Rosa BeRnaBeu santisteBan

18/02/2011IES de Castalla. Educació Física

Escoles Gimnàstiques

La sistematització de l’activitat física

1. INTRODUCCIÓ: BREU RESUM HISTÒRIC FINS 1800

2. L’ACTIVITAT FÍSICA FINS AL1900

2.1.Escola alemanya 2.2.Escola sueca 2.3.Escola francesa

ÍNDEX

3. ELS GRANS MOVIMENTS(1900-1939)

3.1. Moviment del centre 3.2. Moviment del nord 3.3. Moviment de l’oest

4. LÍNIES GIMNÀSTIQUES 4.1. Òrbita cultural alemanya

4.2. Òrbita cultural escandinava (neo-sueca)

4.3. Òrbita cultural francesa

5. CONCLUSIÓ: ACTUALITAT DE LA GIMNÀSTICAI L’ACTIVITAT FÍSICA

6.BIBLIOGRAFIA

5

1. INTRODUCCIÓ:BREU RESUM HISTÒRIC FINS 1800

Activitats gimnàstiques minoiques.

6

Il·lustració de l’obra de Ieronimus Mercurialis De Arte Gymnastica (1569).

Portada del llibre de Jean Jacques Rousseau: Emile ou De l’Education (1762).

7

L’activitat física és una part natural de l’esser humà, de fet es part del nostre desenvolupa-ment personal. Per això des de la prehistòria

s’ha desenvolupat fins a arribar a l’esport i l’educa-ció física tal com la coneixem. Durant l’època antiga l’activitat física estava molt relacionada amb la reli-gió i l’espiritualitat

Evidentment durant la prehistòria tenia un ca-ràcter de supervivència molt marcat que feia que els homo sapiens sapiens desenvoluparen les seues ca-pacitats físiques de manera que augmentava la seua eficàcia en la cacera. Aquest desenvolupament tam-bé tenia un caràcter ritual i espiritual ja que aquell amb millors capacitats físiques s’encarregava de gui-ar al grup espiritual i socialment. D’aquesta manera aquell home (ja que les dones no estaven considera-des capaces) que tenia millor condició física tenia un protagonisme important en les noves societats que s’estaven creant.

Durant l’època grega l’esport va tenir un gran desenvolupament ja que com manifestaven tots els intel·lectuals de l’època, entre ells Plató, l’activitat física és una part molt important de la formació dels joves grecs, és el principal mètode educatiu i el pilar de la formació personal i professional de l’individu. Per això els grecs donen molta importància al cos, sobretot els espartans que tenien una forma d’edu-car als xiquets basada en el desenvolupament de les capacitats físiques, ja que aquestes els proporciona-ven més capacitat mental de suportat el sofriment. És a Grècia on naixen els Jocs Olímpics que tenien un ori-gen místic i religi-ós ja que es feien en honor a Zeus. L’esport és tan im-portant que mentre es feien els Jocs es

declarava la treva sagrada en la que es paraven totes les guerres, les olimpíades eren un element d’unió entre els grecs. Als Jocs es participava en les carre-res, en llançament de disc i javelina, salt llarg, lluita, carreres de cavalls i carros... Els guanyadors dels Jocs estaven considerats com a semidéus i aquesta va ser una de les causes de la desaparició dels Jocs, amb el transcurs del temps els guanyadors eren adorats com deus i això causava lluites entre ells.

En la zona oriental, a Xina i India hi predo-minaven corrents filosòfiques, espirituals i religioses. En el cas de Xina el Cong Fu que data de 2700 anys abans de Crist o el Tai-Xi-Xuan establien sistemes de moviment coordinats amb la respiració i sistemes de defensa personal. A India apareix el Ioga i altres ideologies que desenvolupen moviments posturals suaus i moderats que ajuden a arribar a l’equilibri físic.

A Roma, l’activitat física tenia un caràcter marcadament militar, l’Imperi Romà en el seu afany de conquerir nous territoris va centrar el físic en el desenvolupament de qualitats que foren útils en la guerra, com és el cas dels gladiadors i els legionaris. En esta època es perd totalment l’interès per l’acti-vitat física com a mecanisme en l’educació.

Com en tants altres àmbits de la cultura, l’Edat Mitja i el feudalisme suposen un retràs en el desen-volupament de les activitats culturals i amb l’acti-

vitat física passa el mateix. L’activitat física estava mal vista per l’Església que era el òrgan organitzador de la vida en aquesta època. Per a l’Es-glésia el desenvolu-pament físic supo-sava la pèrdua de la integritat corporal ja que li dóna molta importància a l’es-piritualitat deixant

1. INTRODUCCIÓ:

BREU RESUM HISTÒRIC FINS 1800

Atletes: Pintura sobre ceràmica grega.

8

de costat tot allò relacionat amb el físic. Així i tot, se celebraven tornejos i justes ja que els cavallers ha-vien de desenvolupar la seua capacitat militar. De tota manera els cavallers estaven vistos per l’Església com a un mal exemple de conducta. Per tant l’activi-tat física sofreix un infravaloració absoluta en l’àm-bit de l’educació i la vida social.

