Escriure 2009

of 45 /45
ESCRIURE Ponent: Isidre Moreso Març-2010 BCN-COMARQUES

Embed Size (px)

Transcript of Escriure 2009

  • 1. BCN-COMARQUES ESCRIURE Ponent: Isidre Moreso Mar-2010

2. GUI1. Presentaci. El perqu de la sessi. 2.Correcci i puntuaci de les proves externes. 3. Competncies bsiques. 4. Introducci a la llengua escrita. 5.Enfocament de lensenyament de lescriptura. 6.Habilitats, components lingstics, components no lingstics i funcions de la comunicaci per a construir un bon text escrit. 7.Supsit de treball de text escrit. 3. 2. CORRECCI I PUNTUACIDE LES PROVES EXTERNES 4. PUNTUACICoherncia i adequaci (2, 1, 0 punts) 2 punts = Respon al tema demanat, incorporant els requeriments que esdemanen. El text desenvolupa la idea ordenadament. 1 punt = Respon al tema demanat, incorporant com a mnim un delsrequeriments que es demanen. El text desenvolupa una idea de manera moltgeneral i poc ordenada. 0 punts = No respon adequadament al tema demanat o no incorpora cap delsrequeriments que es demanen.Aspectes formals (1, 0 punts) 1 punt = Calligrafia entenedora. Lnies rectes. Marges. 0 punts = Calligrafia molt poc comprensible. Lnies massa tortes. Sensemarges.Lxic (2, 1, 0 punts) 2 punts = Ls del vocabulari s correcte. Utilitza paraules genunes. No hi hacap interferncia amb altres sistemes lingstics. Sadmet un error de lxic. 1 punt = Ls del vocabulari s fora correcte. Hi ha 1 o 2 interferncies ambaltres sistemes lingstics. 0 punts = Ls del vocabulari s pobre, hi ha 3 o ms interferncies ambaltres sistemes lingstics. 5. PUNTUACI Ortografia (2, 1 i 0 punts) Es corregiran totes les faltes dortografia que t la redacci. La mateixa falta noms es comptar una vegada. Si una paraula t ms duna falta, es comptar com un sol error. Es corregiran els accents. No es tindr en compte si laccent s agut o greu incorrectament en les es ios obertes i tancades. 2 punts = Lescrit t 4 faltes o menys. 1 punt = Lescrit t entre 5 i 8 faltes. 0 punts = Lescrit t ms de 9 faltes.Morfosintaxi (2, 1, 0 punts) Es comptabilitzen en aquest apartat: - les concordances gramaticals, ls correcte de temps verbals, les subordinacions i coordinacions; - les interferncies lingstiques (tenir que, hi ha que, caures, mhaig danar..) la puntuaci. 2 punt = El text t les frases ben estructurades i puntuades. Utilitza estructures genunes. Pot haver-hi estructures complexes o subordinades. No hi ha errors morfosintctics produts per interferncia daltres llenges. Sadmet un error de morfosintaxi 1 punt = El text t algun error de construcci i de puntuaci. Les frases sn simples, amb abundncia de coordinaci. Hi ha 1 o 2 interferncies amb altres sistemes lingstics. 0 punts = Hi ha errors de concordana gramatical (subjecte i predicat). Els temps verbals sn incorrectes. No hi ha puntuaci o b s molt escassa. Hi ha 3 o ms interferncies amb altres sistemes lingstics. 6. Criteris d'avaluaci DE LES PROVES DE NOVEMBRE Quant a lexpressi escrita, savalua el segent:- La competncia discursiva (lordre en lexposici de les idees, la coherncia i cohesi del discurs i ladequaci del registre a la situaci comunicativa), que es valora entre 0 i 4 punts.- La competncia lingstica (el coneixement del lxic, lortografia i les estructures morfosintctiques bsiques de la llengua), que es valora entre 0 i 4 punts.- El domini dels aspectes formals (la presentaci i la grafia), que es valora amb 0 o 1 punts. 7. 3. LES COMPETNCIES BSIQUES S'entn per competncia la capacitatd'utilitzar els coneixements i habilitats,de manera transversal i interactiva, encontextos i situacions que requereixenla intervenci de coneixementsvinculats a diferents sabers, cosa queimplica la comprensi, la reflexi i eldiscerniment tenint en compte ladimensi social de cada situaci. 