PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE

2

INDEX

1. ANÀLISI DEL CONTEXT 1.1. Preceptes legals ……………………………………….…………. pàg. 4 1.2. Context …………………………………………………………….. pàg. 4 1.3. Tipologia escolar ....……………………………………................ pàg. 5

2. PRINCIPIS BÀSICS 2.1. Escola pública .......................................................................... pàg. 8 2.2. Escola Catalana ....................................................................... pàg. 8 2.3. Escola integradora i pluralista .................................................. pàg. 8 2.4. Escola activa ............................................................................ pàg. 9 2.5. Escola que vetlla pel desenvolupament integral de l’alumne .. pàg. 9

2.5.1. Desenvolupament d’hàbits saludables ............................... pàg. 9 2.5.2. Recolzar l’equilibri emocional i afirmació de l’autoestima .. pàg. 10 2.5.3. Potenciar l’autonomia personal .......................................... pàg. 10 2.5.4. Millorar les habilitats socials ............................................... pàg. 11

2.6. Escola oberta a l’entorn ............................................................ pàg. 12 3. LÍNIA PEDAGÒGICA

3.1. Pla d’adaptació pels alumnes de P-3 ....................................... pàg. 12 3.2. Material socialitzat .................................................................... pàg. 13 3.3. Socialització de llibres ............................................................... pàg. 14 3.4. Objectius educatius .................................................................. pàg. 15 3.5. Metodologia

3.5.1. Hàbits ................................................................................. pàg. 17 3.5.2. Programació del currículum ............................................... pàg. 18 3.5.3. Sortides .............................................................................. pàg. 22 3.5.4. Colònies ............................................................................. pàg. 22 3.5.5. Festes escolars .................................................................. pàg. 22

3.6. Recursos materials .................................................................. pàg. 24 3.7. Criteris de promoció ................................................................. pàg. 25 3.8. Atenció a la diversitat ................................................................ pàg. 25 3.9. Aula d’acollida .......................................................................... pàg. 26 3.10. Biblioteca escolar ...................................................................... pàg. 26 3.11. Relació amb les famílies ........................................................... pàg. 27

4. ESTRUCTURA DE FUNCIONAMENT DEL CENTRE 4.1. Òrgans de govern unipersonals: Director/a, Cap d’estudis

i Secretari/a ................................................................................. pàg. 28 4.2. Òrgans de gestió de funcionament ........................................ pàg. 29 4.3. Equip de professors ................................................................ pàg. 29 4.4. Coordinacions ......................................................................... pàg. 29 4.5. Comissions .............................................................................. pàg. 30 4.6. Serveis educatius externs ........................................................ pàg. 30 4.7. Personal no docent ................................................................. pàg. 30

5. SERVEIS ESCOLARS COMPLEMENTARIS

5.1. Menjador escolar ......................................................................... pàg. 31

3

6. RELACIÓ AMB L’A.M.P.A. .................................................................... pàg. 31

7. NORMES DE CONVIVÈNCIA

7.1. Reglament de Règim Intern ............................................................... pàg. 31 7.1.1. Entrades i sortides d’alumnes ............................................. pàg. 33 7.1.2. Entrades i sortides de mestres ............................................ pàg. 35 7.1.3. normes de pati d’Educació Infantil ...................................... pàg. 35 7.1.4. Normes de pati d’Educació Primària ................................... pàg. 36 7.1.5. Normes de vestuaris del gimnàs .......................................... pàg. 38 7.1.6. Normes de funcionament d’aula i espais interiors diversos .. pàg. 39 7.1.7. Normes de funcionament del menjador escolar ................... pàg. 41 7.1.8. En cas d’accident ................................................................. pàg. 42

Annex 1 Projecte pedagògic del menjador escolar ................................................. pàg. 44

4

1. ANÀLISI DEL CONTEXT 1.1. Preceptes legals Mitjançant el Decret 191/2003, d’1 d’agost (DOGC núm.3942, de 7.8.2003), es reconeix el col·legi d’educació Infantil i Primària amb denominació específica Les Aigües , l’inici de la seva activitat administrativa des de l’1 de juliol de 2003. La Sra. Carme-Laura Gil i Miró, Consellera d’Ensenyament, amb la Resolució: ENS/2957/2003, de 30 de setembre ,disposa el començament de les activitats acadèmiques des de l’inici del curs escolar 2003-04. El codi de centre és 08053455. L’adreça és C/ Enric Granados s/n i també C/ Manel Raspall, 95. 08440 Cardedeu 1.2. Context Situació del poble de Cardedeu Cardedeu, amb un terme municipal de 12,89 Km², està situat al centre de la depressió del Vallès Oriental, emmarcat al nord pel massís del Montseny i al sud per la serralada litoral. La vila s’estén a banda i banda de la riera de Vallforners. A tant sols 37 km de Barcelona i a 7 de Granollers, Cardedeu gaudeix de bones vies de comunicació - la línia fèrria de Barcelona a França, l’enllaç amb l’autopista AP7, la carretera comarcal C-251 i les locals a Cànoves, Dosrius i la Roca que permeten un fàcil accés i apropen el municipi a les principals poblacions de l’entorn. Actualment una nova via de comunicació, la variant , que va de Granollers fins a Sant Celoni permet descongestionar la via principal del poble, única carretera anteriorment per fer aquest trajecte. Ubicació de l’escola A l’any 2003 els infants censats a Cardedeu pel curs 2003-04 va fer necessària la construcció de la quarta escola pública, el CEIP Les Aigües, situada al barri del Poble Sec , concretament en l’antic terreny de les cases de Les Aigües, on vivien els treballadors d’Aigües Ter-Llobregat (planta potabilitzadora situada al terme municipal de Cardedeu). Fins la segona meitat del segle XX la principal activitat va recaure en l'agricultura i la ramaderia, que han anat perdent importància a favor d'un teixit industrial divers situat als polígons industrials dels sectors sud i sud-oest, al barri del Poble Sec.

5

A Cardedeu hi viuen més de 15.000 persones. En els últims deu anys la població ha augmentat considerablement, uns 5.000 habitants aproximadament. L’augment de la població, en bona part, ha estat per la proximitat i bona comunicació amb Barcelona, i la possibilitat d’adquirir millors habitatges familiars en relació qualitat preu. El barri del Poble Sec també ha experimentat aquest creixement demogràfic, amb nous habitatges, per una banda pisos de tres alçades i per l’altre cases unifamiliars i torres construïdes a la Serreta. Escola de Les Aigües

La Serreta El recinte escolar queda delimitat pels quatre carrers següents: - C/ Enric Granados. Entrada secundària de l’edifici d’Educació Infantil i pati. - Carretera de Dosrius. Pati de l’edifici d’Educació Infantil. - C/ Manel Raspall. Entrada principal de l’escola (dos edificis). - C/ Mestre Falla. Entrada secundària de l’edifici de Primària i pati. Les noves construccions conviuen amb blocs de pisos més antics i encara queden cases de planta baixa més modestes i senzilles. Actualment el barri, tot i que queda relativament a prop del centre i de l’estació del tren, pateix la barrera de les vies del ferrocarril que el separa de la resta del poble. 1.3. Tipologia escolar Creació de l’escola: Donat el caràcter urgent de la situació a inicis del 2003 que requeria un nou edifici d’Educació Infantil pel setembre del mateix any, es va preveure la construcció de l’escola en dues fases. l’Ajuntament i el Departament d’Educació van optar per la construcció, en una primera fase, de l’edifici d’Educació Infantil, amb arquitectura industrialitzada. Aquest edifici es va posar en funcionament el 15 de setembre de 2003, a l'inici de curs i amb l’obertura de tres aules: dues de P-3 i una de P-4. Durant el curs 2004/05 es va incrementar l'oferta educativa i el conseqüent creixement del centre. Es van obrir dues aules de P3, dues de P4 i una de P5. Al curs 2005-06 la doble línia es va consolidar a tot el cicle d'Educació Infantil i es va iniciar la Primària amb una sola línia de 1r. Aquest darrer grup es va ubicar provisionalment a una de les aules de reforç de l'edifici d'Educació Infantil. Durant

6

aquest curs es va dur a terme la construcció de la segona fase de l’escola: l’edifici de Primària, fet amb obra tradicional. Els dos edificis han quedat comunicats per un ampli passadís que forma part de la façana principal . El curs escolar 2006-07 es va iniciar amb l’obertura del nou edifici de Primària i de cinc aules més al centre: una d'Educació Infantil (P5 C) i quatre de Primària: 1r B, 2n A, 2n B i 3r. Al 2007-08 a l’edifici de Primària ja es va fer fins a 5è i a partir del curs 2008-09 ja hi ha fins a 6è. L’edifici d’ Educació Infantil, té 711’62 m² d’espais útils, 247’70 m² de porxos i 9’68 m² per l’espai destinat a instal·lacions, en total 905’15 metres de superfície construïda. Consta dels següents espais útils:

- 6 aules pels alumnes de P-3 fins a P-5 (dues línies).Cadascuna amb els seus lavabos corresponents. 1 menjador de 54’89 m², amb espai de “càtering”. Capacitat de 50 alumnes per torn.

- Sala de Psicomotricitat, amb zona de magatzem. - Aula de reforç o espai polivalent. Lavabo de mestres. De 6’43 m². - Tutoria. - Espai per neteja. - Aula de petits grups. - Pati i porxo pels alumnes de P-3, amb sorral. - Pati i porxo pels alumnes de P-4 i P-5 (es comunica amb el de P-3).

Es van iniciar les obres de construcció de l'edifici de Primària el 25 de juliol de 2005. L’edifici consta de dues plantes a la zona de les aules, situades al C/ Manel Raspall, i una planta, la zona del pavelló, menjador i cuina, situada al C/ Mestre Falla. L’edifici d’Educació Primària compta amb els següents espais:

- 12 aules de primària. Les 4 aules de cicle Inicial, situades a la planta baixa. La resta estan a la planta superior.

- 1 aula d’anglès. - 1 aula de consciència corporal. - 1 aula de música. - 2 aules d’educació especial. - 1 aula d’informàtica. - 1 aula d’acollida/ petits grups. - 1 biblioteca. - 1 gimnàs amb escenari, vestuaris, lavabos i dutxes. - 2 tutories. - 1 sala de professors. - 1 despatx per direcció. - 1 despatx per cap d’estudis. - 1 despatx per secretària. - 1 petit magatzem. - 1 espai per consergeria i administració.

7

- 1 menjador. - 1 espai de cuina. - 1espai de serveis de cuina. - 1 espai per l’AMPA. - Pati i porxo pels alumnes de Primària. - Pistes poliesportives dins la zona de pati.

Plànol de l’escola A la part inferior està situat l’edifici d’Educació Infantil, amb el pati corresponent. La resta és la planta baixa de l’edifici de Primària, amb el pati corresponent i les pistes esportives. Aquest edifici té una segona planta pel C/ Manel Raspall.

El recinte escolar quedarà delimitat pels quatre carrers següents:

- C/ Manel Raspall. Entrada principal de l’escola (dos edificis).

- C/Enric Granados. Entrada secundària de l’edifici d’Educació Infantil i pati.

- C/ Mestre Falla. Entrada secundària de l’edifici de Primària i pati.

- Carretera de Dosrius. Pati de l’edifici de Primària.

8

2. PRINCIPIS BÀSICS Des la seva creació CEIP Les Aigües ha seguit uns principis bàsics que es fonamenten en uns criteris amplis i democràtics perquè ningú no en quedi exclòs, sempre que els accepti i els respecti, però també prou clars perquè l’acció dels pares/mares i educadors sigui coherent i eviti discrepàncies radicals. EL CEIP Les Aigües és: 1. Una escola pública. 2. Una escola catalana. 3. Una escola integradora i pluralista. 4. Una escola activa. 5. Una escola que educa per la democràcia i la llibertat. 6. Una escola que vetlla pel desenvolupament integral de l’alumne. 7. Una escola oberta a l’entorn. 2.1. Escola pública

- Oberta a tothom que respecti els principis democràtics, sense discriminacions de cap tipus: lingüístiques, de capacitats intel·lectuals i/o físiques, culturals, econòmiques, socials …

- Gestionada i controlada en el seu finançament, administració i planificació pedagògica pel Consell Escolar, òrgan format pels diferents estaments representatius de l’escola.

- Adequada en la programació dels seus continguts i en la llengua a la nostra realitat nacional.

- Respectuosa amb la pluralitat ideològica, tant pel que fa a les idees polítiques com religioses, les quals s’han de conèixer, però mai imposar.

- Educadora dels valors d’una societat democràtica: solidaritat, respecte a l’altre, actitud de diàleg, etc. De manera que el bagatge de coneixements s’integri en la maduració personal de l’infant i li estimuli l’afany d’aprendre per viure amb il·lusió i esperança.

- Disposada a acollir i fomentar totes aquelles iniciatives escolars i extraescolars, que dins el marc de la legalitat, ajudin a un enriquiment de l’ensenyament.

2.2. Escola catalana

- La llengua vehicular de l’escola és el català i, per tant es treballarà i s’utilitzarà en tots els seus aspectes.

- Una de les tasques fonamentals de la nostra escola és ensenyar la realitat catalana en totes les seves manifestacions: cultura, tradicions, històrica, costums, i, sobretot lingüística.

- El castellà es contemplarà com a segona llengua, amb l’objectiu d’acabar l’escolaritat dominant ambdues llengües.

2.3. Escola integradora i pluralista

- L’escola assumeix els principis de respecte al pluralisme i de compromís amb els valors democràtics de convivència. Reconeixem la complexa

9

realitat del nostre país, en el qual es parlen dues llengües, i hi viuen persones que procedeixen de molts indrets diferents.

- Es pretén superar el risc de fer comunitats separades i hostils per aconseguir una veritable convivència de ciutadans en una mateixa terra.