Amb l’arribada del Renaixement retornen mol-tes de les costums clàssiques, entre elles l’interés pel cos i l’activitat física com a element important en el desenvolupament personal i professional d’un indi-vidu. És també durant el Renaixement quan comen-cen a sorgir noves competicions que intenten imitar el caràcter dels Jocs Olímpics Antics, es creen per exemple els jocs de Costwald al 1612, que no eren més que una reunió de gent on es tractaven aspectes físics i culturals, es feien carreres, salts, llançament de javelina, lluita, esgrima, ball, cant o escacs, entre altres activitats. En ells podien participar persones de qualsevol classe social, però la quantitat de gent que es reunia quan es celebraven causava disputes violentes i la poca organització va fer que desapa-regueren precisament quan naixia l’interés pels Jocs Olímpics Antics. Per tant l’època del Renaixement es caracteritza pel retorn a la idea de l’activitat física com a part important del desenvolupament personal, com a part natural de l’ésser humà i com a activitat d’oci, és també en aquest moment quan comença a aparèixer la gimnàstica que es desenvolupa princi-

palment el segle XIX. Així ho manifesta Rousse-au en el seu Emilio, llibre II: “Si desitja conrear la intel·ligència del seu alumne conree les forces que han de regir-la. Exercite el seu cos contínuament, faça-ho fort i sa, perquè puga fer-li intel·ligent i ra-onable; deixe-li treballar, deixe-li fer, deixe-li córrer, deixe-li cridar, deixe-li sempre en moviment, deixe-li ser home de vigor i aviat es farà de raó” 1. Aquest és un exemple de la mentalitat dels humanistes, una mentalitat pedagògica que acaba formant la base del que és l’activitat física actual en quant a l’educa-ció, ja que en aquesta època comencen a crear-se els primers programes d’educació física en les escoles que desenvolupaven noves habilitats dels alumnes. Durant aquest període comença a desenvolupar-se l’activitat física com a tal, per a més tard —durant el segle XIX— començar la seua sistematització. Aquestes idees senten la base de la posterior creació de nous moviments i escoles que transformaran la concepció de l’exercici físic proposant formes con-cretes del desenvolupament d’aquest. El desenvolu-pament d’aquesta part del Renaixement el farem a continuació en l’explicació de les diferents escoles

1 Jean Jacques Rousseau: Emilio o De la educación, citat per Alberto LangLade y Nelly R. de LangLade: Teoría general de la gimnasia, Stadium, Buenos Aires, 1983, pp. 24-25.

Il·lustració de l’obra de Ieronimus Mercurialis De Arte Gymnastica (1569).

9

2. L’ACTIVITAT FÍSICA FINS AL 1900

Gimnàstica pedagògica de Guts Muths.

10

Escena característica d’un gimnàs de l’escola alemanya.

Sesió de gmnàstica sueca al’exercit d’aquest pais..

11

Als països nòrdics naix durant el segle XIX una nova manera d’en-tendre l’activitat física basada en les idees hu-manistes que ressorgei-xen durant el Renaixe-ment. Durant la mateixa època en que es creen les escoles s’hi celebren a Suècia uns jocs ano-menats jocs Pan-Escan-dinaus (1834) que posen de manifest l’interés per l’esport i l’exercici que naixen durant aquesta època. Amb el pas del temps i degut a la influ-ència de la nova escola sueca, aquestos jocs van acabar convertint el salt en exercicis gimnàstics, combinant-los així amb la lluita o les carreres. Per tant podem dir que aquesta nova forma de fer exer-cici té una influència molt important en la societat sueca del moment.

Aquesta ideologia està basada en les idees de Pehr Henrik Ling i influenciades per les idees de Guts Muths que no van tenir molt èxit a alemanya. Ling proposava exercicis físics amb l’objectiu de formar el cos correctament i corregir les postures, per tant es basava en exercicis sistematitzats amb la finalitat de produir modificacions al nostre cos i a les nostres tendències corporals. Ling propugna-va una gimnàstica pedagògica, ja que era important

2. L’ACTIVITAT FÍSICA FINS AL 1900

per al desenvolupament intel·lectual i integral de l’individu; militar, amb exercicis durs que desen-voluparen les capacitats per a la guerra; mèdica, que fora capaç de corre-gir postures i servir com a teràpia; y estètica, per a que el cos fora bell. Per tant aquesta nova gimnàstica proposava un desenvolupament ana-tòmic, fisiològic, intel-lectual i de correcció de defectes físics de forma harmònica, es a dir, de forma igualitària a tot el cos. Per a això Ling va desenvolupar un sistema d’exercicis que havien de seguir un esquema deter-

minat, o el que és el mateix, havien de tenir posició inicial, desenvolupament i posició final. En ells s’uti-litzava material tal com anelles, barra fixa, escales oscil·lants, corda per a trepar... Per tant aquest autor tenia una concepció analítica de la gimnàstica, es tractava d’un sistema amb una concepció anatòmic-biològic-correctiva. Anatòmica, perquè desenvolu-pava les habilitats de forma harmònica i igual a tot el cos; biològica, perquè estava basat en les necessitats del nostre cos i correctiva, perquè tenia una finalitat terapèutica.

Però qui realment va aconseguir que l’obra de Ling es transmetés va ser el seu fill Hjalmar Ling

Des del 1800 apareixen diferents zones a les que es proposen diferents i noves maneres de realitzar els exercicis físics vinculades amb la gimnàstica que encara és una nounada.

Pehr Henrik Ling, el creador de la gimnàstica sueca.