8. Per a l'educaci obligatria, s'identifiquen com a competncies bsiques les vuit competncies segents:Les competncies comunicatives: 1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual 2. Competncies artstica i cultural Les competncies metodolgiques: 3. Tractament de la informaci i competncia digital 4. Competncia matemtica 5. Competncia d'aprendre a aprendre Les competncies personals: 6. Competncia d'autonomia i iniciativa personal Competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn: 7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic 8. Competncia social i ciutadana 9. INTRODUCCI A LA LLENGUA ESCRITA 1. Elements introductoris del currculum de secundria:- Qu sentn per competncia comunicativa.- Qui t la responsabilitat dimpartir-la.- Nivell de competncia escrita a assolir.- Escriure un text s desenvolupar un procs.- Llengua oral versus llengua escrita.- Ls de la llengua als centres. 2. El procs descriure un text. 3. La correcci de textos escrits. 10. ELEMENTS INTRODUCTORIS DELS CURRCULUMS Competncia comunicativa lingstica. (+ La competncia del tractament dela informaci i la competncia daprendre a aprendre). La responsabilitat del desenvolupament de la competncia comunicativa i dela plena competncia en catal de lalumnat s un afer de totes i cadascunade les rees curriculars ats que la llengua i la comunicaci sn la base de lacaptaci, elaboraci i comunicaci del coneixement. Els alumnes han darribar a expressar-se per escrit amb textos benestructurats i tenint cura de tots els aspectes que intervenen enlescriptura. Escriure s un procs i lalumnat ha de dominar les diferents fases daquestprocs. La llengua oral s el punt de partida imprescindible per a laccs a la llenguaescrita. No podem minimitzar ls que els alumnes necessiten fer de la llengua enlentorn escolar (escoles i instituts) restringint-lo noms als espais vinculatsal currculum escolar i desvinculant-lo de les relacions interpersonals,afectives, ldiques, etc. 11. Sentn per competncia comunicativa lingstica els coneixements, les habilitats i les actituds que permeten interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar- se a altres cultures; expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivncies i argumentacions; gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se utilitzant recursos lingstics i no lingstics; aprofundir en la interpretaci i comprensi de la realitat que ens envolta i el mn. 12. DIFERNCIES ENTRE LLENGUA ORALI LLENGUA ESCRITACanal oralCanal escrit Recepci auditiva. Percepci visual. Comunicaci immediata en el Comunicaci diferida en eltemps i en lespai. temps i en lespai. Presncia de linterlocutor. Absncia del receptor. Comunicaci espontnia. Negociaci dels significats. No negociaci de significats. Comunicaci efmera. Comunicaci perdurable. Estructures sintctiques Estructures sintctiquessimples i obertes.complexes i tancades. Utilitzaci de codis no verbals. Utilitzaci de llenguatge Utilitzaci del llenguatgecolloquial.estndard. Estructura de text ms Estructura de text tancada.oberta. ... .... 13. EL PROCS DESCRIURE UN TEXTS I T U A C I C O M U N I C A T I V A C O N T E X T U A L I T Z A C I P R O C E S S O S C O G N I T I U SP L A N I F I C A C I T E X T U A L I T Z A C I R E V I S I CONEIXEMENTS Generaci didees Traducci de les idees al RelecturaOrganitzaci didees llenguatge visible ReplanificaciFormulaci objectiusDE LESCRIPTOR M O N I T O R I T Z A C I E DIC I 14. ESTRATGIESDE CONTEXTUALITZACIReceptor - audincia destinatariEmissor - autor - rol de qui escriu A qui escric? Com vull presentar-me? Coneix el tema que li explicar? Quina imatge meva vull projectar en Qu s el ms important que li vull dir?lescrit? ... ...CONTEXTUALITZACIFinalitat - propsit objectiuMissatge text Per qu escric aquest text? Com ser lescrit que far? Qu vull aconseguir quan llegeixin el El far llarg o curt? meu text? Com me limagino? Com puc dir amb poques paraules el ... que haig descriure? ... Adaptaci de CASSANY, D. La cuina de lescriptura. Barcelona: Empries, 1993. 