1

Escolesal Palau

DOSSIER EDUCATIU

FLAMENKATPalau de la Música Catalana

Índex

1. El Palau de la Música P. 03

2. Introduccióalflamenc P.04

3. Guió del concert-espectacle P. 10

4. Recursosdidàcticspertreballaral’aula P.11

5. Annexosiactivitatsd’ampliació P.45

6. Fitxa artística P. 62

3

El Palau de la Música Catalanavaserconstruïtentreel1905iel1908perl’arquitecteLluís Domènech i Montanercomaseudel’Orfeó Catalàifinançatambfonsprocedentsdesubscripciópopular.

ElPalaudelaMúsicaCatalanaésunaperlaarquitectònicadelModernismecatalà,l’únicasaladeconcertsmodernistadeclaradaPatrimoni Mundial per la UNESCO(4dedesembrede1997),queesdevéactualmentunpuntdetrobadaineludibledelavidaculturalisocialdeCatalunya.Amésconstitueixunpatrimonisimbòlicisentimentaldetotunpobleques’identificaamblasevahistòria.

L’edificis’articulaalvoltantd’unaestructuracentralmetàl·licarecobertadevidre,queesconjugaamblallumnaturalperconvertirl’edificiméssignificatiudel’obradeDomènechiMontanerenunacaixademúsicamàgicaonescombinentoteslesartsaplicades:escultura,mosaic,vitralliforja.LesvisitesguiadesqueofereixelPalaudelaMúsicaCatalanasónunacitaineludibledel’estadaaBarcelona.

La Sala de Concerts−unadelesméssingularsdelmón−haestatdurantmésdecentanysl’escenariprivilegiatdelavidaconcertística,nacionaliinternacional,delaciutatdeBarcelona.Haacollitestrenesmundialsiésunreferentmusicaliarquitectònicdelaciutatiunpuntdetrobadaculturaldeprimerordre.Presididaperl’orguesobrel’escenariiambunalluerna centralquerepresentaelsol,lasalagaudeixdellumnatural.Unasalamísticaiparadoxal,queestrobarepletadefigurescomlesmusesqueenvoltenl’escenari,lesvalquíriesdeWagnerquesorgeixendelsostre,unbustd’AnselmClavéaunabandaideBeethovenal’altra,icentenarsd’elementsdelanatura,comflors,palmeres,fruits,gerrosivitrinesplenesdejoies.

AbandadelagranSaladeConcerts,elPalaudisposadeduessalesmésonesdesenvolupalavidaconcertísticadelainstitució.D’unabandaelPetit Palau,unauditorimoderninauguratel2004idealperaconcertsdecambraopetitformatambunescondicionsacústiquesexcel·lentsiequipsaudiovisualsd’altatecnologia.L’últimespaiéslapetitajoiadelPalaudelaMúsica,laSala d’Assaig de l’Orfeó Català.Unespaiíntimiacollidorontenenllocconcertsdepetitformat,conferències,presentacions,ionassagenelscorsdel’OrfeóCatalà.Aquís’hitrobalaprimerapedraqueesvacol·locarel1905durantlaconstrucciódelPalau.Ambunarcsemicirculardebutaques,queescorresponamblamitjallunadel’escenariqueestrobaalseusostre,estàcaracteritzadaperunesgranscolumnes,vitrallsidecoraciódel’època.

UnaltreespairepresentatiudelPalauésl’emblemàticaSala Lluís Millet,ungransaló–saladedescansitrobada–dedicatalmestreMillet,fundadordel’OrfeóCatalà.Lasalas’alçafinsadospisosambgransvitrallsornatsambmotiusflorals,d’unefecteextraordinari.Imésexcepcionalencaraéslabalconadaqueesveuatravésd’aquestsvitralls,ambunadoblecolumnataambunacoloracióiornamentaciócaracterístiques.TambéésescenariprivilegiatelFoyer del Palau,elqualadmetunanombrosaconcurrènciaqueocupacadiresitaules,tantquanhihaaudicionscomquans’utilitzaderestaurant-cafeteriaindependent.Elsamplisarcsdemaonscombinatsambceràmicavidriadadecolorverdiflorstambéceràmiques,rosadesigrogues,confereixenaaquestespaiunatonalitatsingularimoltpròpia.

1. El Palau de la Música

4

Elflamencésungèneremusicald’Andalusiaquedesdelseuorigen,capamitjanseglexix,hatingutunagranacceptaciódinsiforadelessevesfronteresnaturals.

Hihamoltagentquecreuqueelflamencéselfolklored’Andalusia,peròdefetestractadelarevisióartísticadelamúsicatradicionalandalusa,unrepertoridecant (cante),toc(toque)iball(baile)forjatpercantants(cantaores),tocadors(tocaores)iballadors(bailaores)ambnomsicognoms.

Elflamencs’haaconseguitapartirdelssedimentsdipositatsenlamúsicatradicionalandalusa,espanyolaihispànicaengeneral,pertoteslesculturesquehanpassatperaquellesterres,desdelaremotaculturatartèssica,passantperlacolonitzaciófeníciairomana,bizantina,visigòticaiàrab,cristiana,aixícomtambéelsimportantsassentamentsdejueusigitanos.Améss’had’afegirelmagnetismequevatenirl’Andalusiabaixa,principalmentSevillaiCadis,peratotselsquesesentienatretsperlesriquesesquearribavendelNouMón,entornardeviatgesquevanpersistirdurant400anys,totestablint-seenaquestesciutats,persempremés,italians,francesosialtreseuropeus.

Lesprimeresdadesquetenimd’unamenademúsicaemparentadaambelflamencesremuntenal1750enelsballsielscantsdetonades,sainetsientremesos,iquevandonarllocaldesenvolupamentdefinitiud’unaescolaespanyolademúsicaiball.

Elflamencneixcomareaccióala“colonització”demúsicafrancesaisobretotitalianaques’escampavaapleretpertotelpaísdesdel1700.L’andalús,conscientdelasevamaduresaenmúsicaiball,elaboralasevapròpiamúsica,plenad’accentcastís,comaproclamaciódel’indigenisme.Elcaldodecultiuesvanodrirdetresingredientsprincipals:els cants conservats pels gitanos (alhoraamalgamadelesmésdiversesètniesd’origendepellbruna),els tocs de la tradició guitarrística espanyola,iels balls de l’escola bolera,iapartird’aixòassolintunamanerad’interpretarpor lo jondoquereflectialaimmensaculturamestissad’Andalusia.

Començaarebreelnomde“flamenc”(flamenco)capal1850,quanalsteatresialscafèscantantsdeCadis,Jerez,Sevilla,Màlaga,MadridoBarcelonaungrupselectedecantaores,guitarristesibailaores detotsdossexes,comencenaconrear-loenpúblicis’adonendesdeboncomençamentdel’acollidaexcel·lentqueté.

ELS PALOS

Elflamencestàdiversificatendiversosestils,popularmentconegutscomapalos,queabastentoteslesformesd’expressió.N’hihaderàpids,lents,alegres,dramàtics;sónelmirallenquèesmirenelspoblesqueelshanfetpossibles,ques’identifiquenambaquestamúsicacomaexpressióíntimadelasevaidiosincràsia.

Elsprimersestilsquesorgeixensónlesanomenadesseguidillasdelsentiment(avuiseguiriyas),cañas,polos,serranas i rondeñas.Benaviatarribaranels jaleosenformadesoleares i alegrías,comtambéelstangosqueesdesprenendelseuaccentoriginariindià,icomençaraixíelprocésdeflamenquitzacióenformadetientos,orumbitas...

2.Introduccióalflamenc

5

ApartirdelsanyssetantadelseglexixcomencenaproliferarpertotAndalusia,alaregióorientalquebanyalaMediterrània:Màlaga,Granada,Almeria,finsaleszonesmineresdeMúrcia,itotadaptantlasevapròpiamúsicatradicionalalanovamodaflamenca,preferentmentelsfandagos.Jaén,Còrdova,HuelvaiBadajoztambés’apuntaranalflamencambtangos,fandangosijaleos.Quanarribaelseglexxelscimentsd’aquestamúsicajaestanforjats.

AntonioChacón,ungenialcreadordeJerez,estableixlesbasesdenombrososestilsquealeshoresencaraestavendispersos,imodelaapartirdelsdiversosfandangosdelesprovínciesorientalsd’AndalusiaiMúrcia,cantscomlesmalaguenyes(malagueñas),granadines(granaínas)itarantas,fandangoslocalsques’amarendemelismesflamencsidejondura,quepassenaformarpartdelsestilsmésinterpretatspelsartistes.

Totseguits’indicaunmapadelscantsqueanomenemSistema musical del flamenc.Agrupemelsestilsflamencsencincgransgrups:seguiriya(queaplegalestonás i les seguiriyas),soleá (soleares,cantiñas,buleriesialtresantecedentsiderivats),tango (tots els estilsques’interpretensobreelcompàsbinaridelstangos),fandango(ambelsestilsqueresponenal’esquemad’acompanyamentpropidelsfandangosandalusos)ielsderivatsdelfolklore(estilsques’hanflamenquitzatapartirdecançonspròpiesdelamúsicatradicionalandalusa).

Perampliartotelquefareferènciaalflamencilasevamúsica,podeuvisitarwww.flamencopolis.com,portaldissenyatperl’autord’aquestaguia,ambmésde800àudiosinombrososmapesd’estils.

EL CANT (CANTE)

El cantes’acompanyaiesballa.Elstipusdeveussónalhorad’allòmésvariats,desdelaveuditalaína,dolçaiàgil,finsalamésaspraitrencada.Demelodies,aixímateix,enpodemtrobardesil·làbiques(unanotapersíl·laba)imelismàtiques(diversesnotesperaunasíl·laba).Elcantaor o cantaorainterpretaelseurepertoriseleccionantelsestilsques’adaptenmésalasevamaneradecantar.

Laqueixa,l’ai,(elsgemecsoelsdenominatsayeos),éscomúenmoltesmúsiqueshispàniques,peròelflamenchohaconvertitenlasevabandera,quepotseresremuntaaaquella“queixadegalera”ambquès’introduïenelscantsdelsgitanosabansqueelflamenccristal·litzéscomagèneremusical.

Elflamencésunamúsicaindividualienprimerapersona,elcantcoralnoliéspropi,llevatdelsestilsqueprovenendelfolklore,comaraelsvillancetsoelsfandangosdeHuelva,queenlessevesformesoriginalsescantenencor.Peròelflamencésunamúsicadesolistesileslletreshabitualmentsóngairebésempreenprimerapersona.

El querer quita el sentido,lo digo por experiencia

porque a mí me ha sucedido

Ésunamúsicaesperonada,enquèelpúblicinteractuaambelsartistesacuitant-nelesinterpretacions,talcomfanelsmateixosartistesentreellsdurantlainterpretaciódelscantes,toques i bailes.Eljaleo,l’acuitperantonomàsia,l’olé,vadonarnomaunamenadejaleodel’escolaboleraquevaarribaralsteatresdetotelmón.Ole,ambaccentprosòdicala“o”,éslaversiódeloléqueacostumenaemprarelsestrangers.

6

Leslletresdelflamenctambécomprenenunbonnombred’estrofesdiferents,quartetes,tercets,quintets,seguidillesifinsitotdècimes.Totunventallpoèticqueenriqueixelrepertori.Ambversosdevuitsíl·labesodecinc,comenelcasdelesalegries:

Tienes los dientesque son granitos

de arroz con leche

Hihamoltsnomsquedestaquenenlahistòriadelflamenc,peròn’esmentaremnoméselsqueconsideremcrucialsenlasevaevolució:SilverioFranconetti,AntonioChacón,ManuelTorre,LaNiñadelosPeines,PepeMarchena,ManoloCaracol,AntonioMairenaimésrecentement,Enrique Morente i Camarón.

EL TOC (TOQUE)

La guitarraésl’instrumentd’acompanyamentenelflamencilatonalitatenquèsónacompanyatselsestilsestàíntimamentlligadaaaquestinstrument.Lescordesal’aireseranlesencarregadesdecrearl’atmosferadedissonànciesescaiental’estèticamusicald’aquestamúsica.Aixòpelquefaalamàesquerra.