2.1. L’escola sueca

12

que va sistematitzar, ordenar i completar l’obra de son pare i d’igual manera va traslladar les seues idees al sistema educatiu per a aplicar-les. Va ser Ling fill qui va crear el primer esquema d’una lliçó gimnàsti-ca incloent-hi exercicis respiratoris amb la finalitat d’eliminar la tensió i desenvolupar la plasticitat. A pesar dels intents dels Ling per a que mitjançant la gimnàstica s’arribara a poder corregir defectes cor-porals, açò no va ser possible encara que van acon-seguir fomentar l’interés per la salut en els països nòrdics on va triomfar aquest tipus de gimnàstica.

Finalment la gimnàstica desenvolupada per l’es-cola sueca, basada principalment en les idees dels Ling i altres que els van influenciar amb menor im-portància, es va convertir en un sistema d’exercicis simples, estàtics, basada en el moviment d’un nucli articular específic, caracteritzats per l’artificialitat dels moviments desenvolupats i executats amb un ordre seguit per les veus que organitzaven els exerci-cis. Amb el temps l’escola sueca va evolucionar fins convertir-se en el moviment del nord.

La rigidessa característica de la gimnàstica sueca va tindre molta acceptació en l’àmbit militar (a l’esquerra) i en el contexte escolar (part inferior de la pàgina).

13

Amb el Renaixement apareixen les noves idees de la gimnàstica com a ele-ment pedagògic i Rousse-au influeix molt amb les seues idees en aquest nou pensament. L’alemany Jo-hann Bernhard Basedow és un dels primers en es-tablir l’exercici físic dins del sistema escolar pri-mari seguint les idees de Rousseau, creant un pla d’exercicis físics educatiu, harmònic i integral.

Però és Guts Muths qui li dona un nou enfo-cament a aquest concepte, és el pare de la gimnàstica pedagògica, a pesar que a Alemanya les seues ide-es tenen poc seguiment per la major influència de la gimnàstica amb caràcter nacionalista que expli-carem a continuació. Muths com ja hem dit és el pare de la gimnàstica pedagògica que crea basant-se en les idees clàssiques i molt influenciada pel pen-

sament racional i lògic alemany. És el primer en establir la necessitat que l’educació física es practi-cara segons les necessitats fisiològiques i els coneixe-ments anatòmics establint moviments molt naturals. Guts Muths crea una sè-rie d’exercicis molt orga-nitzats, regulars i prescrits amb anterioritat i els sepa-ra en tres grups: els exer-cicis gimnàstics vertaders, els treballs manuals i els jocs col·lectius juvenils.

Muths és l’autor amb majors aportacions en quant a fonaments teò-rics, el que ha permès part del desenvolupament de

les diferents manifestacions esportives i activitats a l’aula en l’actualitat, convertint-se així en el pare de l’educació física alemanya en l’actualitat. És tal la seua importància que també influència a Ling en la seua creació de la nova gimnàstica sueca.

2.2 Escola alemanya

Guts Muths, pare de la gimnàstica pedagògica.

Instal·lació gimnàstica dissenyada per Guts Muths.

14

Però sens dubte el que major influència va tenir en la societat alemanya de l’època va ser F. Lud-wing Jahn degut al caràcter patrioticosocial de la seua gimnàstica que ressaltava la raça ària i volia desenvolupar així la seua força. Cal recordar que la situació política d’alemanya, envaïda per Napoleó, era propensa a aquesta actitud patriòtica. Jahn crea la Gimnàstica hui coneguda com a Olímpica, Inter-nacional o Esportiva. Era una gimnàstica purament militar, exigent i discriminatòria que tenia com a finalitat desenvolupar la capacitat de sofriment i l’esperit combatent dels joves. Vol separar-se de tal manera de la gimnàstica fins el moment establerta que li canvia el nom i la nomena turnkunst.

També cal destacar la influència de Adolph Spi-ess que sistematitza l’activitat física i estableix que

els exercicis s’han de dur a terme durant dues hores, tres vegades per setmana, i hi desenvolupa un pro-grama especial per a xiquetes. Spiess intenta incor-porar metòdicament la gimnàstica a les institucions educatives alemanyes i destaca la importància de l’activitat física sota sostre i a l’aire lliure.

Arrel d’aquestes noves formes d’entendre la gimnàstica, a Alemanya s’estableix una lluita entre la gimnàstica de Muths o la de Jahn. En aquell mo-ment va ser la de Jahn la que va predominar però ac-tualment és Muths el pare de la gimnàstica alemanya a les escoles. Aquesta gimnàstica alemanya amb el seu sistema sintètic i rítmic ha permès que l’elecció de materials e instal·lacions adequades i l’entrena-ment sistematitzat i dur hagen sigut desenvolupats.

Friedrich Ludwing Jahn. Instal·lació d’Adolf Spiess, amb especial atenció a les xiquetes.

Il·lustració d’una classe de Jahn, amb alguns dels seus originals aparells gimnàstics.

15

El naixement de la nova gimnàstica que es crea a França és degut principalment a l’aporta-ció de Francisco Amorós un valencià exiliat a França per les seues idees liberals. Aquesta escola es caracte-ritza per tenir una concep-ció natural i utilitària de la gimnàstica.