15. CONTEXTUALITZACI PLANIFICACITEXTUALITZACI / REVISIADEQUACI A qui vols escriure? Com has triat el tema? (audincia) De qu parla el teu escrit? Per qu vols escriure? (tema) 1(propsit) Quin text/silueta fas servir? Qu escriurs? . s el que sadequa a la (tema) intenci que tens? Qu en saps, daquest tema?. Qu en vols saber, daquesttema? Qu pots fer per trobarCOHERNCIAinformaci sobre el tema? Quina part del teu escrit tagrada ms? On pots trobar informaci? Quina part del teu escrit creus que interessar ms2... als lectors? Com comenars lescrit? . Fer preguntes mirall. Per on comenars lescrit? Qu en dirs desprs? Com acabars lescrit? ...COHESI Has posat el ttol? Has utilitzat punts i seguit en els pargrafs? I la 3 coma dins la frase? Les frases segueixen un ordre? GRAM Has revisat les faltes dortografia?TICA4 Has cercat algun mot al diccionari per a saber qu vol dir exactament? Has repetit alguna paraula gaires vegades? TICA ESTI LS-5 . Quin sinnim o expressi podries fer servir? Ho presentars a m o escrit amb ordinador?PRESEN TACI Utilitzars diferents tipus de lletres? 6 Hi posars fotos/imatges/dibuixos? . Com organitzars el text i les imatges al full? 16. ADEQUACIDEFINICI Escollir les solucions lingstiques que dna la llengua segons la situaci de comunicaci en qu es troba.ASPECTES DIDCTICSDiversitat lingstica (geografia, histria, grup social...): dialectal o estndard Registre: formal, colloquial, especialitzat, objectiu, subjectiu... Frmules i girs estilstics propis de cada comunicaci Manteniment del mateix nivell de formalitat en tot lescrit 17. COHERNCIADEFINICI Domini del processament de la informaci: informaci pertinent que sha de comunicar i ordre, grau i precisi en qu sha de fer. ASPECTES DIDCTICS Selecci de la informaci: idees clares i rellevants Qualitat de la informaci: idees clares icomprensibles Progressi de la informaci: ordre lgic... Estructura del text (tipologies textuals) Estructura del pargraf (extensi, unitat... ) 18. COHESI DEFINICI Fa referncia a les articulacions gramaticals i lexicals del text.ASPECTES DIDCTICS Nexes/connectors (marcadors textuals, conjuncions...) Anfores (pronoms, sinnims, elisions...) Sintaxi (ordre dels elements a la frase) Relacions del temps verbal Puntuaci (signes...) 19. GRAMTICA DEFINICIs correcte de les normes lingstiques.ASPECTES DIDCTICS Morfologia i sintaxi Normes ortogrfiques Lxic (barbarismes...) 20. PRESENTACIDEFINICI Disposici del text al paper segons les convencions que demana el tipus de text i la situaci comunicativa.ASPECTES DIDCTICS Marges Calligrafia (domini del tra) Polidesa, llegibilitat de la lletra Tipografia (tipus de lletra, negreta, subratllat...) Indicis no textuals (illustracions, sanefes,fotos...) Presentaci de textos extensos: ndex, paginaci,bibliografia, citaci de referncies... 21. ESTILSTICA DEFINICI Capacitat expressiva general. ASPECTES DIDCTICS Riquesa, variaci i precisi lxica Complexitat i variaci sintctica Recursos retrics (metfores, metonmies,hiprboles...) Recursos literaris (estil directe, indirecte, eldileg, persona narrativa, poetitzaci, to: irnic,humorstic...) 