Siparlemdelamàdreta,elsflamencshandesenvolupattècniquesmoltsingulars,elquese’ndiueltoque pa abajo,unagranvarietatdefrecsorasgueosol’anomenadaalzapúa,l’úsparticulardelpolze,característicdetoqueflamenc.

AmbelcastellonencMiguelBorrullielmadrilenyRamónMontoyaelsflamencsvanafegirtècniquespròpiesdel’anomenadaguitarraclàssica,picats,trèmolosiarpegisquen’enriqueixenl’execució.Lacombinaciódetotesduestècniquesseràelqueconverteixlaguitarraflamencaenuninstrumentúnicalmón,admiratarreuonésescoltat.

Laguitarraflamencaésuninstrumentdecorda,cordòfon,peròtambédepercussió,idiòfon,jaquementrese’nfreguenlescordesoesfanarpegis,sovintelguitarristacolpejalatapadel’instrumentpermarcarambforçadeterminatstempsdelcompàs.

Entreelsgransnomsdelaguitarra,amésdelsindicats,podemesmentarSabicas,ManolodeHuelva,NiñoRicardo,MelchordeMarchenai,ésclar,Paco de Lucía.

Enl’acompanyamentdelballa,laguitarranecessitauntocprecísiunsentitdelritmedesenvolupat,acausadelariquesaquetéelflamencenl’àmbitdelarítmicamusical.

Durantlesdarreresdècades,instrumentscomelbaixelèctric(CarlesBenavent),laflautaielsaxofon(JorgePardo),elpiano(ChanoDomínguez),entrealtresinstruments,estancadadiamésintegratsenelflamenc.

7

EL BALL (BAILE)

Ladisciplinamésconegudadelflamencés,sensdubte,elball,lamésatractivailaquehatingutmésprojeccióalmón.Esbasaenelsmovimentsdelsbraços(braceo)ieltaloneig(zapateo),iresponal’evoluciónaturaldelsballstradicionalsandalusosque,amitjansegleXIX,esvananaradaptantdemicaenmicaaaquestanovamúsicaqueéselflamenc.

Elballdel’homesecentravaeneltaloneig,mentrequeeldeladonaenelbraceig;aquestesformess’hananatfonentfinsaconcentrar-seenelballtalcomelconeixem,ambbraceos i zapateos.

UnafiguracrucialperaldesenvolupamentdelballflamenccontemporaniéslacatalanaCarmen Amaya.Hihaunabansiundesprésenl’escoladeballquevacreariencaraavuidiagaudeixdemoltsseguidors.Unballarravatatipledecompàsijonduravaassolirelcimdelballflamencentreelsanystrentaielsseixantadelseglexx.Iavuidia,desdeCatalunya,primeríssimesfiguresdel’artflamencsónnomsdestacadíssimscom,enelcant,Miguel Poveda o Mayte Martín,oenel toque Juan Ramón Caro o Chicuelo.Aquestapresèncianoenshadesemblarestranya,noenvacatalanscomelgranIsaac Albéniz o Enric Granadosvandedicarunapartnotabledelasevaobraalamúsicad’inspiracióandalusa.

PERCUSSIÓ FLAMENCA

Lespalmes(palmas)sónlapercussiónaturaldelflamenc,talcomhoéseltaloneigdelsbailaores.Lespalmessóndeduesmenes,obertesisordes,enfunciódelvolumqueesvulguiatribuiralsdiversosmomentsdelamúsica.Tambéelsclacsopitos(espectecsdelsdits)sónmoltempratspels bailaores i cantaorespermarcarelcompàs.

Desdefatrentaanysunaltreinstrumentsdepercussiós’haintroduïtenelflamencperquedar-s’hi.Ensreferimalcaixóperuà.Avuihaesdevingutimprescindibleentreelsmúsicsflamencs,amblaqualcosaapareixunanovafiguraobligadaenunquadreflamenc:elpercussionista.

EL COMPÀS FLAMENC

Lamètricaflamenca,laformacomelsflamencsmesureneltempsdelsdiversosestils,comprènbonapartdelespossibilitatsqueesconeixenalamúsicaoccidental;així,enelflamencs’utilitzencompassosbinaris2X4ambdostempspercompàsiambsubdivisióbinàriaicompassosternaris3X4ambtrestempsiambsubdivisióbinària.Peròlamètricaques’utilitzaenelsestilsflamencsprincipalssovintconstad’unaamalgamad’uncompàsbinariambundeternari,formamètricamoltestesa,d’altrabanda,enlaculturamusicalhispànica.

Compassosternaris,compassosdetrestemps,perexemple3/4,sónpropisdefandangosisevillanes.PotserelritmemésestèsenlapràcticamusicalflamencaéselqueaMàlagas’anomena abandolao,quenoésresmésqueelritmedelboleroespanyol.

8

9

Aquestmodeescaracteritzaperl’intervaldemigtoelprimerisegongrau(Fa-Mi).Elsquatreacordsqueresultend’harmonitzarelsesmentatsmodesdonemnomalacadènciaandalusa.

Elsguitarristesdeflamencacompanyenensettonsdiferentselsdiversospals:perdalt(cadènciasobreelMi),pelmig(sobreelLa),todetaranta(Fa#),granadina(Si),minera(Sol#),rondeña (Do#)ielques’anomenadeRe#.Enaquestvídeopodementendremilloraquestesformes:

Elsguitarristesdeflamenctenenamésunaeinaimprescindibleperacompanyarelcante:lacelleta.Ambaquestaaconsegueixenadaptarelstonsdeltoquealesdiferentstessituresdelscantaores.

Així,siuncantaordiualguitarrista:“Ara cantaré al cinc pel mig”,liestàdientqueposilacelletaalcinquètrastitoquisobreelmodeflamencdeLa(pelmig),toqueequivalamblacelletaalRe,malgratqueelguitarristafaciservirsempretotselsrecursospropisdeltoquepelmig;igualmentsitocaal’aire,sensecelleta,comsihofaaldosoaltres,el toquenovaria,nomésl’alturadelto,peradaptar-la,comdiem,acadatipusdeveu.

10

3. Guió del concert-espectacle

TÍTOL PALO AUTOR

1. Bulería negra del Gastor Bulerias SondelaFrontera

2. El cant dels ocells Tangos Tradicionalcatalana,arr.V.Martín

3. Syrinx ClaudeDebussy

4. Recuerdos de la Alhambra FrancescTàrrega

5. No te puedo encontrar Bulerias JuanGómez“Chicuelo”/PabloBerger

6. Martinete Martinete Popular

7. Damunt de tu, només les flors FredericMompou

8. Zapateado de la Sonata en Re mayor MateoAlbéniz

9. Vidalita Vidalita Popular

10. Tangos del chavico Tangos Popular

11. El noi de la mare Tradicionalcatalana,veg.Agustín Castellón“Sabicas”

12. Entre dos aguas Rumba PacodeLucía

13. Quan jo anava per la mar Guajira V.Martín/text:J.Verdaguer

14. Zorongo gitano Zorongo Popular/text:F.GarcíaLorca

15. A la vora de la mar Cançó Tradicionalcatalana,arr.V.Martín

16. Ojos verdes Copla Valverde,LeóniQuiroga

17. La leyenda del tiempo Jaleos/ RicardoPachón/text:F.GarcíaLorca Bambera

18. Nana Manuel de Falla

19. Los cuatro muleros Jaleo Popular/text:GarcíaLorca

20. Soleá Soleá Popular

21. Els garrotins Garrotí Popular

22. El lagarto está llorando V.Martín/text:F.GarcíaLorca

23. Alegrías de Cádiz Cantiña Popular

24. Barcelona té molt poder Rumba PedroPubilCalaf“Peret” catalana

11

4.Recursosdidàcticspertreballaral’aulaAbansd’assistiralconcert-espectacleésimportantqueelprofessoratpreparialsnens/es,afidedesvetllarinterèsiexpectacióprèvia,peròsenseacabardemostrar-neelssecrets.Creiemqueésconvenientqueelsinfantss’aproximinal’experiènciaartísticasensemassacondicionantsiqued’aquestamanerapuguinviure,emocionar-seisomniarlliurement.

D’altrabanda,el treball previ a l’aulaamblescançonsielsmovimentscorporalsassociatspotesdevenirunaeinamoltútilperquèl’infantdisposid’unfilconductorquel’ajudiaseguirambmésintensitattotallòquepassaal’escenaridelPalaudelaMúsicadurantlavivènciadelconcert-espectacle.

Peralsinfants,lacançóil’acompanyamentinstrumentalformenpartdelessevesexperiènciesmusicalsquotidianes;peraixò,lamajorpartdelssonsqueesproduiranalllargdelconcert-espectacles’executaranatravésdelaveucantadai/oparladaipropicosol’acompanyamentinstrumental.

Alesproperespàginestrobareudiferentsrecursoseducatiusrelacionatsambelstemesdel’espectacle.Usanimemautilitzarelllenguatgedelcos,laveuielmoviment,al’horad’aplicaraquestespropostes.

12

Escena núm. 1: Bulería negra del Gastor Son de la Frontera

Les buleríassónl’estilflamencmésjoveiavuiregnaentreelsgustosdel’afició.Elseucompàsilasevaforçaexpressivahanconqueritelmón.IenaquestesBulería negra del Gastorpodemcopsarfinsonhaarribat.

Lesbuleríastenenuncompàsternaridesdoblatenquatre,totresultant-neuncompàsdedotzetemps.Elseutempoés,perdefinició,animat,finsitotagitat,idealperexperimentartotamenadesíncopesicontratempsqueenriqueixineldiscursmusical,sobretotpermitjàdelespalmesieltaloneig.ElnúmerodeSondelaFronteratétotsaquestsingredients.

Els bailaoreshandesenvolupatunaformadecomptarelstempsdelcompàsqueresultamoltdidàcticapercomprendreunaformadelsflamencs,quenosempreresultasenzilla,perexpressarelseuuniversrítmic(elsaccents,ennegreta).

1–2–3–4–5–6–7–8–9–10–1–2 …

Enaquestvídeo,totiquesiguiperalegries,espotferl’exercicidelrecompte,quetambéserveixperalesbuleries BULERÍA NEGRA DEL GASTOR

-Lapeçacomençaambuntaloneigalqualsesumenlespalmesfinsaaconseguirconstruirlarítmicapròpiadelesbulerías.

-LaflautaentrairecrealesfalsetasdeDiegodelGastoracompanyadapelgrup.Lespalmessordesiobertesendiversosmomentsmarquenelcompàs.

-Elcantentreambunalletraperbulerías,ambl’ai-ai-aipropidelaqueixaflamenca.

-Laguitarrailaflautadialoguensobrediferentsmelodiesdel toque del Gastor.***

-Arribanovamenteltaloneigperalasecciófinaldelnúmero,amblaparticipaciódetots.

-Latonalitatestàenelmodeflamenc,quealgunsanomenenfrigi,unsistematonalalternatiualmajorimenorqueelsguitarristesdeflamencvancrearperacompanyarlessevesmelodiesfrígies,aquellessí,enelmodedeMi.

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Veurevídeosiposarimatges.Vegeu capítol 5

2.Escoltarambatenciólapeçaireconèixerelsinstruments:flauta,guitarra,baix,palmes,taloneig,percussió,cant.Vegeu annex tema 5

3.Ferundibuixambelquesuggereixilamúsica.

4.Aprendreaferpalmes:sordesiobertes,clacs(pitos,espetecs).Vegeu capítol 5

5.Marcarelcompàsamblespalmes.Ferexercicisprevisambelrecomptetenintencompteelsaccentsennegreta.

6.Inventarunacoreografiasobrelamúsica.Ensolitari,enduoiengrup.Experimentarambelselementsbàsicsdelball:eltaloneigielbraceig.Acompanyarambuninstrumentdepercussió(pandereta,claves,etc.)elritmequefacinelsalumnesamblespalmesielspeus,finsitotalternanttotesduesformesdepercussióflamenca.

