c12 aracriatures DISSABTE, 23 DE MARÇ DEL 2013 ara

Lleure/Escola

EXPERIÈNCIA. En una de les accions del programaEscola Amiga, un grup d’escolars van poderconèixer la feina que fan els gossos d’assistència.

365 batecsL’impuls de les aules

T. GILBERTFOTO: ESCOLES AMIGUES

Els alumnes de 1r debatxillerat del’escola Sagrat Corde Sarrià han cone-

gut aquest any la realitatde les persones que viuensense sostre. N’han cone-gut, hi han parlat i hansabut que són personesque han arribat a aquestasituació per una suma defactors. “El to que fan ser-vir quan en parlen és moltidentificatiu, perquè araen parlen des de la pru-dència i l’empatia”,explica Marta Pomés,tutora de batxillerat del’escola. Frases com “Sónpersones que s’ho hanguanyat” o “Són personesque no han fet res per evi-tar el que els ha passat”les han eliminades del seuvocabulari per referir-se ales persones sense sostre,perquè saben de primeramà que no és així, que ésmolt més complex el queels ha passat. Els alumnesn’han conegut i hi hanparlat i els han ajudat grà-cies al programa EscolaAmiga, impulsat perl’Obra Social de l’HospitalSant Joan de Déu.

L’escola Sagrat Cor deSarrià preveu en el seucurrículum escolar la for-mació solidària i per aixòcada any promouen unacampanya. Una de les queacostumen a fer és elvoluntariat amb la gentgran, perquè els alumnesdediquin el seu temps alsavis. Des de fa tres anys,també, gràcies a l’ObraSocial de Sant Joan deDéu, organitzaven unaxerrada als alumnes sobreels sensesostre, sobre elperfil dels usuaris delsalbergs de Sant Joan deDéu que els acull. “És unarealitat molt allunyadadels estudiants del’escola, a la qual nopoden accedir”, diuPomés. I l’Obra Social elshi acostava amb un treba-llador i un usuari que elsexplicava, en una xerrada,com era el seu dia a dia.

“Amb la xerrada, cadaany hem eliminat prejudi-

cis”, cosa que es demos-trava per la manera comels alumnes en parlavendesprés amb la tutora. “Amés, a l’aula, acabavenapareixent valors que tre-ballàvem, com ara sabervalorar els punts desuport que tenim, sabertreballar per l’endemà, noviure el dia a dia, saber-seanticipar”.

Ara bé, aquest anyl’escola Sagrat Cor i elprograma Escola Amigavan decidir anar mésenllà. Després d’uns anysde sensibilització, vanpensar a passar a l’acció.“L’Obra Social de SantJoan de Déu ens facilitavael material pedagògic pertreballar-lo a l’aula al nos-tre ritme –amb els mate-rials de la webwww.365batecs.org– iaixò ens permetia anaraprofundint més en tot elque volíem treballar”.

Un cop fet aquest pro-cés, però, els alumnes vandecidir anar més enllà imuntar una acció con-creta i real. Van decidircomprar 200 sacs de dor-mir nous per fer-los arri-bar als albergs que acullenels sensesostre. I el pri-mer pas era veure comaconseguir els dinersnecessaris per comprarels sacs. “Els alumnes vanmuntar unes paneres,amb aliments que ellsaportaven, que sortejavena través de dècims de lote-ria”, recorda la tutora. La

campanya es batejavaamb el nom Tapa’t i per-metia que les tres línies deprimer de batxillerat seles empesquessin perrecollir els diners neces-saris. A mitjans de gener,5 alumnes de cada aula esvan repartir pels albergs icentres de dia de Barce-lona per portar els 200sacs de dormir que jatenien comprats. Hi vananar, van parlar amb lespersones que hi eren idesprés van poder traslla-dar les seves impressionsa la resta de companys.“En un exercici és moltdifícil aconseguir el graude proximitat i de realitatque ells van obtenir por-tant-hi els sacs de dor-mir”, perquè van conèixerel dia a dia dels sensesos-tre des de tots els ves-sants. “De totes les sensi-bilitzacions de temes quehem fet a l’escola, la delssensesostre és la que mésels ha marcat –remarca latutora–. Quan els sentiadir «És molt dur el queviuen», tenia clar que anà-vem bé perquè estavenveient amb els seus ullsunes persones que passendesapercebudes per alsadolescents i, de fet, per ala societat en general”.

Fent xarxaPer la seva banda, DianaCasellas, responsabled’Escola Amiga, explicaque actualment hi ha unatrentena d’escoles queparticipen en el programai 20 que han passat al’acció, és a dir, que hanfet una participació realper millorar una realitatque han conegut. “Justa-ment l’Obra Social deSant Joan de Déu volescoles sensibles peròtambé amigues del nostreprojecte, és a dir, que s’hiimpliquin, perquè és lamanera com la solidaritati el cooperativismes’estén, i els dos concep-tes estan lligat amb l’edu-cació en valors”, explicaCasellas.