22. MARCADORS TEXTUALS I CONNECTORS : ADDITIUS ENUMERATIUSTRANSITIUS !I ! De primer! Daltra banda ! De nou ! Dentrada! Fora daix ! Una altra vegada ! Tot seguit ! Tret daix ! Igualment! A continuaci! A part daix ! A ms, a ms a ms ! Ms tard ! Tamb! Finalment ! Aix mateix! Al principi ! Damunt ! Desprs ! Fins i tot ! A la fi ! Encara ! En primer lloc ! Tampoc ! En segon lloc ! No solament.. sin tambEXPLICATIUS/ EXEMPLIFICADORSCOMPARATIUS CONTINUATIUS ! Per exemple! Com ms ms ! s a dir ! Com a mostra ! Com ms menys ! Per dir-ho millor! Com ara! Com menys menys ! s aix com! Com s ara ! Com menys ms ! Millor dit ! Entre daltres ! En comparaci amb ! Per dir-ho duna altra ! Sobretot ! En comparaci de manera ! Especialment ! En comparaci a duna ! Pel que fa a ! Particularment manera semblant ! En altres termes ! Aix es! O millor ! Al marge daix! Aix 23. ADVERSATIUS CONDICIONALS / INDICADORS DE RESUM ! Ara CONCESSIUS O CONCLUSI ! Ara b! En aquest cas! Breument !O! Aleshores! En una paraula ! Per! Altrament! En poques paraules ! Tanmateix ! Si no! En resum ! Al contrari ! En cas contrari! Al capdavall ! Per contra! No obstant aix! En conclusi ! Duna banda daltra ! Malgrat aix / malgrat ! Per acabar tot! Total ! A part daix! Comptat i debatut ! Amb tot / amb tot i aix ! En fi! En definitivaINDICADORS DE INDICADORS DACTITUD CAUSATIUS REPRESA ! Naturalment! Per aquesta ra ! Com he estat dient! s clar! Per aquest motiu ! Tornant al tema ! I tant ! Per aix ! Tornant al primer (o! Per descomptat ! s per aix que segon, o tercer) punt! No cal dir que ! Si reprenem el primer ! Afortunadament argument! Malauradament ! Indubtablement ! Dacord que 24. REVISI COM CORRECCIAmb flexibilitat.QUCorresponsabilitzant la correcci deltext amb lalumne i/o la classe.Creant el desig especial dautocorregir Lortografia, la morfologia,les faltes: lestructura sintctica, la genutat-Recordant la forma correcta. lxica. I tamb la cohesi,-Fent practicar la mateixa qesti el registre triat, la disposici delingstica en altres situacions. lescrit, la claredat dexposici,-Donant alguna informaci sobre la lorganitzaci lgica de les idees ola soluci de lerror. la selecci adequada de la informaci.-Visualitzant la paraula difcil. Conv emfatitzar la correcci durant el procs de lescrit: es poden corregir esquemes, llistes de frases, apuntsQUI didees, esborranys, fragments ...Els alumnes aprenen del professor itamb dels seus companys.QUANs interessant combinar correccionsindividuals, per parelles o grups i amb Tan aviat com es pugui. Convtot el grup classe. combinar correccions diferides en el Els aprenents es responsabilitzen ms temps amb tcniques ms immediates del seu aprenentatge si participen (p.ex. durant la redacci, orals ...). activament en la correcci. 25. 5. Enfocament de lensenyament de lescriptura. 26. Enfocament de l'ensenyament de l'escriptura gramtica funcionsprocscontingut Les matries mfasi Normativa s de la llenguaL'aprenentcurriculars Qu es?Aprendre a escriure Aprendre aAprendre aAprendre as igual a aprendre escriure s igual escriure s igual escriure s igual agramtica.a aprendre aa aprendreaprendrecomunicar-se. estratgies deconeixements icomposici. aprendre a de-mostrar-los.QuLa varietat estndard Totes les Processos deEscriptura s'ensenya? i el registre formalvarietats i totscomposici de acadmica.de la llengua.els registres detextos. Tcniquesla llengua. d'estudi.Aspectes -Ortografia-Presentaci -Formulaci-Investigaci-Morfologia-Significatd'objectius -Processament de-Sintaxi -Estructura-Generaci la informaci-Lxic -Pragmtica: d'idees -Producci d'un- Funcionalitat -Redaccitext acadmic- Intencionalitat -Revisi- Registres- ...Qu es Si gramaticalment sSi el text s Si l'alumne sSi la matria valora?correcte /adequat / competent / s'ha aprs / noincorrecte. inadequat.incompetent.s'ha aprs. 27. 6.Aspectes que intervenen en lescriptura. Habilitats, components lingstics, components no lingstics i funcions de la comunicaci per a construir un bon text escrit. 