Les idees de Francis-co Amorós es base en les de Johann Henrich Pesta-lozzi qui sempre va estar molt preocupat pel millo-rament de l’educació amb una base psicològica pas-sant d’activitats més fàcils a més difícils basant-se en la pràctica. D’aquesta ma-nera va proposar unir i vincular l’educació física metòdica amb moviments naturals a l’exterior, com són la lluita, l’escalada o l’equilibri. Pestalozzi esta-bleix dos tipus de gimnàstica la intuïtiva o natural i la planificada o sistemàtica que posteriorment es va separar en industrial i militar. Aquesta última gim-nàstica planificada militar és la que agafa Amorós com a base.

2.3. Escola francesa

Amorós és criticat per crear una gimnàstica que és la unió entre la de Muths i la de Janh, i per acostar-se més a la militar que a l’es-colar. Però altres entesos defenen que ell es basa en part de les idees de Pesta-lozzi i que Amorós publi-ca la seua obra abans que la de Janh fora expandida i traduïda. De qualsevol manera la gimnàstica que proposa Amorós està basa-da en el desenvolupament de les qualitats físiques a la mateixa vegada que les intel·lectuals mitjançant la utilització d’aparells i instruments com maces o halteres. Els exercicis de-

senvolupats per Amorós són rítmics i acompanyats de càntics per a activar la respiració.

Sota la influència d’Amorós es crea l’escola francesa amb un caràcter global ja que el cos hi par-ticipa als exercicis com un tot, sent la seua finalitat preparar a l’individu per a la vida adulta perfeccio-nant els moviments naturals i aconseguir el domini corporal per a aconseguir un cos estèticament bell.

El coronel valencià Francisco Amorós i Ondiano.

Imatge del pedagog Johann Heinrich Pestalozzi.

16

Instal·lació gimnàstica de Francisco Amorós per desenvolupar el seu mètode.

Plana del llibre Nouveau manuel complet d’education fisique, gymnastique et moral (vol. 2), de Francisco Amorós, Marqués de Sotelo (1848).

17

3. ELS GRANS MOVIMENTS (1900-1939)

Gravat colorejat que representa l’activitat d’un gimnàs a principis del segle XX.

18Isadora Duncan.

La gimnàstica, també al teatre.

19

El moviment de centre es divideix en dos tipus diferents de manifestacions, la manifestació artístic-rítmic-pedagògica i la tècnic-pedagògica. Aquest nou moviment es desenvoluparà paral·lelament a un nou concepte de la vida i els seus problemes.

La manifestació artístic-rítmic-pedagògica pertany a les aportacions de la Rítmica de Dalcro-ze i la Gimnàstica Moderna. Evidentment aquest moviment està molt lligat a la dansa expressionista del moment. Aquest nou concepte de la Gimnàs-

3. ELS GRANS MOVIMENTS (1900-1939)

tica Moderna és un moviment femení que acabarà influint en la gimnàstica masculina i els inspiradors de la qual són professionals de la dansa, el teatre i la música. Els creadors més importants d’aquest movi-ment són Jean George Noverre, François Delsarte i Isadora Duncan.

Noverre va ser un incomprès de la seua època ja que buscava una nova dansa que representara els moviments del ballarí, amb els quals aquest poguera ensenyar la seua ànima, per a això s’inspira en la na-

3.1. Moviment del centre

Emile Jacques Dalcroze, un dels principals impulsors de la incorporació del sentit rítmic a la gimnàstica.

20

tura, en els seus moviments i sorolls.Delsarte defineix el cos com una unitat i esta-

blint la idea que el cos s’ha de moure en la seua to-talitat per a aconseguir arribar a la màxima expres-sivitat. Segons Delsarte els gestos i moviments del nostre cos conformen el llenguatge expressiu.

Però sens dubte el que més influeix en aquest nou concepte de gimnàstica és l’adaptació america-na de les idees de Delsarte. Isadora Duncan influèn-cia el moviment expressionista de Munic i descriu una dansa basada en la natura destacant la impor-tància del desenvolupament harmònic del cos.

Emile-Jaques Dalcroze aporta molts conceptes a esta manifestació artistic-ritmic-pedagògica. Dal-croze té una idea molt pedagògica de l’exercici físic, defensa que un alumne capaç de seguir el compàs i el ritme tindrà més capacitat per a organitzar els seues pensaments d’una forma més precisa. Els seus exercicis es basaven en el seguiment d’ordres (hop!), són exercicis en els que s’utilitza una gran concen-tració el que proporciona un perfecte equilibri en-tre els centres nerviosos i de moviment, gràcies a l’harmonització dels moviments queda garantida la imaginació i l’expansió dels sentiments.

Retrat de Noverre i representació d’una de les seues creacions: Danse Chinese.

Exercicis expressius de Delsarte. Harmonització del moviment, segons les teories de Dalcroze.

21

2. Alberto LangLade i Nelly R. de LangLade: Ibídem, p. 92.

El moviment expressionista de Munic té una gran influència en el desenvolupament de la cre-ativitat en la Gimnàstica Moder-na. La base d’aquest moviment és fer a l’espectador experimentar els mateixos sentiments que els de l’artista expressionista. Rudolf von Laban va contribuir artística-ment amb noves tècniques, core-ografies i moviments en la dansa; educativament establint la dan-sa, l’art i els moviments dramà-tics com a tècniques educatives; i industrialment fent anotacions i planificant exercicis i procedi-ments de treball. Però va ser Ru-dolf Bode el creador de la gim-nàstica expressiva, influenciat pels autors nomenats amb anterioritat. En línies generals la gimnàstica de Bode es regeix basant-se en tres principis: el de la totalitat, el del canvi rítmic i el de l’economia. El principi de la totalitat, simplement explicat significa que “qualsevol moviment que es realitze ha de donar oportunitat a què la unitat cos-esperit actue de forma harmònica i rítmica” 2. En el principi del canvi rítmic Bode estableix que qualse-vol moviment ha de ser una transició d’un estat de tensió a un de relaxació, d’ací que els exercicis pro-posats per Bode es basen en l’oscil·lació. El principi

d’economia estableix que els mo-viments totals de l’home que es basen en el pas de l’estat en tensió al relaxat sols són econòmics quan són elevats per la participació de l’esperit. Els exercicis de Bode es basen en el resort que no és més que l’oscil·lació del pes corporal, però també treballa amb aparells com pilotes o pilotes medicinals.