13

Escena núm. 2: El cant dels ocells

El cant dels ocellshaesdevingutpermèritpropiuncantalapauentreelspobles.Laversiódelgranvioloncel·listadelVendrell,PauCasals,vaduraquestacançótradicionalpertotelmónilavainterpretarenacabarlaSegonaGuerraMundialperlaBBCdeLondreseljunyde1945itambéalaseudeNovaYorkdelesNacionsUnidesel1971,onvaserguardonatamblaMedallade la Pau.

Laversióques’escoltaenl’espectacletéduespartsbendiferenciades,primers’interpretalliure,ambcantiguitarra,idesprésesfapertangos.Elstangosflamencsesfansobreuncompàsbinariprocedentdeltangoamericà,comels tientos,lafarrucaoelgarrotí,larumbaifinsitotlamilongaolescolombianesesbasenenelpatrórítmicdetangoohavanera.

Totseguittenimcincvariantsd’aquestpatróqueéscostumdeferamblespalmesperacompanyarelstangos.

El cant dels ocells, versió de V. Martín

-Lapeçaqueescoltemtéduesparts,comjas’haditabans.Enlaprimeracomençalaguitarraambunabreuintroduccióderitmelliureipreparal’entradadelcantaor,queinterpretalaprimeralletra:“En veure despuntar” (vegeu tema 5)

-Enlasegonapart,elcaixó,laflautailaguitarraacompanyenpertangoslacantaora,queinterpretalapenúltimaestrofa:“Cantava el rossinyol”.

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.VeurevídeosdeCasals,Poveda,PacodeLucía.Vegeu tema 5

2.Reconèixerlesdiversespartsdelvioloncel.

14

3.EscoltarambatencióEl cant dels ocellsireconèixerelsinstrumentsquehiparticipen:cante,d’homeidona,guitarraflamenca,flauta,palmes,percussió.

4.Veureeneltema5elsvídeosseleccionatsperaprendreelcompàsdelstangos,primerlesnocionsbàsiquesdebaileidesprésunaltreperacompanyaramblespalmes.

5.Enlaprimerapartdelacançó,queesfalliure,senseuncompàsdeterminar,elsalumnespodencrearunacoreografiasenzillaounapantomimaqueelssuggereixilamúsica.Vegeu tema 5

6.Acompanyaramblespalmeslasegonapartdelacançósobreelcompàsdetangos.Deixarelprimertempsensilenciielsaltrestresunapalmaencadascun.Tambéespotpicarambelpeuprimerielsaltrestresambpalmes,comabans.

7.Elsalumnespodranaprendreunadelesestrofesdelalletra(vegeu tema 5)icantar-laambelscompanys.

15

Escena núm. 3: Syrinx

ElcompositorfrancèsClaudeDebussyésunadelesfiguresprincipalsdelmovimentimpressionistaquevacomençaraforjar-seaParíslesdarreresdècadesdelseglexix.Debussyvaserunrevolucionari,uncompositorquevavolertrencarlesreglesrígidesdelamúsicaacadèmicaexplorantnousterrenysiassolint-hiunsresultatsexcel·lents.

Lasevamagníficaobraperapiano,lasevamúsicaorquestral,finsitotaquestapeçabreuperaflautatravesseraa solo,sónlamillormostradelseuestilpersonal.Comafirmavaeldirectord’orquestraClaudioAbbado, “amb la seva música Debussy sembla gairebé que pinti les llums i els colors”.

Vacompondreaquestapeçael1913fruitd’unencàrrecperformarpartd’unaobrademésenvergaduraquefinalmentvaquedarincompletatituladaPsyché.OriginalmentlavatitularFlauta de pan,peròalfinalesvadecidirperSyrinx,enrecorddelanimfadelamitologiagregaqueeraperseguidapeldéuPan.

Al’antigaGrècia,concretamental’Arcàdia,conegudacomelmillorllocperalafelicitatilatranquil·litat,hivivienlesnimfes,noiesjovesibelles,amantsdelamúsicailadansa.

Segonslallegenda,Pan,eldéudelspastors,esvaenamorard’unadelesnimfesanomenadaSiringa,laqual,espantadafuigiesconverteixenunacanya,unjonc,peramagar-sedePan,undéulleig.Comquenovapoderreconèixer-laentretantescanyesquehihavia,envatallarunesquantesdemidesdiferentsivafabricarunaflautapertocarmúsiquesqueelconsolessindelatristordenosercorrespostperSiringa.

ÉsperaixòquetambéesconeixcomalaflautadePan(ambnoutubsdemidesdiferents),enserl’instrumentatribuïtal’abansesmentatdéugrecPan.Aquestamenadeflautessónmoltcomunesentreelshabitantsdelaserraladaandinad’AmèricadelSud.

ClaudeDebussyaconsegueixambaquestapeçatransportar-nosalamíticaArcàdiarecreantaquellambientdebellesainaturalesaexuberantenquèunaprimaveraeternaaconsegueiximposar-sealfreddel’hivernialacalordel’estiu.Lamúsicadesprènsomieig,ésidealpertancarelsullsideixar-seendurperlasevabellamelodia.Ésidealperferactivitatsal’aula.

16

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Veurevídeosseleccionatsaltema5.

2.Tancaelsulls,escoltalapeçaSyrinx.Escolta-launaaltravegadaidibuixaenunpaperelqueetsuggereixlamúsica.

3.Reconèixerlespartsdelaflautatravessera.

4.Amblaflautadolçatocaunamelodiasimilaralaques’escoltaenl’obradeDebussy,intentacompondreunapeçadelmateixestil.Elresultadedurl’audicióalaflautapreténactivarlavenacreativadel’alumnesobreunmodelconcret,enaquestcasl’obradeDebussy.

17

Escena núm. 4: Recuerdos de la Alhambra

FrancescTàrregavaseruncompositorcatalà(1852-1909)consideratelparedelaguitarraclàssicamoderna.

Pelseuvirtuosismevaserconegutcomel“Sarasatedelaguitarra”.Amblasevacarreravaaconseguirdeferelpasdefinitiuperquèfosconsideratuninstrumentdeconcert,amésdelpreferitenl’acompanyamentdelcant,juntamentambelpiano.

DelseurepertoridestacaelCapricho árabe,la Danza mora,amésdemoltsarranjamentperaguitarrad’obresdeBethoven,ChopinoMendelssohn.

L’aportacióméslloadadeTàrregahaestateltrèmolo,elpunteigcontinuatd’unacordaimitantlamandolinaolabandúrria,amblafinalitatdesostenirelsod’unanotaeneltemps.Peraixòvacrearunaobrajaclàssicadelrepertori,Records de l’Alhambra.

La guitarra clàssica versus la guitarra flamencaElfetimportantíssimqueelcastellonencfincataBarcelonaMiguelBorrullfosalumnedeTàrregavasuposarl’impulsdefinitiuperalaguitarraflamenca.Borrullvasaberadaptarlestècniquesdelaguitarraclàssicaalespròpiamentflamenques,totampliantl’horitzódel’instrument.GràciesalesaportacionsdeMiguelBorrull,desprésMontoyoaifinalmentdeSabicasiPacodeLucía,laguitarraflamencas’haconvertitenuninstrumentdereferènciaatotelmón.

Recuerdos de la Alhambra Comahomenatgealtrèmolo,Tàrregavacompondreaquestapeçajaclàssicadelrepertoriquenecessitaunamoltdepuradatècnicaperfer-neunabonaexecució.

-Començaenmodemenorieltrèmolovadibuixant-nelamelodiaprincipalenlesprimes(cordesagudes),totalternantambelpolzealsbordons(cordesgreus).

-Lamelodiavarecorrenteldiapasódelaguitarra.

-Ambunamodulacióalmodemajoresdónapasalasegonapartdelapeça.

-Tornaalmodemenordelprincipi,atalldereexposició.

-Acabaambunaextensacodafinalperrematarlamúsicaambl’acorddeLamenor.

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Veureicomentaramblaclasseelvídeo següent.UnnenjaponèstocaRecords de l’Alhambra.

2.Inspiratenaquestamúsica,ferunacoreografiaengrup,organitzantelsmovimentsdecadagrupimitant,d’unabanda,eltrèmoloi,d’unaaltra,elsbaixos.

18

3.Intentarreproduiramblaveul’efectedeltrèmolo,sifospossiblesobrelamelodiadeRecords de l’Alhambra,unavegadamemoritzada.

4.Elcompàsternarid’aquestapeçapotservirdeguiaperaunexercicidemarcatgedelespartsdelcompàs.Atalldevals.

Escena núm. 5: No te puedo encontrar

Lapel·lículaBlancaneusdeldirectorbascPabloBergerestàfilmadaambelsmètodesnarratiuspropisdelcinemamut,d’aquívelaimportànciadelamúsicaenaquestfilm.Entrelespecesqueintegrenlabandasonora,hidestaquenlesbuleriesgaditanesNo te puedo encontrar,compostespelguitarristabarceloníJuanGómezChicueloiinterpretadesperlacantantdePalafrugellSíviaPérezCruz.CalrecordarvanguanyarunPremiGoyaalamillorcançóoriginal.

Les bulerías,quanesfanenelmodemajorsesolenanomenardeCadis,seguramentperlasemblançaamblesalegriesiperquèallàaquestamodalitatésmoltpracticada.Presentenlallumijovialitatcaracterístiquesdelacapitalgaditana.Unaireanimatlesconverteix,amésamés,enunestil de buleríasmoltrítmiciidoniperferembarbussamentsialtresjocsvocals.

Perexercitarelcompàsdebulerías amblespalmes,espotveurenovamentelvídeomostratenl’escenanúm.1ambeltradicionalrecompte(ennegretaelsaccents).

1–2–3–4–5–6–7–8–9– 10–1–2…

No te puedo encontrar

-Aquestesbuleríascomencenamblaguitarramarcanteltomajorielcompàsdebuleries,acompanyadaperlespalmesielsjaleos de la cantaora.

-S’escoltalafalsetadelaguitarraqueserviràdepòrticalcante.Lesfalsetas són petites petites peces quelaguitarraintercalaentrelesdiverseslletresdelcanteenelflamenc.

-La cantaora entonalaprimeralletraambunaaromamésdecançóquenodecante.

-Lasegonalletra,però,téentonacionsméspròpiesdelcanteperbuleriesambunrematmésrítmic,benpropidelscantsdeCadis.

-Enlaterceralletras’observaunabreumodulacióalmodemenorpertornaralmajororiginal.

-Unanovaentradadelalletracomatornada.

-Laguitarramodulaalmodeflamencilacantaoraentonaaleshoresunalletrad’aromaflamencaqueserviràdetancamentdelnúmero.

19

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Aprenentelsrudimentsdelbraceigenelballflamenc,sobreaquestamúsicaespotconstruirunapetitacoreografia.

Descobreixelselements del somentreescoltes.

2.Altura:eltomésagutdelamelodiadelcante.Dibuixarlalíniamelòdica.

3.Durada:lanotamésllargailaméscurta.Dibuixarlalíniamelòdica.

4.Intensitat:lanotamésfortailamésfeble.Dibuixarlalíniamelòdica.

5.Timbre:diferenciaelsinstrumentsquehiparticipen:guitarra,palmesiveu.

20

Escena núm. 6: Martinete

UndelsgransintèrpretsdelgènereMartinete és el cantaor granadíEnriqueMorentevaserunveritablerevolucionaridelflamenc.Elseugranconeixementdelrepertoriclàssicdelflamencelvaajudaraposarlesbasesperrenovarelgènereiprojectar-loalseglexxi.

Els martinetestambésónconegutscomacantes de fragua,enserlesforgesdelsgitanosdeTriana,JereziCadisonmésimilloresvancultivar.Esuncantedepalsec,ésadir,senseacompanyamentdeguitarra,ésperaixòquelaversiódeMorenteesfaciacompanyarexclusivamentdelcor.

-Elritmepropidelaseguiriyaésmarcatacordemanerapercudida,isobreaquests’entonendiferentspoemesenl’aromamelòdicadelmartinetflamenc.

-Elselements,enessència,sónsenzills:uncompàsdeseguiriyas,unparelldelletrespopularsimoltaimaginació.Enl’espectacleesrecreaaquestaversió.