28. ASPECTES QUE INTERVENEN EN LESCRIPTURAMOTIVACIProcs daprenentatgeHabilitatsAspectes formals del codi Psicomotrius- Presentaci: Etapes evolutives: - Grafisme: Tipus de lletra Escriptures no diferenciades To muscular Distribuci en el paper Escriptures diferenciadesDireccionalitat Marges Escriptures sillbiques Domini dels estris Escrip. sillabicoalfabtiques Tra / Calligrafia Escriptures alfabtiques ESCRIPTURAHabilitats deTextcomposiciGramticaSemntica - Estructura- Contextualitzaci - Fonologia - Significat- Propietats:- Planificaci- Ortografia de les Adequaci- Redacci- Vocabulari paraules Coherncia- Revisi - MorfosintaxiCohesi- Reelaboraci- EdiciFUNCIONALITAT 29. PLANIFICACI DE LENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LA LLENGUA PROGRAMACIHABILITATSFUNCIONS DE LA COMUNICACICOMP. LING. COMP. EXTRAL.ESCOLTARPARLAR PreguntarFontica/ Orals ExplicarOrtografia-ContextualitzarGest:-Planificar Narrar LxicExpressivitat, -Atendre -ConduirDescriureSemnticapostura corp., -Reconixer el discursOpinarGramticamoviments, -Seleccionar -Negociar Convncer Mirada, ... -Interpretarel significatDonar instruccionsVeu: -Inferir -Produir el text Argumentar -volum, ritme, -Retenir -Atendre aspectes ... entonaci, to... no verbals ambEscrits LLEGIRESCRIUREAdequaciOrganitzaciSenyals -Percepci -Psicomotrius o danticipaci: -MemriaGrafisme: tra,Grau de formalitat Estructura / ordre ttol, ndex, -Anticipacito muscular, introducci, etc. Interlocutor Coherncia -Cop dull idireccionalitat, de resum:Intencionalitat cohesilectura aten....resum, conclusi -Inferncies envisuals: cos, -Idees princ.-Cognitives:puntuaci, -Estructura Contextualitzar SITUACIONS COMUNICATIVES negretes,i formaPlanificar marges, per afavorir -Llegir entre Redactar subratllats, etc.lnies RevisarCOMPETNCIA COMUNICATIVA -Autoavaluac. AVALUACI 30. CARACTERSTIQUESGRAMATICALS FORMESTIPUS DE TEXT LITERRIES MORFOLOGIA I SINTAXIASPECTES TEXTUALSEXPOSITIU OracionsEstructura: introducci,Llibres de text EXPLICATIUsubordinades: causals,explicaci i conclusi (laDiaris Dna informaci. T com a consecutives i finals.informaci sorganitzaNotcies funci explicar i fer Connectors: segons la finalitat del text) Treballs entendre una cosa, un conjuncions causals,Exposici analtica i monogrfics concepte, un fet... conseqncia i finals...sinttica Prendre apunts s el discurs cientfic i (perqu, ja que / deOrganitzaci lgica i Conferncies didctic. manera que, per jerrquica de les idees Exposicions La informaci s clara iaix...) i locucions (en(dall ms general a allRevistes objectiva.primer lloc, en ms especfic)temtiques En formen part els models conclusi...) s desquemes, dibuixos...... descriptiu i instructiu.Lxic precs i concret. Ttols i subttolsINSTRUCTIUFrases simplesEstructura:organitzaci Receptes de s de la segona lgica i seqencial. cuina Dna informaci sobrepersona verbal o Modalitat exhortativa o Maneig processos, ordres oformes paralleles imperativa.daparells obligacions.Mode imperatiuInformaci precisa iRegles de joc Perfrasisobjectiva.Ordres En trobem en: receptesdobligaci:Organitzaci de laNotificacions de cuina, instruccionshaver de + infinit. informaci: Invitacions ds, converses caldre materials / estris /Prospectes de quotidianes...ser necessari aliments...medicaments Adjectius ordinals i ordres / normes...FrmulescardinalsEventualment presentaqumiques una disposici espacial Plans de treball especial. 