- La pluralitat s’ha de viure a l’escola, tant pel que fa a les idees religioses com polítiques, en un marc de respecte i tolerància a les opinions i creences, rebutjant qualsevol tipus de dogmatisme.

- Ningú s’ha de sentir discriminat per raons, econòmiques i/o socioculturals. Per aquest motiu l’escola fomentarà el no consumisme innecessari i l’aprofitament màxim dels recursos. Per afavorir aquest objectiu l’escola ha adoptat el sistema de material socialitzat (punt 3.2.).

- Afavorirem la no discriminació d'alumnes per qüestions de sexe i per tant afavorirem la igualtat en el repartiment de tasques i de responsabilitats, elaborarem continguts d'actituds i valors escolars sota aquesta perspectiva i equilibrem, sempre que sigui possible, la distribució del nombre de nens i nenes en els grups classe i en els equips de treball.

- La convivència entre alumnes amb capacitats intel·lectuals i físiques diferents és un enriquiment per tota la comunitat educativa i s’educarà per la diferència d’una manera integradora i enriquidora.

2.4. Escola activa

- Els plantejaments pedagògics es basaran en l'observació, l'experimentació i la participació activa dels alumnes en les tasques escolars.

- El treball es farà tant a nivell individual com de grup. - Es realitzaran sortides i colònies per apropar-se a la realitat que envolta

els nens i nenes i que ha de ser objecte d'estudi. - El claustre elabora el pla pedagògic per dur a terme, a cada nivell

escolar. 2.5. Escola que vetlla pel desenvolupament integral de l’alumne.

2.5.1. Desenvolupar hàbits saludables

- Tenir cura dels menús del menjador escolar i informar mensualment a les famílies.

- Suggerir esmorzars de l'escola i àpats de les sortides adequats. - Promoure les alternatives a les llaminadures en els aniversaris i

celebracions. - Programar una estona de repòs pels alumnes de P3 després del dinar i

indicar a les famílies l'horari de repòs més adequat. - Vetllar perquè els nens i nenes vinguin nets a l'escola i un cop aquí es

rentin les mans sempre que calgui. - Responsabilitzar als nens i nenes de la cura i l'estat dels vàters i de l'ús

adequat del paper higiènic. - Crear als alumnes la consciència col·lectiva de no embrutar el centre i

encarregar-los de serveis de neteja d'espais col·lectius al seu abast (netejar les taules de plastilina, pintura, restes d'esmorzars…, netejar pinzells, recollir papers d'aules, passadissos i pati, recollir joguines,…).

10

- Saber què cal fer per evitar de contagiar possibles infeccions als altres. - Promoure l'hàbit de l'exercici físic, tot caminant, en les excursions i les

sortides per Cardedeu. - Habituar els alumnes a la dutxa després de les pràctiques esportives. - Treballar la consciència corporal per mantenir una bona regulació

postural, conèixer el propi cos tan a nivell físic com emocional i acceptar-ne les pròpies característiques per promoure l'acceptació i estima del propi cos i d'afavorir el creixement i millora personal.

- Graduar les feines per fer a casa segons el nivell, per tal que els nens i nenes puguin gaudir del temps de lleure suficient.

- Suggerir a les famílies l'ús adequat de la televisió i proposar-los formes de diversificar el temps de lleure dels seus fills i filles (entitats d'educació en el lleure, entitats esportives…).

2.5.2. Recolzar l'equilibri emocional i afirmació d e l'autoestima.

- Promoure a l'escola un clima general acollidor i positiu, dins i fora de l'aula, en què cada alumne se senti important i algú digne d'estimació i respecte.

- Establir relacions educadors/es i nens/es basades en l'afecte i la confiança que permetin una comunicació sincera, amb un tracte serè, afectiu, amb missatges clars i essent coherent amb què es diu i què es fa.

- Desenvolupar l'autoestima dels alumnes creant un clima psicològic que els enriqueixi com a persones i els aporti una visió positiva de si mateixos. Les errades però, cal tractar-les i corregir-les.

- Conèixer als alumnes, acceptar-los i ajudar-los a millorar en les dificultats per ajudar-los a construir una autoimatge positiva que els permeti créixer en seguretat.

- Ajustar les oportunitats d'aprenentatge a les capacitats de cada alumne, de manera que puguin progressar al seu propi ritme i valorar el seu progrés.

- Crear espais perquè tothom pugui expressar els seus sentiments. Ajudar al nen/a a acceptar les pors, temors i dificultats i ajudar-lo a buscar estratègies per superar-les. L'autoacceptació és la condició prèvia al canvi.

- Evitar que el/la nen/a se senti constantment que no compleix amb allò que s'espera d'ell/a per tal que no perdi el respecte cap a ell/a mateix/a.

- Potenciar l'ús de frases i actituds positives i evitar aquelles que poden humiliar o ferir els sentiments.

- Ajudar al nen/a a sentir-se competent en relació a ell/a mateix/a i a l'entorn que l'envolta. Aprèn a veure's tal i com el veuen les persones que li són importants . La seva conducta s'ajusta a la seva autoimatge.

2.5.3. Potenciar l'autonomia personal.

- Oferir als alumnes models de referència suggestius i no rígids que

reafirmin la creativitat i els valors de la llibertat personal i estimular-los a prendre decisions personals concretes donant-los la possibilitat de fer-ho i d'avaluar-ne les conseqüències.

11

- Els educadors/es són qui posen i fan complir els límits o normes necessaris per actuar amb respecte i cura d'ells mateixos, dels altres i de l'entorn.

- Fer entendre que el treball i l'esforç són indispensables per resoldre eficaçment els treballs quotidians

2.5.4. Millorar les habilitats socials.

- Buscar i fomentar el diàleg en tots els espais del centre. - Promoure en els alumnes la capacitat d'acceptar els propis errors i de

reconeixement dels propis encerts, promovent situacions de reflexió de les tasques i treballs realitzats i de les situacions que es produeixen a l'escola.

- Entendre que la reflexió vol dir una valoració dels resultats viscuts i una interpretació dels factors materials i personals que hi ha intervingut.

- Potenciar que els alumnes siguin capaços d'acceptar i de resoldre conflictes que se'ls plantegin, abordant els conflictes que es puguin plantejar amb una visió prou àmplia de la realitat.

- Promoure en els alumnes la capacitat de divergir, plantejant de forma oberta els temes de reflexió i encoratjant-los a elaborar i expressar punts de vista personals i acceptant la diversitat com un valor que enriqueix una col·lectivitat i estimulant els intercanvis a partir de les diferències entre persones.

- Procurar que els aprenentatges i els comportaments envers la sexualitat es tractin amb naturalitat acceptant la diversitat i fomentant el respecte.

- Desenvolupar la capacitat d'actuar eficaçment i de resoldre problemes, tant personals com col·lectius, per adaptar-se als canvis i acceptar la complexitat de la realitat.

- Ajudar als alumnes a establir i mantenir relacions personals positives i a esdevenir capaços de participar en la vida de grups tot desenvolupant: la capacitat d'expressar els propis punts de vista, la capacitat d'escoltar i d'entendre els altres i la capacitat de respectar i valorar els altres.

- Crear situacions que facin comprendre als alumnes que el treball transforma la realitat i millora les condicions de vida personal i col·lectiva.

- Constituir els grups classe i els nivells en nucli bàsic de la vida social de l'escola: donar-los un nom i acomplir-hi a fons la funció de tutoria. Facilitar que els grups puguin desenvolupar projectes propis i que s'integrin en les realitzacions o projectes d'escola: festes tradicionals, trobada de dansa,…

- Conduir sessions de discussió de forma que els acords es prenguin per consens abans de la votació; en tot cas reservar la votació com a últim recurs quan s'han esgotat tots els mitjans per arribar a l'acord.

- Intervenir en les situacions de conflicte de manera que les normes no siguin aplicades de forma mecànica al peu de la lletra, sinó adaptant-les a les circumstàncies que concorren en cada cas i, per tant, interpretant l'esperit de la normativa o de l'acord.

- Incloure en els temes de conversa usual no solament els aspectes acadèmics o escolars, sinó també els relatius a les relacions humanes.

12

2.6. Escola oberta a l’entorn L’escola està oberta a incloure dins la seva programació totes aquelles activitats del poble que proposa l’Ajuntament. També s’inclouen dins la programació sortides i colònies per educar als alumnes dins i fora del centre i gaudir de propostes educatives que ens ofereix l’entorn proper per enriquir al màxim els aprenentatges. Col·laboració de l'Ajuntament Comptem amb un Ajuntament sensibilitzat amb els temes educatius que vetlla pel funcionament de les escoles i que unifica criteris organitzant Consells Escolars Municipals i destina una part important del seu pressupost en finançar: - L'equip psicopedadagògic municipal. - Les activitats: culturals (subvenciona una part), esportives i del museu. - La brigada municipal pel manteniment i millora de les instal·lacions del centre. - Les factures telefòniques de l'escola. - Una subvenció econòmica anual de fins a 3000 €, si es demana i es justifica una quan fan la convocatòria anual de subvencions.

Col·laboració amb l’associació de Veïns del Poble S ec L'escola demana a l’associació de Veïns del barri tot aquells materials que disposa per fer puntualment festes i celebracions. A l'igual que l'escola els cedeix alguns espais per fer xerrades i assemblees. Activitats conjuntes amb la resta d'escoles de Card edeu Anualment els mestres d'Educació Infantil i CI de Primària de les 5 escoles de Cardedeu organitzen i realitzen la Trobada de Dansa que conclou amb una representació oberta a famílies al camp de futbol municipal. Les AMPA també organitzen cada any la Festa de les Escoles, que se celebra de manera rotativa en cadascun dels cinc centres, per Carnaval organitzen una rua pel poble. 3. LÍNIA PEDAGÒGICA

3.1. Pla d’adaptació per alumnes de P3 Reunió de P3 curs 2008- 09 Es convoca una reunió informativa pels pares i mares de P3 a finals de juny de 2009. En aquesta reunió s’informa sobre qüestions organitzatives i de funcionament, de la classe i de l’escola. S’explica el Pla d’adaptació que es fa a l’escola i l’horari que faran els seus fills/es durant tres dies. Es dóna especial importància al treball dels hàbits i es demana la col·laboració de les famílies. Es convoca a cada família per una entrevista amb el/la tutor/a al mes de setembre abans de començar les classes.

13

Horari del Pla d’adaptació de P-3 L’horari durant els primers 3 dies de curs, sempre depenen del dia en que comença el calendari escolar és aproximadament el següent: SETEMBRE

Hores 1r dia 2n dia 3r dia Horari

habitual Horari

habitual 9h a -10’30h 1/3 del grup 1/3 del

grup alumnes NO

menjador 10’30h -11h

11h -12’30 h 1/3 del grup 1/3 del grup

alumnes SI menjador

tot el grup tot el grup

12'30h - 3h MENJADOR MENJADOR MENJADOR

3 h - 4'30h

1/3 del grup 1/3 del grup tot el grup tot el grup tot el grup

3.2. Material socialitzat Educació Infantil El nostre projecte es basa en la socialització del material didàctic fungible i informàtic. Per aquest motiu el Consell Escolar ha aprovat un sistema de quotes per fer front a les despeses que es generen al llarg del curs a les aules. Amb aquestes quotes els pares i mares no els cal comprar les fitxes ni cap altre material, les comandes de tot el necessari les fan els mestres. Les quotes que cada any es revisen en consell escolar un cop aprovada la gestió econòmica, actualment estan repartides de la següent manera: - quota juliol: 20 € per la compra del material didàctic que l’escola compra a editorials i les fitxes que edita el propi centre. - quota setembre: 70 € dels quals 20 € són per la compra d’ordinadors i material informàtic per les aules i les altres 50 € es destinen a la compra de joguines, material didàctic, material fungible (pintures, colors, papers, materials de tallers, fotocòpies, etc.) i Activitats Culturals (tres durant el curs). - quota febrer: 50 € destinats a material didàctic, material fungible (pintures, colors, papers, materials de tallers, fotocòpies, etc.) i a la compra de la samarreta i la gorra

14

que cada nen/a ha de portar per la Trobada de dansa de les cinc escoles de Cardedeu. Educació Primària El projecte de centre es basa en la socialització del material didàctic fungible també a Primària. Per aquest motiu ha aprovat el Consell Escolar un sistema de quotes per fer front a les despeses que es generen al llarg del curs a les aules. Amb aquestes quotes els pares i mares no els cal comprar cap material, les comandes de tot el necessari les fan els mestres. Les quotes queden repartides de la següent manera: - quota setembre: 70 € dels quals 20 € són per la compra d’ordinadors i material informàtic per les aules i les altres 50 € es destinen a la compra de joguines, material didàctic, material fungible (pintures, colors, papers, materials de tallers, fotocòpies, etc.) i Activitats Culturals (tres durant el curs). - quota febrer: 50 € destinats a material didàctic, material fungible (pintures, colors, papers, materials de tallers, fotocòpies, etc.) i, a Cicle Inicial, la compra de la samarreta i la gorra que cada nen/a ha de portar per la Trobada de dansa de les cinc escoles de Cardedeu. Material didàctic de Primària no socialitzat Els quaderns i llibres de treball dels alumnes al Cicle Inicial són fungibles, i els compren les famílies que els porten a l’escola el primer dia de curs. Els quaderns de treball dels alumnes al Cicle Mitjà i Cicle Superior són fungibles, i els compren les famílies que els porten a l’escola el primer dia de curs. 3.3. Socialització de llibres de text i material di dàctic de Cicle mitjà i

Superior La socialització de material escolar i material informàtic s’ha convertit ja en un tret d’identitat que ens caracteritza i que identifica el CEIP Les Aigües de forma molt positiva dins de l’entorn de les escoles públiques. El desig de tota la comunitat educativa d’incloure la socialització de llibres de text no fungibles que s’utilitzen a Cicle Mitjà i Superior de Primària, seguint la línia d’optimització i igualtat dels recursos va fer que durant el curs 2007-08 s’aprovés , en consell escolar, aquest projecte i es comencés a dur a terme amb els alumnes de Cicle Mitjà durant el curs 2008-09. La socialització comporta el pagament de quotes destinades a aquest fi, com ja sabeu existeixen unes quotes unificades per a tots els cursos. Aquest projecte inclou una quota més per a Cicle Mitjà de Primària i al Cicle Superior. La quota redueix considerablement el cost de la compra de llibres i diccionaris que assumeix directament cada família. L’escola comprarà el llibre d’anglès, el llibre de coneixement del medi i els diccionaris de català, castellà i anglès, així com tot aquell material inventariable no fungible destinat a ús didàctic.