La corrent gimnàstica cone-guda hui com Gimnàstica Mo-derna va ser una creació de Bode, però després altres professionals van fer les seues aportacions com és el cas de Heinrich Medau. Les majors aportacions de Medau al camp de la gimnàstica són tres principalment. La primera apor-

tació és la utilització d’aparells portàtils ja que tenen la capacitat d’alliberar l’individu per així crear mo-viments orgànics més complets i naturals. La sego-na aportació és que una correcta postura pot ser el punt de partida per a crear nous moviments i com pot aconseguir-se aquesta postura correcta mit-jançant la modelització de la respiració. La terce-ra aportació és el desenvolupament de determinats conceptes com el treball musical d’improvisació, els moviments d’oscil·lació o l’ampliació del contingut rítmic de la gimnàstica.

Rudolf Bode.

Recreació actual del mètode gimnàstic d’Heinrich Medau, caracteritzat per la utilització dels aparells portàtils.

22

tingudes alternades amb relaxaments i ritmes musi-cals. Jalkanen remarca la importància de l’alternança entre la contracció i la relaxació, la importància de la postura i de la respiració.

Hilma Jalkanen crea també la Nova Gimnàstica Femenina Finlandesa que contribueix en molts as-pectes dels quals cal destacar l’expressivitat corpo-ral i la utilització de contraccions isomètriques sos-

Però de tota manera la Gimnàstica Moderna encara està en continua evolució, actualment falla ja que no considera en els seus conceptes molts dels avanços biològics, es tracta d’una modalitat clara-ment femenina i els seus treballs amb orientació formativa s’ajusten únicament a tècniques amb l’ob-jectiu d’aconseguir el moviment orgànic i rítmic del que ja hem parlat abans. Actualment la seua influèn-cia en el panorama internacional de la gimnàstica és enorme, però en molts casos no és aplicable a nivell escolar per la seua dificultat ja que es mostra insu-ficient.

En quant a la manifestació tècnic-pedagògica del Moviment del Centre, es basa principalment en la Gimnàstica Natural o Escolar Austríaca de Karl Gaulhofer i Margarete Streicher. La seua obra naix com a contraposició als exercicis de caràcter militar predominants a Alemanya i al caràcter terapèutic de la gimnàstica a Suècia, entre altres raons. La Gim-

nàstica Escolar Austríaca té com a finalitat arribar al “desenvolupament òptim de l’home sencer” 3. Per això aquesta gimnàstica relaciona constantment els exercicis físics com a elements didàctics que s’ade-qüen a les necessitats del xiquet. És un sistema na-tural, ja que acosta al xiquet a moviments habitu-als a l’exterior i es basa en les necessitats pròpies del xiquet per a establir els exercicis adequats. Els exercicis poden dividir-se en quatre grups: exerci-cis de compensació, que suprimeixen i milloren les debilitats corporals; exercicis formatius, que afavo-reixen la forma personal del moviment; exercicis de performance i art en moviment, que són exerci-cis acrobàtics, i la dansa. Aquest nou concepte de l’exercici físic s’ajusta més a la concepció actual del que és l’educació física. Les seues característiques més visibles són l’execució d’exercicis per parelles o en grups i la utilització d’aparells i la seua manera natural de treballar amb ells.

Demostració de la Nova Gimnàstica Femenina Finlandesa, d’Hilma Jalkanen.

Imatges de la Gimnàstica Escolar Austríaca.

3. Ibídem, p. 152.

23

A l’igual que el Moviment del Centre, el Mo-viment del nord també es divideix en diferents ma-nifestacions: manifestació tècnic-pedagògica, mani-festació científica i el nexe entre una manifestació i l’altra (l’eclecticisme), però totes elles englobades en la gimnàstica neo-sueca.

En quant a la manifestació tècnic-pedagògica cal destacar la Gimnàstica Femenina d’Elli Bjorks-ten, la Gimnàstica Fonamental de Niels Bukh o la Gimnàstica Escolar d’Elin Falk, entre altres. La Gimnàstica Femenina d’Elli Bjorksten presenta els exercicis gimnàstics amb la finalitat de satisfer la ne-cessitat de moviment del cos fent treballar els mús-culs de manera completa o de-senvolupar una bona postura, la força i la resis-tència en el tre-ball entre altres. Les contribu-cions d’aquesta autora en el ter-reny pràctic són l’aportació de la idea de solte-sa o llibertat en els moviments, la creació d’una nova tècnica que facilitara l’adop-