31. CARACTERSTIQUESGRAMATICALS FORMESTIPUS DE TEXT LITERRIES MORFOLOGIA I SINTAXIASPECTES TEXTUALS CONVERSACIONALFrases breus i Estructura: Dilegs Llenguatgesimples. emissor Entrevistes transaccional: dileg,Enllaos: puntuaci receptorQestionaris discussions...amb lentonaci (guions, cometes,Modalitats: Representa- En trobem en els usos orals quotidians i en interrogacions, Interrogaci cions alguns textos escrits exclamacions...) Asseveraci Enquesta (teatre, novella...) Pronoms personals, ExhortaciCmics Apareix en fora treballs interrogatius, febles. Acudits de escolars. Adverbis Frmules: excuses,dos o ms dafirmaci i de salutacions, comiats...interlocutors negaci. NARRATIU Frases simples i Estructura: Conte Comprn els textos quecompostes (oracions ordre cronolgicNovella relaten fets: histries,subordinades) parts de la narraci: Teatre biografies, processos...Verbs perfectius:plantejament, nus i Crnica En podem trobar en: passat lluny idesenlla.Cmics rondalles, contes,passat recent. Cinema novelles, notcies,Relaci de temps Punt de vista de la Sries textos dhistria...verbal.narraci: personatges,televisives Es desenvolupen dins de s dadverbis de perspectiva...Reportatges situacions despai i de temps. Notcies temps.Connectors Protagonistes: Pot haver-hi dilegs, temporals: principal, secundari, descripcions, conjuncions, antagonista... instruccions locucions 32. CARACTERSTIQUESGRAMATICALS FORMES TIPUS DE TEXT LITERRIESMORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALSDESCRIPTIU Oracions deEstructura: Descripci Defineix o descriu un predicat nominal i denominaci i literria: de concepte, una paraula,coordinadesexpansipersonatges, un paisatge, unacopulativesOrdre lgic intern: d'ambients... persona... Selecci delsAdj. qualificatius: de ms general a msDefinicions trets ms significatius morfologia, posici iconcret Diccionaris dall que es descriu. En concordana de dalt a baixCatlegs podem trobar en cartes, Sinnims i desquerra a dretaGuies monlegs, discursos,antnims, frases de dintre a foraturstiques postals, notcies...fetes, locucions ...Inventaris Sovint forma part delsAdverbis de lloc, de Precisi lxica Caricatura textos narratius imanera ... expositius. ...POTICFiguresEstructura:vers/estrofa Poemes retriques Llenguatge elaborat Canons Textos considerats comsintctiques:Els aspectes formalsEmbarbus- a creaci literria. (fnics, sintctics, saments anfora, grfics...) tenen una Dites i refranys Funci esttica de la polisndeton,importncia cabdal i snEndevinalles llengua. hiprbaton,estretament lligats alRodolins comparaci,contingut.Calligrames metfora,Jocs de paraules: doble Eslgans alliteraci...sentit, cacofonies, etc.Galindaines...[Adaptaci de Programes i orientacions per als cursos de llengua catalana (nivells de suficincia i proficincia) 1987. / Vil, N. (1990) La Diversitat de la Llengua Escrita Dossiers Rosa Sensat / Extra Com, nm. 2 / Cassany, D. et altres (1993) Barcelona. Gra / Jorba, J. (1998) Parlar i escriure per aprendre Barcelona. ICE] 33. 7. Supsit de treball de text escrit. 34. Text: Expositiu. Tema: Deixalles urbanes, reciclatge, contenidors.ESCOLTARLLEGIRTreball de microhabilitats Procs lector a partir dun textdescoltar a partir dun textexpositiu sobre els nousexpositiu que parli de les deixalles contenidors que sestana la ciutat i la necessitat de installant a la ciutat.reciclar-les. ESCRIUREPARLAR Procs descriure a partir duna Treball de microhabilitats deexposici sobre els (nous) parlar a partir dunacontenidors de Barcelona.exposici oral (conferncia) amb el suport de noms un gui i dillustracions (si cal). 35. TREBALL DESCOLTA Llegeix aquestes qestions. Escoltars dues vegades un text sobre els residus. Desprs descoltar-lo, no abans, respon les qestions segents.- El text que escoltars s un text expositiu. Per no hi sn pas totes les parts que hauria de tindre una exposici clssica. Com es diu la part que s que hi s? O les parts que s que hi sn? ............................. ...............................- El text comena dirigint-se a loient de manera impersonal, personal o collectiva? ......................