-Unadeterminadaaromareligiosa,properafinsitotalatradiciógregoriana,embolcallatotalapeça.

EnriqueMorente.Martinetendirecte

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Aprendreamarcarelcompàsdelaseguiriyaicantar-locoms’escoltaenl’enregistrament.

2.Comptarelstempsdelcompàs,del’1al5,imarcar-loambelspeuscaminant,unapassacadatemps.

3.Ferunexercicidecantcoralsenzillimitantd’algunamaneraelmartinetdel’enregistrament.

4.Ferunmuralsobreelmartinetambretalls,fotos,etc.

5.Acompanyarl’audicióambinstrumentsdepercussió.Marcar,perexemple,elstempsdelcompàsde seguiriya.

21

Escena núm. 7: Damunt de tu, només les flors

FredericMompou,compositorcatalàigranmestredela“músicacallada”,amblaseva“solitudsonora”emprantparaulesdeSantJoandelaCreu,vabastirunaobradegranbellesaquecommésvaésmésreconeguda.Aixídescriviaelcompositorlasevaobra:“Tota la meva vida és purament interna... Al meu interior s’esdevenen coses fantàstiques que mai no s’exterioritzen. Tot viu intensament dins meu, menys la música.”

L’autordelpoemasobreelqualMompouvaescriureaquestacançóésJosepJanés,undefensordelaculturacatalananascutal’HospitaletdeLlobregat.L’obraesvapublicarel1942iestàescritaencompàs2/4iatempo moderato.

VictoriadelosÁngelesiFredericMompoualpiano:Damunt de tu, només les flors.

-Originalperapianoiveu,enlaversiódel’espectacleésperaguitarra,percussió,baixosiveusd’homeidedona,isobrel’airedelstangosflamencs.

-Breuintroducciódelaguitarraperdonarpasalaveud’home.

-Lamelodiadesprènunacertaaromapopulariapocapocesvafentmésvalenta.

-Entralapercussióambelbaixsobreelcompàsdelstangosperdonarentradaalaveudeladona.

-Laguitarrautilitzafrecs(rasgueos)ialtreselementspropisdelflamenc.

-Elcaixóacompanyapertangosl’últimaestrofaatalldetornadasobreelversquetitulalacançó.

Damunt de tu, només les flors.Eren com una ofrena blanca:la llum que daven al teu cosmal més seria de la branca.

Tota una vida de perfumamb el seu bes t’era donada.

Tu resplendies de la llumper l’esguard clos atresorada.

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Marcarelcompàsdetangosamblespalmes,comesvaferal’escenanúm.2

2.Fergrupsdequatrealumnesiquecadascunmarquiunapartdelcompàs,sempretenintencompteelritme.Cadatempspotsermarcatperunomésalumnes.

3.Ferunacoreografiasenzillasobreelritmedetangos.

22

4.Ferunesquemadelespartdelacançó: -Introducciódeguitarra -Primeraestrofadelcanted’home -Segonaestrofadelcanted’home -Entradadelapartrítmicapertangos -Primeraestrofadelcante de dona -Entradadelcaixó:segonaestrofadelcante de dona -Versfinaladuesveus.

Escena núm. 8: Zapateado de la Sonata en Re mayor

ElcompositordelaRiojaMateoAlbéniz(1755-1831)ésundelspionersdelromanticismeespanyol.LasevaobramésconegudaéslaSonata per a piano en Re majorques’iniciaambaquesttaloneig.

Enl’espectaclen’escoltemunarranjamentperaflauta,baix,guitarraicastanyoles.

Laintroducciód’instruments“noflamencs”enaquestamúsicaésunacosaquedurantlesdarreresl’estàenriquint.Enaquestcasestractadelaflautaielbaix,jaquelaguitarrailescastanyolessíquecorresponenalapràcticadelflamenc.

Castanyoles.Idiòfonqueenl’argotflamenciandalúsesconeixencomapalillos.Tenenl’origen,probablement,enelscròtals,instrumentsempratsalaPenínsulaambladenominacióàrab.BarbieriafirmavaquelescastanyolesereninstrumentsquevanarribaraEspanyaal’èpocaromanaambelnomdecrusmata.

Téunallargahistòriaenl’acompanyamentiembellimentdelesdansesdelpaís.Vanserbàsiquesenelsballsbolerosodesabatilla(quetambévanserconegutscomaballsdepalillos).

Perraódelessevescaracterístiquescomainstrument,lafustahadesermoltresistent,ise’nfabriquendeboix,ginjoler,granadillo,banús...–aquestesduesdarreressón

lesmésvalorades–,perbéquelesdetelapremsadas’imposen,perquèofereixenunesprestacionsidurabilitatfantàstiques.

Ladesomésaguts’anomena“femella”,queésamblaqueesrepica–habitualmentamblamàdreta–,mentrequelamésgreu,o“mascle”,serveixperdurlabase.

23

EL TALONEIG DE MATEO ALBÉNIZ

-Eltemainicialarpegiatmostraunamelodiaplenadevida.

-Laflautaielbaixseranelsencarregatsdemenarlamelodiamentrelescastanyolesilaguitarraacompanyen.

-Comasonataqueés,laformaresponaaquestesquemabàsic: ·Exposiciódeltemaprincipal. ·Desenvolupamentmodulatdeltema. ·Reexposició.

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Observarelsnomsdelesdiferentspartsdelacastanyolaicomentar-lesamblaclasse.Demanar-seelperquèdecadanom.

2.Eltaloneigflamencozapateadotétresmaneresprincipalsd’execució.Laplanta,eltacóilapunta.Espotpracticarcadascunaiintentarconstruirunritme.

3.Ferundiàlegambeltaloneig.Unalumnetalonejaunmotiurítmicbreuiunaltrerespon,béambelmateixobécomaresposta.Calintentarmantenirunritmeconstantquepotsermarcatperlarestadelsalumnesambpalmescontinuades.

4.Treballarelritmepermitjàdeltaloneigsobreunaaudiciódeflamenc.

24

Escena núm. 9: Vidalita

Enelflamenchihaunspalsquesesolenanomenarcantes de ida y vuelta,jaqueestractad’estilsimportatsdecançonshispanoamericanesquevanseradaptadesalflamencperartisteseminents,comPereMarchena.

Ensreferimalesguajiras,peteneras,milongues,vidalitas,rumbes,colombianes...Provenendecançonscubanesenelcasdelesguajiras,mexicanesenelcasdelespeteneras,iargentinespelquefalesmilonguesividalitas.

Aquestesdarreresacostumenateniruncaràctermelangiósilent,idealsperalcaràcterpropid’unapartconsiderabledelflamenc,ambelsseuscantsdesolitudilesqueixosesseguiriyas.

Undelespecesméscelebradesdelrepertorid’ida y vuelta són les vidalitas quevancultivarcertscantaoresenlesprimeresdècadesdelseglexx. La cantaoracatalanaMayteMartínvaferunaversiódeliciosad’und’aquestscants,concretamentlavidalitaqueconstitueixelreferentineludibleenelcanteflamenccontemporani.FiguraenelseudiscQuerencia.

Catalunya,comestemveient,haaportatiaportamoltal’elaboraciódelrepertoriflamenc,ambintèrpretstantdecante,comMayteMartínoMiguelPoveda,comeneltoqueambMiguelBorrullpareifilloChicuelo,i en el baile,enquèbrillaambllumpròpialagranCarmenAmaya.

- La vidalitaescaracteritzaperquèintercalal’expressió“vidalita”accentuadaenladarrerasíl·laba(vidalità),entreelsdiversosversosdelcante.

-Començaambunaintroduccióbreudelaguitarraambunritmelliure,senseatenir-seacapmenadecompàs,malgratquesíques’hipotobservarelcompàsbinarioriginal.Acausadecomdepausatéselseuaire,esdevéunestildelsanomenatsderitmelliure.

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Diferenciarlamelodiasil·làbicadelamelismàtica.Enlasil·làbica,corresponunanotaacadasíl·laba;enlamelismàtica,cadasíl·labaescantasobrediversesnotes.Ferexercicisambelsversossegüents:

En mi pobre rancho vidalitá no existe la calma

2. Escoltar la peçadeMayteMartíniferundibuix.

25

3. Playback:cadaalumnepotinterpretarelsposatsd’uncantaoral’horad’executaruncante. Posició a lacadira.Posicióamblesmans.Gestosdelacara.

4.Assenyalarenunmapad’Amèrica,onestanCuba,MèxiciArgentina.Idirlacapitaldecadapaís.

5.ComentarlapresènciaimportantdelaculturacatalanaaAmèrica.Barcelonacomaportiportd’Amèrica.

Escena núm. 10: Tangos del chavico

Elsartistesflamencshaninterpretatdesdesemprecançonsdelpatrimonipopulartraduint-lesal’estildelflamenc.Tambéenl’àmbitdelamúsicareligiosa,coméselcasdelessaetas o els villancets.

Elvillancetflamencésundelsestilsmésinterpretatsenlesdatesnadalenques,jasiguinvillancetspròpiamentobéaltrescançonscomelscampanilleros.

Elsvillancetsflamencssesoleninterpretarencorobéalternant-hilaveusolistaambladelcor.

EnelcasdeGranada,concretamentalsbarrisdelSacromonteil’Albaicín,elrepertoridevillancetsflamencsésmoltampliiéscostumd’interpretar-lospertangos,undelsestilsméscaracterístiquesdela capital nassarita.

Aqueststantosestaninclososenelsegondiscd’EstrellaMorentededicatacantstradicionalsdeNadal.Espotcomprovarelcaràcterorientalitzantquecaracteritzaelscantes granaínos.

Enl’espectacleescoltenundelstangosenregistratsperlacantaoraEstrellaMorente,fillgrandelgranmestreEnriqueMorente.ConcretamentelsTangos del chavico.

La lletra del villancet de Granada Tangos del chavicoafegeixunversencadatornada,totallargantd’aquestamaneracadascunadelesestrofes.Començaambdos,tres,quatreifinsacinc,totfuncionantelsdosprimersversoscomatornada.

Un cabrito y un cabritoay va que compró mi papa por dos chavicos

Y vino el perro que mordió al cabritoque compró mi papa por dos chavicos

Y vino la vara que pegó al perroque mordió al cabrito

que compró mi papa por dos chavicos

Un cabrito y un cabrito...

Y vino el fuego que quemó la varaque pegó al perro

que mordió al cabritoque compró mi papa por dos chavicos

Y vino el agua que apagó el fuegoque quemó la varaque pegó al perro

que mordió al cabritoque compró mi papa por dos chavicos

Un cabrito y un cabrito…

26

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Llegirenveualtalalletradelacançóperentendre’nlasingularitatdelaforma.

2.Recrearelritmedelamelodiaambla-la-laa-laaa.

3.Entonarlamelodiad’oïdaivigilantlarespiració.

4.Assajar-laacoriambsolista.

5.Tocarlamelodiaprincipalamblaflauta.

Escena núm. 11: El noi de la mare

Enelrepertoritradicionalcatalàtambépodemdestacarlesnadales.Enaquestcas,l’espectaclemostraunadelesméspopularscomacançódebressol,El noi de la mare.Hihamoltesversionsd’aquestanadala(vegeu tema 5).

Ésunadelescançonscatalanesmésconegudesalmón,engranpartgràciesalaversiód’AndrésSegoviainterpretant-nel’adaptacióperaguitarraclàssicadelcatalàMiquelLlobet.

Curiosament,eltemaprincipaltéunadirecciómelòdicaascendent,mentrequeelsecundariesmantéenelregistreinicial.

-Lapeçaoriginalconstadedostemesmelòdics,elprimerascendentielsegondescendent.Enlaversiódel’espectacles’escoltanoméselsegontema.ResponalaquevaferSabicasquejahemcomentat.

-Eljocentrelescordesagudes(primes)ilesgreus(bordons)caracteritzenaquestaversió,aixícomelcaràcterdepercussióqueescoltemenelsbordonstractantd’imitarelredoblamentd’untambor.

27

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1. Escoltar la nadalaoriginalicantar-laal’aula.

Què li darem en el noi de la mare?què li darem que li sàpiga bo?panses i figues i nous i olivespanses i figues i mel i mató.