15

La forma de pagament és farà en un rebut a principi de juliol de 25 € el primer any i de 15 € a partir del segon any. Aquest rebut es cobrarà de la forma habitual, al número de compte que ja cobrem les quotes de material. Durant el mes de juny es fa una reunió informativa per les famílies directament afectades pel curs vinent. Aquestes famílies, amb la convocatòria de reunió, reben el document del projecte. Aquest projecte sorgit tant d’iniciativa de pares i mares com del claustre de mestres requereix l’esforç de gestió i d’educació en valors que esperem sigui gratament valorat per tota la comunitat educativa del nostre centre. 3.4. Objectius educatius Objectius bàsics i prioritaris - Vetllar per la seguretat dels alumnes i l’adequació dels espais que al mateix temps han de ser acollidors i confortables. - Prioritzar el treball d’hàbits d’autonomia personal, d’higiene i salut, de sociabilitat i de treball que permetin una bona organització i funcionament d’aula, de tot el cicle i de tot el centre en definitiva. Serà previ aconseguir aquest objectiu que els propis d’aprenentatges específics. - Establir un tracte verbal i d’acció per part dels mestres envers els alumnes que fomenti l’autoestima.. Objectius generals - Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació

per mitjà dels diferents tipus de llenguatge (corporal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic).

- Iniciar el treball amb el constructivisme per tal d’introduir la lectura i l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

- Identificar-se com a persona sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats.

- Prioritzar el treball d’hàbits de salut, d’autonomia personal, de sociabilitat i de treball que permetin guanyar confiança en la regulació d’un mateix.

- Actuar cada cop de manera més autònoma per poder resoldre situacions quotidianes amb actitud positiva i superant dificultats.

- Sentir que pertany a grups socials diversos, participant de forma activa i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.

- Observar i experimentar en l’entorn més proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

- Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixin.

16

Objectius del centre relacionats amb l'increment de resultats educatius 1. Millorar la motivació dels alumnes per l’aprenentatge. 2. Fomentar la participació activa dels alumnes. 3. Desenvolupar les capacitats creatives. 4. Millorar la velocitat i comprensió lectora a CI i CM. 5. Desenvolupar les capacitats matemàtiques a tota l’educació Infantil i Primària. Objectius del centre relacionats amb la millora de la cohesió social 1. Potenciar la programació d’activitats que fomentin la convivència d'alumnes dins de l’aula, del mateix cicle i entre tots els cicles. 2. Millorar les capacitats de relació. 3. Millorar les habilitats socials. 4. Fomentar l'intercanvi amb la resta d'escoles de Cardedeu. 5. Donar a conèixer elements de la nostra cultura i fer-ne partícip a tota la comunitat educativa. 6. Participar en activitats amb alumnes d'altres escoles de la comarca. 7. Realitzar treballs de grup que desenvolupin l'educació emocional. 8. Fomentar l'intercanvi amb alumnes d'altres països. Actuacions previstes en la programació general del centre - Fer una sessió a la setmana de Psicomotricitat a Educació Infantil amb ½ grup.

Es treballarà la coordinació, la lateralitat, l’organització espai - temporal, el joc lliure amb material divers, el joc pautat, la manipulació d’objectes de diferents característiques i l’expressió corporal.

- Fer una sessió setmanal de consciència corporal amb ½ grup des de P5 fins a finalitzar la primària.

- Afavorir l’adquisició de les competències bàsiques realitzant activitats de gran grup (conversa, contes, cançons, etc,) activitats de petit grup o parelles (jocs de taula, racons de treball, etc,) i activitats individuals.

- Fer les activitats de Museu, tallers, sortides, activitats programades en les unitats temàtiques que permetin la creació a partir d'elements.

- Realitzar activitats que fomentin l'observació d'elements de l'entorn, la manipulació i la vivenciació.

- Programar unitats temàtiques que globalitzin el treball del medi i les llengües. - Organitzar una exposició de material, de cada unitat temàtica, a l'aula. - Organitzar grups reduïts per treballar, setmanalment, la velocitat i la comprensió

lectora a CI. i a C.M. - Treballar les matemàtiques de forma vivencial i manipulativa (regletes, àbacs,

calculadores, blocs lògics, etc.). - Fer una sessió de racons setmanal a E. Infantil. - Fer dues sessions seguides setmanalment de treball per racons a Primària. Els

alumnes es reparteixen en 4 grups i fan 4 activitats de forma rotativa. Les activitats són : una d’informàtica (ordinadors d’aula més portàtils, una de matemàtiques mapulatives, i dues que els alumnes puguin fer de forma totalment autònoma). Es prioritzarà que a Cicle Inicial puguin tenir un reforç en aquestes sessions.

17

- Impulsar l’ús de la biblioteca per treballar el procés de la informació relacionada amb els temes a treballar a més de conèixer i gaudir dels llibres de lectura.

- Fer una sessió de teatre setmanal a un dels cursos de C.M.. - Fer una sessió de tutoria setmanal per debatre i acordar actuacions per millorar

el funcionament i la convivència del grup classe. - Realitzar sortides per nivells i colònies a final de cada cicle tots junts. - Celebrar festes tradicionals a l'escola i amb la participació de pares i mares. - Participar en la Cantània, activitat que organitza el Consell Comarcal del Vallès

Oriental. - Participar en el programa Etwining o d’altres similars que convoqui la Unió

Europea. - Realitzar activitats amb la resta d'escoles de Cardedeu: Trobada de Dansa,

activitats esportives i d'altres. 3.5. Metodologia 3.5.1. Hàbits Per fomentar la responsabilitat, l’autonomia, les habilitats socials i l’esperit democràtic, es treballen els hàbits d’una forma sistemàtica dins i fora de l’aula. Els hàbits d’autonomia han fer possible que els alumnes desenvolupin diverses capacitats: - Aprendre a valdre's millor per si mateix. - Superar-se davant de les dificultats diàries. - Adquirir la seguretat personal pròpia de l'edat. Les habilitats socials permeten als alumnes a: - Sentir que forma part integrant i integrador/a d'un grup. - Adquirir la seguretat i confiança envers els altres. - Mantenir un tracte verbal afable i respectuós envers els altres. - Mantenir una comunicació corporal de respecte envers els altres. - Complir les normes proposades per l'escola en l'ús dels diferents espais. - Complir les normes proposades per l'escola en l'ús dels diferents materials. - Compartir el material i jocs amb els altres. - Controlar els impulsos i reaccions i ser més reflexiu. - Ser flexible a l'hora d'arribar a acords amb els altres. - Aprendre a dialogar per resoldre conflictes. - Ser tolerant i comprensiu/va envers les manifestacions dels altres. - Acceptar els propis errors i els dels altres per millorar la relació amb els altres. - Demanar ajuda quan la necessita i ajudar als altres. - Tenir interès i curiositat en comunicar-se i en compartir els esdeveniments

propis i dels altres. - Adquirir iniciativa en les diverses activitats. - Participar de forma activa en les diferents activitats. - Mostrar interès per participar en les activitats referents a la cultura i tradicions

pròpies de Catalunya. - Respectar i compartir les aportacions dels altres. - Comportar-se amb correcció fora de l'espai escolar. - Respectar les normes d'educació cíviques en les sortides fora de l'espai escolar.

18

Els hàbits de treball són imprescindibles per l’increment dels resultats educatius, per fomentar l’interès per aprendre i per mantenir una actitud positiva davant els aprenentatges. Per dur a terme una activitat cal que els alumnes segueixin unes pautes establertes: - Saber escoltar amb atenció als altres. - Respectar el torn de paraula per parlar. - Mantenir un ritme de treball adequat a la seva edat i capacitats. - Adquirir constància en fer les feines. - Seguir les pautes establertes per fer un treball. - Preguntar davant un dubte. - Treballar en silenci. - Aprendre a fer les feines sol/a. - Guardar correctament els fulls, un cop acabada la feina. - Presentar els treballs nets i polits. - Tenir cura dels estris i materials de treball diversos. - Ordenar correctament els estris i materials de treball. - Ordenar correctament el material lúdic utilitzat. - Compartir el material de taula comú . - Utilitzar el material didàctic de l'aula correctament. - Utilitzar el material lúdic de l'aula correctament. - Utilitzar els estris d'escriptura correctament. - Utilitzar els estris i materials diversos, per dur a terme un treball, de forma

correcta. - Seure correctament per fer les feines. 3.5.2. Programació del Currículum Unitats temàtiques Les programacions d'aula es fan a partir de temes que permeten fer un treball globalitzat de totes les àrees. El Centre elabora el material d'aula i de treball dels alumnes necessari i el complementa amb fitxes i quaderns de treball de diverses editorials segons el curs. L’organització curricular està basada en unitats temàtiques de l’àrea de descoberta de l’entorn a Ed. Infantil i de l’àrea de Coneixement del medi cultural, social i natural a Ed. Primària. Amb l’objectiu de lligar l’ús i les competències lingüístiques amb els continguts del medi, fa que es doni una funcionalitat a l’escriptura i a la lectura i a la vegada aquestes esdevenen eina motivadora per al descobriment de nous aprenentatges. Així doncs contes, poemes, cançons, treball matemàtic, sortides, activitats de museu... giren al voltant d’un tema durant un període determinat. L’escola també confegirà tot aquell material didàctic d’aula complementari per treballar el vocabulari, les dites, endevinalles i jocs de confegir propis de cada tema o projecte. A Ed. Primària arriba la introducció del castellà, el qual també girarà al voltant dels temes de coneixement del medi, adquirint així les competències lingüístiques també d’un manera funcional i motivadora en aquesta llengua. S’iniciarà el treball de lecto-escriptura, tot seguint la metodologia constructivista, des de l’inici de l’etapa d’E. Infantil.

19

Treball per projectes Durant el curs també s’inclourà el treball per projectes. A Ed. Infantil serà: un a P3 al 3r trimestre; a P4 seran 2, al 2n i 3r trimestres; a P5 seran 3, un per trimestre i a Ed. Primària seran 2 al llarg del curs. El nom de les classes Tots els noms de les classes estan relacionats amb l’aigua, ja sigui noms d’animals o planters aquàtiques, oficis mariners... A Ed. Infantil estan fixats a cada classe. A Ed. Primària són els nens i nenes qui els trien a principi de curs. El nom durarà els 2 anys del cicle. Al primer nivell del cicle es fa un treball de recerca sobre el nom de la classe, que s’ampliarà al 2n del cicle aportant més dades i més informació. Deures i tasques a casa. Des de l’escola es valora la feina i les tasques que es poden fer a casa, amb la consegüent col·laboració de la família. Des d’Ed. Infantil i durant tota l’escolaritat es demana a les famílies l’aportació de materials i d’informació per tal de complementar la feina de l’escola. Tot això a Ed. Infantil es complementa amb el fet de portar la mascota de l’aula a casa de manera rotatòria als caps de setmana. Amb l’objectiu de reforçar els aprenentatges escolars a casa, a partir de mitjans de curs de P5 es comença a donar un treball més sistemàtic per als caps de setmana amb una frase senzilla per llegir o una tasca equivalent. A Cicle Inicial s’augmenta la dificultat donant els divendres un petit text per treballar al cap de setmana. A Cicle Mitjà es donen dos tasques setmanals per tal de reforçar els aprenentatges fets a l’aula, bàsicament comprensió lectora i matemàtiques(d’aproximadament ½ hora de dedicació cadasquna). Aquestes activitats es poden substituir per tasques d’estudi en dies previs a exàmens o controls. Els divendres també es poden donar tasques més motivadores de raonament lògic que es puguin resoldre sempre de forma autònoma o amb un petit ajut de persones adultes. A Cicle Superior s’enduran cada dia a casa petites feines (d’aproximadament ½ hora de dedicació) per reforçar el treball fet a l’escola. Cal una coordinació entre tutors/es i mestres especialistes per no sobrecarregar els alumnes amb tasques per a casa. Utilització de recursos informàtics Introduir l’ús de la informàtica, dins de l’aula, des de P3, per iniciar als alumnes en la utilització de les noves tecnologies. Des de P5 i fins a finalitzar la Primària estan les aules condicionades amb tres o quatre ordinadors cadascuna per complementar el treball curricular amb el suport de les noves tecnologies.