- Al text hi ha cinc idees. Quines sn la tercera i cinquena idea que expressa el text? La primera diu que generem molts residus al llarg de dia. La segona diu que els residus contaminen. La tercera ......................... La quarta idea diu que noms una petita part de deixalles es recullen selectivament. La cinquena ......................- Al text hi ha paraules que fan de connectors. s a dir, que serveixen per lligar el text, cohesionar-lo, relacionant unes idees amb les altres. Escriu tots el connectors que recordis daquest text. 36. TEXT PER A SSER ESCOLTATEls residus que ens envoltenQuan analitzem les activitats que cadascun de nosaltres ha desenvolupat al llarg del dia, podem comprovar que generem residus de tot tipus tant a casa, com a la feina, en el temps d'oci, quan anem de compres... Conv destacar que les deixalles sn precisament un dels principals impactes ambientals de la societat en qu vivim, ja que contaminen el medi i comporten un malbaratament dels recursos naturals. En els darrers anys el volum de residus generats tant al conjunt de Catalunya, com a Barcelona en particular, no ha parat de crixer a causa de laugment del consum i a la utilitzaci creixent de productes amb gran quantitat d'envasos, embalatges i embolcalls. Malauradament, noms un 17% d'aquestes deixalles es recullen selectivament, principalment a travs de la recuperaci amb contenidors dels residus domstics (paper/ cartr, vidre, envasos i, en menor mesura, matria orgnica). Cal insistir que la recollida selectiva permet reaprofitar els materials per a la fabricaci de nous productes, reduint, a ms a ms, el consum d'energia i daigua necessaris per a obtenir matries primeres. 37. TREBALL DE LECTURA Possibles activitats prvies: - Dileg collectiu sobre el tipus de text que es llegir: estructura,adjectivaci, etc. - Anticipaci lectora sobre el tema a partir del ttol, imatges... i del que jasaben sobre els contenidors i la recollida selectiva descombraries. - Anticipaci de lxic i destructures lingstiques. - Establir un motiu lector: qestions a resoldre la resposta de les qualspoden sser literals, deductives, reorganitzatives o crtiques sobre elcontingut del text;o interrogants que els mateixos alumnes estableixen,coses que voldrien saber sobre el tema.Possibles activitats de durant: - En el cas que fssim una lectura fragmentada i collectiva com a guiatgeper anar verificant o reelaborant les hiptesis anteriors. - Tamb si anssim fent un guiatge de com anem trobant les respostes deles diferents qestions.Possibles activitats posteriors: - Satisfacci dels propsits lectors. - Comprovaci de la informaci nova qu ha incorporat lalumne. - Metacomprensi del procs lector. 38. TEXT PER A SSER LLEGIT Ttol: ELS NOUS CONTENIDORS DE BARCELONA Introducci JustificaciDes del 2 de novembre d'enguany sestan installant als carrers de Barcelona uns nous contenidors de recollida descombraries, els quals s'han dissenyat per garantir l'accs de tota la poblaci. El nou disseny innovador es coneixer amb el nom de Model Barcelona. Enumeraci o ndexEn especial s'ha tingut en compte l'alada, les opcions dobertura, els colors i les marques tctils per distingir els diferents contenidors. Tamb sha pensat en la distribuci dels nous contenidors i en la seva adaptaci als diferents carrers de la ciutat. I finalment, per fer ms fcil la recollida de deixalles sen posaran ms. Desenvolupament AladaUn dels fets ms destacats dels nous contenidors s que situen l'alada de l'obertura a 122 centmetres del terra, cosa que facilita que hi puguin tirar les escombraries les persones amb cadira de rodes. Aquesta alada fa els contenidors ms accessibles tamb per a la gent gran, per a les persones baixes i per als nens. Opcions doberturaPel que fa al sistema d'obertura, els contenidors de les deixalles orgniques i les de rebuig (el marr i el gris) disposen d'una palanca manual a la banda dreta, la qual sacciona fcilment i sense gaire fora; i tamb d'un pedal que s'adapta a l'alada de la vorera. El tancament de la tapa es fa a poc a poc, amb temps suficient per llenar les bosses descombraries sense haver de preocupar-se per una caiguda brusca. 