3.2. Moviment del nord

ció d’eixa soltesa de la que ja hem parlat abans, la concepció del ritme com a mesura de control dels exercicis, la utilització de la música, el fet que el pensament es centrara en la respiració, la importàn-cia de l’estètica dels moviments. Cal dir que hi exis-teixen moltes diferències entre el concepte de ritme de E. Bjorksten i el de l’actual Gimnàstica Moderna, que la seua preocupació rítmico-estètica-expressiva va acabar sent productiva. Bjorksten va influenciar la gimnàstica masculina posterior i la gimnàstica neo-sueca, la seua innovació va ser enorme i hi va aportar llum i va verificar molts conceptes de l’escola sueca com la necessitat de la localització de l’exercici o la

necessitat de se-guir la lliçó sota un esquema ajus-tat. La Gimnàs-tica Fonamental de Niels Bukh (classificada dins de la gimnàstica danesa) naix com a violenta contra-posició del siste-ma suec d’exer-cici físic, per-què hi tenia un caràcter militar, perquè la quan-titat d’exercici era insuficient...

Elli Bjorksten Elin Falk

Sessió actual de gimnàstica neosueca.

24

Aquesta gimnàstica té una finalitat física i espiri-tual i les capacitats principals que s’han d’obtenir mitjançant l’exercici d’aquesta són la força, la fle-xibilitat i la destresa. Bukh, a diferència del sistema de Ling que era molt estàtic, crea un programa més dinàmic creant cadenes de moviments. En el camp pràctic, Bukh utilitza elements tècnics tals com el dinamisme, el ritme, la flexibilitat, les preocupa-cions preventives i correctives, la destresa, major aprofitament del temps, importància de l’estètica i l’espectacularitat... En general la seua obra va servir per a reafirmar determinats conceptes de la gimnàs-tica sueca i denegar uns altres.

La Gimnàstica Escolar d’Elin Falk va aportar idees importants basades en les de Ling com són la importància de la postura i de les posicions inicials i finals, l’aspecte recreatiu de l’activitat física, la ma-jor naturalitat en els moviments —ja sense veus de direcció—, el treball als peus com a òrgan d’impuls i el concepte de ritme quan caminem i ens movem. La seua obra no deu ser considerada com una còpia de la Gimnàstica Natural Austríaca perquè no ho és, ni tampoc ho és de la gimnàstica de Bode i els seus continuadors. Li va donar prou importància a la postura de la columna vertebral i per això en la seua gimnàstica té molta importància que la localit-zació dels exercicis siga molt específica.

El nexe entre les dues variants del moviment

del Nord el constitueix l’eclecticisme de Josef Gott-frid Thulin. Thulin crea una sèrie d’exercicis en for-ma de joc i de conte per atraure els més xicotets, els qui han de ser estimulats mitjançant la imaginació. Thulin intenta adaptar la ciència i els seus avanços a la nova manera de fer exercici que havia nascut i que no havia adaptat aquestos avanços. Thulin contribu-eix en la gimnàstica neo-sueca aportant naturalitat als moviments, economitzant els esforços o aportant nous exercicis basats en la Gimnàstica Austríaca.

La manifestació científica del moviment del nord es centra en la fisiologia de Johannes Lindhard. L’obra de Lindhard presenta un enfocament total-ment científic de la gimnàstica i una agressivitat i ironia enormes per no pertànyer a la mateixa àrea que la resta de professionals que estudiaven l’activi-tat física. Les principals contribucions de Lindhard són la gimnàstica i la universitat com a lloc d’impor-tància per a la pràctica de l’exercici físic, la fisiologia com a mecanisme per a conèixer millor el cos i, per tant, la gimnàstica i la crítica al món gimnàstic on podem trobar una intenció de destrucció de totes les idees anteriors

Totes aquestes modificacions i contribucions a la gimnàstica neo-sueca van elevar el seua valor com a expressió educativa ja que es va construir sobre una finalitat purament formativa.

El danés Niels Bukh dirigeix una demostració de la seua Gimnàstica Fonamental.

25

El moviment de l’Oest es divideix en diferents manifestacions: la científica, la tècnic-pedagògica i el nexe entre ambdues.

La manifestació científica d’aquest moviment es veu influenciada per les teories de Ling i, per tant, es centra en una preocupació dels metges pels pro-blemes dels exercicis amb una finalitat terapèutica, la qual cosa els va fer caure en unes conseqüències negatives, ja que es va fer dels exercicis un problema mèdic, es va relacionar excessivament els conceptes de salut i malaltia amb l’exercici físic i es va pro-funditzar en temes biològics, deixant de costat els aspectes tècnics, pedagògics i psico-sociològics.

El nexe entre ambdues manifestacions és l’eclecticisme de Georges Demeny. Demeny va fer contribucions científiques a la gimnàstica del mo-ment ja que va aplicar les ciències biològiques en la interpretació dels problemes de l’educació física, va estudiar el moviment humà millorant instruments i tècniques, i aplicant aquestos coneixements de for-ma controlada va millorar alguns aspectes tècnics de la gimnàstica. En quant a l’àmbit tècnic-pedagògic, Demeny descriu l’educació física com “el conjunt de mitjos destinats a ensenyar a l’home a executar un treball mecànic qualsevol amb la major econo-mia possible en la utilització de la força muscular” 4. Demeny va establir que el moviment havia de ser complet, continu, circular i basat en la independèn-cia de les contraccions musculars, a més va distingir quatre efectes dels exercicis físics: efecte higiènic, estètic, econòmic i moral. La seua obra va ser ampla i complexa i en el camp gimnàstic deu ser apreciat

3.3. Moviment de l’oest

4. Ibídem, pp. 261-262.

A banda de les seues aportacions en el camp de la gimnàstica, Georges Demeny va ser dels pioners en la utilitització del cinema per l’anàlisi dels moviments esportius, amb les seues chronophotographies.