20

Consciència corporal Introduir el treball de consciència corporal per tal d’apropar a l’alumne a la mirada interior del seu propi cos, tant físic com emocional, perquè pugui construir i reconstruir la imatge de si mateix, tot superant aquells sentiments i sensacions que el bloquegen, per conèixer-se millor, desenvolupar l’autoestima. Es treballarà la regulació postural amb tècniques de flexibilitat i mobilitat articular, el control de la respiració i tècniques de relaxació que apropin a l’alumne a la mirada interior del seu propi cos, tant físic com emocional, mitjançant l’observació de les pròpies sensacions i sentiments, amb la verbalització i reflexió de la pròpia experiència i la dels altres el nen va construint i reconstruint la imatge de si mateix tot superant aquells sentiments que el bloquegen com ara la por, la inseguretat, la gelosia, etc., la qual cosa l’ajuda a conèixer-se millor i a créixer com a persona. S'inicia al parvulari i es treballa durant tota la primària en grups reduïts. El centre disposa d’una aula adaptada per fer aquest treball. Música Els alumnes fan una sessió setmanal a 1r de cicle inicial de Primària i dues sessions setmanals a la resta de l’educació Primària. Els alumnes de cicle inicial treballen dins la programació la tècnica i la utilització de diversos instruments musicals de percussió. Apartir de 4t de Primària aprenen a tocar la flauta. L’aula de música disposa d’un piano per acompanyar als alumnes quan canten. Els alumnes de cicle superior de Primària participen en l’activitat de la Cantània que organitza el Consell Comarcal del Vallès Oriental. Els alumnes de Cicle Mitjà de Primària preparen una cantata per ser representar conjuntament actors i cor. Teatre Els alumnes de Cicle Mitjà fan representacions que es preparen al llarg del curs. El teatre és una de les arts més antigues que ha utilitzat l’ésser humà per expressar-se i comunicar-se al llarg de la història. La seva funció i finalitat és:

• Crear un espai virtual, on de forma multi disciplinar es combinen: la dansa, la música, la interpretació i les arts plàstiques per donar vida a uns personatges i crear una ambientació que afavoreixi la comunicació entre actors i públic.

• Treballar de forma lúdica diversos llenguatges: verbal, gestual, musical i

corporal. Permet al nen/a formar part d’un joc de rol, on el joc simbòlic esdevé una disciplina més enllà de la improvisació. L’eina que utilitza per aprendre és el seu cos, descobreix noves possibilitats de la veu, del gest i del moviment. El seu cos és el vehicle d’expressió i comunicació amb els altres actors i el públic, busca i crea recursos per fer efectiva aquesta comunicació. Amb això aconseguirem que el nen/a es desinhibeixi de pors i temors, adquireixi més seguretat en ell/a mateix/a, potenciï l’autoestima i desenvolupi el seu creixement personal.

21

• Interpretar diferents personatges i permetre al nen/a poder ser quelcom de diferent, pot convertir-se en un heroi, en un mag, en una bruixa, en un drac, en tot allò que no és en la seva quotidianitat i això li obre una porta per descobrir, experimentar i viure sensacions que li oferiran una nova percepció i sensibilitat d’ell/a mateix/a i del món que l’envolta.

• Treballar en equip amb la resta d’actors i actrius. L’actor ocupa un espai i un

temps concret dins del volum escènic (escenari, vestidors i platea), en tot moment les seves accions corporals estan en relació amb aquest espai i en d’altres elements que l’ocupen (actors, objectes reals o imaginaris, públic, etc.) i coordinades temporalment al llarg de la representació. En tot moment l’actor ha de saber fer el que cal, com cal i quan cal. Cada nen/a és un element del conjunt, sense ell/a no es pot representar la història i no pot existir sense els altres. Aquest treball de grup desenvolupa la seva capacitat de participació constructiva i fomenta el respecte i la consideració vers els altres i l’entorn, reforça i potencia la capacitat del nen de socialització i estimula la imaginació creativa, la percepció i l’atenció.

• Influir de forma vivencial en la formació del nen considerant els aspectes

físics, emocionals, intel·lectuals i psicològics. Forma part d’un treball globalitzador que ajuda al desenvolupament de la personalitat i afavoreix la maduració per assolir els aprenentatges, sobretot el de les competències comunicatives, personals i les de conviure i habitar el món.

Tallers L’escola organitza tallers interdisciplinaris d’una tarda a la setmana amb grups reduïts i organitzats per cicles, que compten amb la col·laboració de pares i mares a E. Infantil. Procurem que siguin bàsicament de manualitats tant plàstiques com d’altres tipus: cosir, cuina, etc. Cada cicle els fa un dia diferent de la setmana per poder disposar dels espais del centre que no són aules ordinàries. Els especialistes també hi participen per tal de fer grups reduïts, a Cicle Inicial de 4 grups se’n fan 6 i a Cicle Mitjà i Cicle Superior de 4 grups se’n fan 5. Anglès La iniciació de l’anglès com a llengua estrangera es fa a P-5. Atès que la motivació és el principal element que porta a l’adquisició d’una llengua. L’objectiu principal dels especialistes d’anglès és la creació de situacions reals i comunicatives a l’aula properes als alumnes. Fomentant una atmosfera favorable i visual que proporcioni un contacte directe i continu amb la llengua anglesa. A l’educació Infantil i Cicle Inicial les activitats són bàsicament orals mitjançant contes i cançons tradicionals. Al Cicle Mitjà a part del treball diari i complementari tenim la carpeta viatgera amb audio-llibres que els alumnes van treballant setmanalment. Al Cicle Superior per promoure la utilització de l’anglès participem de forma activa en un projecte d’agermanament entre països europeus anomenat “Etwinning” on

22

es realitza un intercanvi d’experiències i de treballs dels diferents components del projecte de forma telemàtica. 3.5.3. Sortides L’escola organitzarà activitats complementàries, dins de l'horari escolar, com ara les sortides d’un dia, que generalment són una per trimestre relacionades amb els temes que es treballen. D’aquestes, tres seran sortides musicals en espais com el Liceu, el Palau de la Música Catalana o l’Auditori de Barcelona entre d’altres. Seran al primer nivell de cada cicle d’Ed. Primària. Aquestes activitats es notifiquen, una setmana abans de realitzar-les, per escrit, a les famílies, que han de portar l’autorització al tutor/a. El cobrament el fa l'escola al compte facilitat al full de matrícula. Els/les alumnes que no porten l’autorització dins dels dies de termini, no poden assistir a l’activitat. Des de P3 fins a 6è els alumnes realitzen totes aquelles activitats subvencionades per l’Ajuntament que ens ofereixen dins la seva programació diverses entitats de Cardedeu: el museu de Cardedeu, el Centre Cultural, el pavelló d’Esports, la policia i d’altres. 3.5.4. Colònies L'escola organitza colònies conjuntes a final de cicle, a P5, 2n i 4t. Els tutors/es informen a les famílies en una reunió específica. Els alumnes de 6è fan una sortida de 5 dies en un Camp d’Aprenentatge del Departament d’Educació. La tria la fan ells/es mateixos/es durant el 3r trimestre de 5è. El principal objectiu és contribuir a conèixer i aplicar els valors i les normes de convivència perquè els alumnes esdevinguin persones capaces de comprometre’s i respectar-les. La convivència permet adquirir habilitats socials per millorar la capacitat de prevenir i resoldre conflictes fora de l’àmbit familiar. Dins d’aquest marc vivencial, l’autonomia i la iniciativa personal esdevenen fonamentals per adaptar-se a la convivència. Possibiliten un desenvolupament de la seguretat personal al comprovar que són capaços de fer les coses quotidianes de l’àmbit familiar sols. Al mateix temps la convivència obliga a la relació amb els altres i l’obliga a disposar d’habilitats socials per a gaudir d’una bona relació, també li permet desenvolupar al màxim les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la seva personalitat, afavorint les actituds no violentes i no sexistes. 3.5.5. Festes escolars L’objectiu principal de celebrar les festes populars és donar a conèixer i estimar l’entorn cultural més proper per reforçar el sentiment de pertinença i arrelament al nostre país, així com observar i comprendre fets i tradicions d’altres cultures. La Castanyada: Objectius:

- Participar de la festa de la Castanyada. - Conèixer característiques de la tardor. - Conèixer elements característics de la festa.

23

- Elaborar treballs de plàstica. - Conèixer el folklore i les tradicions.

Continguts:

- La festa de la Castanyada. - El conte de la Castanyera. - La tardor. - Cançons i dites populars relacionades amb la tardor.

El Nadal Objectius:

- Conèixer la festa de Nadal com una festa propera que es celebra en l’entorn familiar.

- Participar del aspectes populars de la celebració de la festa de Nadal. - Conèixer el cançoner popular de cançons de Nadal. - Participar tota l’escola de la celebració.

Continguts:

- El Nadal. - Costums populars catalanes: el tió, el pessebre, l’arbre de Nadal, els Reis. - Cançons populars típiques de Nadal.

Carnaval Objectius:

- Participar dels aspectes populars de la celebració del Carnaval. - Conèixer el Rei Carnestoltes.. - Participar tota l’escola de la celebració. - Elaborar disfresses a partir d’un tema. - Producció de textos.

Continguts:

- El Rei Carnestoltes. - La festa de Carnaval.

Sant Jordi Objectius:

- Participar tota l’escola de la festivitat de Sant Jordi. - Conèixer les tradicions relacionades amb aquest dia.

Continguts:

- La festa de Sant Jordi. - Costums típiques de la diada de Sant Jordi. - La llegenda de Sant Jordi. - Els llibres.

24

3.6. Recursos materials Mitjans audiovisuals i informàtics: El centre compta amb ordinadors per l’ús dels alumnes i distribuïts a les aules (3 o 4 a cadascuna des de P5 fins a 6è), 12 a l'aula d'informàtica, portàtils i un canons. Les aules de Cicle Superior estan equipades amb un Kit d’Internet a l’aula amb pissarres digitals interactives. També compta amb càmeres fotogràfiques digitals, una de vídeo, escàners i ordinadors per les tasques administratives i de gestió i diverssos per ús dels mestres. Les famílies ingressen anualment 20€ per la compra d’ordinadors per les aules inclosos en la quota de material del setembre. L’escola compta amb equips de música portàtils, minicadenes i un equip de so amb un micròfons de mà inalàmbrics i micròfons de diadema. Material lúdic i didàctic: totes les aules compten amb la dotació de 300 € inicials per part de l’AMPA per la compra d’aquest material. Amb les quotes de material que ingressen les famílies es complementa i es reposa. De les despeses de funcionament l’escola també es destinen els recursos econòmics necessaris per la compra del material inventariable que faci falta. També es compra material de joc pels patis. Material de psicomotricitat i Educació física: amb les dues dotacions econòmiques del departament d’Educació i les subvencions de l’Ajuntament s’ha equipat l’aula de Psicomotricitat i la de Consciència Corporal. De les despeses de Funcionament i la subvenció de l’AMPA s’ha comprat el material del gimnàs. Biblioteca d’aula: de les quotes de material i donacions de llibres s’han fet les biblioteques d’aula d’Infantil. A Primària l’AMPA ha dotat amb 150€ per classe per la compra de llibres de lectura. Biblioteca escolar: l’escola té una biblioteca escolar amb recursos informàtics. Per la dotació de llibres i l’equipament mobiliari s’ha comptat amb una subvenció de l’Ajuntament. La biblioteca escolar també funciona com a biblioteca pública per les tardes de 17’15 a 19’30 de dilluns a divendres en període escolar. En aquest horari hi ha una bibliotecària contractada per l’Ajuntament que ha organitzat i classificat els llibres. Ella és qui fa el préstec dels llibres per les tardes. Aula de música: l’escola ha habilitat una de les aules polivalents per música, amb un piano (dotació d’AMPA) i instruments de percussió pels alumnes. Aula de Consciència corporal: l’escola ha habilitat una de les aules polivalents per poder realitzar aquest treball en òptimes condicions. Aula d’anglès: l’escola ha habilitat una de les aules polivalents per anglès, amb la finalitat d’aprofitar al màxim el material complementari i facilitar el contacte visual i continu de l’alumne envers tot el treball realitzat per ell mateix i per alumnes d’altres nivells.

25

3.7. Criteris de promoció. Els alumnes promocionen de curs o de cicle quan:

- han assolit els objectius mínims. - quan tenen un pla individualitzat. - quan, tot i no arribar als objectius mínims, l’actitud de manca de superació,

de responsabilitat i d’esforç per part de l’alumne no garanteix una millora en el resultat educatiu.

3.8. Atenció a la diversitat L’equip directiu organitza l'atenció a la diversitat en funció de la programació pedagògica del centre i les necessitats educatives dels alumnes de la següent manera: Educació Infantil - El mestre/a d'EE atendrà els alumnes amb necessitats educatives especials

prioritàriament amb atenció a l'aula ordinària, o en grups reduïts a l'aula d'EE. Només atendrà individualment fora de l'aula ordinària aquells casos que es cregui indispensable.

- Psicomotricitat de P3: la fa la psicomotricista de l’Ajuntament conjuntament amb el tutor/a.

- Psicomotricitat de P4 i P5: la fa un mestre/a del centre, en dues sessions i amb ½ grup.

- Consciència Corporal a P5: una sessió a la setmana, amb ½ grup a càrrec d'un mestre/a del centre.

- Racons: una sessió a la setmana, amb dues persones a l’aula o bé el tutor/a amb ½ grup.

- Reforç: sessions en que es compta amb un/a mestre/a de reforç a l’aula. - Anglès a P5: una sessió a la setmana, a càrrec de la mestra especialista

d’anglès. - Tallers: es realitzen una tarda a la setmana amb grups reduïts d’alumnes de tots

els nivells del cicle i amb la col·laboració de pares i mares. Cicle Inicial i Cicle Mitjà i Cicle Superior - Els mestres d'EE atendran els alumnes amb necessitats educatives especials

prioritàriament amb atenció a l'aula ordinària, o en grups reduïts a l'aula d'EE. Només atendrà individualment fora de l'aula ordinària aquells casos que es cregui indispensable.

- Educació física: 1- habilitats motrius i jocs: 1h 30 min o bé 2 h setmanals amb el grup sencer, el tutor/a afectat reforçarà el cicle si no té lliure. 2- consciència corporal i expressió corporal: 1h setmanals, amb mig grup. L'altre mig grup fa un treball sistemàtic d'àrees instrumentals amb el tutor/a a l’aula d’informàtica.

- Música: durant les dues sessions setmanals amb l'especialista, el tutor/a afectat farà reforç si no té lliure.

- Anglès: 2 hores setmanals a CI i 3 a CM i CS, el tutor/a afectat farà reforç si no té lliure.

