no llevo pañales!. DENOU, VIOLETA. Barcelona: Timun Mas, 2004. Cleta s'acaba de fer pis, Teo li canvia el bolquer... Cleta aprén a demanar pis i ja no porta bolquers! • Fora bolquers! WATT, FIONA. Londres: Usborne, 2002. Un llibre dirigit als més xicotets de la casa amb què els xiquets a més de veure's reflectits en les activitats quotidianes aprendran moltes coses i ampliaran el seu vocabulari. • ¿Y después de los pañales? BORGARDT, MARIANNE. Barcelona: Timun Mas, 1996.. El pas del bolquer a l'orinal és un moment transcendental en la vida de tot xiquet i xiqueta. És el moment en què ja s'és major. El seu descobriment es realitza de moltes formes, la més normal entenent-ho com a barret de joguet. El jove protagonista, després, aprén l'ús i gaudisca de tan útil aparell; sempre en companyia del seu gat viurà els episodis principals de l'acte, quan es necessita l'orinal i els moviments precisos que requerix. • ¡ Pipí en la hierba! BONNIO, MAGALI. Barcelona: Corimbo, 2002. Quan passegem i ens entren ganes de fer pipí, cal trobar un bon lloc. No junt amb les ortigues. Tampoc en l'aranya... Ací està bé, no hi ha més que xicotets insectes. Atenció no els ofegues!