Chronophotographie de Georges Demeny.

baix l’enfocament crític i pràctic, així i tot les seues aportacions van ser oblidades ràpidament per l’es-cola francesa.

26

Una imatge d’instal·lació gimnàstica derivada de les idees de Georges Hebert.

En quant a la manifestació tecnicopedagògica cal destacar el Mètode Natural de Georges Hébert que es caracteritza pel seu caràcter liberal. Hébert parla de l’aire lliure, del treball en plena natura, qua-si nu i d’exercicis físics utilitaris, de tal forma que el seu concepte encaixa més amb la definició actual d’educació física. Els punts fonamentals de la seua obra són: el desenvolupament i perfeccionament de l’home primitiu fins a l’home civilitzat, la crítica al greu error de l’educació física de la seua època (que

tendia a l’especialització excessiva) i l’educació com a guia. Les seues lliçons d’exercicis es basen en tres possibilitats segons el seu caràcter: treball generalit-zat, el treball més tècnic i el treball de manteniment. Les seues aportacions van ser molt importants en el desenvolupament del moviment de l’Oest. A pesar d’això aquest moviment francès no és capaç d’apor-tar solucions ni teories realment útils als problemes que planteja l’educació física del moment.

Retrat de Georges Hebert i reproducció d’una de les sues obres.

27

4. LÍNIES GIMNÀSTIQUES

Fotografia de promoció del Comité Olímpic Italià per als Jocs Olímpics de Pequí.

28

De l’alta competició...

Gimnà

stic

a ac

tual

...al gimnàs...

...o al carrer.

29

4. LÍNIES GIMNÀSTIQUES

4.1. Òrbita cultural alemanya

Una vegada desaparegut el concepte de l’Escola Alemanya arrel del Moviment del Centre, sorgeix una nova realitat a alemanya caracteritzada per un procés d’integració i evolució i un procés de revita-lització.

En el procés d’integració i evo-lució basat en la Gimnàstica Moder-na i en la Gimnàs-tica Natural Aus-tríaca es produeix una canvi degut a l’evolució dins de l’escola de Medau de la gimnàstica or-gànica i l’extensió a l’àmbit masculí de l’execució d’exerci-cis amb aparells. La gimnàstica orgànica de Medau es basa en un gimnàstica global que té en compte particularment la influència de l’aparell digestiu, el respiratori i altres òrgans. Les majors aportacions de Medau són la puntualització de que una correcta postura és el punt de partida i la seua preocupació per la claredat i la precisió. Aques-ta gimnàstica de Medau s’apro-xima al que hui coneixem com a Gimnàstica Rítmica ja que ja s’hi utilitzaven aparells com cercles i pilotes i era únicament femenina. Per altra banda ja hi existia el desig que els homes pogueren treballar els beneficis de la Gimnàstica Moderna ba-sant-se en els tres principis es-tablerts per Bode. Hi ha una sè-rie de pedagogs amb unes idees comunes respecte açò i establien

que era la Gimnàstica Moderna l’única capaç de permetre un total desenvolupament rítmic-expres-siu, que l’adaptació d’aquesta a l’home serà exitosa quan cada esportista realitze el moviment amb la

tensió adequada per que aquest siga vi-ril i aquesta forma d’actuar rítmica deu transferir-se als tre-balls amb aparells, als exercicis d’agi-litat al sòl i a des-treses que perme-ten fer espectacles majors. Influeixen molt amb els seus coneixements Al-berto Dallo i Otto Hanebuth, els qui no anem a descriu-re. En la gimnàsti-ca austríaca hi van haver continua-

dors d’aquest corrent, tenint en compte la pausa que va suposar la Segona Guerra Mundial per al sistema educatiu austríac que va seguir un model hitlerià.

L’actual Gimnàstica Inter-nacional deriva d’aquesta branca alemanya. Actualment es basa en la realització d’exercicis so-bre les barres paral·leles, sobre barra fixa, sobre cavalls amb anelles, anelles, sòl i bots sobre cavall, per als homes. Per a les dones es basa en exercicis de sòl, en el cavall de salts, en la bar-ra d’equilibri i en les paral·leles asimètriques. Evidentment la Gimnàstica Internacional, hui en dia deriva de molts autors, moltes teories i de la dansa, per descomptat.

El professor argentí Alberto Dallo, envoltat de gimnastes al 1959.

Portada d’una obra d’Otto Hanebuth.

30

Tant la Gimnàstica Artística o Esportiva, com la Gimnàstica Rítmica tenen els seus arrels en els moviments del centre i

l’òrbita alemanya

Gimnàstica de competició en els

Jocs Olímpics

31

El Moviment del Nord es tracta d’un trenca-ment amb la tradició i l’esperit tancat de la tradició sueca i les contribucions de determinats autors van donar lloc a la gimnàstica neo-sueca.