Què li darem al fillet de Maria?Què li darem a l’hermós infantó?

Li darem panses amb unes balances,Li darem figues amb un paneró.

Tan patantam que les figues són verdes,tan patantam que ja maduraran.Si no maduren el dia de Pasqua

maduraran el dia de Rams!

2.Tocaramblaflautalamelodiadelanadala(Domajor).

3.Imitarelposatd’unguitarristamentres’escoltalapeça.

NendevuitanystocaEl noi de la mare

4.Ferdiversosgrupsiescriureunbreucontedenadal.

28

Escena núm. 12: Entre dos aguas

Detotelrepertoridelflamenc,larumbaEntre dos aguas de Paco deLucíaes,sensecapmenadedubte,laméspopulardelmón.Publicadael1973,elgranguitarristad’AlgesiressemprelavadurenelseurepertoriifinsitotelseudarrerconcertaXileelnovembrede2013elvaacabarambaquestafamosapeçaperaguitarraflamenca.

Amb26anys,PacodeLucíavaenregistratFuente y caudal,discqueincloïaEntre dos aguas.Eltítolestàinspiratenlasevaciutatnatal,Algesires,Entredosaguas,enhonoralportgaditàqueformaelvèrtexentrelaMediterràniail’Atlàntic.

-Duesguitarres,unbaixiunsbongóscubansserveixencomaplantillainstrumentalenaquestarumba.

-Lapeçaesdivideixentresseccionsbendefinides,iperacadascunaDeLucíautilitzaunarodad’acordsdiferent,perbéquesemprebasatenlacadènciaandalusa.

-EnlaprimeraseccióalternaelLamenorielSimajor.Enlasegonavoltarecorreelsquatregrausdel’escalaandalusadesdelMimenor-Remajor-Domajor-Simajor.Ienlaterceranoméss’hialternendosacordsdel’escalaandalusa(RemajoriMimenor).

- Entre dos aguascomençaambelbaixmarcantuntumbaojaclàssicdelNouFlamencielbongódeseguidaespresentaperposar-hil’accentderumba.

-Desdel’entradadeltemaprincipal,hidominenelspicats(puntejats)iapartird’aquícomençaunamenad’improvisació.

-Enlasegonasecció,mésrítmicaquel’anterior,aradominal’úsdelditpolzeielspicatsvertiginososquecaracteritzaveneltoque de Paco de Lucía.

-Aleshoresespresentaunnoutemaenelquals’intercalenunsredoblamentsdelbongóquemarquenl’inicidelatercerasecciódelnúmero,fentúsdetoteslestècniquespròpiesdelaguitarraflamenca.

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Imitarlaposiciód’unguitarristamentres’escoltalapeça

2.Aprendreaafinarunaguitarra.

3.Comentarambelsalumnesconceptescomararapidesaenelpicatdelescordes,redoblamentdelbongó,guitarraacompanyantisolista.

4.Cantareltemaprincipalsobrediferentssíl·labes:tiiiin-taaan-tiiiin-tan-tan-tan-tiiiin…

5.Acompanyaramblespalmeselspatronssegüentsmentresonalamúsica.

29

Escena núm. 13: Quan jo anava per la mar

DeJacintVerdaguerielsseusviatgestransatlànticsesvadir:“Quan bufava el vent, el temporal s’enfortia i els llamps esqueixaven les nuvolades grises i espesses, Verdaguer pujava a dalt del pont i, immòbil, ben ferm a la barana, amb els vestits tremolant pel vent, contemplava l’immens espectacle del mar embravit, de les ones envaint la coberta i sacsejant implacables el vaixell, fent cruixir les vergues i els arbres del buc. Així ho havien vist els mariners, així l’havia sorprès el capità, així l’havien admirat els viatgers. Algú té o tenia una llibreta que utilitzava el poeta en les seves travessies marítimes. Entre els dibuixos que hi feia hi ha l’esborrany de diverses poesies...”AlgunesvansortiralallumenelllibreAl cel,d’ons’haextretelpoemaQuan jo anava per la mar.

Elsanomenatscantes de ida y vuelta tenen en les guajirasflamenqueselmàximexponent.Elpunto cubàtraduïtpelsandalusosenguajirascontéalgunselementscaracterísticsdesonoritatscaribenyes.Elcompàsdedotzetempsamalgamant6/8i3/4,elmodemajortípicbressolaunadelesmelodiespròpiesdelspuntos guajiros deCuba.

EnlaversiódeV.Martínaquestpoemaescantaperguajirasambguitarra,caixó,botija i cantaor.

-Començaamblaintroducciódelaguitarraqueensambientaenl’aromamusicaldeles guajiras flamenques.- El cantaor entona la sortida del canteamblamelodiaenmodemajordibuixantl’arcmelòdicpropid’aquestscants.-Laguitarra,atalld’ostinato,repeteixl’esquemad’acordsde guajiras i el cantaorentonalaprimeralletra.Lamelodiacorresponaundelsestilsclàssicsd’aquestcante.-Novamentlavariaciódelaguitarrafad’interludienlasegonalletraambquèacabaelnúmero.

JacintVerdaguer:Navegant,extretd’Al cel,editatel1903.

Quan jo anava per la mar,de Barcelona a l’Havana,

¡de l’huracà rufalósbé en sentia de cops d’ala!Mes, lo que em feia patirera el mal de l’enyorança

al veure’m tants dies llunyde la terra catalana; i li deia al mariner

que vetlla dalt de la gàbia:¿no veuries verdejar

les riberes de la Pàtria?

30

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Acompanyaramblespalmesl’esquemarítmicdelesguajiras.

2.Ferunacoreografiasenzillaambelmateixesquemarítmic,cadaaccentunapassa.Canviar-hilavelocitat,començantlentidemicaenmicamésràpid,peròsenseperdreelcompàs.

3.FerundibuixinspiratenelCarib,lessevesfruites,elpaisatgeielsballs.

4.Projectaromostrarfotografiesd’Hispanoamèricaicomentarlaimportantaportaciócatalanaalescolònies.Vegeuaquí.

Escena núm. 14: Zorongo gitano

El zorongoeraungènereballablemoltpopularatotEspanyadesdelesdarreresdècadesdelseglexvii.Algunsdelsseuselementsprincipals,especialmentl’úsdelmodeflamenccomaalternativaalsmodesmajorimenor,elflamencelvaheretar.Elzorongoés,juntamentambelpolo,undelsestilspionersenl’úsd’aquestamodalitatharmònica.

El zorongoeraunballmoltutilitzatal’èpocadelatonadilla divuitescadelaqualformavapart,derivatpotserdelasarabanda

i el zarandillo,ielseunomvepelfetqueenunadelesseveslletresméspopularsapareixamanerade tornada la paraula zorongo. En la tonadilla a tres de Blas de Laserna titulada La receta para otra del 1803escantaen3/8:

Ay Zorongo zorongo zorongo que lo mi madre me compra me pongo,

y que me compraba una camisitaque llena de encajes que por las manguitas

que toma zorongo

Avuiformapartdelsespectaclesqueesfanperalsvisitantsdesdefamésd’unseglelessambres(zambras)delSacromontedeGranadaalescoves.FedericoGarcíaLorcavarescatarelzorongoenles Canciones populares españolasquevaenregistrarel1931acompanyantlaveud’EncarnaciónLópezLaArgentinitasobreunritmelentde3/4.LaArgentinitavaposar-hiveu,taloneigicastanyoles,iFedericol’acompanyavaalpiano.

Laversióquen’ofereixl’espectacleésambguitarraelèctrica,baix,caixó,castanyolesicantaora. És unaversiórockdelzorongo.

-Laguitarraelèctricadistorsionadaintrodueixelnúmeroambeldibuixquemarcaelmodeflamencpropi del zorongo,talcomacabemdecomentar.-Entralacantaoraamblletrasobrelamelodiaclàssicadelzorongo.-Lescastanyolesdoblenelritmedelaguitarraielcaixómantéelcompàs.

31

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Identificarelsinstrumentsqueformenpartdel’enregistramentiindicar-nelafunció:rítmica,melòdicaoharmònica;guitarraelèctrica,baix,caixó,castanyolesicantaora.

2.Imitarcadascundelsinstrumentsmentresonalamúsica,repartirelspapersianardistribuint-losentreelsalumnes.Deixarqueellstriïnelqueprefereixin.

3.Cantarsobrelasíl·labaLa,lamelodiadelzorongo.

Escena núm. 15: Soleá La soleá–desoledat;plural,soleares–,estilflamencconsideratelcentreneuràlgicdel’artjondo,perquèlasevamúsicacontébonapartdelselements(melodies,ritmes,harmonies)méstípicsdelamúsicaflamenca.

Sorgeixdel’evoluciódeljaleoivacristal·litzarcomatalelsanyscinquantadelseglexix i no va parar d’evolucionarcomacantefinsaassolirlaseixantenallargadevariantsdecantes per soleáqueavuiconeixem,ambelsseusautorsidentificats.

La soleá,comdiem,ésl’estilflamencmodèlic:pelseucompàs–amalgamad’un6/8iun3/4–,latonalitatflamencaielsmelismesdelasevamelodia.Comatresoracumulaunamaterialliterarid’unagranvarietat.

Elcompàsdelasoleáesbasaenl’amalgamadelsmetresde6/8iel3/4,ielseumodelésextensibleanombrososestilsflamencs.

Rellotgeflamencpersoleá

Les solearessolenserdeduesmenes,principalment:dequatreversos,il’anomenadasoleá curta,detresversos.Desd’anticesvananomenarcantares de soledadlesestrofesdetresversosdevuitsíl·labesquerimavena-b-a,generalmentenassonància.

Acuérdate cuando entoncesbajabas en bata a abrirme

y ahora no me conoces.

- Les soleares,combonapartdelsestilsflamencs,basenl’estructuraformalenelmodel:introducciódeguitarra,ai-ai-aidesortida,cante depreparació,cante valentirematada,amblesfalsetas intercalant les diverses lletres.-Laguitarraintrodueixambunabreufalseta.

32

- Ai-ai-ai del cantaor,tambéditasortidadelcante,momentperescalfarlaveu.-Lletra:“Presumes que eres la ciencia”,estilclàssicatribuïtalacantaoradeJerezLaSerneta.-Variaciódelaguitarracomacloenda.

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Aprendreelrecomptetradicionaldelcompàsdesoleá,quetambéhoésdelesalegries(ennegretaelsaccents)

1–2–3–4–5–6–7–8–9–10–1–2–1–2–3 … etc.

2.Sobreun“ai”,improvisarquejíospropisdelscantsflamencs.Intentarqueelsalumnesnos’hoprenguinatalldebroma.Ferelsgestospropisdelcantaoridelguitarrista.Unbonexerciciseràposarunagravaciódecanteiguitarraiquedosalumnesfacinelpaperdecadaintèrpret.Aprendre’nlalletraiintentarferplayback,canteiguitarra.

3.Valorarelsinstrumentsmusicalscomunmitjàd’expressióimostrarlesdiversesclassesd’instruments:corda,vent,percussióielèctrics.Ielsdiversostipusdecadascun,perexemplecordapolsada(guitarra),puntejada(bandúrria),colpejada(piano)ofregada(violí).

4.Ferundibuixinspiratenalguncantepersoleá (vegeu tema 5).

Escena núm. 16: A la vora de la mar

L’enormecorpusdelamúsicatradicionalcatalanaesrefereix,comésnatural,altemadelmar.Sónmolteslescançonsqueutilitzencomafontd’inspiraciólavidaaleslocalitatscostaneres.Comparteixaquestalíniaambelfolklored’Andalusia,quetambétéunagranextensiódecosta.

Enaquestcass’explicaunahistòriabonica.“Hi ha una donzella a la vora del mar, brodava un mocador de seda, però quan es quedà sense seda, va veure un galió amb un mariner que li oferí pujar a bord i elegir seda. La donzella pujà i s’adormí pel cant del mariner.Quan la donzella es despertà, va replicar al mariner que li deixés a terra, però el mariner es va negà i la donzella li va explicar les seves desgracies i el mariner li digué que no es preocupes que ell es el fill del rei d’Anglaterra i ella serà reina.”

-Començaambunanotagreuquesimulalaxemeneiad’unvaixell.-Laflautafaeldibuixdel’harmoniapermitjàd’arpegis.-Laveuentonalamelodiadelacançótradicional.

A la voreta del marn’hi ha una donzella

que en brodava un mocador,la flor més bella.

Com ne fou a mig brodarli manca seda.

Gira els ulls envers la mar:veu una vela;

veu venir un galiótot vora terra;

ne veu venir un marinerque una nau mena.

MarinaRosell:A la vora de la mar

33

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Aprendrelacançóicantar-laal’aula.

2.Esbrinarlatessituradelsalumnesidescobrireltipusdeveuquetenen,quinslatenenmésgreuiquinslatenenmésaguda.Comentarladiferènciadetessituraentreunhomeiunadona.

3.Provardiversestècniquesvocals.Jugaramblaintensitatdelaveu.Ferexercicisfàcils.Provarambelprimerversdelacançó.

4.Escoltardiferentscançonstradicionalscatalanes.

5.ComentarelsgèneresoagrupacionstradicionalspròpiesdeCatalunyaperexemplelacobla.

Escena núm. 17: Ojos verdes

AquestacançóvasercreadapelspoetesRafaeldeLeóniSalvadorValverdeilamúsicaésdelmestresevillàManuelOrtega,undelstriosmésfecundsdel’anomenadacopla espanyola.SesoldirquelavaestrenarlavalencianaConchaPiquerel1940,malgratquevasercompostapersercantadaenelsegonacted’unacomèdia,María Magdalena,delsmateixosautors,estrenadaaMadriddurantlaGuerraCivil,el1937,alTeatroInfantaIsabel.

Eltemadelcolordelsullsfemeninshainspiratmoltsautors.PodemrecordaraquellOllos verdes son traïdoresdelamúsicatradicionalgallega,olacançómexicana Yo vendo unos ojos negrosotambéelboleroAquellos ojos verdes.

Lacançónoesvaestalviarlacensura,comerahabitualenaquellsanysdifícils.Substituintel“Apoyá en er quisio de la mancebía” (Repenjadaalllindardelbordell)per“Apoyá en la reja de mi casa un día”... Haestatdelescançonsmésversionadesdelrepertoridelacopla.

-Lacançódesprènnostàlgia,tendresa,calidesaisensibilitat.Labellesadelasevamelodiahopalesamoltbé.-Laversióambpercussió,guitarra,flautaicantaoras’iniciaambunabreuintroduccióquedónapasalaprimeraestrofa,lamelodiadelaqualrecorreelstonsgreusiagutsambunalíniamusicalbenbonica.-Desembocaenlalletraquedónatítolalacançó,seccióqueesrepeteixiéslaméspopular.MúsicamoltinspiradadelmestreQuiroga,elgrancompositordecoplas.

Apoyá en el quicio de la mancebía,miraba encenderse la noche de mayo.

Pasaban los hombres y yo sonreía,hasta que en mi puerta paraste el caballo.

Serrana, me das candela y yo te dije: ‘gaché,ven y tómala en mis labios,

que yo fuego te daré’.Dejaste el caballo y lumbre te di

y fueron tus ojos dos luceros verdesde mayo pa’ mí.

Ojos verdes, verdes como la albahaca.Verdes como el trigo verde

y el verde, verde limón.Ojos verdes, verdescon brillo de faca,

que se han clavaíto en mi corazón.Pa’ mí ya no hay soles, luceros ni luna,

solo hay unos ojos que mi vida son.Ojos verdes, verdes como la albahaca.

34

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Dequincolortenselsulls?2.Pintarelpersonatgeambelsullsverds.3.Organitzarunpetitconcursdecant.Cadaalumnehadepresentar,soloengrup,unacançóqueunjurat,formatpelprofessorielsalumnes,handequalificar.4.Ferunacoreografiasenzillaamblamúsica.

Escena núm. 18 La leyenda del tiempo

Unaaltradelescançonsmésconegudesdelflamencés La leyenda del tiempodeCamarón.Compostapelproductordelrevolucionaridiscdelmateixnom,RicardoPachón,sobreunpoemadeFedericoGarcíaLorca.Vaserel19799ivasuposarunabansiundesprésenelflamenc.RockandalúsbasatenparaulesdeLorcaiposadesenbocadeCamarón,trencantmotlles.

La bamberaesunacançódegronxadors,queentonenelsxicotsmentreempenyenenunabamba (ungronxadoraAndalusiaienaltresindrets)lesnoies.VaserLaNiñadelosPeinesquinvaenregistraramitjanseglexxaquestescançonsenclauflamenca,idesd’aleshoresvanpassaraformarpartdelspalsdelflamenc,enelgrupdelsestilsderivatsdelfolklore.

Eltemaseleccionattractad’unsjaleosVaciadoenelcompàsdelsjaleos(airedebuleries,marcadesa3temps)ienlaversiódel’espectaclel’escoltemambveu,palmes,guitarra,baixipercussió.

-Compàsdepalmesrepicadescomaintroducció,entrenlaguitarra,elbaixilapercussióambl’airede jaleos per donar pas a la veu.-El cantaorinterpretalaprimeraestrofa:“El sueño va sobre el tiempo...”-Lasegonaestrofa:“El tiempo va sobre el sueño...”,diulamelodiadelcantedelabambera.-Solodeguitarraenclauderockflamenc.-Terceraestrofa:sobrelamateixacolumna,novamentamblamelodiadelabambera.-Novamentunsolinstrumentalilaquartaestrofa:“Y si el sueño finge muros...”-A tall de ritornellos’escoltaunaaltravegadalaprimeraestrofa:“El sueño va sobre el tiempo...”

El sueño va sobre el tiempoflotando como un velero,

nadie puede abrir semillasen el corazón del sueño.

El tiempo va sobre el sueñohundido hasta los cabellos,

ayer y mañana comenoscuras flores de duelo.

El sueño va sobre el tiempo…

Sobre la misma columnaabrazados sueño y tiempo

cruza el gemío del niñola lengua rota del viejo.

El sueño va sobre el tiempo…

Y si el sueño finge murosen la llanura del tiempo,el tiempo le hace creer

que nace en aquel momento.

El sueño va sobre el tiempo…

35

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Marcareltempsdejaleos(3/4)amblespalmes.

2.Intentarferrepicsdepalmesalternantentredosalumnes,primerlenticadavegadamésràpid.

3.CompondreunapantomimaescoltantelpoemadeLorcaenlacançó.Aquestexerciciespotfertambérecitantelpoemaiacompanyant-loambmovimentmimètics,ésadir,aquellsqueimitenambgestelsentitdelesparaules.

4.Identificarelsinstrumentsdelaversióoriginalidiferenciar-nelafunciódintredelgrup.

Escena núm. 19: Nana

UndelscompositorsespanyolsmésimportantsdelseglexxéselgaditàManueldeFalla.Formatalasevaciutatnatal,benaviatestraslladàaMadridivaserbecatperlareinaperampliarestudisalacapitaldelesartsdeltombantdesegle:París.

AllàeljoveFallavaaprendretotselselementsdelacomposiciód’avantguardaipermèritspropisesvasituarentreelscompositorsdelmomentmésrespectats.ElsBalletsRussoslivanencarregaralgunesdelessevesobresimmortals,comEl sombrero de tres picos.JaderetornaEspanyaiperencàrrecdePastoraImperiovacompondrelasevaobresméspopular,El amor brujo.

UnaaltradelesobresmésreconegudesdeFallasonlesSiete canciones populares españolas,entrelesqualsfiguralaNanaqueescoltemal’espectacle.Vanserescritesoriginàriamentperacantipianosobretextospopularsiambmoltescomplicitatsambritmesimelodiestradicionals.VanserdedicadesalasopranoIdaGodebskaivanserestrenadesal’AteneodeMadridenunhomenatgeaFallaiaJoaquínTurinaeldia14degenerde1915.AmbLuisaVelaiManueldeFallaalpiano.

Lescançonstenenelstítolssegüents:El pañuelo moruno,Seguidilla murciana,Asturiana, Jota,Nana,Canción i Polo.Vanassolirdeseguidagranèxitivanpassaraformarpartdelrepertoridemoltscantants.Enelflamenctambéhanservitd’inspiració,perexempleaPacodeLucía,queel1978vaenregistrarundiscdedicatalamúsicadeFalla.

36

-Laversiódel’espectacleésperacantaora,guitarraibaix.

-L’ambientasserenatquecaracteritzalescançonsdebressoldominatotalapeça.

-Laveutéunaemissiódevolummoltcontrolada,laqualcosaendificultalabonaexecució.

-Laguitarraielbaixbressolenlamelodiavocal,maimésbendit,desdelcomençamentalfinaldelacançó.

Duérmete, niño, duerme,Duerme, mi alma,Duérmete, lucerito

De la mañana.Naninta, nana,Naninta, nana.

Duérmete, luceritoDe la mañana.

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.ComentarelcontingutdelpoemadeLorca.2.Preguntarsialgunalumneconeixalgunacançódebressol.Quelacantial’aula.3.Compondreunacoreografialliurederitmequeescaiguialacançódebressol.4.Compartircançons.Queelsalumnescantinalgunacançóqueconeguinil’ensenyinalscompanys.Enaquestexerciciespodenfergrupsipreparardiversescançonsperinterpretar-lesdesprésal’aula.

37

Escena núm. 20: Los cuatro muleros

El1931FedericoGarcíaLorcavaenregistrarunacol·lecciódecançonspopularsquehaviarecopilatiarranjatperapianoiveu.Vaacompanyaral piano la bailaoraLaArgentinitaiaquellsenregistramentshanpassatalahistòriacomelvaluósdocumentfonogràficqueés.

Federicoteniapercostumarranjarcançonsperinterpretar-lesenlesreunionsd’amics,ambAlberti,Dalí,Buñuel.Aquestaaficiólavatenirtotalavidaielresultatensónaquestesfantàstiquesgravacions.

Entrelescançonsquevaaplegar,hihaEl zorongoquejas’hacomentatabans,¡Anda jaleo!,queésdelesméspopulars,iLos cuatro muleros,finsa un total de deu Zorongo gitano,Los cuatro muleros,¡Anda jaleo!,En el Café de Chinitas,Las tres hojas,Los mozos de Monleón,Los pelegrinitos,Nana de Sevilla, Sevillanas del siglo xviii i Las morillas de Jaén.

LaArgentinitavaposar-hilaveu,eltaloneigilescastanyolesiGarcíaLorcaelsarranjamentsielpiano,quedominavadesdebenjovenet.DeLos cuatro muleros,sen’hanfetmoltesversions(PepeMarchena,TeresaBerganza,VictoriadelosÁngeles,AnaBelénoLosPekenikes).

-Laversiódel’espectacleestàarranjadaperacantaora,violí,guitarraflamenca,guitarraelèctrica,baix,flautaipercussió.-Començaamblamelodiaprincipalalsbordonsdelaguitarra,mentrequeunaaltraguitarraielviolífantrèmolos,totmantenintl’harmoniadelsacords.- Entra la cantaoraamblaprimeraestrofasobreuns“harmònics”quefanlesguitarrestotacompanyantlaveu.-Elviolífalamelodiaprincipalientralasegonaestrofa,araamblaprimerapartaduesveus.-Ambbocatancada,elsmúsicsentoneneltemaprincipalilasolistajugaambuncontrapuntalamelodiaoriginal.-Terceraestrofainovamentambbocatancadaeltemaprincipalserveixdecodafinal.

LaversióqueenvaferEstrella MorenteilaquevanferLasMigassóndelesmésconegudes:

38

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.TocaramblaflautalamelodiadeLos cuatro muleros.

2.Comentaramblaclasseeltemadelalletra.

3.Marcarambpercussióelritmedelacançó.Utilitzantaquestpatró:

4.Identificarlesqualitatsdelsoenlapeça,lanotamésagudailamésgreu,lamésfortailamésfeble,lamésllargailaméscurta,elsinstrumentsilesveusquehiparticipen.

5.Cantarlacançóal’aula.

De los cuatro muleros,que van al campo,

el de la mula torda,moreno y alto.

De los cuatro muleros,que van al agua,

el de la mula torda,me roba el alma.

De los cuatro muleros,que van al río,

el de la mula torda,es mi marío.

A qué buscas la lumbrela calle arriba

si de tu cara salela brasa viva.

39

Escena núm. 21: Els garrotins

Elgarrotíprenlamajoriadelselementsmusicalsdelstangosflamencs,jaquenoésresmésqueunavariantdeltangoflamenc.Hihaquil’atribueixalescollesgitanesdesambresdelSacromonte,mentrequed’altreselconsiderenuncreaciódelsgitanosdeLleidaiTarragona,ifinsitots’haemparentatelgarrotíamblagarrotiadaasturiana,totassenyalant-nel’origenenelcontextdelscantsdesegaqueesduiend’unazonaaunaaltraal’èpocadelatranshumànciai,consegüentment,tambél’origenmusical.

Elcantdelgarrotí,demelodiaeminentmentmètrica,sil·làbica,senseostentacionsmelismàtiques,començaelprocésdeflamenquitzacióalprincipidelseglexxmitjançantManuelTorreoLaNiñadelosPeines.Pastoraelvarecollird’AmaliaMolinaid’ElNiñoMedinaielvaengrandirfinsaconvertir-loenuncante per ser escoltat. Pertant,vatenirl’èpocademàximesplendordurantlesduesprimeresdècadesdelseglexx.

Arabé,laveritablefamadelgarrotívanéixerel1905ambelball,apartirdelacoreografiaqueaMadridlivaacoblarelbailaorsevillàFaícoamblamúsicadeRamónMontoya–igualquepocabanshavienfetamblafarruca.DelposterioriexitósviatgedeFaícoperterrescatalanes,entenemquedatal’arrelamentdelgarrotí,sobretotaLleida,estilmoltcomúentotamenadefestesgitanesdelazona.

UnadelesversionsméscelebradeséslaquevaferCarmenAmayaiquepodemescoltaraquí. I aquíelgarrotíballatperlapròpiaCarmenAmayaenlapel·lículaLos Tarantos.

Elméscaracterísticdelgarrotíielquerealmentelfaidentificableatothomquel’escoltaéslatornada,recursformalpocpresentenelflamenciquetrobemambaquestalletra:“Al garrotín, al garrotán, a la vera, vera, vera de San Juan”obé,“a la vera de la vera, vera va”.Elcaràcteralegredelgarrotíimplicaquemoltesdeleslletrestinguiuncontinguthumorístic.

-Laversiódel’espectaclesegueixladelsPatriarquesdelaRumbaiesfaambduesguitarres,caixó,palmes,flautaiduesveusacoricomasolistes.-Lesguitarresilaflauta,acompanyatsdepalmesipercussió,introdueixenlamelodiaamblatornada.- Els cantaores canten la tornada.-Primeralletra:hicopsemelcaràcterjuganerdel’estil.-Novamentlatornadaisegonalletra,acàrrecdelacantaora.-Latornadaiterceralletra,pelcantaor.-Tornadaisolodeflautarecreantlamelodiadel’iniciilatornada.- Quarta lletra interpretada per la cantaoraitornadarepetidafinsalfinal,enquèeltempsmusicals’accelera.

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Aprendrelatornadadelgarrotíicantar-laencoracompanyatsdelespalmes.2.Enregistrarelques’hagiassajaticomentarl’enregistramententreelsalumnes.3.Analitzarelgarrotíidiferenciar-nelesparts:quanescantal’estrofa?iquanescantalatornada?4.Comentareltemadeleslletres.

40

Escena núm. 22: El lagarto está llorando

FedericoGarcíaLorcaesvaautopublicarCanciones (1921-1924),entrelesqualsfiguraaquestadedicada“A mademoiselleTeresita Guillén tocando un piano de siete notas”.Lamelodiaéssenzilla,sobreuntemaquepodemrelacionarambelzorongoperlacadènciaandalusasobrelaqualestàbastida:El lagarto (La)está llorando(Sol), la lagarta(Fa)está llorando(Mi).

Peraixòresultaunbonexempleperconèixeraquestacadènciaque,comdèiemeneltema3,d’introduccióalflamenc,enelzorongoapareixunadelesprincipalsfontsd’aquestmodeharmònicqueelsflamencsvancrearcomaalternativaalmajorielmenor.

Elpoematocaeltemadel’amorqueesmantéambelpasdelsanys.Elsllangardaixosplorenperquèvanperdrel’anelld’esposalles,símboldelasevaunió.Totsestancontents,elsol,elsocells...,excepteells,queploreniplorenpelquehanperdut,jaquel’anelleraelsímboldelseuamor.

-Comencenlaguitarrailapercussiósobreunairede jaleos.- Entra la cantaoraamblaprimeraestrofa,quefuncionacomunatornada.- El cantaorfalasegonalletraiseliuneixlacantaora per repetir la tornada.-Ladarreraestrofalainterpretenenoctaves,lagreuenlaveudelcantaoril’agudaenladelacantaora.-Repeteixensenseguitarra,nomésacompanyatsdepercussió,latornadamentrevanabaixantelvolumfinsalfinal.

El lagarto está llorando.La lagarta está llorando.

El lagarto y la lagartacon delantalitos blancos.

Han perdido sin querersu anillo de desposados.Ay, su anillito de plomo. Ay, su anillito plomado.

Un cielo grande y sin gentemonta en su globo a los pájaros.

El sol, capitan redondo,lleva un chaleco de raso.

¡Miradlos, qué viejos son!¡Qué viejos son los lagartos!

¡Ay como lloran y lloran!¡Ay, ay como están llorando!

41

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Feruntreballdeplàsticambeltemaques’esmentaenelpoema.

2.Aprendrelatornadaicantar-laal’aula.

3.Escoltardiferentsversionsinfantilsdelacançó.

Cançóinfantil

Versióambtitelles

4.Comentareltemadelalletraicrearunepisodianterioriposterioral’accióques’explicaenlacançó.

42

Escena núm. 23: Alegrías de Cádiz

Les cantiñasmésconreadespelsartistesilesméscelebradespelpúblicdesdelsprimersanysdelflamencsónlesalegries.Elcontrapuntidonialasolitud.Aixòéselflamenc,desdel’alegriailagrescafinsalasolitudielplor,lamúsicaqueconfortaelssentitstantcomtambéelsfereix.

Lajotavaservirdemarcal’exaltaciópopulardesdemitjansegle xviiiielsflamencslavaagafarpercrearun“cantalegre”quecontrastésambeldramatismedelsaltrescantesdel repertori.

Lesalegriesvantaparunbuitimportantenelsistemamusicalflamenc,elcompàsamalgamatpropidelsestilsquemarcavenlapautadelgènererecentnascut(airedejaleo),lessoleares,peròenmodemajor.

Eneldesenvolupamentposteriordelcante,hidestacal’aportacióatribuïdaaIgnacioEspeleta:laglossolàliaotarabilla,“tirititrán tran tran”,assumidapelscantaorescomasortidaotempredelaveupropi del cante.

Lesalegriessónelballflamencperexcel·lènciailacoreografiaclàssicaresponaaquestesquemaformal:entrada, paseo,silencio,castellana i escobilla,peracabarambundesplante o sortida per chufla,buleriesdeCadiso jaleos.

Els cantesd’alegriessesolenrematarambunajoguineta,unaestrofaquecompletaelcante:

Mira qué bonitos vanlos barquitos de la Islap’al estrecho Gibraltar

Lesalegriesgaditanesescantenenlatonalitatmajor,ielcompàsbàsicd’unescantiñasésidènticaldelesbuleriespersoleá,amigcamíentresolearesibuleries.Escoltemelrecomptesobreelrellotgepercomprendrecomelsflamencsmesurenlesalegries:

-Laversiódel’espectacleésperacantaor,guitarra,palmes,percussióiball.-Comencenlaguitarrailapercussióambunaintroduccióalaqualsesumenlespalmes.Sortidadelcanteamblaprimeralletra,uncantedelsmésanticsdecantiñasconegutcomlaRosa,amblasevacorresponentjoguineta:“De San Fernando...”-Elsegoncante és la cantiñadePinini,ambuntemaquefareferènciaalaGuerrad’Independència,moltrecurrentenelsestilsgaditans.-Desprésd’unabreuvariaciódelaguitarra,s’entona,peracabar,elfamóstirititrán,queaquís’empra,encomptesd’introduccióisortidadelcante,comacloenda.

43

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Cantareltirititránpropidelesalegries.

2.Aprendrelespalmesdelesalegriesmentres’escoltaalgunagravació.Utilitzarelrecompteaprèsenl’escenanúm.20peralesalegries,jaqueenl’aspecterítmictenenelsmateixosaccentsquelasoleá,peròunamicaméslleugerdetemps.

3.Aprènalgunajoguinetaclàssicadecantiñasialegriespercantar-laal’aula,perexemple(escolteualgunadel’enregistramentdel’espectacle):

Cuando va andandorosas y lirios

va derramando

4.Crearunacoreografiad’alegriesapartirdeveurealgunvídeodeballdelsmoltsqueestrobenperinternet.

Escena núm. 24: Barcelona té molt poder

Larumbaésunestilflamencintegratenelgrupdecantes anomenatsd’anadaitornada(de ida y vuelta). El guaguancó cubàpodriaserelpuntdepartidaperalarumbaflamenca,malgratqueaquestanodeixadeserunatangoflamencambrítmicadeguaracha.Precisamentelcorresponentcubàés la guarachaiuntipusderumbetescamperotes,comelpapalote,benabundantspertotal’illa.

Larumbasorgeixapartirdeladissoluciód’elementsdelaguarachaque,juntamentambd’altrespropisdelstangosflamencs,cristal·litzenaprincipideseglexx engèneresques’anomenavenrumbetes,rumbes,chuflas,pertanyentsgeneralmentalrepertoride“revista”iquevatenirungranaugealesprimeriesdelseglexx.

DeseguidaelsflamencsvanfersevalarumbaiseràaCadisonapareixeranelsprimersrumbersflamencs,perexemplePepaOro,reconegudagaditana,quelavaintroduircomarematadadelasevapopularmilonga.

Lagenuïnarumbaflamenca,demarecubana,ésunacosadefaunparelldedies,perquèambproufeinesse’ntrobenmostresenelsdiscosdepedra.Peròl’augedelarumbaflamencaesprodueixalsanysseixantadelseglexx,sobretotenl’àmbitdeltablao,perbéqueelscantaores semprevantenir-hiprevencióainterpretar-lasinoeraperacompanyarelball.ElChaquetaiactualdegàdel’artaCadis,iChanoLobato,ensónelsmillorsintèrprets.

Mentrestant,entreelsgitanosdeBarcelonaesforjaunamenaderumbamoltparticularqueavuiconeixementcomarumbacatalana,ambElPescaílla,maritdeLolaFlores,ElChachoi,sobretot,PerePubill“Peret”.Lapopularitatd’aquestesrumbesvanomplirlessalesdefestailatelevisióilaràdiodurantforçadècades.

44

Elcompàsdelarumbaésbinari,ambacompanyamentdeguarachacubana.Escaracteritzaperl’accentuaciódelstemps2i4d’uncompàs4/4.Elcontrapuntproduïtperaquestaestructuraciórítmicasenzilladónallocaundelsacompanyamentsrítmicsméssuggeridorsdelflamenc.

Perrumbesespodenutilitzarlestrestonalitatsdelflamenc:elmodeflamenc,elmodemajorielmenor.Idelamateixamaneraqueenlesbuleries,lesrumbesacceptentotamenademètriquesliteràries.Totespotcantarambelsucóscompàsdelarumba.

El1992PeretvaparticiparenlacerimòniadecloendadelsJocsOlímpicsdeBarcelona,acompanyatdeLosManolosiLosAmayaialtresexponentsdelarumbacatalana.HivainterpretarGitana hechicera,dedicadaalaciutatdeBarcelonaivaserundelsèxitsd’aquellestiu.