26

L'organització del reforç als cicles fet pels tutors/es que lliuren a les hores d'especialistes , o bé per especialistes si l'horari els ho permet, contemplen: - el desdoblament de grups, on s'organitzarà el treball entre paral·lels. - el treball amb grup sencer i dos mestres a l’aula. - el treball en grups flexibles, organitzats per nivell o per cicle a fi de disminuir la

ràtio a l'hora de fer treballs específics que ho requereixin més. - els tallers interdisciplinaris, es realitzen una tarda a la setmana amb grups

reduïts d’alumnes de tots els nivells del cicle. 3.9. Aula d’acollida Els alumnes nouvinguts de Cicle Mitjà i Cicle Superior provinents de fora de Catalunya que no entenen la llengua catalana, durant dos anys assisteixen a l’aula d’acollida unes hores setmanals per fer un treball d’adaptació a la llengua i cultura catalana. El/la mestre tutor/a d’aquesta aula juntament amb el tutor/a del grup faran una avaluació inicial del alumne i un pla individualitzat fins a valorar que pot fer l’aprenentatge de totes les àrees a l’aula ordinària. L’aula d’acollida disposa d’ordinadors i de material específic dotat pel Departament d’Educació. 3.10. Biblioteca escolar

És molt important per dur a terme el nostre projecte, crear a l'espai de la biblioteca un lloc de recerca, comprensió, reflexió i processament de la informació per als nostres alumnes, mestres, monitors/es i mares i pares. La informació relacionada al tema de recerca i estudi esdevé l'element bàsic per fer el treball d'expressió oral i escrita, el resum escrit dels aprenentatges fomenten l'hàbit lector i la comprensió escrita. Tanmateix creiem que aquest espai s'ha d'aprofitar també en horari no lectiu i per això ja s'ha iniciat un projecte conjunt amb l'Ajuntament de Cardedeu i s’ha equipat, durant el curs 2007-08, amb la finalitat de convertir-la en una biblioteca pública fora d'horari escolar, ja que les possibilitats arquitectòniques de l’edifici ho permeten i el Consell Escolar hi està d’acord. Va començar a funcionar com a biblioteca pública el 23 d’abril de 2008. L’ús de la biblioteca també ha de permetre utilitzar més recursos que els que disposen les aules ordinàries per gaudir de millors condicions d’aprenentatge. L’ús d’Internet a l’aula amb projector, pantalla i equip de so, permet fer certes activitats que només els alumnes de Cicle Superior disposen dins l’aula ordinària. Pensem que l’espai de la biblioteca pot ser un espai en que, de forma rotatòria, la resta d’alumnes del centre, si s’equipa per aquest fi, en pot gaudir. A Educació Infantil es pot introduir amb una hora quinzenal. A Educació Primària actualment els alumnes ja tenen dins de l'horari de sisena hora una hora setmanal de biblioteca. Les activitats de biblioteca han de permetre reforçar els aprenentatges de llengua i coneixement del medi natural i social que estan relacionades.

27

Objectius: - Desenvolupar el gust per la lectura des de petits, entre 5 i 7 anys. - Adquirir l'hàbit lector amb contes i llibres suggerents que despertin la motivació. - Saber buscar informació de diferents fonts: llibres, revistes, diaris, arxius

informàtics, cercadors d'internet, etc. - Aprofundir en la comprensió del que llegeixen. - Fomentar habilitats d'aprenentatge en el criteri de la selecció de la informació. - Desenvolupar l'esperit crític i l'opinió pròpia referent als temes de recerca. - Ensenyar a composar i escriure textos a partir de la selecció de la informació i

l'opinió pròpia. - Motivar a tota la comunitat educativa a utilitzar la recerca d'informació com a

eina en el procés ensenyament-aprenentatge. - Facilitar l'ús de la biblioteca a alumnes, mares, pares i d'altres famílies del barri

per rentabilitzar els recursos. - Responsabilitzar a tota la comunitat educativa del projecte i del bon ús de

l'espai. - Coordinar amb l'Ajuntament la gestió i organització de l'espai perquè sigui

també públic en horari no lectiu. És imprescindible que per dinamitzar el funcionament de la biblioteca en horari escolar es designi a un/a mestre, amb mitja jornada de dedicació a ser possible, per ser la persona responsable d’organitzar les activitats i fer-les amb els alumnes. Fora de l’horari escolar les funcions de la bibliotecària són fer préstec, vetllar per un bon funcionament de la biblioteca, garantir l’accés a diferents fonts d’informació; internet, llibres de consulta... 3.11. Relació amb les famílies Pensem que l'educació és una tasca compartida entre família i escola i per tant és molt important tenir espais i recursos organitzats per facilitar aquesta comunicació. Ho tenim previst de la següent manera: - Jornada de portes obertes, en el procés de preinscripció i matrícula, per donar a

conèixer a les famílies interessades el funcionament i les instal·lacions del centre.

- Reunió de pares/mares de P-3 al mes de juny, un cop està formalitzada la matrícula.

- Entrevistes personals entre els tutors/es de P-3 i els pares/mares i alumnes nous al centre durant la primera quinzena de setembre per tal d'establir el primer contacte.

- Reunions d'aula a l’inici de curs amb els tutors/es dels diferents nivells. - Entrevistes entre tutors/es i famílies al llarg del curs. - Lliurament de dos informes anuals a l'Educació Infantil i un trimestral a

l’Educació Primària. - Entrevistes amb direcció i cap d’estudis a les famílies que ho sol·licitin. - Festes obertes a famílies. - Col·laboració entre les famílies i l'equip docent en les activitats de tallers, en

altres activitats curriculars a les aules i en les sortides per Cardedeu.

28

4. ESTRUCTURA DE FUNCIONAMENT DEL CENTRE 4.1. Òrgans de govern: Director/a, Cap d’estudis i Secretari/a Equip Directiu: Ha gestionat la posada en funcionament del centre adequant els diferents espais, organitzant la programació del PCC i la línia pedagògica, elaborant la documentació del centre, organitzant els recursos materials i humans, organitzant el menjador escolar i la coordinació amb l'AMPA, fent el seguiment de les obres dels edificis escolars i donant acollida als nous mestres. L’Equip Directiu assumeix les tasques generals de gestió davant l'Administració, el claustre, el Consell Escolar i la Comunitat Educativa en general. Porta a terme la coordinació pedagògica en cicles per tal de que els acords i decisions es prenguin per consens. L’Equip Directiu ha de vetllar:

- Pel manteniment i millora de l’edifici, per assegurar unes bones condicions per alumnes, mestres i tothom que l’utilitzi, tant pel que fa a seguretat, serveis, adquisició de materials necessaris i neteja i higiene.

- Per mantenir un ambient afectuós, confortable, acollidor i adequat per establir unes bones relacions entre educadors/es i alumnes, i entre el personal del centre i les famílies dels alumnes. Relacions basades en la confiança, el diàleg, l’intercanvi i l’acceptació de la diversitat d’opinió i d’acció per arribar a criteris i a accions consensuades entre les parts. Un entorn en definitiva que permeti créixer, evolucionar i desenvolupar les habilitats socials, les capacitats intel·lectuals i els processos d’aprenentatge tant dels alumnes com dels educadors/es.

- Mantenir i fomentar un clima de bona entesa amb les institucions que envolten l’escola: AMPA, Ajuntament, institucions locals i departamentals, així com el propi Departament d’Educació.

- Mantenir i seguir fomentant una escola oberta i dialogant amb els pares i mares, escoltant les seves opinions i punts de vista, així com fer-los partícips.

- Fer la coordinació pedagògica de l’etapa d’educació Infantil. Crear un clima de treball en equip, per seleccionar i elaborar el material didàctic, que projecti l’escola cap el futur. Amb una línia clara i renovadora, coordinada en pautes, criteris pedagògics, metodològics, didàctics i de forma, dins d’un mateix cicle i entre cicles.

- Documentar totes aquelles decisions, projectes i programes que ens asseguraran la continuïtat i donaran cos i seguretat a l’escola.

- Establir una metodologia constructivista com a base de la lectoescriptura, partint que els aprenentatges siguin significatius pels infants.

- Consensuar i acordar l’acció tutorial com a eix vertebrador de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Dirigint-la cap a una acció preventiva i orientadora on la reflexió, el diàleg, l’esperit crític, el coneixement dels estadis maduratius dels infants i la seva evolució ens portin cap a una educació i formació de la persona d’una manera harmoniosa i autònoma amb ells mateixos, els altres i l’entorn.

- Donar rellevància als ensenyaments expressius per fomentar entre els alumnes una sensibilitat vers aquesta vessant del saber, a través de l’educació dels sentits per arribar a gaudir de l’art, de la música, de l’expressió i de l’educació corporal, així com dels valors universals i dels propis de la nostra cultura.

29

- Recolzar aquells projectes que tinguin com a objectiu la millora i la innovació, restant oberts a les propostes, idees que provinguin tant des de la comunitat educativa, pares, mares o mestres, com d’altres institucions o organismes.

4.2. Òrgans de gestió de funcionament

Consell Escolar: Ha donat el vist-i-plau al funcionament general del centre i està gestionant el funcionament del menjador escolar. Actualment el formen: l’equip directiu, 6 representants de mestres, 6 representants de pares/mares, 1 representant de l'AMPA, 1 representant de l’Ajuntament i un representant del PAS. També s’encarrega de revisar la gestió econòmica i els pressupostos, tot i que la comptabilitat detallada per partides la du a terme setmanalment la secretària del centre. Claustre: és l’òrgan que debat la informació i estableix les directrius pedagògiques i de funcionament del centre. 4.3. Equip de professors

L’equip de mestres està format per: - 8 mestres d’educació infantil, 6 del quals tenen el càrrec de tutors/es de les

aules. - Tants mestres de primària com tutories mes dos. - 2 especialistes d’educació física. - 2 especialistes d’anglès, un ha de fer tutoria. - 2 especialistes d’educació especial. - 1 especialista de música.

El treball per nivells es farà setmanalment en una o dues sessions d’exclusiva per tal de: - programar, conjuntament amb el/la tutor/a del grup o grups del mateix nivell, les

activitats d’aprenentatge que es realitzaran setmanalment i preveure la preparació del material necessari.

- preparar o elaborar el material d’aula, fungible o de suport que calgui per desenvolupar les activitats d’ensenyament-aprenentatge amb els alumnes. El nostre projecte fomenta la creació per part dels mestres de molt material visual que motivi als alumnes a implicar-se més en el tema que s’està treballant.

4.4. Coordinadors Treball de coordinadors i equip directiu Un cop a la setmana es trobaran els coordinadors amb l’equip directiu per fer la posta en comú del treball i el debat dut a terme en els cicles i establir criteris d’escola conjuntament. Si fa falta coordinar el treball pedagògic tant a nivell reflexiu com de valoració i de pautes d’acció, es convocaran sessions d’intercicle en substitució del cicle per debatre-les o bé en sessions de claustre si s’han d’acordar.

30

Treball per cicles

El treball per cicles es farà setmanalment en una sessió d’exclusiva on s’organitzarà i s’acordarà, es valorarà i es faran propostes de millora en el funcionament tant pedagògic com de funcionament organitzatiu i s’elaboraran tots aquells documents que ho recullin. Es competència dels coordinadors vetllar per: - Fer un seguiment de les reunions d’aula i coordinar-les. - Fer el seguiment de les programacions de nivell. - Coordinar l’etapa. - Elaborar i revisar el pla d’acollida. - Establir i fer un seguiment dels objectius del cicle. - Planificar el funcionament de l’equip de cicle. - Organitzar el funcionament de les activitats complementàries. - Organitzar i fer el seguiment del registre tutorial. - Iniciar l’organització del traspàs d’informació dels grups en acabar el curs escolar. 4.5. Comissions Cada curs, l’equip directiu, crearà aquelles comissions de treball, ja sigui per cicles o bé amb membres de tota l’escola, per organitzar i elaborar aquella documentació escrita necessària per la l’elaboració del currículum i la programació de les diverses àrees. 4.6. Serveis educatius externs

EAP: l’horari i periodicitat d’atenció és setmanal, un matí de 9h a 14 h.

La seva labor és observar aquells alumnes, que els mestres tutors han sol·licitat perquè detecten algun tipus de problemàtica que dificulta la seva adaptació al grup o bé al seu rendiment escolar, Un cop feta l’observació intervé, si ho considera necessari, entrevistant i donant pautes a la família, donant pautes al mestre tutor, al mestre d’Educació Especial i derivant el seu tractament a entitats fora del Centre si cal (serveis socials municipals, CSMJ, CREDA, CEDIAP, etc …) L'Equip Psicopedagògic de l'Ajuntament format per: - una psicomotricista que fa un treball de psicomotricitat a P3 en una sessió

setmanal d'una hora i mitja a cada grup. - una psicòloga i una logopeda que fan tractaments individuals a aquells alumnes

que ho necessiten un matí a la setmana cadascuna. 4.7. Personal no docent Actualment al centre hi treballen un conserge, una administrativa del Departament d'Educació, vetlladors, personal de menjador, una cuinera i dues ajudants, monitors/es d'activitats extraescolars i el personal de neteja.

31

5. SERVEIS ESCOLARS COMPLEMENTÀRIS 5.1. Menjador escolar Aquest servei actualment funciona amb cuina pròpia. El servei de menjador i cuina el gestiona una empresa que la contracta el Consell Escolar. Els alumnes fixes de menjador estan distribuïts en dos torns a Infantil (de 12’30 a 15 hores) i dos torns a Primària (de 13’30 a 15 hores). El servei el realitzen monitors/es. També hi ha un/a coordinador/a que fa l’horari de 12’30 a 15 hores per atendre telefònicament o personalment diverses consultes de pares i mares, fer la gestió de coordinació amb l’empresa i el control i la supervisió diària del funcionament del servei . La supervisió i el control del servei el realitza el/la coordinador/a amb la col·laboració de l’equip directiu si cal. El/la coordinador7a es reuneix periòdicament amb l’equip de monitors/es i amb l’encarregat supervisor de l’empresa, responsable de instruir i dirigir l’equip. Per fer-ho té en consideració el projecte pedagògic de menjador que té el centre (Annex 1) També un dia a la setmana ve una supervisora de l’empresa per fer el seguiment del funcionament de la cuina. 6. RELACIÓ AMB L’AMPA Gestiona el servei d’acollida que funciona cada matí de 7’45 h a 9 h i cada tarda de 17 h a 18’15 h. Organitza activitats extraescolars i casals en períodes de vacances escolars. Participa en les activitats que es fan amb les cinc escoles: la festa conjunta anual i la rua de carnaval del poble. Dóna suport econòmic a la dotació de material inventariable del centre. L’equip directiu vetlla per mantenir una comunicació amb la Junta d’AMPA 7. NORMES DE CONVIVÈNCIA

7.1. Reglament de Règim Intern

Definició:

- Document normatiu que recull el conjunt de regles, preceptes i instruccions que regulen el règim d’una institució. El qualificatiu d’intern: aquest document és propi i solament té validesa en una determinada institució.

- Recurs que facilita l’organització operativa dels centres, complement necessari del PEC i del PCC.

- Delimita aspectes de l’estructura de centre com les funcions específiques assumides per els diferents òrgans i l’operativa del seu funcionament (composició, constitució, convocatòria).

- Ordena, així mateix, recursos (l’ús d’espais, sortides i excursions, accés al material) amb l’objectiu de facilitar el compliment del PCC i del PEC.

32

- Regula l’ús de les instal·lacions (utilització dels patis, biblioteca, sales polivalents, tant per part del personal del centre com el de fora), règim d’adquisició, emmagatzement, control i utilització del material.

- Regula les normes de seguretat i vigilància.

- Si el PEC ja recull de forma general la seva estructura organitzativa, al RRI es remarcaran els aspectes normatius del seu compliment, i caldrà especificar aspectes estructurals no contemplats al PEC

- De cada estament (professorat, alumnat, pares/mares, PAS) es fa un dibuix de la seva adscripció a l’organització, organització pròpia, drets i deures.

Finalitat i funció: - Regular l’organització i el funcionament del centre. Més agilitat a l’hora de prendre decisions.

- Estructurar relacions que s’hi originen i arbitrar procediments de funcionament. Disposar responsabilitats a qui correspongui.

- Ajudar a la transmissió dels valors que regeixen el centre escolar. Facilitar l’establiment de línies d’acció coherents i coordinades per a tots els membres de la comunitat educativa.

- Racionalitzar els esforços personals i institucionals i rentabilitzar al màxim la seva actuació.

- Reduir la sensació d’incertesa i de contradiccions garantint la coordinació i la continuïtat en les actuacions i unificar la informació per fer-la més assequible.

- Permet endegar processos d’avaluació i dirigir processos d’innovació i facilitar l’autoavaluació del centre.

- Una millor convivència dins el centre perquè quedin clars els objectius, principis i normes que regulen els membres de la comunitat educativa i el funcionament del centre.

- Evitar situacions conflictives a l’escola, saber resoldre malentesos i discrepàncies i en definitiva fer més agradable la vida a l’escola. - Configurar progressivament una escola amb identitat i/o personalitat pròpia. Explicitar la cultura de centre i orientar les persones que s’incorporen al centre. Decret: DECRET 198/1996, del 2 de juny, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària. Segons l’article 11 del DOGC 22.18 – 14.6.1996, el consell escolar del centre aprova, a proposta de l’equip directiu, el Reglament de règim interior, que recull, en

33

el marc dels projectes educatiu i curricular, els aspectes relatius al funcionament del centre. Reglament de règim intern del CEIP Les Aigües Drets i deures d’alumnes/pares i mares/ mestres/con serge i equip directiu

7.1.1. Entrades i sortides d’alumnes Drets i deures de pares i mares, alumnes, mestres i conserge Educació Infantil: Els/les alumnes entraran i sortiran per la porta esquerra del porxo del C/ Manel Raspall. Cal que els acompanyin fins a la porta de la seva classe (pati infantil) que s’obrirà a les 9 i a les 15 hores. Es tancaran les portes a les 9’10 hores al matí i a les 15’10 hores a la tarda. El conserge és l’encarregat d’obrir i tancar les portes del C/ Manel Raspall i del pati d’Ed. Infantil. Durant aquests deu minuts, el conserge es quedarà vigilant la porta d’Ed. Infantil del C/Manel Raspall. Per entrar al centre, una vegada s’han tancat les portes, cal una causa justificada. Si un dia un alumne arriba amb retard, el/la conserge el recollirà, per la porta principal, i l’acompanyarà a la seva aula. Si reincideix tres vegades al llarg d’un mes, el/la tutor/a avisarà a la família, no podrà entrar més amb retard i també avisarà al conserge per fer-ho complir. Podrà entrar a l’hora de pati. Els pares o mares que desitgin comentar qualsevol cosa amb el/la mestre ho faran quan surten (a les 12.30 i a les 16.30) i un cop els/les mestres hagin donat a tots els seus alumnes. Si a les 12’40 i a les 16’40 hores no han vingut a recollir un alumne caldrà que el/la mestre responsable truqui per telèfon a la família. Si l’alumne està apuntat com a esporàdic al servei d’acollida, i els pares o mares ho autoritzen per telèfon, el /la mestre/a el deixarà a l’acollida de la tarda. Si no està inscrit/a no el podrà deixar. Si, el /la mestre, no localitza als pares ho comunicarà a la directora, o bé al cap d’estudis, que trucarà a la policia perquè se’n faci càrrec. La responsabilitat del que els pugui passar als alu mnes dins del pati un cop s’han donat als familiars, és totalment responsabil itat dels pares i mares. Els alumnes amb germans/es a Ed. Primària , cal recollir-los a les 12’55 i a les 16’55 hores. Sortiran per la porta del C/ Mestre Falla. Aquets 5 minuts de diferència amb els germans/es estan justificats per aquests motius:

- per evitar coincidir amb els alumnes de Primària. - prioritzem la seguretat dels alumnes i poder-los donar en mà. - vetllem per garantir un espai acollidor i íntim amb els familiars quan encara

no han sortit els alumnes de Primària.

34

- Les monitores acaben el seu servei a les 13 i a les 17 h. Si no venen a recollir-los les monitores, a les 17 hores, els deixaran a la directora o bé al Cap d’estudis. Educació Primària: Els/les alumnes de Cicle Inicial entraran per la porta principal del C/ Manel Raspall i sortiran per la porta del pati del C/ Mestre Falla. S’obrirà a les 9 i a les 15 hores. Els/les alumnes de Cicle Mitjà i Superior entraran i sortiran per la porta del pati del C/ Mestre Falla. S’obrirà a les 9 i a les 15 hores. Es tancaran les portes a les 9’05 hores al matí i a les 15’05 hores a la tarda. Els/les mestres d’Ed. Primària seran els encarregats d’obrir i tancar la porta del C/ Mestre Falla, l’equip directiu farà un calendari de torns a principi de curs. El/la mestre encarregat/a d’obrir i tancar vigilarà que els alumnes que venen amb bicicleta entrin caminant i la deixin correctament a l’aparcament. No deixaran que entrin familiars ni a les 9 ni a les 15 hores, si volen comunicar alguna qüestió important han de deixar una nota i el mestre encarregat de la porta la farà arribar al mestre del curs corresponent. A les 9 i a les 15 hores els /les mestres que han de rebre un grup estaran puntualment a la porta de la seva aula. La resta de mestres supervisaran l’accés a escales i passadissos segons l’horari que es facilitarà a començament de curs. Els dies de pluja a les 15 hores el mestre encarregat d’obrir i tancar la porta es quedarà aquests 5 minuts a la porta i els alumnes entraran sols cap a la seva classe on estarà el/la mestre. Per entrar al centre, una vegada s’han tancat les portes, cal una causa justificada. Si un dia un alumne arriba amb retard, el/la conserge el recollirà, per la porta principal, i l’acompanyarà a la seva aula. Si reincideix tres vegades al llarg d’un mes, el/la tutor/a avisarà a la família, no podrà entrar més amb retard i també avisarà al conserge per fer-ho complir. Podrà entrar a l’hora de pati. Els alumnes de 5è i 6è, sortiran sols, si la família els vol recollir s’han de preocupar d’estar puntuals i és responsabilitat seva si queden sols. La resta d’alumnes només podran marxar sols, o bé acompanyats d’un germà/na, si els pares fan una autorització per escrit. Si ve qualsevol entitat a recollir-los també cal que la família ho autoritzi per escrit. Els alumnes de 5è i 6è que són fixes al menjador, a l’igual que la resta, no podran marxar al migdia si no ve un familiar a recollir-los, o bé els pares ho han comunicat al tutor/a. Cada tutor/a donarà una llista, on consti quins alumnes són fixes de menjador, als mestres especialistes que fan classe amb ells a última hora del matí. Els pares o mares que desitgin comentar qualsevol cosa amb el/la mestre ho faran quan surten i un cop els mestres hagin donat a tots els seus alumnes. Si a les 17’10 hores no han vingut a recollir un alumne caldrà que el mestre responsable truqui per telèfon a la família.

35

Si l’alumne està apuntat com a esporàdic a l’acollida, i els pares ho autoritzen per telèfon, el/la mestre/a el deixarà a l’acollida de la tarda. Si no està inscrit no el podrà deixar. Si el /la mestre no localitza als pares ho comunicarà a la directora o bé al cap d’estudis que trucarà a la policia perquè se’n faci càrrec. 7.1.2. Entrades i sortides de mestres Drets i deures de mestres • Les entrades i sortides seran les del horari previst en el Pla Anual. S’atendrà la

comunicació amb els familiars si es necessària a l’hora de la sortida de la tarda. • Les sortides abans d’hora o entre hores es notificaran prèviament a la direcció

del centre. Cal portar justificant si és possible. • Les absències es comunicaran al director/a del centre i al Cap d’Estudis i es

registraran al llibre d’absències del professorat. Cal portar justificant si és possible.

• Els mestres tutors rebran els alumnes a l’hora d’entrada i els donaran a les famílies a l’hora de la sortida, sempre que el seu horari els ho permeti, si els alumnes estan amb qualsevol altre mestre aquest farà la funció de tutor/a.

• Si una família no recull el seu fill/a passats deu minuts de l’hora, el/la tutor/a, o mestre responsable del grup, trucarà per telèfon per localitzar-la i avisar-la de que el/la recullin al servei d’acollida, sempre que estiguin inscrits com esporàdics. Si no pot localitzar a la família ho notificarà a el/la directora/a o membre de l’equip directiu si no hi és, que es farà càrrec de la situació. Si això passa a la franja horària de menjador l’escola es farà càrrec d’incloure’l al servei de menjador com esporàdic i se li cobrarà. El director/a informarà a la família que si es repeteix la situació per causa injustificada passats 15 minuts de l’horari s’avisarà a la policia local perquè es faci càrrec del/de la menor.

7.1.3. Normes del pati d'educació infantil Drets i deures d’alumnes i mestres conserge Alumnes: • Horari. A les 11 tots els/les alumnes ja poden anar sortint al pati acompanyats

de cada mestre/a que ha estat amb el grup de 10 a 11. A les 11.45 és l'hora de recollir tot el material i de fer files davant de la porta de cada classe. A l’hora de pati no es poden quedar nens sols a l’aula.

• Joguines i jocs. Hi haurà 2 zones, una al pati de P3 i l’altra al pati de P4 i P5, amb cubells grans plens de joguines: pales, galledes,etc...Només es pot jugar amb la sorra a l’espai dels sorrals.

Els cubells de joguines no es poden moure del lloc. A l'hora de recollir han de quedar totes les joguines als seus cubells respectius.

Les rodes, un cop s’acabi l’estona de pati, han de quedar recollides sota del porxo perquè si plou no es mullin i perquè no destorbin a l’hora de les entrades i sortides d’alumnes.

No es poden portar joguines de casa, l'escola ja facilita jocs i espais per a jugar.

36

• Portes. Les portes del pati han de quedar sempre tancades, als mesos d'hivern entra el

fred a l'edifici i a la resta de l'any entra la pols. • Respecte als altres i al material de joc. Els/les alumnes que no respectin als companys/es o el material de joc, no

podran jugar durant una estona. Seuran al banc amb els/les mestres. • Serveis. A l'hora del pati es pot anar al lavabo. S'ha de demanar als mestres que estiguin

vigilant el pati. Mestres: • Han de divulgar i treballar les normes a les hores de tutoria. • Vetllar per què es compleixin totes les normes referents als/les alumnes. • Tots els/les mestres que estan amb un grup de 10 a 11 són responsables de

sortir al pati amb el seu grup i s'estaran allí fins que hagin sortit tots els mestres que els toca pati.

• Han de tenir present la seva distribució en el espais. Aquests espais són: banc del sorrals, banc de davant escales de fusta. En cas de necessitat es pot abandonar el lloc de vigilància, sempre que hi quedi com a mínim una persona.

• Els /les mestres que estiguin al banc han de vigilar els lavabos quan hi ha nens. • Han de vetllar que tot quedi recollit a l'hora de marxar. • Han d'organitzar i revisar la batuda de deixalles les setmanes que els toqui

aquest servei. • Han de tenir en compte que no es poden quedar nens i nenes a les aules ni als

passadissos a les hores de pati sense la seva supervisió. Conserge: • Ha de vetllar perquè es buidin les papereres un cop per setmana. 7.1.4. Normes del pati d'Educació Primària Drets i deures d’alumnes i mestres conserge Alumnes: • Horari. Quan soni la música a les 10.55 tots els/les alumnes ja poden anar

sortint al pati acompanyats de cada mestre/a que ha estat amb el grup de 10 a 11. Quan torni a sonar la música a les 11.25 és l'hora de recollir tot el material i de fer files. Els nens i nenes de Cicle Inicial les faran a la zona del porxo de davant dels serveis i els dels Cicles Mitjà i Superior a la zona de sorra del costat de la rampa.

• Joguines i jocs. Hi haurà dues zones amb cubells de joguines: una amb pilotes, situada al costat de la porta dels serveis i una altra amb pales i galledes al costat de la porta del gimnàs. Hi ha cordes en un cubell al menjador. Amb les cordes només es pot fer jocs col·lectius, per tant no hi ha cordes petites per a joc individual.

Els cubells de joguines no es poden moure del lloc. A l'hora de recollir han de quedar totes les joguines als seus cubells respectius.

37

Cada classe també podrà tenir una pilota, si els cicles ho decideixen, degudament marcada i amb un/a responsable encarregat/da de treure-la, recollir-la i deixar-la a la classe.

No es poden portar joguines de casa, l'escola ja facilita jocs i espais per a jugar. • Esmorzars i residus. Al l'escola no es poden portar embolcalls per l'esmorzar,

per tant aquest anirà dins d'una carmanyola. Abans de sortir al pati, cada nen/a agafarà el seu esmorzar i deixarà la carmanyola a la motxilla. Si és imprescindible que d’algun nen/a baixi la carmanyola al pati amb l'esmorzar (perquè hi ha fruits secs, cereals...) serà amb la supervisió del mestre/a. Cada classe tindrà una caixa amb el nom on es podran dipositar aquestes carmanyoles un cop s'hagi acabat d'esmorzar. A l'hora d'entrar s'haurà de recollir la caixa. Cada classe tindrà algú encarregat de treure i entrar aquesta caixa. Al pati, només es generaran residus orgànics, els quals es llençaran a les papereres.

• Espais de joc: Mitja pista esportiva (banda de l'edifici) . Està destinada al joc dels nens i

nenes de CI i 3r. Mitja pista esportiva (banda Ctra. de Dosrius). Està destinada al joc dels

nens i nenes de 4t i CS. Totes dues pistes són per jugar a bàsquet i a futbol. Per tant només s'hi podrà jugar amb les pilotes corresponents.

Sorral. Només s'hi podrà jugat amb pales i galledes. L'endemà dels dies de pluja, quan la sorra està humida, quedarà inhabilitat el sorral com a espai de joc.

Espai no asfaltat entre la rampa i les pistes. Està destinat als jocs de corda per saltar en grup.

Espai no asfaltat entre el sorral i l'aparcament d e bicicletes. Està destinat a jocs de córrer i a jocs tranquils de pilota. Han de ser amb pilotes toves, aquí no es pot jugar ni amb pilotes de bàsquet ni de futbol.

Rampa de davant del gimnàs. No pot estar-s'hi ningú a les hores de pati. És un lloc de pas i no de joc. • Portes. Les portes del pati han de quedar sempre tancades, als mesos d'hivern entra el

fred a l'edifici i a la resta de l'any entra la pols. • Bicicletes. No es pot tocar cap bicicleta durant les hores de pati. • Respecte als altres i al material de joc. Els /les alumnes que no respectin als companys/es o el material de joc, no

podran jugar durant una estona. Seuran al banc amb els/les mestres. • Serveis i font. A l'hora del pati es pot anar lliurement al lavabo, deixant com sempre netes les

instal·lacions. Si es necessita paper higiènic, s'ha de demanar als mestres que estiguin al banc del davant dels serveis. No es poden aglomerar molts nens i nenes als serveis i s'ha d'entrar d'un en un als vàters. L'espai per beure és la font, no les piques dels lavabos.

• Recollida. Quan comença a sonar la música d'entrada és el moment d'aturar el joc i de

començar a recollir. Les pilotes, les cordes, les pales i galledes han de quedar al seu lloc. No pot quedar res al pati. Quan acaba de sonar la música ja no es pot anar a beure més aigua ni anar al lavabo. No es pot entrar del pati, si no està tot recollit.

38

Cada setmana hi haurà un grup classe encarregat de fer una batuda de deixalles cada dia per tot el pati un cop els altres ja han marxat. La periodicitat correspondrà a la mateixa que el torn de porta d'entrada i sortida del centre.

Mestres: • Han de divulgar i treballar les normes a les hores de tutoria. • Vetllar per què es compleixin totes les normes referents als/les alumnes. • Tots els/les mestres que estan amb un grup de 10 a 11 són responsables de

sortir al pati amb el seu grup i s'estaran allí fins que hagin sortit tots els/les mestres que els toca pati.

• Han de tenir present la seva distribució en el espais de vigilància facilitada per l'Equip directiu i penjada en diferents espais del pati. Aquests espais són: banc del sorral, racó de grades amb la Ctra. de Dosrius, banc dels lavabos, banc de la font i banc del menjador. En cas de necessitat es pot abandonar el lloc de vigilància, sempre que hi quedi com a mínim una persona.

• Els /les mestres que estiguin al banc del lavabo han d'obrir la porta d'aquests cada dia i han de dispensar el paper higiènic quan sigui necessari.

• Els/les mestres que estiguin al banc del menjador donaran les cordes, vigilaran que s'hi jugui adequadament i vetllaran perquè es recullin.

• Els/les mestres de les grades supervisaran el joc de pilota de la pista. • Han de vetllar que tot quedi recollit a l'hora de marxar. • Han d'organitzar i revisar la batuda de deixalles les setmanes que els toqui

aquest servei. • Han de tenir en compte que no es poden quedar nens i nenes a les aules ni als

passadissos a les hores de pati sense la seva supervisió. Conserge: • Ha de posar la música a les 10.55 i a les 11.25. • Ha de vetllar perquè les portes dels serveis estiguin obertes. • Ha de revisar que totes les portes quedin tancades un cop tothom ha entrat del

pati. • Ha de vetllar perquè es buidin les papereres un cop per setmana. 7.1.5. Normes dels vestuaris del gimnàs Drets i deures d’alumnes i mestres • Han de portar la roba d'esport posada de casa i la de recanvi a la bossa. • Entraran al gimnàs pels vestidors, sense córrer ni cridar. • Als vestidors no es pot jugar. • Cal posar-se unes vambes de sola ben neta per entrar al gimnàs. • Les vambes o sabates de carrer es deixen al prestatge de sota el banc. • Les bosses o motxilles d'esport es deixen al banc. A dins cal portar: la tovallola,

les xancles, el casquet de bany i una muda complerta de roba. • La jaqueta la pengen al penjador de la paret, damunt de la bossa d'esport.

39

• Acabada l'activitat d'educació física cal fer-se una dutxa. no es podran dutxar els que no portin xancles, el casquet i roba de recanvi. és una activitat obligatòria des de 1r de primària.

• El sabó per la dutxa a 1r de Cicle Inicial el dóna el/la mestre que esta al vestidor, a cada vestidor hi ha un/a mestre. A partir de 2n els alumnes portaran sabó de casa que utilitzaran de forma autònoma.

• A cada vestuari, a partir de 2n de Primària que els alumnes es dutxen sols, hi haurà un/una encarregat d’ordre que avisarà al mestre/a de qualsevol incidència.

• La dutxa serà ràpida, 3 minuts a sota l'aigua és suficient. • No es trauran les xancles fins estar ben eixugats amb la tovallola que posaran al

banc i s’asseuran al damunt. • Es vestiran sense entretenir-se i recolliran tot el que cal posar a la bossa. • Als vestidors no ha de quedar res. El/la responsable d’ordre sortirà l’últim/a i ho

comprovarà. El/la mestre comprovarà igualment els dos vestuaris i les dutxes un cop finalitzada l’activitat.

• A les 11 i a les 13 la porta dels vestidors que dóna al pati cal que quedi tancada amb clau. És responsabilitat del mestre/a que l’hagi utilitzat de fer-ho.

7.1.6. Normes de funcionament d’aula i espais inter iors diversos Drets i deures de mestres i alumnes INFANTIL I PRIMÀRIA • Els desplaçaments d’un lloc a un altre es faran sempre en fila d’un en un, poc a

poc i sense cridar, el mestre/a al davant de la fila. • Al matí els alumnes penjaran les jaquetes als penjadors de fora de l’aula i a

Infantil també la motxilla. A Primària penjaran les motxilles al penjador de la seva taula a dins de la classe, trauran de la motxilla el que necessitin per tot el dia i ho deixaran al prestatge de sota la seva taula. Les bosses d’esport les deixaran a al costat dels penjadors del passadís.

• Cada matí es passarà llista i s’apuntaran els alumnes que falten a la llista d’assistència, a la tarda també. Aquesta llista un cop acabat el mes , el mestre/a la guardarà per fer el recompte a la llista de faltes d’assistència de final de curs i l’arxivarà a la carpeta d’aula del arxivador de secretaria. El nombre total d’alumnes estarà visible, a Infantil al lloc de passar llista i a Primària a la pissarra. Cal saber sempre quans són per si cal fer el pla d’evacuació.

• Demanaran sempre permís per anar a beure aigua i per anar al lavabo. Els moments de fer-ho són un cop acabada la feina d’una activitat i abans d’acabar una sessió de l’horari. Tenen un got a l’aula d’ús personal.

• Cada classe tindrà els seus encarregats/des per repartir tasques i responsabilitats. Aquests càrrecs són rotatius.

• Quan un alumne/a vol demanar o preguntar qualsevol cosa cal aixecar la mà i esperar a que el mestre/a li doni la paraula. No pot aixecar-se.

• Quan s’acaba una sessió ha de quedar tot el material endreçat al seu lloc i la classe recollida. A la resta d’espais igual. Això ha de ser així en qualsevol cas.

40

• Si un/a alumne/a a sortir de l’aula, degut el seu comportament, no es pot quedar mai sol ni al passadís ni a qualsevol altre lloc, sempre ha d’anar a un lloc on estigui vigilat per un/a mestre.

• Cada classe tindrà dues bosses de roba, de diferents colors, amb els mitjons de Consciència corporal de ½ grup a cada bossa. Han de portar uns mitjons que no rellisquin per fer Consciència Corporal i Psicomotricitat a l'inici de curs. Cada trimestre els portaran a casa per rentar.

• Cada nen/a tindrà el seu got a classe per beure aigua i se’l endurà cada setmana a casa per rentar.

• Els alumnes d’educació Infantil i CI de Primària es posaran bata menys per fer activitats físiques. La resta d’alumnes de Primària només si cal fer una activitat que ho requereixi.

• Esmorzaran cada dia a l’escola. Aquest esmorzar hauria de ser: galetes, magdalenes, un entrepà petit, fruita... Evitarem xocolates i pastisseria industrial fent un treball a tutoria. Beuran sempre aigua, no cal portar sucs ni làctics.

• Tot el material fungible dels alumnes el compra el centre, és socialitzat. Veure apartat de material socialitzat. La comanda la fa el/la coordinador/a de cada cicle als proveïdors habituals del centre, cal passar-li la llista. Per la resta de material, cal presentar la factura a la secretària del equip directiu que farà un xec. Cada cicle té una quantitat pressupostada.

• El material de joc i els llibres de biblioteca es compra amb els diners que cada aula té pressupostat. Les aules d’un mateix nivell han de tenir el mateix, es decideix que fa falta entre els dos tutors/es.

• Per fer fotocòpies cal deixar l’original amb el número de còpies, a secretària, a la safata de classe o bé especialitat, i les fa el conserge. Cal deixar un dia de temps per recollir-les. No es pot enviar a alumnes a demanar fotocòpies en hores de classe, el conserge no sempre està a secretaria.

• Per sortir fora del centre, al poble, en sortides no programades al Pla Anual, cal que el/la mestre ho comuniqui el mateix dia al cap d’estudis, cal preveure l’acompanyant i les absències que això genera.

• Per les sortides programades, cal que per nivell els tutors preparin el full de pressupost de la sortida, el comunicat amb l’autorització corresponent per les famílies una setmana abans i avisin a la coordinadora de menjador per dir-li quin monitoratge acompanya. El dia de la sortida els alumnes d’Infantil i Cicle Inicial han de portar penjada una etiqueta identificativa. Aquestes etiquetes es fan a P3 i cada any els tutors les revisen. També cal que els mestres omplin el full establert pel centre i el deixin a la taula del director/a abans de marxar. A la taula de la secretària de l’equip directiu, també el mateix dia a les 9 hores, es deixarà la llista dels nens i nenes que no han realitzat la sortida per no cobrar el rebut.

• A l’escola celebrem els aniversaris; si volen portar alguna cosa, preferim que fos alguna coca, pastís o galetes (no llaminadures ni sucs). També poden portar un conte per regalar a la classe. Les invitacions a festes particulars, si conviden a tota la classe es podran repartir a l’aula. Si no és així es demana que ho facin fora de l’escola.

• Els/les alumnes que estiguin malalts o amb febre i amb llémenes de polls, no poden assistir a classe per evitar contagis i recuperar-se correctament. És molt important que els telèfons de contacte estiguin actualitzats per poder localitzar a un familiar si han de venir a recollir un alumne en cas de que no es trobi bé.

41

• Les programacions, horaris i resta d'informació la facilitaran els tutors/es als pares i mares a la reunió de començament de curs.

EDUCACIÓ INFANTIL Drets i deures d’alumnes • Esmorzaran cada dia a la classe asseguts a taula. • Els dimecres s’enduran cap a casa la bata i el tovalló de menjador. Els divendres

s’enduran la bata, el tovalló de menjador i el got. El dilluns ha de tornar tot net. • A mesura que es van treballant els diferents temes, els nens/es portaran una

carpeta a casa per tal de portar informació del tema (fotografies, contes, objectes...) a l’escola. Un cop acabat el treball es retornarà tot cap a casa, per tant és important que vingui tot marcat amb el nom. Aquesta carpeta la facilitarà l’escola i servirà per tota l’Educació Infantil.

• Els alumnes de P-3 que es queden al menjador és molt convenient que portin vambes de velcro per treure i posar a l’hora de la migdiada. La resta les han de portar posades, a l’igual que el xandall, els dies marcats a l’horari en que fan Psicomotricitat i Consciència Corporal.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Drets i deures d’alumnes • Els dimecres s’enduran cap a casa la bata. Els divendres s’enduran la bata i el

got i el dilluns ha de tornar tot net. Al Cicle Mitjà i Superior només utilitzaran la bata en aquelles activitats que ho requereixin i la portaran a casa quan calgui rentar-la.

• A mesura que es treballen els diferents temes, els nens/es portaran una carpeta a casa per tal de portar informació del tema que es treballa i també pels deures. Aquesta carpeta la facilitarà l’escola.

7.1.7. Normes de funcionament del menjador escolar Drets i deures d’alumnes, coordinador/a, monitors i mestres Educació Infantil: • Els alumnes duran un tovalló, amb una goma per posar al voltant del coll, els

dilluns a l’escola. El trauran de la motxilla al matí i el deixaran en una safata. La monitora de menjador els repartirà. Després el deixaran al menjador on cada nen té un penjador pel seu tovalló. El dimecres, el/la monitor/a de menjador, els farà posar a la motxilla per portar a casa a rentar. Es repetirà el mateix procediment de dijous a divendres.

• Els/les monitores aniran a buscar als alumnes a les aules, els faran anar al lavabo i rentar mans i els portaran en fila fins al menjador. Si han de fer una activitat abans de dinar es quedaran a l’aula i compliran les normes de funcionament d’aula.

• L’estona d’esbarjo es compliran les normes de funcionament de pati.

42

Educació Primària: • Els/les monitors esperaran als alumnes al pati. Els mestres deixaran primer als

alumnes de menjador amb el seu monitor/a i després faran la fila per donar a la resta.

• Els monitors passen llista dels alumnes i posen falta d’assistència als que no hi són.

• Els alumnes que dinen al primer torn aniran al lavabo si ho necessiten i es rentaran les mans a les piques del menjador.

• Els dies de pluja, durant l’estona d’esbarjo la coordinadora organitzarà quins espais del centre ocupen per fer activitats.

• A les 15 hores els/les monitors/es faran entrar en fila als alumnes per la porta del pati que dona al vestíbul. Els alumnes aniran sols cap a la seva aula. Els mestres aniran a les 15 hores a les aules per rebre tant els alumnes de menjador com els que arriben de casa.

7.1.8. En cas d’accident Drets i deures d’alumnes, mestres, monitors i pares i mares En el cas que un alumne s’accidenti cal tenir en compte la gravetat. 1r Accident o incident lleu Una rascada, un petit cop, … En aquest cas el/la mestra de la classe li farà la cura utilitzant la farmaciola del Centre. No cal avisar a les famílies ni comunicar per escrit l’incident, el/la mestra tutora pot comunicar-ho oralment a la família si ho considera oportú. 2n Accident o indisposició mig Un cop fort, una torçada amb molt de dolor, un tall que pot necessitar punts se sutura, febre baixa, vòmits … Quan no sabem el diagnòstic ni les conseqüències i és evident que no necessiten una atenció urgent però que cal un reconeixement mèdic. En aquests casos el/la mestra tutora fa una primera cura, tranquil·litza l’alumne i localitza per telèfon a la família perquè pugui portar al seu fill per ser atès mèdicament. El /la mestra restarà amb l’alumne fins que vingui el familiar responsable a qui explicarà de paraula els fets ocorreguts. Les llistes amb els telèfons dels alumnes estaran penjades a cada classe, a direcció i al menjador. En cas que no es localitzi a la família, i la situació no prengui caire d’urgència immediata, s’avisarà a la policia municipal, per anar a l’ambulatori, o bé a un taxi si no poden venir i un/a mestre l’acompanyarà. La tornada es farà amb taxi i la despesa l’abonaran els familiars, ja que no s’han pogut localitzar. 3r Accident o incident molt greu Pèrdua de coneixement, ferida amb pèrdua de molta sang, febre molt alta sobtada …

43

El/la mestre responsable o el que es troba més a prop truca urgentment a una ambulància (llistes de telèfons d’urgència a les classes, menjador i despatx de direcció), i restarà al costat del alumne i el tranquil·litza i/o immobilitza mentre arriba l’ambulància. S’intenta localitzar a la família perquè vagi a l’hospital. Un/a mestre acompanyarà a l’alumne al hospital amb l’ambulància i restarà fins que arribi un familiar. En el cas que la Direcció del Centre ho consideri oportú perquè està en perill la vida del alumne, sota el criteri mèdic, amb recolzament del Consell Escolar, prendrà la decisió que cregui oportuna, per tal de protegir el bé de l’alumne, com ho faria si fos fill seu. Aquest procediment s’aplicarà en horari escolar i també en horari extra escolar, de forma que el paper del tutor/a l’exerceix el monitor que està a càrrec de l’alumne. La monitora del servei d’acollida si es trobés en el cas que hagi d’acompanyar a l’alumne a l’ambulatori o hospital haurà de disposar d’una llista de substituts que puguin acudir breument a substituir-la. Aquesta llista li facilitarà l’A.M.P.A.

44

Annex 1 PROJECTE PEDAGÒGIC DEL MENJADOR ESCOLAR OBJECTIUS GENERALS 1. Adquirir hàbits de salut e higiene alimentària. 2. Treballar els hàbits d’autonomia personal. 3. Acceptar i complir les normes que facilitin la dinàmica de grup. 4. Desenvolupar les habilitats socials per gaudir d’una bona convivència. 5. Gaudir dels aliments, del joc, del descans i de les activitats de lleure. CONTINGUTS Educació Infantil Cal diferenciar quatre activitats a l’hora d’enumerar els continguts: 1. L’estona de l’àpat:

1.1. Adquisició d’hàbits d’higiene i salut:

- anar sol al lavabo abans de dinar. - rentar-se les mans tot sol abans i després de dinar. - Utilitzar el tovalló correctament. - seure bé a la cadira. - menjar de tot. - mastegar correctament. - beure a poc a poc i només el necessari. - respectar els aliments.

1.2. Adquisició d’hàbits d’autonomia personal:

- menjar sol. - beure sol amb el seu got. - utilitzar la cullera i la forquilla correctament. - posar-se el tovalló abans de dinar. - Treure’s el tovalló i penjar-lo al seu lloc després de dinar.

1.3. Adquisició d’hàbits de comportament social:

- demanar les coses a les monitores correctament. - seure al seu lloc durant l’estona de l’àpat. - respectar el ritme dels altres i saber esperar. - utilitzar un to de veu adequat.

45

2. El temps de la migdiada pels més petits (P-3):

2.1. Adquisició d’hàbits d’autonomia personal.

- treure’s les sabates. - reconèixer el seu lloc i la seva manta. - quedar-se quiet i tranquil per agafar el son. - posar-se les sabates al aixecar-se de dormir. - gaudir del repòs.

2.2. Adquisició d’hàbits de comportament social.

- respectar el lloc i l’espai dels altres. - respectar les coses dels altres. - restar sense fer sorolls que puguin molestar als altres.

3. El temps d’esbarjo:

3.1. Aprendre a gaudir del joc.

- desenvolupar la creativitat i la imaginació per construir el propi joc. - desenvolupar la creativitat i la imaginació per construir i compartir el

joc simbòlic. - desenvolupar el joc com a font de plaer. - acceptar les pròpies limitacions i les dels altres.

3.2. Acceptació i compliment de normes.

- utilitzar i recollir les joguines correctament. - utilitzar les joguines en el lloc adequat. - saber escoltar i entendre normes senzilles de jocs tradicionals. - complir normes senzilles de jocs tradicionals. - aprendre a acceptar els propis errors i els dels altres.

3.1. Adquisició d’hàbits de comportament social.

- buscar formes de diàleg i actituds que permetin entusiasmar i

compartir amb els companys les propostes de joc. - compartir les joguines amb els/les companys/es. - desenvolupar la relació afectiva amb els/les companys/es. - saber conviure amb d’altres nens i nenes d’altres cursos diferents dels

seus. - mantenir una actitud pacífica i saber demanar ajut a l’adult davant

d’un conflicte. - tenir cura de l’entorn.

46

4. Durant les activitats programades: 4.1. Contes i cançons.

- saber mantenir l’atenció a l’hora d’escoltar. - saber demanar el torn de paraula per preguntar o per parlar. - memoritzar frases curtes i saber-les reproduir. - aprendre a reproduir sons. - aprendre a representar els diferents personatges d’un conte. - memoritzar cançons curtes. - saber reproduir amb l’entonació adequada les cançons treballades. - saber fer un dibuix que representi el conte o la cançó apresa. - col·laborar en mantenir una actitud que afavoreixi el bon funcionament

de l’activitat.

4.2. Jocs de taula.

- seguir les instruccions de la monitora per utilitzar els jocs correctament.

- utilitzar els jocs només quan ho diu la monitora. - entendre que cada joc té una taula per jugar-hi i que no ha de sortir

d’aquest espai. - saber jugar a la taula que li han dit sense aixecar-se. - recollir els jocs quan ho diu la monitora i deixar-los al seu lloc. - respectar i tenir cura dels jocs. - saber compartir i organitzar-se amb els/les companys/es de taula.

4.3. Plàstica.

- treballar les festes i tradicions populars. - aprendre a utilitzar diferents tècniques senzilles de: modelatge,

pintura, dibuix, estampació, … - reciclar materials de rebuig: cartó diaris, oueres, … - col·laborar en la preparació del material i l’espai que s’utilitzarà. - seguir les pautes donades pel/per la monitor/a per realitzar l’activitat. - saber esperar el torn quan necessita ajuda. - utilitzar els treball realitzats per decorar el menjador. - desenvolupar la imaginació i la creativitat. - col·laborar en endreçar i recollir l’espai i els materials un cop acabada

l’activitat. - mantenir una bona disposició per facilitar el bon funcionament de

l’activitat. - participar amb responsabilitat envers la pròpia labor. - participar respectant la labor dels altres.

47

Educació Primària

1. L’estona de l’àpat:

1.1. Adquisició d’hàbits d’higiene i salut:

- anar al lavabo a l’estona de pati. - rentar-se les mans abans i després de dinar. - utilitzar el tovalló correctament. - seure bé a la cadira. - menjar de tot. - mastegar correctament. - beure a poc a poc i només el necessari. - respectar els aliments.

1.2. Adquisició d’hàbits d’autonomia personal:

- utilitzar els coberts correctament. - Treure el plat, coberts i got de taula, acabat l’àpat i deixar-ho tot

recollit correctament. - utilitzar el tovalló i llençar-lo al seu lloc després de dinar.

1.3. Adquisició d’hàbits de comportament social:

- demanar les coses a les monitores correctament. - seure al seu lloc durant l’estona de l’àpat. - respectar el ritme dels altres i saber esperar. - utilitzar un to de veu adequat.

2. El temps d’esbarjo:

2.1. Aprendre a gaudir del joc.

- desenvolupar la creativitat i la imaginació per construir el propi joc. - desenvolupar la creativitat i la imaginació per construir i compartir el

joc simbòlic. - desenvolupar el joc com a font de plaer. - acceptar les pròpies limitacions i les dels altres.

2.2. Acceptació i compliment de normes.

- utilitzar i recollir les joguines correctament. - utilitzar les joguines en el lloc adequat. - saber escoltar i entendre normes de jocs tradicionals. - complir normes de jocs tradicionals. - aprendre a acceptar els propis errors i els dels altres.

48

2.3. Adquisició d’hàbits de comportament social.

- buscar formes de diàleg i actituds que permetin entusiasmar i compartir amb els companys les propostes de joc.

- compartir les joguines amb els/les companys/es. - desenvolupar la relació afectiva amb els/les companys/es. - saber conviure amb d’altres nens i nenes d’altres cursos diferents dels

seus. - mantenir una actitud pacífica i saber demanar ajut a l’adult davant

d’un conflicte. - tenir cura de l’entorn.

3. Durant les activitats programades:

3.1. Diverses.

- saber mantenir l’atenció a l’hora d’escoltar. - saber demanar el torn de paraula per preguntar o per parlar. - col·laborar en mantenir una actitud que afavoreixi el bon funcionament

de l’activitat.

3.2. Jocs de taula.

- seguir les instruccions de la monitora per utilitzar els jocs correctament.

- utilitzar els jocs només quan ho diu la monitora. - entendre que cada joc té una taula per jugar-hi i que no ha de sortir

d’aquest espai. - saber jugar a la taula que li han dit sense aixecar-se. - recollir els jocs quan ho diu la monitora i deixar-los al seu lloc. - respectar i tenir cura dels jocs. - saber compartir i organitzar-se amb els/les companys/es de taula.

3.3. Plàstica.

- treballar les festes i tradicions populars. - aprendre a utilitzar diferents tècniques senzilles de: modelatge,

pintura, dibuix, estampació, … - reciclar materials de rebuig: cartó diaris, oueres, … - col·laborar en la preparació del material i l’espai que s’utilitzarà. - seguir les pautes donades pel/per la monitor/a per realitzar l’activitat. - saber esperar el torn quan necessita ajuda. - utilitzar els treball realitzats per decorar el menjador. - desenvolupar la imaginació i la creativitat. - col·laborar en endreçar i recollir l’espai i els materials un cop acabada

l’activitat. - mantenir una bona disposició per facilitar el bon funcionament de

l’activitat. - participar amb responsabilitat envers la pròpia labor. - participar respectant la labor dels altres.