Els creadors de la gimnàstica neo-sueca es van nodrir principalment de la gimnàstica de Ling però va estar influenciada per la gimnàstica Moderna, la Internacional i l’escolar austríaca. D’aquesta manera es crea la Gimnàstica Jazz, una sèrie d’exercicis als que se’ls ha afegit música jazz, bàsicament. La ve-lla escola sueca es va veure influenciada per moltes línies gimnàstiques i açò és degut a la seua intenció d’evitar l’encasellament en la gimnàstica de Ling, ja que considerant que es troben en retràs respecte a la resta d’Europa intenten incorporar tot el material que està oferint-se nou en aquesta àrea. Però a més són els primers en comprendre aquest nou sentit d’universalització que regirà la gimnàstica a partir d’ara i comencen a experimentar i a integrar el ma-terial de les diferents línies gimnàstiques dins de la seua pròpia d’una manera harmònica.

4.2. Òrbita cultural escandinava (neo-sueca)

Sessió d’aeròbic, una manifesació actual derivada de la gimnàstica sueca.

Gimnàstica jazz. El seu orige també és l’escola sueca, amb aportacions de la gimnàstica moderna, la internacional o rítmica i l’escolar austríaca

32

No ens ocuparem de l’òrbita cultural francesa per tractar-se de la menys important i per tractar prou àmbits no referits a la gimnàstica. Cal destacar

la influència del mètode natural de Georges Hebert i el treball de la Federació Francesa de Gimnàstica Educativa i Gimnàstica Voluntària.

4.3. Òrbita cultural francesa

L’aplicació dels conceptes gimàstics de l’escola francesa, amb autors com Amorós o Hebert, ha esdenvingut habitual en la preparació física de les forces armades.

El parcour o parkour pot ser constituisca la darrere manifestació del mètode natural propugnat per l’escola francesa.

33

5. CONCLUSIÓ:

ACTUALITAT DE LA GIMNÀSTICA

I L'ACTIVITAT FÍSICA

La pràctica del parcour es desenvolupa al carrer i utilitza com a aparells els elements del mobiliari urbà.

34

Molts dels elements de l’actual caos gimnàstic es relacionen amb les aportacions de la dansa a la pràctica artística, quotidiana o competitiva de la gimnàstica.

Recreació actual del tipus de moviment propugnat per Isadora Duncan.

35

Amb el pas del temps, aquestes corrents gim-nàstiques tan diferenciades durant el segle XIX, van acabar fonent-se de manera que

cadascuna contenia el que li interessava de l'altra fins a arribar a l'actualitat. El moment actual de la gim-nàstica es defineix com a Caos Gimnàstic, degut a eixa poca diferenciació entre línies i moviments, i a la gran abundància de teories, línies, professionals... De manera que —entre altres diverses manifesta-cions—la gimnàstica s'ha convertit en un nou esport que està en continu canvi.

Com ja hem vist a través d'aquest treball l'ac-tivitat física té una gran importància en el desen-volupament humà. En la prehistòria, per exemple, l'homo sapiens sapiens no hauria evolucionat men-talment si no s'haguera preocupat de caçar i de bus-car unes qualitats físiques millors per a aconseguir un desenvolupament mental major.

Els objectius principals de l'educació física són la formació corporal, l'educació motriu, l'augment de l'eficiència i la creació del moviment. Aquests quatre conceptes han de ser la base de qualsevol professional que educa als xiquets en la importàn-cia de l'esport en la seua vida. L'activitat física i la seua importància pedagògica estan infravalorades en molts casos pels propis alumnes que consideren que l'educació física és una hora per a desfogar-se. Potser després de dos segles de canvi és necessari fer conscients a aquells qui practiquem l'activitat física de la importància d'aquesta sobre la nostra ment i el component psicosocial que té l'esport i l'activitat fí-sica en general. L'activitat física proporciona molts beneficis i la inactivitat causa malalties que desgra-ciadament estan molt presents en la societat actual ja que l'esport s'ha vist substituït per la televisió o les vídeo consoles. És necessari un canvi en la nostra mentalitat.

5. CONCLUSIÓ:

ACTUALITAT DE LA GIMNÀSTICA

I L'ACTIVITAT FÍSICA

Chronophotographie de Georges Demeny.

36

http://www.uclm.es/profesorado/mvelasco/contenidos/uclm/docencia/Bases%20Teoricas/Materiales/Las%20escuelas%20gimn%C3%A1sticas%20y%20su%20relaci%C3%B3n%20con%20la%20actividad%20f%C3%ADsica%20y%20educaci%C3%B3n%20f%C3%ADsica%20actuales.htm

http://www.efweb.net/escuni/BASES%20TEORICAS%20EF/TRABAJOS_AF/2008_09/6ESCUELAS%20GIMNASTICAS.pdf

http://historiaefi.blogspot.com/2007/05/corrientes-gimnsticas-gimnasia-sueca-y.html

http://www.uhu.es/65111/temas/tema2_3ma.htm

http://books.google.com/books?id=oeMyuIhEIgsC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false

http://books.google.com/books?id=Xe4bwTVDIugC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false

http://www.efdeportes.com/efd58/conoc.htm

http://www.efdeportes.com/efd86/jjoo.htm

http://www.efdeportes.com/efd8/gimnasia.htm

http://naiie-enp9.blogspot.com/2010_09_01_archive.html

6. BIBLIOGRAFIA

Llibres

Diem, Carl: Historia de los deportes, Luis de Caralt, Barcelona, 1966.

LangLaDe, Alberto y R. De LangLaDe, Nelly: Teoría general de la gimnasia, Stadium, Buenos Aires, 1983 (2a ed., la 1a edició és de 1970).

Pàgines web: