ESCOLA DE PARESCOMUNICACIÓ I LLENGUATGE

SEMINARI DE MESTRES D’AUDICIÓ I LLENGUATGE DEL TERME DE CALVIÀ

JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE Després d’haver treballat durant els darrers

anys les actuacions dins l'aula amb l’alumnat i d’haver elaborat material per a la prevenció de problemes de parla i llenguatge, ens hem adonat de la necessitat d'implicar les famílies com a actuació imprescindible per a la millora de les habilitats comunicatives i lingüístiques de l'alumnat.

La bibliografia actualitzada demostra que els resultats són més òptims quan la família té certs coneixements i col·labora de manera activa amb la intervenció mitjançant pautes i activitats d’estimulació proposades.

Què ens trobam a les nostres aules? Poc contacte ocular i manca d’atenció. Mal hàbit postural. Mala higiene bucal i nasal. Dificultats masticatòries i de deglució. Succió digital i de la xupa. Respiració bucal. Alteracions en el desenvolupament dels

òrgans bucofonadors.

Parla escassa i inintel·ligible. Parla infantilitzada. Alteracions en la comunicació i llenguatge

derivades de factors contextuals.

Poc contacte ocular i manca d’atenció DIFICULTATS No es poden fixar en els moviments que

realitzam per articular. Per tant, no servim de model.

Dificultat en establir converses adequades: manca de torns, interès, respecte,...

Poc contacte ocular i manca d’atenció SOLUCIONS: A l’hora d’establir la comunicació ens hem de

col·locar davant l’infant i a la mateixa alçada. Abans de seguir parlant cal assegurar-se que ens

està escoltant i ens entén. S’ha de donar a entendre a l’infant que ens

interessa tot allò que fa i diu. Hem d’aprofitar qualsevol activitat quotidiana (bany,

menjar, dormir, …) com a eina comunicativa.

Mal hàbit postural DIFICULTATS Capacitat toràcica d’aire insuficient. Insuficient força i durada per a l’emissió oral. Problemes a l’hora de mantenir postures

adequades a determinats contexts. Dificultats en les seves produccions.

Mal hàbit postural SOLUCIONS: Donar exemple amb una bona postura

corporal. Ajudar a adquirir la postura correcta evitant

les ordres verbals i aprofitant el contacte físic.

Fer conscient a l’infant de la necessitat de mantenir un bon control postural per afavorir la respiració i la producció oral.

Mala higiene bucal i nasal DIFICULTATS Parlar amb un volum inadequat de la veu (ni

cridar ni xiuxiuejar). Manca d’higiene nasal i poc control del

baveig. Manca d’habilitat per mocar-se. Hàbit inadequat de xupar i mastegar

objectes.

Mala higiene bucal i nasal SOLUCIONS: Fer-lo ser conscient de la importància de dur

la cara neta mitjançant imatges pròpies i dels altres.

Mostrar-li les dificultats que li provoca tenir mocs o baves a l’hora de parlar, olorar,...

Reforçar positivament tot allò que faci per evitar dur moc o bavejar.

Dificultats masticatòries i de deglució DIFICULTATS: Es pot produir una hipotonia dels músculs

implicats en el moviment dels llavis i de les galtes.

Com a conseqüència de la hipotonia es poden generar alteracions de la parla de l’infant (dislàlies).

Exercir una pressió constant contra les dents incisives superiors pot provocar una mossegada oberta, que dificultaria la producció de determinats sons.

Dificultats masticatòries i de deglució SOLUCIONS: Menjar tot tipus d’aliments, ja que implica una

sèrie de moviments de llengua, llavis i dents que són bàsics pel llenguatge.

Introduir de manera definitiva l’activitat de mastegar per reforçar els músculs que intervenen en la parla.

Evitar l’ús de xupa i biberó.

Succió digital i de la xupa DIFICULTATS:

Els moviments que produeix la succió digital i de la xupa poden provocar: Postures anòmales de la llengua (tendència a

l’avançament). Elevació dels alvèols i paladar dur. Mal creixement i disposició de les dents incisives,

sobretot avançament de les superiors i retrocés de les inferiors, que provocaria alteracions en l’oclusió dentària (mossegada oberta) i en la producció de determinats sons.

Succió digital i de la xupa SOLUCIONS: Evitar aquest mal hàbit a partir dels 24-30 mesos,

un cop s’han superat diferents etapes com l’adaptació escolar i l’absència de la mare, dormir tot sol, control d’esfínters...

Es poden aprofitar celebracions com l’aniversari o l’arribada dels Reis Mags per arraconar la xupa.

Per evitar la succió digital es poden utilitzar diferents recursos: cosir un guant al pijama, posar una substància desagradable al dit, premiar-lo quan no se’l xupa, etc.

Respiració bucal DIFICULTATS

La postura habitual de “boca oberta” pot ser motiu de: Baveig Mals hàbits de deglució Mala disposició dentària Disfonies Mala articulació...

Respiració bucal SOLUCIONS: Aconseguir la respiració nasal mantenint una

bona higiene nasal. Entrenar el sentit de l’olfacte. Descartat obstruccions físiques duent l’infant

a l’ORL.

Alteracions en el desenvolupament dels òrgans implicats en el llenguatge

DIFICULTATS: En ocasions ens trobam amb malformacions als

òrgans bucofonadors com llavis, paladar, llengua, dents, fre lingual...

Aquestes malformacions poden provocar: Problemes d’articulació Respiració bucal Poc control d’emissió de l’aire que s’empra per articular. Problemes de deglució...

Altres: otitis de repetició que poden provocar un baix nivell d’audició.

Alteracions en el desenvolupament dels òrgans bucofonadors

SOLUCIONS: En moltes ocasions serà necessària una

intervenció quirúrgica (fissura en el paladar, fre lingual, llavi leporí...) abans de començar a realitzar una intervenció logopèdica.

Algunes de les malformacions es podrien haver evitat controlant l’ús de la xupa, el biberó, la succió dels dits i altres objectes dins la boca, exercitant els músculs bucofonadors...

Parla escassa i inintel.ligible DIFICULTATS

Problemes psicosocials associats amb una comunicació ineficàs. L’autisme, lesions cerebrals, hipoacusies, deficiències

psíquiques,immaderesa articulatòria com també pobre estimulació del llenguatge i sobreprotecció poden provocar secuandàriament aquest tipus de parla.

Pot afectar negativament moltes altres àrees. Les dificultats de llenguatge expressiu interfereixen en el rendiment

acadèmic i/o d’interacció social. Excessiva comunicació gestual en detriment de la comunicació oral

(Si l’infant es comunica assenyalant o amb altres tipus de gestos, i les seves necessitats són satisfetes així, no tendrà cap interès per fer-se entendre mitjançant l’expressió oral).

Parla escassa i inintel.ligible SOLUCIONS

Prevenció primerenca. Passar molt de temps comunicant-nos amb els nostres fills: conversant

diàriament, llegint contes, demnanar que assenyali imatges i les anomeni, etc. Tractar que sigui divertit el parlar amb nosaltres. y tocar texturas.

Aprofitar situacions quotidianes: anomenar productes al supermercat, assenyar yi anomenar objectes de casa, fer-los preguntes i mostra que estam atents a les seves respostes, empran vocabulari senzill però mai fent servir un llenguatge infantil, etc.

No hem de corregit constantment ja que si no agafarà por a parlar i deixarà de fer-ho. És preferible servir d’exemple (després de la seva producció nosaltres li retornam el que ha dit malament amb correcció i dins del context d’una frase).

No l’hem d’interrompre mentre parla. Hem de dona temps per que es pugui expressar i esperar abans de contestar.

Reflexiona sobre la teva manera de parlar. Si ho fas molt aviat i sense pronunciar bé alguns sons, el teu fill parlarà de la mateixa manera.

BLA BLA

Parla infantilitzada.

DIFICULTATS No repetim les coses tantes vegades com ho

necessita el nin, de forma natural. Corregim immediatament les produccions

errònies del nin. Per manca de temps, no li parlam a poc a poc

i “el pressionam” per tal que conti coses, sense respectar el seu ritme de pronúncia.

Parla infantilitzada. SOLUCIONS: No imitar la seva forma de parlar, ni riure-li la

gràcia. No renyar-lo si parla malament, sinó repetir la

seva producció correctament sense donar més importància.

Evitar l’abús d’atenció sobre les errades i dificultats.

Parlar amb frases curtes i senzilles adequades a la seva edat.

Alteracions en la comunicació i llenguatge derivades de factors contextuals.

DIFICULTATS Manca de capacitat d’escolta i atenció, per

l’excessiva presentació d’estímuls. Manca d’ordre i estructura en el context dels

infants. Manca de valoració de les seves

manifestacions i possibilitats.

Alteracions en la comunicació i llenguatge derivades de factors contextuals.

SOLUCIONS: Conversar amb ells en totes les oportunitats que

s’ofereixin, demanant: on? Quan?,...,fer preguntes obertes per ampliar els seus missatges.

Donar temps per tal que respongui i s’expressi, no interrompre les seves produccions i deixar-lo acabar les frases.

Fer referències constants al context, utilitzant objectes reals, mímica, gests,...

Els infants han de crear, fer que s’esforcin i tenguin la necessitat de parlar.

Fer activitats amb l’infant sobretot que estimulin el seu llenguatge espontani.

BIBLIOGRAFIA Hablando nos entendemos los dos. Usted hace la diferencia. Tots dos son de A.

Manolson. Toronto. The Hanen Centre. (Distribuido por Entha-ediciones).

Estimulación del lenguaje oral. A. Juárez Sánchez i M. Monfort. Entha-ediciones

GRÀCIES