Barcelonatémoltpoder - Peret

-S’iniciaamblaguitarramarcantunpuntejatquemostralarítmicadelarumbacatalana.- El cantaorfalaprimeralletraiseliuneixlacantaoraperferelmontuno(partresponsorial)propidela guaracha cubana.-Unaaltradelescaracterístiquesdelarumba,talcompassaambelsoncubà,éslaincorporaciódemésd’unatornada,quevanapareixentalllargdelacançó.Aquíhoveiemambel“marabú” i “ella tiene poder”.

QUÈ PODEM FER A L’AULA

1.Ferunacoreografiaamblarumba.Hadeserdegrup,nopasambsolistes.Assignaradiferentsgrupslespartsdelacançó.Provarambelscors,un“marabú” il’altremésllarg“ella tiene poder”...

2.Dibuixaral’aulaallòqueacadascúisuggereixilamúsica.

3.Jugarambelsdiversostimbresdelesveus.Reconèixerperlaveuunalumne.Comentarcomeltimbreensajuda,perexemple,adistingirlaveupaternadelamaterna.

4.Escoltaral’aulaalgunsclàssicsdelarumbacatalana.EnYoutube:Peret,Pescaílla,LosManolos...

45

Escena 1: Bulería negra del Gastor

Lasbulerías,històriaivariants:

Trescubà Guitarraflamenca

Palmes

Taloneigozapateo

Sabatad’home Sabatadedona

5.Annexosiactivitatsd’ampliació

46

Taloneig

Tècnicabàsicadebraçosimansperalballflamenc

ENLLAÇOS INTERESSANTS

SondelaFrontera:Bulerías 2008

Nenballantperbuleries

ElCarpetaballaperbuleries

NensdeJerezballantperbuleries

Flamencópolis–Descubreelflamenco,portaldeFaustinoNúñez

SondelaFronteravaaconseguiralprincipid’aquestseglefusionarenunsolllenguatgel’idiomadelaguitarraflamenca,concretamenteltoquedeDiegodelGastor,ambeltrescubà,underivatdelaguitarraambunamorfologiaiencordaduradiferentiambcordesdemetall.AquestaBulería negra del Gastoréselmillorexempledel’èxitd’aquellprojecte,flamencdelsegle xxiperaunpúblicobertanovespropostes.

47

Escena 2: El cant dels ocells

Elvioloncel:instrumentdecordafregada

MischaMaiskytocalaSuite núm. 1 per a violoncel deJ.S.Bach

TheJungle,duodevioloncels

Lalletrad’El cant dels ocells

En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa,els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.

L’àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia,dient: “Jesús és nat per treure’ns de pecat i dar-nos l’Alegria”.

Respon-li lo pardal: ‘Esta nit és Nadal, és nit de gran contento’.El verdum i el lluer diuen, cantant també: “Oh, que alegria sento!”

Cantava el passerell: “Oh, que formós i que bell és l’Infant de Maria!”I lo alegre tord: “Vençuda n’és la mort, ja neix la Vida mia”.

Cantava el rossinyol: “Hermós és com un sol, brillant com una estrella”.La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella.

La garsa, griva i gaig diuen: “Ja ve lo maig”. Respon la cadernera:“Tot arbre reverdeix, tota planta floreix, com si tot fos primavera”.

Elstangosflamencs,històriaivariants

Elementsbàsicsperalstangos.Elsprimerspassosdeball.

Peçaidealperacompanyaramblespalmes.PacodeLucía:Sólo quiero caminar…

Rinoceronteballalafarruca

ElviolonceltéenPauCasalsundelsmàximsexponentsenelsmésde250anysd’aquestinstrument.Lasevafamamundialestàfarcidadeconcertsienregistramentsqueparlenpersisols.Enaquestvídeo Casals interpreta El cant dels ocells

I ara una versió coraldel’EscolaniadeMontserratacompanyadadepiano

OaquestamésrecentdelgranMiguelPovedaambBarbaraHendrickssotalabatutadelmestreJoanAlbertAmargós.

48

Escena 3: Syrinx

L’interèsdeDebussyperlesmúsiquesdeculturesllunyanes,comlajavanesa,ol’exotismequedesprènlamúsicaandalusalivanservird’inspiracióenobrescomLa puerta del vino de la Alhambra de Granadasobrel’ostinatod’unahavanera.

Vadedicarl’obraalflautistaLouisFleuryihaestattranscritaperaaltresinstrumentsdevent,comosaxofonotrompeta,inaturalment,s’haconvertitenunaobrad’estudiobligatperalsflautistes.

Diferentstipusdeflautesiocarines

EmmanuelPahudClaudeDebussy,Syrinx, per a flauta a solo

AquílapeçadeDebussytocadaamb...trompeta!

JethroTull,IanAnderson-Flute Soloendirecte,1978

49

Escena 4: Recuerdos de la Alhambra

Julian Bream en la Alhambra: Recuerdos de la Alhambra

Pedro Romero: Recuerdos de la Alhambra

Filomena Moretti: Recuerdos de la Alhambra

Recuerdos de la Alhambra amb violí: Ning Feng

Recuerdos de la Alhambra amb marimba

Recuerdos de la Alhambra amb ukelele

Recuerdos de la Alhambra amb arpa

Paco de Lucía: Mi niño Curro, rondeña. Trèmolo en 4:58

50

Escena 5: No te puedo encontrar

Cançóoriginaldelapel·lículaBlancanieves

Perampliarsobrel’origenil’evoluciódelesbuleries i les chuflillasgaditanes

LaPerladeCádizambPacoCepero,buleriesgaditanes

MarianaCornejo:Bulerías de Cádiz

Escena 6: Martinete

Enrique sueña la AlhambraésundiscproduïtperEnriqueMorente,deujoiesqueformenpartd’unviatgeentrelatradicióil’avantguarda.Iésunapel·lículadirigidapelcineastaJoséSánchezMontes.

MorentehicantaversosdeMaríaZambrano,santJoandelaCreu,LuisCernudaoMigueldeCervantes,itambéhiadaptacançonspopulars.Hidestacaelmartinetacorqueformapartdel’espectacle.

Perampliarinformaciósobrel’origenil’evoluciódelmartinet

AntonioRuiz:Martinete(ball)https://www.youtube.com/watch?v=TCQyEXBZ73k

https://www.youtube.com/watch?v=8NaSgDS9Y8o

Escena 7: Damunt de tu, només les flors

ElpoemaDamuntdetu,noméslesflorsdeJosepJanésambmúsicadeFredericMompou.

Damunt de tu, només les flors.Eren com una ofrena blanca:la llum que daven al teu cos

mai més serien de la branca.

Tota una vida de perfumamb el seu bes t’era donada.

Tu resplendies de la llumper l’esguard clos atresorada.

Si hagués pogut ésser sospirde flor! Donar-me com un llir

a tu, perquè la meva vidas’anés marcint sobre el teu pit.

I no saber mai més la nitque al teu costat fóra esvaïda.

51

Mésexercicisdepalmespertangos,dewww.miprofedeguitarraflamenca.com

Perampliarsobrel’origenil’evoluciódelstangosflamencs

52

Escena 8: Zapateado de la Sonata en Re mayor

MateoAlbéniz,Sonata en Re major(taloneig)LuceroTena,castanyoles

Sonata en Re major.MateoAlbénizversióorquestralambcastanyoles,LuceroTena

Perampliarinformaciósobreeltaloneigflamenc

Diferentspatronsdepalmesperbuleries.Mésinformació

53

Escena 9: Vidalita

Perampliarinformaciósobrelavidalita

Eduardo Falú interpreta La Vidalita

LesgermanesLabèquealpianoambMayteMartín

JuanValderramaambLuisCalderito:Vidalita y milonga

Mapamusicaldel’Argentina

54

Escena 10: Tangos del chavico

Perampliarlainformaciósobretangosflamencs

Perampliarlainformaciósobrevillancetsflamencs

Patronsdepalmespertangosirumbes

Comferunaguitarraialtresinstrumentsambmaterialsreciclables

55

Escena 11: El noi de la mare

Decorarl’aulaambmotiusnadalencs

Cantarnadalesqueconeguialgunalumne

Escena 12: Entre dos aguas

Perampliarsobrelarumbaflamenca

Entre dos aguas-Rumbes 6:03 1973

Guitarres:PacodeLucía,RamóndeAlgecirasBongó:PepeEbanoAutors:PacodeLucía,JoséTorregrosaDisc:Fuente y caudal

Lalíniadebaixipalmes:Entre dos aguas

PacodeLucía:Entre dos aguas

AmósLoraamb12anystocaEntre dos aguas

Rumbacubana:Columbia

56

Escena 13: Quan jo anava per la mar

Guajiras

Verdaguer

JacintVerdaguer:Navegant,extretd’Al cel(1903).

Quan jo anava per la mar,de Barcelona a l’Havana,

¡de l’huracà rufalósbé en sentia de cops d’ala!Mes, lo que em feia patirera el mal de l’enyorança

al veure’m tants dies llunyde la terra catalana;i li deia al mariner

que vetlla dalt de la gàbia:¿no veuries verdejar

les riberes de la Pàtria?

Escena 14: Zorongo gitano

Zorongo.CarmenLinaresambPacoiMiguelÁngelCortés

TeresaBerganza:Zorongo

PepaFloresMarisoliAntonioRuiz:Zorongo

PacodeLucíaiRicargoModrego:Zorongo,ballatperIgorYebraiMaríaGiménez

Ferunacoreografiaal’aulasegonselsodel zorongo

57

Escena 15: A la vora de la mar

Trad. catalana arr. V. Martín

Aprendeabailarlasardana

58

Escena 15: Soleá

CanteEnriqueMorentepersoleá;PepeHabichuela,guitarra.EndirecteTeatroAlbéniz,Madrid

ToquePaco de Lucía per soleá

BaileFarruco per soleá,cantaChocolateitocaManuelMorao

Escena 16: Esos ojos verdes

Quiroga

Quintero,LeóniQuiroga–SalvadorValverde

SalvadorValverde

RafaeldeLeón

ConchaPiquer:Ojos verdes,original

MiguelPoveda:Ojos verdes

PasiónVega:Ojos verdes

PacodeLucía:Ojos verdes(cançóandalusa,2014)

Escena 17: La leyenda del tiempo

LaMareluambPacoCepero:jaleosextremenys

ClassedeballperjaleosambLaTati

Classedecaixóperjaleosextremenys

JALEOS. CursetdeSebastiánSánchez

59

Escena 18: Nana

60

Escena 19: Los cuatro muleros

PepeMarchena

Marisol(perbuleries)

LosPekenikes

TeresaBerganza

Ana Belén

LasMigas

Escena 21:Els garrotins

RafaelRomero

Peret:El garrotín

JoaquínTurina:Garrotín y soleares para guitarra.HomenatgeaTàrrega

MayteMartín:El garrotín

Baile del garrotín:MaríaPagés

61

Escena 22: El lagarto está llorando

PacoIbáñez:El lagarto está llorando

MaríaDoloresPraderaiLosSabandeños:El lagarto está llorando(PacoIbáñez)

Escena 23: Alegrías de Cádiz

Cante:CamarónambPacoCepero:alegries

Cante:DavidPalomar,alegries

Toque:PacodeLucía:LaBarrosa,alegries

Baile:CarmenAmayaperalegries,1958

Escena 24: Barcelona té molt poder Sobre la rumbaflamenca

Sobre la rumbacatalana

Catalunya té molt poder - Peret (Camp Nou, 29/6/2013)

Los Manolos: Barcelona té molt poder

El moviment que el guitarrista fa amb la mà dreta quan toca una rumba es coneix com el ventilador. Peret ens ho explica en aquest vídeo.

62

Pere Martínez, cantaor, palmes i corsRosalía Vila, cantaora, palmes i corsIsabel Moreno, flauta travessera i palmesMiguel Ángel Cordero, contrabaix, llaüt de mànec llarg, palmes i cors David Domínguez, percussions, palmes i guitarraJuan Carlos Gómez, guitarra flamenca, clàssica i elèctricaEli Ayala, bailaora, castanyoles, palmes i cors

Direcció coreográfica: Frederic Gómez

Dossier educatiu elaborat per Faustino Núnez

6. Fitxa artística