39. Colors i marques tctils A ms a ms dels colors que ja resulten familiars -verd per a vidre, groc per a envasos, blau per a paper-cartr i gris per a la resta de deixalles-, ara sincorpora el color marr per a identificar la recollida de matria orgnica. I encara ms, l'ordenaci dels colors segueix sempre la mateixa seqncia i cada tipus de contenidor t unes marques tctils prpies per facilitar la ubicaci a les persones amb discapacitats visuals.Distribuci i adaptaci als carrers de la ciutat La distribuci dels contenidors s, en la bona part dels casos, en dos grups: vidre, envasos i paper-cartr per una banda, i les escombraries d'orgniques i la resta per una altra, perqu sn molts pocs els carrers on poden posar-se tots cinc junts. A ms a ms, sn ancorats al paviment per unes guies, cosa que permet alinear-los i immobilitzar-los. Els contenidors sn dobertura frontal des de la vorera dels carrers amples. Per als carrers estrets s'ha dissenyat un model ms petit amb crrega pels dos laterals i encara n'hi haur un altre de ms especfic per als carrerons dels cascs antics. L'objectiu s ajustar-se el mxim possible a les caracterstiques de cada carrer.Nombre de contenidors La installaci dels nous contenidors suposa un augment de 3.300 unitats -es passar dels 23.700 d'ara als 27.000. Es calcula que es necessitaran tres mesos per fer arribar els nous contenidors a tots els punts de la ciutat. 40. FOTOS DELS NOUS CONTENIDORS 41. ESCRIURE Proposta: Elaboraci dun text expositiu sobre la necessitat de diferenciar les escombraries i sobre els contenidors.Contextualitzaci: Fer constar en un full tots els elements que contextualitzaran el text que sha delaborar.Planificaci: Escriure les idees que es volen exposar. Desprs cal organitzar-les i, en acabat, explicitar els objectius que es persegueixen.Textualitzar: Escriure un text dacord amb la planificaci i la contextualitzaci.Revisi: Comprovar ortografia, sintaxi, estil, objectius, idees, etc. i corregir-ho si cal.Edici: Escriure de nou el text i donar-lo per acabat. 42. PARLAR Explica als teus companys, noms amblajuda dun gui, el que has expressat perescrit.(Els alumnes que escolten tenen una fitxa que han danar omplint a mesura que el company o companya desenvolupa la seva conferncia i que els ajudar a comprovar si el conferenciant compleix els requisits duna bona comunicaci oral). 43. RESUM 1.La petici del que ha de fer lalumne ha de ser precisa. 2.La interacci oral abans descriure res s molt important. 3.Lalumne ha de tenir accs a la informaci, necessita contingut. 4.Lalumne ha de disposar deines: referents, plantilles, models,diccionaris, llibres de consulta..... a labast. 5. La interacci amb els altres s important. Hi ha dhaver un treballcooperatiu de lescriptura. 6. Escriure b s el missatge, no la presentaci. La presentaci, per,facilita laccs a la lectura a tercers i ajuda a millorar la qualitat dela producci. 7. Compondre un text vol dir passar per totes les etapes dun procs. 8. Els textos finals han de complir amb les sis caracterstiques. 9. La revisi del procs descriure i del text lha de fer lalumne. Ha detenir autoregulaci. Ha desdevenir autnom. 10.Cal que hi hagi una clara diferenciaci entre les activitats parcials ointensives i les globals o extensives. Se nhan de fer moltes ms deles globals. 11. El procs descriure o elaborar textos sha de fer des de totes lesrees. 12.Escriure, llegir, parlar i escoltar es complementen i retroalimenten.