De fet, l’objectiu bàsicde l’Obra Social és acostara l’àmbit escolar els valors

L’Obra Social de Sant Joan de Déu impulsa un programa que faconèixer als alumnes la complexa realitat social del nostre món

“És una realitatmolt allunyadadels estudiants,no hi podenaccedir”, diuPomés, tutora

Actualment hiha una trentenade centresque participenen el programaEscola Amiga

SOLIDARITAT. Els alumnes de l’escola Sagrat Cor vandecidir passar a l’acció i crear un programa d’ajuda.

13caracriaturesara DISSABTE, 23 DE MARÇ DEL 2013

amb què treballen diària-ment. “Treballem en qua-tre àmbits: infància hos-pitalitzada i malaltiacrònica, persones sensellar, gent gran i salut men-tal”. A partir d’aquí, cadaescola escull el tema periniciar la fase de sensibi-lització. “Nosaltres elsaportem un testimoni i unprofessional. I després, sil’escola també ho deci-deix, es passa a l’acció”.

Solidaritat a l’aulaEn aquest sentit, LauraRubio, del Grup deRecerca en EducacióMoral de la Universitat deBarcelona (GREM),apunta que “l’educació envalors forma part del’ADN de les escoles i elscentres educatius”, per-què és una formacióbàsica. La novetat del pro-jecte de l’Obra Social del’Hospital Sant Joan deDéu és que “una instituciósocial es preocupi per latasca educativa”, perquètradicionalment ha estatuna tasca de professors.“Ara no cal que ho facinsols, perquè l’Obra Socialvol acostar-los la realitatamb què treballen perposar-ho en coneixementde les escoles”, explicaRubio. L’avantatge és que“no és una tasca teòrica,per parlar dels valors o fergrans discursos, sinó quehi ha una part pràctica,que els alumnes tenen al’abast”.

El GREM col·labora enl’Obra Social perquèvolien “ajudar una entitatque treballés l’educacióamb valors perquè tinguiuna repercussió pràctica itambé una de social, per-què vagi més enllà demillorar l’expedient del’alumne”, raona. Enaquest sentit, el GREM haajudat l’Obra Social aconstruir el materialdidàctic i pedagògic itambé a fer un catàlegd’accions que responguina la idea “Què podem ferper millorar la realitatque hem conegut aclasse”.

Són petites píndoles derealitat per als escolars ipetites accions socials quebusquen construir unmón més just. Cada dia, laweb www.365batecs.orgdedica un vídeo a un pro-fessional que explica unarealitat diferent. Aixídoncs, el programa EscolaAmiga visibilitza la missióde l’Obra Social de SantJoan de Déu i alhoraforma futurs voluntaris.“És un projecte que té unresultat a curt, mitjà illarg termini, i que a mésbeneficia la societat”,conclou Rubio. e

La setena hora

JoanaRaspall

Cal que les escoles ens vestim degala per celebrar els cent anys devida de Joana Raspall. Celebrem

la fortuna de tenir-la entre nosaltres,però, sobretot, la qualitat d’una obraliterària extensa i variada. Autora detres diccionaris imprescindibles enqualsevol biblioteca: el de sinònims,el de locucions i de frases fetes, i eld’homònims i parònims. I obres deteatre i de poesia. Bona part d’aques-ta obra està dedicada al públic infan-til i juvenil.

Centrem-nos en la poesia i reco-neguem que no és fàcil escriure’n. Noho és perquè ha de ser un art econò-mic. Ni una paraula ha de ser-hi so-brera i no en pot faltar cap. Encara ésmés difícil quan va adreçada als méspetits, perquè justament l’economiaen el llenguatge que reclama s’oposaal món infantil, que acostuma a sermolt més exuberant en les seves ma-nifestacions. A qui escriu per a aquestpúblic li cal semblar que és com ell.Cal que sigui capaç d’estrenar la vidaen cada vers, de mirar el món com sifos la primera vegada i d’enllustrar elsignificat de cada paraula –gastada ipervertida per l’ús constant– per re-tornar-li el seu sentit més pregon.

Qui gosa conrear la poesia, la dra-matúrgia o la narrativa per als méspetits ho fa partint d’una llarga expe-riència. I l’experiència només es dó-na amb el pas dels anys i amb la refle-xió pausada sobre els efectes deltemps en la nostra manera de veurei de viure el món i a nosaltres matei-xos. El poeta o la poetessa infantil pro-jecta aquesta experiència cap a un pú-blic que pot tenir moltes coses, peròque és pobre en aquest element. Pertant, podem afirmar que Raspall ésuna nena carregada de l’experiènciadel món, del bo i del dolent que és opot ser. Però encara ens queda un ele-ment. Aquesta mirada nova i aques-ta experiència del món s’han de con-vertir en paraules, en ritmes. JoanaRaspall és una mestra excel·lent enaquest difícil exercici. Celebrem la vi-da d’una dona que ha estat capaçd’oferir-nos poemes com aquest:

La relLa rel de l’arbre no sapque jo li estimo les branquesperquè fan ombra l’estiui l’hivern, al foc, escalfen;perquè puc collir-hi florsi quan té fruita, menjar-ne.I no li prenc res de franc!Que quan està assedegadai els núvols passen de llarg,sóc l’amic que li dóna aigua.

Jaume Cela & Juli Palou

Jaume Cela és mestrei escriptor i Juli Paloués doctor en filosofia

i educador